Aquesta setmana, cull l'avellana

dissabte, 18 / agost / 2012

Em saluda l’Encarnació de Can Melic i que em diu que ara viu a Avinyonet de Puigventós. I ara, ves a saber on és a Can Melic.

En Josep M. ja ha tornat de les vacances a Galícia i fa sonar l’orgue, a la missa de Bonmatí. I la seva filla, l’Ariadna, hi fa d’escolà.

A Anglès, a la missa vespertina hi participa en Narcís Figueras, de Sils. Fa molts anys que ens coneixem: quan vaig estar a Santa Coloma (darrer trimestre del 1979), ens trobàrem en alguna activitat amb joves; també participava a les convivències amb Mn. Lluís Vilà... Diria que va assistir a la meva ordenació de diaca (el 1979) i a la meva ordenació de capellà (el 1981). Ara és professor de llatí a la U.O.C.  

Ha estat un dia de calor intens. Al vespre, al pis, es superen algunes dècimes els 27º.

Una persona em ve a comentar un tema pel dia de la festa del Remei. Ella m’assegura que és el dia 7 d’octubre. Jo me n’estranyo. Sempre m’havia semblat que la festa de la Mare de Déu del Remei és el segon diumenge d’octubre. Ho soluciono fent una petita enquesta a alguns dels assistents que s’esperen per la missa. Tothom té clar que és el segon diumenge d’octubre i, per tant, aquest any és el dia 14 d’octubre. En tot cas, el diumenge 7 d’octubre és la festa de la Mare de Déu del Roser. Aclarit.  

diumenge, 19 / agost / 2012

A totes les misses d’aquest matí hi han participat religioses. I és que, hi ha una bona colla de religioses que han nascut en famílies d’aquests pobles.

La calor a les esglésies és relativa, sempre uns 4 o 5 graus menys que a l’exterior. El cas de l’església de Bonmatí, és diferent, ja que hi fa tanta calor a dintre com a l’exterior. Únicament que a dintre hi ha l’ombra.

A l’església de Sant Martí, quan hi vaig el matí, hi ha algun grau de més a l’interior que a l’exterior, perquè les parets gruixudes també l’aïllen de la frescor de la nit. L’avantatge de celebrar la missa a l’exterior, a més d’unes dècimes de diferència, és que hi bufa un xic d’aire fresc.

L’església d’Anglès, quan és més calenta és al vespre, quan el sol ha escalfat les parets tot el dia, i especialment la façana, fins la posta del sol. Tot i així, és una església relativament fresca i ho és especialment a la missa de les 9 del matí, deixant totes les portes obertes i també les finestres de la sagristia perquè així l’aire circuli.

On la calor es fa més insuportable però és a la capella de les dominiques, al col·legi de la Vall dels Àngels. Aquí és on més quedo sempre amarat de suor i la camisa em queda ben xopa. Els primers dies em pensava que només em succeïa quan, abans de la missa, havia fet una caminada i, quan m’aturava, em pujava l’escalfor des de dintre meu mateix. La segona, en ser més calorosa, és la de Bonmatí, que també quan hi acabo la missa, tinc la camisa amarada.   

En definitiva, amb la calor que fa aquests dies es fonen les idees, es fon les ganes de fer res, ens fonem nosaltres... I ningú ens refresca.

dilluns, 20 / agost / 2012

Cap a les 3 de la matinada faig una aturada tècnica i, aquell moment, també hi ha algun angelot que se li ha donat per fer el mateix, de manera que cau una mini ploguda que difícilment es podrà comptabilitzar.

Al matí baixo pel poble a fer alguna compra. Els dilluns hi ha pocs establiments oberts. Se’m fa estrany. I encara se me’n fa més veure’n tants que estan de vacances. Acostumat com estava a marina, on ara tots els establiments estan en temporada alta, aquesta realitat de l’interior em resulta curiosa.

Vaig a dinar a Banyoles. Només hi som la Carme, en Josep i jo. Sort que la casa té unes bones parets i la calor li costa d’entrar. Tot i això, l’aire és tòrrid.  

Al vespre sembla que em claven agulles a les cames. Em passo una bona estona a la dutxa per refrescar-me-les.

dimarts, 21 / agost / 2012

Poc després de les 8 del matí surto cap a Girona per anar a recollir els resultats de l’analítica d’ara fa una setmana, al carrer Juli Garreta. L’amanida ha sortit malament: massa sucre, massa sal, massa oli...  

També ho aprofito per fer alguna altra gestió per aquell sector si bé haig d’esperar un xic perquè els establiments comercials encara estan tots tancats i barrats.  La temperatura matinal és agradable i faig un xic de passejada pel davant de l’estació. Quan arribo a Anglès, la calor ja comença a ensenyar les dents. Però al despatx, encara s’hi està prou bé.

Poc després d’un quart de dues arriba en Joan Xicoira amb la seva moto i amb sa rosa. Ho ha aprofitat per anar a veure el seu nou nét, a Sarrià. Pujo a la moto i, com que no hi tinc casc per mi, em cofo el barret de palla. I anem cap a Ca l’Elisa.

En Joan, el rei de la casa, ens comenta que ha passat uns dies de vacances a Platja d’Aro. El menjador està a una mica més de mitja entrada. Quan ens hem assegut i ens serveixen, en Joan X. queda admirat de la quantitat i la qualitat del menjar que serveixen i encara queda més admirat al pagar.

Estem una bona estona fent sobretaula, fins ben bé passades les 4. Em parla del Fesol, que sembla no està massa bé, d’en Batista, dels Pastorets, de les seves actuacions a La Gatzara amb Els Vàmpirs, de les actuacions d’en Jaume als casaments, de la quantitat de nou material que han adquirit (pantalles de plasma, mescladors... ), de les passejades en barca, de la Carme que es veu està a la recerca de la seva identitat...  I telefona en Batista, en Jaume, en Lluís... I entretant, com diria el mateix Lluís, “ses libacions són generoses”.

Per esbargir-se un xic i clarificar i coordinar millor els reflexes, anem a la doma i li ensenyo les sales, l’església, la casa... I gràcies per la visita, i fins un altre.  

Poc després de les cinc vaig a Bonmatí a oficiar-hi les exèquies de la Carme Puigdemont (91a). Quan hi vaig, el termòmetre marca cap a 39º. Arribant a l’església tot sembla un forn, tant a fora com a dintre de la nau. Poc abans d’iniciar la cerimònia, m’assabento que la Carme havia tingut un fill, en Francesc (un any més gran que jo). Aquest noi, un diumenge a la tarda, amb dos amics seus de Vilanna, anaren a la festa d’un bateig, a Anglès. Quan tornaven, caminant per voral de la carretera cap a Bonmatí, a l’alçada d’on hi ha ara l’Antex, un cotxe que venia de La Gatzara, més carregat de beguda que de seny, se’ls abalançà al damunt i els esclafà a tots tres. Quina tragèdia, Déu meu. Les exèquies d’aquests nois les oficià el bisbe Jubany a Vilanna. La Carme també s’havia fet un bon tip de treballar anant i tornant de casa seva, a Sant Julià, a la fàbrica, a Bonmatí.

Quan finalitzo i em llevo l’alba, estic tot jo amarat de suor. I vaig cap a Anglès on hi tinc una segona sessió de sauna, a la capella de les dominiques. Quan acabo, vaig de dret a la dutxa.  

dimecres, 22 / agost / 2012

Al matí, quan em llevo (6m), el termòmetre de dintre la casa marca 29º, malgrat tenir les finestres obertes. El termòmetre de l’exterior indica uns 23º.

Vaig a dinar amb la família Fàbrega Vilà, a Can Figueres, sobre les Mines del Sant Pare i la font d’en Bertran. Estem a uns 300 ms. d’alçada (100 més que Anglès) i la vista, cap a llevant, és esplèndida: Els Àngels, Rocacorba, Sant Julià... La casa queda uns quants metres sota de Bellveí.

Els avis (en Jaume i l’Anna) no tenen res a envejar als patriarques bíblics. Han tingut 11 fills i tenen més de 50 néts. A la taula hi ha tres fills (Neus, Miquel, Roser), dues nores (Ester i Elisenda) i varis néts (6 d’en Miquel i l’Ester). Entre els temes que parlem hi surten els capellans que han conegut a Anglès, els canvis a la feina de manescal, la família Bertran de Palafrugell, de la JMJ, la fundació i els inicis del Bell·lloc, els germans i mossens Guitart, Pro Vida, les vinculacions familiars amb Anglès (Moyano Izquierdo i Casanovas Boix)...

M’ensenyen la casa que em recorda Can Teixidor del Terme. A més, les dependències, on hi havien les corts i els pallers, ho tenen arreglat perquè en facin ús els joves i la mainada... És com una casa de colònies familiar, amb piscina, cobert pels àpats estivals...

Dijous, 23 / agost / 2012

Felicito les Rosa que conec. I enllesteixo l’esborrany del suplement del full.  

Cap a mig matí surto per anar a visitar algunes malaltes: la Maria Bonany, la Maria Assumpció Noguer... També saludo diversos amics pel carrer: en Miquel Ferrer, la M. Àngels Júdez i el seu fill, la noia Ristol amb els seus tres fills i que viuen a Qatar, en Josep, la Júlia... A la Maria Assumpció li fa gràcia que em cofi amb un xambergo. Tothom em pregunta si puc resistir els 40º que diuen va pujar ahir la temperatura a Anglès. I acabo el matí dinant a casa de la M. Rosa, amb la família, i celebrant el seu sant.    

Quan retorno, el termòmetre també s’enfila. Abans d’arribar, pujo cap a Vilanna per fer tranquil·lament una capcinada sota d’una ombra.  

M’agrada que l’Abat de Montserrat s’hagi posicionat contra Eurovegues i  els negocis deshumanitzadors que es volen promoure amb l’excusa de promoure llocs de treball. No sé com és que el govern s’embolica amb això: com si no en tinguéssim prou amb Lloret, Salou, Roses... Amb aquest manifest, l’Abat es posiciona clarament fent costat al seu bisbe, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat.

divendres, 24 / agost / 2012

Quan m’he estrijolat i esmorzat, vaig cap al Trueta, a Girona, a visitar l’Antonio, el germà de la meva cunyada. Sembla que arriba al final del seu viatge. El senyor Alzheimer li ha amargat els darrers anys i de rebot, els ha amargat a la Lourdes, la seva muller, i els fills. A més, ara s’ha presentat una pneumònia i alguna altra complicació. Resem una mica tots plegats. La Lourdes és animosa i no es pot estar de dir: “És que em sembla que Déu nostre Senyor se’ns ha fet vell i ja no es recorda de nosaltres”. Em sona a una forma simpàtica d’aplicar el salm 21, el que recitava Jesús a la creu: “Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?”.  

Al migdia vaig cap a Can Patalic. Pel camí una noia em pregunta per portar un llantió a l’església i per beneir-li aigua. Li dic quan pot venir i que el millor, però, no són les espelmes ni l’aigua beneïda sinó participar habitualment a la missa dominical.

A la tarda s’inicien varis focs a la vegada: Madremanya, L’Escala, La Jonquera... No crec que tots siguin casualitat. Ens la tenen botada!

Quan pujo de les dominiques i estic tancant l’església, també puja un vailet d’uns 12 anys i entra cap a l’església. Em diu que se li ha oblidat de dir el Parenostre i em demana si li puc donar una còpia per aprendre’l de nou. Una sorpresa agradable. Li dic que el millor per no oblidar-lo és dir-lo cada dia.

Després de sopar em menjo un penjoll de raïm de la parra que hi ha a l’hort. Ostres, que bons! Ben bé que per sant Bartomeu, el meló teu i el raïm meu!

Arriba la flaire de fum d’algun dels incendis. Tindrem una nit xafogosa.