Ja Nadal ve, cantem tots: cantem tots la joia del vell Nadal!

dissabte, 17 / desembre / 2016

Al migdia oficio les exèquies de la Carmen Puig (82a), la consogra d’en Rafael que fou enterrat ahir. Des que sóc a Anglès, serà l’any que hauré oficiat més exèquies (50 difunts). El 2015 vaig oficiar les exèquies de 39 difunts.

A la tarda venen els ucraïnesos amb Mn. Volodymyr. Avui oficien el bateig d’una nena, l’Evangelina.

A la missa de Bonmatí hi participa una bona volada de gent. En venen dels pobles de l’entorn. La missa s’inicia amb la celebració de la Penitència.

Després de la missa l’església de Bonmatí s’omple pel concert de Nadal de la coral Ipso Lauro i la mainada de l’escola.

Al vespre celebro la missa anticipada d’Anglès.

diumenge, 18 / desembre / 2016

Celebro les misses del matí. A Sant Martí hi participa una bona volada de gent: també iniciem la missa amb la celebració de la Penitència. I quan acabem la missa, els feligresos m’obsequien amb una bona panera molt ben proveïda. No hi falta de res. Moltes gràcies.

Cap el vespre els alumnes, pares i personal del FEDAC representen el Pessebre vivent pels carrers d’Anglès i per sota el castell. Hi fa molta patxoca. La representació del Pessebre dignifica molt el barri vell d’Anglès, i el marc del barri vell ennobleix molt la representació. Per tant, tothom en surt beneficiat.

dilluns, 19 / desembre / 2016

Al matí baixo a fer alguna compra.

A la tarda, la mainada de catequesi, amb en Miquel i la Mercè, munten un pessebre de molsa a sota l’altar de la Sagrada Família. Hi queda d’allò més bé.

Al vespre vaig cap a Girona. Tinc la classe de Fenomenologia de la Religió. Avui ve en Pep Frigola a parlar del diàleg entre cristianisme i Islam. L’assistència es triplica i hi ha 15 alumnes ja que l’Institut ha fet arribar la invitació a exalumnes i altres.

Quan acabem, acompanyo en Pep a l’estació de Girona. Abans que surti el tren cap a Figueres, anem a prendre un refresc i parlem un xic de tot.

I retorno cap a Anglès.

dimarts, 20 / desembre / 2016

Envio les fotografies de les làpides de l’església d’Anglès a en Joan Villar. No tarda gaire a contestar-me i enviar-me la lectura de les inscripcions. Mira que bé.

A la tarda, l’altra colla de mainada, amb la Maria i l’Eva, instal·len un altre pessebre de molsa i suro a sota de l’altar de Sant Antoni. Ben castís. I ens porten l’arbre de Nadal. També n’han portat un a l’església de Bonmatí.

Al vespre participo a la celebració de la Penitència d’Amer. Hi participen una seixantena de persones. Ara ja començo a conèixer algú.

Quan acabem, amb en Jesús, parlem una estona amb els germans Puigdemont, en Xavier i en Josep.

A la sortida, vaig a pagar una factura als autocars Giralt. I ho aprofito per caminar una estona pels carrers d’Amer: Jacint Verdaguer, Rambla Monestir, Sant Benet, la Plaça de la Vila (amb un arbre de Nadal molt ben il·luminat), carrer d’Avall, carrer Girona, carretera / avinguda de la Selva, plaça Sant Miquel, carrer Nou , passeig del Firal...  i cap a casa.

dimecres, 21 / desembre / 2016

Al matí ve alguna de les pabordesses a ornamentar l’arbre de Nadal i l’església. I jo redacto el suplement del full d’aquest diumenge de Nadal i el del diumenge de Cap dany

Al migdia vaig a recollir tres pessebres/diorames dels que fa en Joan Noguer. També hi ha un diorama d’en Barcelona. A l’església hi queden molt bé. Llàstima que no hi hagi més gent que en prepari.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Al menjador hi ha molts grups que celebren el dinar d’empresa de Nadal. També m’hi trobo en Miquel Bagué de Palafrugell. Sembla que no és pas la primera vagada que hi ve. Ens saludem cordialment. En Joan em dóna una bossa amb les llesques de l’espatlla de porc que em van regalar la setmana passada.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. És el darrer dia del trimestre.   

A les set del vespre, a Les Planes, tenim la celebració de la Penitència. Hi participen una trentena de feligresos.

M’agrada veure col·locada al seu lloc la imatge de sant Cristòfor: és una imatge immensa de fusta que va ser tallada per en Jaume Busquets, el mateix escultor que va esculpir la imatge de la Mare de Déu que presideix la façana de la catedral de Girona, el sant Pere de l’església de Begur, el Naixement de la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona... 

La imatge ha estat desplaçada durant un temps a un costat de l’entrada principal. Quedava molt desproporcionada. Ara ha retornat al lloc per on havia estat pensada i tallada, és a dir, al centre de l’absis de l’església,.

L’església, a la retirada de les forces republicanes,  fou destruïda del tot el 1939 en explotar el material bèl·lic que s’hi guardava. I és un bon exemple de la campanya de reconstruccions que es va portar a terme a partir del 1939. L’arquitecte fou en Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí i un dels continuadors de la Sagrada Família.  No és estrany doncs que l’escultor triat fos en Jaume Busquets i, el vitraller dels vitralls de l’església, en Xavier Valls Subirà (pare del polític francès Xavier Valls).

  

Quan acabem la celebració, faig una passejada pel poble, resseguint els carrers. Ben poques persones hi trobo. I així conec una mica més el poble.

dijous, 22 / desembre / 2016

Després de la missa venen algunes pabordesses a netejar l’església.

Em passo bona estona del dia preparant la classe del vespre, a Barcelona.

Surto cap a les 5 i arribo cap a 2/4 de 7 a l’edifici del seminari. Quan he aparcat vaig a caminar pel carrer València, fins la rambla de Catalunya. Ho aprofito per comprar fruita a una botiga que hi trobo.

A la classe intento explicar quatre pinzellades relacionades amb el romànic i el gòtic, i les raons de les transformacions. Acabo la classe cap a un quart de deu.

Surto de l’aparcament cap a dos quarts de deu. I vaig sortint de Barcelona amb tranquil·litat.

A la sortida de l’autopista, a Hostalric, un home ha sortit del seu cotxe i em fa senyals perquè m’aturi. Ho faig amb les portes tancades i només obrint un xic la finestra. Gairebé són dos quarts d’onze.

L’home està neguitós i el noto desorientat. Em comenta que s’ha perdut i que vol anar a Sant Pol de Mar. Li dic que estem a poc més de 20km i que només ha d’anar fins a Tordera i agafar la  carretera nacional. I li dic que em segueixi fins la rotonda d’on surt la carretera cap a Tordera. Em fa esperar però finalment veig que ve cap a la rotonda. M’aturo. L’home torna a baixar del cotxe i em pregunta cap on ha d’anar. Li dic que miri bé els indicadors i veurà que l’adrecen cap a Tordera. I així ho fa. Però jo truco al 112 per comentar-los-hi la situació. Em diuen que si no hi ha cap accident ni cap infracció, no es pot fer res. Apa, i adéu.

Arribo a Anglès cap a dos quarts de dotze. Les pastilles, una cervesa i bona nit, cargols.

Divendres, 23 / desembre / 2016

Al matí celebro la missa ferial. Hi falta alguna persona de les que hi participen habitualment.

Al migdia oficio el baptisme de la Júlia Lee, una nena nord-americana que el pare és d’Anglès.

Quan hem acabat i tothom ha sortit de l’església, vaig caminant cap a La Cellera. A l’entrada del poble ja m’espera en Ramon amb el seu cotxe, i anem a dinar a Sant Marçal on ens hi espera en Jesús.

A la tarda descanso un xic. Avui no vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors.

Preparo la celebració de la Penitència que tenim a dos quarts de vuit del vespre. Venen a ajudar en Jordi de Bescanó i en Jesús de Les Planes. Hi participen un centenar de feligresos: n’hi ha de totes les parròquies de l’entorn, a més dels d’Anglès. 

Voldria eliminar el desembre del calendari: es pot fer?

dissabte, 10 / desembre / 2016

Em llevo amb dolor agut que baixa de la zona lumbar cap a la cama esquerra. Gairebé no puc moure’m. Un cop d’aire? Cansament? Ciàtica?...

Farcit de calmants, vaig fent feina com puc. Després de dinar faig una estona de migdiada.

A la tarda celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès. No m’hi entretinc gaire.

Camino poc i  cap a dormir aviat.  

diumenge, 11 / desembre / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Hi participa força gent.

Vaig a dinar a La Cellera amb en Ramon, la Montse i en Josep. Sobretot parlem de Banyoles i del monestir.

I a la tarda també descanso. Sembla que em vaig trobant millor.

dilluns, 12 / desembre / 2016

Després de la missa del matí em ve a veure en Manel Xarles per comunicar-me la mort del seu germà, en Joan (54 anys).

Abans del migdia m’arribo a la farmàcia a recollir algun medicament i a comprar altres productes.

Cap al tard,, després de rebre la mainada de catequesi vaig cap a Girona

dimarts, 13 / desembre / 2016

A mig matí vaig al monestir de Santa Clara (Vilobí). Hi tenim la reunió trimestral d’arxiprestes amb el bisbe, el vicari general i els vicaris episcopals. Parlem de les celebracions de la Paraula en absència de preveres.

A la tarda la Nuri i la Collell em comenten que, en Josep, mentre feia llenya per la llar, s’ha tallat el tendó del dit gros de la mà esquerra. L’han portat al Trueta i l’operen d’urgències.  

dimecres, 14 / desembre / 2016

A les 10 oficiem les exèquies d’en Joan Xarles. Presideix la cerimònia Mn. Carles Giol, el rector de Sant Hilari Sacalm, que és cosí germà de la mare. L’enterrament, pròpiament, el realitzen al cementiri de Cogolls, on havia nascut el noi i on estan enterrats els avis, els Xarles i els Pruenca. Precisament a la Pruenca, la casa dels avis materns, durant la guerra civil, s’hi havia refugiat Mn. Josep Oriol Clos, el que estaria de rector a Palafrugell.

Cap a migdia vaig cap a Girona, a visitar en Josep al Trueta. Està a la setena planta. Rellevo la Nuri. En Josep està tranquil, després de l’esverament d’ahir. Porta el braç ben enguixat, si bé el pot moure bé i també mou els dits. Quan arriba la Collell, vaig a dinar a la cafeteria de l’hospital. I quan pujo, marxa la Collell. Cap a les 4 marxo i ve en Tiri.

Quan deixo l’habitació ho aprofito per passar a visitar l’Annita, la mare de la Isabel, la dona del meu cosí Lluís. A l’Annita també la conec de quan vaig estar a Sant Jordi Desvalls. A l’habitació m’hi trobo amb la Conxita, l’altra filla. I quan surto ve a visitar-la la Margarita Jofre.

Després del Reforç Escolar, vaig a la Biblioteca Joaquim Bauxell d’Anglès. Tenim la presentació de l’Agenda Llatinoamericana. Som 10 persones, entre les quals l’Alcaldessa. La presentació la fa en Jordi Planas.

dijous, 15 / desembre / 2016

Em passo bona part del dia preparant la classe del vespre.

A la tarda vaig cap a Barcelona. M’aturo abans al monestir de Santa Clara a recollir uns llibres que m’hi vaig deixar el dimarts.

Quan arribo a la facultat enllesteixo algun problema administratiu a secretaria. M’hi trobo amb en Joan Planellas i estem una estona parlant.

Abans de la classe tinc temps de pregar una mica, tot voltant pels claustres de la facultat.  Ara que està de moda la “filosofia peripatètica”, he redescobert la “pregària peripatètica”, ben interessant. De fet me la va fer descobrir una àvia de Palafrugell (l’àvia Francesc), que vivia al carrer de la Constància i que venia a l’església a pregar tot donant voltes a l’església: de tant en tant s’aturava davant una imatge i semblava que se les tenien, de tu a tu.

A la classe avui toca parlar de l’art de la primera etapa de l’Edat Mitjana, l’Alta Edat Mitjana. També dono alguna pinzellada de nocions de litúrgia. La preparació dels alumnes és força notable. De fet, és un curs de màster i ja tots són llicenciats.

Anar a Barcelona per Vilobí / Riudellots són 106 km., fins l’edifici de la facultat. Tornar-ne, sortint per Hostalric, són 96 km, val a dir, però, que el trajecte des d’Hostalric fins a Riudarenes és infernal, a més, avui amb boira i jo que em sentia cansat.

Arribo a la doma quan estan tocant les onze. Com que sento gana, em preparo un bon plat de sopa de verdura a partir de les sobres del dinar. I un ou dur per acabar-ho d’adobar. Em fico al llit que toquen les 12.  

divendres, 16 / desembre / 2016

Cap a migdia oficio les exèquies d’en Rafael Tenllado (87 anys). És la primera vegada que, un dels fills, em demana que l’oficiï en castellà. A Palafrugell gairebé la meitat de les exèquies les oficiava en castellà i alguna vegada em tocava anar-ho a fer a alguna parròquia veïna perquè el capellà d’allà no volia fer-ho en castellà.

Tenim un matí plujós. Al migdia passo a recollir en Ramon i anem a dinar a El Pasteral, a Can Quer. A més d’en Ramon, també hi ha en Jordi de Bescanó, en Jesús i un capellà de Paraguai, l’Alcides-Ceferino Negrete, amic d’en Jesús. Havia estat capellà del santuari de Caacupé i ha vingut a Barcelona per celebrar la festa de la Mare de Déu amb els paraguaians que treballen a Barcelona i a l’entorn. Ens comenta que a Paraguai estaria a 40º. També ens parla de la situació religiosa del país. I que allà la llengua oficial primera és el guaraní  i l’espanyol, que es coneix, no es parla gaire. O sigui que allò dels “500 millones” és un pur mite.

A la tarda faig un xic de migdiada i, cap al tard, vaig cap a Girona. Vaig a comprar-me unes sabates que em siguin còmodes i calentes. Em penso que ho encerto. A la missa a l’església dels Dolors som una vintena. Després de la missa hi ha una mica de celebració i m’obsequien amb una panera nadalenca. Que bé!

De retorn vaig a la Cellera. Hi ha la pregària jove de Nadal. Hi participen uns 30 adolescents i una vintena de persones de Vida Creixent. Tothom en surt animat. Tant l’Ignasi com en Josep M. Quer fan tot el possible perquè vagin funcionant aquestes trobades. D’Anglès, a més d’en Josep M., hi 6 joves. Deo gratias!

Tornant d’Anglès, m’aturo a la Burés. Estan assajant els pastorets. M’hi estic una estona. Fa fred. Arribo a la doma cap a les 12. Sort que només hi ha un mes de desembre, perquè això no es pot aguantar gaire més.

  

Per la nit de desembre, ella davalla, i l'aire s'atempera, i el món calla...

dissabte, 3 / desembre / 2016

Al matí preparo les celebracions del cap de setmana.

Al migdia vaig a Can Gavatx (Brunyola) per celebrar, amb la família Pèlach Huix,  els 90 anys de la Cecília. Som cap un centenar de persones. Fem un aperitiu a l’exterior i tot seguit entrem al menjador instal·lat a la sala annexa. Han parat una gran taula on ens anem asseient segons la vinculació amb la Cecília. La presidim la Cecília i jo, les filles i els gendres, les germanes i els cunyats...  La Cecília em comentava sorneguera un escrit d’un arquitecte que construeix búnquers a l’inrevés i que es burlava de mi perquè sóc rector d’un poble petit on, segons a     quest personatge sinistre, només hi viuen quatre pagesos ignorants. Ho sàpigues i veiés on les filles i els néts treballen i les aficions que tenen. Queda clar que els brams d’ase no pugen al cel i que, com es diu als nostres pobles, fins i tot de Déu digueren. I la Cecília ho arrodoneix dient “i era un bon home!”.

Abans de les 5 haig de deixar la taula i haig d’anar cap a Anglès. Venen els ucraïnesos a celebrar la missa amb Mn. Wlodymir.

A les 6 celebro la missa anticipada a Bonmatí i, a 2/4 de 8, la d’Anglès. Acabo un xic cansat. Quan acabo la missa d’Anglès em venen a trobar la Mariona, la Júlia i en Roger que em demanen poder participar a les misses interpretant les cançons que coneixen. Oi tant!  

Quan ja havia menjat alguna cosa i em disposava a ficar-me al llit em telefonen perquè vagi a assistir un moribund. No m’hi puc pas pensar. I avall que fa baixada. Gairebé arribo a la Cellera, això si, una  estona a peu i l’altra estona caminant, per no cansar-me.

Administro la santa unció al moribund i l’encomano a Déu: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Arribo cap a les 11 a la rectoria, un xic enfredolit. Avui he fet més de 20 mil passes, o sigui, gairebé uns 15 km.

diumenge, 4 / desembre / 2016

A la missa de les 9 oficio les exèquies de la Soledad Pelegrí, la muller d’en Manel Camps i veïns de la rectoria. El matrimoni acostumava a participar a la missa anticipada del dissabte.

A Sant Martí Sapresa participa poca gent a la missa dominical.

Al migdia vaig a dinar a Can Tarrés.

A la tarda treballo en la felicitació de Nadal i el programa de les celebracions de l’Arxiprestat.

Un amic em telefona per parlar una estona.

dilluns, 5 / desembre / 2016

A la missa del matí, a més dels feligresos habituals, hi participen la Margarita, la Cinta, la Rosalia i la Victòria. Em fa molta il·lusió. M’obsequien amb una ponsètia de la floristeria Joana Això de Palafrugell.

A les 10 oficio les exèquies d’en Gaspar Crous (88 a). Era d’Amer i hi participa una volada de la vila abacial.

La resta del matí feinejo per l’estudi i preparo la classe de fenomenologia religiosa que tinc a la tarda. També, on line,  em matriculo pel tercer curs de doctorat a la facultat d’Art de l’UAB. La Susanna em dirà si ho he fet tot correcte.

A la tarda no ve la mainada de catequesi. Ho aprofito per anar a la impremta Pagès per fer la comanda de la nadala i el programa de l’arxiprestat.

I a les 6, començo la classe a Girona. Acabo un xic abans i ho aprofito per pregar una estona donant tombs pel pati.

Ja a casa, em fico aviat al llit i aviat m’adormo.

Cap a dos quarts d’1 em desperta el telèfon. Em demanen que vagi a atendre una persona moribunda, a Bonmatí. Renoi,  feia temps que no m’avisaven per aquest tema i, en pocs dies, dues vegades.

Vaig cap a Bonmatí mig adormit i, quan hi arribo, no recordo quin carrer m’han dit, només que era prop de l’església. I començo a donar tombs primer caminant i després en cotxe.

Finalment m’adono que hi ha una porta oberta i algú que espera. I si, m’esperen a mi. Quan m’apropo al llit, sembla que la persona es reviscola. Li administro la Santa Unció i si, va movent-se i sembla que s’adona del què està passant, i fins i tot sembla que segueix les oracions.

I arreplego totes les coses i m’acomiado. Cap a casa hi falta gent! De retorn escolto la Simfonia de les Joguines que s’atribueix a Leopold Mozart si bé darrerament sembla que seria del monjo benedictí Edmund Angerer (1740-1794). Ben animada: Ja em va bé.

dimarts, 6 / desembre / 2016

Celebro la missa com de costum. És un dia feiner. Mentre em revesteixo els ornaments sembla que m’arriba el so d’un mòbil. No és el meu i em resulta estrany.

Després de la missa, quan pujo al pis, sona el telèfon fixe. La família que vaig visitar anit em pregunta si, per casualitat, no m’hagués endut un mòbil seu quan vaig recollir els patracols. I em ve al cap la fressa que sentia a la sagristia. I quan baixo, trobo el mòbil a la bossa dels sagraments, i anava sonant com un beneït.

Cap a les 11 surto per anar a Palafrugell i m’aturo a Bonmatí per deixar-hi el mòbil. La persona que vaig assistir anit està relativament bé.

Arribo a Palafrugell poc després de les 12 i vaig cap a la residència geriàtrica Nostra Senyora de Montserrat. Feia un mes que no hi havia anat.   . Em trobo amb la Pilar i les seves filles. I vaig a trobar la Felícia. Físicament i anímica sembla que està bé, però amb el cap emboirat i mancada de forces. Parlem una estona. Se’ns afegeix Mn. Pere. I quan és hora de dinar, acompanyo la Felícia al menjador i l’ajudo a menjar.

Quan acabo vaig cap a Can Quim de les Palmeres. Hi trobo tot de coneguts: el pintor Rodolfo Candelaria, en Félix Pérez i la seva dona, un matrimoni d’Olesa que segueixen el Diari del Capellà...  També m’hi trobo els de Can Bassó d’Anglès que obren una botiga de sabates a Palafrugell, al carrer Barris i Buxò, gairebé davant per davant de l’oficina de Correus.  

Quan en Francesc m’ha vist, també s’ha apropat a la meva taula i l’he convidat a una beguda i a un gelat.

Sortint, saludo a la gent i m’enduc un dibuix de l’Anna Grimal, una jove pintora que promet. 

A la tarda passo visita amb la Maria, en Pepe...

I quan ja fosqueja, retorno cap a Anglès i hi arribo abans de les 7. Enllesteixo el suplement del full.      

dimecres, 7 / desembre / 2016

Quan he enllestit el suplement i l’he enviat, vaig cap a Sant Martí. En Salvador col·loca l’estel al campanar i canvia la senyera, a iniciativa de l’ajuntament de Brunyola. Sembla que algú va enfilar-se al teulat i va intentar pujar pel campanar ja que estranyament hi ha alguna teula trencada.

Quan torno cap a Anglès, vaig a l’oficina de Correus a recollir un paquet que m’han enviat. També passo per la biblioteca per concretar millor la presentació de l’Agenda Llatinoamericana el proper dimecres 14. I abans de pujar a la doma, passo per la barberia per esquilar-me un xic.

En Miquel Rustullet m’envia un article sobre la Consueta de Camós (del s. XI) perquè li doni una ullada. M’agrada.

I el P. Ignasi Anzizu m’envia unes notes i uns articles sobre una seva tia àvia que havia estat monja de Pedralbes, deixeble de Mn. Cinto Verdaguer i del canonge Collell,  Sor Eulària Anzizu. Aquesta molt culta i singular religiosa  ha estat molt oblidada i tinc entès que havia fet alguna estada a Banyoles, si bé no hi ha manera de poder-ho confirmar. D’ella, el P. Ignasi també m’envia algun poema nadalenc de molta qualitat.  

Dino tranquil i descanso. A la tarda preparo un xic la missa de la Immaculada. També baixo la imatge de la Mare de Déu del Remei per ser venerada en la seva festa.

Al vespre em connecta un noi que ha recollit una imatge d’unes escombraries. Per les fotos que m’envia és una talla de la Immaculada, d’uns 60 cm, amb restes de policromia. Em diu que han tingut molta sort, ell i la imatge. I que li resarà cada dia l’Avemaria.  

A Bonmatí aquesta vesprada posen fanalets a les finestres. Als contactes els envio el poema de Joan Maragall “La Nit de la Puríssima” del 1897:  

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que s vegi l’Infinit

en tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa;

l’Infinit sense vels,

més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tant clars

en el blau infinit de la nit santa,

que l’ànima s’encanta

enllà…

Aquesta nit és bé una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per aquest blau que ella il•lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

i l’aire s’atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!

dijous, 8 / desembre / 2016

Celebro les misses de la Puríssima a Anglès i a Sant Martí. A la de les 12, a Bonmatí hi participen unes 70 persones. Fem l’ofici dedicat a la patrona  amb els cantaires de Sant Miquel. I quan acabem, fem un vermut.

M’assabento que han entrat i han intentat robar a l’església de Sant Feliu de Pallerols. Es veu que també ho han fet a l’església vella de Bonmatí, a la colònia, la que es propietat de la família Bonmatí. No en sé res més. No sé que hi busquen perquè no hi ha res de valor material.

Després de la missa a Bonmatí vaig cap a Girona a dinar a casa de la Concepció. M’hi trobo amb la Maria Àngels i amb la Maria Pilar. També hi ha en Josep Maria i l’Stefen, el mini nebot.

Passem una bona estona compartint la celebració. I quan comença a fosquejar, marxo. Pujo fins el Jardí dels Alemanys i, des d’allí, m’enfilo a la muralla. Segueixo el camí de ronda fins al pas que s’obrí per anar cap a Sant Domènec, ara de la Universitat de Girona. Fa una setmana vaig fer el camí ja de fosc i a la inversa. Avui està fosquejant i es retallen les muntanyes a l’horitzó com en un diorama immens on barregen els tons blaus i rosats: Montseny, Santa Bàrbara, el Far, la Barroca, Puigsacalm, Finestres, Rocacorba, el Mont, el Canigó...

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dâ en una altra vida?

Per xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor

que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué « -Atura’t »

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia,

per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest «fê etern» és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra l’ombra només del temps que passa,

la il·lusió del lluny i de l’a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,

és ma pàtria, Senyor; i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s’atura,

me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles

i encara allí voldria ser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; prô on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyô, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia’m la mort una major naixença!

CANT ESPIRITUAL – Joan Maragall - 1909-1910

Recullo el cotxe que el tinc a l’aparcament de la Universitat. Quan arribo a Anglès em telefonen que s’està morint la Marta. Baixo a casa seva. Hi ha tota la seva família acompanyant la Marta i la Carme que l’ha acompanyat tants anys. I la Marta se’ns en va: “Feliços els pobres en l’esperit, el Regne del Cel és per a ells”.  

divendres, 9 / desembre / 2016

Després de la missa del matí vaig cap a Banyoles. M’aturo a comprar quatre lilaines. Dino a Can Teixidor amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Nuri, en Martirià, el mini nebots (en Patllari i en Ferriol) i jo. En Martirià ha preparat una bona cassolada d’arròs amb verdura, carn i  marisc. No quedarem decandits!

Havent dinat, vaig cap al monestir. Amb la Montse, la Dolors i una religiosa butinyana preparem l’inventari de roba i d’objectes litúrgics. També ve en Ramon. Tot plegat és força depriment: veure tancar un espai que havia estat un  centre potent d’espiritualitat de la ciutat i de tota la diòcesi...   

Quan acabem de col·locar a lloc calzes i patenes, encensers i canadelles, canelobres i vels humorals, copons i sacres, estovalles i campanetes, culleretes i navetes, reliquiaris i pendons... amb l’ànima per terra i amb el cor encongit, vaig cap a Girona, a celebrar la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. A la celebració hi participen unes 12 persones, gairebé tots joves.

Quan acabo pujo  pel Portal Nou fins la plaça de Sant Domènec, vaig per darrera les Àguiles i per l’absis de Sant Domènec, surto a la part alta del carrer de la Muralla, arribo fins l’edifici de l’Institut d’Estudis Gironins, i baixo cap a la cantonada del carrer Merlets i avall on recullo el cotxe aparcat i retorno cap a Anglès tot escoltant les notícies. Llàstima que avui no condueix el noticiari en Kilian Sebrià.

.Sento un dolor punxat a la zona lumbar que baixa cap a la cuixa esquerra. Vatua l’olla! 

Me n'havia oblidat! I qui no té memòria, ha de tenir cames!

 dissabte, 26 / novembre / 2016

Em comuniquen la mort del P. Salvador Plans (74 anys), monjo de Montserrat. La darrera vegada que ens saludàrem fou quan hi vaig pujar el 5 d’octubre, amb la peregrinació de les parròquies. S’estava revestint a la sagristia. I em va reconèixer i saludar pel meu nom. Per la necrològica que rebo, m’assabento que va néixer a Alpens.

Precisament a Alpens hi vivia una cosina germana del meu pare, l’Enriqueta Tubau Planadecursach, filla d’una germana de la meva àvia. S’havia casat amb en Josep Barniol Rexac i tenia cinc fills (tres nois i dues noies).

Un dia venia de mercat amb el seu marit. També els acompanyava un capellà (Mn. Llorenç Viñets). Era el dia de santa Teresa, el 15 d’octubre del 1949. Resulta que els esperaven uns maquis o bandolers que havien anat a la casa.

La mainada havien estat retinguts a un celler, si bé un dels fills veuria el que passava des d’una finestra. Quan en Josep, l’Enriqueta i Mn. Llorenç baixaren de la tartana, els bandolers els van assassinar a trets, sense donar cap explicació ni sense agafar res.

Mai s’ha acabat d’aclarir el fet i en Marcel·lí Massana sempre va negar que aquell assassinat fos obra seva (si bé no vol dir que no ho fos d’algú de la seva colla). Amb els fills, els de casa hi hem mantingut una bona relació.

També em comuniquen la mort d’en Josep Figueres (64a) de la Casa Vella (al darrera de l’ANTEX. Havia tingut un comerç dedicat a ordinadors. A més de saludar-lo quan anava a visitar la Maria (i abans en Lluís), també ens havíem saludat sovint per Anglès. Li agradava llegir el full i darrerament m’havia comentat que li agradava dir el Parenostre.

diumenge, 27 / novembre / 2016

Després de les misses del matí, descanso una mica. I vaig a dinar a La Cellera a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep, celebrant el 54 aniversari de la missa nova d’en Ramon.

Quan arribo, l’hortolà m’obsequia amb unes quantes peces d’una fruita exòtica: hairhover  o feijoa sellowiana.  En Ramon em comenta que és una fruita molt popular a La Cellera. Són com una mena de kiwis, un xic més allargats i amb un gust molt perfumat.

A la tarda, treballo al meu estudi. Feina, no me’n falta.

dilluns, 28 / novembre / 2016

Al matí feinejo pel despatx i per l’estudi. Preparo la classe de la tarda.

A la tarda, després de rebre la mainada de catequesi, vaig cap a Girona, a fer la  classe de Fenomenologia de la Religió. Avui toca parlar del Budisme i començar a parlar de les religions profètiques.

Acabo abans de les 8. Quan passo per Bescanó m’aturo a comprar alguna cosa a can Morera.

Les notícies van plenes de la mor d’en Fidel Castro.

dimarts, 29 / novembre / 2016

A les 10 oficio les exèquies d’en Josep Figueres. Les filles llegeixen un comiat glossant un poema de Miquel Martí i Pol.

Quan acabo, vaig cap a La Cellera i hi recullo en Ramon. Anem cap a la Codina (sota Susqueda) per fer-hi la reunió dels capellans de l’arxiprestat. Hi som tots. Parlem de la situació de les nostres parròquies, de les activitats de Nadal, de la catequesi, del jovent... Mentre anem parlant, en un ambient distès i agradable, podem deixar que la mirada se’ns perdi en el fons on es barregen la pluja, la boira i els arbres, amb tots els colors del verd a tots els tons dels ocres i els grocs, ajudant-nos a omplir de pau la nostra trobada. I la reunió acaba amb una bona taula, saborosa, casolana, càlida... 

De retorn ens aturem a l’esglesiola de LloretSalvatge, una construcció romànica – llombarda d’inicis del s. XI. En quedo fascinat. I recordo la llegenda que recull Mn. Lluís Constans i que situa en aquest indret feréstec a l’entorn dels terratrèmols del s. XV. L’anomena “Els enfonsats de Lloret Salvatge” i és dintre el recull de Rondalles que publicà el 1952.

A les 4, als locals de la doma, hi tenim la reunió de l’equip de Vida Creixent. A la tertúlia comentem els missatges que es comparteixen al WhatsApp, algú a hores ben intempestives i que et fan fer un bot al llit.

dimecres, 30 / novembre / 2016

Al despatx hi atenc un parell de visites. Em toca escoltar i intentar transmetre un xic de pau. Alguna vegada costa prou.

Dino a Can Teixidor. Hi fem una bona taulada: Carme, Josep, Jordi, Martirià, Nuri i jo. Compartim uns suculents fideus a la cassola. I el dimoni, que estossegui.

A la tarda, cap a la doma. Hi ve la mainada del reforç. Algun d’ells es sorprèn que visqui al mateix edifici.

dijous, 1 / desembre / 2016

Em passo el matí preparant la classe de la tarda. Avui parlaré de les construccions bizantines i de Ravenna. Hi ha molt material. No tindré prou temps.

Dino aviat. Menjo una xaiota bullida. Feia temps que no en menjava i la trobo fina i agradable. Aquesta és de l’hort de la rectoria. A Banyoles sempre en menjàvem: bullides o fregides. Es veu que també es pot menjar crua.

Anant a Barcelona, em comuniquen la mort d’en Joan Riera (84 a), el marit de l’Elisa, del Restaurant de Ca l’Elisa.

Arribo a Barcelona més aviat que l’altre setmana. Ho aprofito per anar a visitar l’exposició de pintures sobre metacrilat d’en Xevi Vilaró que s’inaugura a la Galeria Contrast.

Acabo la classe passat un quart de 10 i surto de Barcelona cap a dos quarts. Arribo a Anglès quan cauen les 11. Sopo una mica i cap al llit. Estic cansat.

divendres, 2 / desembre / 2016

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Quan arribo, aparco davant de l’església i faig el recorregut caminant.

Acabo cap a ¾ d’1 i vaig cap a Anglès. Aparco el cotxe i surto caminant cap a La Cellera. Arribo un xic just. Anem a dinar a can Vernis, en Ramon, en Jordi i jo. Un dels temes que surt són els enterraments d’aquests dies.

En Jordi em retorna amb el seu cotxe cap a Anglès.  A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Joan Riera. L’església es fa petita. Queda clar que anar a fer un àpat a Ca l’Elisa és entrar al cercle familiar. També hi ha molta gent d’Osor.

Al vespre vaig cap a Girona. Passo abans per la llibreria del bisbat. Hi conec en Miquel. Resulta que té un germà a Bonmatí.

Celebro la missa a l’església dels Dolors. I parlem de les celebracions del desembre i del gener.  

Caminem vers el sol esperant la veritat; la mentida, l'opressió quan Tu vinguis cessaran!

dissabte, 19 / novembre / 2016

A les 12 oficio les exèquies de l’Asunción Rodríguez. M’assabento que és cunyada d’en Cabezuelo de Palafrugell.

Passo el dia preparant les misses dominicals del cap de setmana.

Poca participació a les misses anticipades. A Bescanó em diuen que ja els va bé que la celebració sigui a les 6 de la tarda. Es fa evident que hi havia consigna donada.

diumenge, 20 / novembre / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí.

Dino a Banyoles. Celebrem la fira de Sant Martirià, el 48 aniversari del casament de la Carme i en Josep, el 12 aniversari del casament de la Collell i en Jordi, i la bona amistat.

A la tarda envio la glosa corresponent a la paraula CAPELLA a la Revista de Banyoles.

Estem en una situació d’aparences però la realitat és molt més humil, per no dir-ho de forma pessimista.

dilluns, 21 / novembre / 2016

Al migdia oficio les exèquies d’en Cristòbal González (71a). Fa 10 dies oficiàrem les exèquies de la seva germana, l’Anna Maria, fills del “Capitan”. En Cristòbal darrerament vivia a la Barroca. Es veu que era molt bon paleta i també se’m comenta que era bona persona.

A la tarda tinc la classe de fenomenologia de la religió. Parlem de les religions politeistes i del budisme.

Quan retorno de Girona, m’aturo a l’Espai Gironès. Hi faig un parell d’adquisicions i m’hi cruspeixo una pizza.  

dimarts, 22 / novembre / 2016

He dormit malament i m’he despertat diverses vegades amb rampa a la cama esquerra.

Preparo la classe de dijous a la facultat Antoni Gaudí.

Amb l’Arnaldo quedem que no tindrem trobada ecumènica de Nadal ja que la comunitat evangelista s’ha dissolt.

M’assabento que ahir la tia Lola, la meva padrina (92 anys), mentre aconduïa les gallines, un pollastre la va entrebancar i se li va fracturar el fèmur. Avui l’han ingressada a l’Hospital de Figueres. I el pollastre, ja té la sentència signada.

dimecres, 23 / novembre / 2016

Al matí feinejo pel despatx. Vaig a dinar a Ca l’Elisa. En Joan m’informa de com evoluciona la salut del seu pare.

Al migdia operen a la tia Lola, la meva padrina. En parlo amb la Remei.

A la tarda fa un ruixadot i hi ha talls de llum.

Cap al vespre vaig al CAP Ramon Vinyes per fer-hi donació de sang. M’atén, i molt bé, una noia de Sant Miquel de Fluvià. Li dic que la meva mare va néixer a Ventalló.

Parlem del poble i de la vegada que em tocà representar els capellans de la comarca quan en Willy Brandt va visitar Sant Miquel de Fluvià (cap el 1991) ja que al poble hi havia moltes famílies vinculades amb Alemanya i amb el socialisme.

dijous, 24 / novembre / 2016

Al matí acabo d’enllestir la classe de la tarda.

A la tarda surto per anar a Barcelona. Volia passar per la carretera de Riudarenes a Hostalric, però sortint de Santa Coloma hi ha un accident i em toca recular i agafar la variant, cap a Vilobí i cap a l’autopista.

A l’entrada de Barcelona hi ha un altre embús provocat per una avaria de la conducció de l’aigua a la Vall d’Hebron. Cantant i xiulant, arribo a la facultat força justet.

Tinc l’oportunitat de saludar la Francesca Español. Òbviament parlem de l’arqueta de Sant Martirià que va ajudar a localitzar i a recuperar. També parlem d’en Joaquín Yarza, que havia estat professor meu.

Quan surto de classe veig algunes lluminàries nadalenques que ornamenten els carrers de Barcelona, especialment les del carrer València. Em sorprèn que el trajecte llueix diversos estils d’il·luminació. És clar que el carrer és llarg...  

Arribo a casa cap a les 11. Sembla que em ronda un refredat.

divendres, 25 / novembre / 2016

Un cop he celebrat la missa, surto cap a Figueres. Vaig a visitar la tia Lola, la meva padrina, a l’hospital. L’acompanya l’Esperança, la seva filla petita. Estem una estona plegats. Està asseguda a la butaca, mou els dos peus i se la nota animada.

Anant a Figueres, he passat per Girona, Medinyà, Bàscara... I en torno passant per Vilafant, Avinyonet, Besalú, Olot... I a l’Hostal  del Fang (entre les Planes i Amer) m’entaulo amb en Ramon i en Jesús. No em puc estar d’evocar el voluptuós i tan variat paisatge tardoral que anat admirant traspassant les diverses comarques: Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Garrotxa...  

A la tarda, després de descansar un xic, vaig cap a Girona. M’aturo a Bescanó. Em trobo amb en Llorenç Carreras, el responsable de Caritas de Bescanó. Em comenta la representació del 2 de desembre a la Universitat de Girona (Sant Domènec – Capella de Sant Dalmau) on, amb altres col·laboradors,  presentarà l’espectacle crític “Lepret batega!!!” d’Edu Sívori.

Quan arribo a Girona, deixo el cotxe a l’aparcament del costat de la muralla i baixo a la plaça del Vi. M’hi trobo amb en Salvador Garcia-Arbós  que em presenta en Joan Oller Guinó. També m’arribo a la llibreria del Bisbat a comprar les gallofes i a liquidar deutes.

Després de celebrar la missa a l’església dels Dolors, faig una ronda pel damunt de la muralla pujant cap el nord, que és on el pas està il·luminat correctament. La vista sobre la ciutat és esplèndida: a primer terme, els edificis de Sant Domènec i de la Universitat de Girona, més enllà, la catedral i Sant Fèlix. Vull enfilar-me a una de les torres però, quan ja gairebé estic al terrat, sento gemecs i petits comentaris d’una parella que sembla que està enfeinada i que em fan desistir. M’estimo més no molestar.

I cap a les 10 arribo a Anglès. L’aire és fresc. 

El cel nou, la terra nova, de nosaltres encara és lluny.

Dissabte, 12 / novembre / 2016

A  la tarda venen Mn. Vlodymyr Kalabishka i els ucraïnesos a celebrar la missa de sant Josafat.

En Josep em comunica la mort d’en Josep Salvà Vidal, nascut a Anglès i que vivia a Blanes. Quedem per oficiar les exèquies el dilluns, a Bonmatí d’on és la seva muller.

Celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. Amb la gent que participa a les dues misses, potser sortiria una missa sola i més reeixida.   

Diumenge, 13 / novembre / 2016

Després de la missa de les 9 a Anglès,  la Teresa de La Palma em comenta que en Josep Salvà, que vivia a Blanes, era el seu germà. La mare, la Maria Vidal,  i el pare, en Josep Salvà, era de cal Domer de Casavells. Per tant, és cosí germà de Can Centena i dels Julià

A les 11 celebro la missa de la festa major de Sant Martí Sapresa. L’església s’omple. Hi participa el consistori de Brunyola i la coral Cors Alegres d’Anglès. A la sortida hi ha un petit concert de música popular, es serveix un vermut i la cobla La Bisbal Jove interpreta una audició de sardanes.

Vaig cap a l’Empordà. Volia dinar a Viladasens i està tot ple. El mateix em passa a Camallera. Finalment puc dinar al restaurant Tramuntana a la gasolinera de Saus. S’hi menja bé, però hi sobren unes quantes mosques. La mare sempre ens recordava que Saus és (o era) la terra de la mel. Potser per això hi ha tantes mosques. Jo, defensant la capella de Sant Roc de Gaüses, també hi havia tingut alguna enganxada, però pas precisament amb mel.  

Arribo a 2/4 de 4 a Valveralla i van arribant els familiars pels funerals de la germana de la meva mare, la tia Pilar Clotas Batlle. Havia mort el 26 d’octubre. Em commou celebrar la missa a la petita església de Sant Vicenç de Vulveralla. Hi faig memòria de l’avi Benet i de l’àvia Enrica, dels oncles grans Mn. Joaquim i el germà Quildo, dels oncles Àngel, Josep i Pere, dels meus pares... i, evidentment, de la tia Pilar. Agraeixo en Miquel que l’hagi atès fins a fer possible que la tia arribés als gairebé 94 anys. Convido a encomanar a la misericòrdia de Déu les bones obres de la tia i a demanar que sapiguem continuar el solc i el testimoni que ella ha obert a les nostres vides...    

Quan acabem la missa, els familiars ens anem saludant. M’agrada especialment poder saludar la tia Maria (també germana de la mare) amb 97 anys, i la tia Lola, la meva padrina, amb 92. M’arribo a casa de la meva padrina, a can Costa, al costat mateix de l’església,  a prendre una infusió. Entretant en Quico i l’Alfons instal·len l’estufa perquè la padrina pugui escalfar-se bé a l’hivern. En Lluís i la Isabel, sempre amables,  m’obsequien amb una caixa de pomes dels seus camps.

Retorno passant per Valldevià, Vilopriu, Colomers, Sant Jordi Desvalls... Quants records! Arribo a Anglès cap a les 7 del vespre.

Dilluns, 14 / novembre / 2016

En Francesc Caparrós em comenta que ha mort el seu germà, en José, a Montcada i Reixach. Li expresso el meu condol i quedem per dedicar-li la missa del dissabte 26 en sufragi seu, a Bonmatí, a les 6 de la tarda.

Al migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep Salvà. A més de la família, hi participen molts amics de Blanes, on viu la família. També em saluda algú de Banyoles.

A la bústia hi trobo l’exemplar de la revista BONART. M’hi ha subscrit l’Anna Maria. S’hi comenta l’actualitat del món de l’art especialment a les comarques de Girona. S’hi parla d’en Xevi Vilaró a la Galeria Contrast de Barcelona.  També es comenta que la seva obra “Mi padre, mi madre y yo” fou preseleccionada per al premi de pintura BMW. 

M’arriba la traducció d’en Xavier Corredor a la lletra de la cançó d’en Leonard Cohen YOU WANT IT DARKER . Si me n’arriba alguna més, en servirà per afinar millor en una versió catalana.

Quan acabo la classe a l’Institut de Ciències Religioses (Seminari de Girona), prego una mica tot caminant pel pati del seminari. Està molt il·luminat amb la claror de la lluna que fa el ple i, a més, està en perigeu: esplèndida.

Dimarts, 15 / novembre / 2016

A la missa d’aquests dies estem llegint el llibre de l’Apocalipsi. Sort que sé de què tracta i que m’ho he llegit abans!

A mig matí baixo al poble a proveir alguna cosa: farmàcia, fruita, proteïnes... També passo per correus a comprar segells. Els segells que em serveixen són ja els propis de Nadal: semblen embolcalls de xocolatines.

Dimecres, 16 / novembre / 2016

Al matí tinc despatx obert. Espero algú que m’havia demanat hora per venir, però no es presenta.

Al migdia vaig cap a Banyoles. Després de dinar beneeixo el nou tractoret que han comprat el meu germà i el meu nebot. El darrer es va adquirir fa  uns 55 anys i forma part de la col·lecció de maquinària vella que té el meu germà, però que per ben poca cosa serveix.

Al vespre vaig a Bonmatí. Tenim reunió conjunta del Consell de les parròquies. Algú que es troba malament no hi participa. Arribo a la doma cap a quarts de dotze.

Dijous, 17 / novembre / 2016

Celebro la missa a dos quars de nou i, tot seguit, ja que venen les confraresses de l’escombra a netejar l’església. Fan un bon servei.

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Caparrós. Un seu cosí em comenta que li deien “la Seca”. El germà de la Maria és en Pere Caparrós i que viu a dalt del carrer Empedrat. I el nebot, els diumenges, fa la neteja d’on s’ha fet el mercat: fa un parell d’anys, quan era més jove, s’assemblava a en Messi.

A les 2 ens trobem els companys de “promoció” a dinar, a les clarisses de Vilobí: en  Miquel Àngel, en Pere D., en Ramon, en Pere B., en Joan B., en Joan N., en Joan P., l’Esteve, en Jaume, en Josep M. i jo. En Jaume ens fa celebrar el seu aniversari i en Josep M. ens obsequia amb una fotografia de la seva ordenació, a Santa Colloma, el 15 de novembre del 1981. Tots hi sortim amb cara de criatures. 

Quan acabem el dinar, ja vaig cap a Barcelona. Com que arribo amb temps, vaig a visitar l’exposició de OKUDA SANMIGUEL a la galeria 3 PUNTS, al carrer Enric Granados 21. Coloraines en sentit pur. A veure si la setmana vinent puc visitar l’exposició d’en Xevi Vilaró, que és a una sala propera.

Abans d’entrar a classe parlo amb el rector de l’Ateneu Universitari (l’Armand Puig), amb en degà de la facultat de teologia (en Joan Planellas) i amb el degà de la facultat Antoni Gaudí (David Abadías).

A classe, amb els alumnes de la facultat Antoni Gaudí, parlem de l’art cristià a l’Església primitiva i a l’època de les persecucions (des del s. I fins el s. IV). Acabo la classe a ¼ de 10. Parlo una estona amb un dels alumnes, l’Albert, que ja coneixia d’abans.

Arribo a Anglès cap a 2/4 d’11. I cap a dormir. 

divendres, 18 / novembre / 2016

En Josep em comunica la mort de l’Assunción Rodríguez (84 anys). Ja hem superat de llarg el contingent dels difunts de l’any, tant a Anglès com a Bonmatí: i encara falta més d’un mes i mig per acabar l’any! Sospito que algú posa alguna cosa a l’aigua.

Vaig caminant fins La Cellera. Amb el cotxe d’en Ramon, anem fins Les Planes, al Rebost d’en Bacus. Ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi. Dinem junts i celebrem el 72 aniversari del naixement (1944) d’en Jesús i el 54 aniversari de l’ordenació presbiteral d’en Ramon a l’església de Sant Martí Sacosta pel bisbe Cartañà (el 1962, a la mateixa cerimònia també hi foren ordenats en Pere Torras  i un caputxí). Fou  la darrera ordenació que oficià l’ancià prelat.

Quan acabem, en Jordi m’acompanya fins Anglès.

A la tarda, descanso una mica i, cap a les 6, vaig cap a Girona. Ho aprofito per fer alguna compra i, cap a ¾ de 8, pujo cap a l’església dels Dolors per celebrar-hi la missa. Fredor. 

Arribo a Anglès cap a 2/4 de 10. M'arribo a la Burés on estan preparant els Pastorets. Hi estic fins cap a les 11. Fredor.