diumenge, 27 de setembre del 2015

Un poble s'ha dreçat per viure dempeus!

 dissabte, 19 / setembre / 2015

El matí és tranquil i preparo les celebracions d’aquest diumenge.

Celebro les misses anticipades. La primera és a Bonmatí que celebrem de nou a l’església parroquial després d’un mes i mig celebrant-la a la capella de la família Bonmatí, més a prop de la colònia.

M’adono que al suplement del full m’he avançat una setmana en les informacions que hi publico. Arriba un moment que, preparant per endavant, es perd la noció de futur.


diumenge, 20 / setembre / 2015

A les misses d’avui, tant a Anglès com a Sant Martí, hi ha una assistència baixa.  

A Sant Amanç, l’església es fa petita. Hi ha força més d’un centenar de persones a l’interior. També hi canten els Cantaires de Sant Miquel. He consagrat una cinquantena de partícules però, a la comunió, faig curt. Sort que he guardat una mica de Vi consagrat i hi vaig sucant partícules per acabar de distribuir la comunió a tothom que ho vol.  

Com he fet a totes les misses, recomano que la gent participi il·lusionada a les eleccions de diumenge vinent triant d’anar junts per una opció positiva amb la voluntat de governar-nos del tothom. I és que, com he dit sempre, el millor és que tothom estigui tranquil a casa seva i, això si,  Déu a la cada de tots.

Dino amb la colla dels participants a l’Aplec convidat pels organitzadors. Som força més de 150 participants. Em situen al costat de l’Astrid, l’alcaldessa. Hi és amb el seu marit i la seva filla. Va bé que la puc conèixer un xic més. Em comenta que és d’origen argentí, per part de pare (Buenos Aires).  Llàstima de l’eixam de mosques que voleien per les taules. I el problema és que, si en mates una, en venen 100 a enterrament, com em va ensenyar l’Anton, a Sant Jordi Desvalls.

Quan he dinat, m’acomiado i vaig cap a casa. Descanso un xic i escric. Haig d’enllestir una ressenya sobre  la Mare de Déu del Remei per editar-la al CPL a la col·lecció Sants i Santes. A veure si l’acabo aquesta setmana.


Dilluns, 21 / setembre / 2015

Dia tranquil i de treballar per dintre: algun article, el fulletó de la Mare de Déu del Remei, les anotacions que cal fer a l’agenda, algun assentament als llibres de registres....

Tal com em va recomanar el metge, a la darrera visita, sopo una amanida d’enciam o d’escarola amb un xic de llegums o, millor dit, de granussa, que és com ho diem els banyolins. Sembla que em va bé.


Dimarts, 22 / setembre / 2015

Vaig al Baix Empordà. Visito la tieta de Can Mateu Pons. També saludo la Maria Morató i altres persones conegudes. Em comenten que avui estan operant en Lluís perquè se li gangrenava una cama, i que està molt malament. Tantes vegades que ens havíem saludat. Era un bon vigilant de la casa i tot el dia caminava amunt i avall pels passadissos de la residència. Jo li deia: “Lluís, tan ràpid que vas, vigila de no passar de llarg”.

Vaig a dinar a un restaurant popular. Com que estic sol, m’arriben bé els comentaris de les taules de l’entorn. Gairebé totes parlen de les eleccions de diumenge manifestant unes postures decidides pel si. Veurem.

A la tarda, vaig a comprar. Sempre em trobo amb gent coneguda. Un noi que, sovint, m’havia servit quan anava a dinar a l’Arcobaleno, em ve a saludar efusivament.

Mentre vaig cap a Anglès, el sol em ve de cara. Arribo a Anglès un xic cansat.


Dimecres, 23 / setembre / 2015

Avui en Jaume Angelats fa la lliçó inaugural del Col·loqui Internacional “Caim e Abel: Família e conflito” a la Universidadede Aveiro, a Portugal. Segur que serà brillant.  

Al matí tinc el despatx obert. Quan el despatx està obert, no ve gaire gent. Quan no és hora de despatx, sempre ve algú a preguntar alguna cosa (o bé em telefonen per concretar algun bateig o bé algun sufragi). Benvinguda la bona gent!

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, mentre faig un xic de migdiada, faig un grup de whatsapp (de xip-xap) amb una colla d’amics de fora de la Vall de les Esglésies. També renovo el grup de la Vall de les Esglésies. Ara, només es comparteixen missatges referits a les eleccions del 27. Espero que no hi hagi una frustració col·lectiva.


Dijous,  24 / setembre / 2015

Em llevo amb torticolis aguda i refredat com una sopa. Catxis dena!
A les 10 oficio les exèquies d’en Joan Artigas Peracaula. Havia nascut a Sant Climent d’Amer fa 91 anys. La Paquita m’informa que, amb la seva família, tenia el bar / restaurant  Cal Primerenc de Sant Julià. Ara era vidu de la Maria Vilanova. Vivia prop de la font del Canyo.

Quan acabo vaig de dret cap a Calonge. M’hi esperen la M. Antònia i l’Andreu per realitzar una sessió d’inventari. Són interessants les dues teles dedicades a sant Martí del pintor Ramon Reig de Figueres, també un rotllo amb 12 campanes (n’hi manca una que trobem en un altre lloc) amb us suports policromats. I encara hi ha l’altar de ceràmica d’en Raventós i teles d’en Viñals, la Feuli Tola, l’Àngel Serrano, un tal Lleg...

Mn. Josep Lafont ens convida a dinar. També ens trobem amb en Pep Bofill. Fem un xic de tabola. Dinem bé i en Pep ens treu alguna foto que publica al seu perfil.

Quan acabem el dinar, pugem a la capella de Santa Maria del Collet, l’antiga església de Santa Maria del Mar. I anem tot seguit a l’església de Sant Antoni de Calonge on hi ha una imatge molt esvelta de la Mare de Déu d’en Fita ben interessant (del 1968), els vitralls de l’església (també d’en Fita) i una imatge barroca de sant Pere.  

