Santa Tecla, batedora de noguers.

dissabte, 22 / setembre / 2012

A les 9 del matí oficio les exèquies de la Carmeta de Sant Julià. Li havia portat Nostramo cada primer divendres. Aquestes darreres setmanes ho ha passat malament i ha estat ingressada diverses vegades a Santa Caterina. Vaig visitar-la per darrera vegada el passat dissabte, abans de la missa de Bonmatí. Quan era ingressada a l’hospital primer demanava per rebre la visita del capellà (Mn. Josep M. Tor) que no pas del metge. Que el Senyor l’aculli al Paradís, que a la seva arribada la rebin els màrtirs i la facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem. Que Santa Maria i el cors dels àngels l’acullin i tingui, amb Llàtzer el pobre, el repòs etern. El seu fill, en Josep, treballa a l’ÀNTEX i molts companys han participat a les exèquies.

Quan retorno a Anglès, a Can Patalic, em saluda el pare d’en Ferriol, de la Iria i d’en Guerau.

I si uns es moren, els altres s’enamoren.

Poc després de les 12, a la capella dels Bonmatí, beneeixo el casament d’en David  Xifra i de la Irene Castillo. La capella llueix la decoració floral d’en Ricardet. L’equip musical és de FEEL GOOD que han animat les festes majors d’Amer i d’Anglès. El fotògraf és de Banyoles, de FOTO DIGITAL XM que tenen la botiga al davant de MATEC. Han llegit l’Eloi Bagué (primera lectura) i en Marc Crous (pregàries dels fidels).

Abans d’acabar, la Carme Carrasquilla llegeix un poema que ha escrit. “Un poema que, segons diu,  vol expressar un desig de felicitat als nuvis que segur que tots els que els acompanyem compartim. I es titula L’ARBRE DE L’AMOR”

Setembre té avui un caire

de bonança i joventut

i a pertot se sent la flaire

de les flors que omplen l’aire,

d’amor vostre, cor curull.

Al vostre cor com en un jardí

hi heu sembrat una llavor

que a poc a poc s’ha convertit

en un arbret formós.

Aneu alimentant

aquest arbre petitó

amb tot allò que calgui

perquè sigui alt i frondós.

Que tingui arrels profundes

capaces de resistir

les adversitats de la vida,

si haguessin de venir.

Si el cuideu i el nodriu

amb amor i molta tendresa

serà l’arbre més joliu

i tindrà gran fortalesa.

Que la vostra unió sigui

com la de l’arbre amb la terra

que no trontolli mai,

ni en la pau, ni en la guerra.

I si un dia aquest abre

donés el fruit esperat,

seria motiu d’alegria

i total felicitat. 

L’amor que avui segelleu

que sigui allò més preuat

que augmenti cada dia

i us tingui sempre enamorats.

Enhorabona i per molts anys!

En Ricardet, veient les pintures d’en Benet Casabó que hi ha a l’absis de l’església, em comenta que a Sant Miquel d’Anglès, a l’altar de la Sagrada Família, hi havia dues pintures de l’Antoni Marsergas d’Anglès. En una hi havia l’escena de la Samaritana i a l’altra, el Bon Pastor. M’agradaria veure’n fotografies. A l’altar de la M. de D. de Montserrat hi havia unes pintures del monjo de Montserrat P. Josep M. Gassó, germà de l’àvia de Can Peix. No sé pas perquè es van destruir totes aquestes pintures.  

A la tarda tinc la missa anticipada a Bonmatí (amb just 30 persones) i la d’Anglès (amb 40 persones o poques més).  La llar dels jubilats han fet una sortida de varis dies, i es fa notar.

Quan acabem la missa, la Maria Tarrés em comenta que ella va fotografiar l’església de Sant Antoni, on ara hi ha la guarderia. Que va ser una llàstima que fos destruïda. L’altra Maria també ho confirma. Es veu que en parlaren amb l’alcalde de aleshores però que no els va fer cap cas.

La Núria Esponellà em fa una consulta per un detall d’una novel·la històrica centrada a l’estany de Banyoles.

diumenge, 23 / setembre / 2012

A les misses d’aquest diumenge es nota una certa davallada en l’assistència. Alguna família d’estiuejants ja han retornat als seus domicilis, a més, la sortida dels jubilats també s’ha emportat una bona volada de feligresos.

La Rosa em comunica salutacions de la Marta Arquer, professora del Col·legi Sant Jordi. Es veu que van coincidir ahir en una trobada d’exalumnes de les dominiques, quan feien 5è i 6è de batxillerat. A Sant Martí visito la Maria i la Nati. En Joan m’obsequia amb el llibre de l’Eulàlia Tort CONVERSES AMB TERESA FORCADES.

Tot dinant, a Can Tarrés, llegeixo un article que publica La Vanguardia comentant el tractament del nu en l’obra escultòrica d’en Josep Llimona sense anar contra els principis del Cercle Artístic de Sant Lluc. Ben interessant.

Darrerament m’he afeccionat al quefir (o kèfir). Hi ha qui comenta que és molt saludable especialment per la panxa, l’altre diu que crea moltes defenses per evitar malalties, hi ha qui diu que ho guareix tot (fins i tot els peus plans)... De moment, en prenc mig litre diari o un xic més. Com que porta un xic d’alcohol (1º), espero que no em creï dependència.  Només faltaria que em tornès alcohòlic per ser addicte al quefir!

Dono testimoni de que el faig jo mateix. Vaig adquirir-ne unes ampolles de mig litre que comercialitzen la Purllet. Quan n’he begut un got, acabo d’omplir l’ampolla amb mig litre de llet natural i ho sacsejo una mica. Deixo l’ampolla damunt del marbre de la cuina i,  quan han passat 24 hores o més, la guardo a la nevera. I així vaig fent amb les altres ampolles que tinc.

Quan en prenc, dóna la impressió que bec cava o aigua de Caldes i es nota una acidesa agradable. Acostumo a prendre’n un got a mig matí (amb una torradeta), un altre a mitja tarda (també amb una torradeta) i un abans d’anar a dormir (tot sol).

dilluns, 24 / setembre / 2012

Se m’acaben els 58 anys. El vent de ponent empeny fort. A veiam si serà veritat allò de “Ponent té una noia casada amb en Llevant, i quan torna de veure-la, en torna plorant”.  

Oficio les exèquies de la Rosa. Estava emparentada amb els de can Venanci per tots costats. Participa força gent del poble a la cerimònia.

Vaig a repartir cartes invitant els pares a inscriure els seus fills a la catequesi. M’arribo al CEIP Pompeu Fabra i a les adreces de les famílies que viuen a l’entorn de l’avinguda Floricel. Faig una bona caminada. Quan les tinc repartides, l’Anna em fa adonar que hi ha una errada: es convoca una reunió de pares dels nois i noies de seguiment (4rt i 5è) pel dissabte 7 d’octubre i, de fet, ha de 6 d’octubre. Espero que aquest no sigui l’obstacle per no participar a la catequesi.

Després d’un any, puc dir que conec força bé la geografia d’aquests pobles i, en especial, els carrers d’Anglès. Sempre me’n queda algun per situar, però la majoria ja els tinc interioritzats i me n’adono tot repartint les cartes del inici de la catequesi. L’any passat vaig fer la opció de repartir-les personalment i m’anà bé per conèixer la població.

Dino un plat de bledes bullides amb una trumfa. M’agrada la verdura acabada de bullir. També menjo un bistec de pobre. I per postres, un préssec. I quan he rentat plats i coberts, m’estiro per fer mitja horeta de migdiada. La veritat és que no necessito despertador i sempre em desperto quan he dormit uns 25 minuts. Això si, dormo com un tronc.   

Es dóna a conèixer la detenció dels homes acusats dels robatoris a Anglès. Algú em pregunta si és que hi ha hagut algun altre robatori. I això que en vaig parlar al DIARI DEL CAPELLÀ.

dimarts, 25 / setembre / 2012

I començo el primer dia dels meus primers 59 anys. Des de primera hora de la matinada m’arriben felicitacions d’amics pel facebook, els nebots per whatsapp  i també hi ha qui ho fa per sms, per correu electrònic, per telèfon (germans, amistats...)... Agraeixo que les felicitacions siguin fetes amb discreció (especialment pels mitjans electrònics, que no requereixen una resposta immediata).

A mig matí baixo a l’oficina de Correus per enviar les invitacions de catequesi a les famílies que viuen fora del poble. I quan pujo, agafo el cotxe i me’n vaig a visitar a la Carme Santaló, a la residència on és atesa.

Quan em veu, la cara se li il·lumina. Mai m’havia dit l’edat, i avui me la comunica.  Alguna vegada que li havia preguntat em contestava: “la que aparento”. Em feia molta gràcia, perquè jo la sabia per un altre costat. I de fet, val a dir que, si bé ara està atuïda, se la veu animada. 

La Carme ha estat una gran col·laboradora parroquial i sempre ho ha fet amb discreció: a la catequesi, a Caritas, a l’Hospitalitat de Lourdes, també visitant malalts i col·laborant amb altres organitzacions del poble (oncolliga, unicef... ).

Parlem una estona i preguem una mica, mentre li administro Nostramo: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu...”. També em diu que ha estat uns dies allà (i ara és a l’hospital) el que havia estat jutge de pau.

Tornant m’aturo a dinar a La Barca de Bescanó. Hi ha una colla que estan d’excursió. Llegeixo el diari i els missatges al mòbil.

A primera hora de la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. Treballem el primer tema del llibret LA FE CRISTIANA, PORTA SEMPRE OBERTA. Quina cosa tan espessa!.

Quan acabem vaig a repartir unes quantes cartes de catequesi cap el sector de la Triassa, carrer Nou, Pla de la Coma...

dimecres, 26 / setembre / 2012

En Tiri, el meu nebot, està fent apunts per també fer un diari. Fa uns matins que envia, per whatsapp, les seves reflexions i les seves dèries. Sembla que esmorzi fideus. Li suggereixo que anomeni el bloc el DIARI DEL CAMIONER.

Quan estic a la cuina, per les finestres del dormitori, del passadís i del distribuïdor, accedeixen cap a dintre una volada de coloms, 5 o 6. I després, quan s’adonen que estic allà, no en saben sortir. Quin esvalot i quin batre d’ales. A veure si em faran fóra de casa! Ni que jo fos sant Francesc!

Al migdia surto cap a Banyoles. Vaig escoltant el debat del parlament de Catalunya. Em toca suportar l’Alícia Sánchez Camacho. Ostres, sembla una baba botzinaire  que sempre renya els seus néts ni que els néts siguin professors de universitat. També escolto una estona en Joan Herrera i, quan retorno, escolto en Joan Tardà, l’Albert Ribera (un altre que fa por), l’Alfons López Tena,  en Joan Laporta, i les respostes respectives de l’Artur Mas. El debat em resulta interessant.

A casa, dinant, també parlem de la situació i del debat sobre la independència. Ho comparem amb la transició que també comportà superar pors i sobretot fantasmes que atiaven alguns sectors. I per fer massa cas a les pors i per témer massa als fantasmes, ara estem on estem.

Quan surto de casa, em trobo amb en Garganta. Em parla de la seva casa a Sant Ferriol.

Al vespre, a la doma, hi ha la reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. Dono l’acolliment i, amb un text que ha escollit en Ramon, dirigeixo la pregària inicial. També convido a pregar per tots els col·laboradors, voluntaris i beneficiaris difunts aprofitant que demà és la festa del patró de les associacions caritatives, sant Vicenç de Paül.

dijous, 27 / setembre / 2012

En Josep em comunica la mort de l’Antonio Pérez (67a). Molta gent el coneix com El Madriles. Concretem l’hora de les exèquies per demà divendres.

A cap hora venen les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra a netejar l’església. Quin goig que fan! Tot va en dansa.

Cap a un quart d’onze vaig cap a Girona. M’han convidat a participar a una tertúlia radiofònica a LA XARXA (el que era COM RÀDIO). Hi ha en Pere Bahí (de LA XICRA), en Joan Rodríguez (casat amb una Masgrau de Banyoles) i el conductor del programa, l’Eduard. Es retransmetrà el proper dijous a la tarda, al programa LA TAVERNA DE LA RAMBLA.  

Mentre dino, a La Barca de Bescanó, ve a saludar-me una senyora de Palafrugell (nascuda a Bescanó) que també hi ve a dinar acompanyada de la neboda i d’uns amics.

A la tarda reparteixo el darrer plec de cartes convidant a participar a la catequesi. Ho faig a l’entorn de la carretera d’Osor i als límits del terme municipal d’Anglès.

A molts balcons hi pengen estelades (blaves o vermelles) o la senyera. La bandera espanyola penja a algun balcó d’alguna família d’origen marroquí o llatí.

A la missa vespertina dono gràcies pel meu baptisme, celebrat aquest dia, fa 59 anys. Que sant Vicenç de Paül i sant Dalmau Moner m’ajudin a ser-hi fidels.

Patrícia Gabancho rep el Bertrana per la seva primera novel·la, ‘La néta d'Adam', i l'escriptora Núria Esponellà (de Celrà i resident a Ventalló) queda finalista amb ‘Una dona d'aigua' ambientada a finals del s. XIX a Banyoles. Quan conec la notícia, envio a la Núria una felicitació, i ella em contesta agraint-ho.

divendres, 28 / setembre / 2012

Em llevo a l’hora habitual i ja m’arriben missatges pel whatsapp d’en Tiri i la Collell. Renoi quina xerrameca. S’estranyen que no m’afegeixi a la tertúlia. Finalment els saludo: PAX ET BONUM.

Venen dos dels confrares de Sant Amanç, en Lluís i en Lluís. Recollim la peita campana que hi havia abandonada per les golfes. Ningú me’n sabia donar raó i, amb el permís del Consell Parroquial, es penjarà a l’espadanya de l’església de Sant Amanç. Tot seguit anem a Sant Martí a recollir una imatge d’un sant bisbe elaborada a un taller d’Olot. Diguem que surt de l’església de Sant Marti  essent la imatge de sant Martí i arribarà a l’altra església essent la imatge de sant Amanç. Una autèntica transformació. I quan va sortir del taller d’Olot, ves a saber a quin sant deuria representar. Val a dir que, a la mà esquerra, hi porta un llibre (propi dels sants que van escriure quelcom important). Però ni sant Martí ni sant Amanç, amb una partida de naixement i amb una historicitat ben perfilada, no van pas destacar per escriure res.

Cap a les 12m, l’església s’omple dels familiars i amics que participen a les exèquies de l’Antonio Pérez (67a), el Madriles, marit de la Maria Pèlach, la iaia Maria. Fa 4 anys se’ls morí d’accident un fill, en David. L’altre fill porta el bar de  Cal Mariner. Procuro situar-me en el dolor de la família i obrir una escletxa a l’esperança i a la pau que ens ofereix el Senyor. El cert és que la gent està atenta.

Per dinar em faig olla de peix, amb un parell de cebes trossejades, un parell de grans d’all,  patata (que em va donar la Carme), pebrot i tomata (encara de l’hort), bacallà, julivert i un bon raig d’oli d’oliva. I ben bullit a foc lent. Si ho volgués més potent, ho acabaria amb un allioli negat i abocat al damunt, pebre, una mica de vi ranci...

A la tarda preparo la reunió amb els pares dels nens i nenes que comencen la catequesi: calendari, fotocòpies, fitxes, quatre idees bàsiques... La reunió és a dos quarts de vuit del vespre, a la sala de la doma. Hi participen poc més de vint pares (bé, pares 4, i la resta són mares). Hem d’acabar aviat perquè diversos pares van a la reunió per preparar els pastorets. I en un poble cal respectar aquestes coses.  

Al vespre encara hi ha la reunió de l’equip de l’ONCOLLIGA. Saludo tothom, preparo un parell de coses i vaig a sopar. Cap a dos quarts d’onze acaba la reunió i acomiado tothom. I cap a dormir que demà hi ha matines.