dijous, 8 de desembre del 2016

Me n'havia oblidat! I qui no té memòria, ha de tenir cames!

 dissabte, 26 / novembre / 2016

Em comuniquen la mort del P. Salvador Plans (74 anys), monjo de Montserrat. La darrera vegada que ens saludàrem fou quan hi vaig pujar el 5 d’octubre, amb la peregrinació de les parròquies. S’estava revestint a la sagristia. I em va reconèixer i saludar pel meu nom. Per la necrològica que rebo, m’assabento que va néixer a Alpens.

Precisament a Alpens hi vivia una cosina germana del meu pare, l’Enriqueta Tubau Planadecursach, filla d’una germana de la meva àvia. S’havia casat amb en Josep Barniol Rexac i tenia cinc fills (tres nois i dues noies).

Un dia venia de mercat amb el seu marit. També els acompanyava un capellà (Mn. Llorenç Viñets). Era el dia de santa Teresa, el 15 d’octubre del 1949. Resulta que els esperaven uns maquis o bandolers que havien anat a la casa.

La mainada havien estat retinguts a un celler, si bé un dels fills veuria el que passava des d’una finestra. Quan en Josep, l’Enriqueta i Mn. Llorenç baixaren de la tartana, els bandolers els van assassinar a trets, sense donar cap explicació ni sense agafar res.

Mai s’ha acabat d’aclarir el fet i en Marcel·lí Massana sempre va negar que aquell assassinat fos obra seva (si bé no vol dir que no ho fos d’algú de la seva colla). Amb els fills, els de casa hi hem mantingut una bona relació.

També em comuniquen la mort d’en Josep Figueres (64a) de la Casa Vella (al darrera de l’ANTEX. Havia tingut un comerç dedicat a ordinadors. A més de saludar-lo quan anava a visitar la Maria (i abans en Lluís), també ens havíem saludat sovint per Anglès. Li agradava llegir el full i darrerament m’havia comentat que li agradava dir el Parenostre.


diumenge, 27 / novembre / 2016

Després de les misses del matí, descanso una mica. I vaig a dinar a La Cellera a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep, celebrant el 54 aniversari de la missa nova d’en Ramon.

Quan arribo, l’hortolà m’obsequia amb unes quantes peces d’una fruita exòtica: hairhover  o feijoa sellowiana.  En Ramon em comenta que és una fruita molt popular a La Cellera. Són com una mena de kiwis, un xic més allargats i amb un gust molt perfumat.

A la tarda, treballo al meu estudi. Feina, no me’n falta.


dilluns, 28 / novembre / 2016

Al matí feinejo pel despatx i per l’estudi. Preparo la classe de la tarda.

A la tarda, després de rebre la mainada de catequesi, vaig cap a Girona, a fer la  classe de Fenomenologia de la Religió. Avui toca parlar del Budisme i començar a parlar de les religions profètiques.

Acabo abans de les 8. Quan passo per Bescanó m’aturo a comprar alguna cosa a can Morera.

Les notícies van plenes de la mor d’en Fidel Castro.


dimarts, 29 / novembre / 2016

A les 10 oficio les exèquies d’en Josep Figueres. Les filles llegeixen un comiat glossant un poema de Miquel Martí i Pol.

Quan acabo, vaig cap a La Cellera i hi recullo en Ramon. Anem cap a la Codina (sota Susqueda) per fer-hi la reunió dels capellans de l’arxiprestat. Hi som tots. Parlem de la situació de les nostres parròquies, de les activitats de Nadal, de la catequesi, del jovent... Mentre anem parlant, en un ambient distès i agradable, podem deixar que la mirada se’ns perdi en el fons on es barregen la pluja, la boira i els arbres, amb tots els colors del verd a tots els tons dels ocres i els grocs, ajudant-nos a omplir de pau la nostra trobada. I la reunió acaba amb una bona taula, saborosa, casolana, càlida... 

De retorn ens aturem a l’esglesiola de LloretSalvatge, una construcció romànica – llombarda d’inicis del s. XI. En quedo fascinat. I recordo la llegenda que recull Mn. Lluís Constans i que situa en aquest indret feréstec a l’entorn dels terratrèmols del s. XV. L’anomena “Els enfonsats de Lloret Salvatge” i és dintre el recull de Rondalles que publicà el 1952.

A les 4, als locals de la doma, hi tenim la reunió de l’equip de Vida Creixent. A la tertúlia comentem els missatges que es comparteixen al WhatsApp, algú a hores ben intempestives i que et fan fer un bot al llit.


dimecres, 30 / novembre / 2016

Al despatx hi atenc un parell de visites. Em toca escoltar i intentar transmetre un xic de pau. Alguna vegada costa prou.

Dino a Can Teixidor. Hi fem una bona taulada: Carme, Josep, Jordi, Martirià, Nuri i jo. Compartim uns suculents fideus a la cassola. I el dimoni, que estossegui.

A la tarda, cap a la doma. Hi ve la mainada del reforç. Algun d’ells es sorprèn que visqui al mateix edifici.


dijous, 1 / desembre / 2016

Em passo el matí preparant la classe de la tarda. Avui parlaré de les construccions bizantines i de Ravenna. Hi ha molt material. No tindré prou temps.

Dino aviat. Menjo una xaiota bullida. Feia temps que no en menjava i la trobo fina i agradable. Aquesta és de l’hort de la rectoria. A Banyoles sempre en menjàvem: bullides o fregides. Es veu que també es pot menjar crua.

Anant a Barcelona, em comuniquen la mort d’en Joan Riera (84 a), el marit de l’Elisa, del Restaurant de Ca l’Elisa.

Arribo a Barcelona més aviat que l’altre setmana. Ho aprofito per anar a visitar l’exposició de pintures sobre metacrilat d’en Xevi Vilaró que s’inaugura a la Galeria Contrast.

Acabo la classe passat un quart de 10 i surto de Barcelona cap a dos quarts. Arribo a Anglès quan cauen les 11. Sopo una mica i cap al llit. Estic cansat.


divendres, 2 / desembre / 2016

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Quan arribo, aparco davant de l’església i faig el recorregut caminant.

Acabo cap a ¾ d’1 i vaig cap a Anglès. Aparco el cotxe i surto caminant cap a La Cellera. Arribo un xic just. Anem a dinar a can Vernis, en Ramon, en Jordi i jo. Un dels temes que surt són els enterraments d’aquests dies.

En Jordi em retorna amb el seu cotxe cap a Anglès.  A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Joan Riera. L’església es fa petita. Queda clar que anar a fer un àpat a Ca l’Elisa és entrar al cercle familiar. També hi ha molta gent d’Osor.

Al vespre vaig cap a Girona. Passo abans per la llibreria del bisbat. Hi conec en Miquel. Resulta que té un germà a Bonmatí.


Celebro la missa a l’església dels Dolors. I parlem de les celebracions del desembre i del gener.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada