dissabte, 4 d’agost del 2012

Per sant Nin i sant Non, pebrots i tomates


dissabte, 28 / juliol / 2012

Tot el dematí feinejo. Em va bé per preparar un xic les misses, els cants, les pregàries... Em telefonen un parell d’amics per comentar-me diverses coses. És ben bé que, de la missa, no en sabem ni la meitat. Com deia aquell, el dia del Judici Final, quan tot se sàpiga, ens farem uns bons panxons de riure.

Dino tranquil. A la tarda hi ha la missa a Bonmatí. Els escolans fan vacances. La presència de la família Bonmatí es fa notar, però només a la nau. Quan acabem la missa, la gent saluda els senyors.

A la missa d’Anglès, tampoc hi ha escolans que també fan vacances i les fan llargues. Quedo amarat de suor.

Quan m’he rentat una mica i m’he canviat la camisa, vaig a la plaça de la Vila. És la festa de la Vila Vella, del barri antic. Segurament és una reminiscència de les celebracions de santa Magdalena. Al barri de Can Serra van celebrar la festa veïnal el dissabte passat, però allà no hi fan cap àpat conjunt.

En tres còmodes i llargues taules, hi ha una bona colla de veïns: uns 120. M’han portat els coberts i en Manel i la Soledat de Can Camps, que , amb l’Emília, són els qui m’han convidat. A mi em situen al costat d’en Pedro Abrisqueta, de la Teresa i, al davant, en Josep Font i de la Victòria. En Josep de fet és de Trullàs i, encara que avui també fan la festa a Mas Llunès, prefereix venir a Anglès. A Trullàs hi fan la festa a les engires de sant Bartomeu, que hi té dedicada una esglesiola romànica.

En Josep havia tingut una vaqueria i havia fet societat amb en Cuixa i amb l’Eudald Bassols. És ben conegut al poble. Ell és tranquil, murri, atent, i va encaixant les dites i acudits.
El sopar se m’ha fet agradable, menjant meló amb pernil, pollastre i botifarra a la brasa, gelat i amanida. L’Emília de Can Tresa, tot cofoia que no cap a dintre, em va presentant el  seus néts, des del més menut (d’uns 2 anys) a les més grandetes (d’uns 15). Finalment li regalo un tovalló perquè es pugui eixugar. I a riure.  

Cap a les 11 em retiro cap a la doma. Quan hi arribo ja es sent la música de la ballaruga.

diumenge, 29 / juliol / 2012

Celebro tranquil·lament les misses del matí. A Sant Martí s’hi afegeix més gent. No sé si és que es pensen que es tornarà a repetir de coca o bé que els agrada la missa a l’exterior. Quan l’acabo, visito la Maria i la Nati.

A la missa del migdia hi ha una volada de gent: la família de la Maria Viñolas (entre altres la seva cosina Eulàlia Hortal), la família de la Codina de Susqueda i la família de cal Flequer Nou. I és que, un cop acabada la missa, hi ha el bateig de la Júlia, la pubilleta de cal Flequer Nou. La Maria, que és la besàvia,  estava tan contenta que semblava que se la batejava a ella.

La calor m’ha arreplegat i tinc els peus que em bullen. Dino lleuger a Cal Mariner: un plat combinat, amb amanida, quatre patates fregides i llom a la planxa, amb una clara. Només m’hi sobra els grans de blat de moro i és que  els americans ens volen convertir en gallines transgèniques.  

A la doma, descanso una mica i em prenc una dutxa. A un veí se li acudeix de clavar claus i cops de martell (o, si més no, és el que sembla) i pam, pam, pam... Sort que la casa és gran.
A la tarda repasso el que se’n diu les galerades del llibre de Santa Maria de Banyoles eliminant i afegint coses. Sembla que un llibre, no s’acaba d’acabar mai. He trobat un nou racó de la casa per treballar més tranquil, més fresc i amb més bona llum.

Es veu que, a l’autocar de línea, hi ha hagut sarau perquè una dona, que ha pujat a Trullàs, no ha volgut pagar el bitllet. Deu ser una nova modalitat de la campanya “no vull pagar” però en versió autocar i aquesta vegada començada per una dona deTrullàs.
Al vespre, parlo amb un parell d’amics. M’ajuden a esbargir-se.

dilluns, 30 / juliol / 2012

És la diada dels sants Abdó i Senén. A casa sempre els hem tingut devoció. Som de família d’arrels pageses i, com que a Catalunya n’han estat sempre patrons, ho recordem bé. De fet, a Banyoles, la festa es celebrà ahir. Sembla que la participació va ser força semblant a la del any passat,   

A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Vall·llovera (96a). Procedia de Cassà de la Selva i, de jovenet, havia estudiat al Seminari. Havia treballat al laboratori de les mines d’Osor, analitzant les mostres del material que se n’extreia i que anava tot als Estats Units per fer porcellana. Es veu que va ser un gran caminador. M’adono que els assistents participen en les respostes, els cants...

Vaig a celebrar la missa dels sants Abdó i Senén en sufragi dels difunts del Terme, a Santa Maria dels Turers. Hi participen uns 70 assistents. Concelebro amb  Mn. Ramon Pijoan (el rector) i amb Mn. Josep M. Amich. Al principi no coneixia cap dels assistents, fora del meu germà, la meva germana, la meva neboda. Però, de mica en mica, els vaig identificant, especialment quan reparteixo la comunió i, al final, quan venen a venerar la relíquia dels sants: la germana de la Margarita de Can Ping-pong, la Llúcia de Can Pipa, la Lola Avellana, la Teresa Tor, en Lluís Martí, unes quantes senyoretes de Casa Nostra, la Meri Sitjà, la Dolors de Can Lloveras, la Pepita Castany... En Pere Frigolé fa sonar l’orgue amb suavitat, bon gust, exquisidesa, professionalitat... I cantem els goigs que entonen el cor (amb la Fina)  i que tan bé sonen.  La missa és una trobada de família, de la família dels fills de Déu, amb els que ens hi veiem, amb els que no hi poden venir, amb els que ja són a l’altra riba, fent la graellada amb el Senyor.

En Ramon Pijoan m’obsequia amb el llibret d’en Jordi Galofré, Josep M. Massip i Miquel Rustullet ELS VITRALLS DE SANTA MARIA DELS TURERS que fa poc s’ha presentat.

A casa, la Carme ens serveix el sopar: una mica de sopa de verdura, un tall de truita de carbassó, una amanida de tomata i pa beneït a la missa dels sants.    
De retorn, quan he passat Salt, trobo ben pocs vehicles per la carretera de la vergonya. Arribo a la doma cap a les 11.

dimarts, 31 / juliol / 2012

Al migdia oficio les exèquies de la Teòfila Mudarra. Ve a saludar-me la seva neboda, la Juliana, que és religiosa dominica de l’Anunciata. A Anglès, la Cellera i Amer, la família Mudarra hi té varies branques.  

Per dinar, menjo crema de verdura i  unes mandonguilles amb amanida de tomata.A la tarda venen l’Eloi i en Lluc per recollir el tendal de la parada de l’Oncolliga per fer-la servir aquests dies que l’Agrupament Sant Miquel fa l’acampada .

Vaig a fer una caminada per la carretera de Girona i la Triassa fins arribar a la gasolinera. Als jardins de Can Cendra estan plens de mainada jugant. Pel camí, agafo algunes avellanes d’un avellaner que queda damunt de la vorera i, tot caminant, les vaig trencant i menjant-me-les. Encara que un xic verdalenques, són ben bones.

Després de la missa vespertina, recordo als assistents que, quan hi hagi un enterro amb missa (o com es diu aquí, amb missa completa i amb comunió), els avisaré el dia anterior i no hi haurà missa vespertina.

També els recordo que si algun dia no puc ser a la missa vespertina, es farà una celebració comunitària llegint les lectures del dia, les pregàries, el parenostre i repartint la comunió, com ja s’ha fet algun cop. A la vegada, els adverteixo la importància de valorar aquesta mena de celebracions comunitàries en absència del prevere que ens ajuden a valorar millor la comunitat que es reuneix i el do del Senyor que s’hi fa present en la seva Paraula i en el Pa del seu Cos eucarístic. Algú bufa perquè, quan s’assabenta que no hi sóc, s’escapoleix a La Cellera per tenir la “missa completa”. Però les comunitats cristianes caldrà que s’hi vagin acostumant.

dimecres, 1 / agost / 2012

És la festa de Sant Feliu i vaig a la missa solemne que s’oficia a Sant Feliu de Pallerols. Quan arribo, tot respira festa. Entro a l’església abans que arribi la comitiva dels ancians del poble, ja que també hi ha la Festa dels Vells. També hi trobo gent de Bonmatí.

Ens ha convidat el rector, Mn. Elies, i hi som tot el clergat de l’arxiprestat: en Ramon (que és l’arxiprest), l’Ignasi, que és el diaca, en Josep, jo i, quan ja hem començat la missa, en Jordi. L’església és fresca de si i s’inaugura la pintada de les capelles laterals i la nova il·luminació. Tot fa molt de goig i els elements més nobles hi destaquen molt i molt. Hi ha un cor que canta molt bé. També hi participa l’escriptor Josep Valls i la seva muller.  

Em toca proclamar l’homilia. M’encomano a Déu. Parlo de les arrels profundes de la nostra fe i de la nostra comunitat cristiana de les que n’hi ha mostres des dels principis del s. IV i sobretot amb el martiri de sant Feliu. Comento com aquesta comunitat cristiana ha perdurat al llarg del temps donant fruits de vida cristiana. Faig referència als màrtirs de les darreres dècades: els capellans, religiosos i seglars assassinats per la seva fe a la guerra civil i esmento Mn. Joan Alsina i el P. Quim Vallmajor. També faig referència a la situació difícil que viuen les comunitats cristianes a Síria, al pròxim Orient, a Nigèria, a la Xina... Finalment, fent referència a l’expressió de la carta als Hebreus, convido tots plegats a donar testimoni de vida cristiana enmig de la nostra societat inhòspita, indiferent, egoista, ambiciosa mostrant l’alternativa de l’Evangeli.

A Sant Feliu de Pallerols hi havia anat, quan jo era seminarista, els caps de setmana, els cursos 1974 / 75 i 1975 / 76. Quan acabem la missa, algú diu que ho recorda. Amb l’Elies acabem de mirar l’església: són interessants els relleus de les clau de volta de la nau central (amb St. Feliu, St. Mateu, St. Marc, St Lluc i St. Joan) i de les capelles laterals (Immaculada, St. Pere, Sta. Llúcia, Nom de Jesús i altres sants que no he identificat encara). També són d’admirar la solemne pica de batejar (que és romànica i, d’un costat, retocada el s.. XVI) i, sobretot, la noble imatge d’alabastre de la Mare de Déu del Patrocini (s. XVI).

Mentre estem encantats mirant els racons de l’església, dos vailets –en Francesc Roura i en Pau Font- demanen a Mn. Elies per fer sonar l’orgue ja que els agradaria interpretar un parell de peces. Sembla que ho diuen seriosament tot. Tot i que l’Elies hi és una mica reticent si bé, finalment, hi accedeix. I comença a sonar Bach... Renoi! Ho fan bé i amb seguretat. Si seguim per aquí, això acabarà bé. 

Quan sortim de l’església un tomb per nucli antic del poble. I anem cap a Can Finet, a dinar. El menjar és casolà i l’ambient agradable. És una fonda de tota la vida  i que es coneix des del 1865. Ara és la cinquena generació qui mena la fonda. A més dels avis (que ja conec de quan venia a Sant Feliu fa 35 anys i que van venir a Lourdes, el juny) conec la noia (la Pilar) que és religiosa josefina,  i el noi (que quan venia jo feia d’escolà), i ara també se’m presenta la jove, la Teia Corcó que ens coneixíem de quan jo era vicari a la parròquia de Les Fonts d’Olot. Recordem el darrer campament on coincidírem, cap a Albanyà. Ara tot aquell indret ha quedat arrasat pel foc. I em dóna records per l’Assumpta, de qui n’era amiga.

Quan els companys ens acomiadem, pujo fins la rectoria de Sant Feliu passejant pel carrer del Puig. M’adono que totes les cases, a més del número identificatiu, hi tenen el motiu antic: Can Lau, Can Mamagués, Can Antina, Can Saloto, Can Mei, la Quadra, Can Botets, Can Daina, Can Ventura, Can Manela, Can Vedruna, Can Bora, Can Andalet, Can Mònic, Can Falé, Can Ferrer, Can Masnou, Can Paisa, Can Ton... No m’he adonat si als carrers cèntrics del poble també repeteixen aquesta iniciativa tan encertada.

Retorno cap a Anglès. M’aturo a la font Picant d’Amer. La calor va pujant de graus. Estem a uns 35º i la humitat és elevada, amb tot de boira que embolcalla lleugerament els cims.  

dijous, 2 / agost / 2012

“Dels àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei: vós que teniu milers d’àngels posats al vostre servei”. Vet aquí que dues advocacions marianes, per mi ben entranyables (Àngels i Remei), queden unides en una mateixa advocació.

Al migdia venen a visitar-me la Montse Pi i en Joan Mató. Visitem l’església, l’hort, la doma i el pis. Entretant, anem comentant temes diversos des de punts de vista ben diferents. Em porten a dinar a l’Aliança i, mentre fem la degustació dels plats més significatius,  anem fent desfilar les informacions i les precisions més o menys conegudes: murals, alcaldes, padrines, restaurants, escots, casaments, papus, independència, medalles catalanes, bacines, Nou Palafrugell, oliveres, neures, l’euro per barril de petroli que segons sembla s’embutxaca algú de la Sarsuela... Això si, tot són informacions certes i de fiar.

En Joan em comenta que va néixer i va ser batejat a Estanyol on el seu pare, provinent de Bèlgica, hi adquirí el mas Roure. Hi visqué fins els 4 anys, quan la família es traslladà de nou a Bèlgica.

Avui tot va per terra: en Giovanni Carlos Bourboun que es fot de lloros, la bandera gegant de la plaça Colom que cau, íbex que va avall... Quins grans presagis de futur!

Quan faig la caminada, al captard, un home em comenta que Mn. Àngel, quan donava classes al institut d’Anglès, venia des de Bonmatí corrent.

En Joan Fontané, des de Bonmatí, m’envia la lletra que el seu pare cantava a l’autocar el dia de l’excursió (04·07·12) amb els col·laboradors de les parròquies:

EL RUC QUE VOLIA SER SAVI

Un dia al despertar el ruc va dir:
"vull aprendre de llegir,
si els savis fan això,
també vull ser savi jo". (bis)

Alçant-se se n'anà sense més raons,
cap al mestre de minyons:
"bon dia senyor mestre sóc aquí,
vull aprendre de llegir". (bis)

El mestre li digué:
"molt ben pensat, n'aprendràs, si ets aplicat."
I li posà davant un cartipàs
ple de lletres com el nas. (bis)

"Aquesta que aquí veus que és talment,
la teulada d'un convent,
és la primera lletra i és diu A,
digues A per començar". (bis)

El burro obrí una boca de tres pams
i engegà un parell de brams
i el mestre satisfet digué: "bé va,
dius perfectament la A". (bis)

El burro, inflat d'orgull, pegà un gran bot i digué:
"doncs ja ho sé tot."
I ruc com va venir, se’n va entornar
i de ruc mai més passà. (bis)

divendres, 3 / agost / 2012

Cap a les 11 surto per visitar els ancians malalts de Bonmatí. La calor els té ben atuïts i alguns fins i tot ha estat hospitalitzat. Un cop he aparcat el cotxe a la rectoria, vaig caminant a totes les cases: carrer Balmes, carrer germans Griera, carrer Eugeni Casacuberta, pujada de Vista Alegre... M’hi passo dues hores ben rodones. Les assistentes, noies uruguaianes o paraguaianes, són molt amables amb els ancians i els porten amb safata.

En Ramon Vinyes, el fill del Dr. Àngel Vinyes, em comenta que, a l’església d’Anglès, l’altar de la M. de D. de Montserrat va estar sufragat per la família Vinyes Miralpeix, en concret per l’avi Ramon, que n’era el patriarca. La muller de l’Àngel i mare d’aquest Ramon,  la Montserrat Gassó i Buxó era germana dels monjos de Montserrat  P. Josep M. (1912-1976) i P. Pius (1913-1948). El P. Josep Ma. fou un gran dibuixant d'escenes religioses amb un estil molt peculiar que el distingeix, encara avui, per la representació dels rostres de sants sempre de perfil, sants sopars, escenes bíbliques vàries, marededéus, etc. Moltes il·lustracions d'aquestes han tingut gran difusió en el món religiós, estampes, cartells commemoratius, etc. El projecte de l'altar fou del P. Josep M. Gassó.  A Can Peix es conserven  els plànols del projecte. Tant de bo en puguem disposar d’una còpia per l’arxiu parroquial! Malgrat la seva simplicitat, aquest altar conté una elegància inusual que contrasta amb el disseny del presbiteri.

1 comentari:

  1. Bona nit Mossen Martiriá.
    L´escric desde Valencia on fa molta xufagor.
    Com que ara no podem veurer la TV-3, el meu marit ha vist el partit del Barça a través d´Internet, es l´unica manera de veurer la TV. catalana desde Valencia.
    Aquest mes hem tancat les cárites de la Parróquia, pero ja hem atés dos emergencies.

    Sap m´agrada molt el seu diari, perque té la frescor del Camp i de la vida dels pobles i de les masies catalanas.

    A la meva Parroquia som com una familia, es pot dir que mi trobo com a casa meva, encare que sense beateries.

    Aixó si estic fent el Itinerari de renovació,. que es una especie de catequesis. jo sempre dic que la Fe hi ha que alimentarla i regarla com una planta perque no es penseixi.

    Perdoni si m´he enrollat com una persiana.

    PAU I BE i feliç cap de setmana, Montserrat

    ResponElimina