El febrer, nou cares té, i el març,fals!

dissabte, 23 / febrer / 2013 

Com la majoria dels dissabtes, el matí és tranquil i em va bé per preparar les celebracions del diumenge.

Des del novembre, quan es va arreglar la sagristia, a la taula central de la sagristia, hi havia un rabaquet que hi lluïa la mar de bé. La carbassa ha presidint l’espai una bona colla de setmanes mentre la sagristia, a més dels usos habituals, servia de camerino quan es representaven els pastorets (amb àngels, dimonis i pastors i tutti quanti), de sala de catequesi cada dilluns i cada dimarts, d’aula del reforç escolar cada dimecres...

Aquest dissabte, abans de la missa vespertina, venen tres escolans, dos són dels habituals. Estan engrescats i tenen ganes de jugar. Els adverteixo que no s’esverin... Entro i surto de la sagristia atenent la gent i preparant la missa. A la missa els escolans es comporten correctament. Quan acabem la celebració, a dintre la sagristia, reparteixo els dolços habituals a la mainada (el Ratolí, la Formigueta...) que han participat a la missa i, per partida doble, als escolans.

Quan tothom ha sortit de l’església, he tancat els portals i he endreçat les coses, retorno a dintre la sagristia. I aleshores m’adono que la carbassa, ben col·locada al seu lloc, està esberlada i partida en dos trossos.

No en dubto ni un moment: els escolans han confós la carbassa amb una pilota i el desenllaç només podia ser un. Pobre carbassa! 

diumenge, 24 / febrer / 2013

El diari publica una entrevista parlant de l’Aliança..

Fa fred i la fredor es fa notar a l’església amb poca gent a les misses, segurament per culpa del fred.

Quan vaig a dinar a Can Tarrés, veig tot de gent dinant a la plaça: no tenen on refugiar-se. Fan una caminada des d’Osor cap a Girona. El tema del turisme, no el tenim gaire clar, tot i que caldria cuidar-lo més.  

A la tarda preparo les xerrades del dijous: com si preparés un examen.

dilluns, 25 / febrer / 2013

Al matí continuo treballant en les xerrades que tinc el dijous. Material en tinc de sobres, i d’idees no me’n manquen. Però cal triar i ordenar un xic.

Vaig a dinar a Banyoles. Amb en Josep parlem del pissarrí, del rost, del trenc del cimà... Amb en Jordi i la Carme, dels nous veïns noruecs...

Quan sóc a Anglès, a la catequesi, em trobo amb dos dels escolans del dissabte al vespre. Els demano que m’expliquin què va passar amb la carbassa. Un m’ho explica d’una manera i l’altre d’una altra. Però queda clar que tant l’un com l’altre van confondre la carbassa amb una pilota i va acabar esbardellada. Els dic que se l’han d’emportar a casa i enganxar-la i, dissabte, que la portin tal com era abans. Veurem com acabarà la història del rabaquet de la sagristia.

dimarts, 26 / febrer / 2013

Quan obro els portals de l’església, cap allà a les vuit del matí, el cel és lluminós i el paisatge transparent. La creu es distingeix clarament damunt del Puig d’Afrou i, cap a tramuntana, brillen les crestes nevades del Pirineu: Cadí, Puigmal, Costabona...

Com cada dimarts, surto cap a Vilassar. Des del trencant de Mallorquines, el Montseny és veu lluminós i amb una bona tofa de neu. Per les obagues de Massanes, el termòmetre baixa per sota zero. Escolto la tertúlia on hi participen en Quim Nadal, en Germà Bel, la Elisenda Paluzie, Sirus Andreu coordinats per en Manuel Fuentes.

A l’àrea del Montseny em trobo de nou amb l’Alicia Colls. Va a proveir per renovar material pel camping. Em convida a prendre un cafè amb llet i estem parlant una estona de la feina, de la família, de Palafrugell...

A Vilassar de Mar faig algunes fotografies d’edificis noucentistes de la població, alguns millor conservats que d’altres. Al Museu Monjo, a l’hora de fer fitxes, estic espès i no acabo d’encertar els apartats que haig d’omplir.  Cal que, a les primeres fitxes, la Montse m’ajudi.

En reviso algunes dels altres dies i sobretot treballo fitxes de varis esbossos de plafons dels retaules de la capella de la Mare de Déu del Consell de l’Ajuntament de Barcelona, i també el baldaquí. Les altres fitxes són d’unes relleus al·legòrics per ornamentar un banc de Nova York, d’uns frontals...

M’aturo a dinar al lloc de costum. I, quan passo per Santa Coloma, ho aprofito per comprar alguna cosa.

Quan sóc a la doma, cap a dos quarts de cinc, em reuneixo amb l’equip de Vida Creixent, Vie Montante. El tema convida a viure una dimensió positiva i agraïda de la vida cristiana. Quan fem tertúlia, la Maria ens comenta que, quan va a l’hort, herbeja i cava asseguda en una cadira baixa. Ben bé que, a casa seva, tothom baixa les escales com vol.

Al vespre, abans de la missa, les famílies que atén Caritas (una cinquantena), venen a recollir lots de menjar.

I el Barça ens dóna un bon disgust.

dimecres, 27 / febrer / 2013

Baixo aviat al despatx. Venen els comptables. També venen un parell de persones al despatx. La Consol i la Cris venen a retirar les flors seques.

Cap al migdia surto un moment per proveir d’alguna proteïna. Per dinar, em preparo un plat de carxofes i una llonza.

