dissabte, 1 de setembre de 2012

Per sant Lleí, benvinguda la pluja a aquí!


dissabte, 25 / agost / 2012

Poc després de les 8 del matí vaig cap a La Cellera. En Ramon em convida a  esmorzar al Centre. I tot seguit anem a fer un recorregut turístic. Primer visitem l’ermita dels Sants Just i Pastor, del s. XI, d’un regust popular entranyable. Hi fem una pregària pels infants de les nostres parròquies i per Mn. Lluís Teixidor.

Tot seguit, pel camí de les serps, anem fins El Pasteral. Visitem també els oratoris de Lo Santo Negro (Sant Benet de Palerm) i de Sant Pelegrí, possiblement emplaçats al lloc de les creus de terme de La Cellera. Quan som a Can Vinyes, la casa pairal del P. Codina, retornem cap al nucli del poble.

Han dit que aquest migdia plouria. De moment, continua la calor. A la tarda, les bromes van cobrint el cel.

Mentre celebrem la missa anticipada a Bonmatí es posa a ploure a bots i a barrals. No arriben a caure ni 10 litres però l’aire es refresca. Amb tot, la xafogor encara està closa dintre dels edificis.

Després de la missa anticipada, a Anglès, ve la senyora Concepció Barcons acompanyada de la seva filla que s’acomiaden abans de retornar cap a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. La filla em comenta que acostuma participar a les misses i a les activitats dels caputxins de Sarrià.  

L’Encarnació Noguer, després d’haver llegit el DIARI DEL CAPELLÀ, m’aclareix que a Can Melic, el lloc on va néixer, és al carrer de la Indústria nº68-70, al davant de l'Òptica Milent, on abans hi havia una botiga de queviures i una carnisseria.

A la nit arriba la música dels grup d’havaneres Terra Endins a la festa de Sant Julià.

diumenge, 26 / agost / 2012

A la missa del matí hi participa més gent que no pas els altres diumenges pel fet que, a les 12m, celebro la missa a Sant Julià.

A Sant Martí també hi ha més gent que no pas els altres diumenges: de La Cellera, de Bescanó, de Salitja, de Palau-saverdera, de Palafrugell, de Santa Colloma... Pràcticament s’omple el pati del davant de l’església. Fa un matí molt agradable: ni aire, ni calor, cel net de núvols, no massa trànsit a la carretera... Amb tot encert cal cantar: “Agermanats anirem caminant sota un cel ben blau; joiosos himnes ressonaran d’amor i de pau”.

I per no perdre el costum, quan acabem la missa, hi ha celebració. Toca celebrar santa Rosa. Renoi, que bé! Tant de bo es fes quelcom semblant quan s’acaben les misses a Bonmatí i a Anglès. Es reparteix una coca de ratafia i una coca de pa de pessic. També un xic de taronjada i de cola. I el dimoni, que estossegui!

La missa del migdia la celebro a l’església de Sant Julià de Llor, al bell mig de la Vall de les Esglésies. Hi ha escolans de tots colors: en Pol Peracaula, en Sam i la Laia Bou, l’Ariadna Quer. En Josep M. dirigeix com pot el cor i se’n surt prou bé. Celebrem sant Agustí (hauré d’esbrinar per quina raó), però no trobem els goigs en cap racó. Faig curt de partícules: n’havia preparat una quarantena i se’n necessitaven una cinquantena. No queda més remei que fer la multiplicació dels pans.

A l’acabament no em puc entretenir gaire saludant la gent i admirant el paisatge: avui és esplèndid, per abocar-s’hi del tot. Baixo cap a Bonmatí a celebrar un bateig. Hi arribo uns 10 minuts tard. Encara bo que els havia advertit. Gairebé tota la família es portuguesa i la família intercala el català amb el portuguès. La celebració es segueix amb respecte. I la Noa ja forma part de la família dels batejats.

Els diumenges acostumo a dinar de restaurant i vaig cap a Sant Martí, a Can Valls: un gaspatxo, un filet a la brasa i un tall de meló. “Beneïm el Senyor pels seus dons!”.

Al captard, em comuniquen la mort de l’Antonio Armau Roca, el germà de la meva cunyada. Que el Senyor l’aculli a la Vida eterna i ompli de pau els familiars i amics.

El Barça ens dóna una alegria que queda arrodonida per la que ens dóna el Real Madrid.

A primera hora de la nit hi ha tres homes joves al davant de la doma. Van assenyalant les finestres i les portes de l’església. No em fan cap gràcia.

dilluns, 27 / agost / 2012

A quars de sis de la matinada sona el telèfon i em desperta. Són els mossos d’esquadra. Em diuen que baixi ja que algú ha entrat a fer de les seves a l’església. Resulta que uns lladregots han esbotzat el portal principal de l'església de Sant Miquel (han obert com un forat gater a un batent del portal, un s’hi ha posat cap dintre, han tret els bernats i han entrat dintre). Un cop dintre del cancell, també han esbotzat la porta de vidre del mig (i això que les portes laterals del cancell eren obertes). Han voltat per dintre de l’església i han remenat diverses coses (les tovalles de l’altar major). Però no han tocat res del que més estimem.

Cap a les 10m vaig de visita al metge, en Toni Viñas, per comentar l’analítica. Els tractaments no acaben de funcionar i caldrà fer alguna cosa.

Quan surto del CAP i pujo a l’església, arriba la policia científica que ha vingut a agafar les mostres de les empremtes digitals. En surten unes quantes. Suposo que descarten les d’en Pepet Venanci i de les dones de neteja. També arriba en Felip per mirar com caldrà reforçar els portals.  

Cap a dos quarts de dotze vaig cap a la comissaria dels mossos, a Santa Coloma. Hi arribo a tres quarts i quan la Pili em pren la denúncia ja és la una. Mentre m’esperava he parlat amb la delegada de correus de l’oficina d’Anglès on també hi han entrat i hi han fet més destrosses. Es veu que també han entrat al supermercat DIA i a la benzinera i, la setmana passada, a la piscina. Són com paparres.

Quan retorno, m’aturo a dinar a Can Valls: escudella i carn d’olla. I torno cap a la doma passant abans a donar una ullada a l’església de Sant Martí Sapresa: sembla que tot està com ha d’estar.

A la tarda venen operaris. Primer arriba el que segueix la campanya d’extinció dels tèrmits. Tenim la bona impressió de què sembla que s’han extingit. Però cal fer-ne el seguiment durant tres anys.

El Felip ve per posar unes planxes de ferro al darrera dels portals. A veure si haurem de transformar l’església en un búnquer. En Josep i en Marc venen a reparar el forat que havien fet els delinqüents. I en Garceso va netejant-ho tot.
He enviat un missatge als membres del consell parroquial per comunicar-los la incidència. A la missa vespertina ho comento a les persones que hi assisteixen. I dono gràcies a sant Miquel perquè ha guardat bé el recinte.

Al vespre ve la Joana amb en Martin per preparar un xic més els detalls del seu casament, divendres.

Com puc assegurar millor tot aquest recinte? M’estic plantejant si caldrà tenir un gos.
 
dimarts, 28 / agost / 2012

Després de la pel·lícula de lladres i serenos d’ahir, retorno a la normalitat. En la feina de capellà, sempre hi ha coses per fer. “Senyor, ens has fet per a tu, i la nostra vida està neguitosa fins que no reposa en tu” (St. Agustí). 

Obro de nou l’església, com he fet sempre. Com deia Mn. Francisco Geli, “al matí, els borratxos dormen”. Treballo tranquil·lament al despatx. Contesto alguna telefonada i algun missatge electrònic. Em visita l’Assumpta.

Vaig a dinar amb la Carme i en Josep. Abans de marxar, tanco l’església: aquesta tarda en Felip i en Joan Garceso acabaran de reforçar els portals.

Tot dinant, a casa, em comenten el condol que han rebut d’en Pere, de la M. Àngels, de la M. Pilar... I cap a les 3t anem a l’església de Sant Andreu de Mata: petitona i ben arreglada. La nau i els laterals han quedat plens aviat. Quan inicio la cerimònia en sufragi de l’Antonio faig memòria d’en Paquito, en Joan, en Pepet, en Cels, els altres germans Arnau i Roca per qui jo he oficiat les exèquies de pocs anys cap aquí. Els assistents segueixen bé la litúrgia i estan atents a l’homilia.

A la sortida em saluda en Miquel Noguer, l’alcalde de Banyoles, també l’Esteve Callís, el tinent d’alcalde d’Anglès que havia treballat amb l’Antonio, i altres persones conegudes.

A la terrassa del bar Els Joves, al carrer Girona, hi veig un dels homes joves que, diumenge al vespre, es miraven amb molt interès les obertures i accessos de l’església.

dimecres, 29 / agost / 2012

Quan obro els portals de l’església m’assabento que els lladregots, cap a les 6 del matí, aprofitant el canvi de torn, han assaltat la caserna de la policia local, trencant una vidriera i apropiant-se del mòbil d’un agent. Això ja és el colmo! Suposo que ara aniran a els centres d’ensenyament i a l’Ajuntament.

Amb la família Fàbrega anem a donar un tomb. Passem per Constantins i Sant Martí de Llèmana. Ens aturem a Sant Aniol de Finestres, Les Encies, Cogolls, Sant Iscle del Colltort, Sant Miquel de la Pineda i Sant Feliu de Pallerols, on fem parada i fonda dinant a Can Finet. Ens serveix l’hereu petit de la casa, en Guillem Serrat.

Quan ens hem cruspit una bona paella de mar i muntanya, donem un tomb pel poble dels pesca llunes. Al Cafetí, la Maria em deixa la clau per visitar l’església on s’agraeix la frescor que s’hi troba. També ve saludar-me la Maria Roura, que de fet és la mestressa de la clau. M’assabenta de la mort sobtada d’en Jaume Font Bosch, el germà petit de Mn. Pere Font Bosch

Marxant de Sant Feliu anem cap a Amer. Hem de localitzar la Mari Xiberta
(bé, ella ens deixa molt clar que es diu Rosa Maria) que ens ha obrir l’església. Al seu interior, endreçat i ben cuidat, de nou quedo bocabadat amb l’atrevida solució enginyosa de col·locar 4 columnes aguantant cada pilar de l’església romànica per així dotar-la d’amplitud i perspectiva.

Ens asseiem una estona sota els porxos de la plaça de la vila prenent un refresc. Hi saludo en Joaquim Blanquera i la Maria Josefa, el germà i la cunyada de la Consol, que venen a obrir la floristeria. Acabem d’arrodonir la passejada anant a mirar l’embassament de Susqueda que deixa a la vista uns 15 metres dels marges: falta aigua!

Arribo a temps per celebrar la missa vespertina a les dominiques. I quan acabo, vaig cap a Bonmatí. Sembla que la Carmeta ha de marxar i no m’agradaria que ho fes sense haver-la acomiadat ungint-la amb l’oli sant i enfortint-la amb el Viàtic: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que sigui vora teu per guardar-te;

dijous, 30 / agost / 2012

Ens llevem amb el cel ennuvolat i, cap a dos quarts de sis, cauen quatre gotes. La durada del sol és semblant al que hi ha a la meitat del mes d’abril.

Cap a les 10 comença a ploure. Sembla que té ganes de fer-ho estona. Benvinguda, pluja!

Quan he acabat de preparar el suplement, vaig cap a Girona. Em trobo amb la meva neboda, la Nuri, i anem a comprar un aparell de telefonia mòbil. Ella coneix bé el tema i em sembla que m’he firat un bon aparell (que, per molts punts que hi hagi, no el regalen pas). Abans no el sàpiga fer-lo servir bé, ja serà hora de canviar-lo.  

Cap a les 2 venen en Joan i la Cati de Fornells, i en Josep i la Pepita. Feia cap un any que no ens veiem. Els ensenyo l’església i la casa. I anem a dinar plegats a Ca l’Elisa. Repassem els temes d’un guió habitual: la família, la feina i la clientela (que gràcies a Déu ha anat bé), el poble, els sindicats, els partits i els polítics, la lluna blava, els capellans coneguts...

Entre el matí i la tarda han caigut uns 20 litres, a poc a poc i en petits ruixats. Bona feina. Quan surto de la missa vespertina, cap a la banda de Bonmatí, s’alça l’arc de sant Martí: si surt el vespre, para-li la testa. Això vol dir que, de moment, s’acaba la pluja.

Parlem amb els caps escoltes de penjar la senyera al campanar. Bé que hi lluirà.  

Aquesta nit veiem la segona lluna plena en un mes. La darrera vegada que succeí un fenomen semblant ja fa 4 anys.

divendres, 31 / agost / 2012

Al matí vaig fins a Can Patalic. A la nit hi ha hagut un altre robatori, aquesta vegada a la joieria de Can Moragas, a les Galeries Comercials. Es diu que hi han fet feina.

Cap al migdia vaig a La Cellera, a celebrar el sant de Mn. Ramon. Arribant, en Ramon em comunica la mort de Mn. Josep Riera (84a). Déu l’hagi. Sempre que el trobava em deia que li agradava seguir el DIARI DEL CAPELLÀ.  

Anem a dinar amb les germanes carmelites Vedruna. També hi ha Mn. Félix i l’Albert. En Fèlix ens comenta el seu viatge al Perú visitant els centres que apadrina una ONG de Salt. Ha estat a Lima, ha pujat als Andes (Arequipa), ha anat fins al departament de Jaen, a l’entorn del riu Marañón, a l’entrada de la selva amazònica. Un viatge ben complet!

La germana Lídia Martín ha compost un poema de felicitació de Mn. Ramon i el cantem plegats:
  
VISCA SANT RAMON; VISCA SANT RAMON;
I VISCA TAMBÉ EL RECTOR DE QUI ÉS EL PATRÓ!

Totes les germanes i aquests capellans
de cor li desitgem que visqui molts temps.
Que amb dieta i esport perdi uns quants anys
I es pugui moure com si fos un vailet.

VISCA SANT RAMON...

A més d’arxiprest és ara rector
d’Amer, Sant Climent i el poble d’Osor,
sense descuidar el de la Cellera
lloc privilegiat, amb gent de primera.

VISCA SANT RAMON...

Ja pots competir amb aquest dos joves
puntals del bisbat i unes grans persones;
són alts i eixerits, i de bona planta
amb veu de tenor que a tothom encanta.

VISCA SANT RAMON...

El rector d’Anglès li pot ensenyar
com es fa un diari públic i virtual.
Més, no s’escarrassi, mai no arribarà
A dir tantes coses com en Martirià.

VISCA SANT RAMON...

De mossèn Elies també pot aprendre
A pintar parets amb un to alegre.
A la rectoria guanya la negror,
La seva façana demana un pintor.

VISCA SANT RAMON...

Gràcies mossèn Fèlix per haver vingut
A cantar amb nosaltres “Visca, sant Ramon”.
Per allà al Perú l’hem acompanyat
Pregant cada dia no se’l mengi un caiman.

VISCA SANT RAMON...

Que el curs que comença sigui per a tots
Joia i esperança, pau i germanor.
La vida cristiana no és fruit de mercat
La prima de risc no ens pot afectar.

VISCA SANT RAMON...

A les 4, a la doma, venen l’Eloi Guerrero, l’Eloi Sànchez, l’Helena Sànchez, en Jordi Arbat, caps de l’Agrupament Sant Miquel. Col·loquen les senyeres al campanar. Fan un bon servei. I les senyeres llueixen molt allà al damunt. I la Rossita, només de veure-hi el seu Eloi, ja s’hi hauria enfilat també ella.

Beneeixo el primer casament que acompanyo, des que sóc a  Anglès. Se n’han celebrat un parell més a Sant Martí Sapresa, però l’un el beneí Mn. Félix i l’altre el beneí Mn. Clalvaguera. La núvia és la Joana Tarrés, de Ca l’Aulina dels ous. El nuvi, en Martin, és austríac. Han preparat la cerimònia molt bé i amb molta il·lusió. L’església queda plena i tothom va ben vestit. Hi ha molts austríacs, òbviament. També hi ha uns quants matrimonis indis i els vestits de les senyores em semblen els més elegants. Un tercet de corda acompanya la cerimònia excel·lentment. No podien fallar: una és la filla d’en Josep Carreras, l’altra és de Can Vera de la plaça de Banyoles i l’altra, també de Banyoles, és de Can Ginebreda.  

All vespre participo al sopar de les entitats a la Burés. Comparteixo taula amb un matrimoni de Sant Julià de Vilatorta, amb el president del Centre de La Cellera, els regidors de CiU, en Lluís...  M’hi retrobo amb la Bibiana Agustí, la germana d’en Toni Agustí, que em presenta el seu marit, l’exalcalde d’Amer, en Xavier Targa. També em saluden en Marc (l’alcalde de Bonmatí) i la Mei. Quan s’acaba el sopar es fa la presentació de les candidates a PUBILLES i dels candidats a HEREU: la Meritxell Riera Collell (la germana d’en Blai), l’Estefania Julià Pèlach (la seva mare, la Carme, llegeix a Sant Martí, a la missa), la Cristina Rosa Santalla, l’Adrià Crous Moreno, en Robert Serramitja Malpica i en Gerard Jou Prat (renebot de Mn. Joan i Mn. Josep M. Jou). I, quan s’inicia el ball, faig unes passes amb la Dolors Barós de Can Gamell: ha de vigilar que no la trepitgi. I les de la Lliga, quan ho veuen, es posen a cridar.

Cap a dos quarts de dotze vaig cap a la doma fent tot el carrer de la Indústria. Es veuen grups de joves que van cap al barri vell per participar al correfoc amb els Diables de Sant Llorenç del Penedès que segueixo una estona des de les finestres de la doma. I quan s’acaba, el jovent va cap al pavelló on hi ha moguda amb el FEEL GOOD. I bona nit, cargols.   

Cap comentari:

Publica un comentari