Arribo a temps a Anglès per la missa vespertina.


divendres, 25 / setembre / 2015

Quan em llevo, la torticolis continua molt aguda. De bon matí m’arriba alguna felicitació. Em faig vell: avui tinc 62 raons per confirmar-ho !

Vaig cap a Girona. A les 10, amb l’alcalde de Sant Gregori, en Quim Roca, ens entrevistem amb en Quim Giol. A veure si, entre tots, podem fer una bona reparació de l’església parroquial de Constantins. La meva proposta és la de fer una cessió d’ús a l’Ajuntament de Sant Gregori per tal que transformi el recinte amb un espai polivalent, reservant-nos el dret de celebrar-hi la missa per les festes majors i sempre que convingui, i d’oficiar-hi altres actes litúrgics que puguin sorgir (batejos, casaments, exèquies... ). De fet, ara fa quatre anys que en sóc rector i únicament hi he celebrat les misses de les festes majors (2 a l’any) i, per tant, ara n’hi porto celebrades unes 8 misses.

Quan acabem, em trobo amb en Pere Bellvert i passo un moment per la llibreria. De moment, res de nou.

També m’arribo a les oficines d’Adesles a liquidar algun tema pendent.

A la plaça Catalunya em trobo amb en Jordi Pla. El felicito per la nova etapa que inicia a la seva vida al servei del nostre bisbat. I m’indica on puc trobar informació referida a la proposta d’en Salvador Dalí de pintar i decorar el baptisteri de Sant Pere de Figures.

Vaig a visitar i a parlar amb Mn. Joan Busquets. Em recorda que la seva mare era de Pals. Parlem també del seu germà, en Lluís, que va morir el 4 de desembre del 2014, ara farà l’any. I sobretot parlem dels germans Busquets i Mollera, especialment del pare de Mn. Joan, també de Mn. Narcís i, òbviament, d’en Jaume. Em comenta diversos detalls referits a la Guerra Civil i de dos grans moments vergonyosos i vergonyants de la societat civil gironina que segons la seva mare van ser: la destrucció del monestir de les bernardes (el 19 de juliol del 1936) i l’assassinat d’en Carles Rahola, on únicament Mn. Josep Morera es presentà quan el jutjaven per acompanyar la família i per declarar: “S’està cometent l’assassinat d’un home honrat. Potser no tenia la fe que jo tinc, però és un home honrat”.  

També m’indica diverses referències d’articles i llibres que em caldrà consultar i incorporar a la meva recerca. I m’obsequia amb el llibre escrit pel seu germà sobre l’oncle Jaume Busquets i Mollera, un gran artista noucentista de Girona amb obra seva a la façana de la Sagrada Família de Barcelona, a la Catedral de Girona, a Les Planes, a Begur... 

De retorn, dino a la Barca de Bescanó. Els comentaris de les taules de l'entorn van del 27 de setembre. La torticolis sembla que s’aguditza.  I arribo aviat a la doma. Descanso una mica. Tot i que m’he farcit de d’analgèsics, la torticolis no remet.

A les 6 oficio les exèquies de l’Antònia Hernández, vídua de l’Alfonso Mulero (89 anys).  La Rossa m’informa que la seva família havia viscut a La Cellera a una casa que en deien la Quadra i ella sovint se la coneixia com l’Antònia de la Quadra. A les exèquies també hi assisteixen els besnéts, un d’ells és un nadó de pocs dies. els néts i els besnéts a les exèquies dels seus avis, és un dels millors obsequis que es pot mostrar. I l’enterren al cementiri de la Cellera on també hi ha enterrat el seu marit.

I a dos quarts de vuit celebro la missa. El dolor es va aguditzant. Espero que això sigui com un gra i que, en un moment o altre, esclati i s’alleugereixi.

Sopo lleuger i prenc un bon calmant. I abans d’acotxar-me, un got de llet calenta amb un bon raig de conyac. I, bona nit, cargols. 

diumenge, 20 de setembre del 2015

Amb la força del Senyor de cap mal no tenim por!

Dissabte, 12 / setembre / 2015

Estic cansat d'ahir i em llevo una horeta més tard que de costum. El matí mandrejo una mica pel pis. Llegeixo la premsa i miro informatius valorant la manifestació d’ahir. Sembla que els poders estatals tenen por i només saben esgrimir les armes de l’odi.

Espero que, si el 2016 es convoca una nova manifestació, sigui per celebrar el camí assolit.  Això sí, a veure si els organitzadors, a l’hora de fer la reserva per participar-hi, han d’incloure-hi una gorra pel sol i una sonda pel demés.  

En Josep em comunica la mort d’en Josep Rams, el pare de l'Emili. 

A la tarda celebro la darrera missa anticipada de la temporada a la capella de Can Bonmatí.

A Anglès hi havia el tut de la Burés per assenyalar les hores d’entrar o de sortir de la feina. A Palafrugell hi havia el corn de Can Màrius per realitzar la mateixa feina.


diumenge, 13 / setembre / 2015

A les nou del matí, a Anglès, oficio les exèquies d’en Josep Rams (94 anys). Era d’Osor. Se li havia mort un fill, fa uns anys, quan anava a treballar al Golf de Pals, amb la família Parera. Pel camí, a l’alçada de Rupià, se li tirà un cotxe al damunt.  Un altre fill seu,  l’Emili, és ben conegut ja que és l’arxiver municipal d’Anglès.  Hi participa una bona volada de gent.

A dos quarts d’onze celebro la missa de Sant Martí Sapresa. Encara puc assaborir alguna figa però ja van a la baixa.  

Quan acabo de Sant Martí baixo cap a Constantins. A les dotze hi tinc la missa de la festa major. Hi participen una seixantena de persones, com sempre, ens hi acompanya el “cor parroquial”.  Tota l’església està neta i endreçada, però les humitats se la van menjant, especialment a la sagristia on sembla que l’aigua hi entrà a raig algun dia de pluja.

Sortint de la missa, saludo l’alcalde del municipi, l’alcalde de Sant Gregori. Li comento que caldria adaptar l’edifici per donar-li diversos usos (com una mena de sala polivalent). Si no ho fem així, ens caurà al damunt.

Mentre fem el pica-pica que han preparat els veïns, també saludo i parlo amb la Montse i el seu marit. Ells veuen claríssima la proposta.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Feia dies que no m’hi arribava. En Joan ha anat a servir el dinar de Constantins a Sant Gregori.

Esmerço la tarda a llegir,  a escriure, a parlar amb amics, a descansar... 


dilluns, 14 / setembre / 2015

Vaig a l’ambulatori on hi tinc concertada una visita amb el metge. La tensió és correcte però cal controlar millor la dieta per evitar greixos i, sobretot, per controlar millor el sucre. Queda clar que sóc massa dolç.

Participo i celebro a la missa de la festa de l’ermita de Serralllonga, al terme de Brunyola, ja gairebé a Vilobí, però de la parròquia de Brunyola, veïna de Sant Martí Sapresa.  

A la missa hi assisteixen 42 feligresos de l’entorn (alguns els conec ja de Sant Martí Sapresa), 11 religioses del monestir de Santa Clara i 5 capellans: Mn. Esteve Sureda, Mn. Ramon Alventosa, Mn. Lluís Mitjà, Mn. Jordi Pascual i jo, com a rector de Sant Martí Sapresa, veí de Brunyola. Predica Mn. Ramon i les clarisses porten el cant.

L’Esteve ens convida els companys a dinar a Sant Dalmai, al restaurant La Crosa. La tertúlia és animada parlant de la situació del bisbat. Les properes eleccions també ocupen bona part de la sobretaula, Tenim clares les opcions independentistes i el daltabaix que pot suposar el que no guanyin. 

Per temes relacionats amb la meva investigació parlo amb el periodista Josep Playà, bon coneixedor de l’art del s. XX a les nostres comarques.

Al vespre, els cantaires de Sant Miquel reprenen les sessions d’assaig. Es preparen per acompanyar la missa a Sant Amanç, el proper diumenge.   


dimarts, 15 / setembre / 2015

El matí venen els paletes. Gràcies a Déu! Els esperava des d’abans de l’estiu. Han de netejar els teulats i sanejar diversos racons que provoquen molta humitat, sobretot damunt del cambril de la Mare de Déu del Remei i, de rebot, al pis on visc.

A la tarda, a la Cellera,  tenim reunió de la colla de companys de l’arxiprestat. Comencem fent una pregària. Ens informem de diverses notícies: companys malalts, robatoris (a Sant Martí Sapresa, a Santa Margarita de Vilobí d’Onyar...). També parlem de la situació política del país i de l’entusiasme que hi ha per fer un pas junts per assolir més llibertat i més dignitat. Sembla que tots estem convençuts que cal que surtin elegits una majoria generosa de candidats independentistes.  La crisi dels refugiats també ens ocupa bona part del temps. Parlem també dels reptes i de les dificultats del curs que comencem: catequesi, celebracions...
  

dimecres, 16 / setembre / 2015

Tenim les exèquies de la Remei Vilà Moner (97 anys). Era de Can Moner del Pasteral i era vídua d’en Josep Gelada de Can Figueriques on hi venien carbó i gasoil. Era devota de l’església de Sant Amanç i havia procurat equipar-la de la roba d’altar necessària. Aquesta setmana encara va fer-hi portar un ram de flors. Presideix les exèquies el claretià P. Jordi Tarrés ja que és cosí de la difunta.

En Josep Gelada, el marit de la Remei,  havia estat el fiscornaire de la cobla orquestra As d’Anglès

La cobla l’havia fundat en Pere Masats que interpretava la tenora, el trombó i el piano, havia composat sardanes, fundà una fàbrica de llapis, va ser alcalde d’Anglès el 1931...  La cobla també interpretà jazz. De la cobla també en va formar part en Pic d’Amer (contrabaix).

Cap al migdia, la Luisa, amb al seva assistent, em venen a demanar per visitar l’església. Només faltaria!

Vaig a dinar a Banyoles. Passo per Sant Gregori i deixo una comunicació de casament al registre civil. El trajecte fins a Banyoles, passant per Constantins i Sant Gregori, és uns 5 quilòmetres més curt.

A la tarda porto unes quantes capses de llibres a la biblioteca del seminari. No trobo cap obstacle per arribar-hi tot i que encara s’està rodant alguna escena de Joc de Trons (sembla que avui és el darrer dia).

Puc saludar en Joan Ferrer (no l’havia trobat des que havíem assistit a la defensa de la tesi d’en Jaume Angelats, ja fa uns 8 anys), en Josep Clara, l’Àngel Rodríguez...

A la tarda fosqueja aviat. Quan arribo a la rectoria, cap a les 9, ja es fosc del tot. Al pati de la doma no hi ha ningú. Però m’adono que hi ha algú a la porta d’entrar a la casa. Darrera una de les reixes es veu quelcom que es belluga. No acabo de distingir de què es tracta. En un primer moment penso que és una serp. Però aviat m’adono que és la cua d’una ratassa que hi ha enfilada. No tinc res a les mans per foragitar-la, però fent fressa i picant la porta, aconsegueixo espantar-la i fer-la fora.  

Fa quatre anys que estic a Anglès. O potser fa més? Era un divendres i no vaig poder celebrar la primera missa a l’església parroquial. Recordo que em va recar molt.


dijous, 17 / setembre / 2015

Venen els paletes, Sembla que ja han cobert el contrafort que queda damunt la capella del Santíssim, han canalitzat l’entorn i han sanejat aquell racó que queda al costat de tramuntana, on no hi toca mai el sol.

Al matí vaig a correus a enviar el meu vot per les eleccions del dia 27. Espero que els meus candidats ho facin bé i facin tot el possible per assolir la independència del nostre país. 

Em comuniquen la mort de la Montserrat Julià Riera (86a) que vivia a la Triassa. Avisat per la Maria Pèlach,  veïna seva i cosina del seu marit que l’ha atès aquests darrers temps amb tot l’afecte, m’havia acomiadat de la Montserrat fa una setmana encomanant-la en mans del bon Déu. Ara ja ha travessat a l’altra riba del mar de la vida i allà es trobarà amb el Mestre que la convidarà a compartir la càlida tendresa de l’amor de Déu.


divendres, 18 / setembre / 2015

Oficio les exèquies de la Montserrat Julià. Era filla de can Xuieques, una casa del municipi d’Anglès i de la parròquia de Sant Martí Sapresa, on fou batejada. I el seu marit, l’Agustí, era de can Rossinyol,  també d’Anglès i de la parròquia de Sant Martí Sapresa. L’abril del 2012 morí el seu marit, l’Agustí Sureda Pélach (amb 88 anys). El gener del 2013 morí el  germà de la Montserrat, en Josep (amb 80 anys), el que vivia a can Xuieques. En Josep era bessó d’en Genís que morí el juny del mateix 2013 i que vivia amb la Montserrat. Que el cel es puguin trobar tots plegats, i esperem que no hi hagi cap temperi.  

A la cerimònia hi participen els nebots i els veïns. Avui toca llegir les benaurances i escullo la versió de sant Lluc “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. I sant Pau, a la primera carta dedicada a Timoteu, ens ho ha deixat clar: “Hem vingut a aquest món sense res, i ens n’anirem sense endur-nos-en res. Acontentem-nos de tenir menjar i vestit. Els que volen enriquir-se cauen en temptacions i llaços del diable, en molts desigs insensats i perniciosos que enfonsen els homes en la ruïna i en la perdició. L’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per amor al diner, alguns s’han allunyat de la fe i s’han clavat al cor les espines de molts sofriments”.  

Vaig cap Olot. A l’Art Cristià hi recullo les imatges restaurades de sant Pere i de sant Pau de l’església de Sant Martí Sapresa. Fa més de mig any que els hi vaig portar.

Faig un tomb per Olot i ho aprofito per visitar l’exposició dedicada a en Miquel Plana  a l’Hospici i a Sant Ferriol. Precisament, a Sant Ferriol, hi puc saludar la seva vídua, la Conxita. Quan li recordo agraït que en Miquel em va dissenyar el recordatori i el llibret de la meva ordenació, em reconeix. 

Cap a les dues vaig a casa d’en Pep, a la ronda Fluvià. També hi ha en Miquel. Parlem de les pintures del seu pare, dels germans, dels fills, d’en Lluís Güell, de les eleccions, de la situació del bisbat... 

De retorn, m’arribo a l'església de Sant Martí Sapresa a deixar-hi les imatges restaurades. Sempre que vaig a Sant Martí Sapresa hi vaig amb la por al cos, amb el temor de trobar-me l’església esbotzada i desmantellada.  

Ara ja hi falten menys imatges per restaurar! Quan vagi a l'Art Cristià a recollir les que tenen per restaurar (M. de D. dels Dolors i Nen Jesús amb la Sagrada Forma), hi hauré de portar la imatge del Sagrat Cor i, més endavant, la de sant Josep.

A la doma, treballo una mica preparant un llibret dedicat a la Mare de Déu del Remei.


diumenge, 13 de setembre del 2015

Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat...

dissabte, 5 / setembre / 2015

Quan em llevo, em diuen que hi ha un parell de cigonyes al campanar. A qui m’ho ha dit, li comento que deu veure les broques del rellotge. Quan baixo i obro les portes de l’església, veig que les cigonyes estan situades al costat occidental i, clar, des del dormitori no les veia. També en veig algunes damunt de les cases del poble i es veu que també n’hi ha als arbres del jardí de can Cendra. Sembla que es van acostumant a agafar aquest trajecte per fer el retorn cap a zones més càlides. Per fer el camí d’anada cap el nord, encara no se les veu passar per aquí.

Al matí preparo les celebracions del cap de setmana. I, cap el migdia, vaig cap a Calders a beneir el matrimoni d’en Bernat i de la Jennifer.  Ara també s’agafen fotografies amb un dron. Cada vegada es compliquen més les celebracions: entenc que molta gent no es vulgui casar.  

A la tarda, oficio les misses anticipades de Bonmatí i la d’Anglès. Quan he acabat, al pis hi arriba la murga de les gales.
En Miquel Àngel em comunica la mort del seu oncle, l’escultor  Modest Fluvià i Aiguabella. Nascut a Sant Esteve de Bas fa 90 anys, ha mort a Olot aquest dissabte  05·09·15. Fou l’escultor que tallà les imatges de la Immaculada i del Sant Crist de l’església de Santa Maria de Bonmatí (1975). Cal agrair-li també tantes imatges venerades a altres esglésies del les nostres comarques: St. Martí (Romanyà de la Selva), St. Esteve (Sant Esteve de Bas), St. Vicenç (Maià de Moncal), St. Sebastià (Cadaqués), St. Cugat (Salt), St. Cebrià (Flaçà), St. Pere (Gombreny), St. Joan (Borgonyà de Terri), St. Hilari (Cardedeu),  St. Josep (Catedral de Lleida),  M. de D. de Finestres, M. de D. d’Erols (Llambilles), M. de D. de Sant Pere de Banyoles,  M. de D. del Tura pel geriàtric del Tura d’Olot,  Creu de Terme de Banyoles ... També ha tallat nombroses figures de pessebre. Encomanem-lo a Déu.


diumenge, 6 / setembre / 2015

Celebro la missa de les 9 del matí i la de Sant Martí. No em puc estar d’arreplegar i menjar alguna figa de les moltes que hi ha a les figueres que hi ha per l’entorn de l’església de Sant Martí. Sort que només duren 15 dies!

Vaig a visitar la Maria. Em conviden a prendre llet i cafè i a menjar alguna avellana torrada. És el costum.

A les dotze hi ha la missa solemne de les Gales d’Anglès. A la missa invoco el patrocini de sant Miquel, el titular de la parròquia. Animen la celebració els Cors alegres i els Cantaires de Sant Miquel. Hi assisteixen l’alcalde, el tinent d’alcalde i tres regidors. Proposo que les nostres parròquies hauríem d’acollir alguna família refugiada.

Quan acabo la missa surto cap a Bonmatí per  oficiar-hi les exèquies de la Paquita, la sagristana de l’església de Bonmatí durant tant temps. Hi assisteixen els Frigola de Calella ja que un dels néts de la Paquita treballa a la seva oficina, i n’estan molt contents.

Dino a la Barca de Sant Julià. Està ple a rebotir. Però per mi hi ha encara un lloc. Passo la tarda a la doma llegint, escrivint, parlant amb amics...


dilluns, 7 / setembre / 2015

A primera hora ve el fuster. Anem  a Sant Martí Sapresa. Cal arreglar un parell de finestres i col·locar un parell de suports per imatges de sant Salvador d’Horta i sant Dalmau Moner, unes imatges del taller d’en Josep Espelta.

Al migdia, a Anglès, celebrem la missa dels difunts. M’hi acompanyen en Ramon Oller, l’Enric Costa, en Félix Mussoll, en Pere Domènech i en Jaume Angelats.  Predica l’Enric i parla dels anys que va ser capellà de Sant Martí compartint les responsabilitats amb el d’Anglès, que era Mn. Josep Tomàs. També havia estat rector d’Amer.  I es fa escoltar.

Anem a dinar plegats. I la conversa es va animant parlant de la situació esperançadora del país, parlant de companys, de la nostra feina...  Alguns han de marxar aviat. Amb en Jaume i en Pere continuem la tertúlia al pis. Ens podem al dia de tota mena d’informacions.   

Quan se’n van, vaig a la Sala Fontbernat a visitar l’exposició de pintures del col·lectiu 9ART ANGLÈS a la sala Fontbernat amb pintures de Angés García Ibáñez, Enric Rubió, Tomàs Vila, Pere Ventura Julià, Monika Gryguerm, Joan Abras, Cristóbal Pérez García, Lluís Parramon, Fermí Colomer, Àngel Asensio, Joan Colomer, Ana Hernández,  Xavier Bisbe, Francesca Escobar, Javier Zorrilla, Odu Carmona, Cesc Farré.

També visito l’exposició de fotogràfica “Colors” d’en Jordi Gamell, en fill de la Conxita Balaguer, a la biblioteca Joaquim Bauxell, la biblioteca nova.


dimarts, 8 / setembre / 2015

Per la ràdio, escolto les declaracions del teòleg Krysztof Charamsa que forma part de la Congregació de la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. Afirma que la doctrina cristiana reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i desautoritza les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

També llegeixo la carta oberta d’un col·lectiu divers de cristians catalans demanant als cristians d’Espanya respecte a les aspiracions nacionals d’Espanya. Entre els signants hi ha Mn. Ballarín, el Pare Manel, el P. Hilari Raguer, Mn. Xavier Morlans, el P. Pere Lluís Font, .o en Josep M. Cullell que forma part d’un organisme del Vaticà..   Es veu que per poder publicar aquesta carta a El Mundo només han pogut fer-ho pagant com si fos publicitat.

Dino a Banyoles celebrant el sant de la Nuri. Som una colla.

Torno aviat cap a la doma.

Apareix de nou en Taras que ve a fer d’escolà. Aquest estiu ha estat a Ucraïna. El veig un xic més fet. Em comenta que la setmana vinent l’han d’operar d’un peu, a Sant Joan de Déu.


dimecres, 9 / setembre / 2015

És matí de despatx. Hi ha tranquil·litat. Puc enllestir el suplement del full. Hi copio la declaració dels bisbes de Catalunya en motiu les eleccions del 27 de setembre on reconeixen el valor plebiscitari que tindran. També hi reprodueixo la nota del bisbat de Girona per organitzar l’acollida de famílies de refugiats.

Cap a les dues em telefonen que vagi a assistir una persona malalta que sembla que vol travessar l’Estígia. Sort que a l’altra riba hi ha el Senyor fent una brasa per convidar-nos a compartir la calidesa de la seva tendresa.

Acabo tard i vaig a dinar a La Rutlla. Hi ha una colla d’homes que hi arreglen el poble. També hi ha un grup de mestres que  estan dinant: ja han començat a preparar el nou curs i els desitjo bona feina.

A mitja tarda quedem sense corrent elèctric. Faig un tomb pel barri vell per assegurar-me que no només és problema de la doma.  Sembla que el problema arriba fins La Cellera. Renoi, i després anaven dient que amb la MAT es solucionarien tots els problemes de subministrament.  La Pilar em comenta que s’ha cremat una torre elèctrica entre Anglès i la Cellera.


dijous, 10 / setembre / 2015

El matí feinejo pel despatx i acabo un article de la imatge de la Mare de Déu de Solius  per la Revista del Baix Empordà.

Vaig a un parell de botigues de xinesos. Les tenen farcides d’estelades de tota mena. Sembla que els xinesos ho tenen més clar que els del PP.

De Palafrugell, venen a veure’m en Lluís Molinas, en Ferran, en Josep Esteve i en Joan. Em conviden a dinar a la Fonda Tarrés. M’informen de diverses coses de Palafrugell. També parlem del pintor Guillem Soler. Es veu que han adquirit diversos esbossos de les pintures que va realitzar per les nostres esglésies. És  una pena que es dispersi aquest patrimoni.

Quan pujo a la doma, em truquen des de Sant Martí Sapresa per comunicar-me que han esbotzat la porta de la rectoria. Vaig a comprar un cadenat i m’hi adreço.

Abans d’entrar a la rectoria, truco els mossos d’esquadra. No tarden pas mitja hora. Entrem a la rectoria. Les portes d’accés estan destrossades. Se n’han endut dues làmpades d’aranya que les guardava per restaurar quan hi haguessin diners suficients. També se n’han endut un peu de ciri pasqual i els tubs de les canonades d’aigua.

Un cop fet l’atestat, vaig cap a Santa Coloma a fer la denúncia. Em poden atendre gairebé immediatament i acabo aviat.

Torno a Anglès i celebro la missa. Jesús, a l'evangeli, ens diu que si ens prenen la capa, també els donem el vestit. 

Quan acabo pujo al pis a preparar alguna cosa per endur-me demà. I vaig cap a l’antiga estació del carrilet on es forma la marxa de les torxes.

Ens trobem amb Mn. Ramon que ve de la Cellera. Entre tots fem una bona colla. Anem pel barri de Cuc, carrers Verneda i  Independència. Ens trobem plegats a la plaça dels Horts. Es fa la lectura del manifest, es llegeix algun altre escrit, parla l’alcaldessa, es canta els Segadors...  Hi manca un xic d’escenografia però no hi manca gens d’entusiasme.


divendres, 11 / setembre / 2015

Em telefonen des de Constantins. Estan netejant l’església per la festa major, aquest diumenge. Es veu que ha entrat molta aigua a la sagristia.

Col·loco bé les estelades a la doma i surto cap a Bonmatí. Es serveix un esmorzar popular a favor de la independència. Em toca fer un tast de les coques que s’hi ha presentat a concurs.

A dos quarts de dotze, a l’església,  celebro la missa de la festa dels vells. Quan acabem hi ha un parlament de l’alcalde i la coral interpreta algunes cançons populars catalanes. Tot plegat és un clam a favor de la independència.

Vaig cap a la doma, menjo un xic de fruita i prenc els medicament, em vesteixo la camiseta de la Via lliure  i recullo la motxilla. Vaig cap al carrer Pau Casals. Tot bull d’alegria i es branden senyeres i estelades de tota mena i de tota mida. Saludo els que vaig trobant: catequistes, membres del consell parroquial, col·laboradors litúrgics, cantants... Observo que hi ha gent diferent de la que hi participà l’any passat. La diada va esclatant.

Els vuit autocars surten ordenadament. També hi ha cotxes particulars. I cap a Barcelona que allà hi falta gent. Pel camí faig una becaina.  Cap a les 3 estem situats a la Ciutat Meridiana i, al cap de poc, l’autocar aparca al carrer Marina, prop del tram on ens situem els d’Anglès. Tot està a rebotir de gent. Vaig a un bar i em cal fer una estoneta de cua per anar al servei.

Estem a la rotonda de l’encreuament de la Meridiana amb els carrers Marina i Almogàvers. El nostre tram és el 126 i estic on acaba el 125. Estem darrera l’edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. És el tram a favor de l’eix de la cultura i de l’educació. Portem els punters de color taronja. Són dos quarts de quatre i ens cal esperar un parell d’hores perquè comenci la demostració.

Al meu entorn hi ha molt jovent d’Anglès. Van cantant el virolai i em miren quina cara hi poso i jo que m’hi afegeixo i els convido a venir a l’església a cantar-hi quan aconseguim la independència. En Marc podria dirigir bé la colla dels cantaires.

Mentre esperem, a més de cantar, prenem el sol, es fan fotografies, xiulem els helicòpters de la policia, enviem whatsapp als familiars i als companys situats a ves a saber quins trams, clamem per la independència, els diversos assistents ens anem saludant...  Al nostre entorn hi ha professors d’universitat, professors d’instituts, mestres, professionals qualificats,  gent gran i molta gent jove...

El moment culminant és quan passa el punter gegant que s’adreça cap el Parlament. Tothom esclatem en crits i salts a favor de la independència.  Quan finalment el punter arriba a terme, tothom salta d’alegria. I segueixen els parlaments. Tots han estat interessants, però un pèl llargs: en català, castellà i anglès; el president d’Òmnium Cultural, un representant de Suma, la delegada de les relacions internacionals, el president de la ANC.

I segueix la rumba d’en Peret: “Ella té molt poder, ella té molt poder, Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder”. Tothom, taral·lejant-la, santa i balla al ritme de la música.  Finalment s’interpreta els Segadors i acaba l’acte.

És el moment de desfer la Via Lliure a la República Catalana.  Passo per un bar. Em toca fer cua mitja hora per accedir al servei. I cap a l’autocar. Abans, tot esperant, estem asseguts a les voreres airejant-nos i relaxant-nos.

Sortim a les vuit tocades. Sortim per la Ronda de Baix, direcció Besós. Abans no hem sortit de Barcelona hi estem cap una horeta. Està tot embussat. Finalment, sortim per l’autopista del Maresme i, a Mataró, pugem pel Corró cap a l’autopista A2.

Ens aturem a l’Àrea del Montseny. Està tot embossat de gent. Hi trobo molta gent de Palafrugell, entre altres la Rita i en Miquel. .    

 Cap a les onze arribem a Anglès. La caminada em va bé per relaxar-me. Davant meu, a uns 50 metres, caminen la Teresa i en Pedro. Cap a dos quarts de dotze arribo a la doma. Menjo una fruita i miro un xic els informatius. El contrast és impressionant: entusiasme i admiració, els uns; els altres, menyspreu i ràbia. Què hi farem. Potser per això hi ha aquesta moguda i aquest procés.

Cap a la una vaig al llit i, en definitiva, molt satisfet d'haver participat a la manifestació a la Meridiana, a la Via Lliure cap a la República Catalana. Envio missatges de felicitació als organitzadors i a tots els participants,

No sé els participants han estat 500.000, 1.500.000 o 2.000.000. Tant se val. Però enlloc es parla dels que voldrien haver-hi participat i no han pogut:  persones grans, gent que estava treballant, gent amb obligacions familiars, els que han quedat retinguts als passadissos del metro, la gent dels balcons...

En aquest sentit seria interessant saber quantes persones han quedat tota la tarda penjades davant la pantalla de la televisió admirant l'espectacle i enyorant poder-hi participar

I faig memòria: aquesta ha estat la quarta vegada que participo a la moguda del 11 de setembre organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya. Vaig participar a la primera (el 2012), a la cadena humana (2013), a la V (2014) i ara a la Via Lliure. Som molts els que hem repetit, molt els que ja no hi són, molts els que s’hi ha afegit, molts que no els ha estat possible assistir-hi però voldrien haver-hi assistit...

I els altres, fent el sord.



diumenge, 6 de setembre del 2015

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada (salm 31)

Dissabte, 29 / agost / 2015

Al migdia vaig cap a Les Planes d’Hostoles, a Els Til·lers. A la capella de la Mare de Déu dels Til·lers, hi beneeixo el matrimoni de l’Arcadi i de la Marta. Els seus avis, l’Avel·lí, la Maria i la Paquita, estan molt i molt cofois.

A la tarda, Mn. Pere em comunica la mort de Mn. Anton Recio. Havíem estat companys 17 anys, ell a Calella de Palafrugell i Llafranc i jo a Palafrugell. Sempre em va tenir molta consideració i m’ajudà a situar-me a aquella parròquia i em va fer sempre costat.  

A Bonmatí em comenten que, entre dijous i divendres, es van aturar una cinquantena de cigonyes a les xemeneia de fàbrica i als arbres de l’entorn.

Sortint de la missa de Bonmatí m’assabento de la mort d’en Jordi Coll.

A la nit, la lluna fa el ple: el darrer ple de l’estiu. És espectacular. Una vegada més, a la nit, sento la música de la festa de Sant Julià de Llor. Primer les havaneres interpretades pel grup Terra Endins, que puc anar seguint i identificant. I tot seguit, el grup BLUE MOON interpreta música de balls clàssics. El sarau s’acaba cap a dos quarts de dues. Avui no ha estat tant sorollós.


diumenge, 30 / agost / 2015

Celebro la missa a Anglès. Quan vaig a l’església de Sant Martí, gaudeixo menjant figues de les que hi ha per l’entorn de l’església. Aquí, ningú els en fa cas. I jo, tantes que en menjaria (tot i que haig d’anar alerta, perquè porten molt sucre, però bé, d’aquí un mes, ja no n’hi haurà). A Sant Martí, una persona no es troba gaire bé. Sembla que només ha estat un desmai.

Quan acabo a Sant Martí, pujo a Sant Julià del Llor. Tenim l’ofici de la festa major. Hi participen una cinquantena de persones. Estrenem els goigs de sant Julià. Ben segur que ajudaran a recuperar la devoció al sant titular de l’església. La Remei m’ha ajudat a imprimir-los.

A les misses d’avui i a la meva pregària tinc un record per Mn. Mn. Antoni Recio i Rodríguez. Va néixer a Florida de Liébana (Salamanca) el 1933. La seva família es va traslladar a Blanes i ell va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1958 a Santa Maria de Blanes. Va ser vicari de la Cellera de Ter i de Cassà de la Selva. El 1961 fou destinat a Beget i Rocabruna i Bolós. També, un temps, va ser vicari de Palafrugell. El 1963 fou rector de Biert i, a partir del 1965, de Rocacorba i Adri i de Canet d'Adri (1966). Del 1970 al 1978 fou capellà del col·legi "Pericot" de Girona i consiliari de la Delegació Provincial de la Joventut a Girona. El 1971 fou també rector de Cartellà, Sant Medir i Montcal. El 1976 de nou va ser vicari de Palafrugell i el 1978, director titular del col·legi diocesà "Prats de la Carrera", fins al 1994 (quan el vaig succeir). El 1980 rector de Llofriu i el 1986 de Calella de Palafrugell i el 1987 de Mont-ràs. Es jubilà el 2013 i va anar a viure a la residència "Bisbe Sivilla" de Girona, on ha mort el 29 d'agost de 2015. 


dilluns, 31 / agost / 2015

A primera hora del matí ve el fuster per mirar alguna feina que ha de fer per la rectoria. Un dia o altre es farà.  

De nou porto el cotxe al taller per fer-hi una revisió i a reparar l’aire condicionat. Si em dóna gaires més disgustos, ja sé que em tocarà fer. Però esperem un any, a veure si puc rendibilitzar les darreres reparacions. L’Emili Rams m’acompanya amb el seu tot terreny. 

Vaig a cal apotecari i a l’oficina de correus per demanar el vot per correu.

Al migdia oficio les exèquies d’en Jordi Coll Arnau (82 a) de Can Fanera de La Cellera. Estava casat amb la Conxita Viñolas i tenen tres filles, una viu a Banyoles. L’església s’omple. Havia estat bon col·laborador de la parròquia.

Quan acabo les exèquies, en Manel em porta a recollir el cotxe i vaig a dinar a La Cellera celebrant sant Ramon. També hi ha en Félix que ens explica les sortides d’aquest estiu.

A la tarda vaig cap a Canet d’Adri, a les exèquies de Mn. Antoni Recio. D’aquesta parròquia, on havia estat rector, hi tenia bons amics i en guardava molts bons records i, a més, també hi té enterrats els seus pares.  

Només de baixar del cotxe em trobo amb la Lluïsa Bonal. Quan entro a l’església, atapeïda de gent, especialment de Calella de Palafrugell, Llafranc, Llofriu i Palafrugell. Hi saludo en Martí Pagès i la Pilar i els pares de la Pilar, l’Àngela Piferrer, la Victòria, en Jordi Castelló, la Rosa Salabert, la Isabel Castelló, el seu marit, els fills (en Marc i la Lídia) i una colla de companys del col·legi Prats de la Carrera: en Josep Miquel, en Joan Vilardell,  en Josep M. Farrerons, en Josep M. Mora, en Josep M. Soler i la Roser, la M. Àngels Gamundi, la Rosa Salabert, en Vicenç Rigau (el director), en Pere Pòrtulas... També hi trobo altra gent coneguda de La Cellera, de Palafrugell, de Llofriu... M’estranya l’absència del que ha estat company seu i successor. Presideix la cerimònia el bisbe i l’acompanyem una quarantena de capellans tots d’edat provada.

Al llarg de les exèquies i sobretot un cop han acabat puc admirar les pintures d’en Joan Orihuel i Barta que decoren l’església. En Palahí em contenta el que està fent per dignificar-les. El més interessant és una pintura que representa la anunciació. A la sagristia hi ha, desmuntat, el retaule de l’altar major. També, a una capella lateral,  hi ha el retaule del Roser amb els misteris del Rosari. I, en un armari, s’hi guarden els plafons del Viacrucis. Les pintures tenen un regust neoromànic però amb una personalitat remarcada.  

Quan acabem, marxo cap a Anglès, passant per Girona. I pràcticament hi ha els mateixos quilòmetres que passant per les Serres, que és per on he vingut.
  

dimarts, 1 / setembre / 2015

Em passo bona part del dia preparant el document comentant el desenvolupament del pla d’activitats i el pla de recerca per lliurar a la comissió avaluadora del Departament d’Art de la Universitat Autònoma. Espero que ho trobin correcte. I sinó, a repetir el primer curs.

També preparo un article sobre la imatge de la Mare de Déu de Solius que esculpí en Josep Martí Sabé, el 1968.

Un noi em ve a donar les gràcies perquè el vaig orientar per trobar feina i sembla que n’ha trobat. Millor així. Però li aconsello que ara no deixi d’estudiar.

 dimecres, 2 / setembre / 2015

Tinc matí de despatx. No hi ve gaire ningú. Venen les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra a esterrejar l’església. S’acosten les gales i cal que estigui endreçada i neta.

Cap a migdia surto per anar cap a Banyoles. Avui passo per Sant Gregori passant per Constantins. Llàstima que la carretera no estigui tota asfaltada.

A Can Teixidor, la Nuri em fa una repassada de l’ordinador. Hi guardo masses coses i s’embussa el correu.  

Em comuniquen la mort d’en Ramon Huix de Can Lledó, germà de la Cecília de can Perich. Feia quinze dies que havia participat a la missa d’aniversari en sufragi de la seva muller, la Nativitat Mascort, que morí fa un any.

Al vespre tinc la missa vespertina. Prego per en Ramon.


dijous, 3 / setembre / 2015

A la tarda, a Sant Martí Sapresa, oficio les exèquies d’en Ramon Huix Güell de can Lledó. L’església i l’atri queden plens de familiars, amics i veïns. Tothom canta i participa. Es coneix que en Ramon era un home de missa, com tota la família.

Sortint, m’entretinc a agafar figues per berenar. Sembla que, per aquests pobles, no els agraden massa les figues.

Per cert, tot mirant la rectoria de Sant Martí Sapresa mig abandonada, m’ha vingut al cap que el bisbat podria posar a disposició de les famílies de refugiats sirians les rectories que estan tancades i deixades de les nostres comarques sense que se’n tregui cap rendiment de cap mena. Aquesta no és l´única.

Acompanyo en Jan i en Raül a Santa Llogaia d’Algama. Van a fer caiac cap a França i aquí els recollirà un seu company de cap a Besalú.

Quan acaba la missa vespertina, després del toc d’oració, sona el tut d’Anglès. Es nota que comencen les gales, la festa major. 


divendres, 2 / setembre / 2015

Al matí visito els ancians impedits de cap a Bonmatí. Quan visito la Paquita m’adono que ja ha fet les maletes per marxar. M’acomiado d’ella i l’encomano a Déu amb la unció dels malats. No sé si arribarem a diumenge.

Quan acabo la passejada per Bonmatí, vaig cap a Constantins i cap a Sant Gregori per la carretera que voreja el Ter: llàstima que no estigui asfaltada (o potser millor). Plou una mica. Porto uns papers a l’ajuntament i m’entrevisto amb l’alcalde, en Joaquim Roca. Quedem per fer una visita al bisbat per si es pot reparar un xic l’església de Constantins.

Torno a la doma, dino i descanso una mica. A la tarda preparo una mica les misses del diumenge. 

Cap al tard en Josep em comunica la mort de la Paquita Amat (93a), la muller d’en Rosendo Casteyó de can Canela. Havia fet molt temps de sagristana de l’església de Bonmatí, amb Mn. Àngel, amb Mn. Joan i amb mi. Al cel sia!

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Al campanar hi ha tot de cigonyes. Recullo en Ramon i anem cap Amer, a la sala d’actes de la parròquia en Manel Cardellach hi fa una xerrada presentant arguments de pes a favor de l’opció independentista per part dels cristians. La xerrada l’ha organitzada el consell parroquial d’Amer. També hi ha Mn. Jesús Calm, alguna religiosa, algun professor d’universitat...  Entre tots superem les 80 persones.