dilluns, 29 d’abril del 2019

SANT JORDI I LA MORENETA


El passat dimarts 23·04·19 fou la celebració popular de sant Jordi. A la nostra parròquia es commemorà amb la MISSA DEL POEMA I DE LA ROSA que es celebra per segon any, repartint una rosa a les senyores que van participar a la missa i a tothom un poema de Joan Maragall dedicat al patró de Catalunya, el que comença dient "La diada de sant Jordi és diada asenyalada...".  L'any passat el poema que es repartí fou d'en Salvador Espriu i que diu: "Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por..."Val a dir que, tant enguany com l'any passat ens mancaren gairebé una dotzena de roses.

El dissabte 27·04·19 commemoràrem la Mare de Déu de Montserrat. La seva imatge presidí les misses vespertines del dissabte i les del diumenge i cantàrem a totes el Virolai mentre es passava a venerar la seva imatge. 

Amb tot la celebració litúrgica dels dos patrons quedà eclipsada per la celebració de l'octava de Pasqua que allarga a tota la setmana la celebració pasqual talment fos un únic dia. Així doncs, l'abarrocada normativa litúrgica ens obliga a fer la celebració litúrgica de sant Jordi aquest dimecres 01·05·19 mentre que la celebració litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat és aquest dimarts 30·05·19. 

Amb això vull dir que queda ben encaixat la publicació de dos articles dedicats als nostres patrons. 

El març del 2016, estant a Anglès, Mn. Josep Casellas, el director de la revista diocesana EL SENYAL em demanà que redactés un article sobre la devoció i el patronatge de sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.

L’article es publicà al n. 167 de EL SENYAL (abril 2016), a la pàgina 24.


El text que vaig preparar era un xic més llarg que el que es publicà. Aquí el publico sencer, si bé deixo en cursiva els fragments que no es van publicar.  


EL PATRONATGE DE SANT JORDI I DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT  

Sant Jordi hauria estat martiritzat a Capadòcia al s. III i la seva tomba es localitza a Palestina. Des d’inicis del s. IV, la seva veneració es va estendre entre els cristians orientals i passaren a denominar-lo “el gran màrtir”.

Posteriorment se’n va escriure la vida i els miracles utilitzant el recurs literari de la fantasia exuberant d’estil apocalíptic per així remarcar la importància del martiri i del personatge tot perpetuant-ne millor el record. En aquest sentit és interessant veure com el nostre patró representa bellament el capítol 19 de l’Apocalipsi (11-21).

Es va difondre el seu culte als països d’Europa occidental amb les expedicions militars en ocasió de les croades i amb la creixent popularitat de la cavalleria. A casa nostra, l’abat Oliba (971 – 1046) li dedicà una capella a Ripoll. La devoció s’estengué a la corona Catalana Aragonesa especialment entre la noblesa i la cavalleria. El 1201 es va crear l’ordre militar de Sant Jordi d’Alfama. A partir del 1436, amb l’impuls del braç militar, la Generalitat en promou el patronatge al Principat i el papa Gregori XIII (1574) el confirmà.

Seria però amb la Renaixença -dintre del romanticisme, i gràcies a l’interès del bisbe Josep Morgades (1829 – 1901)- que el patronatge reviscolà, especialment el 1895  en un entorn cultural que hi col·laborà.

Posteriorment, reciclant i integrant l’obsequi de les roses (que es beneïen aquest dia per protegir-se de les aranyes) amb la festa del llibre (instituïda el 1926, amb Primo de Rivera per homenatjar Cervantes) i també amb les reivindicacions nacionalistes, la festa prendria el color i l’aire actual.

A les comarques de Girona, el nostre patró dóna nom al poble i a la parròquia de Sant Jordi Desvalls. També té dedicades ermites a Sant Llorenç de la Muga, al castell de Torcafelló de Maçanet de la Selva i al comptat de Sant Jordi a Calonge.

A més, és el patró de la Confraria de la Noblesa de Girona o Real Estament de Sant Jordi i patró dels Minyons Escoltes i Guies.

En recullo alguna dita popular on s’afirma que,” per sant Jordi, la piula a l’ordi” i “no diguis que l’hivern és passat que sant Jordi no sigui estat”. En definitiva, sant Jordi és l’home de la terra que evoca el ressorgir primaveral i la resurrecció del Senyor.

