diumenge, 27 de setembre de 2015

Un poble s'ha dreçat per viure dempeus!

 dissabte, 19 / setembre / 2015

El matí és tranquil i preparo les celebracions d’aquest diumenge.

Celebro les misses anticipades. La primera és a Bonmatí que celebrem de nou a l’església parroquial després d’un mes i mig celebrant-la a la capella de la família Bonmatí, més a prop de la colònia.

M’adono que al suplement del full m’he avançat una setmana en les informacions que hi publico. Arriba un moment que, preparant per endavant, es perd la noció de futur.


diumenge, 20 / setembre / 2015

A les misses d’avui, tant a Anglès com a Sant Martí, hi ha una assistència baixa.  

A Sant Amanç, l’església es fa petita. Hi ha força més d’un centenar de persones a l’interior. També hi canten els Cantaires de Sant Miquel. He consagrat una cinquantena de partícules però, a la comunió, faig curt. Sort que he guardat una mica de Vi consagrat i hi vaig sucant partícules per acabar de distribuir la comunió a tothom que ho vol.  

Com he fet a totes les misses, recomano que la gent participi il·lusionada a les eleccions de diumenge vinent triant d’anar junts per una opció positiva amb la voluntat de governar-nos del tothom. I és que, com he dit sempre, el millor és que tothom estigui tranquil a casa seva i, això si,  Déu a la cada de tots.

Dino amb la colla dels participants a l’Aplec convidat pels organitzadors. Som força més de 150 participants. Em situen al costat de l’Astrid, l’alcaldessa. Hi és amb el seu marit i la seva filla. Va bé que la puc conèixer un xic més. Em comenta que és d’origen argentí, per part de pare (Buenos Aires).  Llàstima de l’eixam de mosques que voleien per les taules. I el problema és que, si en mates una, en venen 100 a enterrament, com em va ensenyar l’Anton, a Sant Jordi Desvalls.

Quan he dinat, m’acomiado i vaig cap a casa. Descanso un xic i escric. Haig d’enllestir una ressenya sobre  la Mare de Déu del Remei per editar-la al CPL a la col·lecció Sants i Santes. A veure si l’acabo aquesta setmana.


Dilluns, 21 / setembre / 2015

Dia tranquil i de treballar per dintre: algun article, el fulletó de la Mare de Déu del Remei, les anotacions que cal fer a l’agenda, algun assentament als llibres de registres....

Tal com em va recomanar el metge, a la darrera visita, sopo una amanida d’enciam o d’escarola amb un xic de llegums o, millor dit, de granussa, que és com ho diem els banyolins. Sembla que em va bé.


Dimarts, 22 / setembre / 2015

Vaig al Baix Empordà. Visito la tieta de Can Mateu Pons. També saludo la Maria Morató i altres persones conegudes. Em comenten que avui estan operant en Lluís perquè se li gangrenava una cama, i que està molt malament. Tantes vegades que ens havíem saludat. Era un bon vigilant de la casa i tot el dia caminava amunt i avall pels passadissos de la residència. Jo li deia: “Lluís, tan ràpid que vas, vigila de no passar de llarg”.

Vaig a dinar a un restaurant popular. Com que estic sol, m’arriben bé els comentaris de les taules de l’entorn. Gairebé totes parlen de les eleccions de diumenge manifestant unes postures decidides pel si. Veurem.

A la tarda, vaig a comprar. Sempre em trobo amb gent coneguda. Un noi que, sovint, m’havia servit quan anava a dinar a l’Arcobaleno, em ve a saludar efusivament.

Mentre vaig cap a Anglès, el sol em ve de cara. Arribo a Anglès un xic cansat.


Dimecres, 23 / setembre / 2015

Avui en Jaume Angelats fa la lliçó inaugural del Col·loqui Internacional “Caim e Abel: Família e conflito” a la Universidadede Aveiro, a Portugal. Segur que serà brillant.  

Al matí tinc el despatx obert. Quan el despatx està obert, no ve gaire gent. Quan no és hora de despatx, sempre ve algú a preguntar alguna cosa (o bé em telefonen per concretar algun bateig o bé algun sufragi). Benvinguda la bona gent!

Vaig a dinar a Banyoles. A la tarda, mentre faig un xic de migdiada, faig un grup de whatsapp (de xip-xap) amb una colla d’amics de fora de la Vall de les Esglésies. També renovo el grup de la Vall de les Esglésies. Ara, només es comparteixen missatges referits a les eleccions del 27. Espero que no hi hagi una frustració col·lectiva.


Dijous,  24 / setembre / 2015

Em llevo amb torticolis aguda i refredat com una sopa. Catxis dena!
A les 10 oficio les exèquies d’en Joan Artigas Peracaula. Havia nascut a Sant Climent d’Amer fa 91 anys. La Paquita m’informa que, amb la seva família, tenia el bar / restaurant  Cal Primerenc de Sant Julià. Ara era vidu de la Maria Vilanova. Vivia prop de la font del Canyo.

Quan acabo vaig de dret cap a Calonge. M’hi esperen la M. Antònia i l’Andreu per realitzar una sessió d’inventari. Són interessants les dues teles dedicades a sant Martí del pintor Ramon Reig de Figueres, també un rotllo amb 12 campanes (n’hi manca una que trobem en un altre lloc) amb us suports policromats. I encara hi ha l’altar de ceràmica d’en Raventós i teles d’en Viñals, la Feuli Tola, l’Àngel Serrano, un tal Lleg...

Mn. Josep Lafont ens convida a dinar. També ens trobem amb en Pep Bofill. Fem un xic de tabola. Dinem bé i en Pep ens treu alguna foto que publica al seu perfil.

Quan acabem el dinar, pugem a la capella de Santa Maria del Collet, l’antiga església de Santa Maria del Mar. I anem tot seguit a l’església de Sant Antoni de Calonge on hi ha una imatge molt esvelta de la Mare de Déu d’en Fita ben interessant (del 1968), els vitralls de l’església (també d’en Fita) i una imatge barroca de sant Pere.  

Arribo a temps a Anglès per la missa vespertina.


divendres, 25 / setembre / 2015

Quan em llevo, la torticolis continua molt aguda. De bon matí m’arriba alguna felicitació. Em faig vell: avui tinc 62 raons per confirmar-ho !

Vaig cap a Girona. A les 10, amb l’alcalde de Sant Gregori, en Quim Roca, ens entrevistem amb en Quim Giol. A veure si, entre tots, podem fer una bona reparació de l’església parroquial de Constantins. La meva proposta és la de fer una cessió d’ús a l’Ajuntament de Sant Gregori per tal que transformi el recinte amb un espai polivalent, reservant-nos el dret de celebrar-hi la missa per les festes majors i sempre que convingui, i d’oficiar-hi altres actes litúrgics que puguin sorgir (batejos, casaments, exèquies... ). De fet, ara fa quatre anys que en sóc rector i únicament hi he celebrat les misses de les festes majors (2 a l’any) i, per tant, ara n’hi porto celebrades unes 8 misses.

Quan acabem, em trobo amb en Pere Bellvert i passo un moment per la llibreria. De moment, res de nou.

També m’arribo a les oficines d’Adesles a liquidar algun tema pendent.

A la plaça Catalunya em trobo amb en Jordi Pla. El felicito per la nova etapa que inicia a la seva vida al servei del nostre bisbat. I m’indica on puc trobar informació referida a la proposta d’en Salvador Dalí de pintar i decorar el baptisteri de Sant Pere de Figures.

Vaig a visitar i a parlar amb Mn. Joan Busquets. Em recorda que la seva mare era de Pals. Parlem també del seu germà, en Lluís, que va morir el 4 de desembre del 2014, ara farà l’any. I sobretot parlem dels germans Busquets i Mollera, especialment del pare de Mn. Joan, també de Mn. Narcís i, òbviament, d’en Jaume. Em comenta diversos detalls referits a la Guerra Civil i de dos grans moments vergonyosos i vergonyants de la societat civil gironina que segons la seva mare van ser: la destrucció del monestir de les bernardes (el 19 de juliol del 1936) i l’assassinat d’en Carles Rahola, on únicament Mn. Josep Morera es presentà quan el jutjaven per acompanyar la família i per declarar: “S’està cometent l’assassinat d’un home honrat. Potser no tenia la fe que jo tinc, però és un home honrat”.  

També m’indica diverses referències d’articles i llibres que em caldrà consultar i incorporar a la meva recerca. I m’obsequia amb el llibre escrit pel seu germà sobre l’oncle Jaume Busquets i Mollera, un gran artista noucentista de Girona amb obra seva a la façana de la Sagrada Família de Barcelona, a la Catedral de Girona, a Les Planes, a Begur... 

De retorn, dino a la Barca de Bescanó. Els comentaris de les taules de l'entorn van del 27 de setembre. La torticolis sembla que s’aguditza.  I arribo aviat a la doma. Descanso una mica. Tot i que m’he farcit de d’analgèsics, la torticolis no remet.

A les 6 oficio les exèquies de l’Antònia Hernández, vídua de l’Alfonso Mulero (89 anys).  La Rossa m’informa que la seva família havia viscut a La Cellera a una casa que en deien la Quadra i ella sovint se la coneixia com l’Antònia de la Quadra. A les exèquies també hi assisteixen els besnéts, un d’ells és un nadó de pocs dies. els néts i els besnéts a les exèquies dels seus avis, és un dels millors obsequis que es pot mostrar. I l’enterren al cementiri de la Cellera on també hi ha enterrat el seu marit.

I a dos quarts de vuit celebro la missa. El dolor es va aguditzant. Espero que això sigui com un gra i que, en un moment o altre, esclati i s’alleugereixi.

Sopo lleuger i prenc un bon calmant. I abans d’acotxar-me, un got de llet calenta amb un bon raig de conyac. I, bona nit, cargols. 

1 comentari:

  1. Encara que sigui amb retard, moltes felicitats. A veure si al final de la nit tenim alguna cosa més a celebrar. Petons

    ResponSuprimeix