Per la nit de desembre, ella davalla, i l'aire s'atempera, i el món calla...

dissabte, 3 / desembre / 2016

Al matí preparo les celebracions del cap de setmana.

Al migdia vaig a Can Gavatx (Brunyola) per celebrar, amb la família Pèlach Huix,  els 90 anys de la Cecília. Som cap un centenar de persones. Fem un aperitiu a l’exterior i tot seguit entrem al menjador instal·lat a la sala annexa. Han parat una gran taula on ens anem asseient segons la vinculació amb la Cecília. La presidim la Cecília i jo, les filles i els gendres, les germanes i els cunyats...  La Cecília em comentava sorneguera un escrit d’un arquitecte que construeix búnquers a l’inrevés i que es burlava de mi perquè sóc rector d’un poble petit on, segons a     quest personatge sinistre, només hi viuen quatre pagesos ignorants. Ho sàpigues i veiés on les filles i els néts treballen i les aficions que tenen. Queda clar que els brams d’ase no pugen al cel i que, com es diu als nostres pobles, fins i tot de Déu digueren. I la Cecília ho arrodoneix dient “i era un bon home!”.

Abans de les 5 haig de deixar la taula i haig d’anar cap a Anglès. Venen els ucraïnesos a celebrar la missa amb Mn. Wlodymir.

A les 6 celebro la missa anticipada a Bonmatí i, a 2/4 de 8, la d’Anglès. Acabo un xic cansat. Quan acabo la missa d’Anglès em venen a trobar la Mariona, la Júlia i en Roger que em demanen poder participar a les misses interpretant les cançons que coneixen. Oi tant!  

Quan ja havia menjat alguna cosa i em disposava a ficar-me al llit em telefonen perquè vagi a assistir un moribund. No m’hi puc pas pensar. I avall que fa baixada. Gairebé arribo a la Cellera, això si, una  estona a peu i l’altra estona caminant, per no cansar-me.

Administro la santa unció al moribund i l’encomano a Déu: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Arribo cap a les 11 a la rectoria, un xic enfredolit. Avui he fet més de 20 mil passes, o sigui, gairebé uns 15 km.

diumenge, 4 / desembre / 2016

A la missa de les 9 oficio les exèquies de la Soledad Pelegrí, la muller d’en Manel Camps i veïns de la rectoria. El matrimoni acostumava a participar a la missa anticipada del dissabte.

A Sant Martí Sapresa participa poca gent a la missa dominical.

Al migdia vaig a dinar a Can Tarrés.

A la tarda treballo en la felicitació de Nadal i el programa de les celebracions de l’Arxiprestat.

Un amic em telefona per parlar una estona.

dilluns, 5 / desembre / 2016

A la missa del matí, a més dels feligresos habituals, hi participen la Margarita, la Cinta, la Rosalia i la Victòria. Em fa molta il·lusió. M’obsequien amb una ponsètia de la floristeria Joana Això de Palafrugell.

A les 10 oficio les exèquies d’en Gaspar Crous (88 a). Era d’Amer i hi participa una volada de la vila abacial.

La resta del matí feinejo per l’estudi i preparo la classe de fenomenologia religiosa que tinc a la tarda. També, on line,  em matriculo pel tercer curs de doctorat a la facultat d’Art de l’UAB. La Susanna em dirà si ho he fet tot correcte.

A la tarda no ve la mainada de catequesi. Ho aprofito per anar a la impremta Pagès per fer la comanda de la nadala i el programa de l’arxiprestat.

I a les 6, començo la classe a Girona. Acabo un xic abans i ho aprofito per pregar una estona donant tombs pel pati.

Ja a casa, em fico aviat al llit i aviat m’adormo.

Cap a dos quarts d’1 em desperta el telèfon. Em demanen que vagi a atendre una persona moribunda, a Bonmatí. Renoi,  feia temps que no m’avisaven per aquest tema i, en pocs dies, dues vegades.

Vaig cap a Bonmatí mig adormit i, quan hi arribo, no recordo quin carrer m’han dit, només que era prop de l’església. I començo a donar tombs primer caminant i després en cotxe.

Finalment m’adono que hi ha una porta oberta i algú que espera. I si, m’esperen a mi. Quan m’apropo al llit, sembla que la persona es reviscola. Li administro la Santa Unció i si, va movent-se i sembla que s’adona del què està passant, i fins i tot sembla que segueix les oracions.

I arreplego totes les coses i m’acomiado. Cap a casa hi falta gent! De retorn escolto la Simfonia de les Joguines que s’atribueix a Leopold Mozart si bé darrerament sembla que seria del monjo benedictí Edmund Angerer (1740-1794). Ben animada: Ja em va bé.

dimarts, 6 / desembre / 2016

Celebro la missa com de costum. És un dia feiner. Mentre em revesteixo els ornaments sembla que m’arriba el so d’un mòbil. No és el meu i em resulta estrany.

Després de la missa, quan pujo al pis, sona el telèfon fixe. La família que vaig visitar anit em pregunta si, per casualitat, no m’hagués endut un mòbil seu quan vaig recollir els patracols. I em ve al cap la fressa que sentia a la sagristia. I quan baixo, trobo el mòbil a la bossa dels sagraments, i anava sonant com un beneït.

Cap a les 11 surto per anar a Palafrugell i m’aturo a Bonmatí per deixar-hi el mòbil. La persona que vaig assistir anit està relativament bé.

Arribo a Palafrugell poc després de les 12 i vaig cap a la residència geriàtrica Nostra Senyora de Montserrat. Feia un mes que no hi havia anat.   . Em trobo amb la Pilar i les seves filles. I vaig a trobar la Felícia. Físicament i anímica sembla que està bé, però amb el cap emboirat i mancada de forces. Parlem una estona. Se’ns afegeix Mn. Pere. I quan és hora de dinar, acompanyo la Felícia al menjador i l’ajudo a menjar.

Quan acabo vaig cap a Can Quim de les Palmeres. Hi trobo tot de coneguts: el pintor Rodolfo Candelaria, en Félix Pérez i la seva dona, un matrimoni d’Olesa que segueixen el Diari del Capellà...  També m’hi trobo els de Can Bassó d’Anglès que obren una botiga de sabates a Palafrugell, al carrer Barris i Buxò, gairebé davant per davant de l’oficina de Correus.  

Quan en Francesc m’ha vist, també s’ha apropat a la meva taula i l’he convidat a una beguda i a un gelat.

Sortint, saludo a la gent i m’enduc un dibuix de l’Anna Grimal, una jove pintora que promet. 

A la tarda passo visita amb la Maria, en Pepe...

I quan ja fosqueja, retorno cap a Anglès i hi arribo abans de les 7. Enllesteixo el suplement del full.      

dimecres, 7 / desembre / 2016

Quan he enllestit el suplement i l’he enviat, vaig cap a Sant Martí. En Salvador col·loca l’estel al campanar i canvia la senyera, a iniciativa de l’ajuntament de Brunyola. Sembla que algú va enfilar-se al teulat i va intentar pujar pel campanar ja que estranyament hi ha alguna teula trencada.

Quan torno cap a Anglès, vaig a l’oficina de Correus a recollir un paquet que m’han enviat. També passo per la biblioteca per concretar millor la presentació de l’Agenda Llatinoamericana el proper dimecres 14. I abans de pujar a la doma, passo per la barberia per esquilar-me un xic.

En Miquel Rustullet m’envia un article sobre la Consueta de Camós (del s. XI) perquè li doni una ullada. M’agrada.

I el P. Ignasi Anzizu m’envia unes notes i uns articles sobre una seva tia àvia que havia estat monja de Pedralbes, deixeble de Mn. Cinto Verdaguer i del canonge Collell,  Sor Eulària Anzizu. Aquesta molt culta i singular religiosa  ha estat molt oblidada i tinc entès que havia fet alguna estada a Banyoles, si bé no hi ha manera de poder-ho confirmar. D’ella, el P. Ignasi també m’envia algun poema nadalenc de molta qualitat.  

Dino tranquil i descanso. A la tarda preparo un xic la missa de la Immaculada. També baixo la imatge de la Mare de Déu del Remei per ser venerada en la seva festa.

Al vespre em connecta un noi que ha recollit una imatge d’unes escombraries. Per les fotos que m’envia és una talla de la Immaculada, d’uns 60 cm, amb restes de policromia. Em diu que han tingut molta sort, ell i la imatge. I que li resarà cada dia l’Avemaria.  

A Bonmatí aquesta vesprada posen fanalets a les finestres. Als contactes els envio el poema de Joan Maragall “La Nit de la Puríssima” del 1897:  

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que s vegi l’Infinit

en tota sa grandesa,

en tota sa dolcesa;

l’Infinit sense vels,

més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tant clars

en el blau infinit de la nit santa,

que l’ànima s’encanta

enllà…

Aquesta nit és bé una nit divina:

la Puríssima, del cel

va baixant per aquest blau que ella il•lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella davalla,

i l’aire s’atempera, i el món calla.

