dissabte, 3 / desembre / 2016
Al matí preparo les celebracions del cap de
setmana.
Al migdia vaig a Can Gavatx (Brunyola) per
celebrar, amb la família Pèlach Huix, els 90 anys de la Cecília. Som cap un centenar
de persones. Fem un aperitiu a l’exterior i tot seguit entrem al menjador
instal·lat a la sala annexa. Han parat una gran taula on ens anem asseient segons
la vinculació amb la Cecília. La presidim la Cecília i jo, les filles i els
gendres, les germanes i els cunyats...
La Cecília em comentava sorneguera un escrit d’un arquitecte que
construeix búnquers a l’inrevés i que es burlava de mi perquè sóc rector d’un
poble petit on, segons a quest
personatge sinistre, només hi viuen quatre pagesos ignorants. Ho sàpigues i
veiés on les filles i els néts treballen i les aficions que tenen. Queda clar
que els brams d’ase no pugen al cel i que, com es diu als nostres pobles, fins
i tot de Déu digueren. I la Cecília ho arrodoneix dient “i era un bon home!”.
Abans de les 5 haig de deixar la taula i haig
d’anar cap a Anglès. Venen els ucraïnesos a celebrar la missa amb Mn. Wlodymir.
A les 6 celebro la missa anticipada a Bonmatí
i, a 2/4 de 8, la d’Anglès. Acabo un xic cansat. Quan acabo la missa d’Anglès
em venen a trobar la Mariona, la Júlia i en Roger que em demanen poder
participar a les misses interpretant les cançons que coneixen. Oi tant!
Quan ja havia menjat alguna cosa i em
disposava a ficar-me al llit em telefonen perquè vagi a assistir un moribund. No
m’hi puc pas pensar. I avall que fa baixada. Gairebé arribo a la Cellera, això
si, una estona a peu i l’altra estona
caminant, per no cansar-me.
Administro la santa unció al moribund i l’encomano
a Déu: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï
els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i
et beneeixi”.
Arribo cap a les 11 a la rectoria, un xic
enfredolit. Avui he fet més de 20 mil passes, o sigui, gairebé uns 15 km.
diumenge, 4 / desembre / 2016
A la missa de les 9 oficio les exèquies de la
Soledad Pelegrí, la muller d’en Manel Camps i veïns de la rectoria. El matrimoni
acostumava a participar a la missa anticipada del dissabte.
A Sant Martí Sapresa participa poca gent a la
missa dominical.
Al migdia vaig a dinar a Can Tarrés.
A la tarda treballo en la felicitació de
Nadal i el programa de les celebracions de l’Arxiprestat.
Un amic em telefona per parlar una estona.
dilluns, 5 / desembre / 2016
A la missa del matí, a més dels feligresos
habituals, hi participen la Margarita, la Cinta, la Rosalia i la Victòria. Em fa
molta il·lusió. M’obsequien amb una ponsètia de la floristeria Joana Això de
Palafrugell.
A les 10 oficio les exèquies d’en Gaspar
Crous (88 a). Era d’Amer i hi participa una volada de la vila abacial.
La resta del matí feinejo per l’estudi i
preparo la classe de fenomenologia religiosa que tinc a la tarda. També, on
line, em matriculo pel tercer curs de
doctorat a la facultat d’Art de l’UAB. La Susanna em dirà si ho he fet tot
correcte.
A la tarda no ve la mainada de catequesi. Ho aprofito
per anar a la impremta Pagès per fer la comanda de la nadala i el programa de l’arxiprestat.
I a les 6, començo la classe a Girona. Acabo
un xic abans i ho aprofito per pregar una estona donant tombs pel pati.
Ja a casa, em fico aviat al llit i aviat m’adormo.
Cap a dos quarts d’1 em desperta el telèfon.
Em demanen que vagi a atendre una persona moribunda, a Bonmatí. Renoi, feia temps que no m’avisaven per aquest tema
i, en pocs dies, dues vegades.
Vaig cap a Bonmatí mig adormit i, quan hi
arribo, no recordo quin carrer m’han dit, només que era prop de l’església. I començo
a donar tombs primer caminant i després en cotxe.
Finalment m’adono que hi ha una porta oberta
i algú que espera. I si, m’esperen a mi. Quan m’apropo al llit, sembla que la
persona es reviscola. Li administro la Santa Unció i si, va movent-se i sembla
que s’adona del què està passant, i fins i tot sembla que segueix les oracions.
I arreplego totes les coses i m’acomiado. Cap
a casa hi falta gent! De retorn escolto la Simfonia de les Joguines que s’atribueix
a Leopold Mozart si bé darrerament sembla que seria del monjo benedictí Edmund Angerer
(1740-1794). Ben animada: Ja em va bé.
dimarts, 6 / desembre / 2016
Celebro la missa com de costum. És un dia
feiner. Mentre em revesteixo els ornaments sembla que m’arriba el so d’un
mòbil. No és el meu i em resulta estrany.
Després de la missa, quan pujo al pis, sona
el telèfon fixe. La família que vaig visitar anit em pregunta si, per
casualitat, no m’hagués endut un mòbil seu quan vaig recollir els patracols. I
em ve al cap la fressa que sentia a la sagristia. I quan baixo, trobo el mòbil
a la bossa dels sagraments, i anava sonant com un beneït.
Cap a les 11 surto per anar a Palafrugell i m’aturo
a Bonmatí per deixar-hi el mòbil. La persona que vaig assistir anit està
relativament bé.
Arribo a Palafrugell poc després de les 12 i
vaig cap a la residència geriàtrica Nostra Senyora de Montserrat. Feia un mes
que no hi havia anat. . Em trobo amb la Pilar i les seves filles. I vaig
a trobar la Felícia. Físicament i anímica sembla que està bé, però amb el cap
emboirat i mancada de forces. Parlem una estona. Se’ns afegeix Mn. Pere. I quan
és hora de dinar, acompanyo la Felícia al menjador i l’ajudo a menjar.
Quan acabo vaig cap a Can Quim de les
Palmeres. Hi trobo tot de coneguts: el pintor Rodolfo Candelaria, en Félix
Pérez i la seva dona, un matrimoni d’Olesa que segueixen el Diari del Capellà... També m’hi trobo els de Can Bassó d’Anglès
que obren una botiga de sabates a Palafrugell, al carrer Barris i Buxò, gairebé
davant per davant de l’oficina de Correus.
Quan en Francesc m’ha vist, també s’ha
apropat a la meva taula i l’he convidat a una beguda i a un gelat.
Sortint, saludo a la gent i m’enduc un dibuix
de l’Anna Grimal, una jove pintora que promet.
A la tarda passo visita amb la Maria, en
Pepe...
I quan ja fosqueja, retorno cap a Anglès i hi
arribo abans de les 7. Enllesteixo el suplement del full.
dimecres, 7 / desembre / 2016
Quan he enllestit el suplement i l’he enviat,
vaig cap a Sant Martí. En Salvador col·loca l’estel al campanar i canvia la
senyera, a iniciativa de l’ajuntament de Brunyola. Sembla que algú va
enfilar-se al teulat i va intentar pujar pel campanar ja que estranyament hi ha
alguna teula trencada.
Quan torno cap a Anglès, vaig a l’oficina de
Correus a recollir un paquet que m’han enviat. També passo per la biblioteca
per concretar millor la presentació de l’Agenda Llatinoamericana el proper
dimecres 14. I abans de pujar a la doma, passo per la barberia per esquilar-me
un xic.
En Miquel Rustullet m’envia un article sobre
la Consueta de Camós (del s. XI) perquè li doni una ullada. M’agrada.
I el P. Ignasi Anzizu m’envia unes notes i
uns articles sobre una seva tia àvia que havia estat monja de Pedralbes,
deixeble de Mn. Cinto Verdaguer i del canonge Collell, Sor Eulària Anzizu. Aquesta molt culta i singular
religiosa ha estat molt oblidada i tinc
entès que havia fet alguna estada a Banyoles, si bé no hi ha manera de poder-ho
confirmar. D’ella, el P. Ignasi també m’envia algun poema nadalenc de molta
qualitat.
Dino tranquil i descanso. A la tarda preparo
un xic la missa de la Immaculada. També baixo la imatge de la Mare de Déu del
Remei per ser venerada en la seva festa.
Al vespre em connecta un noi que ha recollit
una imatge d’unes escombraries. Per les fotos que m’envia és una talla de la
Immaculada, d’uns 60 cm, amb restes de policromia. Em diu que han tingut molta
sort, ell i la imatge. I que li resarà cada dia l’Avemaria.
