dissabte, 26 / novembre / 2016
Em comuniquen la mort del P. Salvador Plans
(74 anys), monjo de Montserrat. La darrera vegada que ens saludàrem fou quan hi
vaig pujar el 5 d’octubre, amb la peregrinació de les parròquies. S’estava
revestint a la sagristia. I em va reconèixer i saludar pel meu nom. Per la
necrològica que rebo, m’assabento que va néixer a Alpens.
Precisament a Alpens hi vivia una cosina
germana del meu pare, l’Enriqueta Tubau Planadecursach, filla d’una germana de
la meva àvia. S’havia casat amb en Josep Barniol Rexac i tenia cinc fills (tres nois i dues noies).
Un dia venia de mercat amb el seu marit.
També els acompanyava un capellà (Mn. Llorenç Viñets). Era el dia de santa
Teresa, el 15 d’octubre del 1949. Resulta que els esperaven uns maquis o
bandolers que havien anat a la casa.
La mainada havien estat retinguts a un
celler, si bé un dels fills veuria el que passava des d’una finestra. Quan en
Josep, l’Enriqueta i Mn. Llorenç baixaren de la tartana, els bandolers els van
assassinar a trets, sense donar cap explicació ni sense agafar res.
Mai s’ha acabat d’aclarir el fet i en
Marcel·lí Massana sempre va negar que aquell assassinat fos obra seva (si bé no
vol dir que no ho fos d’algú de la seva colla). Amb els fills, els de casa hi
hem mantingut una bona relació.
També em comuniquen la mort d’en Josep
Figueres (64a) de la Casa Vella (al darrera de l’ANTEX. Havia tingut un comerç
dedicat a ordinadors. A més de saludar-lo quan anava a visitar la Maria (i
abans en Lluís), també ens havíem saludat sovint per Anglès. Li agradava llegir
el full i darrerament m’havia comentat que li agradava dir el Parenostre.
diumenge, 27 / novembre / 2016
Després de les misses del matí, descanso una
mica. I vaig a dinar a La Cellera a casa d’en Ramon, amb la Montse i en Josep,
celebrant el 54 aniversari de la missa nova d’en Ramon.
Quan arribo, l’hortolà m’obsequia amb unes
quantes peces d’una fruita exòtica: hairhover o feijoa sellowiana. En
Ramon em comenta que és una fruita molt popular a La Cellera. Són com una mena
de kiwis, un xic més allargats i amb un gust molt perfumat.
A la tarda, treballo al meu estudi. Feina, no
me’n falta.
dilluns, 28 / novembre / 2016
Al matí feinejo pel despatx i per l’estudi.
Preparo la classe de la tarda.
A la tarda, després de rebre la mainada de
catequesi, vaig cap a Girona, a fer la
classe de Fenomenologia de la Religió. Avui toca parlar del Budisme i
començar a parlar de les religions profètiques.
Acabo abans de les 8. Quan passo per Bescanó
m’aturo a comprar alguna cosa a can Morera.
Les notícies van plenes de la mor d’en Fidel
Castro.
dimarts, 29 / novembre / 2016
A les 10 oficio les exèquies d’en Josep
Figueres. Les filles llegeixen un comiat glossant un poema de Miquel Martí i
Pol.
Quan acabo, vaig cap a La Cellera i hi
recullo en Ramon. Anem cap a la Codina (sota Susqueda) per fer-hi la reunió
dels capellans de l’arxiprestat. Hi som tots. Parlem de la situació de les
nostres parròquies, de les activitats de Nadal, de la catequesi, del jovent...
Mentre anem parlant, en un ambient distès i agradable, podem deixar que la
mirada se’ns perdi en el fons on es barregen la pluja, la boira i els arbres,
amb tots els colors del verd a tots els tons dels ocres i els grocs,
ajudant-nos a omplir de pau la nostra trobada. I la reunió acaba amb una bona
taula, saborosa, casolana, càlida...
De retorn ens aturem a l’esglesiola de LloretSalvatge, una construcció romànica – llombarda d’inicis del s. XI. En quedo
fascinat. I recordo la llegenda que recull Mn. Lluís Constans i que situa en
aquest indret feréstec a l’entorn dels terratrèmols del s. XV. L’anomena “Els
enfonsats de Lloret Salvatge” i és dintre el recull de Rondalles que publicà el
1952.
A les 4, als locals de la doma, hi tenim la
reunió de l’equip de Vida Creixent. A la tertúlia comentem els missatges que es
comparteixen al WhatsApp, algú a hores ben intempestives i que et fan fer un
bot al llit.
dimecres, 30 / novembre / 2016
Al despatx hi atenc un parell de visites. Em
toca escoltar i intentar transmetre un xic de pau. Alguna vegada costa prou.
Dino a Can Teixidor. Hi fem una bona taulada:
Carme, Josep, Jordi, Martirià, Nuri i jo. Compartim uns suculents fideus a la
cassola. I el dimoni, que estossegui.
A la tarda, cap a la doma. Hi ve la mainada
del reforç. Algun d’ells es sorprèn que visqui al mateix edifici.
dijous, 1 / desembre / 2016
Em passo el matí preparant la classe de la
tarda. Avui parlaré de les construccions bizantines i de Ravenna. Hi ha molt
material. No tindré prou temps.
Dino aviat. Menjo una xaiota bullida.
Feia temps que no en menjava i la trobo fina i agradable. Aquesta és de l’hort
de la rectoria. A Banyoles sempre en menjàvem: bullides o fregides. Es veu que
també es pot menjar crua.
Anant a Barcelona, em comuniquen la mort d’en
Joan Riera (84 a), el marit de l’Elisa, del Restaurant de Ca l’Elisa.
Arribo a Barcelona més aviat que l’altre
setmana. Ho aprofito per anar a visitar l’exposició de pintures sobre
metacrilat d’en Xevi Vilaró que s’inaugura a la Galeria Contrast.
Acabo la classe passat un quart de 10 i surto
de Barcelona cap a dos quarts. Arribo a Anglès quan cauen les 11. Sopo una mica
i cap al llit. Estic cansat.
divendres, 2 / desembre / 2016
Al matí visito els ancians impedits de
Bonmatí. Quan arribo, aparco davant de l’església i faig el recorregut
caminant.
Acabo cap a ¾ d’1 i vaig cap a Anglès. Aparco
el cotxe i surto caminant cap a La Cellera. Arribo un xic just. Anem a dinar a
can Vernis, en Ramon, en Jordi i jo. Un dels temes que surt són els
enterraments d’aquests dies.
En Jordi em retorna amb el seu cotxe cap a
Anglès. A primera hora de la tarda
oficio les exèquies d’en Joan Riera. L’església es fa petita. Queda clar que
anar a fer un àpat a Ca l’Elisa és entrar al cercle familiar. També hi ha molta
gent d’Osor.
Al vespre vaig cap a Girona. Passo abans per
la llibreria del bisbat. Hi conec en Miquel. Resulta que té un germà a Bonmatí.
Celebro la missa a l’església dels Dolors. I
parlem de les celebracions del desembre i del gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada