dissabte, 28 de juliol de 2012

Per santa Magdalena, l'avellana és plena


dissabte, 21 / juliol / 2012

Al mati preparo les misses del diumenge. Les pregàries que ens arriben del Centre de Pastoral Litúrgica són cada vegada més indigeribles, amb tants adverbis, adjectius, subordinades... Prefereixo fer-ne una versió més pròpia de la Vall de les Esglésies. 

A la tarda tinc reunió amb els caps de l’Agrupament Sant Miquel: Sergi, Eloi i l’altre Eloi. Em comenten la propera acampada prop del Pedraforca. Miraré de visitar-los. També parlem de l’ús dels locals de Santa Magdalena i de les línees bàsiques del proper curs.  

A la missa de Bonmatí hi participen les àvies de la família Bonmatí que acostumen a passar l’estiu al vell casal que hi tenen, arrel de la colònia.

Em visiten la família Giménez Gich de Granollers i participen a la missa vespertina d’Anglès: en Josep, la Mercè, en Joan Enric, la Mercè en Xavi i en Francesc, el petit. És una família vinculada a la parròquia de Sant Esteve i em parlen dels mossens que hi han conegut. També participen a la Peregrinació diocesana del setembre a Lourdes.

Vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon. Precisem algunes informacions que s’han conegut i algunes de noves que hem conegut. També parlem de temes banyolins, especialment de la família Villaret de Banyoles (Busquets, Alavedra, Moner...). Em comenten com en Macià, amb la mainada del carrer de Girona, quan s’acostava la festa del carrer, el recorrien amunt i avall fent esquellots perquè la gent s’aplegués davant de la capelleta de la Mare de Déu del Carme per dir-hi el rosari tots els veïns reunits, com es feia a molts altres veïnats. No sé si ara també ho faria. I pensar que en Joan Alavedra va arribar de l’exili pràcticament amb la roba que portava al damunt!.

diumenge, 22 / juliol / 2012

De bon matí el cel és tapat i mestraleja.

Després de la missa a Sant Martí, les Carme de la colla, ens conviden a compartir coques que elles han elaborat. Renoi, pràcticament n’hi ha la meitat per cada assistent. També hi abunda el xarel·lo que bevem amb porrons molt lliberals. Es veu que hi ha ganes de repetir l’experiència cada vegada que algú (o una colla) celebrin el seu sant. Mentre anem fent la queixalada, comprobem si les avellanes estan plenes, i és així. Quan ja no n’hi queb més, vaig al poble a visitar dues Maries. També em volen que faci beguda.

Dino a Can Tarrès. Quan començo, som dues persones. Aviat arriben els altres clients habituals. Un dels que arriba pregunta sonorament quin dia és sant Jaume, a Anglès. L’altra que ja hi era abans, tot sorneguer i només perquè ho senti jo, respon: “Suposo que deu ser el mateix dia que als altres pobles”. Ho diu amb gràcia, i li somric.  

Entre els que arriben hi ha en Joan. L’acompanyen els seus fills i una neta i ell  me’ls presenta. També entra la germana del P. Lluís Masachs, amb la filla i el gendre. Ens saludem tots plegats. De mica en mica vaig coneixent la gent, i la gent, a mi.

Des de les 4 de la tarda fins les 9 he estat treballant per enllestir l’article fent un comentari iconogràfic del quadre de la Dormició de la Mare de Déu deMateo GilarteJa feia dies que hi donava voltes. Escriure un article és com passar un mal de ventre. L’he enllestit i l’he enviat de dret al Museu d’Art. No vull pas donar-hi més voltes. I és que les exigències són com una cotilla: dues pàgines de 30 ratlles cada una i de 70 caràcters cada ratlla. Quin patir. Però ha està. Estirar la cadena, i per avall. Escatològic? Bé,  els poetes ho comparen a un part, però es clar, jo no he parit mai. En tot cas he fet parides.

S’ha iniciat un foc molt virulent a la Jonquera i que la forta tramuntana ha escampat aviat cap a la part muntanyosa de l’Alt Empordà. Per la paga, també se n’ha iniciat un altre a Port Bou. Que trist! Les notícies en van plenes i la xarxa, també. En Joan Garcia ha hagut de córrer per fer un informatiu especial tota la tarda, a Catalunya Radio.

dilluns, 23 / juliol / 2012

El paisatge està lleugerament emboirat i es sent certa flaire de cremat. Fins aquí arriba el fum dels focs de l’Empordà.

A mig matí em visita l’Assumpta i comentem el casament de la Rosa i d’en Xavier, ahir, a la capella els Dolors d’Olot. Es veu que l’Aniol va fer un gran paperàs recitant el poema i lliurant la toia. També parlem del foc a l’Empordà que, des de Can Balcons, es veu bé i fa basarda. En Jaume està a la reserva per si ha de córrer.

En Lluís Cornellà ve a recollir el vist-i-plau i el segell per la compostel·lana:farà uns kilòmetres del Camí de Sant Jaume.

La Roser, la mare de la Blanca,  ve per preparar el dibuix per un punt de llibre ben castís que es repartirà el dia de la Mare de Déu del Roser. L’acompanyarà un poema d’en Dídac Faig.
Quan vaig cap a casa, ni des de l’autopista ni des de l’autovia hi veig cap columna de fum especial, si bé el paisatge està tot emboirat de fum.

Dinant amb la Carme, en Josep i la Nuri, el tema dominant és el del foc a l’Alt Empordà: l’espectacularitat, les olors (al començament com si fos xocolata desfeta torrada, que és l’olor característica del suro cremat ), els panorames vermellosos des de Mas Usall (especialment a la nit), la inconsciència generalitzada que no valora el dany que pot provocar una burilla..
Recullo les galerades del llibre dedicat a Santa Maria dels Turers. Cal donar-hi una ullada per polir-ne algunes coses bàsiques.

Amb en Josep, anem a la impremta per repassar la impressió del programa de la Festa del Terme. Queda prou bé. No crec que cap altra entitat de Banyoles faci un programa tan maco i tan complert.

Reflexió vespertina del dia: estem en una societat que ens fa agressius i interessats. Si intentes el contrari, fàcilment se’n fan falses interpretacions que poden ploure de tots costats i de tota mena. Lamentable.

És curiós com els periodistes de Barcelona transformen els noms dels pobles afectats pel incendi de l’Empordà: Llers per Llès, Darnius per Parnius, Cistella per La Cistella o Cisteller... i d’altres.  I van repetint...

dimarts, 24 / juliol / 2012

La mare em comentava que, quan hi hagué el foc del 1982 a les Gavarres, ella era a Els Àngels. Es veu que va passar-hi molta basarda i necessità uns dies de descans per refer-se’n. La família de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amiga del capellà de Els Àngels, se l’endugué a passar unes setmanes  al seu xalet, a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, per així fer-li passar l’espant.  

Tinc reunió a la Cellera i hi vaig caminant. Són uns 2 km i el camí és planer i agradable. La reunió és amb els companys de l’arxiprestat per tractar el tema de la seguretat a les esglésies, com solem fer cada any. També hi assisteix en Jesús, el cap dels mossos a la Selva.
Després de dinar, mentre baixem cap a la Cellera amb en Ramon, parlem del Marmolista de Banyoles. Era un home tranquil i amb molta bonhomia. Vivia al carrer santa Maria. Els vespres, sovint anava al bar de Els catòlics. Es veu que a la seva dona li deia que anava amb el vicari, que de fet sovint feia d’aquell local el seu despatx. Quan tornava a casa seva, sobretot a l’estiu, baixava tot sol. Però, quan arribava davant del portal de casa seva deia: “Bona nit, mossèn Anton”. I, en un altre to de veu, ell mateix contestava: “Bona niiiit”. Així la dona, a l’interior de la casa, contenta i enganyada, tenia la sensació que si, que el seu marit tornava amb el vicari, Mn. Anton.

Retorno caminant. Fa un sol de justícia. Sort del barret i que gairebé tot el camí queda cobert pels arbres. Poc abans d’arribar al pont em trobo amb un noi del Panjab,  en Hardin. Deu tenir uns 13 anys. Em saluda cordialment com si ens coneguéssim de sempre i se’m presenta breument. Em comenta que ve de treballar el seu hort. Hi va tres dies a la setmana. Hi cultiva tota mena de verdures, fins i tot patates. I, els vespres, els esmerça a reparar ordinadors dels familiars i amics. Segur que no s’avorreix.

Quan arribo a la doma em recordo que haig d’anar a recollir el cotxe que l’havia portat a fer la revisió. Em cal anar caminant fins el final de la Triassa, a gairebé un quilòmetre. Ja m’ho ha dit la Montserrat: “on va, mossèn, amb aquest sol!”. Retorno a la doma amarat de suor i vaig de dret sota la dutxa.

A les 6 de la tarda oficio les exèquies d’en Ramon, en Puig paleta. Algú em diu que era de Can Figueras. Un dels fills, també és paleta. Un altre, s’està a Suïssa.

dimecres, 25 / juliol / 2012

Al matí, surto a l’hort a recollir alguna cosa: tomates, cogombres, carbassons, bitxos... Els mosquits es ben diverteixen amb mi.

Atenc diverses visites al despatx. És una bona manera d’anar prenent el pols a les persones, a les famílies, al poble. En Josep em telefona per comunicar-me la mort d’en Jaume Colomer (85 anys). Fa un mes que el vaig visitar. Procedia de Brunyola. La seva filla, la M. Carme, és religiosa de Jesús Maria i treballa a Bolívia. El seu gendre, en Miquel, és el responsable del servei d’aliments de Caritas. Al cel sia. El fill treballa als EEUU.

Cap a migdia surto de la rectoria. Em trobem amb en Pep Frigola per dinar plegats. No ens havíem vist des de fa 4 anys. Ens han convidat en Jordi Tauler i l’Amèlia. Mengem ajoblanco –que bo!- i calamars farcits –que bons, també-. Parlem una mica de tot el que ens uneix, de les dificultats d’en Pep al Níger, del llibre que està preparant parlant d’en Quim Vallmajor, de les misses tridentines i pretridentines i de les neures dels capellans...

Arribo just a Anglès per la missa vespertina. Com que és sant Jaume, la celebrem a l’església parroquial.

Felicito els Jaume que conec: en Jaume Angelats, en Jaume Barnó...

dijous, 26 / juliol / 2012

Felicito els Joaquim i Anna que conec, entre altres, una meva mini neboda. 
Vaig a la Triassa a comprar alguna cosa pel rebost. En Lluís i la Marta em presenten els seus fills, en Joan i en Francesc, ben escotorits. En Joan, amb l’Octavi, se’n va cap a Santa Bàrbara amb bicicleta. Suaran! En Francesc fa de dependent per la botiga. Tant l’un com l’altre, són ben amables amb mi.

Fins el migdia preparo el suplement del full i preparo un dinar lleuger: un carbassó trossejat i bullit amb quatre grans d’arròs i quatre mandonguilles.

A la tarda vaig a fer donació de sang. Hi trobo en Toni que em fa una revisió de la pell que la tinc amb tot de petites nafres de tan gratar les picades. Mentre m’extreuen la sang, sembla que estic voltat de hurís que em van atenent: una em porta una ampolla d’aigua, l’altre em punxa amb delicadesa, l’altra em dóna conversa perquè no em maregi...

Sortint de l’ambulatori, vaig cap a la farmàcia Bonmatí per comprar el producte amb cortisona per les nafretes i que m’ha receptat l’Antoni. I cap a la doma. I, al vespre, la missa vespertina a les hermanes. Entre una cosa i altre, ja hauré fet una caminada.   

divendres, 27 / juliol / 2012

El dia comença pesat i amb boires altes. El matí, baixo a comprar alguna cosa. Em regalen una safata amb 5 nectarines ben maques.

Feinejo pel despatx i atenc alguna visita i alguna telefonada. Començo a repassar les galerades del llibre de Santa Maria de Banyoles. Així, mig enquadernat, el llibre fins i tot arriba a fer goig.

Cap a les 3 fa una tronada i cau un ruixadot. No crec que arribi a ploure un litre. És pluja de calor i deixa enfangats els cotxes.

A la tarda oficio les exèquies d’en Jaume Colomer. Havia nascut a Brunyola, a Can Casals i anà a viure a Can Tino, on era masover de l’advocat Congost. A Anglès algú també l’anomenava en Tino, si bé no tenia cap relació de parentesc amb els de Can Tino d’Anglès. Hi assisteix gent de Brunyola, de Sant Martí... i de l’Obra.

Acabo el dia amb cert ensopiment.

Cap comentari:

Publica un comentari