dissabte, 27 d’octubre de 2012

Les olives no es poden amanir que no sigue sant Crispí


dissabte, 20 / octubre / 2012

Tot regalima humitat i, des d’ahir al matí, no han plogut ni 5 litres d’aigua. Pels bolets, amb la humitat acumulada i la temperatura més aviat alta, ja els anirà bé.

Preparo les misses d’aquest diumenge. Ve un grup de mainada de catequesi, amb la Sílvia i l’Anna. Treballo en el llibre de Santa Maria dels Turers. Sembla el suplici de Tàntal.

Cap a migdia visito una anciana malalta: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

També vaig a comprar algunes salsitxes per dinar. Amb els rovellons que em van regalar ahir, faran un bon plat per dinar.

 Amb la mainada de catequesi preparem els cants de la missa i la missa del proper dissabte i, una colla, es queden a la missa d’avui.

Després de la missa, parlo una estona amb un noi que es vol confirmar i que es prepara venint a missa. També em planteja (i li plantejo) qüestions per correu electrònic.


diumenge, 21 / octubre / 2012

Aquesta matinada han caigut un parell de ruixats. El pluviòmetre indica que han caigut 23 litres. Això ja és més enraonat.

Celebro les misses habituals. Mentre preparem la missa de les 9, en Pepet Venanci, veient el moble de la sagristia tan desballestat i mig desmuntat, em comenta que, en el seu moment, el va fer el marit de la Juanita, en Jaume Esteba, juntament amb el seu pare, en Martí Esteba. És de fusta de faig i té els encaixos antics. Però noi, els tèrmits s’hi han ben atipat.   

A Sant Martí visito un parell d’ancianes i me’n vaig amb una bossa amb ous de reig. A la missa del migdia hi ha una collada de parelles que celebren el 40 aniversari del seu matrimoni. Per molts anys!.

Al matí ha plogut una mica més i el pluviòmetre indica uns 4 litres.

Dino a Banyoles, amb la família dels meu germà, la Carme, els fills, els gendres i nora, i els néts (els meus mini nebots).

La caverna mediàtica ha volgut fer-me la guitza per la postura que manifesto al DIARI DEL CAPELLÀ. El resultat ha estat espectacular: un allau de visites al bloc, un allau de felicitacions per la meva manera de pensar i d’expressar-ho,  i mitja dotzena de missatges agressius recriminant-m’ho. El cert és que aquests sis missatges són de dues o tres persones que ni tan sols saben escriure correctament en castellà. I em penso que no m’equivocaria si anés a buscar per Palafrugell el que ha començat la gresca.

A la tarda treballo en el llibre de Santa Maria, sobretot escanejant fotografies.

I, a primera hora de la nit, hi ha un bon temporal, amb llamps, trons i pluja, amb uns 10 litres.  


dilluns, 22 / octubre / 2012

Vaig cap a Girona. Amb la Mònica estem una bona estona treballant la maquetació del llibre i sobretot corregint algunes faltes i col·locant a lloc fotografies i il·lustracions. Quedo amb un cap com un timbal.

Tot xino-xano i fent giragonses, retorno per Sant Gregori i Llorà. M’aturo a dinar a Sant Martí de Llèmana. La taula i el tracte, molt bé. Les mosques, no tant. 

A la tarda ve mainada de Catequesi i la doma s’omple de vida.

Copio aquí el vals de la Taitona, ben popular a Banyoles a partir de LA FIESTA EN EL AIRE, d’en Joan Olivas, d’en Josep Tallada, en Tago...

Escolta, Taitona,
Taitona del meu cor;
Escolta una estona
El vals de l’amor.
No em siguis ingrata,
No em facis patir,
De tant que t’estimo
Em faràs morir.

I quan de cap avall del carrer,
Quan en et veig al passar,
Només faig que sospirar (2)

Mira que estic magre,
Mira que estic sec;
Pateixo cor agre,
No menjo ni bec.
Passo les estones
Pensant sols en tu.
De tant que t’estimo
Me’n llevo en dejú.

I quan de cap avall del carrer...

Ai Taitona,
Taitona estimada,
Ai Taitona no em fadis morir.
De tant que t’estimo,
De tant que t’estimo,
Em faràs morir. Ai, si!


dimarts, 23 / octubre / 2012

Al matí vaig a proveir i a saludar una família que tenen la mare malalta. També vaig a Can Boix a esquilar-me.

Dino unes mongetes tendres que em van donar a Sant Martí. Bullides, són molt bones: segurament les millors que he menjat aquesta temporada. També menjo un xic de bistec de pobre acompanyat d’un parell d’ous de reig.

A la tarda oficio les exèquies de l’Antonio. La seva muller morí al gener i ha estat la primera difunta de l’any a Anglès.

Al vespre tinc reunió amb els responsables dels Pastorets.

Avui copio la lletra de la cantarella popular SÓC DE CELRÀ. Me l’havia cantat l’Emparo Solés (de Palafrugell), me l’ha transcrita la Maria Cané i  me l’ha enviada en Teri:

Sóc de Celrà, i he vingut a Barcelona
fa un mes i mig, carregada de farcells
i tot seguit, vaig llogar-me per minyona
al quart pis de la Rambla dels Ocells.

Ara festejo amb un “sargento”
És del “cuartel”, del “cuartel” del Bonsuccès.  
Rentant els plats, sempre amb ell penso
i així en trenco un ó dos o tres.

La mestressa ja m,’ho diu:
“Pensant amb el soldat
Em deixaràs la cuina
sense ni un got ni un plat”.

Els diumenges quan sortim a passejar
ell sempre em parla, em parla el castellà
i jo dic: “Fillet meu, jo no "t'entiendo",
sols "entiendo", sols "entiendo" el català”,
sóc de Celrà!.


dimecres, 24 / octubre / 2012

El n. 10 de la revista LES GARROTXES publica l’article reportatge “Maria Àngels Brugada, de les botigueres més populars de Banyoles”. Suposo que ja l’hauré.

Dino a Banyoles. Hi ha bona companyia i bona vianda.  

Tot el dia, el telèfon i el mòbil han tret fum.

Copio la cantarella LA FONT PUDOSA que em va transcriure l’Emparo Solés i que ella havia après del seu marit, en Lluís del Cel. Penso que la lletra m’arriba un xic “censurada”. No sé si hi ha algú que la coneix sencera.  Ho hauré de preguntar a en Joan Olivas o els de la XISCA DE GARDI.  

Demà, ens aixecarem,
Dematinet,
Anirem  a la Font Pudosa,
En veurem
Aquelles nenes
Que fan córrer el cistellet.

Em presenten dolces fines,
Vasos d’aigua,
Lo més ric.

Adéu, vila de Banyoles,
Dintre el cor
Et tinc escrit.


dijous, 25 / octubre / 2012

És el dia de la Mare de Déu del Collell. Tinc dues nebodes que porten aquest nom.

Venen les pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. I quan se’n van, tot fa goig.

Per correu electrònic, envio fotografies antigues a la M. Pilar i en Pere. Són de les que he trobat i escanejat pel llibre de Santa Maria dels Turers.  

Per dinar, unes mongetes tendres i un tall de bistec de pobre amb rovellons que em van regalar ahir a casa.

En Josep em comenta que els lladregots han tornat a fer de les seves per l’entorn: a la gestoria de Can Parramon, a un parell d’establiments de la Cellera, a la fusteria de Can Venanci...

Al vespre, abans de la missa vespertina, un parell em demanen que volen fer adoració al Santíssim. Els dic que tot el matí l’església és oberta i que, una horeta abans de la missa, també, i que al Senyor no li calen parafernàlies per adorar-lo. Em fan pujar la mosca al nas.


divendres, 26 / octubre / 2012

A la nit ha anat plovent. Han caigut uns 30 litres ben macos. Una de les pluges més generoses de l’any.

Venen els operaris a treure el moble vell de la sagristia. Està burat per tots costats i, les parets del darrera, plenes de túnels dels tèrmits, que semblen ja eliminats. Hi ha polseguera. També venen el paleta i el pintor per veure la feina que els cal fer abans d’instal·lar el nou moble.

Al migdia vaig a Girona per treballar una estona amb la Mònica en l’elaboració del llibre de Santa Maria dels Turers. Gairebé està, però cal vetllar els detalls. I m’encoloma la quarta maqueta. Quan sembla que ja s’ha arribat al cim, torna a caure muntanya avall la roda de molí.

També m’hi trobo amb l’Anton M. Rigau, que de fet és el responsable de l’edició.  Parlem un xic de casa, del llibre, de la situació... I records per tots.

A la tarda, després de dinar (no dic on ho faig perquè es veu que hi ha gent que s’estranya que de tant en tant vagi de restaurant!), faig una passejada fins a Sant Climent d’Amer i conec en Joan, un jove pintor que viu per allà. M’ensenya algunes fotografies d’obra seva. Es veu que ha estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot.  

3 comentaris:

  1. Soy el de la Caverna, el que no sabe escribir correctamente en español o en castellano. Cuantas misas celebra usted en español o en castellano en su Iglesia?

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta és bona... si entén el català i sap contestar, perquè demana missa en castellà? Si se'n va a l'estranger no li faran pas, oi?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Se lo pregunto porqué hasta la fecha y espero que para siempre, su parroquia está dentro del Estado Español y dentro de la Comunidad Autónoma de Cataluña que tiene dos lenguas oficiales, el castellano y el catalán. Hay algún problema en hacer misas en castellano en Cataluña? Tampoco se pueden hacer en Latín? Para mi Cataluña no es el extranjero. Es España.

      Suprimeix