dissabte, 18 de gener de 2014

Covant el refredat

dissabte, 11 / gener / 2014

Acabo una setmana que ha estat densa i intensa. Em venen certs paral·lelismes amb els funerals de diverses dones que, darrerament, he viscut de prop: la serenor, l’afectuositat, la presència i el protagonisme dels infants (que sovint se’ls impedeix viure aquest moment)... I el record de Génolhac, de la paroisse du Saint Pierre, del prête le père Michel Guilhot, de l’évêque de Nimes Robert Wattebled...

Recordo, també, la visita que el dilluns em va fer en Ramon Sala i la Joana Guadalupe (com acostumen a fer cada any per la diada de Reis). I precisament quan estàvem parlant, la Rosa de la Llagosta telefonà per comunicar-los (i comunicar-me a mi, de rebot) la mort de la Teresa Feliu (que havia fet de catequista a la parròquia i portava la Llar d’Infants Santa Teresa, al carrer de la Caritat.

A la tarda m’arribo a l’església de Sant Martí per deixar-ho tot preparat per la missa de demà. I vaig cap a Bonmatí. Quan deixo la colònia i passo pel davant de l’embalat, veig que hi ha recollida de signatures de l’ANC. M’aturo i signo per tal d’enllestir-ho. Em diuen que ha signat molta gent. Espero que encara sigui molta més gent. 


Diumenge, 12 / gener / 2014

Al matí celebro les misses com de costum. La que té una participació més equilibrada és la de Sant Martí Sapresa.
A mitja tarda hi ha concert de Nadal a l’Església. Hi participen la Coral de veus blanques de la Vall dels Àngels (són els qui s’emporten la palma), la Coral Malagrida d’Olot i la Coral Cors Alegres d’Anglès.

Al vespre, celebro una darrera missa, una missa familiar en sufragi de la Isabel Méndez que morí aquest dia i a aquesta hora avui fa tres anys.

dilluns, 13 / gener / 2014

Surto aviat d’Anglès. Per la ràdio vaig seguint (i cantant) les laudes que retransmeten  des de Montserrat.

L’embós a la meridiana i al carrer Aragó és monumental i, tot i haver arribat al nus de la Trinitat cap a dos quarts de nou, no puc deixar el cotxe a l’aparcament del MNAC fins passats dos quarts de deu.

La Cristina ja m’està esperant i m’acompanya al gabinet de numismàtica. En fa la presentació l’Albert Estrada Rius (Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya). El tema és interessant.

El segon tema de la primera part del matí es dedica a conèixer el Gabinet de dibuixos i gravats que ens presenten en Francesc Quílez (Cap del Gabinet de dibuixos i gravats) i l’Adela Laborda (tècnica del mateix gabinet).

Després de la pausa i de recupera les forces, la Jana Soto (Coordinadora de la Biblioteca) ens presenta la biblioteca del museu i la Pilar Blesa (Cap del Departament de Gestió Documental i Arsiu) ens presenta i ens fa visitar l’Arxiu i les diverses seccions.

La curiositat és que molts accessos a aquests departaments són dintre els serveis. I entre un departament i l’altre, entre una secció i l’altra ens fem un tip de pujar escales voltant per molts racons i raconets.

Dino amb una esgarrapada a la cafeteria del museu i marxo ràpid.  

A la tarda oficio les exèquies d’en Xico, en Francesc Roca (81a.). Hi ha força gent a l’església.  Feia molt temps que malaltejava.


dimarts, 14 / gener / 2014

Quan em llevo sembla que el dia es presenta tranquil.

A primera hora ja ve en Joan a feinejar per l’hort. Està enfadat perquè els ocells, els estornells, ho picotegen i s’ho cruspeixen tot fins no deixar res.  Va plantar una vintena d’enciams, i no n’hi ha cap.

Em comenta que un seu amic va posar un transistor a l’hort, engegat a tot drap. El primer i el segon dia, sembla que la cosa funcionà, però el tercer dia, ja s’hi havia acostumat. De fet, sembla que també hi ha que fa el mateix per allunyar els senglars.

N’hi ha que hi posen fils escampats amb DVD que hi pengen. Amb el moviment del vent i la brillantor, també funcionen bé un parell de dies. Però, finalment, també s’hi acostumen.

Al migdia haig d’anar a Girona per un encàrrec i ho aprofito per visitar en Lluís. També em trobo la Montserrat, la mare de la noia que treballa amb la Maria  i també àvia d’en Josep. 

A la tarda ve el grup de catequesi de la Teresa i la Pilar. I la missa vespertina.


dimecres, 15 / gener / 2014

Cada vegada surto més aviat. A més, avui el telèfon ha sonat abans de dos quarts de sis. El trajecte és tranquil, però les retencions comencen al nus de la trinitat on hi quedo enganxat a dos quarts de nou. Arribo a l’aparcament del MNAC quan ja són dos quarts de deu tocats.

Ho passo bé amb l’explicació i visita de la col·lecció d’Art Modern i Contemporani amb la Cristina Mendoza (Conservadora en cap d’Art Modern i Contemporani) i amb la Mariàngels Fondevila (Conservadora d’Art Modern i Contemporani) admirant l’obra de Casas, Rusiñol, Josep i Joan Llimona, el mobiliari de les construccions modernistes...

En Joan Yeguas (Conservador d’Art del Renaixement i Barroc) ens fa el guiatge per les sales on s’exposa les obres d’art des del s. XVI fins a principis del s. XIX. Quin gaudi.

La segona part d’aquest matí en Josep Pujades (Cap de Patrocini i Mecenatge) i l’Emma Vandellós (del mateix departament) ens parles del finançament que procedeix del patrocini i del mecenatge. I la Cristina Martí, directora de la fundació Amics del Museu Nacional, ens presenta el paper dels Amics del Museu Nacional.  I entre una cosa i altra, acabem la matinal quan ja ha passat les dues, dino a la cafeteria del museu (amb un plat únic ben complet d’uns 9 euros i mig) i agafo el camí de retorn: passeig de Maria Cristina, Gran Via, C. València, Diagonal i amunt, que fa pujada.

A la ràdio tot el dia és un parlar del trist i lamentable paper dels socialistes al Parlament de Catalunya, especialment després de la votació d’avui. Sort que tres diputats han estat decidits i valents.

M’aturo a Santa Coloma a fer-hi alguna compra. També m’aturo a l’església de Sant Martí. I cap a dos quarts de sis arribo a la doma. La mainada que ha vingut a repàs estan acabant.

Celebro la missa vespertina. Som pocs. A la sortida venen tres voluntàries de l’Oncolliga per preparar alguna cosa de la subhasta que es fa diumenge.  


dijous, 16 / gener / 2014

Sembla que un altre refredat em vol fer passar mals dies. Veurem si només serà això.

Ràpid i depressa, retiro els pessebres de l’església i, a les nou del matí ve en Manel Ripoll, el Mariner. Amb nois de la brigada municipal, porten tres maquetes de varies esglésies de la Vall de les Esglésies. Les de Sant Pere Sestronques i de Sant Just i sant Pastor de La Cellera queden col·locades al damunt de la mesa de l’altar de la Sagrada Família i, la de Sant Amanç, al damunt de la de Sant Antoni de Pàdua. Estan fetes a escala i amb els mateixos materials de construcció de les originals: pedretes, rajoles, teules, formigó... Val a dir que estan molt ben fetes, encara que pesen molt.

Quan està tot col·locat (les figures i els pessebres ho anirem col·locant a lloc de mica en mica), em tanco al despatx per acabar de redactar el suplement del full parroquial i preparar la feina del vespre.

Vaig a dinar a Banyoles. A la taula hi som la Carme, en Josep, la Nuri, en Ferriol, en Patllari i jo: bones cares, bona gana i bona vianda.

A la tarda, a Anglès, en Manel acompanya uns nois de Calldetenes que porten una quarta maqueta, la de Santa Bàrbara. Aquesta és gairebé com dos de les anteriors i es col·loca al damunt de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat i l’omple del tot.

Cap a tres quarts de set vaig cap a Santa Coloma de Farners, a predicar a la missa de la novena de sant Sebastià. Hi arribo poc després de les set. L’església està força plena i estan resant el rosari. Després de les deprecacions de la novena, comencem la missa que presideix el rector, Mn. Ramon Alventosa. A la missa hi participa un centenar de persones. Quan predico faig una reflexió sobre el sagrament de la unció dels malalts. Quan la inicio recordo que, amb Mn. Josep M. Pont, a aquesta església hi vaig fer els primers predicots, algun diumenge del desembre del 1979, abans d’anar a Olot (a principis del 1980). A la sortida em saluda en Pere Salamaña. Sempre m’ha manifestat el seu afecte.   

Arribo a la doma quan ja fa uns minuts que els pares de la mainada de la primera comunió s’esperen per la reunió que havia de començar a dos quarts de nou. A l’església hi ha els tramoistes que desmunten l’entarimat. Tot va en dansa.

A la reunió hi participen tres quartes parts dels pares. Algun se m’ha excusat. Parlem de la celebració de la primera comunió. De fet quedem condicionats per diversos factors. La celebració es decideix pel diumenge 18 de maig. Haurem d’anar fent boca. I acabem la reunió poc abans de dos quarts de deu.

A la sagristia, els tramoistes han preparat una taula i l’avi Lluís Cornellà ha preparat una cargolada, uns hèlix aspresa a la llauna, i segur que els àngels hi cantaran. Som una vintena i la gresca “mesurada” està assegurada. Tot d’una, després de l’anunci solemne d’en Lluís, en Vadó i en Jaume venen cap a mi per fer-me un present: un parell de garrafetes de vi de missa per reparar i restituir el vi que s’havien begut aquests dies. Sembla que també volen restituir el que s’havien begut fent d’escolans. Val a dir que hi haurà vi per un any o més i per totes les parròquies.

Cap a les, un cop tot endreçat i tot cruspit, la colla se’n va i jo pujo cap al pis. I, mai tan ben dit, bona nit, cargols!


divendres, 17 / gener / 2014

Celebrem sant Antoni del porquet, que sempre s’escau el disset. Quan em llevo, sembla que tinc una romeguera al coll.

Quan baixo per obrir l’església, les saletes de la doma i la sagristia estan impregnats de ferum d’allioli, tot i que havia deixat una finestra mig oberta.

Carrego tres dels diorames que teníem exposats al cotxe per retornar-los a casa del seu autor, en Joan Noguer. Un dels diorames representava el carrer d’Avall, l’altre el carrer Raval i l’altra el Mas Cuc, amb les corresponents figures del pessebre.

Un cop he esmorzat, baixo i em trobo amb les dames de la confraria de l’escombra que estan esterrejant. Després de desmuntar la tarima i de la farra d’anit, podran fer bona feina. Sort.

Vaig cap a Bonmatí a oficiar-hi les exèquies de l’Àngela Alsina (82a.), l’Angeleta de Can Tramuntana. Hi trobo algun vell conegut.  

Quan torno a Anglès, passo a casa d’en Joan Nogué a deixar-li els diorames nadalencs. També vaig a proveir per dinar. Prepararé una bona escudella i carn d’olla. M’anirà bé per ajudar-me a suportar el refredat.

Al despatx hi atenc algunes visites: una mare que demana el baptisme pel seu fill, una parella que prepara el casament, una altra parella que també em demana per celebrar el casament...

A la tarda covo un xic el refredat i, més o menys, puc anar tirant amb normalitat. La missa vespertina la celebro sense veu.


Cap comentari:

Publica un comentari