dissabte, 20 / juny / 2015
Avui és el darrer dia de la primavera. El
sol, al matí, ja surt un minut més tard que ahir. I tant que m’agrada que
claregi aviat!
Al matí preparo les celebracions d’aquest cap
de setmana. Al migdia, a Calders, acompanyo i beneeixo el casament de l’Adrià i
de la Lídia. També els batejo la petita, l’Audrey.
I a la tarda, celebro les misses anticipades
a Bonmatí i a Anglès. L’estiu es nota i es fa sentir.
diumenge, 21 / juny / 2015
Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí
Sapresa. Mentre vaig celebrant la missa, sembla que tinc enrampada la cama
esquerra i em va fent mal i molestant. No sé pas que li passa.
Quan acabo les misses (i al bateig d’en
Lluís), vaig cap a La Cellera. Quan surto de la doma, saludo els veïns: en
Felip i la Pilar. Quan he recollit en Ramon, anem a dinar a la Codina. Hi ha quatre taules ocupades: una per en
Novich que només d’entrar nosaltres ens saluda i va xerrant pels descosits; a
l’altra hi ha en Jesús Codina amb el seu germà Joan i amb un amic; i, a l’altra
taula, amb una rialla d’orella a orella, hi ha en Felip i la Pilar amb tota la
seva família. Ben bé que les muntanyes no es troben! La quarta taula, no els
coneixem.
Un cop hem saludat tothom, ens seiem i ens
serveixen el dinar: senzill i suculent. Els peus de porc a la brasa els surten
molt bé.
I com que estem de costat, parlem amb els
germans Codina. En Joan és salesià, el
responsable del centre de Martí i Codolar. El seu company és en Miquel
Armengol, també salesià i que viu i treballa a Sant Boi de Llobregat.
Parlem una mica de les tasques que fem tots
plegats. Els comento que un curs havia col·laborat amb el P. Ròmul al barri de
Ciutat Meridiana. També els demano informació dels Tallers Salesians de Sarrià
que van equipar moltes esglésies, a la postguerra, amb retaules i imatges d’una
certa qualitat, entre altres La Cellera, Sant Feliu de Pallerons, la Selva de
Mar, un altar de Palafrugell... Em diuen que qui millor em pot informar
d’aquest tema és el P. Antoni Vilarrubla
i també un mestre de taller que es diu Josep Prat.
En Miquel ens comenta que havia estudiat amb
en Pau Lanao, d’Anglès i em pregunta per ell. No puc dir-li gaire cosa perquè
no el conec personalment.
Tenia ganes d’anar a donar un tomb per la
Font del Canyo, on es celebra l’aplec de la sardana. Però la cama esquerra em
fa el burro, com si la tingués enrampada, amb molt dolor.
Enllesteixo com puc la feina que tenia: un
article per la Revista de Banyoles, el santoral del juliol per Pregària.cat,
penjar el Diari del Capellà... El mal es
va aguditzant i no em deixa descansar.
dilluns, 22 / juny / 2015
Vaig de visita amb la dermatòloga Dra. Mercè Planagumà,
a la Salus Infirmorum. Mentre estic esperant, davant meu hi ha un matrimoni
gran. Discretament, la senyora comenta al seu marit: “Aquest senyor que hi ha
aquí al davant sembla capellà”. Ho diu fluix, però amb aquell parlar que tenen
els durs d’orella i que fa que tothom se n’assabenti. Em recorda alguna padrina
que ve a l’església i que també parla fluix a la seva companya de banc, tant
fluix que fins i tot jo, des de l’altar, m’assabento de què parla i que em
permetria intervenir-hi.
Resulta que en Jaume també és per allà i m’ha
vist passar. Es nota que és el moment de fer l’ITV de la maquinària.
La doctora m’atén molt amablement i em va
comentant l’origen dels petits problemes que tinc a la pell: unes bombolles de
suor (com unes berrugues) damunt les
galtes i que ella mateixa elimina, una dermatitis o èczema a la cama possiblement originada per una al·lèrgia, un
petó de l’àngel o picadura de la cigonya al clatell que tan aviat se’n ve com
se’n va, puntes de reacció a la insolació... I em recepta el tractament adequat indicant-me
que la visiti de nou d’aquí un mes. De fet, la meva pell és un vestit que ja té
61 anys i, per tant, està una mica gastat. El problema és que no es pot
canviar, només algun pedaç.
Quan surto saludo l’advocat Ricard Garcia
Vallès i la seva esposa. I amb en Jaume anem al Bar del Passeig, davant mateix
de la Casa de la Vila. Hi fem un tallat. M’hi trobo amb l’Albert Tubert que
felicito per haver estat elegit regidor de l’ajuntament banyolí, a la llista de
CiU. També l’acompanya la regidora de Can Fontàs.
A Can Teixidor hi vaig a recollir llibres per
dipositar a la Biblioteca del Seminari. N’hi ha de tots colors, la majoria
plens de pols. Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri. Parlem de la revetlla de sant Joan i dels
perills que es provoquin incendis a la pallissa, a més de l’embogiment del
bestiar.
Quan he descansat una estona, retorno cap a
Anglès. Em comuniquen que la tieta de Can Mateu està ingressada a l’hospital.
Em passo una bona estona telefonant per saber què ha passat i per si haig de
solucionar algun tema.
Curiosament, en tot el dia, no m’he sentit de
cap dolència ni a la cama ni a l’espatlla.
Al vespre fa un bon ruixat. Arriben a caure
més de 25 litres d’aigua. De moment, va bé.
dimarts, 23 / juny / 2015
Dedico el matí a feines de despatx:
assentaments (2 baptismes, 1 matrimoni i 3 confirmacions), els comunicats
corresponents (registre civil, parròquies de baptisme, d’un bateig)...
Telefono amb la tieta de Can Mateu. Sembla
que està tranquil·la. Parlo amb l’Elena,
la seva cuidadora. A veure si fem net.
A la tarda plou i el temps refresca. Celebro
la revetlla tranquil·lament i, cap a les 11, ja sóc al llit. Es van sentint
coets i petards. Els gossos ja han desistit de lladrar.
Em ve al cap la cançó que el 1981 va escriure
en Jaume Sisa:
LA NIT DE SANT JOAN
La nit de Sant
Joan, és nit d’alegria
Estrellat de
Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un
follet que li fa de guia.
Primavera
mort, l’hivern es retira.
Si
arribes l’amor, mai mes moriria.
Les
flames del foc la nit tornen dia,
Si
arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit
de Sant Joan, és una frontissa.
La
porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença
a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és
la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me
xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me
xampany, doneu-me xampany!
Imitarem
al sol amb grans fogates.
Llevem
- nos el calçat damunt les brases.
Al cel
van de verbena ocells i astres.
I
augmenten les virtuts d’herbes i aigües
Com la terra
que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes
rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant
Joan, és nit d’alegria
Estrellat de
flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un
follet que li fa de guia.
Qui és aquest
follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig
del foc té la seva fira.
Follet de la
nit, rei de l’enganyifa,
Cada any per
Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els
infants i faig que somiïn
Enamoro als
grans i faig que s’odiïn.
Destapa
secrets, escampa misteris.
Fa anar del
revés els somnis eteris.
Provoco
adulteris, records, enyorances
Petons i
venjances, ensenyo encanteris
A les
jovenetes els porta perfums
Dels altres
planetes.
Si mireu les
flames del foc de Sant Joan
Li veureu les
banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan
vol és tan alt com la catedral.
Quan
vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és
home ni dona, ni àngel ni infant.
Per
passar l’estona potser un comediant
És jove
i no ho es, geniüt i immortal.
Astut i
què més? Sóc immortal
Si
mireu les flames del foc... (4 vegades)
dimecres, 24 / juny / 2015
Em llevo tranquil·lament seguint el mateix
horari de sempre però sense presses i gandulejant.
Poc després de les 10 arriba en Venanci. Anem
plegats fins a Sant Amanç. I va arribant gent. Gairebé arribem a la seixantena.
A cada una de les celebracions que hi hem tingut, ha vingut gent variada. La missa és senzilla, participada, cordial...
A la sortida, els pabordes de l’església, ens
conviden a coca dolça, moscatell i altres begudes.
Quan hem acabat, acompanyo en Pepet a casa
seva. Em comenta que no havia estat mai a l’església.
I vaig cap el Baix Empordà. A Can Torn de
l’Aigüeta està tancat i dino a L’Escut, a les voltes: correcte!
A l’hospital, visito la tieta de Can Mateu.
Sembla que està bé i animada. Esperem que faci net.
dijous, 25 / juny / 2015
Acabo de preparar el suplement del full i
l’envio a la impremta. Abans de les 10 marxo cap a Girona, a l’Arxiu Diocesà.
Hi porto unes 8 caixes plenes de llibres per la biblioteca.
Des de cap a dos quarts d’onze fins cap a les
dues em dedico a acabar el buidatge del llibre d’actes de la Comissió d’Art
Sacre, del 1939 al 1943. A la sala de lectura hi fa molta calor, sembla que
estem a una sauna i em queda la camisa amarada de suor. Haig d’enllestir el
buidatge ja que, al juliol, l’arxiu estarà tancat i no es tornarà a obrir fins
el setembre.
Cap a les dues acabo i vaig a dinar. I
retorno a Anglès.
A la tarda, aclareixo el llistat dels que
participaran a la revetlla parroquial per celebrar l’acabament del curs.
divendres, 26 / juny / 2015
En Ramon ve a recollir uns quants llibres
d’en Josep Frigola. Les caixes estan
guardades, des del 2011, al dipòsit de sota el campanar vell. La porta es tanca
per darrera i em toca baixar una escala de cargol molt estreta que s’agafa a la
galeria lateral de tramuntana de l’església. Trec les sis caixes amb uns 400
llibres i torno a enfilar-me per l’escala i cap el carrer. Quedo ben xop de
suor. Encara quedaran uns altres 400 llibres que, de moment, estan encapsats al
llenyer de la rectoria.
Quan en Ramon ha marxat, baixo al poble per
proveir per la revetlla: vi, tomates, cireres, oli... Fa calor, vaig carregat
i, pujant amunt, la suor m’amara de nou.
Ho col·loco tot a lloc i no em queda altra remei que dutxar-me: primer
amb aigua calenta i, tot seguit, amb aigua fresca. Sembla que quedo ben
reixinxolat.
Vaig a dinar a Banyoles. En Josep em comenta
les malifetes que una colla de gamberrots han fet per dintre l’església de
Santa Maria. Les imatges dels sants Abdó i Senén foren desplaçades i se’ls
emportaren les palmes del martiri.
Sembla que, amb les esglésies, tothom s’hi atreveix.
Arribo a la doma poc després de les cinc. Amb
en Joan i en Ramon col·loquem les taules i les cadires al pati de la doma. La
Consol, la Crist, la Isabel... van preparant el sopar. Sembla que no quedarem
pas denerits.
Celebro la missa vespertina. Quan l’acabo,
m’afegeixo a la brigada que prepara la revetlla. Va arribant la gent i van
aportant tota mena de postres: coques de pinya, coques de poma, coques de
ratafia, coca de pinyons, tortells de massapà...
Un cop ja ha arribat gairebé tothom, cap a
les 9, comencem a cruspir-nos tot el que s’ha preparat i tot el que s’ha
aportat. Avui ni demà no seran pas el
moment de fer analítica de sucre, de colesterol... Som molts però en falten
molts més.
I després de la menjada, ve el moment de
veure reportatges, sobretot del Corpus i de la Primera Comunió. També explico
el retaule de sant Amanç, que ha aparegut entremig.
Cap a quarts d’onze anem per acabar. I en un
tres i no res, s’endrecen les taules, les cadires, es fa neteja i es reparteix
el menjar sobrant. I tal dia farà un any. Pujo al pis quan tot ha està
endreçat, només queda alguna cosa per demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada