diumenge, 26 d’abril del 2015

A vós implorem, sant Jordi gloriós, a vós demanem vostra protecció...

dissabte, 18 / abril / 2015

Al matí treballo una mica al despatx preparant les misses d’aquest diumenge.


A la tarda, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en José Rodríguez Balcala (88 anys). Un seu gendre havia estat el president del Centre Parroquial de La Cellera i hi participa una bona volada de coneguts d’allà. Algú em comenta que havia treballat en la construcció de l’església de Bonmatí. No ho sé.

La missa parroquial de Bonmatí, a les 6, la fem en sufragi d’en Jordi Motjé i Terris (37 anys), víctima de l’accident d’avió del 24 de març passat a els Alps (Le Vernet). La seva àvia i la tia acostumen a participar a la missa parroquial i el pare és fill de Bonmatí. La cerimònia és emotiva, com no podia ser d’altra manera.  Hi participen els pares, la promesa, els avis, els germans, els amics... Quan acabem la missa es projecten unes fotografies resumint el trajecte i la vida d’en Jordi. El pare, molt dolgut, em comenta que, a una parròquia de Girona, no els van permetre fer-ho. Ben bé que sovint ens manca una bona dosi d’humanitat.

Després de la missa d’Anglès, vaig a la sala Fontbernat de Can Cendra on l’entitat Floricel hi organitza una lectura de poemes, com s’ha fet darrerament, a les engires de sant Jordi. Aquest any es dedica a la Terra. La sala és plena (unes 80 persones). S’hi llegeixen una vintena de poemes (potser un xic llarg).  Hi llegeixo un poema de Joan Fuster (1922 – 1992) : INVOCACIÓ PER CATALUNYA que es recull al llibre TERRA EN LA BOCA (1952):

 Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
Ni terra ni cançó: pa que més val,
Ella ens entra en la carn com un foc greu
i ens força a un clar designi seminal.

Us preguem de saber restar fidels
al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
idèntica a l’amor, arc d’aire viu!

Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud
la tenim. Esmerceu-la Vós, Senyor!

Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!

                                  
 diumenge, 19 / abril / 2015

Celebro la missa a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Poca gent. A les 12 del migdia oficio la missa a Sant Julià del Llor: Roser de Pasqua, Sant Pere Màrtir, commemoració de la Segregació del municipi d’Amer... Molts xiulets però poques ovelles. Val a dir que el cor de Bonmatí ha pujat el nivell i canten bé.

Sortint de l’església de Sant Julià, hi ha un pica-pica. Però hem de plegar aviat perquè es posa a caure un ruixat. I avall que fa baixada. Cal fer el dinar a l’embalat de Bonmatí.

Comparteixo taula amb la Mei, en Marc, la Marta, l’Elena... M’agrada escoltar els comentaris que fan sobre la vida del poble, del país...

Arriba la informació de les víctimes al Mediterrani de les persones que han mort en l’intent d’arribar a Europa. I Europa no fa ni farà res. Únicament li interessa extreure les riqueses de l’Àfrica: or, diamants, fusta... i sobretot coltan. Ara bé, crear riquesa a aquells països, ningú ho fa.


dilluns, 20 / abril / 2015

Renoi: això sembla la crònica dels horrors: a Barcelona, un alumne ha sembrat el pànic a un institut i un professor ha estat abatut i mort. Amb quina morbositat ho descriuen i en parlen els periodistes i les informacions periodístiques. Que si l’alumne, que si els pares... És fàcil culpabilitzar, però ben pocs es queixen del sistema educatiu, de les retallades, de la manca de recursos per facilitar més especialistes a cada centre...

Començo a redactar un primer apartat de la tesi. De moment començo a treballar sobre la Comissió de Litúrgia i Art del Bisbat de Girona des del 1939 al 1944: Mn. Josep Morera, Mn. Lambert Font, Mn. Carles de Bolós, Mn. Tomàs Noguer, Mn. Josep Esteve, Mn. Narcís Busquets, Mn. Joaquim Aluart, Mn. Hoaquim Fors, Mn. Lluís Constans, Mn. Jaume Marquès, l’arquitecte Isidre Bosch...  Hi ha elements interessants, significatius i curiosos de la personalitat d’aquestes persones.

Al vespre, els baixos de la doma queden plens de gent: hi ha reunió de l’equip de l’Oncolliga i els cantaires assagen.


dimarts, 21 / abril / 2015

Continuo recollint informació i redactant l’estudi de la Comissió de Litúrgia i Art Sacre. Treballar en la tesi, fer recerca, estudiar, redactar... em relaxa molt. Espero que en surti alguna cosa de bo. Val a dir que m'agradaria conèixer familiars dels membres de la Comissió: segur que em podrien facilitar informació ben interessant. 

Al vespre, els escolans també em comenten el minut de silenci que han fet al cole en memòria del professor abatut al institut Joan Fuster de Barcelona. Tot d’una, un se’m posa a plorar. Li pregunto que li passa i em diu que està trist pel professor que ha mort.

A la missa preguem pel professor que ha mort i també pels immigrants que han mort a la travessa del Mediterrani. Quan acabem, el mateix escolà em pregunta, sorprès, que si tot el que he dit ja estava escrit al llibre.


dimecres, 22 / abril / 2015

És dia de despatx. Puc treballar un xic ja que no hi ha cap visita. A quarts d’una vaig a La Cellera. Amb en Ramon mirem a quin lloc de l’església es podria col·locar un Crist en majestat que ha tallat un feligrès. Sembla que el millor lloc seria a la capella fonda, a la paret oriental, una de les parets romàniques de la construcció. I suggereixo que la imatge es podria sustentar en una creu   formada per dos talls de rail de l’antiga via del tren d’Olot.

Dino a casa. Hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, la Núria i jo. Parlem de les llistes que s’han format per presentar-se a les eleccions municipals. 


dijous, 23 / abril / 2015

Felicito els Jordi’s i ho faig tot cantant la invocació de l’Oriol Martorell:

“A vós implorem,
sant Jordi gloriós,
a vós demanem vostra protecció.
Que els cants ens alegrin
i ens facin millors
i ens facin amar-vos,
sant Jordi gloriós”.

Cap a les nou surto de la doma. Vaig cap a Breda. A Santa Coloma m’aturo a omplir el dipòsit de benzina i a comprar una rosa.

Em costa un xic enfilar bé el desviament però, quan toquen les 10 al campanar, arribo a Breda. La darrera vegada que hi havia estat va ser, fa uns 18 anys,  a les exèquies de Mn. Josep Oriol, que va ser rector de Palafrugell fins el 1985.

Vaig a la sagristia i em trobo amb el rector Mn. Joan Triadó, el sagristà (en Josep) i un altre col·laborador de la parròquia. També arriba la M. Antònia i el fotògraf, que és de Vidreres.

Un cop ens hem saludat, ens distribuïm la feina i la comencem. La M. Antònia s’encarrega de l’orfebreria i jo, de la imatgeria. Primer faig la fitxa de les imatges que hi ha a la sagristia: les articulades amb vestits postissos, les talles, les seriades de tallers d’Olot. Quan acabo les imatges de la sagristia continuo amb les que hi ha a l’església i acabo amb les imatges que hi ha al cor. En total són una quarantena d’imatges de totes les talles. La més interessant és la imatge central de la Mare de Déu, que va tallar l’olotí Martí Casadevall (1952). Al timpà del portal de l’església també hi ha una escultura de Jesús Salvador (el titular de l’església) d’en Domènec Fita. I és ben curiosa la decoració pictòrica d’en Josep Aragay al baptisteri.

Deixem la feina cap a les 2 del migdia i anem a dinar plegats a la Fonda Montseny. És un bon moment de convivència  i de bona relació amb la M. Antònia i el fotògraf.

Cap a les 5 de la tarda arribo a la doma. Passo en net les fitxes que he fet i les envio a la M. Antònia. Espero que hagi fet la feina correctament.


divendres, 24 / abril / 2015

Alguna vegada em telefona o em ve a trobar algun pare d’algun jove que passa problemes. Solen ser persones que m’he trobat en el camí de la vida i que, amb el temps, ens hem anat allunyant l’un de l’altre. Quan els pares volen parlar amb mi és perquè hi ha algun problema considerable. Sovint només em puc limitar a escoltar.

Preparo les celebracions del diumenge i també la celebració d’homenatge a les germanes dominiques que tindrem aquest dissabte.

A les pregàries del diumenge caldrà pregar pel nostre país (estem enmig de la festa dels nostres patrons: sant Jordi i la M. de D. de Montserrat), pels professors i educadors, per les vocacions al servei de les comunitats cristianes, per les víctimes de les travessies del Mediterrani, pels cristians perseguits... Cada vegada és més gran el llistat. O és que miro massa el que està passant al nostre entorn?   



diumenge, 19 d’abril del 2015

Xristos voskres!

dissabte, 11 / abril/ 2015

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge i enllesteixo els papers del casament que tinc a Calders.

Cap a les 12 surto cap a Calders. Assisteixo el casament d’en Jordi Farrés i l’Elisabet Romera. Són de Can Batlle, a Palol de Revardit, al Pla de l’Estany, i coneixen els meus nebots.

A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. Quan retorno a Anglès, els ucraïnesos celebren el dissabte sant. Presideix la celebració Mn. Vladimir i hi participen unes 200 persones, sobretot famílies, amb avis, mainada, jovent, pares... Cada família porta una cistella amb la mona: un pastís de pa de pessic, dolços, ous pintats, algun fruit i una espelma. I surten a l’exterior per fer la benedicció. Com una lletania, van repetint: “Xristos voskres!” (Crist ha ressuscitat).. Quan acaben em regalen 4 ous pintats.

A la missa vespertina d’Anglès no som pas tants!  


diumenge, 12 / abril / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí Sapresa i de nou a Anglès. Amb el temps, totes les misses han disminuït l’assistència. Val a dir que, a Anglès, amb una sola missa es passaria. Caldrà plantejar-ho de cares el proper curs, si més no eliminar la missa del migdia i celebrar-lo als aplecs i a les celebracions especials (Rams, Nadal...).

Dino al pavelló, a l’àpat de l’Oncolliga. Som uns 220 comensals. Estic envoltat de bones persones: l’Aurèlia  de Can Món, la Flora de Can Dorca, la Lluïsa de Camós...  Darrera meu hi ha en Ramon de Can Tonatic de La Cellera, el rector de Poblenou. La seva germana petita i el seu cunyat porten el grup de balladors que, al final, fan una demostració de balls de saló.

A la tarda enllesteixo el santoral del maig per Pregaria.cat. i penjo el DIARI DEL CAPELLÀ al bloc.  


dilluns, 13 / abril / 2015

Faig endreça i trio papers. Omplo unes tres capses amb publicacions que portaré a la biblioteca del Seminari.

També he anat trobant material publicat refernt a l’època que faig l’estudi de la Comissió d’Art del Bisbat.

El dolor a l’avant-braç es va aguditzant. Això ja passa de mida.


dimarts, 14 / abril / 2015

Al matí continuo fent endreça del meu arxiu. Llenço papers, trio llibres per portar a la biblioteca del Seminari...

A la tarda tinc sessió de catequesi amb el meu mini-grup. Treballem el tema de l’Esperit Sant. Quin llenguatge tan complicat! Que Ell hi faci més que nosaltres!

Quan acabem la sessió, encara falta una petita estona per fer l’hora. Els acompanyo a veure l’hort. Estan contents i em van recitant el nom del que hi ha plantat: això són alls, això enciams, això cebes (bé, són porros)... Quan acabem la visita, els regalo julivert, menta, unes cols de Brussel·les, unes llimones. Marxen contents com unes pasqües.

A la missa vespertina hi fa d’escolà en Quim. A mitja missa entren en Víctor i en Joan. Amb el bon temps, la mainada fàcilment entreté  jugant per fora i perd la noció del temps.


dimecres, 15 / abril / 2015

A les nou vaig al fisioterapeuta, l’Eloi. L’espatlla esquerra em continua fent mal. Miren bé quina pot ser la causa. Sembla que hi ha una calcificació que fa que es desencadeni tot un constrenyiment de muscles, de nervis, de tendons... i per mi, el dolor que va variant segons el moviments que faig. 

La noia que m’atén és filla de la noia de Can Baldiró de Banyoles. Amb el seu oncle, en Jaume, havíem cantat a l’escolania de Santa Maria i érem bons companys. Ves per on. Ben cert que les muntanyes no es troben.

A la sala del costat hi ha la Maria Rosa. Té la veu forta i sento bé tot el que diu. Va comentant coses de la seva família i dels seus néts. Així vaig fent una repassada.

Sortint del massatgista vaig a recollir un medicament a la farmàcia. Els comento els beneficis del Vicks vaporub no únicament per problemes de tos sinó també per solucionar problemes de pell i d’altres. De moment, però, no s’ha demostrat que serveixi per solucionar els peus plans.

A la doma, atenc alguna visita. Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda ja torno a ser a la doma. Ve la mainada del reforç escolar.

I missa vespertina.


dijous, 16 / abril / 2015

He passat la nit de lloro amb l’espatlla que m’ha fet la punyeta. No he trobat cap postura per poder descansar. 

Cap a les 10 del matí arribo a Girona. Aparco al pati del Seminari i descarrego unes 7 capses de llibres vells i papers per la biblioteca.

Vaig a la llibreria del bisbat, a la plaça del Vi. M’hi trobo amb la Conxita Batlle que feia temps que no veia. Li dono records per la seva germana, la Margarita, i per la neboda. Les vaig conèixer quan vaig estar a Vilopriu. Mentre vaig ser allà vaig oficiar les exèquies de la mare i del marit de la Margarita. També hi vaig conèixer i tractar el germà que és bisbe episcopalià a Estats Units.

Pujo a les oficines del bisbat a deixar-hi uns talons de les darreres col·lectes obligatòries.

A la llibreria hi recullo el llibre de Josep Clara, “Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934 – 1963). Conté informació interessant per preparar l’estudi de la Comissió d’Art del Bisbat en aquell moment.

L’espatlla continua punxant.

Pujo de nou al Seminari i m’entaforo a l’arxiu. Continuo buidant el llibre d’actes de la Comissió d’Art (1939 – 1941). Estan quiet, el mal encara es fa més empipador, gairebé irresistible. Agafo els apunts d’esma, fent una lletra gairebé inintel·ligible (ja de natural ho és prou, però aquesta vegada potser ni jo mateix podré llegir-la).

A les dues vaig a dinar a la plaça de les Castanyes, com he fet darrerament. Al menjador hi ha diverses taules amb turistes: alemanys, francesos... També m’hi trobo amb en Joan Giraut,  el president de Diputació.  Estic a punt de preguntar-li si es netejarà alguna vegada la Via Verda. Però, ara i aquí, no toca.

Retorno aviat cap a Anglès. Hi arribo poc abans de les 4. Em prenc un calmant i m’estiro al llit. Quedo adormit. Quan em desvetllo, sembla que m’he fos amb el matalàs i em costa desenganxar-me’n i llevar-me. De mica en mica, vaig posant en marxa la musculatura. Sembla que la migdiada se m’ha posat bé i que el dolor s’ha fos una mica.

Celebro la missa vespertina i, quan acabo, vaig cap a Bescanó. M’acompanyen l’Anna, la Fe i la Consol. Tenim reunió dels equips de Caritas de les parròquies de l’Arxiprestat. La fem a l’església de Sant Llorenç.

Mentre fem la reunió, estant quiet, el dolor a l’espatlla es torna a aguditzar un xic. Em retiro de la rotllana i, en un racó de l’església, vaig fent moviments que em relaxin una mica. Algú em ve a preguntar si em trobo bé. I, quan fem el pica-pica, tothom em va preguntant com em trobo. Sortint, vaig a acompanyar les dames als seus domicilis. Cap a les 12, arribo al pis.


divendres, 17 / abril / 2015

Al matí ve en Gerard a recollir els taps per la fundació Duchenne Somriures Valents de Sant Joan de Déu. N’ha de fer dos viatges. També li lliuro una caixa plena de monedes de pessetes.

A la tarda, a Anglès hi oficio les exèquies de la Loreto Ribot Anglada (98 anys). La gent la coneixia com la Loreto de la Torre ja que havia estat la majordoma de la vil·la Eulàlia, la torre dels propietaris de la fàbrica Burés, al barri de Cuc. Una de les filles, la Rosa, forma part del Consell Parroquial.

L’Agustí, un dels treballadors de la funerària i que fa temps que conec, se m’acomiada ja que es jubila d’aquí un parell de dies. En general, amb els treballadors de la funerària sempre m’ha agradat portar-m’hi bé i ells sempre han estat condescendents amb mi. Quan fan un servei, m’agrada saludar-los. A Palafrugell, anant sovint al tanatori, tenia més ocasió de parlar amb ells. Ells em comentaven detalls de la seva vida personal o bé de la feina.

Una vegada, quan era a Sant Jordi Desvalls, férem un enterrament d’un rodamón que havia estat atropellat pel tren. L’enterràvem per beneficència i, en el moment de portar-lo al cementiri, només se’n coneixia les dades que indicava el seu DNI. Al cementiri només hi havia dos nois de la funerària, el paleta i jo. Quan va arribar el moment, em vaig disposar a fer la pregària corresponent però abans vaig dir als treballadors: “Vosaltres us toca fer aquesta feina molt sovint i gairebé sempre amb els familiars. Avui, no hi ha cap familiar. La vostra feina sempre la feu amb dignitat. Però ara us toca també fer de familiars. Us demano, doncs, que també m’acompanyeu en la pregària que faig per aquesta persona que es mereix el mateix respecte que totes les altres que enterreu. “ I, si senyor, els treballadors es comportaren com uns senyors i pregaren amb mi per aquell difunt, en Ricardo Avendaño Riestras.


Un cop enterrat el difunt, vaig començar a indagar qui podia ser aquella persona de qui la policia no n’havia trobat cap familiar. A la tarda, ja parlava amb els seus pares per comunicar-los la mort del seu fill. Al cap de pocs dies els pares i una germana eren a Sant Jordi Desvalls i els acompanyava al cementiri a plorar i a pregar davant el nínxol del seu fill. Al cap d’un temps, quan legalment fou possible, van traslladar les restes al seu poble, a Santander.  

diumenge, 12 d’abril del 2015

Surrexit Dominus vere: alleluia!

dissabte, 4 / abril / 2015

Al matí semblo un carro enmig d’un fangueig i que les rodes patinen amb el fang sense que en pugui sortir. Tinc feina a preparar tot el que falta per les celebracions d’aquesta tarda. A mig matí prenc un calmant i descanso un xic. Sembla que em va bé.

Dino tranquil·lament. I a les 6 hi ha la celebració de la Pasqua a Bonmatí. Hi assisteixen una quarantena de parroquians però ha pocs col·laboradors. Quedo molt decebut de la celebració. Segurament cal fer un altre plantejament per la propera Setmana Santa.

