diumenge, 6 de setembre de 2015

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada (salm 31)

Dissabte, 29 / agost / 2015

Al migdia vaig cap a Les Planes d’Hostoles, a Els Til·lers. A la capella de la Mare de Déu dels Til·lers, hi beneeixo el matrimoni de l’Arcadi i de la Marta. Els seus avis, l’Avel·lí, la Maria i la Paquita, estan molt i molt cofois.

A la tarda, Mn. Pere em comunica la mort de Mn. Anton Recio. Havíem estat companys 17 anys, ell a Calella de Palafrugell i Llafranc i jo a Palafrugell. Sempre em va tenir molta consideració i m’ajudà a situar-me a aquella parròquia i em va fer sempre costat.  

A Bonmatí em comenten que, entre dijous i divendres, es van aturar una cinquantena de cigonyes a les xemeneia de fàbrica i als arbres de l’entorn.

Sortint de la missa de Bonmatí m’assabento de la mort d’en Jordi Coll.

A la nit, la lluna fa el ple: el darrer ple de l’estiu. És espectacular. Una vegada més, a la nit, sento la música de la festa de Sant Julià de Llor. Primer les havaneres interpretades pel grup Terra Endins, que puc anar seguint i identificant. I tot seguit, el grup BLUE MOON interpreta música de balls clàssics. El sarau s’acaba cap a dos quarts de dues. Avui no ha estat tant sorollós.


diumenge, 30 / agost / 2015

Celebro la missa a Anglès. Quan vaig a l’església de Sant Martí, gaudeixo menjant figues de les que hi ha per l’entorn de l’església. Aquí, ningú els en fa cas. I jo, tantes que en menjaria (tot i que haig d’anar alerta, perquè porten molt sucre, però bé, d’aquí un mes, ja no n’hi haurà). A Sant Martí, una persona no es troba gaire bé. Sembla que només ha estat un desmai.

Quan acabo a Sant Martí, pujo a Sant Julià del Llor. Tenim l’ofici de la festa major. Hi participen una cinquantena de persones. Estrenem els goigs de sant Julià. Ben segur que ajudaran a recuperar la devoció al sant titular de l’església. La Remei m’ha ajudat a imprimir-los.

A les misses d’avui i a la meva pregària tinc un record per Mn. Mn. Antoni Recio i Rodríguez. Va néixer a Florida de Liébana (Salamanca) el 1933. La seva família es va traslladar a Blanes i ell va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1958 a Santa Maria de Blanes. Va ser vicari de la Cellera de Ter i de Cassà de la Selva. El 1961 fou destinat a Beget i Rocabruna i Bolós. També, un temps, va ser vicari de Palafrugell. El 1963 fou rector de Biert i, a partir del 1965, de Rocacorba i Adri i de Canet d'Adri (1966). Del 1970 al 1978 fou capellà del col·legi "Pericot" de Girona i consiliari de la Delegació Provincial de la Joventut a Girona. El 1971 fou també rector de Cartellà, Sant Medir i Montcal. El 1976 de nou va ser vicari de Palafrugell i el 1978, director titular del col·legi diocesà "Prats de la Carrera", fins al 1994 (quan el vaig succeir). El 1980 rector de Llofriu i el 1986 de Calella de Palafrugell i el 1987 de Mont-ràs. Es jubilà el 2013 i va anar a viure a la residència "Bisbe Sivilla" de Girona, on ha mort el 29 d'agost de 2015. 


dilluns, 31 / agost / 2015

A primera hora del matí ve el fuster per mirar alguna feina que ha de fer per la rectoria. Un dia o altre es farà.  

De nou porto el cotxe al taller per fer-hi una revisió i a reparar l’aire condicionat. Si em dóna gaires més disgustos, ja sé que em tocarà fer. Però esperem un any, a veure si puc rendibilitzar les darreres reparacions. L’Emili Rams m’acompanya amb el seu tot terreny. 

Vaig a cal apotecari i a l’oficina de correus per demanar el vot per correu.

Al migdia oficio les exèquies d’en Jordi Coll Arnau (82 a) de Can Fanera de La Cellera. Estava casat amb la Conxita Viñolas i tenen tres filles, una viu a Banyoles. L’església s’omple. Havia estat bon col·laborador de la parròquia.

Quan acabo les exèquies, en Manel em porta a recollir el cotxe i vaig a dinar a La Cellera celebrant sant Ramon. També hi ha en Félix que ens explica les sortides d’aquest estiu.

A la tarda vaig cap a Canet d’Adri, a les exèquies de Mn. Antoni Recio. D’aquesta parròquia, on havia estat rector, hi tenia bons amics i en guardava molts bons records i, a més, també hi té enterrats els seus pares.  

Només de baixar del cotxe em trobo amb la Lluïsa Bonal. Quan entro a l’església, atapeïda de gent, especialment de Calella de Palafrugell, Llafranc, Llofriu i Palafrugell. Hi saludo en Martí Pagès i la Pilar i els pares de la Pilar, l’Àngela Piferrer, la Victòria, en Jordi Castelló, la Rosa Salabert, la Isabel Castelló, el seu marit, els fills (en Marc i la Lídia) i una colla de companys del col·legi Prats de la Carrera: en Josep Miquel, en Joan Vilardell,  en Josep M. Farrerons, en Josep M. Mora, en Josep M. Soler i la Roser, la M. Àngels Gamundi, la Rosa Salabert, en Vicenç Rigau (el director), en Pere Pòrtulas... També hi trobo altra gent coneguda de La Cellera, de Palafrugell, de Llofriu... M’estranya l’absència del que ha estat company seu i successor. Presideix la cerimònia el bisbe i l’acompanyem una quarantena de capellans tots d’edat provada.

Al llarg de les exèquies i sobretot un cop han acabat puc admirar les pintures d’en Joan Orihuel i Barta que decoren l’església. En Palahí em contenta el que està fent per dignificar-les. El més interessant és una pintura que representa la anunciació. A la sagristia hi ha, desmuntat, el retaule de l’altar major. També, a una capella lateral,  hi ha el retaule del Roser amb els misteris del Rosari. I, en un armari, s’hi guarden els plafons del Viacrucis. Les pintures tenen un regust neoromànic però amb una personalitat remarcada.  

Quan acabem, marxo cap a Anglès, passant per Girona. I pràcticament hi ha els mateixos quilòmetres que passant per les Serres, que és per on he vingut.
  

dimarts, 1 / setembre / 2015

Em passo bona part del dia preparant el document comentant el desenvolupament del pla d’activitats i el pla de recerca per lliurar a la comissió avaluadora del Departament d’Art de la Universitat Autònoma. Espero que ho trobin correcte. I sinó, a repetir el primer curs.

També preparo un article sobre la imatge de la Mare de Déu de Solius que esculpí en Josep Martí Sabé, el 1968.

Un noi em ve a donar les gràcies perquè el vaig orientar per trobar feina i sembla que n’ha trobat. Millor així. Però li aconsello que ara no deixi d’estudiar.

 dimecres, 2 / setembre / 2015

Tinc matí de despatx. No hi ve gaire ningú. Venen les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra a esterrejar l’església. S’acosten les gales i cal que estigui endreçada i neta.

Cap a migdia surto per anar cap a Banyoles. Avui passo per Sant Gregori passant per Constantins. Llàstima que la carretera no estigui tota asfaltada.

A Can Teixidor, la Nuri em fa una repassada de l’ordinador. Hi guardo masses coses i s’embussa el correu.  

Em comuniquen la mort d’en Ramon Huix de Can Lledó, germà de la Cecília de can Perich. Feia quinze dies que havia participat a la missa d’aniversari en sufragi de la seva muller, la Nativitat Mascort, que morí fa un any.

Al vespre tinc la missa vespertina. Prego per en Ramon.


dijous, 3 / setembre / 2015

A la tarda, a Sant Martí Sapresa, oficio les exèquies d’en Ramon Huix Güell de can Lledó. L’església i l’atri queden plens de familiars, amics i veïns. Tothom canta i participa. Es coneix que en Ramon era un home de missa, com tota la família.

Sortint, m’entretinc a agafar figues per berenar. Sembla que, per aquests pobles, no els agraden massa les figues.

Per cert, tot mirant la rectoria de Sant Martí Sapresa mig abandonada, m’ha vingut al cap que el bisbat podria posar a disposició de les famílies de refugiats sirians les rectories que estan tancades i deixades de les nostres comarques sense que se’n tregui cap rendiment de cap mena. Aquesta no és l´única.

Acompanyo en Jan i en Raül a Santa Llogaia d’Algama. Van a fer caiac cap a França i aquí els recollirà un seu company de cap a Besalú.

Quan acaba la missa vespertina, després del toc d’oració, sona el tut d’Anglès. Es nota que comencen les gales, la festa major. 


divendres, 2 / setembre / 2015

Al matí visito els ancians impedits de cap a Bonmatí. Quan visito la Paquita m’adono que ja ha fet les maletes per marxar. M’acomiado d’ella i l’encomano a Déu amb la unció dels malats. No sé si arribarem a diumenge.

Quan acabo la passejada per Bonmatí, vaig cap a Constantins i cap a Sant Gregori per la carretera que voreja el Ter: llàstima que no estigui asfaltada (o potser millor). Plou una mica. Porto uns papers a l’ajuntament i m’entrevisto amb l’alcalde, en Joaquim Roca. Quedem per fer una visita al bisbat per si es pot reparar un xic l’església de Constantins.

Torno a la doma, dino i descanso una mica. A la tarda preparo una mica les misses del diumenge. 

Cap al tard en Josep em comunica la mort de la Paquita Amat (93a), la muller d’en Rosendo Casteyó de can Canela. Havia fet molt temps de sagristana de l’església de Bonmatí, amb Mn. Àngel, amb Mn. Joan i amb mi. Al cel sia!

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Al campanar hi ha tot de cigonyes. Recullo en Ramon i anem cap Amer, a la sala d’actes de la parròquia en Manel Cardellach hi fa una xerrada presentant arguments de pes a favor de l’opció independentista per part dels cristians. La xerrada l’ha organitzada el consell parroquial d’Amer. També hi ha Mn. Jesús Calm, alguna religiosa, algun professor d’universitat...  Entre tots superem les 80 persones.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada