PREGÓ DE LA PASQUA JOVE DEL 1987

El dissabte 20·04·19 es celebrà la PASQUA JOVE del bisbat de Girona a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar. Hi participà un centenar de joves del bisbat. També hi van participar una colla de joves de la Fraternitat Cristiana (un moviment que hi ha estat present des de la primera Pasqua  Jove al Collell) i un bon grup de persones de la Comunitat del Rusc.

Un grup de monitors de la nostra parròquia (Shalom) va preparar un gran joc per la tarda que el temporal marítim va desmuntar un xic.

A les 9 del vespre s’inicià la celebració de la Vetlla Pasqual.  presidida pel bisbe Francesc Pardo. També hi participà Mn. Jordi Callejón (en Sinsa) que havia estat vicari d’aquesta parròquia on hi fou ordenat i on també, fa 13 anys, hi organitzà la PJ.  Els altres capellans que hi assistiren fórem  Mn. Elies Ferrer, jo mateix i el diaca, Mn. Joan Ferrer.

Quan finalitzà la celebració litúrgica, s’organitzà la gresca al pati de l’Erol. Els amics de l’ermita de les Alegries van preparar una bona xocolatada acompanyada de fartons.  La colla dels geganters s’encarregà de la gresca. Abans de les 12 de la nit, tothom havia marxat ja.

Entretant els tècnics i uns quants voluntaris varen acabar d’endreçar l’església . A la una de la matinada s’acabava i es deixava tot a punt per les celebracions del diumenge de Pasqua.

El 1987 la PASQUA JOVE es celebrà a Calella (Maresme). Aquell any el dissabte Sant va escaure el 18 d’abril (gairebé com enguany). El rector de Calella era Mn. Joan Mollerusa. Jo era el vicari d’aquella parròquia. A la celebració s’hi van inscriure uns 800 joves. I el lema de la trobada fou NO TINGUEU POR.

La lletra de l’himne de la trobada també el vaig escriure, feia:

Enllaçant fort les mans:

mireu com brilla el far.

Crist és la llum,

Crist és la vida,

Crist és la pau,

Crist és la llibertat!

PREGÓ PJ - 1987

Exulteu i canteu de joia,

Joves, infants i grans!

Exulteu, bisbe Jaume i capellans,

i ajunteu el vostre goig

amb el calmós onejar de la mar,

el refilar alegre dels ocells,

el silenci expectant dels estels

i amb els mil parlars del món amic.

Canteu ben fort, fins a cridar,

amb els himnes festius,

espaordiu el bruel del canó assassí

i esgarrifeu l’horror ignominiós del crim.

Cristians,

que aquesta nit us aplegueu amb temor,

deixeu de mirar la tomba

i no cerqueu més enmig dels morts

el qui és la Vida.

Cant:

Oh Jesucrist, vós sou la llum del món,

Sou l’enviat del Pare,

La vostra veu ens crida cada nit,

Esperem la nova albada!

Tots junts lloem el Pare de la Llum,

I el Crist que és Llum i força,

Amb l’Esperit d’Amor que ens fa cantar:

Glòria a Vós, Déu nostre!

I encara teniu por,

homes satisfets del segle vint?

Perquè anar neguitosos

si de tot en fem burla?

Veieu el futur emboirat?

O és pitjor l’esglai de les armes?

Heu vist, potser, degradar la natura?

Amenaça el món la força d’una tècnica autosuficient?

Us fa basarda la soledat?

O l’egoisme cruel de tanta gent?

O potser la grisor de les vostres vides?

O la manipulació despietada dels homes?

Potser, al capdavall,

tot és ressò de l’incògnit horitzó de la mort.

Amics, no us angoixeu!

ni la nit, ni el fred

han estat prou forts

per deixar sepultada per sempre

la llavor de la Bona Notícia.

Escolteu amb noves oïdes

el vell i bell anunci de la Pasqua,

sempre jove.

Ben segur que així

els vostres ulls

hi veuran millor.

(melodia de flauta: Oh Jesucrist, vós sou la llum del món...)

La història no és curta ni llarga

però és bo recordar com va començar,

així tots admirarem la gran obra

que Déu va fent al llarg del temps.

Quan la massa estava confosa

era immens el seu no-res.

La Paraula diu: “no tinguis por”.

i per ella tot comença a existir.

L’home s’entrena a viure

i mal estrena la llibertat.

“No tinguis por, Déu t’esguarda”.

I amb recança comença a esperar.

Abraham, un gran home,

viu en l’antigor bé i instal·lat.

“No tinguis por i camina,

seràs pare d’un gran clan”.

Moisès fuig esporuguit desert enllà

eixordat pel clam del poble oprimit.

“No tinguis por, sóc foc que atio la teva força,

vés i allibera el poble captiu”.

Israel dubta de la llibertat

enmig d’un mar de neguits.

“No tinguis por i camina,

jo obro camins enmig de la mar”.

De Déu el poble sovint s’oblida

esclafant febles i petits.

“No tingueu por, nobles profetes,

crideu ben fort, estic de la vostra part”.

Maria amb els homes espera

desitjant que vingui el gran jorn.

“No tinguis por, noia pobra,

seràs mare de la nova Humanitat”.

“Pastors que en la nit feu vetlla

guardant el ramat ensopits,

no tingueu por, alceu-vos,

avui el Messies és nat”.

Joan predica vora el Jordà

exhortant que cal canviar.

“No tinguis por, bateja’m”.

I així comença el Regne de Déu.

Jesús passa pels pobles

fent el bé i és cercat per tots.

“No tingueu por, alegreu-vos,

els pobres sou benaurats”.

La mar s’esvalota i s’encrespa

van vogant i siant, amunt i avall.

“No tingueu por, jo us guio

aguantant fort el timó de la nau”.

Penjat dalt la creu ens abraça

i fa els homes germans.

“No tingueu por i estimeu-vos

tal com jo us he estimat”.

Avui la fossa ja és buida,

esverat tothom el cerca.

“No tingueu por, rebeu la pau

que el món no us ha sabut donar”.

Pel camí dels nostres fracassos

també ens hi ve a cercar Jesús.

“No tingueu por, apleguem-nos

llescant junts el mateix pa”.

(es fa silenci)

Una segona veu:

         “Oh culpa sortosa

         Que ens ha merescut

un Redemptor tan gran!

Oh nit benaurada!

Només tu va saber l’hora

En què Crist

Ressuscità d’entre els morts”  (litúrgia romana)

Prossegueix la primera veu:

Nit de vetlla,

nit de vida,

nit d’esperança,

nit que obre camins

enmig la convulsa

mar encrespada.

Nit de Pasqua,

nit de lluna plena.

Els estels tots dansen

en el firmament.

Avui tot comença,

el món no s’acaba.

La foguera encesa

al bell mig de plaça

a tots ens convida

a viure contents.

Cremem les estelles

de nostres recances.

Amics que us reuniu,

flamejants les cares,

enllaceu les mans

i enceteu la dansa.

Qui no ballaria

al ressò dels vents?

Tritllegeu campanes

i aplaudiu ben fort.

Que ningú s’amagui

del que s’esdevé:

la mort és vençuda

en morir Jesús.

Obriu les parpelles

i vigileu bé:

darrera les ombres

la Llum resplendeix.

feu callar les bombes: 

la pau té raó!

Cremades les naus de les pors,

reposant vora la llarga platja

de la mar del nostre món,

mireu, encimbellat a les roques,

un Far brillant.

Alimara que ens aplega a tots,

foc que, bo i repartint-se, no minva;

claror que de la nit en fa dia;

gresol que fon l’egoisme i el pecat;

esclat que n’és guia dels homes;

brasa que atia la llibertat;

fogar que guspireja espurnes de pau;

llum que es mostra als pobles;

Glòria d’Israel, heretat escollida,

Flama encesa que brilla a la nit de Pasqua,

Estel del matí que mai no es pon:

Crist, Senyor de l’albada,

vencedor fulgurant de la mort,

resplendent com el sol en un dia serè.

Segona veu:

         En aquesta nit,

         Més lluminosa que cap dia,

         Acolliu, Pare, l’oració del vostre Poble.

         Accepteu l’ofrena humil d’aquest ciri

         Que, amb la seva flama vacil·lant,

Ens recorda el vostre càlid amor,

Creador, alliberador, font de tendresa.

Sigueu amb nosaltres, Déu nostre:

Senyor, veniu a ajudar-nos!