dissabte, 13 d’octubre de 2012

Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va.



dissabte, 6 / octubre / 2012

Em llevo cap a 2/4 de 6 i envio un bon dia als nebots. Quan he enllestit, pujo al meu cotxe i vaig cap a l’esplanada del DIA. És cap un quart de vuit. Hi ha tota la colla d’Anglès (21 persones). Només hi falten en Josep i la Núria, que es veu que no es troba massa bé.

Quan arriba l’autocar des de Bescanó, a més d’en Jordi i els participants de la seva parròquia, hi ha en Joan i la Tarsi. També arria l’autocar amb els participants de Sant Feliu, Les Planes, Amer i La Cellera. Ens saludem els mossens de l’arxiprestat. I quan tothom és al seu lloc, sortim plegats. A Sant Martí hi pugen els que falten (4). I per l’autopista, cap a Montserrat.

A l’àrea del Montseny hi faig una aturada tècnica. Mentre prenc un tallat, una mare i els seus dos fills em saluden: són de Begur. Van a un festival de ball de saló per col·laborar a una campanya solidària. Espero que algun dia m’enviïn un missatge per saludar-nos de nou.

Poc abans de Bellaterra, surto per la variant de Terrassa. Quan veig la sortida d’Olesa, pensant amb la Roser, en Xavier i els seus fills, surto per la variant de l’autopista. Quan me n’adono, haig d’entrar de nou a l’autopista. Pujo per Monistrol i arribo a Montserrat cap a dos quarts de nou. Darrera meu arriben els autocars.

Plegats anem a la cafeteria a esmorzar una mica. Hi ha molta gent fent cua i, tot d’una, hi ha tot de gent que es cola i no em puc estar de rondinar. Possiblement la manca de glucosa em fa més irritable. Algú protesta perquè rondino.

Finalment anem cap a la basílica. Ens saludem amb els altres mossens de l’arxiprestat de Farnés: en Ramon, en Jordi, l’Eduard i Mn. Lluís de Vidreres que, com sempre que em veu, m’abraça afectuosament, des de l’accident que va patir a El Collell.

A la missa es fa la memòria de sant Bru, com pertoca. L’hebdomadari, que presideix i fa l’homilia, té l’accent de cap a Lleida. Quan érem a la sagristia, s’ha apropat a Mn. Lluís per posar-li bé l’alba. L’homilia és ben adequada lligant pensaments de sant Bru amb l’evangeli i amb dites de santa Bernardeta Subirós: “Dono gràcies a Déu perquè si, a Lourdes, hi hagués hagut una noia més pobra i més ignorant que no pas jo, la Mare de Déu se li hauria manifestat a ella”.

Quan acabem la missa saludo els monjos coneguts: l’Àngel  Codina (el P. Daniel, que és de La Cellera), en Josep  Laplana (que cada dia ens obsequia amb una fitxa d’art als que estem al face), en Salvador Plans (amb qui parlo una bona estona), en Garí (que em em comenta que quan n’era vicari Mn. Josep Colomer, havia fet Casal d’Estiu a Anglès, amb en Pere Carreras que és del seu curs del seminari). Saludant l’un i l’altre, em quedo sense la trobada dels romeus dels dos arxiprestat amb un monjo (que és el P. Codina).  

M’estic una estona voltant per les places i entro de nou a la basílica pel cant de la salve. El xivarri és considerable i el monjo sagristà convida la gent a respectar el silenci i a pregar. I cantem la salve sense l’escolania, ja que els nois són a Polònia (si bé els dissabtes també acostumen a ser amb les seves famílies).

Sortint de la basílica vaig cap al restaurant on em trobo amb en Ramon, la Montse, en Josep, i en Jordi. I de nou a fer cua per recollir el menjar. Dinant, amb la Montse, parlem del llibre sobre Santa Maria dels Turers i d’alguns retocs que cal fer-hi.
 
Quan acabem de dinar anem de nou a la basílica amb l’esperança de poder pujar al cambril a venerar la Moreneta. Le cua ha disminuït un xic, però arriba encara fins el pòrtic de sota la façana. Impossible. Entrem a la basílica i faig una pregària a la Mare de Déu: Sub tuum praesidium... Déu vos salve... Us encomano les parròquies i la seva gent, la meva família (la Carme ha caigut i s’ha trencat el canell), els amics, la situació del país... Amb tants encàrrecs, la Mare de Déu està negra.
  
I, amb en Jordi Pous, marxem per avall. Retornem per l’eix tant ràpidament com podem, i sense entretenir-nos. Arribo a Bonmatí a temps, si bé abans he passat per la doma a recollir els fulls. En Jordi, amb el seu cotxe que havia deixat aquí al matí, acaba de fer el trajecte fins a Bescanó.

A Anglès, a la doma, hi ha reunió pares de nois i noies de post comunió. Si Déu plau, l’arreplegarem uns quants. L’Alfred els portarà bé.

A la missa vespertina hi participa la família Bou Pujolràs. La Jana em fa d’escolà. Els que me’n feien l’any passat, s’ho miren de lluny.

I quan acabo, a sopar una mica i cap a descansar, que avui ho faré planer.  

diumenge, 7 / octubre / 2012

Mare de Déu del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, sols el necessari per viure bé.

La participació a les misses d’aquests diumenge és més satisfactòria. Amb tot, amb a Anglès, si apleguéssim els feligresos en una sola missa, encara quedaria lloc a l’església.

A Sant Martí, quan acabem la missa, en Miquel i la Roser ens fan celebrar el seu sant. Quan he fet un tast, vaig cap al poble, a visitar un parell d’àvies.

Al migdia, batejo l’Eloli (nascut a Kazaistan) i celebrem el 50 aniversari dels seus avis, l’Albert i la Rosa. Això dóna goig!  

Vaig a dinar a Can Teixidor. Hi ha la trobada dels cosins dels nebots, els Arnau, o sigui els nebots de la meva cunyada, la Carme Arnau. Amb el cuiner, som 49 comensals, dels quals una dotzena són mainada. Com que dinem a l’exterior, el lloc que em toca és on més hi toca el sol. Com és obvi es parla del futur del país, de les traves que s’hi posen, de les arrels familiars (a Amer i Cogolls, per part dels Arnau, i de Sant Martí de Llèmana, per part dels Roca).

Dilluns, 8 / octubre / 2012

Al matí feinejo pel despatx. Enllesteixo els llistats de la mainada de catequesi. Això és com una petita escola.

Cap a les 5 ve la mainada de la catequesi. I una trentena de nois i noies bloquegen els baixos de la doma: dos grups de mainada de segon any (amb la gna. Pilar i la gna. Teresa), un grup nombrós de mainada que inicien la catequesi (amb la Vicky i la Maria) i un grup d’adolescents que es preparen per la confirmació (amb l’Alfred).

Algunes mares de mainada que ja venia l’any passat no els va prou bé l’horari i cal fer una adaptació. La veritat és que sempre li toca el rebre a la catequesi. Veurem si els acords estipulats es respecten.

La sortida de la mainada de catequesi coincideix amb les persones que venen a recollir aliments dels que distribueix Caritas. I es forma un petit garbuix.

Un noi panjabi  i veí de la rectoria, amb qui ens saludem i parlem sovint, em pregunta tot interessat què ha passat allà on estic, que hi havia molta gent i molts nens, i molts cotxes dels pares de mainada...

dimarts, 9 / octubre / 2012

Al matí, quan he obert l’església i abans d’esmorzar, surto a fer una caminada de mitja horeta. Em trobo amb la mainada i la jovenalla que van a l’escola. També em fixo en els que van a Girona. Ara ja en conec alguns però la majoria dels que conec no és pas de participar a la vida parroquial.

Quan em poso a esmorzar, arriben els paletes que venen per netejar els teulats. Espero que estigui tot fet abans de les pluges. Qui no arregla la gotera, ha d’arreglar la casa entera.

Quan he acabat d’esmorzar, baixo al despatx. Arriba en Joan que està netejant l’hort per plantar-hi alguna verdura d’hivern: cols, carxofes, escaroles...

Faig una segona passejada, ara cap a Can Patalic per comprar-hi alguna proteïna. Passant davant dels jardins de Can Cendra hi ha tota la colla de l’Oncolliga servint fruita a la mainada perquè s’acostumin a menjar-hi i hi ha uns animadors que interpreten un espectacle infantil.

Quan torno de Can Patalic en veig un dels que van entrar a l’església esbotzant-ne el portal. I m’arribo fins l’Agrobotiga Santa Bàrbara per comprar pa morè d’espelta.

Al despatx, entre matí i tarda, redacto el suplement del full, preparo el full de cants de la catequesi, contesto algun missatge, parlo amb algú....

Dino una barreja de verdura bullida (patata, porros, rabequet, mongetes) i un tall de bistec de pobre i, per postres, una mandarina i una pruna. Mentre dino, miro a la televisió les notícies comarcals de TV3 i presenten la mainada d’Anglès menjant fruita, amb les confraresses de l’Escombra que serveixen: la Maria, la Fe, la Consol, la Lluïsa de Camós, la Isabel...

En Ramon Pijoan em planteja de presentar el llibre de Santa Maria dels Turers de Banyoles el divendres 9 de novembre a dos quarts de nou del vespre, als locals parroquials de Santa Maria dels Turers.  

Fa dies que les visites al DIARI DEL CAPELLÀ han crescut: s’ha passat d’una mitjana de 35 visites diàries a unes 55 diàries. Avui hi ha accedit més de 50 visites provinents de Rússia. Ara fa quinze dies, en un sol dia, entraren al DIARI DEL CAPELLÀ més de 1000 visites. Curiós. També m’arriben comentaris, gairebé tots positius des de diversos llocs i fa 15 dies, coincidint amb l’allau de visites, me n’arribaren un parell d’insultants. Val a dir que el nivell cultural era ínfim, com acostuma en aquests casos. No ofèn qui vol.    

dimecres, 10 / octubre / 2012

A les 8 arriben els paletes. Em diuen que avui enllestiran la feina i que, després, ja pot ploure. I van fent. Més tard venen en Ramon i en Florenci comptar la menudalla i passar comptes.

En Paco Finna (Francesc Pons) està arreglant el bàcul de la imatge de sant Antoni Abat. Per la festa de sant Antoni, amb la imatge amunt i avall, es va trencar el bastó. En Paco, l’avi d’en Francesc i en Narcís, és un autèntic especialista en bastons. Per alguna cosa la fàbrica BASTONS FINNA a  Bonmatí serveix bastons a tots els mercats internacionals, especialment Alemanya, Gran Bretanya, països àrabs... I a la fàbrica en fabriquen amb tota mena de fusta i també amb alumini. 

A en Paco li comento que el meu nebot treballa en el transport de fusta amb França i que sovint descarrega a Santa Coloma i a Brunyola.

 Dino amb els de casa. En Patllari està pioc però te prou gana: ja se’n pot entornar el metge! La Carme, amb el braç enguixat, va feixuga. Espero que vagi millorant.

Quan retorno cap a Anglès, m’aturo a comprar a l’engròs: aigua, llet, detergent... Quan vaig per pagar, no trobo la visa enlloc. Encara bo que porto el suficient per pagar en efectiu. Retorno cap a casa per si m’ha caigut per allà. Però res. I recordo la darrera vegada que la vaig usar, baixant de Montserrat,el dissabte, per pagar l’autopista.  Telefono en Jordi per preguntar-li si recorda haver-la vist. Em diu que ell va veure que queia enmig dels seients. Sant cristià! I si, la trobo allà. 

A la missa vespertina ens acomiadem de la germana Mercè que demà se’n va cap a Puig d’Olena.

Al vespre plovisqueja però no acaben de caure ni tres litres.

dijous, 11 / octubre / 2012

Tot humiteja. Cap a les 9 arriben les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra. Els ajudo a col·locar tovalles: aixecar el sagrari, aixecar la imatge de sant Miquel, posar la senyera darrera la Mare de Déu... Tot va en dansa preparant la festa gran de la patrona.

Quan se’n van les confraresses venen els pabordes. En Ricardet i en Joan porten un carregament de flors per ornamentar el presbiteri per la festa del Remei. Sembla que aquesta any el color serà més harmonitzat. 

Al carrer, els tècnics de l’ajuntament, estan reparant els llums públics perquè aquests dies tot brilli. Hi passa en Bartomeu Carrillo, en Pere Espinet...

Cap el tard vaig a fer una caminada. A la Triassa em trobo amb una parella de ciclistes que em pregunten si sé on és la casa de turisme rural de Can Japet. Els dic que és a La Cellera (millor dit, El Pasteral) i que agafin de nou la via verda des d’on seran uns 4km fins el camí de les serps. Entretant m’arribo fins la gasolinera i, des d’allí, fins el DIA, a bon pas.

La Gisela Camarero és la portaveu de les reivindicacions estudiantils i universitàries, la PUDUP i l’he vista diverses vegades a la televisió.

divendres, 12 / octubre / 2012

Em desperto un xic més tard i segueixo la rutina habitual, encara que em cal retallar alguna coseta per acabar a l’hora prevista. I és que abans de les 9 vaig a Bonmatí fer pinya amb els professors, els pares i els regidors en l’acte reivindicatiu de l’escola a favor del català i de Catalunya. Sembla però que algú ja s’ha emportat la senyera que hi havia a l’entrada del poble.

Saludo i vaig coneixent pares i mainada. També saludo els diversos professors que ja vaig coneixent: la Nuri, en Llorenç, en Josep M...  La mainada juguen al pati i ens animem a ballar una sardana, encara que a en Joan (el pare d’en David) no li acaba de sortir la sardana que li hauria agradat. Quan comencen a servir l’esmorzar, cap a les 10 (botifarra i pa amb tomata), retorno cap a la doma.

Felicito la meva germana pel seu sant i parlem de diverses coses: del seu nét que aviat arribarà (un altre mini nebot meu), de la Roser Brugulat Pecanins (de 62a, que morí ahir a Vic), de l’Acadèmia Abat Bonito de Banyoles (la Roser era filla del seu director, el Sr. Brugulat)...

A mig matí plou una mica. No arriben ni a tres litres. En Ricardet comença a instal·lar els rams al presbiteri. Sembla que dominarà el blanc, amb algun ram de color rosa. Una opció per l’elegància.

Dino a Ca l’Elisa. Hi ha totes les taules plenes però sempre hi ha algun racó pels habituals. Hi coincideixo amb en Josep Artigas i estem una bona estona xerrant de diversos temes. 

M’assabento de la defunció, ahir, de Mn. Josep Buch Arnau. Va néixer a Bonmatí el 20 de gener del 1931. Els seus pares eren l’Enric Buch Artigas, de Can Timba de Constantins, i la Maria Arnau i Canal, de Cogolls. Eren els majordoms de Can Bonmatí i, l’Enric, feia de carter a la colònia. Va ser ordenat prevere el 1956 i va ser vicari de Malgrat de Mar, les Preses i Foixà. Posteriorment fou ecònom d’Albanyà, Lliurona i Carbonils i, el 1960, fou  destinat ecònom de Puigpardines fins el 1964 que fou nomenat rector de Vilabrlareix. Del 1971 al 2004 fou notari secretari de la Curia diocesana guanyant-se l’estima dels companys. Del 1972 al 1990 fou consiliari de la Congregació dels Dolors de Girona. Del 1997 fins el 2007 també fou rector de Camplong. Del 2007 al 2010 fou adscrit a la parròquia del Mercadal. Des del 2010 residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla on morí ahir.

Al vespre hi ha la missa de comiat de les germanes dominiques. La capella del col·legi s’omple del tot. També hi participa una volada de mainada. Acompanyen la germana Pilar i la germana Teresa la priora provincial i la secretaria provincial de la congregació. Un missa senzilla, familiar, sentida... intentant agrair  el que les germanes dominiques, des del 1820, han aportat a la vida d’aquest poble i d’aquesta parròquia.

Quan pujo cap a la doma, plou, com si fossin llàgrimes.  Arriben a caure uns cinc litres més d’aigua. De mica en mica, s’omple la pica.

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. Y ni un solo comentario a que hoy es Ntra. Sra. del Pilar, Fiesta Nacional de España. La Patrona es igualmente la Virgen bajo la advocación de la Inmaculada Concepción. Hasta cierto punto tiene su lógica. Usted es un sacerdote tendencioso, con un nacionalismo patológico que roza el fascismo más abyecto.

    ResponSuprimeix
  3. Ja, i què celebres tu? Un genocidi? Quina mena de festa és aquesta? Jo d'això vostre sí que en dic nacionalisme patològic i feixista

    ResponSuprimeix