VENERAR MARIA

A tots els pobles, parròquies i llars de casa nostra s’ha venerat la Mare de Déu amb festes singulars. Aquesta veneració s’ha adreçat especialment a la Mare de Déu del Roser i altres advocacions de l’entorn més comarcal.

La veneració a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat no s’estenia gaire més enllà de les comarques de l’entorn de la muntanya sagrada, si bé l’origen del monestir es pot situar cap el s. IX. La singularitat de l’entorn farcit d’ermites juntament amb la seva situació estratègica aviat esdevindria un  destacat centre de devoció que, al llarg dels anys,  visitarien nombrosos sants i personatges notables.
El s. XIX fou especialment tràgic per Montserrat i la imatge de la Mare de Déu va viure nombrosos perills seguint les vicissituds polítiques del moment. Però, a partir del 1858, sota el guiatge de l'abat Miquel Muntadas i Romaní (1808 – 1885), es restaurà la vida monàstica i els edificis del monestir.
Amb consonància amb l’esperit de la Renaixença, del 1880 al1881 organitzaren les festes mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu. En foren promotors el poeta Mn. Jacint Verdaguer (1845- 1902), del canonge Jaume Collell (1846 – 1932), del propagandista Mn. Fèlix Sardà i Salvany (1841 – 1916), La celebració obtingué que el1881 el papa Lleó XIII declarés oficialment la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya amb festivitat pròpia el 27 d'abril.
També, en aquest moment, el bisbe Josep Torras i Bages (1846 – 1916) fou gran promotor del patronatge espiritual de la Mare de Déu de Montserrat sobre tot Catalunya.
És així com Montserrat esdevé un referent fonamental per Catalunya i per la vida cristiana del país motivant la inspiració de poetes i músics.
Després de la Guerra Civil (1939), a partir de les festes d'entronització de 1947,  amb l'abat Aureli M. Escarré i Jané (1908 – 1968), el monestir esdevingué un referent fonamental per l’espiritualitat i la identitat de Catalunya i un nucli de renovació eclesial i de resistència catalanista i democràtica.
Actualment la Mare de Déu de Montserrat és venerada a moltes esglésies i a moltes llars de la nostra terra i a molts altres indrets com Sevilla, Lourdes, Lima, Buenos Aires, Santos, Bogotà, L’Alguer, Roma, Madrid...


=============================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================================

El març del 2019, una vegada més el director de El Senyal, Mn. Josep Casellas, em demanà un article dedicat als patrons de Catalunya, sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. 

No volia repetir-me  i, per això  em va semblar adient enfocar l’article des del punt de vista literari parlant dels poetes que han escrit sobre els nostres patrons. 

L’article es publicà a EL SENYAL, n. 197, p. 22 i ara també el podeu llegir aquí.



ELS POETES CANTEN ELS PATRONS DE CATALUNYA


En ocasió de la celebració de sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, m’ha semblat adient fer referència als poemes dedicats als patrons de Catalunya, sovint pregàries que han ajudat a alçar la mirada i eixamplar el cor.

A cura del P. Maur M. Boix (1919 – 2000)  es publicà el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (Selecta, 1950),  un recull de poemes amb antics cants dels romeus, cançoner popular i composicions de 46 autors del s. XIX i de la primera meitat del s. XX on hi destaquen 2 escriptores: M. Antònia Salvà i Clementina Arderiu. També l’aportació en prosa de 5 altres escriptors. 

 El 1956, en el 75è aniversari de la Coronació canònica de la Mare de Déu de Montserrat (1881), un grup de literats van contribuir a teixir la Corona Literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat. L’Abadia de Montserrat publicà el recull el 1957.  El P.  Jordi M. Pinell i Pons (1921 – 1997) en  vetllà pel recull.  

Sentiments, veus i escoles, formes, estils i accents ben diferents conformen els textos literaris de 167 autors com Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joan Fuster, Tomàs Garcés, Marià Villangómez, Carles Riba, Salvador Espriu, J. V. Foix, Pere Calders, Pere Quart, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Joan Triadú...  La presència femenina hi destaca amb Víctor Català, Rosa Leveroni, Clementina Arderiu, M. Antònia Salvà, Roser Matheu, M. Aurèlia Campmany, Joana Raspall, Pilar Tous de Cirera, Beatriu Civera, Trinitat Catasús, Josefina Tura de Bertran.  També s’esmenta l’aportació d’ una cinquantena  d’autors dels qui no se’ls publicà els poemes (com Carles Fages de Climent). El recull és un esclat d’entusiasme, de bona literatura i paraules arrencades del cor que plau recordar.

Des del 1956 segur que molts altres poetes han dedicat composicions a la patrona de Catalunya. Tant de bo se’n fes un nou recull que ajudés a re-situar la Verge Bruna en l’horitzó sotragat de la nostra identitat.

Sant Jordi no disposa d’un florilegi tan extens ni tan formal, però no es queda curt. I també té dedicats poemes d’un bon ventall d’autors, des de Jordi de Sant Jordi  (1395 – 1424) i Jaume Roig (1401 – 1478) fins J.  Verdaguer, J.  Maragall, M. Antònia Salvà , J. M. de Segarra, Ventura Gassol, Miquel Dolç, Pere Quart , Lola Casas, M. Roser Algué, Montse Ginesta, Miquel Martí i Pol, Isabel Barriel, Joana Raspall,  Artur Masriera, Jaume Roig, Joan J. Roca Labèrnia,  M. Antònia Salvà,  A. Correig i Massó, Lluís Gassó, A. Bori Fotestà, Joan Viñoli, Josep M. López Picó, Joan Garcés, Guerau de Liost , Joan Brossa, A. Correig i Massó, J. M. Rovira i Artigas, Alfons Maseres, Salvador Perarnau , Guillem Colom, J. M. Folch i Torres , Salvador Espriu...   

Amb tantes i tant belles composicions, no podem estalviar-nos de cantar i pregar als nostres bons patrons, que prou ho necessitem, i malament no ens anirà.




dilluns, 22 d’abril del 2019

PREGÓ DE LA PASQUA JOVE DEL 1987


El dissabte 20·04·19 es celebrà la PASQUA JOVE del bisbat de Girona a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar. Hi participà un centenar de joves del bisbat. També hi van participar una colla de joves de la Fraternitat Cristiana (un moviment que hi ha estat present des de la primera Pasqua  Jove al Collell) i un bon grup de persones de la Comunitat del Rusc.

Un grup de monitors de la nostra parròquia (Shalom) va preparar un gran joc per la tarda que el temporal marítim va desmuntar un xic.

A les 9 del vespre s’inicià la celebració de la Vetlla Pasqual.  presidida pel bisbe Francesc Pardo. També hi participà Mn. Jordi Callejón (en Sinsa) que havia estat vicari d’aquesta parròquia on hi fou ordenat i on també, fa 13 anys, hi organitzà la PJ.  Els altres capellans que hi assistiren fórem  Mn. Elies Ferrer, jo mateix i el diaca, Mn. Joan Ferrer.

Quan finalitzà la celebració litúrgica, s’organitzà la gresca al pati de l’Erol. Els amics de l’ermita de les Alegries van preparar una bona xocolatada acompanyada de fartons.  La colla dels geganters s’encarregà de la gresca. Abans de les 12 de la nit, tothom havia marxat ja.

Entretant els tècnics i uns quants voluntaris varen acabar d’endreçar l’església . A la una de la matinada s’acabava i es deixava tot a punt per les celebracions del diumenge de Pasqua.

El 1987 la PASQUA JOVE es celebrà a Calella (Maresme). Aquell any el dissabte Sant va escaure el 18 d’abril (gairebé com enguany). El rector de Calella era Mn. Joan Mollerusa. Jo era el vicari d’aquella parròquia. A la celebració s’hi van inscriure uns 800 joves. I el lema de la trobada fou NO TINGUEU POR.

La lletra de l’himne de la trobada també el vaig escriure, feia:

Enllaçant fort les mans:
mireu com brilla el far.
Crist és la llum,
Crist és la vida,
Crist és la pau,
Crist és la llibertat!



PREGÓ PJ - 1987

Exulteu i canteu de joia,
Joves, infants i grans!
Exulteu, bisbe Jaume i capellans,
i ajunteu el vostre goig
amb el calmós onejar de la mar,
el refilar alegre dels ocells,
el silenci expectant dels estels
i amb els mil parlars del món amic.

Canteu ben fort, fins a cridar,
amb els himnes festius,
espaordiu el bruel del canó assassí
i esgarrifeu l’horror ignominiós del crim.

Cristians,
que aquesta nit us aplegueu amb temor,
deixeu de mirar la tomba
i no cerqueu més enmig dels morts
el qui és la Vida.

Cant:
Oh Jesucrist, vós sou la llum del món,
Sou l’enviat del Pare,
La vostra veu ens crida cada nit,
Esperem la nova albada!

Tots junts lloem el Pare de la Llum,
I el Crist que és Llum i força,
Amb l’Esperit d’Amor que ens fa cantar:
Glòria a Vós, Déu nostre!

I encara teniu por,
homes satisfets del segle vint?

Perquè anar neguitosos
si de tot en fem burla?

Veieu el futur emboirat?
O és pitjor l’esglai de les armes?
Heu vist, potser, degradar la natura?
Amenaça el món la força d’una tècnica autosuficient?

Us fa basarda la soledat?
O l’egoisme cruel de tanta gent?
O potser la grisor de les vostres vides?
O la manipulació despietada dels homes?

Potser, al capdavall,
tot és ressò de l’incògnit horitzó de la mort.

Amics, no us angoixeu!
ni la nit, ni el fred
han estat prou forts
per deixar sepultada per sempre
la llavor de la Bona Notícia.

Escolteu amb noves oïdes
el vell i bell anunci de la Pasqua,
sempre jove.

Ben segur que així
els vostres ulls
hi veuran millor.

(melodia de flauta: Oh Jesucrist, vós sou la llum del món...)

La història no és curta ni llarga
però és bo recordar com va començar,
així tots admirarem la gran obra
que Déu va fent al llarg del temps.

Quan la massa estava confosa
era immens el seu no-res.
La Paraula diu: “no tinguis por”.
i per ella tot comença a existir.

L’home s’entrena a viure
i mal estrena la llibertat.
“No tinguis por, Déu t’esguarda”.
I amb recança comença a esperar.

Abraham, un gran home,
viu en l’antigor bé i instal·lat.
“No tinguis por i camina,
seràs pare d’un gran clan”.

Moisès fuig esporuguit desert enllà
eixordat pel clam del poble oprimit.
“No tinguis por, sóc foc que atio la teva força,
vés i allibera el poble captiu”.

Israel dubta de la llibertat
enmig d’un mar de neguits.
“No tinguis por i camina,
jo obro camins enmig de la mar”.

De Déu el poble sovint s’oblida
esclafant febles i petits.
“No tingueu por, nobles profetes,
crideu ben fort, estic de la vostra part”.

Maria amb els homes espera
desitjant que vingui el gran jorn.
“No tinguis por, noia pobra,
seràs mare de la nova Humanitat”.

“Pastors que en la nit feu vetlla
guardant el ramat ensopits,
no tingueu por, alceu-vos,
avui el Messies és nat”.

Joan predica vora el Jordà
exhortant que cal canviar.
“No tinguis por, bateja’m”.
I així comença el Regne de Déu.

Jesús passa pels pobles
fent el bé i és cercat per tots.
“No tingueu por, alegreu-vos,
els pobres sou benaurats”.

La mar s’esvalota i s’encrespa
van vogant i siant, amunt i avall.
“No tingueu por, jo us guio
aguantant fort el timó de la nau”.

Penjat dalt la creu ens abraça
i fa els homes germans.
“No tingueu por i estimeu-vos
tal com jo us he estimat”.

Avui la fossa ja és buida,
esverat tothom el cerca.
“No tingueu por, rebeu la pau
que el món no us ha sabut donar”.

Pel camí dels nostres fracassos
també ens hi ve a cercar Jesús.
“No tingueu por, apleguem-nos
llescant junts el mateix pa”.

(es fa silenci)

Una segona veu:

         “Oh culpa sortosa
         Que ens ha merescut
un Redemptor tan gran!

Oh nit benaurada!
Només tu va saber l’hora
En què Crist
Ressuscità d’entre els morts”  (litúrgia romana)

Prossegueix la primera veu:

Nit de vetlla,
nit de vida,
nit d’esperança,
nit que obre camins
enmig la convulsa
mar encrespada.

Nit de Pasqua,
nit de lluna plena.
Els estels tots dansen
en el firmament.
Avui tot comença,
el món no s’acaba.

La foguera encesa
al bell mig de plaça
a tots ens convida
a viure contents.
Cremem les estelles
de nostres recances.

Amics que us reuniu,
flamejants les cares,
enllaceu les mans
i enceteu la dansa.
Qui no ballaria
al ressò dels vents?

Tritllegeu campanes
i aplaudiu ben fort.
Que ningú s’amagui
del que s’esdevé:
la mort és vençuda
en morir Jesús.

Obriu les parpelles
i vigileu bé:
darrera les ombres
la Llum resplendeix.
feu callar les bombes: 
la pau té raó!

Cremades les naus de les pors,
reposant vora la llarga platja
de la mar del nostre món,
mireu, encimbellat a les roques,
un Far brillant.

Alimara que ens aplega a tots,
foc que, bo i repartint-se, no minva;
claror que de la nit en fa dia;
gresol que fon l’egoisme i el pecat;
esclat que n’és guia dels homes;
brasa que atia la llibertat;
fogar que guspireja espurnes de pau;
llum que es mostra als pobles;
Glòria d’Israel, heretat escollida,
Flama encesa que brilla a la nit de Pasqua,
Estel del matí que mai no es pon:
Crist, Senyor de l’albada,
vencedor fulgurant de la mort,
resplendent com el sol en un dia serè.

Segona veu:
         En aquesta nit,
         Més lluminosa que cap dia,
         Acolliu, Pare, l’oració del vostre Poble.
         Accepteu l’ofrena humil d’aquest ciri
         Que, amb la seva flama vacil·lant,
Ens recorda el vostre càlid amor,
Creador, alliberador, font de tendresa.

Sigueu amb nosaltres, Déu nostre:
Senyor, veniu a ajudar-nos!








dijous, 11 d’abril del 2019

PREGÓ DE LA PASQUA JOVE - 1984


A les engires de la Setmana Santa d'enguany, tota vegada que es celebrarà la PASQUA JOVE a l'església parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar, m'ha semblat adient editar de nou el PREGÓ DE PASQUA que vaig redactar durant la Quaresma del 1984. També vaig redactar el Pregó de la Pasqua Jove del 1987, que també espero donar a conèixer la propera setmana. 

El 1984, feia gairebé un any que jo era vicari a la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella (Maresme). 

Aquell any es convocà la Pasqua Jove a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) amb el lema: JESUCRIST, LA NOSTRA PAU. 

El dia de la celebració fou el dissabte 21 d’abril de 1984 a la tarda / nit. A la celebració s'hi van inscriure 643 joves, a més dels que hi participaren de forma lliure. 

L'himne de trobada diocesana, una composició de Jordi Homet, Amadeu Mora, Ramon Moreno,, Quim Roig i Carles Sais,  tenia la lletra següent: 

VOLEM LA PAU, TREBALLEM PER LA PAU, SENYOR, DONEU-NOS LA PAU. JESUCRIST, LA NOSTRA PAU. 

Mn. Miquel Àngel Ferrés, aleshores responsable d'organitzar la celebració, m'encomanà la redacció del PREGÓ PASQUAL, una glosa del pregó oficial que inicia la celebració de la Vetlla Pasqual. 

L'anunci que vaig redactar es recull al llibret preparat per en Joan Baburés i en Jordi Girbau amb el titol  PASQUA JOVE. LLIBRE DELS 10 ANYS. EL COLLELL 1977 - GIRONA 1986 i editat per la Delegació Diocesana de Joves del Bisbat de Girona (1986), a les pàgines 60 i 61 

L'anunci també es va publicar als fulls de MISSA JOVE, editats pel Centre Escolapi de Pastoral, Barcelona, el març de 1985, full 85. També s'edità a "Obrador II: Pasqua. Qüestions, celebracions, textos", a Quaderns de Pastoral n. 122, del Centre d’Estudis Pastorals (1990)  a les   p. 66 / 67


PREGÓ PASQUAL

Que callin tots els canons,
soterreu tancs i bombes!

Tramuntana, bufa ben fort,
des del nord, neteja’ns l’aire.
Del Pirineu, baixa, Mestral,
pels camins de la Garrotxa.
Gregal, saltant l’aspre Montgrí,
fes tornar les galtes roges.
Xaloc, de mar, llaura la sal
i Llevant, porta’ns coral
que arreplegues de les Medes.
Corre, Migjorn, de mar enllà
flairós de Selva i aulina.
L’aire plujós et el Garbí,
vine del Montseny, cap aquí!
Vent de Ponent no ens encaparris
però ets càlid i no hi pots faltar.

Veniu d’arreu en gran torb festiu
enmig l’empordanesa plana,
i en la noblesa d’aquesta nau,
amb l’Alè de Déu, feu niuada.

Lluna plena, reflecteix al cel
el bell foc encès suara
il·luminant la nit joiosa
de la novella primavera.

Tenora, ressona alegrement
sembrant arreu les teves notes.
oliveres, vinyes i xiprers,
esteneu-vos en gran rotllana.

Aplec de Pau és la Pasqua!

Els nostres rostres es van reconeixen
il·luminats per la flama sagrada;
que al llarg de la nostra vida
hi brilli la claror del ciri de Pasqua.

Per això us lloem,
Déu, Salvador nostre
amb el cant i la dansa
entorn del Crist,
Llum que a la nit,
als pobles es mostra.

Per llunyanes marrades,
esgarriats, hi cercàvem
qui pogués donar-nos
ressons de la dolça pau pairal.

Mentre vesprejava,
els clams del món
ens esgarrifaven:
es mata, es roba,
es viola, s’enganya...
Arreu la guerra s’escampa cruelment
esquinçant la vida dels homes.

Ja n’hi ha que de pau parlen,
però com l’agre fruit de la por,
de la sang, de l’opressió...

I hem errat fugint de Vós
fins que els peus ens han fet mal:
tots els camins tenien el rastre
Dels vostres passos.” (Joan Sales)

Quan, amb posat de pelegrí,
se’ns ha apropat Algú
que, silent enmig la fosca,
no ens ha deixat mai sols,
s’abrusava el nostre cor
amb aquest gest flamejant
de l’Amic que ens apinyava
obrint camí en la nit.

La seva veu, tan quieta,
la mirada feia alçar-nos
per fer-nos veure bé la lluna,
els estels i la llum
que es resistia darrera les muntanyes.

De nou ens retrobàvem
demanant-li de fer nit amb nosaltres.

Oh, quina nit tan bella
que tots plegats pressentíem,
entorn la pobra taula
on compartíem el pa i el vi.

I aquest àpat tan simple,
del cor fa saltar l’espurna
fent de les fosques,
teies que abranden
la nostra nit.

El Crist ens il·lumina!

Quina bondat, Déu nostre!
per agermanar els homes
heu esmicolat el Fill.

Déu dels vençut, dels sants,
Dels moribunds, dels pobres,
Si no us seguíssim a Vós,
A qui seguiríem?” (Joan Sales)

Oh benaurada culpa
que ens fa marxar de casa
per retrobar-nos en el Crist
que a tots ens fa germans!

Oh benaurada vetlla
embolcallada de misteri: 
als peus de Crist s’humilia
la dansa de la mort!

Crideu pels pobles i ciutats,
pels carrers, firals i rambles:
feu lloc a la justícia,
obriu pas a la llibertat!

Que en la cera d’aquest ciri
s’hi amassi el goig i l’esperança,
la tristesa i l’angoixa
dels homes i dones,
germans nostres.

I la Flama del Crist
en faci l’ofrena agradable
que a Vós, Pare, immolem.

I és que Vós, Pare bo,
en Jesús ens doneu
la vostra Paraula d’amor.
I només Ell és
el Sol que des del cel
ens visita
per il·luminar
els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort
i guiar els nostres passos
per camins de pau