dissabte, 22 / desembre / 2012
Vaig a comprar a l’Agrobotiga Santabàrbara. Em trobo
amb en Narcís i em comenta que acostuma a passar el Nadal a Blackpool, prop de
Manchester. Li comento el que en sé i el que vaig veure quan, alguns estius,
que vaig anar a Manchester i a Liverpool .
Dino al restaurant l’Stop de La Cellera, amb les
col·laboradores de l’Oncolliga d’Anglès. Bona companyia i bona vianda.
Cap a les cinc vaig cap a Bonmatí per la missa
anticipada. Em toca preparar jo mateix les coses ja que la Paquita no pot. Sort
que he vingut més aviat. I vaig fent.
A la missa hi participen més d’una cinquantena de
feligresos. A més dels que viuen a Bonmatí mateix, també n’hi ha de Sant Julià,
de Constantins, de Bescanó, de Vilanna...
A les acaballes de la missa venen els que volen
participar al concert nadalenc.
Quan arribo a Anglès, encara estan assajant els
Pastorets. Els haig de menar pressa i advertir-los per alguna cosa que hauria
estat millor fer-ho diferent. Val a dir que el meu humor no és el seu millor
dia.
La missa és força participada. M’hi fan d’escolans
en Gerard, en Blai, en Marc i l’Eloi. També en voldria fer en Pol, però no hi
ha túnica per ell. I tots es comporten prou correctament, tot i que quan han
arribat estaven força enjogassat, com pertoca.
El Barça ens dóna una alegria i, el Màlaga i en Mou,
acaben donant-nos-la més gran.
diumenge, 23 / desembre / 2012
A les 7’38, pel whatsapp, en Tiri, el meu nebot, ens
envia un missatge: “Bon dia, des del Bassegoda. Hi hem dut el pessebre i hem
dormit a la Taula d’en Sala. La nit ha estat preciosa i la vista de Círius m’ha
captivat. M’han fet descobrir una estrella. Venus ens diu que la nit s’acaba i
el sol ja encén el crepuscle. Farà un dia preciós”. Tinc alguna fotografia del
seu pare, amb uns 18 anys, també dalt del Bassegoda, instal·lant-hi el
pessebre. Això ve de lluny.
A les 7’54, en Tiri hi afegeix: “Una espectacular
albada: el roig domina damunt del golf de Roses, el mar, l’Empordà, el Montgrí
al fons, el mirall de l’estany... La pau m’envaeix. Quin silenci, només trencat
pel llunyà so d’unes esquelles, muntanya avall. L’últim cant d’una òliba
coincideix amb el piular dels primers ocells. Els llums de la plana s’apaguen
poc a poc. El Bassegoda és el rei de la Garrotxa”.
A les 18’52 s’hi afegeix una neboda, la Collell: “Hem tingut una jornada a la Vall
de Riu. En Patllari ha fet cim al Bassegoda, i en Ferriol i en Pol, fins la
Mare de Déu de les Agulles. Ha fet un dia ben bonic i hem fet cagar el tió.
Llàstima que en Ferriol ha tingut un gran disgust perquè, quan hem acabat,
l’hem cremat...”
A les misses d’avui ha vingut una bona collada de
gent. Hem quedat sense fulls parroquials ja abans de la missa de les 12.
A Sant Martí Sapresa m’ha tocat una panera de Nadal,
i això que no n’havia comprat cap número. Faré contenta a alguna gent.
A la tarda venen a assajar els pastorets. Hi ha més
calma. Ve en Félix a saludar l’equip directiu, els tramoistes i els actors, i a
mi, és clar.
Confecciono el santoral del gener i l’envio a en
Santi Torres, de Pregària.cat.
dilluns, 24 / desembre / 2012
Els nervis de la vigília de Nadal se’m fiquen a
l’estómac. Ja voldria ser demà.
Al matí toca acabar de preparar l’església per la
celebració del Nadal: el Nen Jesús, el
guarda llibre de patchwork per la Bíblia, els ciris, els fulls de cants...
També venen la Cris i la Consol a fer una repassada als rams.
Per dinar em cruspeixo col de l’hort de Bonmatí i un
tall de carn. No em tinc gaire temps per descansar.
La Martha, l’assistent que ve a planxar-me la roba,
em comenta que el dissabte morí el seu pare, a Colòmbia. Viure situacions
d’aquestes a la distància aguditza el dolor, certament. Intento fer-li costat i
li indico oferir-li la missa de demà al matí en sufragi del seu pare, que
m’accepta.
A les 6 tinc la primera missa de Nadal, a Bonmatí,
amb quatre escolans ben eixerits: l’Arianna, en Martí, en Robert i la seva
germana. L’església s’omple i participen a la celebració unes 90 persones. Llegeixen
en Joan, la Tarsi, l’Eva. Hi veig la Carme Torns i en Jou, que acompanyen els
seus pares. Hi canta una part del cor de Bonmatí que dirigeix i acompanya
musicalment en Josep Maria.
Sense poder entretenir-me massa, vaig cap a Anglès.
Hi participen la mainada de catequesi, els escoltes i guies de l’Agrupament
Sant Miquel, els pares... L’església també s’omple amb unes 300 persones. Hi
llegeixen la Carme, la Pepi, en Josep M. i els nois i noies que van ser
confirmats. Un grup de catequesi de seguiment, preparats per l’Alfred,
representen sòbriament l’evangeli, que vaig llegint jo. Al grup de cant hi ha
en Josep M. Oller, en Josep M. Quer, la Sílvia Coll, la Pepi Colomer, la
Carme... N’hi ha sort! La Duna, que ha representat a la Mare de Déu, aguanta la
imatge del Nen Jesús que es venera. La Conxita també ha representat el seu
paper i ens ha fet riure a tots. A l’acabament els escoltes i guies també
interpreten algunes cançons nadalenques.
Quan acabo la missa i ho he endreçat tot, pujo al
pis a sopar d’una esgarrapada i pujo cap a Sant Julià de Llor. Deixo el cotxe
aparcat a dalt a l’esplanada de l’església i baixo cap al poble, tot xino-xano.
No hi ha gaire llum però es veu molt bé el camí i les cases, a Anglès i a la
vall, brillen intensament. També, cap a llevant, damunt les Gavarres, veig un
llum que endevino que indica el santuari de la Mare de Déu dels Àngels. No puc
deixar de pensar en la meva mare.
Quan arribo a baix al poble, m’adono que tot just
són dos quarts d’onze i que, per tant, m’he equivocat i m’he avançat una hora.
Faig temps resant els misteris de goig del rosari, llegint missatges de
felicitació, contestant-los, enviant-ne d’altres...
Cap a dos quarts de dotze comença a arribar gent i
gairebé arribem a la trentena. Objectiu assolit: quina satisfacció! En Marc i
la Remei reparteixen les torxes, les encenem i comencem a pujar amunt, l’un
darrera l’altre, com a la processó de Mata. La pujada és dreta i em toca bufar.
Per baixar, tots els sants hi ajuden, però una pujada dreta com aquesta, encara
que només sigui d’un quilòmetre, es fa costeruda, sobretot quan la majoria dels
que hi participen són molt més joves que no pas jo. Des d’Anglès, no se pas
quina fila faríem...
Abans d’entrar a l’església, ens fem una fotografia
amb la majoria dels participants, enarborant les torxes. A l’església ens hi
espera més gent, més d’una vintena. En total, a la missa hi participem unes 55
persones. L’Arianna fa d’escolà. En Josep M. i la Carme llegeixen les lectures
i l’Eva hi llegeix les pregàries. La celebració és casolana i sòbria, com ha de
ser. I s’acaba amb una xocolatada. Feia temps que no vivia una missa del gall
així, tal com m’agrada, amb regust de poble, de llar, de sostre... reconeixent
gairebé tots els rostres, amb persones de totes les edats...
He celebrat doncs tres misses de Nadal. La de Sant
Julià, al punt de la mitjanit, ha estat la missa del gall típica. La d’Anglès,
pensada per les famílies amb mainada, ha estat la missa del pollet, com diuen a
les parròquies de Barcelona. La de Bonmatí, a les 6, podem ben dir que ha estat
la de l’avecrem per fer sopes.
Arribo a la doma quan passen els dos quarts d’una.
Envio algun missatge de felicitació. Abans de les dues ja dormo: na niiiit!
dimarts, 25 / desembre / 2012
Em llevo quan em desperto, a un quart de set. Em
toca anar més diligent. No estic per escoltar notícies i només escolto cançons
de Nadal mentre vaig feinejant.
A la missa de les 9m, amb la Conxita, parlem i riem
del petit numeret que representàrem a la missa anticipada d’ahir. Ella va
repetint: “Ai si ho sabés en Fèlix!”. En Venanci està content perquè coneix
totes les cançons programades, fins i tot el Santa Nit. A la celebració hi
participen uns 150 feligresos. No hi ha escolans. Un parell de feligreses em
comenten que, des de casa seva, van veure les torxes que pujaven cap a Sant
Julià i que la sensació va ser encisadora.
A Sant Martí també s’omple l’església, amb una
cinquantena llarga de participants. També hi ha en Joan, i la seva filla sosté
la imatge del Nen Jesús, quan es venera a l’ofertori.
A la missa del migdia, en Josep Maria acompanya i
dirigeix el cor Cors Alegres que interpreten bé el repertori. Llegeixen en
Manel, la Pepi, la Mercè, l’Avel·lí. La
Jana sosté la imatge del Nen Jesús: gairebé és més gran la imatge que la nena,
tan menuda, i faig que s’assegui a la tarima. Hi ha gent que, a més de fer el
petó al Nen Jesús, també n’hi fa a ella. Participen a la celebració un centenar
llarg de feligresos.
Quan acabem la missa, venen uns quants de la tramoia
dels pastorets a deixar a punt l’església per la representació de la tarda.
Retiro tot el que és més delicat: el Santíssim (que potser li agradaria prou
veure la mainada fent la representació), els vasos sagrats, els llibres
litúrgics, els ciris... Entretant vaig parlant amb la Quima, en Lluís, en Vadó,
en Jaume...
Vaig a dinar a Serinyà, a casa del meu nebot. Aquest
any, a Can Teixidor, no hi ha dinar el
dia de Nadal: serà demà, amb tots els nebots i mininebots. A casa d’en Tiri
estrenem la taula gran, de 4 metres de llargada i 90 cm d’amplada, de fusta de
sequoia (una mena de xiprer gegant o de cedre), tota d’un sol tauló. Una
trobada tranquil·la, amb tota la família de la Sònia.
Com és lògic, el dinar culmina amb els poemes dels
mini nebots que els reciten enfilats damunt una cadira de balca.
El de l’Anna diu:
De totes les festes,
M’agrada el Nadal,
Preparo el pessebre
I encenc el fanal.
Tinc ganes que arribin
Els tres reis d’orient
Em venen a veure
I estic molt content.
Però els que més m’agrada
És de veritat,
tenir-vos a vosaltres
al meu costat.
I el d’en Pol diu:
Els dies són curts
I les nits molt llargues
Per mirar com al cel
Els estels fan garlandes.
Sentim cantar lluny,
Sentim les campanes,
I a la vora veiem
Com s’il·luminen les cars.
I és que és temps de Nadal,
D’alegria al voltant de la taula,
Temps per felicitar els companys
I recordar la gent estimada.
Us volem desitjar
Pau, serenor i bona estada
Als dies millors de l’anyada.
I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
O un bri d’il·lusió esperançada.
