dissabte, 25 de gener del 2014

Ecce quam bonum et quam jucundum habitare fratres in unum!

dissabte, 18 / gener / 2014

A Anglès avui hi tenim la fira de Sant Antoni. A les vuit, quan obro l’església, ja es comencen a instal·lar les parades. La colla de l’Oncolliga la instal·la al davant de la doma. Quan vull saludar a una paradista, no em surt la veu: estic sense veu, afònic del tot.

Quan he esmorzat, baixo a l’església a preparar les coses per la celebració: el baiard, la imatge, el salpasser, el benediccional, el missal, el leccionari, les pregàries...

Cap a tres quarts d’onze anem cap a la plaça, amb la imatge de sant Antoni, els grallers, en David que em porta el salpasser... Allà s’inaugura la fira. En Pere ens diu que avui és dissabte i que demà serà diumenge. S’oblida de dir-nos que ahir era divendres.

Beneeixo els animals: gossos de totes les races i mides, un parell de rates domèstiques i de coloraines, un hàmster, conills, gats, tortuga... i després els xais, els burros, els cavalls...

Una bona colla de gent passa a visitar les maquetes de les esglésies. Tenen una bona acceptació i tothom, amb admiració, hi diu la seva.

Capa a migdia comença a plovisquejar. L’ofici de sant Antoni el celebro sense veu, acostant-me molt al micro perquè es senti el més fonamental. Sort n’hi ha de la coral Cors Alegres que asseguren els cants. Hi participen una seixantena de feligresos. Hi veig l’Eulàlia, la Irene cunyada seva i els respectius Dominguez.

Quan pujo al pis dino una escudella barrejada ben calenta. I a reposar una mica.

A la tarda acabo de preparar les celebracions dominicals i, abans d’anar a Bonmatí, passo per Sant Martí Sapresa.

A  la missa anticipada de Bonmatí som pocs (no arribem a la trentena) i, amb la poca veu que tinc, abans de dos quarts de set ja hem acabat. A Anglès com que hi ha la Pepi que canta, hi estem una mica més. Possiblement és el que Déu vol que faci: misses curtes i taules llargues.

Com m’ha passat en altres ocasions, moltes persones em venen a desitjar que millori i a donar-me les seves receptes: ceba amb mel i llimona, llet calenta i mel, gàrgares de llimona, gàrgares d’aigua oxigenada... Em penso que la recomanació que guanya és la que em diu que em posi dintre el llit, amb una espelma encesa a la punta dels peus i anar bevent tragos de conyac fins que vegi dues espelmes... aleshores, mirar d’apagar com es pugui l’espelma, apagar el llum i ajocar-se fins que em desperti l’endemà.

Al vespre es sent algun tro.

diumenge, 19 / gener / 2014

He dormit bé fins cap a les quatre. I després, com sant Llorenç, vinga donar tombs d’un costat a l’altra del llit, fins que, cap a les sis, em llevo, com cada dia.

Des del migdia fins aquesta matinada han caigut uns 12 litres d’aigua. Anirà bé pels sembrats, i poca cosa més. Hi ha humitat i roineja una mica. Sembla que tinc un xic més de veu.

A la missa de les nou és la que hi participa més gent. A Sant Martí fluixeja la participació i tot són estossecs (a més dels meus, clar). I cap a Constantins, a l’altra punta del recorregut. Hi tenim la festa de sant Vicenç, el titular de la parròquia. Des de Sant Martí fins allà són uns 12 quilòmetres.  

A la missa hi participa cap una seixantena de persones. Hi participen feligresos de Bonmatí, d’Anglès, de Cassà de la Selva, de Ceret... a més dels de Constantins mateix.

Quan acabem la missa es serveix un vermut a l’exterior mentre va roinejant.

A la tarda enllesteixo un article per la Revista de Banyoles dedicat a la Mare de Déu Candelera tan venerada a Esponellà. També enllesteixo el santoral del febrer per pregària.cat .

I renoi, quin bell estossegar i esternudar tota la tarda!


Dilluns, 20 / gener / 2014

És el novè dia del curs al MNAC, és a dir, ja hi portem fetes més de 35 hores. El desplaçament és el que ho fa més pesat. Però bé, cantant i xiulant, només manquen set sessions i això vol dir que ja hem superat l’equador.

A l’auditori, la Conxa Rodà, cap de l’Àrea d’Estratègia i Comunicació, ens comenta les Estratègies de Comunicació digital i ens comenta, relacionat amb el MNAC, el seu entorn digital:  twiter, pinterest, facebook, blogs de museus, folksonomy, Europeana, Wikipedia... També ens presenta la nova web del MNAC que es llençarà d’aquí unes setmanes.

Després del descans, la Núria Perales (Cap del Departament de Comunicació) ens parla de la Campanya de Comunicació i ens parla de les claus per una bona comunicació, del Briefing...  El matí el clou la Núria Giralt (cap de Publicacions) parlant-nos de la producció editorial del museu.

Dino a la cafeteria. Faig el plat únic que és molt complet i saborós a poc menys de 10 euros. Sembla que la Marian ja em coneix i em reserva una taula. Surto del MNAC poc abans de les 3.

Quan arribo a la rotonda de Les Mallorquines, hi veig una collada de gent per allà, amb els mossos que vigilen. De bones a primeres crec que hi ha hagut un accident i que s’ha amuntegat la gent a fer el llufarut.  Però quan veig que la gent va equipada per caminar, m’adono que són els acompanyants del Peregrí de Tossa que s’adrecen a l’església de Sant Sebastià a Santa Coloma. De fet, ja lliga, ja que l’arribada del Pare Pelegrí a Santa Coloma està prevista a entrada de fosc, suposo a quarts de set.

A la doma venen la mainada de catequesi. Quan acaben, s’emporten els petits pessebres de paper que havien confeccionat abans de Nadal.

A la nit, quan em fico al llit, em sona el telèfon. És l’Oriol. El vaig conèixer fa poc més de 20 anys. Ell en té 88 i té ganes de parlar. Entre els temes, em comenta alguna cosa de personatges del món de l’espionatge vinculats a Olot i que ell havia conegut: en Joan Pujol (Garbo, nascut a Olot el 1912),


dimarts, 21 / gener / 2014

Pel matí feinejo pel despatx. També baixo un moment al poble a proveir-me d’algun medicament. Aquests dies, amb el constipat, n’he fet un bon gasto.


Al vespre tenim la reunió d’arxiprestat a La Cellera. N’hem avançat l’hora per no acabar tant tard. L’Ignasi, el diaca, celebra el 47 aniversari. Però aquest no és pas el punt principal de l’ordre del dia. Parlem de les vocacions, de l’estructuració de les parròquies en el futur, de la Pasqua Jove (que aquest any es celebra a Amer)...

Acabem sopant una mica, al centre. Sort que el comencem amb un bon plat de brou calent, un plat d’escofor. I abans de les deu ja vaig cap a retiro.   

dimecres, 22 / gener / 2014 

Em llevo cap a dos quarts de sis. Sembla que se m’hagi omplert la boca i la gola de sorra seca. Estic una bona estona expectorant, escopint i traient mocs i brutícia.

Surto aviat per anar cap al MNAC. La temperatura és baixa i, cap a Massanes, el termòmetre indica que estem a - 2º. Des de l’autopista es veu el Montseny nevat.

