diumenge, 28 de juny de 2015

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria: estrellat de flors, l’estiu ens arriba!

dissabte, 20 / juny / 2015

Avui és el darrer dia de la primavera. El sol, al matí, ja surt un minut més tard que ahir. I tant que m’agrada que claregi aviat!

Al matí preparo les celebracions d’aquest cap de setmana. Al migdia, a Calders, acompanyo i beneeixo el casament de l’Adrià i de la Lídia. També els batejo la petita, l’Audrey.

I a la tarda, celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. L’estiu es nota i es fa sentir.


diumenge, 21 / juny / 2015

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Mentre vaig celebrant la missa, sembla que tinc enrampada la cama esquerra i em va fent mal i molestant. No sé pas que li passa.

Quan acabo les misses (i al bateig d’en Lluís), vaig cap a La Cellera. Quan surto de la doma, saludo els veïns: en Felip i la Pilar. Quan he recollit en Ramon, anem a dinar a la Codina.  Hi ha quatre taules ocupades: una per en Novich que només d’entrar nosaltres ens saluda i va xerrant pels descosits; a l’altra hi ha en Jesús Codina amb el seu germà Joan i amb un amic; i, a l’altra taula, amb una rialla d’orella a orella, hi ha en Felip i la Pilar amb tota la seva família. Ben bé que les muntanyes no es troben! La quarta taula, no els coneixem. 

Un cop hem saludat tothom, ens seiem i ens serveixen el dinar: senzill i suculent. Els peus de porc a la brasa els surten molt bé.

I com que estem de costat, parlem amb els germans Codina. En Joan  és salesià, el responsable del centre de Martí i Codolar. El seu company és en Miquel Armengol, també salesià i que viu i treballa a Sant Boi de Llobregat.

Parlem una mica de les tasques que fem tots plegats. Els comento que un curs havia col·laborat amb el P. Ròmul al barri de Ciutat Meridiana. També els demano informació dels Tallers Salesians de Sarrià que van equipar moltes esglésies, a la postguerra, amb retaules i imatges d’una certa qualitat, entre altres La Cellera, Sant Feliu de Pallerons, la Selva de Mar, un altar de Palafrugell... Em diuen que qui millor em pot informar d’aquest  tema és el P. Antoni Vilarrubla i també un mestre de taller que es diu Josep Prat.

En Miquel ens comenta que havia estudiat amb en Pau Lanao, d’Anglès i em pregunta per ell. No puc dir-li gaire cosa perquè no el conec personalment.

Tenia ganes d’anar a donar un tomb per la Font del Canyo, on es celebra l’aplec de la sardana. Però la cama esquerra em fa el burro, com si la tingués enrampada, amb molt dolor.

Enllesteixo com puc la feina que tenia: un article per la Revista de Banyoles, el santoral del juliol per Pregària.cat, penjar el Diari del Capellà...  El mal es va aguditzant i no em deixa descansar. 


dilluns, 22 / juny / 2015

Vaig de visita amb la dermatòloga Dra. Mercè Planagumà, a la Salus Infirmorum. Mentre estic esperant, davant meu hi ha un matrimoni gran. Discretament, la senyora comenta al seu marit: “Aquest senyor que hi ha aquí al davant sembla capellà”. Ho diu fluix, però amb aquell parlar que tenen els durs d’orella i que fa que tothom se n’assabenti. Em recorda alguna padrina que ve a l’església i que també parla fluix a la seva companya de banc, tant fluix que fins i tot jo, des de l’altar, m’assabento de què parla i que em permetria intervenir-hi.

Resulta que en Jaume també és per allà i m’ha vist passar. Es nota que és el moment de fer l’ITV de la maquinària.  

La doctora m’atén molt amablement i em va comentant l’origen dels petits problemes que tinc a la pell: unes bombolles de suor (com unes berrugues)  damunt les galtes i que ella mateixa elimina, una dermatitis o èczema a la cama  possiblement originada per una al·lèrgia, un petó de l’àngel o picadura de la cigonya al clatell que tan aviat se’n ve com se’n va, puntes de reacció a la insolació...  I em recepta el tractament adequat indicant-me que la visiti de nou d’aquí un mes. De fet, la meva pell és un vestit que ja té 61 anys i, per tant, està una mica gastat. El problema és que no es pot canviar, només algun pedaç.

Quan surto saludo l’advocat Ricard Garcia Vallès i la seva esposa. I amb en Jaume anem al Bar del Passeig, davant mateix de la Casa de la Vila. Hi fem un tallat. M’hi trobo amb l’Albert Tubert que felicito per haver estat elegit regidor de l’ajuntament banyolí, a la llista de CiU. També l’acompanya la regidora de Can Fontàs.

A Can Teixidor hi vaig a recollir llibres per dipositar a la Biblioteca del Seminari. N’hi ha de tots colors, la majoria plens de pols. Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri.  Parlem de la revetlla de sant Joan i dels perills que es provoquin incendis a la pallissa, a més de l’embogiment del bestiar. 

Quan he descansat una estona, retorno cap a Anglès. Em comuniquen que la tieta de Can Mateu està ingressada a l’hospital. Em passo una bona estona telefonant per saber què ha passat i per si haig de solucionar algun tema.

Curiosament, en tot el dia, no m’he sentit de cap dolència ni a la cama ni a l’espatlla.

Al vespre fa un bon ruixat. Arriben a caure més de 25 litres d’aigua. De moment, va bé.


dimarts, 23 / juny / 2015

Dedico el matí a feines de despatx: assentaments (2 baptismes, 1 matrimoni i 3 confirmacions), els comunicats corresponents (registre civil, parròquies de baptisme, d’un bateig)...  

Telefono amb la tieta de Can Mateu. Sembla que està tranquil·la.  Parlo amb l’Elena, la seva cuidadora. A veure si fem net.

A la tarda plou i el temps refresca. Celebro la revetlla tranquil·lament i, cap a les 11, ja sóc al llit. Es van sentint coets i petards. Els gossos ja han desistit de lladrar.

Em ve al cap la cançó que el 1981 va escriure en Jaume Sisa:
LA NIT DE SANT JOAN 

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hivern es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia,
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües


Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa,
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somiïn
Enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniüt i immortal.
Astut i què més? Sóc immortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)



dimecres, 24 / juny / 2015

Em llevo tranquil·lament seguint el mateix horari de sempre però sense presses i gandulejant.

Poc després de les 10 arriba en Venanci. Anem plegats fins a Sant Amanç. I va arribant gent. Gairebé arribem a la seixantena. A cada una de les celebracions que hi hem tingut, ha vingut gent variada.  La missa és senzilla, participada, cordial...

A la sortida, els pabordes de l’església, ens conviden a coca dolça, moscatell i altres begudes.

Quan hem acabat, acompanyo en Pepet a casa seva. Em comenta que no havia estat mai a l’església.

I vaig cap el Baix Empordà. A Can Torn de l’Aigüeta està tancat i dino a L’Escut, a les voltes: correcte!
A l’hospital, visito la tieta de Can Mateu. Sembla que està bé i animada. Esperem que faci net.


dijous, 25 / juny / 2015

Acabo de preparar el suplement del full i l’envio a la impremta. Abans de les 10 marxo cap a Girona, a l’Arxiu Diocesà. Hi porto unes 8 caixes plenes de llibres per la biblioteca.

Des de cap a dos quarts d’onze fins cap a les dues em dedico a acabar el buidatge del llibre d’actes de la Comissió d’Art Sacre, del 1939 al 1943. A la sala de lectura hi fa molta calor, sembla que estem a una sauna i em queda la camisa amarada de suor. Haig d’enllestir el buidatge ja que, al juliol, l’arxiu estarà tancat i no es tornarà a obrir fins el setembre.

Cap a les dues acabo i vaig a dinar. I retorno a Anglès.

A la tarda, aclareixo el llistat dels que participaran a la revetlla parroquial per celebrar l’acabament del curs.


divendres, 26 / juny / 2015

En Ramon ve a recollir uns quants llibres d’en Josep Frigola.  Les caixes estan guardades, des del 2011, al dipòsit de sota el campanar vell. La porta es tanca per darrera i em toca baixar una escala de cargol molt estreta que s’agafa a la galeria lateral de tramuntana de l’església. Trec les sis caixes amb uns 400 llibres i torno a enfilar-me per l’escala i cap el carrer. Quedo ben xop de suor. Encara quedaran uns altres 400 llibres que, de moment, estan encapsats al llenyer de la rectoria.

Quan en Ramon ha marxat, baixo al poble per proveir per la revetlla: vi, tomates, cireres, oli... Fa calor, vaig carregat i, pujant amunt, la suor m’amara de nou.  Ho col·loco tot a lloc i no em queda altra remei que dutxar-me: primer amb aigua calenta i, tot seguit, amb aigua fresca. Sembla que quedo ben reixinxolat.

Vaig a dinar a Banyoles. En Josep em comenta les malifetes que una colla de gamberrots han fet per dintre l’església de Santa Maria. Les imatges dels sants Abdó i Senén foren desplaçades i se’ls emportaren les palmes del martiri.  Sembla que, amb les esglésies, tothom s’hi atreveix.

Arribo a la doma poc després de les cinc. Amb en Joan i en Ramon col·loquem les taules i les cadires al pati de la doma. La Consol, la Crist, la Isabel... van preparant el sopar. Sembla que no quedarem pas denerits.

Celebro la missa vespertina. Quan l’acabo, m’afegeixo a la brigada que prepara la revetlla. Va arribant la gent i van aportant tota mena de postres: coques de pinya, coques de poma, coques de ratafia, coca de pinyons, tortells de massapà...

Un cop ja ha arribat gairebé tothom, cap a les 9, comencem a cruspir-nos tot el que s’ha preparat i tot el que s’ha aportat.  Avui ni demà no seran pas el moment de fer analítica de sucre, de colesterol... Som molts però en falten molts més.

I després de la menjada, ve el moment de veure reportatges, sobretot del Corpus i de la Primera Comunió. També explico el retaule de sant Amanç, que ha aparegut entremig.


Cap a quarts d’onze anem per acabar. I en un tres i no res, s’endrecen les taules, les cadires, es fa neteja i es reparteix el menjar sobrant. I tal dia farà un any. Pujo al pis quan tot ha està endreçat, només queda alguna cosa per demà. 

Cap comentari:

Publica un comentari