dissabte,
21 / juliol / 2012
Al
mati preparo les misses del diumenge. Les pregàries que ens arriben del Centre
de Pastoral Litúrgica són cada vegada més indigeribles, amb tants adverbis,
adjectius, subordinades... Prefereixo fer-ne una versió més pròpia de la Vall
de les Esglésies.
A
la tarda tinc reunió amb els caps de l’Agrupament Sant Miquel: Sergi, Eloi i l’altre
Eloi. Em comenten la propera acampada prop del Pedraforca. Miraré de
visitar-los. També parlem de l’ús dels locals de Santa Magdalena i de les
línees bàsiques del proper curs.
A
la missa de Bonmatí hi participen les àvies de la família Bonmatí que acostumen
a passar l’estiu al vell casal que hi tenen, arrel de la colònia.
Em
visiten la família Giménez Gich de Granollers i participen a la missa
vespertina d’Anglès: en Josep, la Mercè, en Joan Enric, la Mercè en Xavi i en
Francesc, el petit. És una família vinculada a la parròquia de Sant Esteve i em
parlen dels mossens que hi han conegut. També participen a la Peregrinació
diocesana del setembre a Lourdes.
Vaig
a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon. Precisem algunes informacions que
s’han conegut i algunes de noves que hem conegut. També parlem de temes
banyolins, especialment de la família Villaret de Banyoles (Busquets, Alavedra,
Moner...). Em comenten com en Macià, amb la mainada del carrer de Girona, quan
s’acostava la festa del carrer, el recorrien amunt i avall fent esquellots
perquè la gent s’aplegués davant de la capelleta de la Mare de Déu del Carme
per dir-hi el rosari tots els veïns reunits, com es feia a molts altres veïnats.
No sé si ara també ho faria. I pensar que en Joan Alavedra va arribar de
l’exili pràcticament amb la roba que portava al damunt!.
diumenge,
22 / juliol / 2012
De
bon matí el cel és tapat i mestraleja.
Després
de la missa a Sant Martí, les Carme de la colla, ens conviden a compartir
coques que elles han elaborat. Renoi, pràcticament n’hi ha la meitat per cada
assistent. També hi abunda el xarel·lo que bevem amb porrons molt lliberals. Es
veu que hi ha ganes de repetir l’experiència cada vegada que algú (o una colla)
celebrin el seu sant. Mentre anem fent la queixalada, comprobem si les
avellanes estan plenes, i és així. Quan ja no n’hi queb més, vaig al poble a
visitar dues Maries. També em volen que faci beguda.
Dino
a Can Tarrès. Quan començo, som dues persones. Aviat arriben els altres clients
habituals. Un dels que arriba pregunta sonorament quin dia és sant Jaume, a
Anglès. L’altra que ja hi era abans, tot sorneguer i només perquè ho senti jo,
respon: “Suposo que deu ser el mateix dia que als altres pobles”. Ho diu amb
gràcia, i li somric.
Entre
els que arriben hi ha en Joan. L’acompanyen els seus fills i una neta i ell me’ls presenta. També entra la germana del P.
Lluís Masachs, amb la filla i el gendre. Ens saludem tots plegats. De mica en
mica vaig coneixent la gent, i la gent, a mi.
Des
de les 4 de la tarda fins les 9 he estat treballant per enllestir l’article
fent un comentari iconogràfic del quadre de la Dormició de la Mare de Déu deMateo Gilarte. Ja feia dies que hi
donava voltes. Escriure un article és com passar un mal de ventre. L’he
enllestit i l’he enviat de dret al Museu d’Art. No vull pas donar-hi més
voltes. I és que les exigències són com una cotilla: dues pàgines de 30 ratlles
cada una i de 70 caràcters cada ratlla. Quin patir. Però ha està. Estirar la
cadena, i per avall. Escatològic? Bé,
els poetes ho comparen a un part, però es clar, jo no he parit mai. En
tot cas he fet parides.
S’ha
iniciat un foc molt virulent a la Jonquera i que la forta tramuntana ha
escampat aviat cap a la part muntanyosa de l’Alt Empordà. Per la paga, també se
n’ha iniciat un altre a Port Bou. Que trist! Les notícies en van plenes i la
xarxa, també. En Joan Garcia ha hagut de córrer per fer un informatiu especial
tota la tarda, a Catalunya Radio.
dilluns,
23 / juliol / 2012
El
paisatge està lleugerament emboirat i es sent certa flaire de cremat. Fins aquí
arriba el fum dels focs de l’Empordà.
A
mig matí em visita l’Assumpta i comentem el casament de la Rosa i d’en Xavier,
ahir, a la capella els Dolors d’Olot. Es veu que l’Aniol va fer un gran paperàs
recitant el poema i lliurant la toia. També parlem del foc a l’Empordà que, des
de Can Balcons, es veu bé i fa basarda. En Jaume està a la reserva per si ha de
córrer.
En
Lluís Cornellà ve a recollir el vist-i-plau i el segell per la
compostel·lana:farà uns kilòmetres del Camí de Sant Jaume.
La
Roser, la mare de la Blanca, ve per
preparar el dibuix per un punt de llibre ben castís que es repartirà el dia de
la Mare de Déu del Roser. L’acompanyarà un poema d’en Dídac Faig.
Quan
vaig cap a casa, ni des de l’autopista ni des de l’autovia hi veig cap columna
de fum especial, si bé el paisatge està tot emboirat de fum.
Dinant
amb la Carme, en Josep i la Nuri, el tema dominant és el del foc a l’Alt
Empordà: l’espectacularitat, les olors (al començament com si fos xocolata
desfeta torrada, que és l’olor característica del suro cremat ), els panorames vermellosos
des de Mas Usall (especialment a la nit), la inconsciència generalitzada que no
valora el dany que pot provocar una burilla..
Recullo
les galerades del llibre dedicat a Santa Maria dels Turers. Cal donar-hi una
ullada per polir-ne algunes coses bàsiques.
Amb
en Josep, anem a la impremta per repassar la impressió del programa de la Festa
del Terme. Queda prou bé. No crec que cap altra entitat de Banyoles faci un
programa tan maco i tan complert.
Reflexió
vespertina del dia: estem en una societat que ens fa agressius i interessats.
Si intentes el contrari, fàcilment se’n fan falses interpretacions que poden
ploure de tots costats i de tota mena. Lamentable.
És
curiós com els periodistes de Barcelona transformen els noms dels pobles
afectats pel incendi de l’Empordà: Llers per Llès, Darnius per Parnius,
Cistella per La Cistella o Cisteller... i d’altres. I van repetint...
dimarts,
24 / juliol / 2012
La
mare em comentava que, quan hi hagué el foc del 1982 a les Gavarres, ella era a
Els Àngels. Es veu que va passar-hi molta basarda i necessità uns dies de
descans per refer-se’n. La família de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch,
amiga del capellà de Els Àngels, se l’endugué a passar unes setmanes al seu xalet, a la platja de Sant Pol de Sant
Feliu de Guíxols, per així fer-li passar l’espant.
Tinc
reunió a la Cellera i hi vaig caminant. Són uns 2 km i el camí és planer i
agradable. La reunió és amb els companys de l’arxiprestat per tractar el tema
de la seguretat a les esglésies, com solem fer cada any. També hi assisteix en
Jesús, el cap dels mossos a la Selva.
Després
de dinar, mentre baixem cap a la Cellera amb en Ramon, parlem del Marmolista de
Banyoles. Era un home tranquil i amb molta bonhomia. Vivia al carrer santa
Maria. Els vespres, sovint anava al bar de Els catòlics. Es veu que a la seva
dona li deia que anava amb el vicari, que de fet sovint feia d’aquell local el
seu despatx. Quan tornava a casa seva, sobretot a l’estiu, baixava tot sol.
Però, quan arribava davant del portal de casa seva deia: “Bona nit, mossèn
Anton”. I, en un altre to de veu, ell mateix contestava: “Bona niiiit”. Així la
dona, a l’interior de la casa, contenta i enganyada, tenia la sensació que si,
que el seu marit tornava amb el vicari, Mn. Anton.
Retorno
caminant. Fa un sol de justícia. Sort del barret i que gairebé tot el camí
queda cobert pels arbres. Poc abans d’arribar al pont em trobo amb un noi del
Panjab, en Hardin. Deu tenir uns 13
anys. Em saluda cordialment com si ens coneguéssim de sempre i se’m presenta
breument. Em comenta que ve de treballar el seu hort. Hi va tres dies a la
setmana. Hi cultiva tota mena de verdures, fins i tot patates. I, els vespres,
els esmerça a reparar ordinadors dels familiars i amics. Segur que no
s’avorreix.
Quan
arribo a la doma em recordo que haig d’anar a recollir el cotxe que l’havia
portat a fer la revisió. Em cal anar caminant fins el final de la Triassa, a gairebé
un quilòmetre. Ja m’ho ha dit la Montserrat: “on va, mossèn, amb aquest sol!”. Retorno
a la doma amarat de suor i vaig de dret sota la dutxa.
A
les 6 de la tarda oficio les exèquies d’en Ramon, en Puig paleta. Algú em diu
que era de Can Figueras. Un dels fills, també és paleta. Un altre, s’està a Suïssa.
dimecres,
25 / juliol / 2012
Al
matí, surto a l’hort a recollir alguna cosa: tomates, cogombres, carbassons,
bitxos... Els mosquits es ben diverteixen amb mi.
Atenc
diverses visites al despatx. És una bona manera d’anar prenent el pols a les
persones, a les famílies, al poble. En Josep em telefona per comunicar-me la
mort d’en Jaume Colomer (85 anys). Fa un mes que el vaig visitar. Procedia de
Brunyola. La seva filla, la M. Carme, és religiosa de Jesús Maria i treballa a
Bolívia. El seu gendre, en Miquel, és el responsable del servei d’aliments de
Caritas. Al cel sia. El fill treballa als EEUU.
Cap
a migdia surto de la rectoria. Em trobem amb en Pep Frigola per dinar plegats.
No ens havíem vist des de fa 4 anys. Ens han convidat en Jordi Tauler i
l’Amèlia. Mengem ajoblanco –que bo!- i calamars farcits –que bons, també-.
Parlem una mica de tot el que ens uneix, de les dificultats d’en Pep al Níger,
del llibre que està preparant parlant d’en Quim Vallmajor, de les misses tridentines
i pretridentines i de les neures dels capellans...
Arribo
just a Anglès per la missa vespertina. Com que és sant Jaume, la celebrem a
l’església parroquial.
Felicito
els Jaume que conec: en Jaume Angelats, en Jaume Barnó...
dijous,
26 / juliol / 2012
Felicito
els Joaquim i Anna que conec, entre altres, una meva mini neboda.
Vaig
a la Triassa a comprar alguna cosa pel rebost. En Lluís i la Marta em presenten
els seus fills, en Joan i en Francesc, ben escotorits. En Joan, amb l’Octavi,
se’n va cap a Santa Bàrbara amb bicicleta. Suaran! En Francesc fa de dependent
per la botiga. Tant l’un com l’altre, són ben amables amb mi.
Fins
el migdia preparo el suplement del full i preparo un dinar lleuger: un carbassó
trossejat i bullit amb quatre grans d’arròs i quatre mandonguilles.
A
la tarda vaig a fer donació de sang. Hi trobo en Toni que em fa una revisió de
la pell que la tinc amb tot de petites nafres de tan gratar les picades. Mentre
m’extreuen la sang, sembla que estic voltat de hurís que em van atenent: una em
porta una ampolla d’aigua, l’altre em punxa amb delicadesa, l’altra em dóna
conversa perquè no em maregi...
Sortint
de l’ambulatori, vaig cap a la farmàcia Bonmatí per comprar el producte amb
cortisona per les nafretes i que m’ha receptat l’Antoni. I cap a la doma. I, al
vespre, la missa vespertina a les hermanes. Entre una cosa i altre, ja hauré
fet una caminada.
divendres,
27 / juliol / 2012
El
dia comença pesat i amb boires altes. El matí, baixo a comprar alguna cosa. Em
regalen una safata amb 5 nectarines ben maques.
Feinejo
pel despatx i atenc alguna visita i alguna telefonada. Començo a repassar les
galerades del llibre de Santa Maria de Banyoles. Així, mig enquadernat, el
llibre fins i tot arriba a fer goig.
Cap
a les 3 fa una tronada i cau un ruixadot. No crec que arribi a ploure un litre.
És pluja de calor i deixa enfangats els cotxes.
A
la tarda oficio les exèquies d’en Jaume Colomer. Havia nascut a Brunyola, a Can
Casals i anà a viure a Can Tino, on era masover de l’advocat Congost. A Anglès
algú també l’anomenava en Tino, si bé no tenia cap relació de parentesc amb els
de Can Tino d’Anglès. Hi assisteix gent de Brunyola, de Sant Martí... i de
l’Obra.
Acabo
el dia amb cert ensopiment.