A Bonmatí aquesta vesprada posen fanalets a
les finestres. Als contactes els envio el poema de Joan Maragall “La Nit de la
Puríssima” del 1897:
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que s vegi l’Infinit
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l’Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tant clars
en el blau infinit de la nit santa,
que l’ànima s’encanta
enllà…
Aquesta nit és bé una nit divina:
la Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella
il•lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de Desembre ella davalla,
i l’aire s’atempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
dijous, 8 / desembre / 2016
Celebro les misses de la Puríssima a Anglès i
a Sant Martí. A la de les 12, a Bonmatí hi participen unes 70 persones. Fem l’ofici
dedicat a la patrona amb els cantaires
de Sant Miquel. I quan acabem, fem un vermut.
M’assabento que han entrat i han intentat
robar a l’església de Sant Feliu de Pallerols. Es veu que també ho han fet a l’església
vella de Bonmatí, a la colònia, la que es propietat de la família Bonmatí. No
en sé res més. No sé que hi busquen perquè no hi ha res de valor material.
Després de la missa a Bonmatí vaig cap a
Girona a dinar a casa de la Concepció. M’hi trobo amb la Maria Àngels i amb la
Maria Pilar. També hi ha en Josep Maria i l’Stefen, el mini nebot.
Passem una bona estona compartint la
celebració. I quan comença a fosquejar, marxo. Pujo fins el Jardí dels Alemanys
i, des d’allí, m’enfilo a la muralla. Segueixo el camí de ronda fins al pas que
s’obrí per anar cap a Sant Domènec, ara de la Universitat de Girona. Fa una
setmana vaig fer el camí ja de fosc i a la inversa. Avui està fosquejant i es
retallen les muntanyes a l’horitzó com en un diorama immens on barregen els
tons blaus i rosats: Montseny, Santa Bàrbara, el Far, la Barroca, Puigsacalm,
Finestres, Rocacorba, el Mont, el Canigó...
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es
mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu dâ en una altra vida?
Per xò estic tan gelós dels ulls, i el
rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué « -Atura’t »
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fê etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; prô on sou, qui ho
sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyô, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
CANT ESPIRITUAL – Joan Maragall - 1909-1910
Recullo el cotxe que el tinc a l’aparcament
de la Universitat. Quan arribo a Anglès em telefonen que s’està morint la
Marta. Baixo a casa seva. Hi ha tota la seva família acompanyant la Marta i la
Carme que l’ha acompanyat tants anys. I la Marta se’ns en va: “Feliços els pobres
en l’esperit, el Regne del Cel és per a ells”.
divendres, 9 / desembre / 2016
Després de la missa del matí vaig cap a
Banyoles. M’aturo a comprar quatre lilaines. Dino a Can Teixidor amb la Carme,
en Josep, en Jordi, la Nuri, en Martirià, el mini nebots (en Patllari i en
Ferriol) i jo. En Martirià ha preparat una bona cassolada d’arròs amb verdura,
carn i marisc. No quedarem decandits!
Havent dinat, vaig cap al monestir. Amb la
Montse, la Dolors i una religiosa butinyana preparem l’inventari de roba i d’objectes
litúrgics. També ve en Ramon. Tot plegat és força depriment: veure tancar un espai
que havia estat un centre potent d’espiritualitat
de la ciutat i de tota la diòcesi...
Quan acabem de col·locar a lloc calzes i
patenes, encensers i canadelles, canelobres i vels humorals, copons i sacres, estovalles
i campanetes, culleretes i navetes, reliquiaris i pendons... amb l’ànima per
terra i amb el cor encongit, vaig cap a Girona, a celebrar la missa a l’església
de la Mare de Déu dels Dolors. A la celebració hi participen unes 12 persones,
gairebé tots joves.
Quan acabo pujo pel Portal Nou fins la plaça de Sant Domènec,
vaig per darrera les Àguiles i per l’absis de Sant Domènec, surto a la part
alta del carrer de la Muralla, arribo fins l’edifici de l’Institut d’Estudis
Gironins, i baixo cap a la cantonada del carrer Merlets i avall on recullo el
cotxe aparcat i retorno cap a Anglès tot escoltant les notícies. Llàstima que
avui no condueix el noticiari en Kilian Sebrià.
.Sento un dolor punxat a la zona lumbar que baixa
cap a la cuixa esquerra. Vatua l’olla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada