dissabte, 19 / setembre / 2015
El matí és tranquil i preparo les
celebracions d’aquest diumenge.
Celebro les misses anticipades. La primera és
a Bonmatí que celebrem de nou a l’església parroquial després d’un mes i mig
celebrant-la a la capella de la família Bonmatí, més a prop de la colònia.
M’adono que al suplement del full m’he
avançat una setmana en les informacions que hi publico. Arriba un moment que,
preparant per endavant, es perd la noció de futur.
diumenge, 20 / setembre / 2015
A les misses d’avui, tant a Anglès com a Sant
Martí, hi ha una assistència baixa.
A Sant Amanç, l’església es fa petita. Hi ha
força més d’un centenar de persones a l’interior. També hi canten els Cantaires
de Sant Miquel. He consagrat una cinquantena de partícules però, a la comunió,
faig curt. Sort que he guardat una mica de Vi consagrat i hi vaig sucant
partícules per acabar de distribuir la comunió a tothom que ho vol.
Com he fet a totes les misses, recomano que
la gent participi il·lusionada a les eleccions de diumenge vinent triant d’anar
junts per una opció positiva amb la voluntat de governar-nos del tothom. I és
que, com he dit sempre, el millor és que tothom estigui tranquil a casa seva i,
això si, Déu a la cada de tots.
Dino amb la colla dels participants a l’Aplec
convidat pels organitzadors. Som força més de 150 participants. Em situen al
costat de l’Astrid, l’alcaldessa. Hi és amb el seu marit i la seva filla. Va bé
que la puc conèixer un xic més. Em comenta que és d’origen argentí, per part de
pare (Buenos Aires). Llàstima de l’eixam
de mosques que voleien per les taules. I el problema és que, si en mates una,
en venen 100 a enterrament, com em va ensenyar l’Anton, a Sant Jordi Desvalls.
Quan he dinat, m’acomiado i vaig cap a casa.
Descanso un xic i escric. Haig d’enllestir una ressenya sobre la Mare de Déu del Remei per editar-la al CPL
a la col·lecció Sants i Santes. A veure si l’acabo aquesta setmana.
Dilluns, 21 / setembre / 2015
Dia tranquil i de treballar per dintre: algun
article, el fulletó de la Mare de Déu del Remei, les anotacions que cal fer a l’agenda,
algun assentament als llibres de registres....
Tal com em va recomanar el metge, a la
darrera visita, sopo una amanida d’enciam o d’escarola amb un xic de llegums o,
millor dit, de granussa, que és com ho diem els banyolins. Sembla que em va bé.
Dimarts, 22 / setembre / 2015
Vaig al Baix Empordà. Visito la tieta de Can
Mateu Pons. També saludo la Maria Morató i altres persones conegudes. Em
comenten que avui estan operant en Lluís perquè se li gangrenava una cama, i
que està molt malament. Tantes vegades que ens havíem saludat. Era un bon
vigilant de la casa i tot el dia caminava amunt i avall pels passadissos de la
residència. Jo li deia: “Lluís, tan ràpid que vas, vigila de no passar de
llarg”.
Vaig a dinar a un restaurant popular. Com que
estic sol, m’arriben bé els comentaris de les taules de l’entorn. Gairebé totes
parlen de les eleccions de diumenge manifestant unes postures decidides pel si.
Veurem.
A la tarda, vaig a comprar. Sempre em trobo
amb gent coneguda. Un noi que, sovint, m’havia servit quan anava a dinar a
l’Arcobaleno, em ve a saludar efusivament.
Mentre vaig cap a Anglès, el sol em ve de
cara. Arribo a Anglès un xic cansat.
Dimecres, 23 / setembre / 2015
Avui en Jaume Angelats fa la lliçó inaugural
del Col·loqui Internacional “Caim e Abel: Família e conflito” a la Universidadede Aveiro, a Portugal. Segur que serà brillant.
Al matí tinc el despatx obert. Quan el
despatx està obert, no ve gaire gent. Quan no és hora de despatx, sempre ve
algú a preguntar alguna cosa (o bé em telefonen per concretar algun bateig o bé
algun sufragi). Benvinguda la bona gent!
Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, mentre
faig un xic de migdiada, faig un grup de whatsapp (de xip-xap) amb una colla
d’amics de fora de la Vall de les Esglésies. També renovo el grup de la Vall de
les Esglésies. Ara, només es comparteixen missatges referits a les eleccions
del 27. Espero que no hi hagi una frustració col·lectiva.
Dijous, 24 /
setembre / 2015
Em llevo amb torticolis aguda i refredat com una sopa.
Catxis dena!
A les 10 oficio les exèquies d’en Joan Artigas Peracaula.
Havia nascut a Sant Climent d’Amer fa 91 anys. La Paquita m’informa que, amb la
seva família, tenia el bar / restaurant
Cal Primerenc de Sant Julià. Ara era vidu de la Maria Vilanova. Vivia
prop de la font del Canyo.
Quan acabo vaig de dret cap a Calonge. M’hi esperen la M.
Antònia i l’Andreu per realitzar una sessió d’inventari. Són interessants les
dues teles dedicades a sant Martí del pintor Ramon Reig de Figueres, també un
rotllo amb 12 campanes (n’hi manca una que trobem en un altre lloc) amb us
suports policromats. I encara hi ha l’altar de ceràmica d’en Raventós i teles
d’en Viñals, la Feuli Tola, l’Àngel Serrano, un tal Lleg...
Mn. Josep Lafont ens convida a dinar. També ens trobem
amb en Pep Bofill. Fem un xic de tabola. Dinem bé i en Pep ens treu alguna foto
que publica al seu perfil.
Quan acabem el dinar, pugem a la capella de Santa Maria
del Collet, l’antiga església de Santa Maria del Mar. I anem tot seguit a
l’església de Sant Antoni de Calonge on hi ha una imatge molt esvelta de la
Mare de Déu d’en Fita ben interessant (del 1968), els vitralls de l’església
(també d’en Fita) i una imatge barroca de sant Pere.
Arribo a temps a Anglès per la missa vespertina.
divendres, 25 / setembre / 2015
Quan em llevo, la torticolis continua molt aguda. De bon
matí m’arriba alguna felicitació. Em faig vell: avui tinc 62 raons per confirmar-ho
!
Vaig cap a Girona. A les 10, amb l’alcalde de Sant
Gregori, en Quim Roca, ens entrevistem amb en Quim Giol. A veure si, entre
tots, podem fer una bona reparació de l’església parroquial de Constantins. La
meva proposta és la de fer una cessió d’ús a l’Ajuntament de Sant Gregori per
tal que transformi el recinte amb un espai polivalent, reservant-nos el dret de
celebrar-hi la missa per les festes majors i sempre que convingui, i
d’oficiar-hi altres actes litúrgics que puguin sorgir (batejos, casaments,
exèquies... ). De fet, ara fa quatre anys que en sóc rector i únicament hi he
celebrat les misses de les festes majors (2 a l’any) i, per tant, ara n’hi
porto celebrades unes 8 misses.
Quan acabem, em trobo amb en Pere Bellvert i passo un
moment per la llibreria. De moment, res de nou.
També m’arribo a les oficines d’Adesles a liquidar algun
tema pendent.
A la plaça Catalunya em trobo amb en Jordi Pla. El
felicito per la nova etapa que inicia a la seva vida al servei del nostre
bisbat. I m’indica on puc trobar informació referida a la proposta d’en
Salvador Dalí de pintar i decorar el baptisteri de Sant Pere de Figures.
Vaig a visitar i a parlar amb Mn. Joan Busquets. Em recorda que la
seva mare era de Pals. Parlem també del seu germà, en Lluís, que va morir el 4
de desembre del 2014, ara farà l’any. I sobretot parlem dels germans Busquets i
Mollera, especialment del pare de Mn. Joan, també de Mn. Narcís i, òbviament,
d’en Jaume. Em comenta diversos detalls referits a la Guerra Civil i de dos
grans moments vergonyosos i vergonyants de la societat civil gironina que segons la seva mare van ser: la destrucció
del monestir de les bernardes (el 19 de juliol del 1936) i l’assassinat d’en
Carles Rahola, on únicament Mn. Josep Morera es presentà quan el jutjaven per
acompanyar la família i per declarar: “S’està cometent l’assassinat d’un home
honrat. Potser no tenia la fe que jo tinc, però és un home honrat”.
També m’indica diverses referències d’articles
i llibres que em caldrà consultar i incorporar a la meva recerca. I m’obsequia
amb el llibre escrit pel seu germà sobre l’oncle Jaume Busquets i Mollera, un
gran artista noucentista de Girona amb obra seva a la façana de la Sagrada
Família de Barcelona, a la Catedral de Girona, a Les Planes, a Begur...
De retorn, dino a la Barca de Bescanó. Els comentaris de les taules de l'entorn van del 27 de setembre. La torticolis sembla que
s’aguditza. I arribo aviat a la doma.
Descanso una mica. Tot i que m’he farcit de d’analgèsics, la torticolis no
remet.
A les 6 oficio les exèquies de l’Antònia Hernández, vídua
de l’Alfonso Mulero (89 anys). La Rossa
m’informa que la seva família havia viscut a La Cellera a una casa que en deien
la Quadra i ella sovint se la coneixia com l’Antònia de la Quadra. A les
exèquies també hi assisteixen els besnéts, un d’ells és un nadó de pocs dies.
els néts i els besnéts a les exèquies dels seus avis, és un dels millors
obsequis que es pot mostrar. I l’enterren al cementiri de la Cellera on també
hi ha enterrat el seu marit.
I a dos quarts de vuit celebro la missa. El dolor es va
aguditzant. Espero que això sigui com un gra i que, en un moment o altre,
esclati i s’alleugereixi.
Sopo lleuger i prenc un bon calmant. I abans
d’acotxar-me, un got de llet calenta amb un bon raig de conyac. I, bona nit,
cargols.
