diumenge, 13 de setembre de 2015

Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat...

dissabte, 5 / setembre / 2015

Quan em llevo, em diuen que hi ha un parell de cigonyes al campanar. A qui m’ho ha dit, li comento que deu veure les broques del rellotge. Quan baixo i obro les portes de l’església, veig que les cigonyes estan situades al costat occidental i, clar, des del dormitori no les veia. També en veig algunes damunt de les cases del poble i es veu que també n’hi ha als arbres del jardí de can Cendra. Sembla que es van acostumant a agafar aquest trajecte per fer el retorn cap a zones més càlides. Per fer el camí d’anada cap el nord, encara no se les veu passar per aquí.

Al matí preparo les celebracions del cap de setmana. I, cap el migdia, vaig cap a Calders a beneir el matrimoni d’en Bernat i de la Jennifer.  Ara també s’agafen fotografies amb un dron. Cada vegada es compliquen més les celebracions: entenc que molta gent no es vulgui casar.  

A la tarda, oficio les misses anticipades de Bonmatí i la d’Anglès. Quan he acabat, al pis hi arriba la murga de les gales.
En Miquel Àngel em comunica la mort del seu oncle, l’escultor  Modest Fluvià i Aiguabella. Nascut a Sant Esteve de Bas fa 90 anys, ha mort a Olot aquest dissabte  05·09·15. Fou l’escultor que tallà les imatges de la Immaculada i del Sant Crist de l’església de Santa Maria de Bonmatí (1975). Cal agrair-li també tantes imatges venerades a altres esglésies del les nostres comarques: St. Martí (Romanyà de la Selva), St. Esteve (Sant Esteve de Bas), St. Vicenç (Maià de Moncal), St. Sebastià (Cadaqués), St. Cugat (Salt), St. Cebrià (Flaçà), St. Pere (Gombreny), St. Joan (Borgonyà de Terri), St. Hilari (Cardedeu),  St. Josep (Catedral de Lleida),  M. de D. de Finestres, M. de D. d’Erols (Llambilles), M. de D. de Sant Pere de Banyoles,  M. de D. del Tura pel geriàtric del Tura d’Olot,  Creu de Terme de Banyoles ... També ha tallat nombroses figures de pessebre. Encomanem-lo a Déu.


diumenge, 6 / setembre / 2015

Celebro la missa de les 9 del matí i la de Sant Martí. No em puc estar d’arreplegar i menjar alguna figa de les moltes que hi ha a les figueres que hi ha per l’entorn de l’església de Sant Martí. Sort que només duren 15 dies!

Vaig a visitar la Maria. Em conviden a prendre llet i cafè i a menjar alguna avellana torrada. És el costum.

A les dotze hi ha la missa solemne de les Gales d’Anglès. A la missa invoco el patrocini de sant Miquel, el titular de la parròquia. Animen la celebració els Cors alegres i els Cantaires de Sant Miquel. Hi assisteixen l’alcalde, el tinent d’alcalde i tres regidors. Proposo que les nostres parròquies hauríem d’acollir alguna família refugiada.

Quan acabo la missa surto cap a Bonmatí per  oficiar-hi les exèquies de la Paquita, la sagristana de l’església de Bonmatí durant tant temps. Hi assisteixen els Frigola de Calella ja que un dels néts de la Paquita treballa a la seva oficina, i n’estan molt contents.

Dino a la Barca de Sant Julià. Està ple a rebotir. Però per mi hi ha encara un lloc. Passo la tarda a la doma llegint, escrivint, parlant amb amics...


dilluns, 7 / setembre / 2015

A primera hora ve el fuster. Anem  a Sant Martí Sapresa. Cal arreglar un parell de finestres i col·locar un parell de suports per imatges de sant Salvador d’Horta i sant Dalmau Moner, unes imatges del taller d’en Josep Espelta.

Al migdia, a Anglès, celebrem la missa dels difunts. M’hi acompanyen en Ramon Oller, l’Enric Costa, en Félix Mussoll, en Pere Domènech i en Jaume Angelats.  Predica l’Enric i parla dels anys que va ser capellà de Sant Martí compartint les responsabilitats amb el d’Anglès, que era Mn. Josep Tomàs. També havia estat rector d’Amer.  I es fa escoltar.

Anem a dinar plegats. I la conversa es va animant parlant de la situació esperançadora del país, parlant de companys, de la nostra feina...  Alguns han de marxar aviat. Amb en Jaume i en Pere continuem la tertúlia al pis. Ens podem al dia de tota mena d’informacions.   

Quan se’n van, vaig a la Sala Fontbernat a visitar l’exposició de pintures del col·lectiu 9ART ANGLÈS a la sala Fontbernat amb pintures de Angés García Ibáñez, Enric Rubió, Tomàs Vila, Pere Ventura Julià, Monika Gryguerm, Joan Abras, Cristóbal Pérez García, Lluís Parramon, Fermí Colomer, Àngel Asensio, Joan Colomer, Ana Hernández,  Xavier Bisbe, Francesca Escobar, Javier Zorrilla, Odu Carmona, Cesc Farré.

També visito l’exposició de fotogràfica “Colors” d’en Jordi Gamell, en fill de la Conxita Balaguer, a la biblioteca Joaquim Bauxell, la biblioteca nova.


dimarts, 8 / setembre / 2015

Per la ràdio, escolto les declaracions del teòleg Krysztof Charamsa que forma part de la Congregació de la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. Afirma que la doctrina cristiana reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i desautoritza les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

També llegeixo la carta oberta d’un col·lectiu divers de cristians catalans demanant als cristians d’Espanya respecte a les aspiracions nacionals d’Espanya. Entre els signants hi ha Mn. Ballarín, el Pare Manel, el P. Hilari Raguer, Mn. Xavier Morlans, el P. Pere Lluís Font, .o en Josep M. Cullell que forma part d’un organisme del Vaticà..   Es veu que per poder publicar aquesta carta a El Mundo només han pogut fer-ho pagant com si fos publicitat.

Dino a Banyoles celebrant el sant de la Nuri. Som una colla.

Torno aviat cap a la doma.

Apareix de nou en Taras que ve a fer d’escolà. Aquest estiu ha estat a Ucraïna. El veig un xic més fet. Em comenta que la setmana vinent l’han d’operar d’un peu, a Sant Joan de Déu.


dimecres, 9 / setembre / 2015

És matí de despatx. Hi ha tranquil·litat. Puc enllestir el suplement del full. Hi copio la declaració dels bisbes de Catalunya en motiu les eleccions del 27 de setembre on reconeixen el valor plebiscitari que tindran. També hi reprodueixo la nota del bisbat de Girona per organitzar l’acollida de famílies de refugiats.

Cap a les dues em telefonen que vagi a assistir una persona malalta que sembla que vol travessar l’Estígia. Sort que a l’altra riba hi ha el Senyor fent una brasa per convidar-nos a compartir la calidesa de la seva tendresa.

Acabo tard i vaig a dinar a La Rutlla. Hi ha una colla d’homes que hi arreglen el poble. També hi ha un grup de mestres que  estan dinant: ja han començat a preparar el nou curs i els desitjo bona feina.

A mitja tarda quedem sense corrent elèctric. Faig un tomb pel barri vell per assegurar-me que no només és problema de la doma.  Sembla que el problema arriba fins La Cellera. Renoi, i després anaven dient que amb la MAT es solucionarien tots els problemes de subministrament.  La Pilar em comenta que s’ha cremat una torre elèctrica entre Anglès i la Cellera.


dijous, 10 / setembre / 2015

El matí feinejo pel despatx i acabo un article de la imatge de la Mare de Déu de Solius  per la Revista del Baix Empordà.

Vaig a un parell de botigues de xinesos. Les tenen farcides d’estelades de tota mena. Sembla que els xinesos ho tenen més clar que els del PP.

De Palafrugell, venen a veure’m en Lluís Molinas, en Ferran, en Josep Esteve i en Joan. Em conviden a dinar a la Fonda Tarrés. M’informen de diverses coses de Palafrugell. També parlem del pintor Guillem Soler. Es veu que han adquirit diversos esbossos de les pintures que va realitzar per les nostres esglésies. És  una pena que es dispersi aquest patrimoni.

Quan pujo a la doma, em truquen des de Sant Martí Sapresa per comunicar-me que han esbotzat la porta de la rectoria. Vaig a comprar un cadenat i m’hi adreço.

Abans d’entrar a la rectoria, truco els mossos d’esquadra. No tarden pas mitja hora. Entrem a la rectoria. Les portes d’accés estan destrossades. Se n’han endut dues làmpades d’aranya que les guardava per restaurar quan hi haguessin diners suficients. També se n’han endut un peu de ciri pasqual i els tubs de les canonades d’aigua.

Un cop fet l’atestat, vaig cap a Santa Coloma a fer la denúncia. Em poden atendre gairebé immediatament i acabo aviat.

Torno a Anglès i celebro la missa. Jesús, a l'evangeli, ens diu que si ens prenen la capa, també els donem el vestit. 

Quan acabo pujo al pis a preparar alguna cosa per endur-me demà. I vaig cap a l’antiga estació del carrilet on es forma la marxa de les torxes.

Ens trobem amb Mn. Ramon que ve de la Cellera. Entre tots fem una bona colla. Anem pel barri de Cuc, carrers Verneda i  Independència. Ens trobem plegats a la plaça dels Horts. Es fa la lectura del manifest, es llegeix algun altre escrit, parla l’alcaldessa, es canta els Segadors...  Hi manca un xic d’escenografia però no hi manca gens d’entusiasme.


divendres, 11 / setembre / 2015

Em telefonen des de Constantins. Estan netejant l’església per la festa major, aquest diumenge. Es veu que ha entrat molta aigua a la sagristia.

Col·loco bé les estelades a la doma i surto cap a Bonmatí. Es serveix un esmorzar popular a favor de la independència. Em toca fer un tast de les coques que s’hi ha presentat a concurs.

A dos quarts de dotze, a l’església,  celebro la missa de la festa dels vells. Quan acabem hi ha un parlament de l’alcalde i la coral interpreta algunes cançons populars catalanes. Tot plegat és un clam a favor de la independència.

Vaig cap a la doma, menjo un xic de fruita i prenc els medicament, em vesteixo la camiseta de la Via lliure  i recullo la motxilla. Vaig cap al carrer Pau Casals. Tot bull d’alegria i es branden senyeres i estelades de tota mena i de tota mida. Saludo els que vaig trobant: catequistes, membres del consell parroquial, col·laboradors litúrgics, cantants... Observo que hi ha gent diferent de la que hi participà l’any passat. La diada va esclatant.

Els vuit autocars surten ordenadament. També hi ha cotxes particulars. I cap a Barcelona que allà hi falta gent. Pel camí faig una becaina.  Cap a les 3 estem situats a la Ciutat Meridiana i, al cap de poc, l’autocar aparca al carrer Marina, prop del tram on ens situem els d’Anglès. Tot està a rebotir de gent. Vaig a un bar i em cal fer una estoneta de cua per anar al servei.

Estem a la rotonda de l’encreuament de la Meridiana amb els carrers Marina i Almogàvers. El nostre tram és el 126 i estic on acaba el 125. Estem darrera l’edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. És el tram a favor de l’eix de la cultura i de l’educació. Portem els punters de color taronja. Són dos quarts de quatre i ens cal esperar un parell d’hores perquè comenci la demostració.

Al meu entorn hi ha molt jovent d’Anglès. Van cantant el virolai i em miren quina cara hi poso i jo que m’hi afegeixo i els convido a venir a l’església a cantar-hi quan aconseguim la independència. En Marc podria dirigir bé la colla dels cantaires.

Mentre esperem, a més de cantar, prenem el sol, es fan fotografies, xiulem els helicòpters de la policia, enviem whatsapp als familiars i als companys situats a ves a saber quins trams, clamem per la independència, els diversos assistents ens anem saludant...  Al nostre entorn hi ha professors d’universitat, professors d’instituts, mestres, professionals qualificats,  gent gran i molta gent jove...

El moment culminant és quan passa el punter gegant que s’adreça cap el Parlament. Tothom esclatem en crits i salts a favor de la independència.  Quan finalment el punter arriba a terme, tothom salta d’alegria. I segueixen els parlaments. Tots han estat interessants, però un pèl llargs: en català, castellà i anglès; el president d’Òmnium Cultural, un representant de Suma, la delegada de les relacions internacionals, el president de la ANC.

I segueix la rumba d’en Peret: “Ella té molt poder, ella té molt poder, Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder”. Tothom, taral·lejant-la, santa i balla al ritme de la música.  Finalment s’interpreta els Segadors i acaba l’acte.

És el moment de desfer la Via Lliure a la República Catalana.  Passo per un bar. Em toca fer cua mitja hora per accedir al servei. I cap a l’autocar. Abans, tot esperant, estem asseguts a les voreres airejant-nos i relaxant-nos.

Sortim a les vuit tocades. Sortim per la Ronda de Baix, direcció Besós. Abans no hem sortit de Barcelona hi estem cap una horeta. Està tot embussat. Finalment, sortim per l’autopista del Maresme i, a Mataró, pugem pel Corró cap a l’autopista A2.

Ens aturem a l’Àrea del Montseny. Està tot embossat de gent. Hi trobo molta gent de Palafrugell, entre altres la Rita i en Miquel. .    

 Cap a les onze arribem a Anglès. La caminada em va bé per relaxar-me. Davant meu, a uns 50 metres, caminen la Teresa i en Pedro. Cap a dos quarts de dotze arribo a la doma. Menjo una fruita i miro un xic els informatius. El contrast és impressionant: entusiasme i admiració, els uns; els altres, menyspreu i ràbia. Què hi farem. Potser per això hi ha aquesta moguda i aquest procés.

Cap a la una vaig al llit i, en definitiva, molt satisfet d'haver participat a la manifestació a la Meridiana, a la Via Lliure cap a la República Catalana. Envio missatges de felicitació als organitzadors i a tots els participants,

No sé els participants han estat 500.000, 1.500.000 o 2.000.000. Tant se val. Però enlloc es parla dels que voldrien haver-hi participat i no han pogut:  persones grans, gent que estava treballant, gent amb obligacions familiars, els que han quedat retinguts als passadissos del metro, la gent dels balcons...

En aquest sentit seria interessant saber quantes persones han quedat tota la tarda penjades davant la pantalla de la televisió admirant l'espectacle i enyorant poder-hi participar

I faig memòria: aquesta ha estat la quarta vegada que participo a la moguda del 11 de setembre organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya. Vaig participar a la primera (el 2012), a la cadena humana (2013), a la V (2014) i ara a la Via Lliure. Som molts els que hem repetit, molt els que ja no hi són, molts els que s’hi ha afegit, molts que no els ha estat possible assistir-hi però voldrien haver-hi assistit...

I els altres, fent el sord.



Cap comentari:

Publica un comentari