A la tarda acabo de preparar les dues xerrades de demà: l’una amb alumnes universitaris al Centre Cristià Universitari de Girona, i l’altra, a La Cellera, amb feligresos de les parròquies de l’arxiprestat. I vinga sants amunt i avall, “gent de tota tribu, llengua i nació”...

Ve la mainada del reforç escolar. Darrerament estan molt nerviosos. El poder-nos servir berenar abans d’entrar a treballar, anava molt bé. Però aquest any no és possible fer-ho: no hi ha prou aliments.  

dijous, 28 / febrer / 2013

A la matinada ha plogut un xic: el pluviòmetre indica que ha recollit uns cinc litres.

A quarts de nou venen les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra a baldejar l’església. Quan surto al pati, es veu l’arc de Sant Martí cap al damunt  de La Cellera: “si al matí, es veu l’arc de sant Martí, para-li al bací...”.

Dino aviat. Mentre ho faig, segueixo una tertúlia on es parla de la renúncia de Benet XVI i de la situació de l’Església. Hi participen en Francesc Romeu, en Jaume Reixach, la teresiana Victòria Molins (que treballa al Rabal de Barcelona i a les presons) i en Domenech Melé, capellà de l’Opus Dei. Resulta ben interessant.

També llegeixo els comentaris a diferents diaris. Es veu que, com sempre, els que són més papistes que el papa, no estan massa tranquils: se centren en el Vaticà i, gràcies a Déu, l’Església va molt i molt més enllà. Precisament aquesta ha estat la gran equivocació del Vaticà d’aquests darrers anys.

Abans d sortir cap a Girona, parlo una estona amb en Francesc Romeu de la tertúlia i de la situació general. Coincideixo amb ell que l’Església ara necessita una dinàmica centrífuga, no pas tan centrípeta com els darrers anys.  

Al Cartañá, em trobo de nou amb en Javier Scolavino que hi fa de conserge. A la xerrada que imparteixo hi participen una trentena de persones, universitaris i també algun professor de la Universitat. El títol que li han posat és ICONOGRAFIA PER ENTENDRE I GAUDIR DE L’ART RELIGIÓS. És una conferència que havia fet altres vegades i que organitza el SAFOR, el Servei d’Assistència i Formació Religiosa de la Universitat de Girona. Tinc la satisfacció de trobar-hi en Lluís (que fa de professor de religió al IES Baix Empordà).

També m’hi trobo amb l’Alfred Barrós que és professor a la facultat de Turisme. Va ser el darrer president de l’AMiPA del Garbi quan hi era de titular. La Teresa, la seva muller, treballa al Museu de la Confitura i els dos fills, en Pol i en Pau, també estan a la universitat. Amb el gran coincidirem fa un parell de mesos a la cafeteria de la UAB.

Del material que porto preparat (sobretot diapositives), només en presento la meitat. I, cantant i xiulant, la xerrada s’allarga un xic més de dues hores.

Quan surto del Cartañá, plovisqueja. Vaig cap a Anglès i arribo a temps per dir-hi la missa. Quan acabo faig un mos i marxo cap a La Cellera.  Al centre hi faig la segona xerrada de les Trobades de Formació en temps de Quaresma que organitza l’arxiprestat. Els assistents són una cinquantena. El meu tema és EL TESTIMONI DELS SANTS CONTEMPORANIS. M’estic una hora xerrant. 

“Amb els àngels i amb els sants -missatgers del vostre amor- us lloem del món estant, amb el cor joiós: Glòria a vós eternament, Senyor, només Vós sou immortal; altres déus no servirem Senyor: glòria a Vós, oh Déu!”

No ha plogut gaire, però des del matí, tot plovisquejant, han caigut uns 3 litres.

divendres, 1 / març / 2013

Plou amb ganes i penso que ha plogut bona part de la nit. El pluviòmetre indica que han caigut 18 litres des d’anit.

Al matí vaig cap a Bellaterra. La tertúlia de la ràdio és molt interessant: Itziar González, Josep M. Terricabras, Antoni Puigverd, Pere Portabella. El tema estrella és la renúncia de Benet XVI. Els comentaris són fets des del respecte i reflecteixen l’ interès positiu que ha desvetllat el tema. En general, i amb matisos, comparteixo molts dels comentaris.  

A la Universitat, iniciem la segona part del curs. El professor és en Bonaventura Bassegoda i Hugas. El tema és sobretot presentar els inicis de la descoberta del patrimoni arquitectònic, cultural, artístic, a mitjans del s. XIX. També les publicacions que van recollir aquest interès, les exposicions, els catàlegs... Estic mig endormiscat.

En Bonaventura em saluda en nom de la Maria José Recoder, que és una de les vicerectores. A Palafrugell, érem pràcticament veïns. El fill gran,en Guillem, anava al Garbí i sovint dinàvem junts. Tant el gran com el petit, van venir a catequesi. Amb en Jaume, el seu marit, també ens coneixíem.

 De retorn m’aturo a dinar al lloc de costum. Procuro ser aviat a Anglès. Em cal preparar-me per la reunió del Consell Parroquial que tenim després de la missa. Un parell no poden assistir-hi: l’un per motius laborals i l’altre perquè té la filla a l’hospital.

Donem una ullada a la vida parroquial, des Nadal. I comentem les activitats previstes pel aquest trimestre. També es té un record afectuós per en Mel, que molts havien conegut quan estudiava a Madrid i va venir algun estiu a treballar amb el jovent de la parròquia, quan Mn. Josep Tomàs era el rector i en Xavier Carbó, el Vicari. Acabem a quarts d’onze i, cap a les 11, pujo al pis.