dissabte, 9 d’agost de 2014

Si Nadal fos a l'estiu, jo no sé com ho faríem...

dissabte, 2 / agost / 2014

Tinc el matí tranquil. En Josep Camps ve a segellar l’aixeta que s’havia obert i que havia inundat el dalt de la rectoria. No ens expliquem com es podria haver afluixat. Jo, el que no m’explico, és que es posés allà dalt una aixeta sense desaigua. Cada mig any, d’aquesta habitació, m’arriba un o altre disgust.

A les 6 celebro la missa anticipada a la capella de Bonmatí. Hi ha una bona colla de gent ja que hi ha diversos aniversaris: en Pepe, en Joan... La mainada de Can Bonmatí fan d’escolans.

A les 8 celebro la missa anticipada a Anglès. També s’hi veu gent.

És curiós l’episodi de l’evangeli d’avui. Jesús fa repartir el pa. Però, i dels peixos, què se’n va fer? A aquest relat de sant Mateu, és a l’únic que no queda clar.


diumenge, 3 / agost / 2014

Al matí celebro amb tranquil·litat les misses: a les 9 a Anglès, a dos quarts d’11 a Sant Martí i a les 12 de nou a Anglès. També visito la Maria. La Carme, quan pugem a venerar la Mare de Déu del Remei, canta les cobles des de l’ambó: quins refilets!

Quan ho he endreçat tot, vaig a Can Jans. Ara s’han reclòs al bar. I quan acabo, vaig a caminar tot a la vora el Ter.

A la tarda, parlo amb algun amic i enllesteixo un article pel programa de l’AMIC que es reparteix, el setembre, a Bonmatí.


dilluns, 4 / agost / 2014

El matí, després de la caminada matinal, feinejo pel despatx.

Per dinar, faig una menja de mongetes tendres de l’hort: la primera collita.

Després de la missa vespertina, quan surto a caminar un xic, em telefona la Roser de Cal Sastre de Constantins per comentar-me que, la seva néta, la Maria, ha vist un parell d’homes gratant a la plaça de l’església amb un detector de metalls. Li demano que vagi a buscar la Consol de Rectoria i, totes dues,  vagin a fer-los fora. I li dic que ja hi vaig.

Quan arribo a Constatins, em trobo amb la Roser, la Consol i en Robert que és qui els ha dit que aquell terreny no era públic i que no podien fer el que estaven fent i que, per tant, se n’anessin. I així ha estat. Els agraeixo a tots la seva vigilància.

Ho aprofito perquè la Roser m’acompanyi fins la Creu del padró. El basament és d’obra però la taula i la creu són de pedra. I hi ha una làpida que hi posa: “Record Santa Missió del 18 al 29 de gener 1956”. Jo tenia dos anys i mig. Em penso que aleshores el rector de Constantins era Mn. Joan Pagès.

De dalt el turó també es veuen un parell de pairalies gairebé abandonades: Can Fàbregas i a Can Batallé. I retorno cap a Anglès.  

La Lluïsa em comunica que vol regalar-me una imatge de la Immaculada molt bonica: que bé! De moment, segurament la posi a la sagristia d’Anglès.

dimarts, 5 / agost / 2014

De bon matí, vaig a comprar i a fer una mini caminada. A veure si al vespre també tinc humor per fer-ne una altra.

Venen en Ramon i en Joan a feinejar per la rectoria.

Dino tranquil·lament al pis. Recullo informació que em va arribant de l’Enric Monjo. Pràcticament podria refer la tesina. M’anirà bé per la defensa.

A la missa vespertina, aquests dies fem la colla més gran: venen els de Can Figueras, una religiosa dominica... fàcilment arribem a 12 persones o més. Val més així.


dimecres, 6 / agost / 2014

Al matí, després de la passejada, faig una mica de feina al despatx i atenc alguna visita. Cap a la una, vaig cap a Banyoles.

A Can Teixidor, dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta, la Nuri i l’Aniol. El noi ja va aprenent dites. Quan se li fa un advertiment, respon amb sornegueria: “El qui ho diu, ho és ell” . I acaba afegint: “I no val a dir: el món al revés”. Coses de cap Olot.

A la tarda vaig a visitat l’Antònia Bartrolí, la vídua d’en Manel Pont. Li retorno tot de material que m’havia prestat ja fa un any. Li agraeixo de nou que m’ho hagi deixat. Parlem de tots els manuscrits, esborranys, articles, guions, obres de teatre, poemes... Espero que tot aquest arxiu d’en Manel Pont no es perdi i pugui  anar dipositat a un arxiu públic. Hi ha tanta cosa! Sembla que l’Antònia n’està convençuda. En tot cas hi ha dubtes sobre el lloc concret, el com, el quan... 

Al vespre, quan torno de la passejada, em trobo amb la M. Àngels Quera Puigcercós. Segueix unes sessions amb en Pere Pont. La seva filla surt amb un nebot d’en Pere, en Jaume. 

dijous, 7 / agost / 2014

Quan estic acabant la passejada del matí, em trobo amb en Gerard Roca. Em comenta satisfet que està enllestint l’ambó del santuari de Meritxell, a Andorra, que s’inaugurarà el proper 8 de setembre. Es veu que, per ara, serà l’única peça massissa del recinte ja que tot està fet amb pasta, fins i tot l’altar major. El disseny va ser d’en Ricard Bofill.

Estem una estona parlant d’escultors, d’artistes, d’estils, de material... Seria interessant que en Gerard pogués fer alguna peça per l’església d’Anglès: potser pel cambril? Ara falta trobar algun mecenes.

En Ramon ve per preparar una mica la romeria de les parròquies a Montserrat, el dissabte 13 de setembre.

A la tarda venen la Maria, la Isabel i la Cris a comptar monedes de pessetes. A veure si el Banc d’Espanya ens les vol i podem recollir alguna cosa per l’Associació Duchenne ParentProject . De moment ja s’hi ha aportat algunes tones de taps.  

Al vespre, després de la missa, faig l’altra passejada de rigor. A mig camí, m’atrapa el ruixat. Quedo moll com un ànec. Quan arribo a casa, tota la roba va a la rentadora i jo, a la dutxa.

divendres, 8 / agost / 2014

Fer una mica de caminada després d’esmorzar em va bé. Abans envio l’article a la Mei per la revista AMIC de Bonmatí. Quan passejo, sempre procuro fer-ho donant l’esquena al sol. Així, al matí, vaig direcció La Cellera. A la tarda, vaig direcció Bonmatí. Tot passejant, em trobo amb la Teia, la filla d’en Manel.

 Al migdia oficio les exèquies de la Maria Bassó (90 a.). La Conxita em comenta que treballava amb ella a la Burés i que era molt bona persona. Quan acabem la cerimònia, en Mèndez ve a saludar-me i em porta records de l’Alícia i de l’Enric, del Sombrero.


Al vespre, quan faig la passejada, em trobo amb en Pol i amb en Jordi. Parlem de natació, de waterpolo, de les possibilitats esportives aquí i a Banyoles... la Quima ens sent i treu el nas per la finestra. 

Cap comentari:

Publica un comentari