Davalla silenciosa…

Ai, quina nit més blava i més hermosa!

dijous, 8 / desembre / 2016

Celebro les misses de la Puríssima a Anglès i a Sant Martí. A la de les 12, a Bonmatí hi participen unes 70 persones. Fem l’ofici dedicat a la patrona  amb els cantaires de Sant Miquel. I quan acabem, fem un vermut.

M’assabento que han entrat i han intentat robar a l’església de Sant Feliu de Pallerols. Es veu que també ho han fet a l’església vella de Bonmatí, a la colònia, la que es propietat de la família Bonmatí. No en sé res més. No sé que hi busquen perquè no hi ha res de valor material.

Després de la missa a Bonmatí vaig cap a Girona a dinar a casa de la Concepció. M’hi trobo amb la Maria Àngels i amb la Maria Pilar. També hi ha en Josep Maria i l’Stefen, el mini nebot.

Passem una bona estona compartint la celebració. I quan comença a fosquejar, marxo. Pujo fins el Jardí dels Alemanys i, des d’allí, m’enfilo a la muralla. Segueixo el camí de ronda fins al pas que s’obrí per anar cap a Sant Domènec, ara de la Universitat de Girona. Fa una setmana vaig fer el camí ja de fosc i a la inversa. Avui està fosquejant i es retallen les muntanyes a l’horitzó com en un diorama immens on barregen els tons blaus i rosats: Montseny, Santa Bàrbara, el Far, la Barroca, Puigsacalm, Finestres, Rocacorba, el Mont, el Canigó...

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dâ en una altra vida?

Per xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor

que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué « -Atura’t »

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia,

per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquest «fê etern» és ja la mort?

Mes llavores, la vida, què seria?

Fóra l’ombra només del temps que passa,

la il·lusió del lluny i de l’a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,

és ma pàtria, Senyor; i no podria

ésser també una pàtria celestial?

Home só i és humana ma mesura

per tot quant puga creure i esperar:

si ma fe i ma esperança aquí s’atura,

me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà veig el cel i les estrelles

i encara allí voldria ser-hi hom:

si heu fet les coses a mos ulls tan belles,

si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,

per què aclucà’ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!

Ja ho sé que sou, Senyor; prô on sou, qui ho sap?

Tot lo que veig se vos assembla en mi...

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s’acluquin aquests ulls humans,

obriu-me’n, Senyô, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia’m la mort una major naixença!

CANT ESPIRITUAL – Joan Maragall - 1909-1910

Recullo el cotxe que el tinc a l’aparcament de la Universitat. Quan arribo a Anglès em telefonen que s’està morint la Marta. Baixo a casa seva. Hi ha tota la seva família acompanyant la Marta i la Carme que l’ha acompanyat tants anys. I la Marta se’ns en va: “Feliços els pobres en l’esperit, el Regne del Cel és per a ells”.  

divendres, 9 / desembre / 2016

Després de la missa del matí vaig cap a Banyoles. M’aturo a comprar quatre lilaines. Dino a Can Teixidor amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Nuri, en Martirià, el mini nebots (en Patllari i en Ferriol) i jo. En Martirià ha preparat una bona cassolada d’arròs amb verdura, carn i  marisc. No quedarem decandits!

Havent dinat, vaig cap al monestir. Amb la Montse, la Dolors i una religiosa butinyana preparem l’inventari de roba i d’objectes litúrgics. També ve en Ramon. Tot plegat és força depriment: veure tancar un espai que havia estat un  centre potent d’espiritualitat de la ciutat i de tota la diòcesi...   

Quan acabem de col·locar a lloc calzes i patenes, encensers i canadelles, canelobres i vels humorals, copons i sacres, estovalles i campanetes, culleretes i navetes, reliquiaris i pendons... amb l’ànima per terra i amb el cor encongit, vaig cap a Girona, a celebrar la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors. A la celebració hi participen unes 12 persones, gairebé tots joves.

Quan acabo pujo  pel Portal Nou fins la plaça de Sant Domènec, vaig per darrera les Àguiles i per l’absis de Sant Domènec, surto a la part alta del carrer de la Muralla, arribo fins l’edifici de l’Institut d’Estudis Gironins, i baixo cap a la cantonada del carrer Merlets i avall on recullo el cotxe aparcat i retorno cap a Anglès tot escoltant les notícies. Llàstima que avui no condueix el noticiari en Kilian Sebrià.

.Sento un dolor punxat a la zona lumbar que baixa cap a la cuixa esquerra. Vatua l’olla!