A les engires de la Setmana Santa d'enguany, tota vegada que es celebrarà la PASQUA JOVE a l'església parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar, m'ha semblat adient editar de nou el PREGÓ DE PASQUA que vaig redactar durant la Quaresma del 1984. També vaig redactar el Pregó de la Pasqua Jove del 1987, que també espero donar a conèixer la propera setmana.
El 1984, feia gairebé un any que jo era vicari a la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella (Maresme).
Aquell any es convocà la Pasqua Jove a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) amb el lema: JESUCRIST, LA NOSTRA PAU.
El dia de la celebració fou el dissabte 21 d’abril de 1984 a la tarda / nit. A la celebració s'hi van inscriure 643 joves, a més dels que hi participaren de forma lliure.
L'himne de trobada diocesana, una composició de Jordi Homet, Amadeu Mora, Ramon Moreno,, Quim Roig i Carles Sais, tenia la lletra següent:
VOLEM LA PAU, TREBALLEM PER LA PAU, SENYOR, DONEU-NOS LA PAU. JESUCRIST, LA NOSTRA PAU.
Mn. Miquel Àngel Ferrés, aleshores responsable d'organitzar la celebració, m'encomanà la redacció del PREGÓ PASQUAL, una glosa del pregó oficial que inicia la celebració de la Vetlla Pasqual.
L'anunci que vaig redactar es recull al llibret preparat per en Joan Baburés i en Jordi Girbau amb el titol PASQUA JOVE. LLIBRE DELS 10 ANYS. EL COLLELL 1977 - GIRONA 1986 i editat per la Delegació Diocesana de Joves del Bisbat de Girona (1986), a les pàgines 60 i 61
L'anunci també es va publicar als fulls de MISSA JOVE, editats pel Centre Escolapi de Pastoral, Barcelona, el març de 1985, full 85. També s'edità a "Obrador
II: Pasqua. Qüestions, celebracions, textos", a Quaderns de Pastoral n. 122, del
Centre d’Estudis Pastorals (1990) a les p. 66 /
67
PREGÓ PASQUAL
Que callin tots els canons,
soterreu tancs i bombes!
Tramuntana, bufa ben fort,
des del nord, neteja’ns l’aire.
Del Pirineu, baixa, Mestral,
pels camins de la Garrotxa.
Gregal, saltant l’aspre Montgrí,
fes tornar les galtes roges.
Xaloc, de mar, llaura la sal
i Llevant, porta’ns coral
que arreplegues de les Medes.
Corre, Migjorn, de mar enllà
flairós de Selva i aulina.
L’aire plujós et el Garbí,
vine del Montseny, cap aquí!
Vent de Ponent no ens encaparris
però ets càlid i no hi pots faltar.
Veniu d’arreu en gran torb festiu
enmig l’empordanesa plana,
i en la noblesa d’aquesta nau,
amb l’Alè de Déu, feu niuada.
Lluna plena, reflecteix al cel
el bell foc encès suara
il·luminant la nit joiosa
de la novella primavera.
Tenora, ressona alegrement
sembrant arreu les teves notes.
oliveres, vinyes i xiprers,
esteneu-vos en gran rotllana.
Aplec de Pau és la Pasqua!
Els nostres rostres es van reconeixen
il·luminats per la flama sagrada;
que al llarg de la nostra vida
hi brilli la claror del ciri de Pasqua.
Per això us lloem,
Déu, Salvador nostre
amb el cant i la dansa
entorn del Crist,
Llum que a la nit,
als pobles es mostra.
Per llunyanes marrades,
esgarriats, hi cercàvem
qui pogués donar-nos
ressons de la dolça pau pairal.
Mentre vesprejava,
els clams del món
ens esgarrifaven:
es mata, es roba,
es viola, s’enganya...
Arreu la guerra s’escampa cruelment
esquinçant la vida dels homes.
Ja n’hi ha que de pau parlen,
però com l’agre fruit de la por,
de la sang, de l’opressió...
“I
hem errat fugint de Vós
fins que els
peus ens han fet mal:
tots els camins
tenien el rastre
Dels vostres
passos.”
(Joan Sales)
Quan, amb posat de pelegrí,
se’ns ha apropat Algú
que, silent enmig la fosca,
no ens ha deixat mai sols,
s’abrusava el nostre cor
amb aquest gest flamejant
de l’Amic que ens apinyava
obrint camí en la nit.
La seva veu, tan quieta,
la mirada feia alçar-nos
per fer-nos veure bé la lluna,
els estels i la llum
que es resistia darrera les muntanyes.
De nou ens retrobàvem
demanant-li de fer nit amb nosaltres.
Oh, quina nit tan bella
que tots plegats pressentíem,
entorn la pobra taula
on compartíem el pa i el vi.
I aquest àpat tan simple,
del cor fa saltar l’espurna
fent de les fosques,
teies que abranden
la nostra nit.
El Crist ens il·lumina!
Quina bondat, Déu nostre!
per agermanar els homes
heu esmicolat el Fill.
“Déu
dels vençut, dels sants,
Dels moribunds,
dels pobres,
Si no us
seguíssim a Vós,
A qui
seguiríem?” (Joan Sales)
Oh benaurada culpa
que ens fa marxar de casa
per retrobar-nos en el Crist
que a tots ens fa germans!
Oh benaurada vetlla
embolcallada de misteri:
als peus de Crist s’humilia
la dansa de la mort!
Crideu pels pobles i ciutats,
pels carrers, firals i rambles:
feu lloc a la justícia,
obriu pas a la llibertat!
Que en la cera d’aquest ciri
s’hi amassi el goig i l’esperança,
la tristesa i l’angoixa
dels homes i dones,
germans nostres.
I la Flama del Crist
en faci l’ofrena agradable
que a Vós, Pare, immolem.
I és que Vós, Pare bo,
en Jesús ens doneu
la vostra Paraula d’amor.
I només Ell és
“el Sol que des del cel
ens visita
per il·luminar
els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort
i guiar els nostres passos
per camins de pau”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada