La nit de Sant Joan, és nit d’alegria: estrellat de flors, l’estiu ens arriba!

dissabte, 20 / juny / 2015

Avui és el darrer dia de la primavera. El sol, al matí, ja surt un minut més tard que ahir. I tant que m’agrada que claregi aviat!

Al matí preparo les celebracions d’aquest cap de setmana. Al migdia, a Calders, acompanyo i beneeixo el casament de l’Adrià i de la Lídia. També els batejo la petita, l’Audrey.

I a la tarda, celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. L’estiu es nota i es fa sentir.

diumenge, 21 / juny / 2015

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Mentre vaig celebrant la missa, sembla que tinc enrampada la cama esquerra i em va fent mal i molestant. No sé pas que li passa.

Quan acabo les misses (i al bateig d’en Lluís), vaig cap a La Cellera. Quan surto de la doma, saludo els veïns: en Felip i la Pilar. Quan he recollit en Ramon, anem a dinar a la Codina.  Hi ha quatre taules ocupades: una per en Novich que només d’entrar nosaltres ens saluda i va xerrant pels descosits; a l’altra hi ha en Jesús Codina amb el seu germà Joan i amb un amic; i, a l’altra taula, amb una rialla d’orella a orella, hi ha en Felip i la Pilar amb tota la seva família. Ben bé que les muntanyes no es troben! La quarta taula, no els coneixem. 

Un cop hem saludat tothom, ens seiem i ens serveixen el dinar: senzill i suculent. Els peus de porc a la brasa els surten molt bé.

I com que estem de costat, parlem amb els germans Codina. En Joan  és salesià, el responsable del centre de Martí i Codolar. El seu company és en Miquel Armengol, també salesià i que viu i treballa a Sant Boi de Llobregat.

Parlem una mica de les tasques que fem tots plegats. Els comento que un curs havia col·laborat amb el P. Ròmul al barri de Ciutat Meridiana. També els demano informació dels Tallers Salesians de Sarrià que van equipar moltes esglésies, a la postguerra, amb retaules i imatges d’una certa qualitat, entre altres La Cellera, Sant Feliu de Pallerons, la Selva de Mar, un altar de Palafrugell... Em diuen que qui millor em pot informar d’aquest  tema és el P. Antoni Vilarrubla i també un mestre de taller que es diu Josep Prat.

En Miquel ens comenta que havia estudiat amb en Pau Lanao, d’Anglès i em pregunta per ell. No puc dir-li gaire cosa perquè no el conec personalment.

Tenia ganes d’anar a donar un tomb per la Font del Canyo, on es celebra l’aplec de la sardana. Però la cama esquerra em fa el burro, com si la tingués enrampada, amb molt dolor.

Enllesteixo com puc la feina que tenia: un article per la Revista de Banyoles, el santoral del juliol per Pregària.cat, penjar el Diari del Capellà...  El mal es va aguditzant i no em deixa descansar. 

dilluns, 22 / juny / 2015

Vaig de visita amb la dermatòloga Dra. Mercè Planagumà, a la Salus Infirmorum. Mentre estic esperant, davant meu hi ha un matrimoni gran. Discretament, la senyora comenta al seu marit: “Aquest senyor que hi ha aquí al davant sembla capellà”. Ho diu fluix, però amb aquell parlar que tenen els durs d’orella i que fa que tothom se n’assabenti. Em recorda alguna padrina que ve a l’església i que també parla fluix a la seva companya de banc, tant fluix que fins i tot jo, des de l’altar, m’assabento de què parla i que em permetria intervenir-hi.

Resulta que en Jaume també és per allà i m’ha vist passar. Es nota que és el moment de fer l’ITV de la maquinària.  

La doctora m’atén molt amablement i em va comentant l’origen dels petits problemes que tinc a la pell: unes bombolles de suor (com unes berrugues)  damunt les galtes i que ella mateixa elimina, una dermatitis o èczema a la cama  possiblement originada per una al·lèrgia, un petó de l’àngel o picadura de la cigonya al clatell que tan aviat se’n ve com se’n va, puntes de reacció a la insolació...  I em recepta el tractament adequat indicant-me que la visiti de nou d’aquí un mes. De fet, la meva pell és un vestit que ja té 61 anys i, per tant, està una mica gastat. El problema és que no es pot canviar, només algun pedaç.

Quan surto saludo l’advocat Ricard Garcia Vallès i la seva esposa. I amb en Jaume anem al Bar del Passeig, davant mateix de la Casa de la Vila. Hi fem un tallat. M’hi trobo amb l’Albert Tubert que felicito per haver estat elegit regidor de l’ajuntament banyolí, a la llista de CiU. També l’acompanya la regidora de Can Fontàs.

A Can Teixidor hi vaig a recollir llibres per dipositar a la Biblioteca del Seminari. N’hi ha de tots colors, la majoria plens de pols. Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri.  Parlem de la revetlla de sant Joan i dels perills que es provoquin incendis a la pallissa, a més de l’embogiment del bestiar. 

Quan he descansat una estona, retorno cap a Anglès. Em comuniquen que la tieta de Can Mateu està ingressada a l’hospital. Em passo una bona estona telefonant per saber què ha passat i per si haig de solucionar algun tema.

Curiosament, en tot el dia, no m’he sentit de cap dolència ni a la cama ni a l’espatlla.

Al vespre fa un bon ruixat. Arriben a caure més de 25 litres d’aigua. De moment, va bé.

dimarts, 23 / juny / 2015

Dedico el matí a feines de despatx: assentaments (2 baptismes, 1 matrimoni i 3 confirmacions), els comunicats corresponents (registre civil, parròquies de baptisme, d’un bateig)...  

Telefono amb la tieta de Can Mateu. Sembla que està tranquil·la.  Parlo amb l’Elena, la seva cuidadora. A veure si fem net.

A la tarda plou i el temps refresca. Celebro la revetlla tranquil·lament i, cap a les 11, ja sóc al llit. Es van sentint coets i petards. Els gossos ja han desistit de lladrar.

Em ve al cap la cançó que el 1981 va escriure en Jaume Sisa:

LA NIT DE SANT JOAN 

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria

Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba

De mans d’un follet que li fa de guia.

Primavera mort, l’hivern es retira.

Si arribes l’amor, mai mes moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia,

Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan, és una frontissa.

La porta de l’any, tan grinyoladissa.

Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.

Llevem - nos el calçat damunt les brases.

Al cel van de verbena ocells i astres.

I augmenten les virtuts d’herbes i aigües

Com la terra que gira ai voltant dei sol.

Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria

Estrellat de flors, l’estiu ens arriba

De mans d’un follet que li fa de guia.

Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?

Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa,

Cada any per Sant Joan ens fa una visita.

-Adormo els infants i faig que somiïn

Enamoro als grans i faig que s’odiïn.

Destapa secrets, escampa misteris.

Fa anar del revés els somnis eteris.

Provoco adulteris, records, enyorances

Petons i venjances, ensenyo encanteris

A les jovenetes els porta perfums

Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

Li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.

Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.

No és home ni dona, ni àngel ni infant.

Per passar l’estona potser un comediant

És jove i no ho es, geniüt i immortal.

Astut i què més? Sóc immortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

dimecres, 24 / juny / 2015

Em llevo tranquil·lament seguint el mateix horari de sempre però sense presses i gandulejant.

Poc després de les 10 arriba en Venanci. Anem plegats fins a Sant Amanç. I va arribant gent. Gairebé arribem a la seixantena. A cada una de les celebracions que hi hem tingut, ha vingut gent variada.  La missa és senzilla, participada, cordial...

A la sortida, els pabordes de l’església, ens conviden a coca dolça, moscatell i altres begudes.

Quan hem acabat, acompanyo en Pepet a casa seva. Em comenta que no havia estat mai a l’església.

I vaig cap el Baix Empordà. A Can Torn de l’Aigüeta està tancat i dino a L’Escut, a les voltes: correcte!

A l’hospital, visito la tieta de Can Mateu. Sembla que està bé i animada. Esperem que faci net.

dijous, 25 / juny / 2015

Acabo de preparar el suplement del full i l’envio a la impremta. Abans de les 10 marxo cap a Girona, a l’Arxiu Diocesà. Hi porto unes 8 caixes plenes de llibres per la biblioteca.

Des de cap a dos quarts d’onze fins cap a les dues em dedico a acabar el buidatge del llibre d’actes de la Comissió d’Art Sacre, del 1939 al 1943. A la sala de lectura hi fa molta calor, sembla que estem a una sauna i em queda la camisa amarada de suor. Haig d’enllestir el buidatge ja que, al juliol, l’arxiu estarà tancat i no es tornarà a obrir fins el setembre.

Cap a les dues acabo i vaig a dinar. I retorno a Anglès.

A la tarda, aclareixo el llistat dels que participaran a la revetlla parroquial per celebrar l’acabament del curs.

divendres, 26 / juny / 2015

En Ramon ve a recollir uns quants llibres d’en Josep Frigola.  Les caixes estan guardades, des del 2011, al dipòsit de sota el campanar vell. La porta es tanca per darrera i em toca baixar una escala de cargol molt estreta que s’agafa a la galeria lateral de tramuntana de l’església. Trec les sis caixes amb uns 400 llibres i torno a enfilar-me per l’escala i cap el carrer. Quedo ben xop de suor. Encara quedaran uns altres 400 llibres que, de moment, estan encapsats al llenyer de la rectoria.

Quan en Ramon ha marxat, baixo al poble per proveir per la revetlla: vi, tomates, cireres, oli... Fa calor, vaig carregat i, pujant amunt, la suor m’amara de nou.  Ho col·loco tot a lloc i no em queda altra remei que dutxar-me: primer amb aigua calenta i, tot seguit, amb aigua fresca. Sembla que quedo ben reixinxolat.

Vaig a dinar a Banyoles. En Josep em comenta les malifetes que una colla de gamberrots han fet per dintre l’església de Santa Maria. Les imatges dels sants Abdó i Senén foren desplaçades i se’ls emportaren les palmes del martiri.  Sembla que, amb les esglésies, tothom s’hi atreveix.

Arribo a la doma poc després de les cinc. Amb en Joan i en Ramon col·loquem les taules i les cadires al pati de la doma. La Consol, la Crist, la Isabel... van preparant el sopar. Sembla que no quedarem pas denerits.

Celebro la missa vespertina. Quan l’acabo, m’afegeixo a la brigada que prepara la revetlla. Va arribant la gent i van aportant tota mena de postres: coques de pinya, coques de poma, coques de ratafia, coca de pinyons, tortells de massapà...

Un cop ja ha arribat gairebé tothom, cap a les 9, comencem a cruspir-nos tot el que s’ha preparat i tot el que s’ha aportat.  Avui ni demà no seran pas el moment de fer analítica de sucre, de colesterol... Som molts però en falten molts més.

I després de la menjada, ve el moment de veure reportatges, sobretot del Corpus i de la Primera Comunió. També explico el retaule de sant Amanç, que ha aparegut entremig.

Cap a quarts d’onze anem per acabar. I en un tres i no res, s’endrecen les taules, les cadires, es fa neteja i es reparteix el menjar sobrant. I tal dia farà un any. Pujo al pis quan tot ha està endreçat, només queda alguna cosa per demà. 

Sants i santes, bell estol, missatgers del vostre amor...

dissabte, 13 / juny / 2015

A Bonmatí, oficio les exèquies d’en Benet Reixach Peracaula. M’assisteix en Miquel, el diaca. Participa una bona volada de gent ja que la família és ben coneguda.

A Calders, assisteixo i beneeixo el casament d’en José-Àngel i de la Cassandra. El noi es posa a plorar com una magdalena.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. <

Després de la missa, vaig a la Cellera, a sopar amb en Ramon, la Montse i en Josep.

diumenge, 14 / juny / 2015

Abans de les 8, acompanyo en Raül al campionat de caiac, a la Pilastra.

Celebro la missa de les 9 a Anglès. A la missa de Sant Martí hi participen diverses religioses del poble. Quan acabo, visito la Maria de cal Curt. Feia dies que no m’hi arribava.

A Anglès, després de la missa del migdia, oficio el baptisme d’en Biel.

Vaig a dinar a Susqueda, a la Codina. M’hi trobo un parell de taules de persones conegudes.  

A la tarda, descanso una mica i preparo algun article que tinc pendent.

dilluns, 15 / juny / 2015

Poso ordre per la sagristia i pel despatx. Faig l’assentament del difunt,  del casament del dissabte i del baptisme del diumenge.

Baixo al poble: em convenen algunes coses que se m’han acabat.

Dedico bona part del dia a preparar la xerrada de demà.

dimarts, 16 / juny / 2015

Em passo el matí acabant d’enllestir el material per la conferència que dono a la tarda: apunts, PowerPoint...  

Dino tranquil·lament i descanso una estona.

A la tarda plou a bots i a barrals. Ja va bé! Tots aquests dies el temps ha anat fent el burro, però a Anglès tampoc hi ha plogut massa.

Celebro la missa aviat, a les sis. Hi assisteixen la meitat dels feligresos dels altres dies.

Quan acabo, vaig cap a Girona i deixo el cotxe a l’aparcament de Correus. Va roinejant. Arribo al Centre Cívic de Ciutat Vella, a les voltes d’en Rosés, poc després de les 7. La conserge del centre em prepara l’ordinador, la pantalla, el projector. I jo faig les proves.

De mica en mica van arribant els assistents: la Concepció, l’Anna M. Subirós, l’Elisa Masgrau, el seu fill, en Pere, la professora Dolors Vidal, en Lluís Batlle, la Carme Pèlach, també una companya de quan cantava a la Coral Filharmonia... Amb en Xavier Masgrau també ens saludem i parlem una mica.  Arribem fins una trentena.

Vaig fent la xerrada. M’adono que he preparat material per fer una xerrada de quatre hores. I quan fa una horeta que estic parlant, tallo de cop, parlant de sant Cristòfor.

Sembla que la xerrada ha agradat, si més no és el que se’m comunica. Recullo les coses. Parlo una estoneta amb la Concepció. Quan acabem, surto amb en Pere, en Xavier Masgrau i en Salvador Garcia. Anem a fer una cerveseta a un bar proper. Sobretot parlem dels Manaies de Sant Daniel, l’associació que m’ha convidat, i de les activitats que realitzen.  Cantant i xiulant, ens hi estem fins més enllà de les 10.

Amb el cotxe, acompanyo un noi a casa seva.  Entre pitos i flautes, arribo a la doma cap a les onze.    

dimecres, 17 / juny / 2015

Sembla que el clima es presenta tranquil i el sol va agafant força. Al matí atenc unes quantes visites al despatx. En Ramon i en Florenci venen a fer el recompte, en Joan ve a repassar l’hort (que el té com un jardí), la Consol ve a repassar les flors...  Parlo amb la M. Pilar sobretot de temes familiars.

Dino a Banyoles. M’entretinc una mica. Arribo tard a Anglès, just per la celebració de la missa.

dijous, 18 / juny / 2015

Preparo el suplement del full parroquial i feinejo pel despatx preparant el casament que tindré dissabte.

Dino tranquil·lament.

Al vespre, després de la missa vespertina, recullo un parell de col·laboradores a la plaça del Bacallà. Anem a reunió del Consell d’Arxiprestat de Caritas. La tenim a Bonmatí i la fem a l’església. Hi ha representants de tots els equips: Bescanó, Bonmatí, La Cellera, Amer i Anglès.

La reunió comença sobre les nou i acaba cap a dos quarts d’onze. Sort que , l’equip de Bonmatí, han preparat un bon piscolabis difícil de superar.

Divendres, 19 / juny / 2015

Vaig a visitar a tieta de can Mateu. Sembla que es va refent de la sotragada que va passar.

Dino amb en Josep i la Maria al restaurant Pa i Raïm. El personal del restaurant em ve a saludar cordialment: em coneixen de bateigs, primeres comunions... A la Roseta li dono records per la seva mare, la Rosa, i pel seu germà, l’Enric, que m’havia fet d’escolà.

La Maria em comunica que la seva néta, la propera setmana, es casa amb un jugador del Bayern. Felicitats!

Quan sortim del restaurant ens trobem amb en Ciri

Al vespre, després de la missa, tenim  reunió per preparar la revetlla de fi de curs dels col·laboradors parroquials. Com que fa calor, la fem al pati de la doma. Som una dotzena. Fent tertúlia, em parlen d’en Patllari, un home del poble que ja fa un temps que morí.

Pange, lingua, gloriosi Corporis mysterium Sanguinisque pretiosi...

dissabte, 6 / juny / 2015

Tinc el matí relativament tranquil. Comença el futris de la preparació del Corpus: herba, flocs, serradures, marro...

A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. Al vespre, la celebro a Anglès. Aparco el cotxe a baix del mur de Sant Miquel: demà no me’l deixarien treure de l’aparcament a la catequística.

Després de la gran xiulada de fa una setmana al Camp Nou, el Barça ens dóna una altra  alegria aconseguint el triplet. Pel poble, hi ha petards i celebracions de tota mena fins ben entrada la nit.

diumenge, 7 / juny / 2015

A les 7 del matí, ja comença a voltar gent pels carrers de l’entorn de la doma confeccionant catifes. I de la doma, en va entrant i sortint gent.

A les nou, hi ha la primera missa a Anglès. A Sant Martí celebrem la missa al pedró, a l’atri de l’església. Hi participen la Pilar, en Joan, el fill, la jove i els néts de Can Bofill.

Sóc aviat a Anglès. L’església es va omplint de gent, de cants, de moviment, de neguit... A les 12 iniciem la missa. Hi participa el cor de l’escola del FEDAC – Vall dels Àngels. També hi participen els Cantaires de Sant Miquel (avui assumeixen aquest nom). La missa queda solemne i participada, amb gent de totes les edats, mides, amplades... En Quim, un dels escolans, hi fa la primera comunió.

Cap a tres quarts d’una es forma la processó. Abans no ha pres forma, costa una estona. Finalment, amb la custòdia, sortim a l’exterior. La mainada, amb rams d’olivera, es situen a l’entorn del tàlem. I anem avançant, això si, a pas de processó.

Fa calor i el sol es diverteix amb nosaltres. Pràcticament tot el recorregut està encatifat amb tota mena de colors. Hi ha motius de tota mena: escuts de Catalunya, escuts del Barça, escuts indis, gegants que semblen capgrossos, estelades... També, als balcons, es veuen diversos domassos, alguns fets de ganxet., altres tipus cobrellit...  Queda clar que, per properes ocasions, no cal que els acompanyants portin torxes a les mans.

Finalment arribem a l’església i, amb Nostramo, beneeixo els assistents des del portal. Més que una processó clàssica, semblava l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb xivarri i garbuix inclosos. Suposo que, a Canà, també seria així.

Al pis, dino i descanso una estona.  Veig que els carrers ja estan tots nets.

dilluns, 8 / juny / 2015

És dia de tranquil·litat i de situar-se en una tranquil·litat, dintre la feina habitual.   

Al matí venen les dames de l’escombra a endreçar i fer neteja de l’església i dels baixos de la doma. En Joan ve a arreplegar i recollir escombraries per llençar. També em comenten que no cal que els assistents portin torxes.

Al vespre, abans de la missa, amb en Ramon i en Joan, pleguem el tàlem. Hi estem uns 20 minuts.  

Dimarts, 9 / juny / 2015

Bona part del matí el passo rellegint i subratllant la tesina de la Maria del Carme Salvador  estudiant l’obra del metal·lista i gairebé orfebre Narcís Carmaniu.  M’agrada el tema que es situa perfectament a l’etapa que estic estudiant i que ajuda a descobrir un artesà / artista de la metal·lúrgia que equipà moltes esglésies (especialment del bisbat) de sacres, creus processionals, creus d’altar, encensers, làmpades, llànties, sagraris, canelobres...  

Celebro la missa a mitja tarda. Gairebé hi ha els feligresos de sempre, que ja estaven avisats.

A les set arribo al seminari de Girona. Ens reunim el tribunal que avalua la tesina: en Pere, en Joan, la M. Rosa i jo. Entre dos i tres quarts de vuit, la Maria Carme fa la defensa.  Quan acaba, fem les nostres objeccions que ella va encaixant i rebatent. Com era d’esperar, obté una molt bona nota.

dimecres, 10 / juny / 2015

Al despatx es succeeixen les visites: dues parelles per casar-se, una mare pel bateig del fill, una altra persona per encomanar sufragis...

Dino a can Teixidor del Terme. Fem la darrera menjada de faves de la temporada (que s’havien guardat al congelador).

A la tarda vaig a Girona. Passo a recollir unes sandàlies a l’ortopèdia. Sembla que se’m posen bé. El problema és que no em puc calçar qualsevol cosa.

Dijous, 11 / juny / 2015

A diversos mitjans de comunicació, s'està parlant de la reforma dels horaris i seguir una distribució horària de treball / descans més europea.

Relacionat amb això, fa temps que dono voltes a una proposta. No sé si se la llegirà algú que en pugui treure profit o si bé és millor no fer-ne cas.

Fa referència a les activitats anomenades extraescolars dels infants i joves: música, anglès, informàtica... També s'hi podria englobar les activitats esportives: futbol, basquet, natació... I encara les activitats d'esplai i parroquials (també catequesi).

Aquestes activitats gairebé sempre es realitzen els mateixos dies i setmanes d'activitat acadèmica, a les hores lliures. Al pic de l'hivern (desembre i gener, sobretot), sobretot quan acaba l'activitat, ja tot és fosca nit i fa fred. A més, l'acabament de curs d'aquestes activitats coincideix amb l'acabament del curs acadèmic, acumulant innecessàriament exàmens, fi de lligues esportives, fi de cursos diversos.

La meva proposta seria la d'iniciar totes aquestes activitats extraescolars a l'acabament de l'hivern (febrer?) i finalitzar-les a l'acabament de la tardor (novembre?) i deixar un mes de vacances l'estiu (agost?). A més, es podrien intensificar una mica des de finals de juny a juliol (quan els pares encara treballen). Els exàmens i l'acabament de competicions esportives es podrien situar al novembre.

Cal no oblidar que, a començament del s. XX, la primera comunió, moltes vegades es celebrava el dia de la Puríssima (8 de desembre) i, per tant, la preparació es feia els mesos abans.

Què s'hi guanyaria? Que es podrien repartir millor les activitats, que no s'acumularien ni es solaparien els exàmens i proves finals les mateixes setmanes, que els vespres dels hiverns es podria estar més calentó a casa, que l'estiu no quedaria tant despenjat... No sé si val la pena.

Durant el dia preparo la xerrada que tinc a Girona, el dimarts el vespre. Al vespre tinc alguna visita: una parella que ve a recollir documentació pel seu casament, una persona que ve a parlar...

divendres, 12 / juny / 2015

Al matí preparo les reunions de la tarda. Al migdia vaig cap a Bescanó. Dino amb els companys de l’arxiprestat. Dinem a Ca la Casilda. Tot dinant, ens posem al dia de la vida del bisbat. Si bé la coneixem poc, cadascú en sap alguna cosa, i des d’una perspectiva diferent.

Després de dinar, a la rectoria, fem la reunió dels temes que tenim assenyalats a l’ordre del dia, sobretot fent balanç de l’acabament del curs i parlant d’alguna activitat d’estiu. Mentre fem la reunió, cau un bon ruixat.

A la missa vespertina, a Anglès, celebrem la festa del Sagrat Cor de Jesús.

Al vespre, a la doma, tenim reunió de fi de curs del Consell Parroquial. Hi ha cordialitat. Plantegem alguna renovació pel proper curs. Veurem. Acabem cap a quarts d’onze. 

Anem també a Lourdes, anem-hi a llaor, de la Immaculada, Pura Concepció

dissabte, 30 / maig / 2015

He dormit intranquil i no he passat gaire bona nit.

Cap a les 10, vaig al carrer Verneda a beneir la botiga de la Lourdes, WEB ESPECIAL MODA. M’hi trobo amb una colla de gent d’Anglès i també de Bonmatí.

Al migdia beneeixo el matrimoni de l’Òscar i de la Virgínia. També batejo el seu fill, en Hedai. A la cerimònia, hi ha molt xivarri. I sort que són pocs.