L’entrada de Barcelona està raonablement descongestionada i, abans de 2/4 de 10, sóc al MNAC. En Jordi Camps (no pas el marit de la meva neboda sinó el Conservador en cap d’Art Medieval) ens indica, a la Marta i a mi, la feina que haurem d’observar dintre la sessió EL MUSEU PER DINS.

Amb en Cèsar Favà, revisem les indicacions de la guia sonora de les sales de gòtic. Ens entretenim molt comentant aspectes diversos de les sales que visitem. Ens sembla que la introducció és massa llarga, parlem de les pintures murals de la Conquesta de Mallorca, l’entorn de l’obra del Mestre de Soriguerola, el retaule del Corpus Christi, el cercle de Ferrer i Arnau Bassa, la producció de Jaume Cascalls, el retaule de la Mare de Déu i de sant Antoni i no gaire res més. O sigui, una tercera part de l’obra comentada.

Després d’esmorzar una mica, acompanyem la Gemma Ylla-Català. Es tracta de verificar dues peces romàniques que hi ha al dipòsit i que estan relacionades amb una exposició d’art medieval d’Andorra que es realitzarà el darrer trimestre de l’any. Tot parlant, ja que el meu nom em delata d’on procedeixo, la Gemma em comenta que la seva àvia també era de Banyoles. Resulta que la seva àvia era una germana Palmada Llorà (de l’Isidre, de la Remei, de la Josefina, d’en Sidret...). Total, que resulta que hi ha un cert parentiu ja que el meu avi i la seva àvia eren cosins germans. De fet, ens toca de molt lluny. La M. Pilar, ja me n’havia dit alguna cosa, ja que la Gemma és de Vic.

La darrera part del matí, en Jordi Camps ens fa una visita comentada per les sales del romànic. Sort que de tant en tant hi ha algun banc per seure (no gaires, per cert). Ens va comentant la importància de les peces i el perquè de la seva ubicació. I acabem quan ja han passat les dues.  

Quan arribo a la doma, hi ha la mainada del reforç escolar. Els atenen la M. Carme, la Dolors i en Josep. Jo també hi faig alguna cosa.

Després de la missa vespertina, tenim la reunió dels voluntaris de Caritas d’Anglès. Estem preparant la inauguració del Centre de Distribució d’Aliments (el CDA) d’acord amb els criteris que ens venen donats.

La reunió s’amplia (a partir de les nou) quan arriben els voluntaris dels altres equips de Caritas de l’arxiprestat. Entre tots arribem a una quarantena.

La reunió acaba fent un petit tast de coques. Tampoc ens podem excedir. Tu diràs!


dijous, 23 / gener / 2014

Quan em llevo, a la rutina del matí per començar el dia, aquests dies hi ha una bona sessió de desembossament de les canonades d’on encara en surt força mucositat.

Pel xap-xap, en Vadó em reclama que li restitueixi l’honor ja que, a més de no haver-se begut el vi de missa, ell i en Jaume, en van portar dues garrafes plenes. I que, a més, en Jaume no havia fet mai d’escolà (però va arreglar l’aixeta del servei que hi ha a la sagristia!). De totes maneres, segur que aquesta rectificació, a en Vadó, tampoc li agradarà: sempre troba pèls!

Abans de baixar al despatx, endreço la col·lecció de pessebres que tenia exposada al menjador. De l’ornamentació de Nadal, únicament deixo penjats uns quadres: un dibuix en tinta de la Teresa Branyas que representa uns nens cantant davant d’un pessebre, un dibuix en tinta d’en Tano Pisano que representa el Naixement, una aquarel·la d’en Lluís Bruguera que representa una figureta del pessebre adorant i un Naixement brodat de l’Amèlia. 
  
A la sagristia, endreço les figures del pessebre d’en Josep Espelta, els models que li serviren pel pessebre que va emmotllar el 1974 per la catedral de Dublín.   

Venen unes quantes confraresses per fer neteja de la sala de la doma. Després del guateque d’ahir, ja convé. També m’ajuden a plegar la tela del tàlem que em regalà la mare i que havia adquirit a les monges de la Divina Providència quan van clausurar el convent.

Vaig a dinar a Banyoles. La Carme ha preparat una bona escudella i carn d’olla que se’m posa molt bé, en aquesta que sembla la recta final del refredat. Però encara no me l’he acabat de treure del damunt. Renoi.

Quan retorno cap a Anglès, a la recta de Cornellà de Terri, m’agrada observar de reüll pel retrovisor la blancor de les muntanyes nevades del Pirineu, presidides i precedides per la serralada del Canigó.

A la doma, un xic de repàs a uns nois de cala Remei, un grupet de catequesi, la missa vespertina... i avui, a dormir aviat.

Quin espectacle, els del Barça! Estem ben arreglats!

divendres, 24 / gener / 2014

Encara haig d’escurar un xic les xemeneies, però sembla que es van destapant.

Al migdia vaig a Bonmatí per oficiar-hi les exèquies de l’Àngel Sidera, el ferrer de Bonmatí. Mentre espero per començar, pel carrer hi passa l’esmolet que va xiulant.

Fa mig any, morí la Maria, la seva muller. L’Esteve, el fill, és professor de dibuix tècnic a l’IES Baix Montseny de Sant Celoni, ens ajuda instal·lar el pessebre a l’església.

Vaig a proveir per fer una ollada d’escudella i carn d’olla. M’anirà bé per acabar de refer-me del refredat. Mentre faig bullir l’olla, des del carrer sento el xiulet de l’esmolet. Deu resseguit tots els pobles de l’arxiprestat.  

A la tarda m’arribo a Sant Martí a deixar les coses enllestides per la missa del diumenge. I pujo a Sant Julià a deixar-hi un parell de cadires pel casament de demà, el casament de l’any.


Venen la colla de l’Oncolliga a revisar els beneficis de la parada de dissabte passa a la Fira de Sant Antoni i preparen el dinar de germanor pel diumenge 4 de maig. 

dissabte, 18 de gener del 2014

Covant el refredat

dissabte, 11 / gener / 2014

Acabo una setmana que ha estat densa i intensa. Em venen certs paral·lelismes amb els funerals de diverses dones que, darrerament, he viscut de prop: la serenor, l’afectuositat, la presència i el protagonisme dels infants (que sovint se’ls impedeix viure aquest moment)... I el record de Génolhac, de la paroisse du Saint Pierre, del prête le père Michel Guilhot, de l’évêque de Nimes Robert Wattebled...

Recordo, també, la visita que el dilluns em va fer en Ramon Sala i la Joana Guadalupe (com acostumen a fer cada any per la diada de Reis). I precisament quan estàvem parlant, la Rosa de la Llagosta telefonà per comunicar-los (i comunicar-me a mi, de rebot) la mort de la Teresa Feliu (que havia fet de catequista a la parròquia i portava la Llar d’Infants Santa Teresa, al carrer de la Caritat.

A la tarda m’arribo a l’església de Sant Martí per deixar-ho tot preparat per la missa de demà. I vaig cap a Bonmatí. Quan deixo la colònia i passo pel davant de l’embalat, veig que hi ha recollida de signatures de l’ANC. M’aturo i signo per tal d’enllestir-ho. Em diuen que ha signat molta gent. Espero que encara sigui molta més gent. 


Diumenge, 12 / gener / 2014

Al matí celebro les misses com de costum. La que té una participació més equilibrada és la de Sant Martí Sapresa.
A mitja tarda hi ha concert de Nadal a l’Església. Hi participen la Coral de veus blanques de la Vall dels Àngels (són els qui s’emporten la palma), la Coral Malagrida d’Olot i la Coral Cors Alegres d’Anglès.

Al vespre, celebro una darrera missa, una missa familiar en sufragi de la Isabel Méndez que morí aquest dia i a aquesta hora avui fa tres anys.

dilluns, 13 / gener / 2014

Surto aviat d’Anglès. Per la ràdio vaig seguint (i cantant) les laudes que retransmeten  des de Montserrat.

L’embós a la meridiana i al carrer Aragó és monumental i, tot i haver arribat al nus de la Trinitat cap a dos quarts de nou, no puc deixar el cotxe a l’aparcament del MNAC fins passats dos quarts de deu.

La Cristina ja m’està esperant i m’acompanya al gabinet de numismàtica. En fa la presentació l’Albert Estrada Rius (Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya). El tema és interessant.

El segon tema de la primera part del matí es dedica a conèixer el Gabinet de dibuixos i gravats que ens presenten en Francesc Quílez (Cap del Gabinet de dibuixos i gravats) i l’Adela Laborda (tècnica del mateix gabinet).

Després de la pausa i de recupera les forces, la Jana Soto (Coordinadora de la Biblioteca) ens presenta la biblioteca del museu i la Pilar Blesa (Cap del Departament de Gestió Documental i Arsiu) ens presenta i ens fa visitar l’Arxiu i les diverses seccions.

La curiositat és que molts accessos a aquests departaments són dintre els serveis. I entre un departament i l’altre, entre una secció i l’altra ens fem un tip de pujar escales voltant per molts racons i raconets.

Dino amb una esgarrapada a la cafeteria del museu i marxo ràpid.  

A la tarda oficio les exèquies d’en Xico, en Francesc Roca (81a.). Hi ha força gent a l’església.  Feia molt temps que malaltejava.


dimarts, 14 / gener / 2014

Quan em llevo sembla que el dia es presenta tranquil.

A primera hora ja ve en Joan a feinejar per l’hort. Està enfadat perquè els ocells, els estornells, ho picotegen i s’ho cruspeixen tot fins no deixar res.  Va plantar una vintena d’enciams, i no n’hi ha cap.

Em comenta que un seu amic va posar un transistor a l’hort, engegat a tot drap. El primer i el segon dia, sembla que la cosa funcionà, però el tercer dia, ja s’hi havia acostumat. De fet, sembla que també hi ha que fa el mateix per allunyar els senglars.

N’hi ha que hi posen fils escampats amb DVD que hi pengen. Amb el moviment del vent i la brillantor, també funcionen bé un parell de dies. Però, finalment, també s’hi acostumen.

Al migdia haig d’anar a Girona per un encàrrec i ho aprofito per visitar en Lluís. També em trobo la Montserrat, la mare de la noia que treballa amb la Maria  i també àvia d’en Josep. 

A la tarda ve el grup de catequesi de la Teresa i la Pilar. I la missa vespertina.


dimecres, 15 / gener / 2014

Cada vegada surto més aviat. A més, avui el telèfon ha sonat abans de dos quarts de sis. El trajecte és tranquil, però les retencions comencen al nus de la trinitat on hi quedo enganxat a dos quarts de nou. Arribo a l’aparcament del MNAC quan ja són dos quarts de deu tocats.

Ho passo bé amb l’explicació i visita de la col·lecció d’Art Modern i Contemporani amb la Cristina Mendoza (Conservadora en cap d’Art Modern i Contemporani) i amb la Mariàngels Fondevila (Conservadora d’Art Modern i Contemporani) admirant l’obra de Casas, Rusiñol, Josep i Joan Llimona, el mobiliari de les construccions modernistes...

En Joan Yeguas (Conservador d’Art del Renaixement i Barroc) ens fa el guiatge per les sales on s’exposa les obres d’art des del s. XVI fins a principis del s. XIX. Quin gaudi.

La segona part d’aquest matí en Josep Pujades (Cap de Patrocini i Mecenatge) i l’Emma Vandellós (del mateix departament) ens parles del finançament que procedeix del patrocini i del mecenatge. I la Cristina Martí, directora de la fundació Amics del Museu Nacional, ens presenta el paper dels Amics del Museu Nacional.  I entre una cosa i altra, acabem la matinal quan ja ha passat les dues, dino a la cafeteria del museu (amb un plat únic ben complet d’uns 9 euros i mig) i agafo el camí de retorn: passeig de Maria Cristina, Gran Via, C. València, Diagonal i amunt, que fa pujada.

A la ràdio tot el dia és un parlar del trist i lamentable paper dels socialistes al Parlament de Catalunya, especialment després de la votació d’avui. Sort que tres diputats han estat decidits i valents.

M’aturo a Santa Coloma a fer-hi alguna compra. També m’aturo a l’església de Sant Martí. I cap a dos quarts de sis arribo a la doma. La mainada que ha vingut a repàs estan acabant.

Celebro la missa vespertina. Som pocs. A la sortida venen tres voluntàries de l’Oncolliga per preparar alguna cosa de la subhasta que es fa diumenge.  


dijous, 16 / gener / 2014

Sembla que un altre refredat em vol fer passar mals dies. Veurem si només serà això.

Ràpid i depressa, retiro els pessebres de l’església i, a les nou del matí ve en Manel Ripoll, el Mariner. Amb nois de la brigada municipal, porten tres maquetes de varies esglésies de la Vall de les Esglésies. Les de Sant Pere Sestronques i de Sant Just i sant Pastor de La Cellera queden col·locades al damunt de la mesa de l’altar de la Sagrada Família i, la de Sant Amanç, al damunt de la de Sant Antoni de Pàdua. Estan fetes a escala i amb els mateixos materials de construcció de les originals: pedretes, rajoles, teules, formigó... Val a dir que estan molt ben fetes, encara que pesen molt.

Quan està tot col·locat (les figures i els pessebres ho anirem col·locant a lloc de mica en mica), em tanco al despatx per acabar de redactar el suplement del full parroquial i preparar la feina del vespre.

Vaig a dinar a Banyoles. A la taula hi som la Carme, en Josep, la Nuri, en Ferriol, en Patllari i jo: bones cares, bona gana i bona vianda.

A la tarda, a Anglès, en Manel acompanya uns nois de Calldetenes que porten una quarta maqueta, la de Santa Bàrbara. Aquesta és gairebé com dos de les anteriors i es col·loca al damunt de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat i l’omple del tot.

Cap a tres quarts de set vaig cap a Santa Coloma de Farners, a predicar a la missa de la novena de sant Sebastià. Hi arribo poc després de les set. L’església està força plena i estan resant el rosari. Després de les deprecacions de la novena, comencem la missa que presideix el rector, Mn. Ramon Alventosa. A la missa hi participa un centenar de persones. Quan predico faig una reflexió sobre el sagrament de la unció dels malalts. Quan la inicio recordo que, amb Mn. Josep M. Pont, a aquesta església hi vaig fer els primers predicots, algun diumenge del desembre del 1979, abans d’anar a Olot (a principis del 1980). A la sortida em saluda en Pere Salamaña. Sempre m’ha manifestat el seu afecte.   

Arribo a la doma quan ja fa uns minuts que els pares de la mainada de la primera comunió s’esperen per la reunió que havia de començar a dos quarts de nou. A l’església hi ha els tramoistes que desmunten l’entarimat. Tot va en dansa.

A la reunió hi participen tres quartes parts dels pares. Algun se m’ha excusat. Parlem de la celebració de la primera comunió. De fet quedem condicionats per diversos factors. La celebració es decideix pel diumenge 18 de maig. Haurem d’anar fent boca. I acabem la reunió poc abans de dos quarts de deu.

A la sagristia, els tramoistes han preparat una taula i l’avi Lluís Cornellà ha preparat una cargolada, uns hèlix aspresa a la llauna, i segur que els àngels hi cantaran. Som una vintena i la gresca “mesurada” està assegurada. Tot d’una, després de l’anunci solemne d’en Lluís, en Vadó i en Jaume venen cap a mi per fer-me un present: un parell de garrafetes de vi de missa per reparar i restituir el vi que s’havien begut aquests dies. Sembla que també volen restituir el que s’havien begut fent d’escolans. Val a dir que hi haurà vi per un any o més i per totes les parròquies.

Cap a les, un cop tot endreçat i tot cruspit, la colla se’n va i jo pujo cap al pis. I, mai tan ben dit, bona nit, cargols!


divendres, 17 / gener / 2014

Celebrem sant Antoni del porquet, que sempre s’escau el disset. Quan em llevo, sembla que tinc una romeguera al coll.

Quan baixo per obrir l’església, les saletes de la doma i la sagristia estan impregnats de ferum d’allioli, tot i que havia deixat una finestra mig oberta.

Carrego tres dels diorames que teníem exposats al cotxe per retornar-los a casa del seu autor, en Joan Noguer. Un dels diorames representava el carrer d’Avall, l’altre el carrer Raval i l’altra el Mas Cuc, amb les corresponents figures del pessebre.

Un cop he esmorzat, baixo i em trobo amb les dames de la confraria de l’escombra que estan esterrejant. Després de desmuntar la tarima i de la farra d’anit, podran fer bona feina. Sort.

Vaig cap a Bonmatí a oficiar-hi les exèquies de l’Àngela Alsina (82a.), l’Angeleta de Can Tramuntana. Hi trobo algun vell conegut.  

Quan torno a Anglès, passo a casa d’en Joan Nogué a deixar-li els diorames nadalencs. També vaig a proveir per dinar. Prepararé una bona escudella i carn d’olla. M’anirà bé per ajudar-me a suportar el refredat.

Al despatx hi atenc algunes visites: una mare que demana el baptisme pel seu fill, una parella que prepara el casament, una altra parella que també em demana per celebrar el casament...

A la tarda covo un xic el refredat i, més o menys, puc anar tirant amb normalitat. La missa vespertina la celebro sense veu.


dissabte, 11 de gener del 2014

HAUTS LES COEURS!

dissabte, 4 / gener / 2014

El matí mandrejo i em llevo un xic més tard. No ho havia pogut fer cap dia d’aquests. M’estrijolo i m’empolaino, prego, faig bugada i una mica d’endreça, escolto les notícies, esmorzo... Un cop he estès la roba a l’estenedor de l’eixida, es posa a plovisquejar.  Ho despenjo tot i ho torno estendre per dintre.

Ve a visitar-me en Ricard Teixidor. Em porta un plànol del s. XVII del territori de l’antiga parròquia de Sant Amanç. També amb porta un disquet amb documentació i estudis que ell ha fet del territori de la parròquia de Sant Martí Sapresa. Hi ha material molt interessant que hauré d’anar repassant de mica en mica. El disquet porta per títol TROSSETS D’HISTÒRIA DE SANT MARTÍ SAPRESA. A veure si, entre una cosa i l’altre, podré confeccionar un xic d’història d’aquesta parròquia.  

Preparo les misses d’aquest diumenge i les del dia de Reis: per agafar un empatx de misses.

diumenge, 5 / gener / 2014

Celebro les misses del matí. A Anglès, pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei: és el primer diumenge de gener i el primer diumenge de l’any.

Després de la missa a Sant Martí, m’arribo al poble a visitar la Maria i a visitar la Nati.

A la missa de les 12 hi ha un grup d’uns 6 ucraïnesos. Quan acabem la missa els saludo i els felicito el Nadal. M’expliquen que ells són catòlics de ritus greco-oriental. Entorn de la imatge del Nen Jesús canten una nadala ucraïnesa. Canten fort sense tallar-se gens, tot i que el cant és força llarg. A veure si podem repetir alguna celebració.

Al vespre celebro la missa anticipada de l’Epifania a Bonmatí (amb 30 persones) i a Anglès (amb 20 persones).

Quan surto de l’església de Bonmatí la comitiva dels tres reis baixava de la carretera de Sant Julià i surto del poble anant fins la carretera de Constantins.  A Anglès, des de dalt l’església, es sent el rebombori i la música de la comitiva que desfila pel carrer de la Indústria fins els Jardins de Can Cendra.


Dilluns, 6 / gener / 2014

Em llevo com els altres dies. Els reis m’han deixat un parell de camisses i alguna altre cosa que aniré trobant a altres balcons.

A la missa de les 9 hi ha força gent, com un diumenge normal. I fem l’adoració del Nen Jesús venerant la seva imatge.

A Sant Martí els reis m’hi ha portat una bosseta de rovellons: són tres, grossos com el palmell de la mà. En podré fer una bona menjada .

Al migdia, a Anglès, oficiem les exèquies d’en Paco Rostán (81a). Estava casat amb la Dolores i tenen 4 filles i dos fills, i un altre fill que morí fa 18 anys (en José Antonio). L’església s’omple. Una tercera part són assistents habituals.

Quan hem acabat i ho he endreçat tot, vaig cap a Banyoles, a dinar a Can Teixidor, amb en Josep i la Carme, amb els seus 4 fills, les seves parelles i els 5 mini nebots. O sigui, 16 comensals.

Després del dinar, pugem a la sala. La mainada ja no tenien espera. Hi ha un regal per cadascú, no més. A mi m’ha correspost una màquina d’afaitar i el poemari de Joan Teixidor preparat per en Sam Abrams. I jo he fet el possible perquè la Nuri tingués una manta elèctrica i, en Pol, les 7 boles de Drac.

I cap a Anglès, a la doma, a descansar una mica.


Dimarts, 7 / gener / 2014 

Al matí vaig cap a Girona. Quan surto de l’aparcament, a la plaça Josep Pla, la Blandinne em telefona per comunicar-me la mort de la seva mare, l’Anne Pellet de Nantes, neboda de l’Abbé Pierre, el fundador del moviment Emmaús. Em demana si puc anar a oficiar les exèquies i a acompanyar la família. Pobre de mi!  

Passo per la llibreria del Bisbat a pagar els deutes pendents i a recollir uns llibres de catequesi i els calendaris litúrgics per saber quina festa és cada dia, els colors litúrgics corresponents, el santoral... També passo a recollir un parell de navetes que tenia a netejar a Ca l’Ensesa.

M’aturo a l’Espai Gironès a buscar una cosa que m’hi ha deixat els reis: una funda pel meu mòbil. Ja fa dies que em va caure a terra, se m’havia trencat i la portava enganxada amb una goma elàstica. S’acabó!

A la tarda faig una mica de repàs a en B. Filipe. També preparo una mica les exèquies de l’Anne escollint els textos litúrgics en francès.


Dimecres, 8 / gener / 2014

Abans de les 9 vaig a Girona a comprar el bitllet pel TGV per anar a Nimes. Poc després de les 10 sóc de nou a la doma: faig despatx, preparo el suplement del full...

Dino aviat, preparo la bossa de viatge, descanso una mica... Surto poc després de les 4. Deixo el cotxe a l’aparcament de l’estació i baixo a les andanades de l’estació. M’han reservat lloc al vagó 18 i m’han dit que serà el darrer. I em situo al final de l’andanada.

Quan arriba el tren, els cotxes van invertits. O sigui que haig d’anar cap a l’altra punta. El vagó està ple i ben farcit. Gairebé només hi ha lliure el meu seient.

A un costat hi tinc una noia ben eixerida que va a estudiar a la universitat de Saint Etienne. Fins una bona estona de viatge no m’adono que és marroquina, quan veig que està llegint apunts amb grafia àrab. A l’altre costat hi tinc una noia xinesa, també ben eixerida i, als seients del seu davant, una parella de nois que de tant en tant es fan alguna discreta amoreta. 

Als seients del meu davant hi tinc una parella russa, amb un vailet que no para de moure’s, de cridar, de xisclar, de jugar amb la tableta i els mòbils dels seus pares... Una mena de revolució russa en petit. El seu pare en fa tres com jo, amb una panxa que li surt per tots costats. Quan l’home està assegut no pot tenir desplegada la taula i, quan té el nen a la falda, el petit li va clavant cops de puny al centre de la seva immensa panxa. I ell, sense immutar-se, amb una cara de satisfacció de pa de quilo,  només li falta tenir un llençol per eixugar-se les babes.

Al vagó també hi ha una família d’alacantins. Són emigrants que treballen a Besiers i que retornen de les vacances de Nadal. Com sol passar amb tots els emigrants, van proclamant amb veu alta les excel·lències de la seva terra. Però, fatalment, el pa se l’han de guanyar a una altra.

Enmig de d’aquest ambient, llegeixo una mica, sobretot algun salm i la introducció de Sam Abrams al poemari d’en Joan Teixidor. Recordo que l’havia tractat alguna vegada quan jo estava de vicari a Sant Cristòfor les Fonts. Una vegada, al Mas Ventós, em vaig entrevistar amb ell i jo li demanava algun comentari sobre en Josep Pla. Suposo que seria entre el 1982 / 83.

Finalment arribo a Nimes. Val a dir que les cames m’han quedat fetes un 4 ja que els seients són força baixos incòmodes. Ah, i val a dir que la netedat no és pas el que més destaca al vagó, amb uns vidres que suposo deurien netejar la setmana passada però tampoc seria estrany que els haguessin netejat l’any passat.

Les andanes de la gare estan elevades. L’estació es veu un xic sòrdida i el cel ja és ben fosc. Són les 7’50. A baix m’espera en François,  el bon frère de Blandinne. L’acompanyen els seus fills, en Nicolas (13 anys) i l’Anatole (10 anys). En François parla bé el castellà i en Nicolas també en diu alguna expressió i m’entén bé quan hi parlo, ja que és el tercer idioma estranger que té al seus estudis.

Pugem al cotxe, un Citroën dels grans i ens endinsem en la foscor del capvespre. I ens anem enfilant de Nimes a Génolhac, al parc de Cévennes, un trajecte d’una hora i mitja. A mig recorregut travessem per Ales.

En François és enginyer de mines i em va comentant que aquesta zona ha estat una conca minera molt important però que ara està tot tancat. També em parla dels altres fills: en Baltasar, que estudia a Lió, i la Zoé. Altres temes que comentem són els anhels de Catalunya, el parc de Cévennes...

Però amb tantes giragonses al damunt d’una voitura que sembla una gòndola, arriba un moment que sento l’estómac a la boca i haig d’obrir la finestra perquè m’arribi aire fresc (gèlid) a la cara. Uf, per poc!

I anem passant pobles i poblets, enfilant-nos amunt, amunt. I finalment arribem a Génolhac. Al bell mig de la plaça hi ha una gran creu amb el Crucificat i enjardinat tot l’entorn. França és un país laic des de fa molt. En François ens deixa a l’entrada del castell i va a aparcar el cotxe a un lloc adient. Tot és fosc.

Els nois em van guiant i, amb la poca llum que hi ha, m’adono que voltem el castell per l’esquerra fins arribar a una gran arbreda per on accedint a la casa, per la cuina.

Només d’entrar, l’estómac se’m reboteix de nou sense que hi hagi cap drama. I comença la primera sessió de presentacions i de petons: 10 germans, els cunyats i cunyades, els nebots... així, fins a una quarantena. Petó ve i petó va, multiplicats per tres, a cada persona, seguint el ritual familiar. Com diria en Patllari, el mini nebot: “gasto tot el dipòsit de petons”.

La sala on estem reunits té forma d’ L, i al centre, hi ha una gran llar que crema a tot gas. A la sala només hi queden els germans i cunyats i, mentre anem sopant, també preparem la cerimònia exequial.  La direcció la porta la Péppette, amb 94 anys i germana gran de l’Anne.

La Péppette és un personatge incombustible. Ha militat de forma destacada al Partit Comunista francès i és de missa diària. Recordo: som a la França laica. Entre la fillada de l’Anne, la diversitat no impedeix convergir amb elements fonamentals. I de mica en mica, entre plat de sopa, de truita barrejada, de rostit... anem confegint l’esquema de la cerimònia i adjudicant els que hi intervindran.

Cap a les dotze, fem sessió de petons de comiat i la Blandinne i la seva germana m’acompanyen a una pensió.  Queda a l’altra punta del poble. Em va bé per estirar les cames: l’esquerra em fa mal per dintre i per fora. I em deixen a la casa, després d’indicar-me on era cada cosa.

A la pensió no hi ha ningú més. L’habitació és tota de tons rosats, amb el bany a una punta i el servei, a l’altra. Cap a la una em fico al llit. I bona nit, cargols.


Dijous, 9 / gener / 2014

Dormo d’una tirada (amb una petita aturada tècnica, cap a les 3). Em llevo cap a dos quarts de vuit (crec que feia anys que no em llevava tan tard). Haig d’afaitar-me a les palpentes, ja que al bany no hi ha cap endoll. Quina mania. Quan ja clareja, obro la finestra i al davant hi ha un caquiler ben carregat de caquis. Carrer amunt del carrer, cap el poble, hi ha l’església de l’Església Reformada de França. Roineja.

Esmorzo tranquil, recullo les coses i surto al carrer. Pujo cap el poble observant algunes característiques. A l’interior, al davant de la Marie, hi ha un gran arc semblant a l’arc de Can Verdaguer, al carrer d’Avall. I en un altre carreró, se’n veu un altre de petitó.

Abans d’entrar al castell, entro a l’església. Té una capacitat semblant a la d’Anglès. La nau central és de volta de canó apuntat (segurament del s. XII, com els volums més antics del castell). El presbiteri, a orient, és amb un absis planer on s’obre un gran finestral amb un vitrall on es representa el Sagrat cor. Hi ha dues naus laterals paral·leles a la nau central, flanquejant-la. Són més recents i uneixen les antigues capelles laterals.  A una nau lateral, al costat del presbiteri, hi ha la imatge de la Mare de Déu i, a l’altra, la de sant Josep. L’església està pintada d’un beix clar. Per seure, hi ha varis models de cadires. Al presbiteri n’hi ha cinc i totes d’un model diferent. A la sagristia, al costat de tramuntana, hi impera el garbuix. M’atén la Nicol·le i m’indica on és cada llibre i cada objecte que necessitaré: calze, pa, vi, missal, leccionari, encenser, salpasser, ciri pasqual...

Vaig a la casa. L’exterior es veu bé: parets i nivells de construcció, jardí, arbreda amb tot de cotxes vells entre els arbres... Quan entro a la casa segueix la sessió de petons que, a l’exterior, ja havia iniciat amb els germans i cunyats que havia anat trobant. Entro a la cambra on hi ha la difunta. M’acompanya una de les joves, la que més l’havia atès. Començo el Parenostre... La nora es posa a plorar desconsoladament.

Per la sala menjador i per la casa hi van circulant els fills, les nores, els gendres, els néts i nétes (de totes les edats), nebots... La taula és plena de menjar i de begudes: paté de fois, embotits, pa, quiches... I n’anem prenent a discreció.

Quan ja gairebé són les 2 vaig de nou a l’església ara ja per les exèquies. M’hi trobo els col·laboradors i l’organista amb qui acabem de concretar els cants que ella acompanyarà. Em revesteixo amb l’alba i l’estola. Són 2/4 de 3, l’hora d’iniciar al cerimònia. L’església està plena. Vaig fins el portal. Des de la casa, al costat de l’església, els fills porten el fèretre de la seva mare, el beneeixo i entrem. Tot darrere venen els néts amb un petit llantió que, quan entren, col·loquen respectuosament al damunt del fèretre. I va sonant el Canon de Pacchebel.  

Quan tothom està situat, comencem la cerimònia: “Au nom du Pére, et du Fils, et du Saint Esperit...”. Saludo breument i faig les invocacions entonant el “Kyrie eleison”. Tothom contesta les invocacions. L’organista acompanya molt bé, suaument. Ça mache. Quan s’han llegit les tres lectures triades per la Pépette (la primera la llegeix ella mateixa) i he proclamat l’Evangile de la multiplicació dels pans segons sant Mateu, els néts fan la “homilia”  comentant les seves vivències al costat de l’àvia. Tota la missa es desenvolupa en una gran pau, amb una emoció serena i amb una participació molt agradable . Dos dels fills llegeixen el souvenir i el comiat. Aleshores cantem amb entusiasme la Salve Regina mentre espargeixo i encenso el fèretre. Finalment  els fills prenen el fèretre i els acompanyo fins l’exterior mentre sona l’Al·leluia de Haendel.   

I amb els assistents es forma la comitiva que, passant pel jardí i l’arbreda (que ella havia prestat tantes vegades per les activitats de la parròquia), s’adreça cap al cementiri, a un quilòmetre amunt del poble. Aquí els fèretres es dipositen a terra, en tombes familiars, cosa que fan els fills després d’haver resat plegats el Parenostre i l’Avemaria i haver impartit jo la benedicció (això si, com sempre que ho he fet abans, tothom s’ha senyat). I quan el fèretre ha estat dipositat al fons de la tomba, tots els néts i nétes, grans i menuts, han deixat caure damunt del fèretre una rosa blanca que cadascú ha portat tota l’estona de les exèquies, de les obsèques.  

I després de saludar els acompanyants, familiars diversos, amics i veïns, hem anat baixant cap a la casa on, a la sala habitual, on ha continuat la vetlla tot parlant i picant de les safates que hi havia a la taula i que, de tant en tant, es feien circular. El jovent i la mainada també hi eren en silenci o parlant suaument o, els més menuts, trapellajant sense fer-se notar. Això si, en tota l’estona (i abans igual) l’ús dels mòbils pràcticament ha estat inexistent. En aquest moment de relaxament, s’ha assaborit una gran pau i una gran serenor. Classe.

En un moment determinat, la Blandinne m’ha mostrat tots els racons de la casa, de l’antic castell, replets de llibres, d’objectes ben diversos, de mobles de qualitat... i fins i tot de dos avionetes desmuntades que un dels germans està construint.

Poc després de les sis, la Blandinne i jo hem recollit les coses i, després de la darrera sessió de petons (3 x 40), hem emprès el camí de retorn amb el seu Mercedes Benz negre desfent tot el camí del dia anterior si bé, aquesta vegada, sense entrar a Nimes i entrant a l’autopista a l’alçada de Montpeller. A partir de Narbona he agafat el volant jo fins que hem arribat a Girona. Pel camí hem estat parlant de les nostres famílies.

El pare de la Blandinne fou metge del poble treballant de forma absolutament altruista. Va treballant per aconseguir el reconeixement de parc natural de les Cévennes i va elaborar un mapa geològic i topogràfic de gairebé tot el sud est francès. El pes de portar endavant la fillada va recaure sobretot en la mare i, encara, s’afegí un grup de nebots que quedaren orfes de pare. Entre els nombrosos germans i cunyats hi ha una gran diversitat de professions: enginyers, metges, docents, pagesos, bombers, informàtics... Un dels germans, en Remond, morí en el moment de salvar un noi que era engolit per un remolí en una gorga.

Poc després mitjanit arribem a l’estació de Girona on ens acomiadem. Recullo el meu cotxe i, poc abans de la una, arribo a Anglès. Tot és calma.


divendres, 10 / gener / 2014

El rellotge biològic em fa saltar del llit poc després de les sis i, arrastrant els peus, vaig posant el dia en funcionament. Felicito el meu nebot pel seu aniversari: m’ho agraeix però em diu que l’aniversari serà demà i que, a més, serà un any menys del que jo li he adjudicat.

Un cop he obert l’església i esmorzat, baixo al despatx, surto al carrer i baixo a comprar: a la farmàcia i algun altre establiment.

Dino aviat i faig una mica de migdiada que se’m posa d’allò més bé. Al llarg del dia vaig recordant les vivències d’aquests dies. No puc negar que ha estat impactant.

Si no haguera anat jo a fer les exèquies, s’haurien oficiat sense capellà. El rector del poble viu a la Gran Combe, a uns 26 quilòmetres. També atén altres parròquies. A Genolhac hi va els dissabtes els matins i s’acostuma a celebrar una missa dominical, a les 10 del matí i, quan no pot ser-hi el capellà, ha una celebració dominical sense capellà.

A la tarda venen a la doma a preparar els lots de menjar per repartir. El vespre hi ha el grup de l’Oncolliga que preparen la parada de la fira de Sant Antoni, el proper dissabte. 


dissabte, 4 de gener del 2014

Hic porci cocti deambulant

dissabte, 28 / desembre / 2013

A diverses publicacions es parla de la mort d’en Lluís M. Remarcant la seva qualitat humana i el seu nivell als fogons.

Dono una ullada a l’església. Els dels Pastorets ho han deixat bé i podrem celebrar-hi la missa amb comoditat. No en podia dubtar. Potser una esterrejada no aniria malament, però això no es veu massa.

A mig matí venen un parell de confraresses de l’escombra a col·locar bé les flors i a cuidar quatre detalls. En Vadó, en Jaume i en Lluís venen a retirar cables i focus.

Em comenten que han vingut diverses persones a la inauguració de l’ascensor del campanar. Vatua l’olla!

Em comuniquen la mort de la Dolors. Les exèquies seran demà, a Bonmatí, quan acabem la missa del migdia.

Cap al migdia vaig a comprar minestra. També m’arribo a Sant Martí Sapresa a deixar-ho tot apunt per la missa de demà.

Dino tranquil·lament al pis. Sembla que el refredat va passant. Ja gairebé li tinc els dos peus al coll. I a la tarda m’arribo a Bonmatí a preparar les coses per demà.

Al vespre celebro la missa anticipada a Anglès hi ha una volada de gent.

Venen uns amics i sopem al pis.


diumenge, 29 / desembre / 2013

Felicito els David que conec.

A la missa de les 9 hi participa bona part de la família d’en Lluís M.

A les 10 vaig cap a Sant Martí. L’afluència és sempre molt equilibrada: una trentena de persones. Quan estem acabant la celebració veig que en Joan i la Maria treuen el cap per la porta.

Quan arribo a Bonmatí, l’església es va omplint de gent. Hi concelebren Mn. Àngel Pla, que va ser capellà i rector de la parròquia 47 anys i 8 mesos,  i Mn. Joan Solà, que el succeí i va ser-ne rector gairebé 6 anys. Els dos rectors m’han precedit a aquesta parròquia. Abans i després de la missa tothom vol saludar-los personalment. I van una estona a casa d’un bon veí.

Sense que gairebé es mogui la gent de l’església, oficio les exèquies de la Dolors, una cunyada de la Remei.

Els tres mossens anem a dinar al restaurant Duc de l’Obac. La trobada s’ho val. Parlem de la parròquia i del bisbat.  

Quan acabem, a la tarda, quan he ordenat un xic la sagristia d’Anglès i em recloc al pis. Llegeixo, parlo amb amics, descanso...


dilluns, 30 / desembre / 2013

Al matí preparo algun tema pel despatx. També baixo a llençar la brossa als contenidors corresponents. Passo a casa d’en Manel, el Mariner, per parlar de la instal·lació de les maquetes que ha confeccionat a l’església d’Anglès (les maquetes de Santa Bàrbara, de Sant Amanç, de Sant Pere Sestronques i dels Sants Just i Pastor de La Cellera). Els dies de la fira de Sant Antoni hi faran bona patxoca.

Poc després del migdia ve en Jaume Angelats. Passem una estona plegats celebrant el Nadal a la nostra manera. Al migdia visitem l’església de Sant Martí Sapresa i comentem els encerts i els desencerts de la redecoració. Sembla que l’aprovat ja s’ha obtingut.

Anem a dinar al restaurant Duc de l’Obac. Serveixen bé. Sobretot parlem de les nostres famílies i de la situació que ens toca afrontar ara.

Després de dinar anem a visitar l’església de Bonmatí. Cal començar una pluja d’idees per fer, ara aquí, una bona redecoració. A suara hem celebrat el 40 aniversari de la construcció de l’església i d’aquí tres anys celebrarem el 45 aniversari de l’erecció de la parròquia. Són unes fites que s’ho valen.


Dimarts, 31 / desembre / 2013

Al matí em telefona en Paco Lago i m’informa de la mort sobtada i sorprenent de Mn. Agustí Vila i Giró. Havia nascut a Vallromanes (Barcelona) el de 1933, o sigui, fa 80 anys. Va estudiar a la Preceptoria de Banyoles i al Seminari diocesà. Fou ordenat prevere el 1956 a Sant Martí del Seminari de Girona. Va ser vicari de Santa Maria de Pineda de Mar. El 1960 fou recor de Gaserans i de Grions i el 1966 també de Sant Feliu de Buixalleu. El 1967 fou destinat a Castell d’Aro i en fou rector del 1985 al 2005. Del 1970 al 1974 també fou arxipreste de la Vall d’Aro. Des del 2003 era el capellà de la residència d’ancians “Asil Surís” de Sant Feliu de Guíxols. Ha mort a Castell d’Aro aquest 30 de desembre de 2013. Les exèquies s’oficiaran el dijous 2 de gener de 2014, a les 10m., a Castell d'Aro. Que el cel sigui.
Si bé nascut a Vallromanes, era de Can Fontpudosa de Banyoles i la seva família hi és ben coneguda. La seva germana és una de les responsables diocesanes del moviment Vida Creixent. Li agradava anar amb cotxes destartalats que ell mateix es reparava. Quan era a Gaserans, els meus germans el van visitar i li volien comprar un dels seus “models”. Darrerament, anava sovint al mercat de Banyoles (el dimecres) on parlava i es feia amb tothom.

A la tarda ve en Joan i talla branquillons de l’olivera que hi ha a l’hort. Els beneirem i els repartirem a cada missa quan es passi a venerar la imatge del Nen Jesús.

Després de les misses anticipades, vaig cap a la Cellera. Ens hi trobem en
Fèlix, en Jesús i jo. Mn. Ramon, la Montse i en Josep són els nostres exquisits amfitrions.

Sopem plegats i parlem de les nostres famílies, del missatge del sant pare en ocasió de la jornada de pregària per la pau, de les nostres parròquies...

A dos quarts de dotze ja estic de nou a la doma. Faig la pregària de la nit i felicito els germans que localitzo i alguns amics. I, entre missatges enviats i rebuts, agafo el son. 


dimecres, 1 / gener / 2014

a les sis ja estic de peus a terra: Beneït sigui el nou dia i el Bon Déu que ens l’envia; Déu vos guard, Mare de Déu; guardeu-me, sant àngel meu!

Esmorzo lleuger i vaig a obrir l’església. Quan obro els portals, entra la rispa. Arriba la Conxita, arriba en Pepet... L’església s’omple més que no pas el dia de Nadal.

A Sant Martí també hi ve més colla de gent que no pas el dia de Nadal.

A les misses hem repartit branquillons d’olivera, portadors del desig de pau de l’Infant Jesús. No n’ha quedat ni un. A les dotze en faltaven quatre branquillons comptats. Sort que hi havia en Joan i n’ha anat a escatir de l’olivera de l’hort.

Vaig a dinar a Banyoles. Som només el nucli dur de la família. El jovent celebra la diada a casa seva, suposo mig endormiscats. Amb tot, l’Assumpta ha anat a recórrer capelles de la Garrotxa: la Mare de Déu del Cos, Sant Eudalt de Jou...

Retorno aviat cap a Anglès. A la tarda llegeixo, escric, parlo amb alguna amistat...


dijous, 2 / gener / 2014

Venen les confraresses de l’escombra a fer una esterrejada a l’església que li convé prou. Després de les celebracions d’aquests dies i de les representacions dels Pastorets calia una bona esterrejada.

Cap a les 10, els companys de l’arxiprestat ens trobem per anar cap a veure l’Elies, a Arenys. Anem fins a Tordera i anem a agafar el començament de l’autopista, prop de Blanes. Poc després de les 11 ja som a Arenys de Munt.

Deixo el cotxe a la riera i anem cap a l’església. Al davant hi ha els cotxes de la policia i de la Creu Roja que avui fan “portes obertes” i la mainada els poden manipular: sirenes, botzines, altaveus... Quina murga!

A l’església ens espera l’Elies. També hi ha el sagristà, en Jaume Maresme (vell conegut de la Conxita Balaguer), que ens va fent de guia de l’església. El primer que fem és venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei  a qui li expresso records de la gent d’Anglès. Aquesta imatge recorda millor la seva vinculació amb els trinitaris.

També podem admirar les taules pintades d’en Pere Serafí (+ 1567) del retaule dedicat al titular de la parròquia, sant Martí de Tours. A la sagristia hi podem admirar la taula del mateix pintor i procedent del mateix retaule amb una escena del martiri dels sants Abdó i Senén. Com que quedà desaparellada d’una altra taula dels mateixos sants que desaparegué el 1936, ara és es guarda sola.

L’església és una mica més petitona que la de Sant Feliu de Pallerols, si bé en conserva l’aire. I està molt ben decorada amb alguna imatge que procedeix de l’antic retaule major (St. Joan Baptista, Sant Pere) i, a més de la M. de D. del Remei, diverses talles de la Mare de Déu  (Roser, Dolors...).

Quan acabem la visita de l’església d’Arenys de Munt, enmig del soroll de les sirenes, dels altaveus, de les botzines, marxem i anem cap a Arenys de Mar. Tant a un lloc com a un altre, de moltes cases i pisos, en pengen estelades i senyeres (i no hi veig en canvi cap rojigualda). No sé què ho deu fer.

Primer prenem un cafetó a un bar que hi ha al davant del Casal Parroquial (aquest nom em sona). Tot seguit visitem la rectoria (a més d’haver-la visitat ja quan hi havia Mn. Martí Amagat, em recorda molt la de Palafrugell) que, pel pati interior, està annexada al Casal Parroquial.  

Visitem l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar, una construcció interessant del primer terç del s. XVII. El que més hi destaca és el retaule major construït el 1712 per l’escultor Pau Costa, el mateix que elaborà el retaule de Sant Martí de Palafrugell (cremat el 1936) i el retaule de Santa Maria de Cadaqués (on morí l’escultor).

A l’església som atesos per el sagristà, en Joaquim, i també se’ns afegeix Mn. Josep Martín que fa molts anys que ajuda la parròquia.

A l’església hi ha altres elements interessants: la capella fonda de la V. C. de la Mare de Déu dels Dolors, l’altar de la M. de D. de la Mercè, el baptisteri amb pintures de l’Obiols...  L’Elies ens obsequia amb el llibre pòstum de Mn. Martí Amagat (+ 21·05·11), NADALES A PROP DEL MAR I ALTRES POEMES I PREGÀRIES editat fa un any. Un bon record.  

Quan hem acabat la visita, anem cap a un restaurant proper a la carretera. Em situo de manera que veig el mar mentre anem dinant plegats parlant d’Arenys, dels companys, dels nostres pobles... I la mirada se me’n va cap al mar.

A la tarda visitem el cementiri de Sinera.  S’ho val. El sector central està ocupat per les tombes senyorials de finals del XIX i principi del XX, amb un parell d’escultures d’en Josep Llimona. Al sector occidental dels nínxols més antics, hi ha el d’en Salvador Espriu, amb una làpida de marbre blanc on hi ha gravats el seu nom i cognom i l’any del naixement (1913) i de la seva mort (1985). No ens ha costat gaire localitzar-lo perquè el recordava del dia de l’enterrament al que hi vaig assistir. Ens sorprèn que no hi hagi alguna altra indicació que expressi un cert reconeixement.

Resem plegats un pare nostre per tots els difunts d’aquest lloc sagrat. M’agrada resseguir els cognoms de les làpides que sempre et donen a conèixer els noms familiars més propis del lloc. Alguns em sonen prou: Maimí, Cardelús, Girbal, Matas, Pou...

Retornem tranquil·lament cap a Anglès i arribem poc després de les sis, quan tot just fosqueja.

Al vespre no em puc estar de rellegir alguns dels poemes de Mn. Martí Amagat i em quedo amb el darrer:

RECOMENÇA!

Si estàs cansat i la sendera et sembla massa llarga,
o si t’adones ara que vas marrar el camí,
no’t paris pas ni et deixis caure
damunt la pedra termenera dels vençuts,
ans recomença!

Si has fet la prova d’estimar i de fer el bé,
i has experimentat la pobresa dels seus resultats
i els límits de les teves il·lusions,
no renunciïs, no’t resignis,
no deixis a mig fer la bella tasca,
ans recomença!

Si tot plegat et sembla absurd,
o sents a la teva ànima
regust de decepcions
que porten nom de coses o persones,
no hi busquis pas explicacions,
ans recomença!

Si et sents en desacord amb tu mateix
perquè vares decebre els qui estimaves
-el Déu del cel o el teu Proïsme-
no ploris pas els teus errors,
ans recomença!

Car l’arbre, en oblidar l’hivern, rebrota
i el roserar floreix sens demanar un perquè,
i el vell ocell retorna a fer el seu niu
sens rumiar que el fill un dia es farà escàpol,
car viure és esperança entossudida
i començar de nou cada matí de cada dia.


divendres, 3 / gener / 2014

Sembla que el fred no és tan dur. Però el dia és propici per la mandra.

Al matí visito els ancians de Bonmatí: en Lluís, la Maria, l’altra Maria, l’Antònia, en Josep, la Dolors, la Corona, la Margarita, en Rosendo, la Paquita... I de tant en tant s’hi afegeix algú: avui la Maria.  Els desitjo un bon any, els obsequio amb un branquilló d’olivera (que tots recullen amb devoció: el seu significant és ben evident).

Al migdia venen a veure’m en Dani i l’Austin. Viuen a Washington i estan passant les festes de Nadal a Calella. L’any passat també van venir a veurem i hi ha una molt bona relació. És interessant escoltar el que des d’allà diuen,i pensen o volen saber.  Dinem plegats a Bonmatí i, quan acabem, pugem un moment a Sant Julià... L’ambient és cluc si bé des d’allà dalt el cor s’eixampla.

Entre la correspondència m’ha anat arribant per correu convencional hi ha felicitacions institucionals i altres, personals o familiars des de Barcelona, des d’Olot, des de Palafrugell... Pel face o per correu electrònic també me n’han arribat d’arreu també des de Sant Jordi o Colomers.

Mentre celebro la missa vespertina, els tramoistes dels Pastorets van baixant del cor els focus i tot el cablejat. Val a dir que gairebé ni es nota. Quan acabem la missa, acaben de retirar la instal·lació de l’entorn del presbiteri. L’entarimat queda encara perquè pugui servir pel concert nadalenc que organitza Floricel el proper diumenge.


Al vespre vaig per tercera vegada avui cap a Bonmatí. Al local social s’hi fa el sopar dels actors i col·laboradors dels Pastorets. Som unes 140 persones. Tinc la sort d’anar a raure amb els de Ca la Mercè i també amb l’iniciador de la campanya NO VULL PAGAR.