diumenge, 31 d’agost del 2014

Ante omnia , fratres carissimi, diligatur Deus , deinde proximus

dissabte, 23 / agost / 2014

Aquesta nit també ha plogut, i fort. Han baixat uns 30 litres. Amb els d’ahir, tenim aigua assegurada per l’estiu.

Sembla que ja em trobo millor, però encara tinc un xic de fluixera.

A la tarda celebro les misses anticipades. A Bonmatí hi fan d’escolà en Víctor i l’Hèctor, els grans dels néts Bonmatí.


diumenge, 24 / agost / 2014

A la missa de Sant Martí hi oficio les exèquies de la Nati, una de les primeres ancianes que vaig visitar. Només de començar em commociono com si féssim l’enterrament d’algú de la meva família. De fet, ja ho és: la meva família parroquial que, en els pobles, sents tan propera.

Vaig a dinar a la Codina, després del Pasteral. S’hi menja com a casa, i bé. Quan acabo pujo a la presa de Susqueda i camino amunt i avall, d’una punta a l’altre del dic i per l’entorn: gairebé uns 4km. El que si que em queda clar és que sembla que, per aquest estiu, tindrem prou aigua.

A la tarda, a Anglès, batejo a l’Arianna, una nena molt guapa, morena, nascuda a Etiòpia... Quan li tiro l’aigua damunt del cap, se li fon dintre una gran escarola de cabell. M’ha semblat que regava una flor.

Camino un xic més, un parell de quilòmetres. I quan arribo a casa, escric algun amic: l’Octavi i la Magda, la Rosa Maria...

Em demanen que identifiqui un sant d’una imatge. Precisament és una imatge de sant Bartomeu. Fet.


dilluns, 25 / agost / 2014

Es reincorpora al servei l’assistenta que ha estat uns dies de vacances. Vaig a fer una volta. Res de nou.

Em passo el dia rentant les cortines de la casa. Em faig un bon tip de pujar i baixar de la cadira, de despenjar-les i penjar-les de nou. I mira que, aquestes cortines,  no m’agraden gens. A veure quan podré canviar-les per unes de ben senzilles i més pràctiques.


dimarts, 26 / agost / 2014

Ve el fuster a repassar unes finestres. Cal repassar constantment la casa i protegir-se adequadament per l’hivern. També em porta unes lleixes per distribuir millor els llibres. Tenir-los al darrer pis no és gens pràctic i em faig un tip de pujar i baixar l’escala i, per mandra, sovint deixo d’anar-hi.  

A la tarda vaig al monestir de Santa Clara de Vilobí d’Onyar a proveir de partícules. En tindrem per un trimestre. A la sortida del monestir arriba una parella que prepara el seu casament i vol assegurar-se el bon temps portant una dotzena d’ous per les monges. Diuen que funciona, especialment quan es porten a comunitats religioses relacionades amb sant Francesc i santa Clara. Curiós. Semblaria que això, al s. XXI, no té sentit. Però hi ha tantes altres coses semblants.


dimecres, 27 / agost / 2014

Al matí vaig a l’oficina de correus per enviar un correu certificat.

Quan sóc al despatx, casualment, mirant els carnets, m’adono que tinc caducat el carnet de conduir des de fa mig any. Uf. Miro on puc resoldre el tema.

Al migdia vaig cap a Girona per fer-me la revisió i renovar el carnet de conduir. Veig que no ho fan pas gratis. I Déu n’hi do el que toca pagar: primer, per la revisió, i tot seguit, per la renovació del carnet.

Vaig a dinar a Banyoles. Després de dinar, miro una col·lecció de postals: estic buscant una referència iconogràfica a una de les peces de l’Enric Monjo i em balla tenir una postal que ho representa.

Vaig a donar una volta per la Draga i per l’estany.  Faig uns dos quilòmetres. Ja està bé. Sempre s’hi veu gent de totes mides i de totes les edats.

Al vespre, després de la missa, també faig un tomb per Anglès.


dijous, 28 / agost / 2014

Vaig a Barcelona, la parròquia de Maria Reina, a la part alta de Pedralbes / Les Corts. M’interessa veure uns relleus de l’Enric Monjo. Com els n’havia demanat informació, ara em conviden a visitar l’església i a celebrar allà la festa de sant Agustí.

A l’entrada de Barcelona, poc abans dels nus de la Trinitat, hi ha un cotxe que crema i la circulació va rellentida. Just quan passo, el cotxe explota. I jo, gas a fons... Un espant.

Passat per la ronda de dalt, arribo a Maria Reina  abans de les 12. La construcció és una imitació de l’arquitectura florentina del renaixement de Bruneleschi (especialment la capella Pazzi) i és obra de l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tuduri entre el 1922 / 1936 i acabada per l’arquitecte Raimon Duran i Reinals. Tot un monument al noucentisme. A l’atri, hi ha pintures d’en Josep Obiols. I a l’interior, hi ha uns tondos amb pintures d’en Joan Rebull i uns altres amb relleus esculpits d’en Josep Viladomat i quatre amb relleus de l’Enric Monjo. Mentre m’espero trec fotografies dels relleus d’en Monjo i els mesuro.

Concelebro a la missa de la festa de sant Agustí. La celebració és solemne perquè els capellans de la casa són canonges regulars de sant Agustí. Presideix el prior, Mons. Jaume González-Agapito, tot un personatge del món eclesiàstic barceloní. Ho fa amb tots els ornaments pontificis, inclosa la tunicel·la. Únicament manquen les quiroteques  i les càligues. Amb ell concelebrem dos capellans, un que s’està al Sacromonte de Granada i jo. Mentre celebro, prego per l'Enric Monjo i per tots els seus col·laboradors. De fet, quan morí l'Enric Monjo el 02·10·1976, el seu funeral s'oficià a aquesta església. 

El capellà que m’ha ajudat a localitzar els relleus d’en Monjo, en Salvador Biarnès, fa el que li és propi, o sigui de mestre de cerimònies. Hi ha també cinc acòlits, tots revestits amb els corresponents ornaments. I a la celebració hi assisteixen 6 feligresos.

Quan acabem la celebració, Mn. Jaume em comenta que el seu germà Josep, el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials del IEC, viu a Serinyà. Tot seguit passem al domicili on se’ns serveix un aperitiu. Vaig coneixent alguns dels participants. Tot d’una m’adono que conec una de les persones que ens serveix. I li dic: “A vostè la conec de Banyoles”. I és així. M’identifico: “Sóc un Brugada Teixidor del Terme”. Ella fa el mateix. Resulta que és la Pilarín Coromina Torras de Rivière a qui feia molt temps que no veia.

A la taula, m’asseuen al costat de la Pilarín i així podem continuar parlant. Ella procedeix de Can Trull de Banyoles i, amb la seva família, venia sovint a la torre que tenien al carrer Pere Alsius de Banyoles. De petit, els havia visitat diverses vegades i recordo especialment la seva mare, la senyora Margarita.

El seu pare, en Josep M., havia estat alcalde de Banyoles en temps de la República. Amb el seu cosí, en Lluís Coromina, érem companys de classe, a l’Acadèmia. La seva tia, la Pilar Coromina (juntament amb la seva assistenta, la Conxita), era la pabordessa de l’església del monestir i en cuidava l’ornamentació. Un altre seu cosí, Mn. Xavier Frigola Coromina, havia estat professor dels meus germans al Collell i també va ser professor meu de geologia al seminari menor. La seva tia Pia, la mare de Mn. Xavier, havia estat companya de la meva tia Conxita quan van fundar el Patronat d’Obreres de Banyoles. 

També parlem de les seves relacions amb les parròquies on estic. Resulta que el seu avi, en Salvador Torras Domènech, el 1903 va iniciar la paperera Torras de Bonmatí on es traslladava cada dia en tren des d’Amer. La paperera, el 1945, es traslladà a Flaçà.

D’Anglès, em diu que coneix en Coromí, professor de fusteria d’un mòdul professional.  I així anem parlant de temes familiars i banyolins tota l’estona.

Cap a les cinc, m’acomiado de la colla i me’n vaig. Quan surto de Barcelona ho faig per la Diagonal direcció Lleida / Tarragona. Agafo l’autopista del Mediterrani (AP 7) i abans de les 7 estic a Anglès. Arribo més que puntual per la missa vespertina.

He quedat convençut que la meva vida és l’eremitisme dinàmic i obert.

divendres, 29 / agost / 2014

Al matí vaig a caminar. Pujo pel carrer Nou i vaig fins a Can Ter, al camí de Can Planas. I faig el camí de retorn. Passo per l’ajuntament a recollir el programa de les Gales. S’hi publica l’escrit que vaig fer sobre les esglésies d’Anglès. A trossos, l’havia publicat al suplement del full parroquial l’estiu del 2012.

Treballo un xic preparant la defensa de la tesina. També preparo la missa d’aquest diumenge.

Dino verdura a la planxa. I comencen a arribar-me missatges de diversos amics: en Salva comentant la celebració d’ahir; en Jesús fent consultes de les relacions entre l’evangeli de sant Joan i Wittgenstein;  l’Albert demanant-me informació de Mn. Josep Verdura (el P. Mariver) que morí el setembre del 1997. Vaig contestant i responent mentre vaig caminant tot buscant les ombres del poble i dels camins.  

Des de les darreries de juny, la insolació del dia s’ha retallat molt, una horeta el dematí i una horeta al vespre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada