Si per sant Miquel no plou, el pagès es posa de dol

dissabte, 29 / setembre / 2012

“Oh sant Miquel Arcàngel, defenseu-nos en les lluites, sigueu-nos propici contra la maldat i astúcies del diable”.  A la missa d’ahir vaig recordar el pare. Avui fa

31 anys que l’enterràvem.

Cap a quarts de nou comença a ploure. Sembla que en té ganes. Ja veurem com s’assecarà la bugada, avui.

A mig matí vaig a proveir proteïnes: Can Patalic, Ca la Loreto... M’agrada parlar amb les clientes. I algun número de la loteria per ajudar els pobres, en aquest cas, els periquitos. En un any de tanta desgràcia per l’Espanyol, potser la loteria serà favorable als pobres aficionats que es fan un tip de patir.

Cap a migdia han caigut  poc més de 20 litres i sembla que té ganes d’anar fent.  Envio a en Lluís Solà l’article per l’Alimara dedicat a les devocions als sants en el món rural, o sigui,  els sants a pagès.

Al vespre, cap a les 7, miro el pluviòmetre i s’hi recullen més de 25 litres que, sumats als recollits al migdia, vol dir que han plogut cap a 50 litres. Deo gratias.

A Bonmatí assistim 33 persones a missa, una per cada any del Senyor.

A la missa d’Anglès, unes 70 persones i tres escolans serveixen l’altar: la Jana, la Núria i en David.

diumenge, 30 / setembre / 2012

El matí es lleva amb tot de núvols trencats. No acaba de fer net, però sembla que no amenacen amb pluja.

Celebro la missa de les 9 a Anglès amb una bona volada de gent. A Sant Martí som uns 25.

A Sant Amanç, l’església s’omple de gom a gom i fins i tot hi ha gent que segueix des de l’exterior. Dóna gust.

Quan acabo la missa, l’Emili Rams explica les etapes de la restauració. Seguidament l’Aníbal (el germà de l’Esdrùbal) parla de l’evolució iconogràfica de la Creu i, en general, dels símbols cristians.

Dino a Ca l’Emília. No em puc permetre menjar arròs .

A la tarda enllesteixo el fulletó amb la vida de sant Odó de Cluny i l’envio cap a Barcelona.

dilluns, 1 / octubre / 2012

Vaig al Centre d’Atenció Primària. Em penso que tinc un terrós de sucre a la sang.. La Gemma em diu que haig de ser més estricte amb la dieta, sobretot eliminant hidrats del carboni (o sigui, pa, arròs, patates...). Em recomana menjar pa morè d’espelta, beure infusions d’aranyons i de estèvia. En Toni ve a reforçar el que em diu la Gemma i em varia un xic la medicació. I que miri de caminar més i més. Ja està dit: ja està fet.  

Amb un company, comentem la escenificació (al Teatre Goya de Barcelona) de CONVERSES SINGULARS amb la Teresa Forcades i l’Angela Volpini.

Cap a les 2 surto cap a Bellaterra. Quin embolic de carreteres. Sort que ara ja hi sé més. Un cop he aparcat al campus, faig una bona caminada per arribar a la facultat d’Història. Els edificis universitaris apleguen més de 40 mil persones (encara que no totes a la vegada, és clar). Abans m’acosto a la cafeteria a prendre un cafè i tenir així les neurones més desvetllades. Ja a classe, ens presentem els companys, tots llicenciat de fa poc: la Carla, la Mònica, en Guillem, la Sílvia, la Gemma, la Mireia, l’Oriol, la Mar (que és mallorquina), en Patxi, la Meritxell, la Miren (que és basca), la Marta, 3 Montserrat (una és la coordinadora del màster) i jo. Els dic que segurament alguns d’ells encara no havien nascut quan vaig obtenir la llicenciatura, el 1992.

La Montserrat també parla dels diversos mòdols que seguirem i ens presenta els llocs on podrem realitzar les pràctiques, d’acord amb els propis interessos: Fundació Miró, Museu de Cardedeu, Museu de Vic, Hangar, Museu del Cinema, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Centre d’Art Santa Mònica, Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Museu de Vilanova i la Geltrú... Plantejo els meus interessos i properament ja se m’indicarà on anar.

Retorno per Vic. El camí és un xic més llarg però no se’m fa tan monòton. A Vic hi faig una aturada i una breu passejada. S’ho val.

A quarts de nou arribo a la doma, aparco el cotxe i cap al pis.

Dimarts, 2 / octubre / 2012

Al matí oficio les exèquies de la Dolors. Morí a l’hospital de Palamós, on també hi morí la meva mare, ara ha fet dos anys. El fill viu a Sant Feliu i darrerament vivia amb ell.

Al migdia tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina. També hi participa el diaca, l’Ignasi. La reunió transcorre plàcida seguint els punts de l’ordre del dia: pregària (tertia), tema de formació (Constitució Domgàtica Dei Verbum sobre la transmissió de la Revelació Divina), Romiatge a Montserrat (06·10·12), prioritats pastorals diocesanes i l’Any de la Fe, presentació de candidats a arxipreste (me n’abstinc ), inici del curs de catequesi a les parròquies... 

La tertúlia que fem a l’hora de dinar ja no transcorre tan plàcidament i reacciono amb vehemència quan hi ha qui em vol convèncer perquè voti un partit determinat. I jo i a casa ja en tenim l’esquena pelada d’aquest partit que acabarà volent fer-nos creure que la manifestació del 11s la convocà i l’organitzà ell. De moment, el més fonamental d’aquell dia, es va fent el possible per diluir-ho.  I qui en vulgui saber més, que es compri un llibre.

A la tarda tinc una entrevista amb la priora provincial de les dominiques, la germana M. Isabel Andrés, i amb l’ecònoma, la germana M. Rosa.  El cert és que pinten bastos i cal replegar les religioses. I a Anglès, també ens afecta. És a dir, ras i curt, la comunitat de dominiques es dissol i les religioses deixen de residir a Anglès. El col·legi serà dirigit per la FEDAC, la fundació que gestiona les escoles de les dominiques. La germana Pilar i la germana Teresa passen a residir al convent de Salt i vindran cada setmana a Anglès (col·legi, catequesi, visita als malalts...).  

Al vespre, amb un parell de persones interessades en Caritas, tenim una reunió informal plantejant-ne la renovació i la reactivació.

dimecres, 3 / octubre / 2012

Amb els responsables de l’economia (en Ramon i en Florenci) parlem del moble que cal fer per la sagristia. El pressupost és de poc més de 3000 euros. Val a dir que els tèrmits es van ben divertir amb la calaixera vella que ara està tota de gairell i amb la majoria de calaixos sense fons. Es deuria fer els anys 40 i es va fer amb arbre. La fusta seria el menys important, però noi, quan t’adones que els tèrmits en fan alguna de les seves, ja no hi queda gairebé res. Quins uns!

Atenc al despatx. Hi ha qui ve per encomanar alguna missa, algú per reservar plaça per anar a Montserrat, algú per demanar alguna certificació... I diverses telefonades.

Per dinar faig bullir un parell de llesques de rabaquet i em faig una bona crema, amb un xic de formatge i oli d’oliva. Del rabaquet en tindré per uns quants dies i encara en queden de la llavor que em portà la Paquita. No sé si en puc menjar massa.

A la tarda també enllesteixo feina de despatx. A Bonmatí, tinc reunió amb catequistes i mares de la mainada que es vol preparar per la primera comunió. El grup és reduït però el nombre d’infants ha crescut molt lleugerament. A la doma hi ve la colla que es troben amb en Pere Pont i amb Jordi Archidona.

Al vespre, preparo un expedient per un casament que es celebra a Calders, el proper dissabte. Vindrà a assistir-los i a beneir-los en Jordi Callejón que es veu és amic dels nuvis.

Abans de pujar cap el pis parlo una estona amb en Jordi i en Pere. La situació actual és apassionant i engrescadora.  I a mi m’agrada contrastar amb diverses persones.

dijous, 4 / octubre / 2012

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Hi comunico la trista notícia de la sortida de les germanes dominiques d’Anglès. També ho comunico al Consell Parroquial.

Una persona al face i un home a la plaça de Catalunya m’han dit que m’havien sentit a la tertúlia de LA TAVERNA DE LA RAMBLA, a l’emissora La Xarxa (antigament Com Ràdio). Una neboda em diu que una companya de feina també m’ha sentit. No crec que hagin estat moltes persones més.

Passo per l’agrobotiga Santa Bàrbara (al carrer de la Indústria) perquè m’informin del valor nutritiu del rabaquet. Em comenten que la carbassa conté un 90 % d'aigua, molt poques calories, sí hidrats de carboni i molta fibra, quantitats elevades de vitamines i minerals. Ajuda a regular l'equilibri del sucre en la sang i beneficia el pàncrees, per tant també es bo consumir-ne en casos de diabetis i hipoglucèmia.

divendres, 5 / octubre / 2012

A cap hora em desvetllen els xiulets de l’arribada dels missatges dels meus nebots al whatsapp. I abans de les 6, vinga, cap a posar els carrers.

Cap a les 11 surto per visitar els ancians de Bonmatí. A l’hort de la rectoria, els de can Caparrós hi estant eliminant les erugues de les cols. M’obsequien amb una bossa de mongetes tendres (d’aquella varietat amb la pell amb taques vermelloses). També m’obsequien amb una bossa d’aranyons. Em comenten que Mn. Àngel Pla els ha visitat i ha visitat algú més del poble.  

Tot caminant, sense torbar-me massa, i saludant a la gent amb qui em trobo, vaig visitant la desena d’ancians de Bonmatí.  Alguns els trobo més reviscolats, altres més atuïts. També hi ha qui em comenta que va caure i em mostra la cara ben morada.

Dino aviat: mongetes tendres, un parell de patatones, tonyina, un parell de mandarines i infusió d’aranyons i estèvia .

A la tarda ve el grup de nois i noies que volen preparar-se per la confirmació, pel novembre. Amb l’Alfred decideixen fer les trobades el dilluns a la tarda. També ve un grup de nens i nenes del segon any de catequesi. I bé.

En Lluís Cornellà em porta unes quantes fotografies de l’aplec de Sant Amanç.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra venen a fer una repassada a l’església i a preparar lots de menjar per repartir a les famílies ateses per Caritas.

Quan torno de la missa a les dominiques i tanco l’església, m’apareix davant meu, i gairebé de sorpresa, un rodamón. Es diu Miguel Àngel i es asturià. Em diu que és un pelegrí que va cap a Sant Jaume de Galícia i em demana que li segelli la carta de pelegrí. Veig que ha rodat per tot Europa i fins i tot porta un aval del Vaticà on ha visitat la tomba de sant Pere. També li dono alguna cosa perquè pugui menjar calent, encara que no m’ho demanava. Em demana on pot passar la nit sense que es mulli si de cas plou. L’oriento que vagi sota les voltes del carrer d’Avall. I que Déu t’acompanyi en el teu camí.