A la tarda, a Anglès, Mn. Vladimir de Vic celebra el diumenge de Rams amb els ucraïnesos. Encara van amb calendari julià. Són una bona volada.

A Anglès la celebració de la Vetlla Pasqual funciona bé: cantaires, col·laboradors, nois i noies que fan la Professió de Fe (Mònica, Sònia, Hèlder, Pau)... Tot fa que, entre una cosa i l’altra, l’església s’ompli, els lectors ho facin bé, els cants surtin rodons, la gent participi... També ve  una família amiga de Cerdanyola.  Quan acabem la celebració, alguns dels pares dels adolescents de Professió de fe serveixen un pica-pica que arrodoneix la celebració.

Cap a les 10, tot endreçat, pujo cap el pis. Felicito algun amic i algun company.  


diumenge, 5 / abril / 2015

Matí de Pasqua. A les celebracions d’Anglès hi participa força gent. A la del migdia, els Cors Alegres hi canten i animen la celebració. A Sant Martí Sapresa som una vintena. Quan acabo la missa del migdia a Anglès, batejo l’Ada.

Venen a dinar en Josep i la Carme, l’Assumpta, la Collell i en Jordi, l’Aniol, en Ferriol i en Patllari. Mentre es va acabant de preparar el dinar, en Josep escateix el llimoner i l’olivera. Es lamenta de com està deixada l’olivera que hi ha al jardinet de Santa Magdalena.

El dinar és tranquil i relaxat. Els petits gaudeixen saltant damunt de la llitera i, al patí, amb les escombres, imaginant que munten cavalls.

A quarts de set tots marxen i quedo tranquil. Acabo de polir el DIARI DEL CAPELLÀ de la setmana i el penjo al bloc.

Rebo les felicitacions dels altres germans i amics i els corresponc agraït.


dilluns, 6 / abril / 2015

Em llevo a la mateixa hora de sempre: no resisteixo ni cinc minuts més al llit. Però quan m’he llevat, romancejo una mica. I poc després de les 9, ja obro l’església.

Preparo les coses que cal que porti a Sant Amanç: partícules, vi, túniques pels escolans, els meus ornaments... Cap a un quart d’onze vaig cap a Sant Amanç. Fa un aire fresc: gira a xaloc / llevant. I de mica en mica va arribant la gent.

L’església s’omple amb uns 70 feligresos. El mateix Lluís m’ho corrobora. Em fan d’escolans la Maria i l’Anna. Tothom canta i segueix bé la celebració. A la comunió hi participen unes 60 persones. A l’homilia explico el sentit de la celebració del Roser de Pasqua, el Roser de la Llum. I evoco els diversos Rosers que es celebren aquests dies. També recordo –i com no?-  la Ruta de la Llum de Palafrugell a Sant Sebastià de la Guarda. I acabem la celebració amb el cant del Regina Coeli.

A fora hi ha una taula ben parada amb coques i diversos dolços que han portat algunes feligreses. També hi ha algun porró amb moscatell. La celebració queda ben arrodonida.

Quan marxo de Sant Amanç passo per l’església de Sant Martí Sapresa. Algú m’ha comentat que hi hagué un robatori a can Rieradevall i val més estar alerta. Veig que tot està correcte.

Arribo a la doma i, per la plaça, hi veig un matrimoni que fa fotografies. Quan he aparcat em venen a saludar: són en Mateu Butinyà i la Meri Sitjà de Banyoles  que visiten el poble i fan alguna fotografia per en Terrades, que és sembla que és molt devot de sant Miquel.

Vaig a dinar a Can Torn de l’Aigüeta. A la tarda visito la tieta de Can Pons. Pel carrer saludo en Silveri Garrell, l’Esteve el Terrible. Està enderiat amb les teories creacionistes i amb les interpretacions literalistes i fonamentalistes de les narracions del Gènesis.

De retorn, quan passo per Girona, deixo a la Biblioteca del Seminari quatre caixes plenes de revistes pietoses: Pluja de Roses, Lourdes, Guadalupe, Hermano Rafael, El Granito de Arena, Tierra Santa, Butlletí del Santuari (Montserrat), Boletín Salesiano...


dimarts, 7 / abril / 2015
El matí feinejo posant un xic d’ordre i endreçant a la sagristia i al despatx. Aquests dies, tot ha anat de potes enlaire.

A la tarda m’assabento de la mort de la Maria Juscafresa Pujol (94a). Ella i el seu marit, en Martí Llenas, foren de les primeres persones que em van donar la benvinguda quan vaig arribar a Palafrugell, fa poc més de 20 anys. També conec bé dos dels seus fills, en Joan i l’Arseni.

Al vespre en Felip en comunica la mort de la Catalina Caixàs Roca (80a). Era de Banyoles i, quan estava a Palafrugell, m’apreciava molt. Era molt pietosa. Com que era veïna de l’església, guardava les claus de Sant Martí. Fa poc més de 10 anys que havia enterrat la seva mare. Al cel sia.

A la missa vespertina hi venen una bona trepa d’escolans: en Sergi, en Joan, en Quim, en Víctor i en Yasser.

Vaig a prendre alguna cosa amb uns amics a la Rutlla. Em regalen un llibre que recull un petit estudi de les pintures del Giotto a la capella dels Scrovegni, a Pádua (principi del s. XIV), i que han visitat recentment  

dimecres, 8 / abril / 2015
 
Al matí atenc alguna visita al despatx. Cap a la una vaig cap a Banyoles. Dino a Can Teixidor.

Comencen a emergir diverses teories de conspiració intentant donar resposta a les causes de l’accident als Alps. De fet, voler donar respostes precipitades, encara ha atiat més aquesta mena d’hipòtesis.   

A la missa vespertina també venen els escolans que van venir ahir i, a més, s’hi afegeix en Jofre.

Al vespre preparo una mica l’entrevista que tinc demà a l’Autònoma.


dijous, 9 / abril / 2015

A les nou del matí arriben les confraresses de l’escombra per estrijolar l’església.

Poc després de les 10 surto de la doma i vaig cap a Bellaterra. Al migdia tinc entrevista amb la professora Teresa Camps. Em resulta un moment molt motivador. Parlem de la Comissió d’Art Sacre que es constituí al Bisbat de Girona a partir del 1939 per guiar i controlar les reparacions de les esglésies i les adquisicions d’imatges, amb Mn. Josep Morera, Mn. Llambert Font, Mn. Josep M. Carbó, l’arquitecte Isidre Bosch... Tots tenien un perfil molt digne.

Quan acabo l’entrevista em trobo amb la professora Maria Garganté que ens saludem i parlem un moment. També hi conec la Marta Muntada. I a la secretaria del departament, la Susanna m’atén molt i molt bé, com és costum seva, i m’ajuda a penjar al intranet de la UAB el projecte de la investigació que inicio.  

Dino a la cafeteria de la facultat. Tot bull de vida. Escoltant els grups que hi ha, sento diversos idiomes, sobretot anglès, català i castellà. I es veuen indumentàries de tota mena.

Camino un xic per anar a treure el cotxe de l’aparcament. Sempre el deixo un xic apartat. I a les tres ja sóc de nou a la carretera. M’aturo a Santa Coloma per una gestió. I a les cinc ja sóc de nou a la doma.

Quan he aparcat el cotxe i estic per entrar al pati de la doma, veig una furgoneta que ve disparada del carrer Major. I sense pensar-s’hi, quan acaba el carrer, gira de cop cap a la dreta i baixa avall tres o quatre escalons de la pujada.

Surt esverat el conductor de dintre la furgoneta i em pregunta: “¿Que no hay salida, por ahí?” . Li responc: “Parece ser que por ahí, no. En todo caso debe seguir por delante de la Iglesia y girar al final, a la derecha”.


divendres, 10 / abril / 2015

Dedico el matí a visitar malalts i ancians. Darrerament hi ha hagut una esclarissada. Quan passa al davant de les seves cases, els encomano al Senyor.

Passo per la rectoria de Bonmatí per fer-hi un xic d’endreça. Haig de fer un cop de cap perquè hi ha moltes capses amb llibres que haig de portar a Girona.

Dino a Ca l’Elisa. A la tarda, descanso un xic. Cap a dos quarts de cinc vaig cap a Les Planes. A la rectoria hi tenim reunió dels companys de l’arxiprestat. valorem la setmana santa i enfoquem el proper trimestre. Són curioses, interessants les adaptacions que fa cadascú als complicats textos de les celebracions litúrgiques.  Parlem del grup de Whatsapp que hem format i en valorem les qualitats: si més no, ens fa sentir acompanyats.

Al vespre celebro la missa a Anglès. Els escolans es sorprenen dels gestos d’una persona que darrerament assisteix a les misses: és polonès i es mostra molt devot.  




diumenge, 5 d’abril del 2015

Hebdomada Sancta

Dissabte, 28 / març / 2015

Oficio les exèquies d’en Lluís Sureda i Huix, de can Rossinyol (municipi d’Anglès i parròquia de Sant Martí). El seu germà més jove, en Salvador,  em coneix de quan, la tardor del 1979, vaig estar d’aprenent de diaca a Santa Coloma, quan en Josep M. Pont em vetllava. En Salvador era mestre de l’escola Sant Salvador d’Horta i jo vaig fer-hi unes quantes classes.

Quan acabo les exèquies oficio el baptisme d’en Jan. El seu pare és polonès i la seva mare, de Roda de Ter.

La cartera em deixa un llibre que m’ha enviat en Pep Vila i que ha publicat conjuntament amb la Júlia Butinyà i l’Enric Prat. És el text que va escriure Narcís Collell, “Comèdia de sant Julià i santa Basilissa”i  recopilat a finals del s. XVIII a Gallliners.

A la missa anticipada de Sant Martí Sapresa hi ha una trentena escassa de feligresos. Comencem la celebració a l’exterior, al pati de l’atri, amb la benedicció.  I ja som dintre de la Setmana Santa.

A la missa vespertina d’Anglès també hi ha una bona collada de gent. M’hi fan d’escolans en Yasser, en Jofre, en Víctor, en Quim, la Maria i en Sergi.


Diumenge, 29 / març / 2015

A la missa de les 9 hi participa força gent. La celebració és continguda i intensa. Em fa d’escolà en Taras.

A dos quarts d’onze sóc a Bonmatí. A la plaça, on beneeixo els rams,  sembla que s’hi veu menys gent que els altres anys si bé l’església també s’omple. M’hi fan d’escolans en David, en Sergi, la Dèbora, la Bruna, en Gerard i en Marc.

A Anglès és on més gent hi participa. Els Cantaires animen molt i molt la celebració. Faig la benedicció al davant de l’església i enarboro el Sant Crist perquè la mainada i els pares l’aclamin. La celebració continua a l’interior i l’església s’omple. Hi fan d’escolans en Jofre, en Sergi, en Yasser, en Quim, l’Alexander i la Maria. Ells contents, i jo també.

Quan començava la celebració, m’he adonat que la porta principal de la vidriera encara era tancada. A un dels bons col·laboradors li demano que em vagi a obrir la porta del mig i li dono les meves claus. Quan ja vaig per sortir, veig que encara està tancada la porta. I m’arriba el col·laborador i em diu que la porta del pis ja està oberta. Caram, només falta que hàgim de pujar al pis. I riem.  

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Gairebé comparteixo taula amb en Miliu.

A la tarda, a les cinc, vaig cap a l’Hotel d’Entitats, l’edifici de l’Antic Ajuntament. Hi ha la trobada ecumènica amb la Comunitat Evangèlica d’Anglès. Hi participa el Cor Gospel que s’ha format. Entre tots som unes 30 persones. De la parròquia som en Josep, l’Àngela, en Joan, en Pere... També hi ha en Ramon. La pregària comença a les 6 i acabem cap a 2/4 de 8 del vespre.


Dilluns, 30 / març / 2015

Faig un xic d’endreça per la sagristia i l’església, com qui diu encatifada de  fulles de llorer, de romaní, d’olivera, de palmes...

A les onze celebro la missa de Setmana Santa al Centre de Dia. Ve a ser com un resum de tot el que celebrem aquests dies, amb benedicció del ram i veneració de la Santa Creu. Hi assisteixen unes 40 persones, la meitat usuaris del centre. M’hi fan d’escolans en Quim i l’Esteve. Entre tots fem arribar un gran petonàs als avis que hi participen, molts d’ells parroquians habituals fins que no han pogut més.

S’organitza un sarau al face per haver publicat el comentari: “Per cert, ara diuen que voler fer uns funerals d'estat... ¿voleu dir que no ens volen colar gat per llebre i el que volen fer és una foto dels polítics de l'estat a Catalunya?”

Algú s’estranya que no celebri missa vespertina, com faig habitualment. Dubto que, cap de les persones que hi participen habitualment, no pogués participar a la celebració del matí.

Al vespre vaig a Les Planes per col·laborar amb Mn. Jesús a la celebració de la penitència. Hi participen una trentena de feligresos.

Quan acabem parlem de la imatge de sant Cristòfor de l’església, que fou esculpida per en Jaume Busquets i Mollera, el mateix escultor que va esculpir la Mare de Déu de la façana de la catedral de Girona i el Naixement de la façana de la Sagrada Família.

Passades les 9, arribo a la doma. Els Cantaires estan assajant els cants de la Vetlla Pasqual. Dóna alegria.

 dimarts, 31 / març / 2015

Vaig a la barberia. Estan tallant els cabells a un infant. Els comento que quan, de petit, anava a la barberia, el barber de Can Capa (al començament del carrer Nou, al davant de Ca la Valentina), deixava que un periquito es passegés per les meves espatlles jugant amb el cabell tallat que queia. I així jo estava quiet. Per cert, vaig plegar d’anar a Can Capa quan vaig assabentar-me d’una batussa que hi hagué a aquell carrer. 

També parlem d’algun personatge pintoresc del poble.

Celebro la missa més aviat que els altres dies ja que haig d’anar a ajudar a en Jesús, a la celebració de la penitència de Sant Feliu. Hi participen una seixantena de persones.

Baixant de la Vall d’Hostoles, m’aturo a La Cellera. Encara són dintre de l’església, acabant la celebració. Hi ha una trentena de persones. Quan finalment acaben (ha costat prou!), saludo a la Lídia i, amb en Ramon i en Jordi, anem al bar del Centre a fer una queixalada.

Arribo a la doma a quarts d’onze.  


Dimecres, 1 / abril / 2015

El matí feinejo pel despatx i atenc alguna visita. Cap al migdia vaig cap a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a adquirir algun petit record pels nois i noies de la Professió de Fe d’Anglès.  Enllesteixo el text del suplement que hauré d’enviar a primera hora de la tarda.

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem dels nebots i de la família. També parlem de la Conxita Puig, de Sant Martí Sapresa, que ha morí ahir i que en Josep coneixia.  El germà de la Conxita, en Lluís, havia fet d’aio del Collell quan hi eren els meus germans. De fet, la mare de la Conxita i d’en Lluís era de ca l’Estany de Sant Miquel de Campmajor.

A la tarda, amb la Sònia, la Mònica, en Pau i l’Hèlder comentem la celebració de la Setmana Santa i preparem la Professió de Fe. Em dóna la impressió que hi posen interès.   

Després de la missa vespertina, a les 8, tenim la celebració de la penitència de la Parròquia. Ens hi ajuda en Jesús. Hi participen un centenar de persones. Crec que l’any passat érem gairebé el doble.

A partir de les 9 del vespre, venen els cantaires parroquials per preparar bé repertori de la Vetlla Pasqual. Tindrem una celebració animada i lluïda.


dijous, 2 / abril / 2015

Al matí venen les confraresses de l’escombra. Fan neteja de l’església i ho deixen tot arreglat per les festes. Retiro la imatge de la Moreneta i, damunt del seu altar (l’únic de pedra de l’església) hi situo el sagrari. En Joan ha netejat els canelobres. Queda un monument clàssic i elegant.

A Sant Martí Sapresa hi oficio lexèquies de la Conxita Puig i Estany (89 anys) de Can Padrosa. Hi ha molts familiars. També hi veig en Pere Coll de Banyoles, que és cunyat d’en Lluís Puig. En Lluís és l’únic que queda d’onze germans. Ha estat el que ha gestionat l’Hostal de la Perla d’Olot. També havia anat a fer paellades i dinars a festes populars. Per Olot, sempre es passeja amb una barretina musca.

Venen a veure’m uns amics de El Figaró, el fill de l’escultor Josep Espelta i la seva muller, l’Anna. Parlem del llegat del seu pare i com fer-ne un bon inventari. Els comento que serà un bon capítol per la meva tesi. Dinem junts.

A la tarda enllesteixo les celebracions que tinc al vespre de la Cena del Senyor. La primera és a Bonmatí. Hi participen unes 30 persones (l’any passat hi van participar unes 40). A Anglès hi participen unes 60 persones (el 2014 van ser unes 80). Faig el rentament dels peus a unes 80 criatures de la catequesi. Queda molt digne. M’hi fan d’escolà en Yaser, la Maria, en Sergi, en Quim. Quan acabem la celebració, dos dels escolans i les seves mares m’obsequien amb dos rams de flors.  


divendres, 3 / abril / 2015

A les nou del matí surt el Viacrucis. Passem pel carrer Jacint Verdaguer, carrer d’Avall, l’Empedrat, la plaça de la vila, el carrer Major i l’església. Hi participen unes 70 persones.  En Joan i en Ramon flanquegen la Creu amb una torxa cadascú. La creu la porten en Josep, la M. Elena, la Glòria, la maria, l’Albino, la Isabel, la M. Asunçao, la Cris, en Josep M., la M. Graça, la Manoli, la Conxita, la Montserrat, la Consol i la Mercè. La durada és d’uns 45 minuts i llegeixo de nou el text que vaig preparar pel Viacrucis de la Salut.

A Sant Martí, participen 13 persones al viacrucis (l’any passat van ser 15) i el fem al pati que hi ha a l’atri de l’església. A  Bonmatí hi participen 12 persones (l’any passat van ser 20).  

A primera hora de la tarda acabo de preparar les cerimònies de la tarda. A la vetlla de la Passió, a Bonmatí hi participen unes 24 persones (el 2014 van ser una quarantena). A Anglès hi participen unes 44 persones (el darrer any van ser una seixantena).

Val a dir que la participació a les celebracions d’aquests dies ha davallat considerablement, per la raó que sigui. També dec tenir-hi la meva responsabilitat.  Sovint s’ha fet dificultós trobar els col·laboradors suficients per viure dignament la celebració. Suposo que caldrà prendre alguna decisió per la celebració de la setmana santa del 2016 en el sentit d’unificar les celebracions d’entre setmana.  Caldrà pensar-hi i parlar-ne.