dissabte, 11 de maig del 2019

OFRENES A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT


Ara es temps de romiatges a molts santuaris i també moltes parròquies fan els seus al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. 

Davant la patrona de Catalunya, s'acostuma llegir una ofrena que redacta algú dels assistents.  A mi se m'encarregà fer l'ofrena en ocasió del romiatge de les parròquies d'Olot i de la comarca i que fou el 24 de juny del 1981. 

El text que vaig redactar posteriorment es publicà al Butlletí del Santuari (n. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42). El text glosava i reproduïa algunes estrofes dels goigs que es canten en honor de la M. de D. del Tura, patrona d'Olot. 


Posteriorment, vaig ser vicari de Calella (Maresme) del 1983 al 1987. I de nou se m'encomanà la redacció de l'ofrena en ocasió de la romeria que aquella parròquia  realitzà a Montserrat a començament d'estiu del 1985. També aquella vegada es publicà al Butlletí del Santuari (n. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26). Aquella vegada ho vaig ver glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona. 

Estant a Anglès, a l'octubre, les parròquies de l'arxiprestat Ter-Brugent, també celebràvem un romiatge al santuari de la patrona de Catalunya. I en una ocasió també vaig redactar-ne l'ofrena. Però aquesta, ara per ara, se m'ha perdut. Espero retrobar-la un moment o altre. 

De moment, aquí publico les pregàries d'ofrena de les parròquies d'Olot (1981) i, tot seguit, de la parròquia de Calella. 


PREGÀRIA A LA MARE DE DÉU DE

MONTSERRAT DE LES PARRÒQUIES D’OLOT I COMARCA
24 de juny de 1981 

 (Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42)

Recollint unes estrofes dels goigs de la M. de D. del Tura



Des de les parròquies que s’apleguen al redós del santuari del Tura d’Olot venim a Vós, Santa Maria, Mare de Déu, seguint les petges de tantes generacions que us han dit benaurada i que, confiades, s’han refugiat sota la vostra protecció.  

En aquest vostre santuari de Montserrat, en el Centenari de la proclamació del patronatge, ens agermanem amb els cristians i amb els homes i dones que, més enllà del Puigsacalm, formen la Nació Catalana.

Ens sentim profundament lligats amb els homes i dones que, en la nostra comarca de la Garrotxa, han treballat en la construcció del nostre país des del començament de la seva història fins els nostres dies.

Portem el goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa que hem recollit en els llits dels malalts, en els escons dels ancians, en els tallers i les fàbriques dels treballadors, en els camps i en els boscos dels pagesos, en les sales de festes i les aules dels estudiants i joves, en les cases i places dels nostres pobles.

En defallir-nos els passos i les espatlles, en vostres braços hi trobem Jesús, el Senyor. Que Ell abrandi les nostres comunitats, sovint esmorteïdes, el Sol diví que us abrusa i us dóna morenor.

Que la Paraula de Déu faci fecundes les nostres parròquies. Que l’Eucaristia ens obri als homes i dones del nostre temps. Que el Vent de l’Esperit esbotzi els nostres egoismes i tancaments.

En voler ser venerada
pels cors dels catalans,
escollíreu, Verge aimada,
la comarca dels volcans.
Del Montsacopa ventura,
des d’abans dels sarraïns.

Perquè el Sol diví us abrasa
teniu tanta morenor,
si algun cor, Maria, es glaça
enceneu-lo amb son ardor.

Si apagades són i fredes
les cent lloses dels volcans,
feu que mai no es trobin gredes
en els cors dels catalans. 






PREGÀRIA DE PETICIÓ DE LA ROMERIA DE CALELLA
Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26
(glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona)


Aquí ens teniu, Verge Maria,

Joves i grans, infants i vells
venim de nou, des de fa anys,
colrats de sol i aire de mar
amb renovada il·lusió.

Els calellencs ja hem arribat

Hem portat amb nosaltres
el neguit del treball
i el dolor del malalt,
el tràfec dels pares
i l’esforç de l’estudiant,
el joc de la mainada
i l’alegria dels nuvis,
l’isolament del vell
i la frustració del qui,
cansat de trucar portes,
no troba feina

El goig és gran, l’amor ens guia

Voldríem deixar enrere
la disbauxa per trobar la joia;
voldríem oblidar discòrdies
per trobar lligams de germans;
voldríem esfondrar  gasiveries,
odis, enveges...
per aprendre a compartir;
voldríem colgar ambicions
per renovar la nostra vida;
voldríem superar ximpleries
per seguir el vostre Fill.

Volem la vostra companyia,

Aplegats en nou Cenacle
un nou Alè de Vida
ens empeny a comprometre’ns
pels germans;
un Vent Impetuós
ens llança muntanya aval
per edificar, de Déu, el Regne;
un Foc ardent ens mou
a construir una comunitat viva;
l’Esperit de Déu guia
el Poble de Déu que camina.

Volem la llum de Montserrat

Si damunt la vostra falda
hi reposa, silent, la Llum del món,
deixeu que ella ens il·lumini.
que Jesús ompli la nostra vida
i esdevindrem així
sal que doni bon gust
al nostre món tan fat
i llevat que farà acréixer
els passos del nostre món
per camins de Pau.



diumenge, 5 de maig del 2019

DESPRÉS DE LES CELEBRACIONS DE SETMANA SANTA del 2019


En aquesta nova etapa del DIARI DEL CAPELLÀ estic publicant escrits d'altres moments de la meva vida. Em serveix també per anar-los recollint i resituant. Referent a Montserrat, em resta encara algun escrit. Avui, però, m'ha semblat adient publicar una valoració de les celebracions de la passada Setmana Santa a la parròquia de sant Romà de Lloret de Mar. Aquesta valoració l'he publicada prèviament a L'AFEGITÓ o suplement del Full Parroquial. Sóc conscient que em deixo moltes coses al tinter. Però que serveixi per expresar l'agraïment a tots els que hi han col·laborat per fer possibles unes celebracions vives, participades, sentides, senzilles, dignes. 


         Sempre que es reuneix la comunitat cristiana, s’hi fa present Jesús Ressuscitat. I si això ho celebrem al llarg de l’any, a cada celebració de la nostra fe, ho vivim amb més intensitat a les celebracions de Setmana Santa i de Pasqua. I aquesta vivència de la fe és fa més intensa
en la mesura que la comunitat cristiana s’ho agafa amb interès i els qui en formem part hi participem ben activament.

         Les celebracions del Diumenge de Rams facilitaren la integració de les diverses sensibilitats i nivells, destacant la celebració del migdia que ajudà els infants a viure la vinguda del Senyor a les nostres vides. I cal agrair a qui ho feren possible: Casal de l’Obrera, Xino-xano, al propietari de l’ase (José Manuel), a l’ase (Celeste)...

         La celebració de la Penitència, el dimecres, a partir d’un esquema preparat per Mn. Enric Plantés, ajudà al més d’un centenar de participants a rebre i a gaudir del perdó del Senyor. Cal agrair la col·laboració de Mn. Josep Perich.

         El Dijous Sant,  la Missa de la Cena del Senyor, fou especialment emotiva amb la vivència del rentament dels peus i també el trasllat del Santíssim al Monument ornamentat pels clàssics sembrats evocant les arrels agràries de la nostra parròquia (obsequi de la família Fàbrega). Cal agrair a la vintena de nens/es que feren possible la cerimònia del rentament dels peus. I encara, remarcar la participació a la vetlla de pregària, un cop acabada la missa.

         El Divendres Sant, en tres moments intensos de pregària (Viacrucis, Celebració de la Passió i processó), hi hagué la col·laboració destacada de diverses grups que ho feren possible remarcant la recuperació de la Processó del Silenci: Geganters Lloret, Catequistes, Unió Lloretenca, Confraria Sant Elm,  Obreria Santa Cristina, Casal Obrera, associació Cúllar, associació Pueblos Íllora, grup d’assistents als malalts (resant el rosari),  Ajuntament de Lloret (Cobla Principal de Banyoles), Policia Local, Amador Rubio (saeta), Antonio Melero, portants, figures vivents...

         I encara cal remarcar la participació i la col·laboració a la Vetlla Pasqual, presidida pel bisbe Francesc Pardo, Mn. Jordi Callejón, Mn. Elies Ferrer i dos seminaristes, amb l’assistència dels nois i noies de la PASQUA JOVE i destacant-hi un grup de monitors dels esplais parroquials, joves de la Frater, nois i noies del Rusc, de l’orquestra diocesana... Una celebració il·luminada pel Ciri de Pasqua que havia estat decorat per l’Aïna Fradera, una noia dels Bimbis.  Mentre l’associació de Les Alegries preparava i serviria la xocolatada i els fartons i, la colla gegantera, organitzant la gresca.

Del l DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ, també cal agrair la participació i col·laboració a les misses del diumenge, especialment a la missa del migdia on foren batejats 5 nenes i 1 nen. Solemnitzà la celebració la Silvia Castillo fent sonar l’orgue de tubs i, en Vitali, fent sonar la viola.

I sobretot, ha estat possible viure amb intensitat aquestes celebracions gràcies a un bon equip de col·laboradors habituals que mostren la solvència de la nostra comunitat parroquial: lectors (Conxita, Cristina, Eduard, Anna, Josep...), personal de neteja (Mary, Marisol...), d’ornamentació floral (Francis), assistents diversos (Pedro, Josep...), escolans (Àngel, Neus, Núria...).  I no es pot obviar la valuosa participació de la Coral Alba de Prima (dirigida per l’Andor Sidoni), animadora musical a totes les celebracions (amb en Josep Bernat, a l’orgue)

També vull expressar l'agraïment envers els pares que acompanyen els seus fills a les celebracions (les d’aquests dies i les dels diumenges); també als joves que, passant de les diversions,  valoren el reunir-se amb la comunitat dels deixebles del Senyor.

I acabo amb la invocació que feien al Company desconegut els dos deixebles que anaven a Emaús: “Quedat amb nosaltres, que es fa tard i comença a fosquejar.


dilluns, 29 d’abril del 2019

SANT JORDI I LA MORENETA


El passat dimarts 23·04·19 fou la celebració popular de sant Jordi. A la nostra parròquia es commemorà amb la MISSA DEL POEMA I DE LA ROSA que es celebra per segon any, repartint una rosa a les senyores que van participar a la missa i a tothom un poema de Joan Maragall dedicat al patró de Catalunya, el que comença dient "La diada de sant Jordi és diada asenyalada...".  L'any passat el poema que es repartí fou d'en Salvador Espriu i que diu: "Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por..."Val a dir que, tant enguany com l'any passat ens mancaren gairebé una dotzena de roses.

El dissabte 27·04·19 commemoràrem la Mare de Déu de Montserrat. La seva imatge presidí les misses vespertines del dissabte i les del diumenge i cantàrem a totes el Virolai mentre es passava a venerar la seva imatge. 

Amb tot la celebració litúrgica dels dos patrons quedà eclipsada per la celebració de l'octava de Pasqua que allarga a tota la setmana la celebració pasqual talment fos un únic dia. Així doncs, l'abarrocada normativa litúrgica ens obliga a fer la celebració litúrgica de sant Jordi aquest dimecres 01·05·19 mentre que la celebració litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat és aquest dimarts 30·05·19. 

Amb això vull dir que queda ben encaixat la publicació de dos articles dedicats als nostres patrons. 

El març del 2016, estant a Anglès, Mn. Josep Casellas, el director de la revista diocesana EL SENYAL em demanà que redactés un article sobre la devoció i el patronatge de sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.

L’article es publicà al n. 167 de EL SENYAL (abril 2016), a la pàgina 24.


El text que vaig preparar era un xic més llarg que el que es publicà. Aquí el publico sencer, si bé deixo en cursiva els fragments que no es van publicar.  


EL PATRONATGE DE SANT JORDI I DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT  

Sant Jordi hauria estat martiritzat a Capadòcia al s. III i la seva tomba es localitza a Palestina. Des d’inicis del s. IV, la seva veneració es va estendre entre els cristians orientals i passaren a denominar-lo “el gran màrtir”.

Posteriorment se’n va escriure la vida i els miracles utilitzant el recurs literari de la fantasia exuberant d’estil apocalíptic per així remarcar la importància del martiri i del personatge tot perpetuant-ne millor el record. En aquest sentit és interessant veure com el nostre patró representa bellament el capítol 19 de l’Apocalipsi (11-21).

Es va difondre el seu culte als països d’Europa occidental amb les expedicions militars en ocasió de les croades i amb la creixent popularitat de la cavalleria. A casa nostra, l’abat Oliba (971 – 1046) li dedicà una capella a Ripoll. La devoció s’estengué a la corona Catalana Aragonesa especialment entre la noblesa i la cavalleria. El 1201 es va crear l’ordre militar de Sant Jordi d’Alfama. A partir del 1436, amb l’impuls del braç militar, la Generalitat en promou el patronatge al Principat i el papa Gregori XIII (1574) el confirmà.

Seria però amb la Renaixença -dintre del romanticisme, i gràcies a l’interès del bisbe Josep Morgades (1829 – 1901)- que el patronatge reviscolà, especialment el 1895  en un entorn cultural que hi col·laborà.

Posteriorment, reciclant i integrant l’obsequi de les roses (que es beneïen aquest dia per protegir-se de les aranyes) amb la festa del llibre (instituïda el 1926, amb Primo de Rivera per homenatjar Cervantes) i també amb les reivindicacions nacionalistes, la festa prendria el color i l’aire actual.

A les comarques de Girona, el nostre patró dóna nom al poble i a la parròquia de Sant Jordi Desvalls. També té dedicades ermites a Sant Llorenç de la Muga, al castell de Torcafelló de Maçanet de la Selva i al comptat de Sant Jordi a Calonge.

A més, és el patró de la Confraria de la Noblesa de Girona o Real Estament de Sant Jordi i patró dels Minyons Escoltes i Guies.

En recullo alguna dita popular on s’afirma que,” per sant Jordi, la piula a l’ordi” i “no diguis que l’hivern és passat que sant Jordi no sigui estat”. En definitiva, sant Jordi és l’home de la terra que evoca el ressorgir primaveral i la resurrecció del Senyor.

VENERAR MARIA

A tots els pobles, parròquies i llars de casa nostra s’ha venerat la Mare de Déu amb festes singulars. Aquesta veneració s’ha adreçat especialment a la Mare de Déu del Roser i altres advocacions de l’entorn més comarcal.

La veneració a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat no s’estenia gaire més enllà de les comarques de l’entorn de la muntanya sagrada, si bé l’origen del monestir es pot situar cap el s. IX. La singularitat de l’entorn farcit d’ermites juntament amb la seva situació estratègica aviat esdevindria un  destacat centre de devoció que, al llarg dels anys,  visitarien nombrosos sants i personatges notables.
El s. XIX fou especialment tràgic per Montserrat i la imatge de la Mare de Déu va viure nombrosos perills seguint les vicissituds polítiques del moment. Però, a partir del 1858, sota el guiatge de l'abat Miquel Muntadas i Romaní (1808 – 1885), es restaurà la vida monàstica i els edificis del monestir.
Amb consonància amb l’esperit de la Renaixença, del 1880 al1881 organitzaren les festes mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. En foren promotors el poeta Mn. Jacint Verdaguer (1845- 1902), del canonge Jaume Collell (1846 – 1932), del propagandista Mn. Fèlix Sardà i Salvany (1841 – 1916), La celebració obtingué que el1881 el papa Lleó XIII declarés oficialment la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya amb festivitat pròpia el 27 d'abril.
També, en aquest moment, el bisbe Josep Torras i Bages (1846 – 1916) fou gran promotor del patronatge espiritual de la Mare de Déu de Montserrat sobre tot Catalunya.
És així com Montserrat esdevé un referent fonamental per Catalunya i per la vida cristiana del país motivant la inspiració de poetes i músics.
Després de la Guerra Civil (1939), a partir de les festes d'entronització de 1947,  amb l'abat Aureli M. Escarré i Jané (1908 – 1968), el monestir esdevingué un referent fonamental per l’espiritualitat i la identitat de Catalunya i un nucli de renovació eclesial i de resistència catalanista i democràtica.
Actualment la Mare de Déu de Montserrat és venerada a moltes esglésies i a moltes llars de la nostra terra i a molts altres indrets com Sevilla, Lourdes, Lima, Buenos Aires, Santos, Bogotà, L’Alguer, Roma, Madrid...


=============================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================

El març del 2019, una vegada més el director de El Senyal, Mn. Josep Casellas, em demanà un article dedicat als patrons de Catalunya, sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. 

No volia repetir-me  i, per això  em va semblar adient enfocar l’article des del punt de vista literari parlant dels poetes que han escrit sobre els nostres patrons. 

L’article es publicà a EL SENYAL, n. 197, p. 22 i ara també el podeu llegir aquí.



ELS POETES CANTEN ELS PATRONS DE CATALUNYA


En ocasió de la celebració de sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, m’ha semblat adient fer referència als poemes dedicats als patrons de Catalunya, sovint pregàries que han ajudat a alçar la mirada i eixamplar el cor.

A cura del P. Maur M. Boix (1919 – 2000)  es publicà el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (Selecta, 1950),  un recull de poemes amb antics cants dels romeus, cançoner popular i composicions de 46 autors del s. XIX i de la primera meitat del s. XX on hi destaquen 2 escriptores: M. Antònia Salvà i Clementina Arderiu. També l’aportació en prosa de 5 altres escriptors. 

 El 1956, en el 75è aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Montserrat (1881), un grup de literats van contribuir a teixir la Corona Literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat. L’Abadia de Montserrat publicà el recull el 1957.  El P.  Jordi M. Pinell i Pons (1921 – 1997) en  vetllà pel recull.  

Sentiments, veus i escoles, formes, estils i accents ben diferents conformen els textos literaris de 167 autors com Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joan Fuster, Tomàs Garcés, Marià Villangómez, Carles Riba, Salvador Espriu, J. V. Foix, Pere Calders, Pere Quart, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Joan Triadú...  La presència femenina hi destaca amb Víctor Català, Rosa Leveroni, Clementina Arderiu, M. Antònia Salvà, Roser Matheu, M. Aurèlia Campmany, Joana Raspall, Pilar Tous de Cirera, Beatriu Civera, Trinitat Catasús, Josefina Tura de Bertran.  També s’esmenta l’aportació d’ una cinquantena  d’autors dels qui no se’ls publicà els poemes (com Carles Fages de Climent). El recull és un esclat d’entusiasme, de bona literatura i paraules arrencades del cor que plau recordar.

Des del 1956 segur que molts altres poetes han dedicat composicions a la patrona de Catalunya. Tant de bo se’n fes un nou recull que ajudés a re-situar la Verge Bruna en l’horitzó sotragat de la nostra identitat.

Sant Jordi no disposa d’un florilegi tan extens ni tan formal, però no es queda curt. I també té dedicats poemes d’un bon ventall d’autors, des de Jordi de Sant Jordi  (1395 – 1424) i Jaume Roig (1401 – 1478) fins J.  Verdaguer, J.  Maragall, M. Antònia Salvà , J. M. de Segarra, Ventura Gassol, Miquel Dolç, Pere Quart , Lola Casas, M. Roser Algué, Montse Ginesta, Miquel Martí i Pol, Isabel Barriel, Joana Raspall,  Artur Masriera, Jaume Roig, Joan J. Roca Labèrnia,  M. Antònia Salvà,  A. Correig i Massó, Lluís Gassó, A. Bori Fotestà, Joan Viñoli, Josep M. López Picó, Joan Garcés, Guerau de Liost , Joan Brossa, A. Correig i Massó, J. M. Rovira i Artigas, Alfons Maseres, Salvador Perarnau , Guillem Colom, J. M. Folch i Torres , Salvador Espriu...   

Amb tantes i tant belles composicions, no podem estalviar-nos de cantar i pregar als nostres bons patrons, que prou ho necessitem, i malament no ens anirà.




dilluns, 22 d’abril del 2019

PREGÓ DE LA PASQUA JOVE DEL 1987


El dissabte 20·04·19 es celebrà la PASQUA JOVE del bisbat de Girona a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar. Hi participà un centenar de joves del bisbat. També hi van participar una colla de joves de la Fraternitat Cristiana (un moviment que hi ha estat present des de la primera Pasqua  Jove al Collell) i un bon grup de persones de la Comunitat del Rusc.

Un grup de monitors de la nostra parròquia (Shalom) va preparar un gran joc per la tarda que el temporal marítim va desmuntar un xic.

A les 9 del vespre s’inicià la celebració de la Vetlla Pasqual.  presidida pel bisbe Francesc Pardo. També hi participà Mn. Jordi Callejón (en Sinsa) que havia estat vicari d’aquesta parròquia on hi fou ordenat i on també, fa 13 anys, hi organitzà la PJ.  Els altres capellans que hi assistiren fórem  Mn. Elies Ferrer, jo mateix i el diaca, Mn. Joan Ferrer.

Quan finalitzà la celebració litúrgica, s’organitzà la gresca al pati de l’Erol. Els amics de l’ermita de les Alegries van preparar una bona xocolatada acompanyada de fartons.  La colla dels geganters s’encarregà de la gresca. Abans de les 12 de la nit, tothom havia marxat ja.

Entretant els tècnics i uns quants voluntaris varen acabar d’endreçar l’església . A la una de la matinada s’acabava i es deixava tot a punt per les celebracions del diumenge de Pasqua.

El 1987 la PASQUA JOVE es celebrà a Calella (Maresme). Aquell any el dissabte Sant va escaure el 18 d’abril (gairebé com enguany). El rector de Calella era Mn. Joan Mollerusa. Jo era el vicari d’aquella parròquia. A la celebració s’hi van inscriure uns 800 joves. I el lema de la trobada fou NO TINGUEU POR.

La lletra de l’himne de la trobada també el vaig escriure, feia:

Enllaçant fort les mans:
mireu com brilla el far.
Crist és la llum,
Crist és la vida,
Crist és la pau,
Crist és la llibertat!



PREGÓ PJ - 1987

Exulteu i canteu de joia,
Joves, infants i grans!
Exulteu, bisbe Jaume i capellans,
i ajunteu el vostre goig
amb el calmós onejar de la mar,
el refilar alegre dels ocells,
el silenci expectant dels estels
i amb els mil parlars del món amic.

Canteu ben fort, fins a cridar,
amb els himnes festius,
espaordiu el bruel del canó assassí
i esgarrifeu l’horror ignominiós del crim.

Cristians,
que aquesta nit us aplegueu amb temor,
deixeu de mirar la tomba
i no cerqueu més enmig dels morts
el qui és la Vida.

Cant:
Oh Jesucrist, vós sou la llum del món,
Sou l’enviat del Pare,
La vostra veu ens crida cada nit,
Esperem la nova albada!

Tots junts lloem el Pare de la Llum,
I el Crist que és Llum i força,
Amb l’Esperit d’Amor que ens fa cantar:
Glòria a Vós, Déu nostre!

I encara teniu por,
homes satisfets del segle vint?

Perquè anar neguitosos
si de tot en fem burla?

Veieu el futur emboirat?
O és pitjor l’esglai de les armes?
Heu vist, potser, degradar la natura?
Amenaça el món la força d’una tècnica autosuficient?

Us fa basarda la soledat?
O l’egoisme cruel de tanta gent?
O potser la grisor de les vostres vides?
O la manipulació despietada dels homes?

Potser, al capdavall,
tot és ressò de l’incògnit horitzó de la mort.

Amics, no us angoixeu!
ni la nit, ni el fred
han estat prou forts
per deixar sepultada per sempre
la llavor de la Bona Notícia.

Escolteu amb noves oïdes
el vell i bell anunci de la Pasqua,
sempre jove.

Ben segur que així
els vostres ulls
hi veuran millor.

(melodia de flauta: Oh Jesucrist, vós sou la llum del món...)

La història no és curta ni llarga
però és bo recordar com va començar,
així tots admirarem la gran obra
que Déu va fent al llarg del temps.

Quan la massa estava confosa
era immens el seu no-res.
La Paraula diu: “no tinguis por”.
i per ella tot comença a existir.

L’home s’entrena a viure
i mal estrena la llibertat.
“No tinguis por, Déu t’esguarda”.
I amb recança comença a esperar.

Abraham, un gran home,
viu en l’antigor bé i instal·lat.
“No tinguis por i camina,
seràs pare d’un gran clan”.

Moisès fuig esporuguit desert enllà
eixordat pel clam del poble oprimit.
“No tinguis por, sóc foc que atio la teva força,
vés i allibera el poble captiu”.

Israel dubta de la llibertat
enmig d’un mar de neguits.
“No tinguis por i camina,
jo obro camins enmig de la mar”.

De Déu el poble sovint s’oblida
esclafant febles i petits.
“No tingueu por, nobles profetes,
crideu ben fort, estic de la vostra part”.

Maria amb els homes espera
desitjant que vingui el gran jorn.
“No tinguis por, noia pobra,
seràs mare de la nova Humanitat”.

“Pastors que en la nit feu vetlla
guardant el ramat ensopits,
no tingueu por, alceu-vos,
avui el Messies és nat”.

Joan predica vora el Jordà
exhortant que cal canviar.
“No tinguis por, bateja’m”.
I així comença el Regne de Déu.

Jesús passa pels pobles
fent el bé i és cercat per tots.
“No tingueu por, alegreu-vos,
els pobres sou benaurats”.

La mar s’esvalota i s’encrespa
van vogant i siant, amunt i avall.
“No tingueu por, jo us guio
aguantant fort el timó de la nau”.

Penjat dalt la creu ens abraça
i fa els homes germans.
“No tingueu por i estimeu-vos
tal com jo us he estimat”.

Avui la fossa ja és buida,
esverat tothom el cerca.
“No tingueu por, rebeu la pau
que el món no us ha sabut donar”.

Pel camí dels nostres fracassos
també ens hi ve a cercar Jesús.
“No tingueu por, apleguem-nos
llescant junts el mateix pa”.

(es fa silenci)

Una segona veu:

         “Oh culpa sortosa
         Que ens ha merescut
un Redemptor tan gran!

Oh nit benaurada!
Només tu va saber l’hora
En què Crist
Ressuscità d’entre els morts”  (litúrgia romana)

Prossegueix la primera veu:

Nit de vetlla,
nit de vida,
nit d’esperança,
nit que obre camins
enmig la convulsa
mar encrespada.

Nit de Pasqua,
nit de lluna plena.
Els estels tots dansen
en el firmament.
Avui tot comença,
el món no s’acaba.

La foguera encesa
al bell mig de plaça
a tots ens convida
a viure contents.
Cremem les estelles
de nostres recances.

Amics que us reuniu,
flamejants les cares,
enllaceu les mans
i enceteu la dansa.
Qui no ballaria
al ressò dels vents?

Tritllegeu campanes
i aplaudiu ben fort.
Que ningú s’amagui
del que s’esdevé:
la mort és vençuda
en morir Jesús.

Obriu les parpelles
i vigileu bé:
darrera les ombres
la Llum resplendeix.
feu callar les bombes: 
la pau té raó!

Cremades les naus de les pors,
reposant vora la llarga platja
de la mar del nostre món,
mireu, encimbellat a les roques,
un Far brillant.

Alimara que ens aplega a tots,
foc que, bo i repartint-se, no minva;
claror que de la nit en fa dia;
gresol que fon l’egoisme i el pecat;
esclat que n’és guia dels homes;
brasa que atia la llibertat;
fogar que guspireja espurnes de pau;
llum que es mostra als pobles;
Glòria d’Israel, heretat escollida,
Flama encesa que brilla a la nit de Pasqua,
Estel del matí que mai no es pon:
Crist, Senyor de l’albada,
vencedor fulgurant de la mort,
resplendent com el sol en un dia serè.

Segona veu:
         En aquesta nit,
         Més lluminosa que cap dia,
         Acolliu, Pare, l’oració del vostre Poble.
         Accepteu l’ofrena humil d’aquest ciri
         Que, amb la seva flama vacil·lant,
Ens recorda el vostre càlid amor,
Creador, alliberador, font de tendresa.

Sigueu amb nosaltres, Déu nostre:
Senyor, veniu a ajudar-nos!