A la tarda ve Mn. Wlordimir a celebrar la missa amb els ucraïnesos. Avui són més. Em comenta que ara farà uns dies de vacances i no tornaran per cap celebració fins a finals d’agost. Em diu que ho aprofitarà per anar a Ucraïna i trobar-se amb la seva muller. Eus, que bé!

Tinc la missa anticipada a Anglès. S’hi estrena d’escolà en Martí, el cosinet de la Maria.

diumenge, 31 / maig / 2015

A les 9 del matí, a la missa, tenim les exèquies de la Maria Bàrbara Caparrós Espinosa (76 anys). És la muller de l’Antonio Méndez i té una família força llarga. La seva germana és la Isabel, l’àvia Trias. És una persona coneguda i hi participa força gent. Havia nascut a Cabra del Santo Cristo. A Anglès, molta gent la coneixia per la “Maria Picante”, un apel·latiu simpàtic que ella mateixa utilitzava si bé el “Picante” és pròpiament el seu marit. Per cert,  els procedents de Cabra, els fa gràcia preguntar si es coneix quin és el seu gentilici, és a dir, com s’anomenen els habitants de Cabra. Jo no ho sé pas.

A Sant Martí Sapresa, assisteixen a la missa la Carme Tibau i el seu. No passa una setmana que, algú o altre de Palafrugell. Em comenten que aniran a veure les catifes de les Enramades d’Arbúcies. M’agrada saludar-los: amables, cordials... Els dono records per la Montse i per la seva mare.

Al migdia celebro la missa a Bonmatí. Hi reben la primera comunió en David i en Sergi. La celebració és senzilla, sense masses complicacions. Quan acabem, amb els nois i noies que van celebrar la primera comunió fa un any, canten un parell de cançons. I, si a Déu plau, d’aquí un any, els que faran la primera comunió seran nou.

A la tarda descanso un xic i preparo la sortida a Lourdes.

dilluns, 1 / juny / 2015

Vaig ajaçar-me tard i a les tres ja estava llevat. L’autobús per anar cap a Lourdes ens recull a Anglès a les cinc. Mentre baixo de la doma, vaig escoltant les cantarelles de les mallerengues que van marcant el seu territori. Comencen cap a les quatre i acaben a quarts de sis.

I quan em vaig apropant a la plaça dels Horts, es sent el retruny de les rodes de les maletes d’altres feligresos d’Anglès que ens adrecem cap on ens recull l’autobús. D’Anglès som cap una vintena. Quan arriba l’autocar, en Pedro ens va col·locant i en Ramon va donant la benvinguda. A Bonmatí recollim un parell de feligreses, a Bescanó hi recollim la neboda de la Pepita i, a Salt, la cunyada de l’Espinet i un parell d’amigues. Ja a l’autopista, en Ramon ens convida a pregar una mica i a encomanar a Déu el viatge que iniciem.  

Mentre anem cap a la frontera, va emergint el sol amb tota la seva voluptuositat. Pel camí fem dues aturades tècniques: una, cap a Salses. L’altra, ja a mig camí de l’autopista dels dos mars, on hi ha la confluència dels canals, on esmorzem. Quan ens situem de nou a l’autopista, dirigeixo la pregària del rosari.

Arribem a Lourdes cap a dos quarts de dotze. El transit és espès. Hauria d’anar a canviar l’aigua de les olives: les pastilles que prenc per drenar millor el sucre, comporten anar a cap Felip cada hora o hora i mitja. Abans d’arribar a l’avinguda Peyremale, salto de l’autocar i fujo cap a l’hotel Lys de Marie on ens hostatjarem. Només d’entrar els dic que venim de Catalunya i m’adreço als serveis. Uf, quin descans. 

  

Quan arriba l’autocar, ens donen una tarja electrònica per obrir les cambres i anem distribuint. A mi em toca la cambra 404, mirant el Gave, damunt l’avinguda. Col·loco la roba a l’armari i baixo al menjador. Les taules estan formades per grups d’amistat.  A la taula ens col·loquem en Ramon, la seva germana (la Montse), el nebot (en Josep), en Jordi, la M. Rosa i jo. Quan acabem el dinar, amb en Pedro i en Ramon, anem a l’Accueil del santuari per inscriure’ns i confirmar les reserves dels llocs on tenim alguna celebració.

Després de descansar una estona, tota la colla ens trobem davant de l’altar de Santa Bernardeta, al costat de l’altar de Sant Pasqual Bailón,   a la façana principal. Feta la fotografia anem a saludar a la Mare de Déu, a la gruta. Allà ens dividim en dos grups per fer el viacrucis. Un grup va al viacrucis que hi ha a peu pla i que dirigirà en Ramon.

Amb els que em segueixen a mi (una dotzena i mitja), pugem pel costat de la gruta cap el viacrucis monumental.  A cada estació hi faig una breu reflexió, una pregària senzilla i el cant corresponent. Quan les acabem totes, la suor m’ha amarat tot jo. A les estacions, no ens podem entretenir gaire ja que està encalçant un grup de ucraïnesos que també segueix la devoció. Més avall i més amunt es veuen altres grups i, sobretot, gent que va per lliure. Amb nosaltres coincideixen una mare i dues filles de color. A cada estació s’agenollen i alcen les mans. Semblen nord-americanes.  

Després de l’estació XV (la més lletja), ens arribem tot xino-xano a la cripta de la basílica superior. Les imatges són força boniques, especialment la de la Mare de Déu amb l’Infant. Hi celebrem la missa tota la colla. La presideix en Ramon i jo li faig d’assistent. En Manel es cuida de fer cantar, la Conxita llegeix, en Josep recull la col·lecta... En Ramon predica sobre el tema pastoral que proposa aquest any el santuari de Lourdes: “Lourdes, l’alegria de la missió”.

Acabada la missa anem a sopar cap a l’Hotel. Pel carrer es veu una família romanesa, escampada, i amb mainada que van demanant.

Després de sopar vaig cap a la gruta. Els altres van a seguir la processó de les torxes. Des de la gruta es sent de lluny el res del rosari i el cant de l’Avemaria. Dóna bo de pregar posant-se en mans de Déu, sense dir gaire res: “In manus tuas...”. I pel meu cap i pel meu cor vaig desgranant el record dels que m’han demanat una pregària i dels que no me’n demanen cap però que també la necessiten.

Quan em retiro de la gruta, ja acaben la processó de les torxes. Mentre volto per allà em trobo amb l’arquebisbe d’Urgell Joan Enric Vives amb qui fórem companys a la facultat de teologia. Ens saludem cordialment. Al costat, a l’església de Santa Bernardeta, hi fan una trobada uns 500 joves de la peregrinació de Lió.

I tranquil·lament pujo cap a l’hotel. Pel camí vaig trobant peregrins de la nostra colla.

dimarts, 2 / juny / 2015

Estava cansat i he dormit i descansat bé. Després d’esmorzar, pugem a l’autocar. Anem cap al santuari de Notre Dame deBetharram, Gave avall, més cap a occident, a uns 35 km de Lourdes.

Quan hi arribem, anem de dret cap a l’església. Al entrar-hi, la gent ho fa enraonant entre ells. Des del presbiteri ens ve el que suposo és el capellà custodi esverat i botzinant. Quan li diem que en Ramon i jo som els capellans del grup, sembla que es sobta un xic. De fet, ja ens esperava perquè en Jordi de Bescanó n’havia fet la reserva. I després vol ser amable.

Ens posa una explicació gravada. I s’asseu al presbiteri. Després de quatre paraules m’adono que l’explicació és en italià i que, de fet, la gent no entén el que es diu. Li dic que no som pas italians, que som catalans. Se n’estranya. I va ràpid a canviar el disc. I es torna a asseure. Quan comença l’explicació, de nou m’adono que la gent no hi entén gaire res. Resulta que ara ens ha posat la gravació portuguesa. Finalment ho posa en espanyol i, com que sembla que tothom ho entén, desistim a reclamar més.

Celebrem la missa a la capella posterior, on hi ha les relíquies de sant Miquel Garikoitz http://ca.wikipedia.org/wiki/Mixel_Garicoitz . Em toca presidir a mi. Celebrem la missa en honor de la Mare de Déu. Parlo de la presència de tants santuaris arreu d’Europa, del repte que tenim els cristians d’aquest continent a fer-hi present l’Evangeli...

Després de la missa, donem un petit tomb pel santuari. Algú s’anima a enfilar-se seguint les estacions del viacrucis monumental. El Gave baixa molt gras. Finalment retornem cap a Lourdes. Abans però ens arribem fins el llac de Lourdes on prenem un refresc abans d’anar cap a dinar a l’hotel.

Després de dinar i de descansar una mica, anem a voltar per la ciutat de Lourdes recorrent els llocs més vinculats a santa Bernardeta: la parròquia, la presó (que era on vivia la noieta quan es va trobar amb la Mare de Déu), el molí... També entrem a un espai dedicat a sant Maximilià Kolbe.  

Baixem cap a les esplanades. Hi ha la processó del Santíssim. Entro a la basílica subterrània que s’està omplint de pelegrins. Em situo al lloc dels capellans. S’està fresc. Entra la comitiva amb el Santíssim. Presideix l’arquebisbe d’Urgell. Quan acaba la cerimònia, faig una volta a la basílica. M’hi sobren el panells dels sants que l’envolten. Ho trobo una decoració supèrflua.

Quan emergeixo de la basílica, vaig a la llibreria del santuari. Hi adquireixo diversos imants per distribuir als escolans i a diversos feligresos que col·laboren amb la parròquia.

Després de sopar, retorno a la gruta.  És l’espai que trobo més autèntic del santuari i que no me’n treguin. Per anar a voltar, ja tinc altres llocs.

dimecres, 3 / juny / 2015

Tot esmorzant, a la taula, comentem que aquests dies, entre la gent que hem vist voltant pel santuari, hi ha una colla d’uns 500 joves, nois i noies, aproximadament de 13 a 18 anys. Se'ls veu  passejar per la ciutat cofats amb una gorra vistent, de diversos colors, segons l’edat. Passegen parlant cordialment entre ells. Van vestits informalment, com els joves dels nostres pobles. Atenen els malalts que acompanyen de la peregrinació de Lió i assisteixen a les diverses cerimònies que es fan al santuari. El que resulta curiós és que no n’hem vist cap que utilitzés aparells mòbils de cap mena, sense “portables” com  diuen els francesos,  “cellurari”, com diuen els italians, o “phones”, que diuen els anglesos.  

En una altra ocasió, amb joves francesos, ja vaig experimentar un fet semblant. Em pregunto si els joves de França són diferents dels que hi ha als nostres pobles. De fet els que he vist que els utilitzaven (sobretot tablets) són gent gran.  

A les 9 anem cap a la basílica subterrània dedicada a Sant Pius Xè. La Montse m’acompanya fins la sagristia. Quan arriba en Ramon ja estic revestit per concelebrar a la missa. Presideix la celebració el cardenal Philippe Barbarin de Lió. Ja ens hi trobàrem fa tres anys i el conec de les trobades dels amics de Sant Egidi. És marroquí de naixement. A més francès, parla bé el castellà, coneix el català, sembla que parla bé l’anglès... Per mi és el candidat a succeir el papa Francesc quan aquest deixi de ser Bisbe de Roma. Fa una homilia curta i entenedora. El parenostre el diu primer en sirià-copte per fer-nos propers als cristians perseguits d’aquelles terres.

Quan acabem la celebració, passem per la gruta a acomiadar-nos de la Mare de Déu i anem a dinar. Després de l’àpat pugem a l’autocar i iniciem el camí de retorn. Fa xafogor.

Ens aturem a la mateixa àrea on ens aturàrem quan anàvem a Lourdes. Quan pugem a l’autocar, dirigeixo el rosari.    

Ens aturem a prendre alguna cosa al centre Gran Junquera, gestionat per la família Escudero, si bé és sabut que amb capital de l’exministre Bono. L’arquitecte del conjunt és l’Octavi Mestre, que conec de Palafrugell i que alguna vegada m’ha visitat a Anglès.

Quan anem arribant, anem deixant peregrins al seu lloc de procedència: Salt, Bescanó, Bonmatí. Arribem a Anglès a les 9 i, cap a un quart de 10 arribo a la doma. El grup de cantaires preparen la missa de Corpus. Quin goig tenir un grup així!

dijous, 4 / juny / 2015

Retorno a la normalitat. Al matí redacto el suplement del full.

Cap al migdia vaig a l’ambulatori perquè el Dr. Coll em faci una visita rutinària. Mentre ens esperem hi ha un petit sarau perquè sembla que algú s’ha colat i s’ha avançat als que esperaven.

La M. Àngels em comenta que cada dilluns llegeix EL DIARI DEL CAPELLÀ. Em comenta que el seu fill, l’Eloi, havia fet d’escolà (amb Mn. Marturi) i que la seva filla, la Lídia, havia fet de catequista també amb Mn. Marturi.

El Dr. Coll, mentre em visita, m’informa de les seves vinculacions amb Banyoles, concretament amb la família Figueres Duran.

Vaig a Banyoles. Dino ràpidament. A primera hora de la tarda, a Girona, em treuen una radiografia i em fan una ecografia per situar millor les calcificacions que tinc a l’espatlla esquerra (i no només una calcificació!).  Queda ben clar que la causa dels dolors a l’espatlla són tot de microcalcificacions al tendó supraespinós, amb alguna un xic més notable. Ara veurem com acabarà tot això. 

Celebro la missa vespertina a Anglès. Entretant, els nois grans acaben d’instal·lar la piscina. Després de la missa porten flocs per confeccionar catifes. Hi ha qui em parla d’un personatge d’Anglès dorm dintre d’un bagul. Això si que és ser gòtic.

divendres, 5 / juny / 2015

Vaig a recollir medicaments a la farmàcia. Gairebé se m’havien exhaurit els que haig de prendre regularment. A més dels medicament, a partir d’una edat, se’ns hauria de lliurar un expenedor, com els que s’utilitzen per enguierar les oques.

Visito els ancians impedits de Bonmatí, i també alguns d’Anglès. M’adono que el llistat dels que visito ha variat  força des de que vaig començar a fer la ronda de visites, ara farà quatre anys.

A la tarda preparo les celebracions d’aquest cap de setmana: pregàries, cants, homilia...

Amb en Ramon, en Joan i en Josep M., muntem el tàlem. No se pas qui el va fer, però s’hi va lluir. Els travessers els costa de passar per els ganxos.

A la missa ve en Víctor a acomiadar-se. Se’n va cap a Portugal per celebrar allà la primera comunió. De fet, ja la celebrà aquí, però allà hi tindrà la celebració familiar.

Després de la missa porten els gegants, en Miquel i la Remei, a l’església. Sort que no mengen!