Vos debetis alter alterius lavare pedes

dissabte, 23 / març / 2013

Amb en Ramon, carreguem el cotxe de la Sílvia de bosses plenes de taps i encara en queden unes quantres capses ben plenes.

Parlo amb la mare de l’Elena. Comença a respirar. Després de la intervenció a la nena (fa tres setmanes), la biòpsia ha estat favorable a la nena. Ara els caldrà continuar un tractament més d’observació intensa i, quan hagi passat mig any, més suau. Esperem que pugui començar bé el nou curs.

Al migdia batejo la néta d’en Joan Cañigueral. Amb en Joan ens portem mig any, ell més jove. Era dels bons companys que vaig tenir al seminari menor. Sovint fèiem els deures junts. Alguna vegada s’hi afegia en Julià de La Pera. Parlem dels companys comuns amb els que ell s’ha retrobat alguna vegada: en  Massana, en Teixidor, en Julià, en Paretas, en Carbó... Em diu que em passarà una fotografia on estem tots dos. Que bé!

A primera hora de la tarda ve tota la mainada de catequesi per assajar la representació de la passió a la missa del migdia de demà. Ho porten l’Alfred i en Miquel. Em sorprèn la resposta a la convocatòria: a la pràctica, diria que hi són tots. L’assaig es fa tres vegades i, en conjunt, estem unes dues hores seguides a l’església. I la mainada es comporta correctament.  

Celebro la primera missa de Rams a Sant Martí. Hi participen gairebé una trentena de persones (un xic menys que els altres diumenges). Fem la benedicció al pedró i entrem cantant el Crec en un Déu. Que en són de boniques les celebracions en to menor! Tot té regust de pa de casa i de vi de la bota del racó.

A Anglès hi ha la segona missa de Rams. Hi ha un xic més de gent que els altres dissabtes. Hi fa d’escolà en Gerard, simpàtic, eixerit i seriós. I tota la mainada passa a recollir alguna dolçaina. La celebració de Rams, molt més que no pas Nadal, és una celebració de Jesús i els infants: pueri hebraeorum...

I demà serà un altre dia...

diumenge, 24 / març / 2013

Em llevo aviat i vaig a proveir de tortells i de pa. Avui venen a dinar en Josep, la Carme, els fills, els refills i els mini nebots.

A la missa de les nou hi ha una bona collada de gent i hi fa d’escolà la Carla. Com a la missa d’ahir, beneeixo els rams des de l’entrada de l’església, els feligresos es posen al passadís i entro cantant tots el Crec en un Déu. Fem les dues lectures i la versió curta de la Passió.

A Bonmatí beneeixo a la plaça, amb l’estàtua de sant Jordi al meu darrera. I quan entro a l’església, també cantem el Crec en un Déu. Els escolans són la Sandra i en Rodrigo.

La missa de l’esvalot és la del migdia. Però l’esvalot és relatiu. Beneeixo a fóra, a la façana. Quan he llegit l’evangeli de l’entrada de Jesús a Jerusalem, faig cridar a la mainada: Visca Jesús de Natzaret! I ho repeteixen cridant i brandant els rams de llorer, com ha de ser. Em fan d’escolà en Marc i en Blai.

Un cop som a dintre de l’església i tothom s’ha col·locat al seu lloc, adverteixo a la gent gran que no destorbin a la mainada. Que la mainada guardi silenci, és relativament fàcil. Però per fer callar als adults, es necessita Déu i ajuda. Un cop s’ha aconseguit calma i silenci, s’inicia la representació de la Passió de Jesús, amb simplicitat i emoció. I tothom queda bocabadat.

La segona part de la celebració, seguint més el ritual, intento simplificar-la i tot va com una seda. Hi ajuden molt i molt les catequistes. Quan hem acabat de repartir la comunió, beneeixo un per un els infants que encara no han fet la comunió. El cor (amb la Carme, en Josep i en Josep Maria, la Maria i la Pepi) ajuden donar aire a la celebració. S’ho val. I hi ha dolçaines per tots els que se n’assabenten que en reparteixo.

Un cop ha acabat la missa, arriben els de casa. I comença la segona part del sarau d’avui. Mentre els uns preparen la taula, els altres van preparant la minestra, i en Tiri, cuinant la fideuà. En Josep i en Joan repassen els arbres de l’hort escatits darrerament. En Josep s’enfila damunt de tot del llorer: sembla una garsa que hi fa el niu! Quan acaba, plovisqueja una mica.  

Dinant comentem les vivències d’aquests dies. Guanya la palma el que comenta que, quan entrà a l’oficina d’on treballa, a una hora fóra de costum, es va trobar la dona del servei de neteja fent un altre tipus de feina amb un foraster. La sorpresa va ser monumental per part de tots.

dilluns, 25 / març / 2013

El matí faig un xic d’endreça: recullo papers, porto un xic de menjar del que va sobrar a una família...

També atenc un parell de persones que venen per tema de papers. L’un és una partida de baptisme per una noia que, amb la carrera de dret, s’està preparant per confirmar-se a la parròquia de Maria Reina, a Barcelona. També faig l’assentament del bateig de la Maria.

Al migdia ve en Jaume. Com tenim costum dels altres anys, ens reunim dinant i celebrant la Setmana Santa.

A la tarda hi ha la reunió amb els pares dels nois que celebraran la Comunió Solemne, la Professió de fe, a la Vetlla Pasqual. Com l’altre any, són quatre: en Samu, la Carla, en David i en Manel.

Quan obro l’església, a la tarda, veig orenetes voltant pel cel, i els seus xiscles alegres es fan sentir. Celebro la missa a dos quarts de set i, quan estem acabant, arriben més feligresos. No sé si serveix de gaire escriure el suplement i anunciar-hi canvis. Quan hem acabat, es queden per resar el rosari i, quan acabin, en Josep Maria repartirà la Comunió als feligresos que no hagin vingut a la missa. Què hi farem!

Surto cap a Sant Feliu de Pallerols. A La Cellera hi recullo en Ramon i en Jordi Jaume. Tenim la celebració de la penitència amb una trentena de feligresos. Quan acabem la celebració, al davant de l’església, fem un xic de tertúlia. El tema estrella és el papa Francesc: que si, un cop elegit papa, va telefonar al seu dentista per anul·lar una visita, que si les homilies són properes i senzilles, que si a la homilia de Rams hi va citar la seva “nonna” com si fos un Pare de l’Església (ella repetia: “a la mortalla, no hi ha butxaques”), que podria ser que el secretari d’estat fos un seglar o una seglar... El cert és que l’elecció ha caigut bé entre la gent, si bé hi ha algun sector molt concret que no està gens entusiasmat...

Arribo a la doma cap a les 10 del vespre.

dimarts, 26 / març / 2013

En Tiri, desitjant-nos el bon dia als de casa pel xip xap, ens fa adonar que la lluna està fent el ple. Recordo que demà és la lluna plena de Nisan i aquest vespre és el dia del sopar de Pasqua dels jueus.

Vaig a Vilassar de Mar a avançar feina. Arribo allà a les 10 i ja em poso a fer fitxes: àngels, medallons, frontals d’altar, creus de terme... I surto quan ja han passat les dues. El mar està picat i les ones empenyen la seva flaire pels carrers de la vila.

Retorno per Arenys de Mar, Arenys de Munt, Vallgorguina... Dino a Gualba i arribo aviat a la doma.

A la tarda elaboro el suplement del full i preparo alguna cosa per aquests dies. Al pati, venen els nois i noies de l’agrupament escola de Torelló a jugar a escuts. Quan se’n van, sobre les set, comença a ploure.

Després de la missa vespertina, vaig cap a La Cellera, a la celebració de la penitència. Pel camí, va fent un bon ruixat. Els penitents no arriben a la trentena, algun menys que a Sant Feliu de Pallerols.

Acabem sopant junts al Centre. Parlem de la missa crismal, dels capellans malalts, de les celebracions d’aquests dies... Mengem amanida i xai recordant que avui hi ha el sopar de Pasqua.

Quan acabem i anem cap a casa, continua plovent amb ganes. Arriben a caure uns 8 litres. Es faran espàrrecs i múrgules.

dimecres, 27 / març / 2013

Vaig ficar-me al llit cap a les 11, he dormit d’una tirada fins que cap a les 6, m’he desvetllat i m’he llevat: “Prou dormir, ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum” (Rm 13)

Les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra venen a esterrejar l’església que, amb el rams de diumenge passat, havia quedat plena de fulles i branquillons.

A primera hora vaig a proveir pel dinar, a la farmàcia, a encarregar flors, a fer alguna altra gestió... L’estona que estic atenent al despatx venen algunes persones. En Ramon i en Florenci també van fent la seva feina. Quan quedo lliure vaig preparant les celebracions d’aquests dies: selecció de cants, pregàries dels fidels... Plovisqueja.

A la tarda continuo preparant les celebracions. Després de la missa tenim la celebració de la penitència. Hi participen unes 90 persones. Amb els nois de la Professió de Fe preparem la celebració de la Vetlla Pasqual. Acabem de celebrar el primer pas de la Setmana Santa i ja cal preparar el darrer.

dijous, 28 / març / 2013

És l’aniversari de la mort del pintor Marc Chagall (el 1985), amb tanta pintura religiosa, sobretot jueva bíblica i també cristiana. Va estiuejar el 1933 i 1934 a Tossa de Mar.  

Al matí, atenc una visita. Mentre, les confraresses arreglen el Monument del Dijous Sant. Abans de dos quarts d’onze vaig a Sant Martí on hi celebro la primera missa del Sant Sopar. Hi participen poc més d’una vintena de feligresos.

Quan acabem, passo a visitar la Merxe i la Conxita i a portar-los Nostramo. També m’arribo fins a Santa Coloma per recollir uns ciris perfumats que servirà de record als nois de la Comunió Solemne.

Després de dinar, després de descansar un moment, acabo de preparar les dues celebracions que manquen. Fa una bona ploguda.

A Bonmatí, a la missa de la Cena, hi participa gairebé una quarantena de persones; i a Anglès, unes 70 persones. Hi faig la cerimònia de rentar els peus a un grupet de mainada de catequesi.

Quan acaba la missa, fem una estona d’adoració davant del Santíssim Sagrament: Senyor, quedeu-vos entre nosaltres!

Entre Sant Martí, Bonmatí i Anglès, he celebrat tres vegades la Cena del Senyor, o sigui que he sopat tres vegades.

divendres, 29 / març / 2013

A les 9 del matí fem el Viacrucis pels carrers de la vila vella d’Anglès. De bones a primeres la meva previsió és per una trentena de persones. De mica en mica s’omple l'església de gent i gairebé arribem a un centenar de participants. De fet, falten molts papers per seguir els cants del Viacrucis, i això que n’havia imprès més de 70 còpies. Quan sortim de l'església, baixem pel carrer Jacint Verdaguer, passem pel carrer d’Avall, pugem pel l'Empedrat, travessem la plaça de la Vila i pel carrer Major arribem a l'església. Les estacions del Viacrucis venen marcades per les creus de ferro que gairebé hi són totes. Les de ferro que ha preparat en Miquel Clapés encara no hi ha hagut temps de reposar-les.

Entre estació i estació han portat el Sant Crist (el petit) en Josep Maria Tomàs, la Maria Tarrés, la Carme de cal Moreno, la Montserrat Martorell, l’Hermínia, en Martí Quintana, la Cris, la Isabel, la Glòria, la Maria, en Josep, en Mariano, la Montserrat de ca l’Estrella, la Mercè i la Conxita, o sigui, la Rossa. En Joan Garceso i en Ramon han flanquejat la creu amb les torxes. En Pedro Abrisqueta inicia els cants de les estacions. M’agrada que no hi hagi badocs.

Tot i que en tot moment ens precedeix un policia local, no ha transitat cap cotxe pel recorregut que fem i finalitzem  cap a tres quarts de deu.

Quan hem acabat, els participants estaves satisfets. Alguns dels més grans no recordaven que mai s’hagués fet amb anterioritat. En canvi l’Emília Gamell de ca la Teresa em comenta que ella ho recorda molt bé quan es feia, a les sis del matí, i que ella hi havia participat. Es portava el Sant Crist gros i que havia vist portar per en Joan dels Llums (en Joan Serra), en Joan de ca la Coloma (el pare de Mn. Jaume), en Clapès, en Marcus...  La Montserrat de ca l’Estrella em situa on estaven col·locades les creus de ferro que falten: al mur de Can Vilaró, gairebé a la cantonada (on n’hi havia 2 aparellades), una altra era a la cantonada de la casa que hi ha al inici del carrer Major des de la plaça, l’altra era a ca l’Estrella... Curiosament les creus eren a migdia, excepte les de Can Vilaró (a llevant) i la del carrer Jacint Verdaguer (a ponent).

A les 11 commemorem la Passió del Senyor a Sant Martí. Sembla que, a la Setmana Santa del 2014, caldria preveure un Viacrucis a l’exterior (fins el cementiri) com a única cerimònia de Setmana Santa a aquesta parròquia. 

  

Dino amb una colla de matrimonis una mica més grans que no pas jo. Mengem calçots i bacallà fregit. I també algun brunyol. A veure si se m’agafa un xic l’olor de xai.  

I a la tarda oficiem de nou la litúrgia en commemoració de la Passió de Jesús. A Bonmatí hi participen unes 30 persones i, a Anglès, unes 60.

En Ramon em comunica la mort de Mn. Josep Lloveras i Ricart, de 73 anys, rector del Port de la Selva, la Selva de Mar i la Vall de Santa Creu. Va néixer a Cantallops el 1940, va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat el 1963. Havia estat vicari a Hostalric, primer, i de Sant Cugat de Salt, després. Del 1968 al 1972 fou ecònom de Vilaür i el 1968 també de Sant Mori i Vila-robau, i el 1972, regent de Sant Miquel de Fluvià, parròquies d'on va ser rector del 1985 al 1988. Del 1986 al 1988 també fou rector de Ventalló i Vallveralla. Del 1987 al 1988 va ser arxiprest del Golf de Roses i del 2003 al 2004, administrador parroquial de Cadaqués. Des del 1988 era rector del Port de la Selva i la Selva de Mar i de la Vall de Santa Creu. Les exèquies s’oficiaran demà dissabte a Port de la Selva.

Maiora videbis!

 dissabte, 16 / març / 2013

El prestigiós cor infantil Tapiola de Finlàndia actua a Vic i al Palau de la Música. No sé si aquest cor té res a veure amb Mn. Tapiola.

Al matí venen la mainada de catequesi. De mica en mica em vaig aprenent els seus noms i coneixent les seves famílies.

Al migdia vaig fins a Can Patalic a comprar un xic. La Marta està contenta perquè el noi gran, en Joan, ha obtingut una beca de la fundació Joan Riera de Santa Coloma de Farners per anar a estudiar anglès, un mes de l’estiu, a Nova York. Es veu que aquesta fundació beneficia a molta jovenalla de la Selva que volen estudiar i practicar l’anglès.

A la tarda tinc les misses anticipades. A Bonmatí, hi fan d’escolans l’Arianna, l’Adrià i la Sandra. Hi participa una bona volada de gent. Hi celebrem la penitència. A una àvia que no es podia moure del seu lloc, vaig jo mateix a donar-li l’absolució on està asseguda. Quan sóc al presbiteri, sento que diu ben fort: “M’ha perdonat els pecats”.

A Anglès també s’hi veu més gent. Hi fan d’escolans la Berta, en Marc, en Pol i l’Eloi. No poden estar quiets i l’Eloi es fa un tall a un dit de la mà amb el cantó del vidre que hi ha al damunt de l’altar. La màniga de la seva túnica queda ben tacada de sang.

Sortint, el pare d’en Marc em comenta que és de Mieres i que és fill d’un nebot (un mini nebot, que dic jo) de Mn. Isidre Puigmitjà, que va estar de rector a Anglès als finals del setanta i principi dels vuitanta. De petit venia a celebrar les festes a la doma, amb Mn. Isidre i l’Angeleta

 diumenge, 17 / març / 2013

Mitja horeta abans de les nou, se’n va l’electricitat i quedem sense llum a l’església. Hi ha però suficient claror per no necessitar cap altra mena d’il·luminació. Tampoc funcionen els altaveus, si bé en Pepet es va acostant al micro perquè se’l senti millor.

Van arribant taps d’arreu: del col·legi Masmitjà de Girona, de Sant Martí, de Bonmatí i una bona carregada des de Lladó que ens porta en Miquel Oliveras.

A la tarda anem d’excursió a Torelló amb els feligresos de les parròquies de l’arxiprestat. Al nostre autocar hi pugen el mossèn de Bescanó i la seva mare, set feligresos de Bonmatí, set feligresos de Sant Martí i vint d’Anglès, a la plaça del Bacallà. A les Planes hi puja Mn. Elies i, a Sant Feliu, una altra colla. Els de La Cellera i els d’Amer, venen amb un altre autocar. Des d’Anglès, el trajecte és d’uns 50 quilòmetres passant pel Coll de Barcons.

A Rocaprevera omplim l’església del santuari on ens hi acull el rector de Torelló Mn. Joan Torra i Bitlloch.  És un edifici noucentista dissenyat per en Josep M. Pericas i Morros (1881 – 1966), destacat arquitecte d’arrels gaudinianes i solucions noucentistes. La imatge de la Mare de Déu és d’en Josep M. Camps i Arnau (1879 – 1968), també amb molta obra a les esglésies del bisbat de Girona (p. e. Palafrugell). I les pintures murals són d’en Jaume Casas i Sargatal, que també decorà l’església de la Mare de Déu del Tura, a Olot.

El viacrucis ha estat escrit, amb encert i bon gust, per Mn. Elies. Cada estació és llegida per una persona diferent. Després de cada estació cantem l’estrofa corresponent del viacrucis musicat pel mestre Lluís Millet i Pagès (1867 – 1941) resant un parenostre a l’acabament i cantant el Crec en un Déu i la Salve mentre pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu. Per allà al cambril, algú s’entrebanca i cau: no sé si ha estat al veure un escolanet igual que el que hi ha al cambril de la nostra Mare de Déu del Remei i que en Ricardet sempre diu que és un retrat d’ell.

Quan hem acabat del tot, baixem a Torelló a fer-hi una passejada. També visitem l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, on va ser batejat el nostre bisbe emèrit Jaume Camprodon. La decoració pictòrica de l’església és sobretot d’en Joan Rifà i Benet (1926 – 2009). La majoria de la imatgeria és també d’en Camps i Arnau. I tot i que són imatges de sants coneguts, moltes persones ja no els identifiquen i em demanen que els digui qui són: St. Isidre, St. Antoni, St. Ramon, Sta. Llúcia, Sta. Teresa de Lisieux, St. Josep...  La Conxita queda bocabadada davant d’un Crist jacent d’en Pere Puntí i Terra (1880 – 1962), el mateix escultor que va tallar el Bon Pastor del sagrari del Coll que es reprodueix al programa de Setmana Santa de les parròquies de l’Arxiprestat.   A la capella del Santíssim hi ha un Sant Sopar del pintor Lluís Masriera i Rosés (1872 -1958). I algú més, per allà, també ha anat per terra. De fet, val a dir que hi ha molts escalons traïdors.  

Fem el camí de retorn amb tranquil·litat mentre en Jordi va fent les seves elucubracions i anem comentant, amb satisfacció i sorpresa, l’admiració vers en Francesc, el bisbe de Roma. 

dilluns, 18 / març / 2013

A la nit a plovisquejat i s’han recollit uns 5 litres.

A mig matí, amb en Jaume, comentem alguns gestos del papa Francesc: la missa dominical a l’església de Santa Anna (la parròquia dels treballadors del Vaticà), com si fos un rector de poble, saludant i petonejant als assistents, presentant un capellà que el ha reconegut i que treballa amb infants i joves marginats... Penso que, com a bon argentí, serà un autèntic seductor i acabarem tots ballant el tango.

Em ve al cap  un fet que vaig viure, a la trobada de la Comunitat de Sant Egidio, a Roma, el febrer 2004. Dinàvem a la Domus Mariae i, els capellans catalans, ens havíem reservat una taula per estar junts. També hi havia el que aleshores era arquebisbe de Tarragona, Mons. Martínez Sistach. Com que encara no havien vingut tots els companys, en una de les cadires se’ns hi va asseure un bisbe que va resultar ser argentí i que no era altre que Mons. Justo Oscar Laguna (1929 – 2011). http://es.wikipedia.org/wiki/Justo_Oscar_Laguna . I vaig preconitzar que tots ballaríem al seu so, com així va ser: divertit, agut, coneixedor de la realitat catalana (va iniciar la conversa preguntant-nos: “Y que dicen ustedes del tripartito”, que feia poc s’havia constituït), coneixedor de l’arquebisbe (que ja preconitzà arquebisbe de Barcelona)... Y nosaltres, sense saber gairebé un borrall de l’Argentina.

Quan vaig sentir el nom de Bergoglio en les primeres persones en qui vaig pensar foren en Rubén i aquest bisbe.    

A la tarda venen els grups de mainada a catequesi. També faig la catequesi amb una noia, tota una doctora, que es prepara per rebre el baptisme.

dimarts, 19 / març / 2013

 

Sant Josep era fuster, i amb la pols, esternudava. Maria li deia: “Jesús”, i li responia l’Infant: “Maneu, mare”.

Un liturgista convidat a Catalunya Informació es lamenta que no es respecti el costum de llegir l’evangeli en grec i en llatí a la cerimònia d’inici de pontificat de Francesc. El locutor de la radio li recorda que hi ha un altre papa i que les coses poden canviar.

Al Museu Monjo, mentre vaig entrant fitxes, escolto l’homilia del papa Francesc: un missatge senzill, proper, entenedor... Ara caldrà esperar algun gest.

Faig unes quantes fitxes de medalles commemoratives de la fundació de Saint Augustin, el 1565 (algunes, repeticions de les que vaig fitxar la setmana passada). També n’hi ha una dedicada al president Kennedy.  

I a migdia, cap a Anglès, aturant-me a dinar a Gualba, com faig cada vegada que vaig a Vilassar o a Bellaterra.

dimecres, 20 / març / 2013

Cap a les 4 de la matinada haig de fer una aturada tècnica i llevar-me. Està plovent altra vegada. Al matí comprovo que han caigut uns 5 litres.

Cap a dos quarts de deu vaig cap a Bonmatí on hi oficio les exèquies d’en Josep Puig (91a.). Entre els familiars hi ha en Pere, que és de Bescanó que  recordo venia cada diumenge a missa a Palafrugell. Quan hem acabat les exèquies ens trobem a l’exterior i parlem del papa Francesc. Em comenta que Mn. Quim Lleal li ha comunicat la falsedat de la llegenda negra que se li ha penjat al papa i el desvincula de qualsevol complicitat o connivència amb el règim dels dictadors i que a més, Bergoglio va ajudar molta gent a escapolir-se de la repressió.

Val a dir que en Quim ho pot saber bé per les seves vinculacions amb l’Argentina on hi va estar treballant una temporada, a Santa Fe, i on ell mateix va tenir problemes amb la dictadura. I l’he telefonat perquè em corrobori aquestes apreciacions, com de fet em ratifica. I acaba dient que l’elecció de Francesc ha estat una autèntica derrota de la cúria i de l’europacentrisme. I que, en tot cas, les difamacions contra Bergoglio han sorgit de l’entorn de la mateixa organització que va fer córrer les difamacions contra en Joan Alsina o ell mateix.

A la tarda fa un ruixadot (poc més d’un parell de litres). Ve la mainada del reforç. Al vespre pujo cap a Osor per ajudar en Ramon a la celebració de la penitència. A Anglès, s’han vist obligats a fer una celebració sense prevere. Van començar a practicar-ho amb les germanes dominiques (si bé ben poques vegades vaig deixar-los sense missa) i ara ho continuen fent en ocasions comptades, quan vaig a ajudar als capellans de l’entorn o alguna cosa per l’estil.

dijous, 21 / març / 2013

Al migdia arriba la primavera, si bé el primer dia, oficialment, serà demà.

A mig matí vaig al barri de Cuc, a celebrar la missa amb els ancians del Centre de Dia. També hi ha algun veí i algun familiar. Som una vintena. I vaig coneixent els diversos avis. Amb la Montserrat, ja fa temps que ens coneixem, i fins havia estat a casa amb el seu germà, el P. Lluís Masachs. També hi ha una cosina germana d’en Quim Vallmajó i parlem una estona del seu cosí i de quan morí assassinat a Rwanda, el 26 d’abril del 1994. També parlem del llibre que li ha escrit en Josep Valls, amb la col·laboració d’en Pep Frigola. Els ulls se li humitegen... I a mi, poc se me’n falta.

Quan surto del Centre de Dia em reuneixo amb l’Arnaldo. Preparem una trobada ecumènica de Pasqua pel 7 d’abril. Parlem d’algun text evangèlic, del papa Francesc (també en té bones sensacions i em comenta que els evangelistes d’Argentina també en tenen un bon concepte). Parlem també de l’afició a l’espiritisme d’algunes persones d’Anglès... I preguem.

Vaig a Amer a col·laborar a la celebració de la penitència. Hi ha una bona collada de gent que omple l’església. També hi ha la Venerable Congregació dels Dolors que prepara la festa de demà.

Quan arribo a casa, al vespre, no hi ha aigua. Sembla qui hi ha hagut una averia al carrer del Comerç. Es sent molta fressa a les canonades però no arriba aigua, i de rebot, no funciona la calefacció. Encara bo que ja no fa tanta fred.  A quarts d’onze, es sent un gran rebombori i totes les canonades fan fressa: ha arribat l’aigua.

divendres, 22 / març / 2013

Com cada matí, pel xip xap, ens saludem amb els nebots i ens desitgem el bon dia. Un parla del gat, l’altre del temps, l’altre de la feina, l’altra dels crèdits bancaris... I que Déu els beneeixi.

El papa Francesc deixarà la solemnitat del hieratisme Vaticà per celebrar el dijous sant a una presó de menors. Deo gratias! En Marini ja deu tenir mal de ventre.  

Vaig a la UAB, a classe amb en Bonaventura Bassegoda. Ens presenta els primers col·leccionistes catalans d’art medieval: Mn. Joan Riba i Fígols (1805 – 1873), de Mn. Josep Vallet i Piquer (1833 – 1909), Pau Bosch i Barrau (1842 – 1915), Josep Estruch i Cumella (1844 – 1924), Josep Pella i Forgas (1852 – 1918),  Maties Muntadas i Rovira (1854 – 1927), Damià Mateu Bisa (1864 – 1935) i Miquel Mateu Pla (1892 – 1972)...

Dino a mig camí, a Gualba. Val a dir que, aquests divendres de Quaresma, tot i menjar de restaurant, sempre he pogut fer abstinència. Possiblement sigui l’únic que en faig en un menjador on hi ha una vintena de comensals. 

Grup de catequesi, alguna visita, viacrucis amb una trentena de participants...

El Sant Pare ens està sorprenent. No sé si es pot haver plantejat que el secretari d’estat sigui un seglar o una seglar... Estaria bé, no? Maiora videbis. 

Francesc: pau i bé!

dissabte, 9 / març / 2013

El dia es lleva clar i lluminós, si bé una bona colla de núvols solquen el cel. Segueixo la rutina dels dissabtes amb tranquil·litat. Tinc caparrina.

Quan marxen la mainada del grup de catequesi, en Ramon i en Joan venen a podar els dos arbres de l’hort. Quedem que el millor és arranar-los, gairebé coronar-los. Espero que l’olivera tregui nous brots a l’alçada de les mans i, el llorer igualment.

A la tarda celebro les dues misses anticipades. Res especial. Segueix la caparrina. Sopar i dormir aviat.

diumenge, 10 / març / 2013

Al matí celebro les misses. En general, hi participen pocs feligresos. Possiblement es podria passar amb menys celebracions.

Després de dinar, vaig a fer un tomb per escampar la boira. M’arribo fins a l’embassament de Suqueda. Em pensava que, les darreres pluges, l’haurien omplert. Però encara està força buit. També m’arribo fins a Sant Climent d’Amer i retorno pel pont de Sant Julià.

En Joan Olivas em comunica que parla de mi al bloc banyolí XISCA DE GARDI. Quan s’adreça a mi, sempre m’anomena “Mn. Tià”.  Amb tot, la gent de Banyoles es mengen la primera i, i m’acostumen a anomenar Martrià (en Martrià de Can Teixidor del Terme). Els de la comarca, però, acostumen a anomenar-me en Marturià de la Botiga Nova. A Sant Jordi Desvalls van començar a anomenar-me en Tiri (un diminutiu que ha heretat el meu nebot). I a Palafrugell, n'hi havia que em deien Martí (perquè els resultava llarg i estrany això de Martirià). Alguns companys m’anomenen “el noi de la Marina”.

dilluns, 11 / març / 2013

El  text de l’evangeli d’avui, segons sant Joan, presenta la guarició del fill del funcionari reial. L’episodi també el recullen sant Mateu i sant Lluc, cadascú amb peculiaritats particulars. Si bé al quart evangeli es parla d’un funcionari reial, els altres evangelis parlen d’un centurió. I si bé sant Joan diu que el qui estava malalt era el fill, Mateu i Lluc parlen del criat. Val a dir que l’episodi reflecteix certa ambigüitat. De fet, algun estudi exegètic parla de la relació peculiar del centurió / funcionari amb el servent i que Joan diu que era un fill. Ves a saber.

Amb en Toni Puig, anem a mirar com està la rectoria de Sant Martí per tapiar alguna obertura i repassar els teulats. Caldrà posar-s’hi.  

Dino a Can Teixidor. Parlem de la copa catalana internacional de BTT que es va competir en terrenys d’en Josep, especialment al Ros i al Pissarrí (i no pas a La Draga, com diu el diari).

Al vespre, a la missa, preguem perquè els cardenals encertin amb la votació i s’elegeixi un bon Bisbe de Roma.

dimarts, 12 / març / 2013

Comencem el dia amb pluja menuda i arriben a caure un parell de litres. Faig via cap a Vilassar de Mar sense cap incident destacable. Al Museu Monjo vaig inventariant l’obra de l’Enric Monjo i familiaritzant-me amb el seu estil, la seva producció, les seves composicions... I familiaritzant-me amb el programa informàtic, amb el personal que són un sol (la Montse i la Gemma), l’espai...  

Val a dir que algunes vegades em faig un tip de riure (que comparteixo amb la Montse) amb les descripcions de les fitxes anteriors: un peix amb tres boles (en comptes de dir: al·legoria de l’Eucaristia amb un peix i tres pans); un be amb gent al seu entorn (en comptes de dir: glorificació de l’Anyell de Déu)... I les fitxes de paper estan fetes fa 30 anys (quan “semblaria” qui hi havia més cultura religiosa) per part d’algunes persones que tenen alguna responsabilitat en el món de la cultura. 

Les maquetes que he inventariat corresponen a unes al·legories esportives (corredors, tirador de pes o de javelina, vela, arc...), alguna preparació pel retaule de l’Adoració a la capella del Bon Consell (adoració dels reis, adoració dels pastors... ), un baldaquí amb la glorificació de l’Anyell de Déu, algun àngel...

Quan surto del museu, faig un tomb fins la riera i pujant cap on tinc el cotxe, a l’altra punta del carrer Cristòfor Colom. A més de caminar, fotografio algunes de les cases noucentistes que donen tanta personalitat a la vila.   

A la tarda, a Anglès, miro una estona com els cardenals fan el jurament abans de cloure la capella sixtina i d’iniciar el conclave pròpiament. Curiosament el cardenal Lluís Martínez Sistach fa el seu jurament just al minut 17 i 14 segons: una premonició profètica? Tant de bo!

A la missa preguem de nou perquè els cardenals facin una bona elecció. I quan sortim de la missa m’assabento de la primera fumata negra que ha sortit de la xemeneia de la capella sixtina.    

Plou una estona. Cauen uns 4 litres.

I al vespre, el Barça (i Messi) ens ofereixen un festival de gols. Tant de bo també sigui una bona premonició. S’escolten els petards de rigor (que és com m’assabento dels gols) i miro la repetició (i ja en tinc prou). Tot el demés, per mi, és patir.   

dimecres, 13 / març / 2013

Cap a les 7 comença a ploure i ho fa fins a mig matí. Arriben a caure gairebé 10 litres. Val més així.

És matí de despatx. Atenc alguna visita, responc algun correu, faig un assentament...

A la tarda passo a Can Pagès a recollir-hi el programa de Setmana Santa de les parròquies de l’arxiprestat. Ha sortit prou bé. La fotografia del sagrari del Coll amb la figura del Bon Pastor,  li dóna solemnitat. També ho acompanya el poema Crec d’en Joaquim Ruyra. Porto el paquet que li correspon a Bescanó i els altres a La Cellera.

Venen la mainada  del reforç. Hi ha tranquil·litat.

Poc després de la set pujo al pis i connecto la televisió. Acaba de sortir la fumata blanca de la xemeneia de la capella sixtina. O sigui, ja tenim papa. Com és normativa, faig repicar les campanes i les faig repicar cinc vegades, una vegada per cada una de les parròquies que tinc al meu càrrec, ja que no puc passar parròquia per parròquia fent-les sonar.

A la missa preguem pel nou papa, sense que encara en sapiguem el nom. Temo que en surti algun dels que més assenyalaven els mitjans de comunicació.

Quan acabo pujo a mirar la televisió. Cap a un quart de nou surt al balcó el cardenal protodiaca que, afectat de parkinson, ha de fer esforços per sostenir-se, però amb veu prou clara proclama: “Habemus papam”. Faig un bot quan en sento el cognom: Bergoglio. I encara faig el bot més amunt quan sento el nom escollit: Francesc. O sigui que ni Joan Pau, ni Benet, ni Pius... Jo el tenia per candidat a l’anterior conclave, el 2005, quan sortí elegit Benet XVI. Potser al proper conclave (d’aquí uns 10 anys?) surti en Philippe Barbarin. Qui lo sa? Veurem.

I em venen al cap els comentaris que fèiem els companys a la trobada de dijous passat: que no es posi Joan Pau II, s’hauria de posar Ireneu o Calixte (deia jo), serà el Bergoglio de Buenos Aires i s’anomenarà Francesc (profetitzà en Ramon Alventosa, el rector de Santa Coloma)...

L’allau de sorpreses han continuat quan ha sortit a la llotja de les benediccions. Semblava que estava electritzat, amb un pectoral senzill, sorprès de ser on és, saludant a la gent com si els trobés pel carrer... Només li faltava dir: éte, y si! ha començat amb el Parenostre, l’Avemaria, el Glòria...

Si bé la meva postura és d’esperança i d’acceptació, no es pot negar que també se li retreuen ombres. Esperem, en tot cas, que les ombres ajudin a que agafin relleu els seus aspectes més positius.

dijous, 14 / març / 2013

El turó de Sant Gregori, enfarinat de neu, treu el nas darrera de Puig d’Afrou. També es veuen enfarinats els turons que queden darrera d’Osor: la Creu de Sant Miquel, el Coll... Però el dia és clar i lluminós.

Venen les pabordesses a fer neteja de l’església. Els agrada comentar l’elecció del papa Francesc. Tot són bones sensacions i bons auguris.  

Vaig a visitar un parell d’ancians i a dinar amb la Maria i en Josep. També hi ha l’Enric i ve a saludar-me en Joan.  

Al programa La Tribu, entrevisten un responsable de la comunitat jueva de Barcelona, procedent de Buenos Aires i amic del Sr. Bergoglio (que és com anomena el papa Francesc). Comenta les seves impressions de les vegades que, a Buenos Aires, s’havia reunit amb Bergoglio.  

Comentant els primers moviments de Francesc, canvio algunes impressions amb en Joan Garcia, amb en Jaume, amb en Francesc Romeu... La conclusió: no sé si canviarà gaires coses, però descol·locarà tothom, començant pels més propers (com ara en Marini que, com em deia en Ramon, val més que comenci a triar a quin país de missió anirà) i tots els que són més papistes que el papa, que en coneixem una colla.

Felicito la Matilde.

divendres, 15 / març / 2013

Comencem el dia amb una temperatura baixa: 3 graus negatius. El cel és clar i lluminós. Els pics del Pirineu, a tramuntana, es veuen blancs i radiants.

No tinc classe a la UAB i ho aprofito per anar a Vilassar i avançar feina. Les peces que inventario són varis estudis de medalles commemoratives, del 400 aniversari de la fundació de la ciutat de Saint Augustine (el 1565), del 150 aniversari de la fundació del First National City Bank of New York, d’un projecte d’una part del retaule major de la catedral de Miami... I plego. Ja porto feta una tercera part de les hores de pràctiques que em toquen.

Quan surto, faig una petita ronda pel nucli de la vila i m’hi vaig familiaritzant. No em faria res viure-hi. I retorno cap a Anglès, aturant-me a dinar a Gualba, a Can Blanché, poc més enllà de mig camí.

A la tarda, amb la Maria Àngels Boadella, visitem les dependències de Santa Magdalena. A veure si hi podem fer alguna cosa de conjunt.

Venen la mainada de catequesi i preparo el viacrucis i la missa del vespre. Hi assisteixen 25 persones.

Pel març, treu el cap el llangardaix

dissabte, 2 / març / 2013

Al matí feinejo per la rectoria i, cap al migdia, vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor, la Collell i en Jordi han organitzat una calçotada amb els seus amics i la família. Sembla que hi hagi més mainada que adults. I com que fa bon temps, dinem al pati mateix. Acabo un xic abans per arribar a temps a Bonmatí. Quan me’n vaig, cap criatura ha caigut als recs.

A Anglès, hi trobo una bona descarregada de taps al cancell de l’església. Em pensava que havien arribat de Sant Jordi, però es veu que han arribat de Bescanó, de ca la Júlia. Els taps recollits a Sant Jordi vindran un xic més tard.

M’assabento de la mort d’en Josep Bofill, el Fesol,el marit de la Paquita. Déu l’hagi!

Uns amics de Palafrugell venen a missa a Anglès i també porten taps des de Palafrugell. Quan acabem la missa anem a menjar alguna cosa a la Rutlla.

diumenge, 3 / març / 2013

El matí del diumenge, amb les misses habituals, és tranquil. A Sant Martí em comenten alguna sotragada que ha afectat un dels veïns. Després d’anar a Cal Curt, em trobo amb l’Alfons de Cal Fuster que em comenta que dilluns passat va trobar la seva mare estirada a terra del quarto de bany i que, si bé no li afectà res, va preferir ingressar-la a un geriàtric perquè es refaci.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa, com gairebé sempre, se’m tracta molt bé.

Faig migdiada de pijama i berenar. Quan em llevo, vaig a fer una passejada fins el Coll, quan el dia està declinant. També m’arribo fins a Santa Coloma de Farners. Curiosament hi veig obertes diverses botigues de queviures i fruita. Deu ser que ja apliquen la llei nova de l’estat central.

Dilluns, 4 / març / 2013 

Venen en Joan i en Santi, l’aparellador i el paleta del bisbat, per acabar de parlar on i com s’instal·larà un sanitari al passadís que va de la sagristia a la doma. També miren on s’ha de col·locar la reixa que volti l’hort. Espero que abans de l’estiu estigui tot enllestit.

A la tarda comença a plovisquejar. També plovisqueja quan ve la mainada de la catequesi. A missa vespertina hi participem 5 persones.

Al vespre hi ha reunió amb la junta de l’Oncolliga preparant el dinar benèfic que aquest any serà el diumenge 7 d’abril. Espero que, com l’any passat, a l’Haribo i a Can Grau, ens puguin donar un cop de mà.   

dimarts, 5 / març / 2013

Ha plogut tota la nit i em sembla que amb ganes. A la matinada la pluja s’hi fa de valent. A les 8 del matí, el pluviòmetre indica que han caigut 40 litres. Anem bé.

Vaig cap a Vilassar de Mar. Quan surto de la Catequística, sembla que els frens no responen bé però quan arribo a la plaça de la Rutlla, ja funciona bé. I m’arrisco.

Pel camí va plovent i vaig escoltant la tertúlia de Catalunya Radio. Per precaució vaig un xic més lent que els altres dies. Els camions sembla que van esperitats i, amb la pluja, aixequen com una boira i fa mitja basarda avançar-los, sobretot quan un camió avança un altre.

Arribo a Vilassar un xic més tard. Mentre vaig acostant-me al Museu des d’on acostumo a aparcar el cotxe, s’escolta de fons la brama de la mar embravida.

Vaig fent fitxes. Ja gairebé vaig sol. Em toca entrar i repassar fitxes de diversos plafons que representen estacions del viacrucis. A les fitxes antigues, a algun plafó s’hi diu únicament: “Relleu que representa un home estirat a terra”. Amb la Montse, riem mirant de qui estan fetes les fitxes velles.

Acabo, com sempre, a la una. Com que no plou, ho aprofito per donar un tomb al nucli de Vilassar. Hi fotografio façanes de cases noucentistes: un bon patrimoni local.

De retorn, quan arribo a Santa Coloma de Farners, m’aturo al Mas Moner per visitar-hi la Maria de Cal Fuster Vell. Tot i que no hi ha gaire claror, només de veure’m, la primera salutació és: Hola, mossèn. I em diu que a la residència s’hi està molt bé i que no vol pas tornar a casa seva ja que allà no s’hi pot pas viure. Ves per on!  

Quan arribo a Anglès porto el cotxe a revisar. Se’l miren bé i diuen que no sembla pas que hi falli res. A la doma, miro el pluviòmetre i segons indica, al matí, han caigut 12 litres més. A mitja tarda torna a ploure. Trec a fora els testos perquè es rentin les fulles i es reguin bé amb l’aigua de la pluja. Poc abans de la missa, cap a les vuit, miro de nou el pluviòmetre i indica que han caigut cinc litres. O sigui que, al vespre, des d’ahir, han caigut uns 60 litres.

dimecres, 6 / març / 2013

Ha plogut tota la nit i amb més força que no pas l’altra nit. Miro el pluviòmetre i està ple a vessar. O sigui, cap a 80 litres, o potser més.

Tot i estar plovent, venen algunes persones al despatx. Quan vaig a comprar, veig que el Rissec baixa ple, i es nota que encara ha baixat més ple. Potser no havia baixat així des de principis de novembre del 2011.

Per dinar em bullo quatre porros, amaneixo un enciam i una escarola de l’hort i fregeixo una llonza. I el dimoni que estossegui.

A la tarda venen la mainada del reforç. Quan han entrat me’n vaig a veure el torrent de la Verneda i la riera d’Osor. Sembla que la riera ha saltat damunt dels horts que hi al costat. Ja se sap que qui té l’hort vora del riu, tant aviat plora com riu. Suposo que tardarem dies a veure baixar tanta aigua.

dijous, 7 / març / 2013

El dia es lleva emboirat. Entro les plantes que havia posat a fora. Han quedat ben remullades amb la pluja. M’adono que una, que vaig posar massa a la vora de les canaleres, li han quedat les fulles ben trinxades. Sort que ja en rebroten de noves!

Visito els ancians de Bonmatí. Algú em diu que, allà, no hi pa pas plogut. No pas poc! . Quan acabo, passo a saludar l’equip de Caritas que està repartint menjar. També m’arribo cap al camí de Pera i hi fotografia alguna masia. Ha sortit el sol i tot llueix, si bé encara tot està enfangat.

Vaig a dinar prop de Can Fam-i-set, a Vilobí d’Onyar, al monestir de Santa Clara. Ens hi trobem els companys de promoció, si bé en falla algun: en Pere, un Ramon i l’altre Ramon, en Joan i l’altre Joan, en Benet, en Miquel Àngel, en Jaume, en Benet, en Josep Maria i jo. El tema de l’elecció del papa capitalitza bona part de la tertúlia. M’assabento que el meu candidat, el cardenal Philippe Barbarin, va arribar al Vaticà pedalant una bicicleta. Sembla que no hi ha pressa en convocar el conclave, que els cardenals volen estar ben informats, que els costarà guardar silenci (especialment als nord-americans, acostumats a fer rodes de premsa), que hi ha moltes possibilitats obertes (també la d’elegir papa algú que no participi al conclave, com ja s’havia parlat alguna altra vegada, amb alguns casos ben notables al llarg de la història).  

Amb algun company acabem d’arrodonir la trobada parlant dels papes que hem “conegut”: Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau II... Encara cal afegir-hi Pius XII, Joan Pau I i el mateix Benet XVI.  

Tant per anar com per tornar he agafat la pista que, a la carretera de Sant Martí a Brunyola, va a l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga. És una bona drecera. La primavera esclata en els camps i en els boscos.

Al vespre, després de la missa vespertina, vaig cap a la Cellera on hi tenim reunió amb els companys de l’arxiprestat. Comentem les darreres notícies (sobretot referides a la salut d’alguns companys),revisem la trobada de catequesi a Amer i també les xerrades quaresmals, parlem de l’anada a Rocaprevere, dels horaris de Setmana Santa, el pelegrinatge a Lourdes... Acabem fent un mos al Centre.

Divendres, 8 / març / 2013

L’anada cap a Bellaterra és tranquil·la. A la tertúlia radiofònica que m’acompanya parlen del fotògraf Joan Fontcuberta que va guanyar el prestigiós Premi Internacional de Fotografia  Hasselblad. Mira que bé.

A l’Autònoma, en Bonaventura Bassegoda ens parla dels grans col·leccionistes d’art del s. XIX a Catalunya: l’organista Josep Elias (1680 – 1771) i que si bé va viure a Madrid deixà la seva col·lecció a la parròquia de Moià, el canonge de Santa Anna Ramon Iglésias (+ 1820), en Josep Carreras d’Argerich( + 1862), en Pere Gil i Babot (1778 – 1853) i, sobretot, en Sebastià Anton Pascual Inglada (1807 – 1872). El divendres passat ens parlà dels episodis de destrucció del patrimoni aquests darrers segles, dels llibres de viatges on es descrivien obres d’art, de les associacions excursionistes que organitzen sortides per admirar indrets singulars i de les publicacions que generaren, de les exposicions, dels primers historiadors, dels reportatges fotogràfics...

L’aula on s’imparteixen les lliçons té una capacitat per 140 alumnes, si bé en el curs no arribem a 10. Els companys i companyes de mica en mica s’han adonat que sóc capellà. No m’ho he amagat mai ni ho he manifestat. Sempre he notat certa simpatia personal. I és curiós el que em van explicant: hi ha qui té uns pares progres i hipies si bé ara el seu posat tendeix al disseny; hi ha qui els pares són col·laboradors estrets de la parròquia si bé ara el seu posat és de distanciament religiós, hi ha qui té familiars a Palafrugell i que compartim coneixences...     

Faig el viatge de retorn amb certa tranquil·litat. Val a dir que darrerament els camions sembla que han envaït la carretera i n’hi ha que no tenen cap consideració envers els altres usuaris. Quan he passat Puigformic, vaig darrera d’un camionàs de l’empresa SERTRANS. Es nota que el camió va un xic cremat i ja no m’hi atanso massa. A uns 4 quilòmetres de Sils, abans d’una benzinera, el camió perd el control i entra dintre la cuneta, gira de cop cap a l’altra costat i perd el control una estona, i va d’un costat a l’altre de la carretera, de vorera a vorera, fins que finalment es redreça i continua com si res, però esverat com abans. Encara bo que no venia cap vehicle en sentit contrari. I que jo me n’he adonat aviat, he alentit de cop la marxa fins a gairebé aturar el cotxe, i m’he mantingut lluny del camió fins que, a la rotonda de Mallorquines, el camió ha seguit cap a Sils i jo cap a Ridarenes, Santa Coloma, Anglès.

Al vespre, al viacrucis, hi participa una mica més de gent fins arribar a la trentena. I a la missa, com que és el dia de la dona, a més de pregar per les dones –especialment per les que he conegut i conec-, em vesteixo de lila. 

El febrer, nou cares té, i el març,fals!

dissabte, 23 / febrer / 2013 

Com la majoria dels dissabtes, el matí és tranquil i em va bé per preparar les celebracions del diumenge.

Des del novembre, quan es va arreglar la sagristia, a la taula central de la sagristia, hi havia un rabaquet que hi lluïa la mar de bé. La carbassa ha presidint l’espai una bona colla de setmanes mentre la sagristia, a més dels usos habituals, servia de camerino quan es representaven els pastorets (amb àngels, dimonis i pastors i tutti quanti), de sala de catequesi cada dilluns i cada dimarts, d’aula del reforç escolar cada dimecres...

Aquest dissabte, abans de la missa vespertina, venen tres escolans, dos són dels habituals. Estan engrescats i tenen ganes de jugar. Els adverteixo que no s’esverin... Entro i surto de la sagristia atenent la gent i preparant la missa. A la missa els escolans es comporten correctament. Quan acabem la celebració, a dintre la sagristia, reparteixo els dolços habituals a la mainada (el Ratolí, la Formigueta...) que han participat a la missa i, per partida doble, als escolans.

Quan tothom ha sortit de l’església, he tancat els portals i he endreçat les coses, retorno a dintre la sagristia. I aleshores m’adono que la carbassa, ben col·locada al seu lloc, està esberlada i partida en dos trossos.

No en dubto ni un moment: els escolans han confós la carbassa amb una pilota i el desenllaç només podia ser un. Pobre carbassa! 

diumenge, 24 / febrer / 2013

El diari publica una entrevista parlant de l’Aliança..

Fa fred i la fredor es fa notar a l’església amb poca gent a les misses, segurament per culpa del fred.

Quan vaig a dinar a Can Tarrés, veig tot de gent dinant a la plaça: no tenen on refugiar-se. Fan una caminada des d’Osor cap a Girona. El tema del turisme, no el tenim gaire clar, tot i que caldria cuidar-lo més.  

A la tarda preparo les xerrades del dijous: com si preparés un examen.

dilluns, 25 / febrer / 2013

Al matí continuo treballant en les xerrades que tinc el dijous. Material en tinc de sobres, i d’idees no me’n manquen. Però cal triar i ordenar un xic.

Vaig a dinar a Banyoles. Amb en Josep parlem del pissarrí, del rost, del trenc del cimà... Amb en Jordi i la Carme, dels nous veïns noruecs...

Quan sóc a Anglès, a la catequesi, em trobo amb dos dels escolans del dissabte al vespre. Els demano que m’expliquin què va passar amb la carbassa. Un m’ho explica d’una manera i l’altre d’una altra. Però queda clar que tant l’un com l’altre van confondre la carbassa amb una pilota i va acabar esbardellada. Els dic que se l’han d’emportar a casa i enganxar-la i, dissabte, que la portin tal com era abans. Veurem com acabarà la història del rabaquet de la sagristia.

dimarts, 26 / febrer / 2013

Quan obro els portals de l’església, cap allà a les vuit del matí, el cel és lluminós i el paisatge transparent. La creu es distingeix clarament damunt del Puig d’Afrou i, cap a tramuntana, brillen les crestes nevades del Pirineu: Cadí, Puigmal, Costabona...

Com cada dimarts, surto cap a Vilassar. Des del trencant de Mallorquines, el Montseny és veu lluminós i amb una bona tofa de neu. Per les obagues de Massanes, el termòmetre baixa per sota zero. Escolto la tertúlia on hi participen en Quim Nadal, en Germà Bel, la Elisenda Paluzie, Sirus Andreu coordinats per en Manuel Fuentes.

A l’àrea del Montseny em trobo de nou amb l’Alicia Colls. Va a proveir per renovar material pel camping. Em convida a prendre un cafè amb llet i estem parlant una estona de la feina, de la família, de Palafrugell...

A Vilassar de Mar faig algunes fotografies d’edificis noucentistes de la població, alguns millor conservats que d’altres. Al Museu Monjo, a l’hora de fer fitxes, estic espès i no acabo d’encertar els apartats que haig d’omplir.  Cal que, a les primeres fitxes, la Montse m’ajudi.

En reviso algunes dels altres dies i sobretot treballo fitxes de varis esbossos de plafons dels retaules de la capella de la Mare de Déu del Consell de l’Ajuntament de Barcelona, i també el baldaquí. Les altres fitxes són d’unes relleus al·legòrics per ornamentar un banc de Nova York, d’uns frontals...

M’aturo a dinar al lloc de costum. I, quan passo per Santa Coloma, ho aprofito per comprar alguna cosa.

Quan sóc a la doma, cap a dos quarts de cinc, em reuneixo amb l’equip de Vida Creixent, Vie Montante. El tema convida a viure una dimensió positiva i agraïda de la vida cristiana. Quan fem tertúlia, la Maria ens comenta que, quan va a l’hort, herbeja i cava asseguda en una cadira baixa. Ben bé que, a casa seva, tothom baixa les escales com vol.

Al vespre, abans de la missa, les famílies que atén Caritas (una cinquantena), venen a recollir lots de menjar.

I el Barça ens dóna un bon disgust.

dimecres, 27 / febrer / 2013

Baixo aviat al despatx. Venen els comptables. També venen un parell de persones al despatx. La Consol i la Cris venen a retirar les flors seques.

Cap al migdia surto un moment per proveir d’alguna proteïna. Per dinar, em preparo un plat de carxofes i una llonza.

A la tarda acabo de preparar les dues xerrades de demà: l’una amb alumnes universitaris al Centre Cristià Universitari de Girona, i l’altra, a La Cellera, amb feligresos de les parròquies de l’arxiprestat. I vinga sants amunt i avall, “gent de tota tribu, llengua i nació”...

Ve la mainada del reforç escolar. Darrerament estan molt nerviosos. El poder-nos servir berenar abans d’entrar a treballar, anava molt bé. Però aquest any no és possible fer-ho: no hi ha prou aliments.  

dijous, 28 / febrer / 2013

A la matinada ha plogut un xic: el pluviòmetre indica que ha recollit uns cinc litres.

A quarts de nou venen les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra a baldejar l’església. Quan surto al pati, es veu l’arc de Sant Martí cap al damunt  de La Cellera: “si al matí, es veu l’arc de sant Martí, para-li al bací...”.

Dino aviat. Mentre ho faig, segueixo una tertúlia on es parla de la renúncia de Benet XVI i de la situació de l’Església. Hi participen en Francesc Romeu, en Jaume Reixach, la teresiana Victòria Molins (que treballa al Rabal de Barcelona i a les presons) i en Domenech Melé, capellà de l’Opus Dei. Resulta ben interessant.

També llegeixo els comentaris a diferents diaris. Es veu que, com sempre, els que són més papistes que el papa, no estan massa tranquils: se centren en el Vaticà i, gràcies a Déu, l’Església va molt i molt més enllà. Precisament aquesta ha estat la gran equivocació del Vaticà d’aquests darrers anys.

Abans d sortir cap a Girona, parlo una estona amb en Francesc Romeu de la tertúlia i de la situació general. Coincideixo amb ell que l’Església ara necessita una dinàmica centrífuga, no pas tan centrípeta com els darrers anys.  

Al Cartañá, em trobo de nou amb en Javier Scolavino que hi fa de conserge. A la xerrada que imparteixo hi participen una trentena de persones, universitaris i també algun professor de la Universitat. El títol que li han posat és ICONOGRAFIA PER ENTENDRE I GAUDIR DE L’ART RELIGIÓS. És una conferència que havia fet altres vegades i que organitza el SAFOR, el Servei d’Assistència i Formació Religiosa de la Universitat de Girona. Tinc la satisfacció de trobar-hi en Lluís (que fa de professor de religió al IES Baix Empordà).

També m’hi trobo amb l’Alfred Barrós que és professor a la facultat de Turisme. Va ser el darrer president de l’AMiPA del Garbi quan hi era de titular. La Teresa, la seva muller, treballa al Museu de la Confitura i els dos fills, en Pol i en Pau, també estan a la universitat. Amb el gran coincidirem fa un parell de mesos a la cafeteria de la UAB.

Del material que porto preparat (sobretot diapositives), només en presento la meitat. I, cantant i xiulant, la xerrada s’allarga un xic més de dues hores.

Quan surto del Cartañá, plovisqueja. Vaig cap a Anglès i arribo a temps per dir-hi la missa. Quan acabo faig un mos i marxo cap a La Cellera.  Al centre hi faig la segona xerrada de les Trobades de Formació en temps de Quaresma que organitza l’arxiprestat. Els assistents són una cinquantena. El meu tema és EL TESTIMONI DELS SANTS CONTEMPORANIS. M’estic una hora xerrant. 

“Amb els àngels i amb els sants -missatgers del vostre amor- us lloem del món estant, amb el cor joiós: Glòria a vós eternament, Senyor, només Vós sou immortal; altres déus no servirem Senyor: glòria a Vós, oh Déu!”

No ha plogut gaire, però des del matí, tot plovisquejant, han caigut uns 3 litres.

divendres, 1 / març / 2013

Plou amb ganes i penso que ha plogut bona part de la nit. El pluviòmetre indica que han caigut 18 litres des d’anit.

Al matí vaig cap a Bellaterra. La tertúlia de la ràdio és molt interessant: Itziar González, Josep M. Terricabras, Antoni Puigverd, Pere Portabella. El tema estrella és la renúncia de Benet XVI. Els comentaris són fets des del respecte i reflecteixen l’ interès positiu que ha desvetllat el tema. En general, i amb matisos, comparteixo molts dels comentaris.  

A la Universitat, iniciem la segona part del curs. El professor és en Bonaventura Bassegoda i Hugas. El tema és sobretot presentar els inicis de la descoberta del patrimoni arquitectònic, cultural, artístic, a mitjans del s. XIX. També les publicacions que van recollir aquest interès, les exposicions, els catàlegs... Estic mig endormiscat.

En Bonaventura em saluda en nom de la Maria José Recoder, que és una de les vicerectores. A Palafrugell, érem pràcticament veïns. El fill gran,en Guillem, anava al Garbí i sovint dinàvem junts. Tant el gran com el petit, van venir a catequesi. Amb en Jaume, el seu marit, també ens coneixíem.

 De retorn m’aturo a dinar al lloc de costum. Procuro ser aviat a Anglès. Em cal preparar-me per la reunió del Consell Parroquial que tenim després de la missa. Un parell no poden assistir-hi: l’un per motius laborals i l’altre perquè té la filla a l’hospital.

Donem una ullada a la vida parroquial, des Nadal. I comentem les activitats previstes pel aquest trimestre. També es té un record afectuós per en Mel, que molts havien conegut quan estudiava a Madrid i va venir algun estiu a treballar amb el jovent de la parròquia, quan Mn. Josep Tomàs era el rector i en Xavier Carbó, el Vicari. Acabem a quarts d’onze i, cap a les 11, pujo al pis.