Quan arribo a la doma, estan a punt de començar els
pastorets. Saludo els responsables i pujo cap al pis. Telefono els germans, les
ties, algun amic més proper... Melangia de Nadal.
dimecres, 26 / desembre / 2012
Sant Esteve. Ja ha passat el dia més complicat de
les festes. Em llevo mitja hora més tard i mandrejo. L’església l’obro a dos
quarts de deu.
Els informatius han fan memòria de la gran nevada del
Nadal del 1962. La recordo. A Banyoles van començar a caure’n flocs a quarts de
dotze de la nit del 24, quan els de casa anàvem a la missa del Gall a Santa
Maria. Jo cantava a l’escolania de la parròquia i ens dirigia en Pere Frigolé.
Acabada la celebració, al sortir de l’església, tot estava encatifat de blancor,
i continuava nevant. A Can Teixidor del Teme quedava a les afores. Arribàrem a
casa enfredolits i, al costat de la llar de la cuina, atiada amb rabasses
d’olivera i menjant xocolata calenta que havia preparat la mare, ens
reviscolàrem i ens reférem.
Al matí mandrejo pel pis sense fer res de bo.
Surto aviat per anar a dinar a Can Teixidor del
Terme. Avui toca celebrar el Nadal amb
els nebots, la Carme i en Josep, i els mini nebots.
Abans de dinar fem cagar el tió. Uf, quina
abundància. Aquest tió estaria enfitat!
Quan estem fent el cafè, arriba el moment del
recitat dels poemes dels mininebots. Ho fan per ordre d’edat, del més gran al
més jove.
En Pol recita el mateix d’ahir. El d’en Patllari diu:
M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.
Quan miro la nit
Quan miro la nit
veig el vidre entelat,
escric amb el dit
escric amb el dit
bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró
pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac,
i carbó dins d’un sac,
pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu
Vull un somni de neu
per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc,
poder veure el rei blanc,
fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel
per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’orient
fins l’estrella d’orient
que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons
Vull que em donis cançons
i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món
i un dibuix d’aquest món
sense mals ni canons.
M’agrada el Nadal,
M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.
M’agrada el Nadal.
M’agrada el Nadal.
En Ferriol en recita un de Mn. Ramon Muntanyola:
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens…
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens…
Figures i cases,
d’argila i paper,
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
d’argila i paper,
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
El de l’Aniol fa:
Tinc quatre anys
i sóc bufó
i de coses
en sé un piló.
Sé cantar,
jugar i saltar,
però…. que bonic
és estimar!
Estimo els peixos,
estimo les flors
i els nens i nenes
de tots colors.
Nadal ja ha arribat,
quina il·lusió.
i per a tots vosaltres
aquest petó.
I l’Anna, també repeteix el d’ahir, a casa seva.
Quan he descansat un xic, torno cap a Anglès. Arribo quan estan a punt de començar de nou els Pastorets. Quan arriba el moment del descans, em revesteixo per dir missa i dic als tramoistes que ara diré missa. En Lluís (i algú més) es sorprenen que vulgui celebrar la missa i es pensen que ho vull fer a l’altar major. Però finalment els aclareixo que la celebrem a una de les saletes de catequesi.
La mainada que actuen, en veure’m revestit de vermell (com pertoca el dia de sant Esteve), es pensen que vull actuar amb ells integrant-me al cor dels dimonis.
La celebració del dia de sant Esteve és íntima i viscuda. Quan acabem, la Pepita i en Josep Maria em comenten que, la nit de Nadal, van veure les torxes que pujaven cap a Sant Julià , un bell espectacle mig embolcallat de calitja.
dijous, 27 / desembre / 2012
Torno a la rutina. Sense que sigui dia de despatx,
obro les portes de la doma. En Florenci ve a comptar, retirar i ingressar la
menudalla de les bacines. I fóra problemes de la casa.
Des de Veneçuela m’arriba un missatge d’en Pompeu Ramis Muscato. Em comenta que, llegeix assíduament el DIARI DEL CAPELLÀ. És catedràtic
jubilat d’una universitat veneçolana. Va viure a Bonmatí quan era infant, quan
era rector de Sant Julià de Llor mossèn Joan Costa. Vivia a la casa anomenada
La Mina i era amic d’en Pepito de Cal Ros. Recorda amb afecte aquell temps.
M’assabento que en Pompeu Muscato Ramis va
néixer a Girona el 17 de setembre de
1931 (per tant, ara té 81 anys). Des 1968-1972 ha impartit docència a la Universitat de Caldas (a Manizales, Colòmbia),
dintre l'àrea de Filosofia antiga i llatinitat.
Des de 1972 fins a 1974, ha estat la
Universitat Javeriana (a Bogotà, també Colòmbia):
filosofia medieval i moderna; llatinitat.
Des de 1974 ha impartit Lògica i altres assignatures
filosòfiques a la Universitat dels Andes, (Mérida
Veneçuela), a la Facultat d'Humanitats i Educació
ia la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques. És Membre
d'Honor del Institut de Dret Comparat de la
Universitat Complutense de Madrid,
Membre d'Honor de
l'Associació Veneçolana de Dret
Comparat (Universitat de Carabobo), Membre de
la Societat Veneçolana de
Filosofia, Fundador,
juntament amb Margarita
Belandria i Andrés
Suzzarini, del Grup d'Investigacions sobre Lògica
i Filosofia del Llenguatge,
en el Mestratge de
Filosofia, Universitat dels Andes.
També ha estat professor convidat
a la Universitat de Sant Tomàs (Bogotà),
a la Universitat de La Salle (Bogotà), a la Universitat
de Carabobo (València), a la Universitat del Zulia (Maracaibo) i a la Universitat Complutense
( Madrid).
O sigui que, a Bonmatí i Sant Julià, no ens moquem pas amb
qualsevol mànega. Serà qüestió de conèixer més i millor aquesta persona il·lustre
d’aquest poble.
Vaig a dormir aviat. Sembla que no em trobo gaire bé
i serà qüestió de covar el refredat.
divendres, 28 / desembre / 2012
Al matí, tot xino-xano, vaig al barri de Cuc, al
Centre de Dia, per celebrar la missa de Nadal amb els avis que es beneficien
d’aquest bon servei. A la majoria, ja els conec: n’hi ha un parell o tres de La
Cellera (més algun altre que hi ha nascut), un és nascut a Susqueda, també n’hi
ha de Vilana i Bonmatí... La missa és en to humil, com haurien de ser totes les
misses. De fet, és el mateix misteri que es celebra amb tota la parafernàlia, a
Sant Pere del Vaticà. De fet, Això sempre m’ha sorprès i admirat, i no sé
perquè sempre s’opta per la versió més complicada i més llarga. I pensar que a
Betlem tot va ser tan senzill...
Al migdia venen a visitar-me en Daniel i l’Austin.
Viuen a Washington. En Dani treballa en una auditoria i l’Austin, en educació
especial. Amb en Dani fa uns 25 anys que ens coneixem. Es veu que gairebé
sempre llegeix el Diari del Capellà i està al cas del que faig i del que
escric. Les seves visites periòdiques, m’ajuden a posar-me al dia de la seva
vida. Coincidim en molts punts de vista. La seva manera de pensar em recorda la
d’en Josep, un altre bon amic que viu a Paris amb un treball semblant al d’en
Dani. És curiós. No hi havia caigut. No es queden a dinar perquè van a fer-ho a
casa d’uns amics a Calonge. L’Austin està interessat per tota la moguda a favor
de la independència i la compara a la d’Irlanda, el 1921. També parlem de les
dues comunitats belgues, dels cantons suïssos... I que tots els països que s’han desenganxat
de l’estat espanyol, se l’acampen prou bé, i cap vol tornar-s’hi a vincular.
Al vespre tinc una entrevista a Banyoles Televisió
per presentar el llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES.
M’han atès la Míriam Martín (que és la productora) i en David Mir i en Jordi Rull, que
són els tècnics. En Jordi Xena és qui em fa l’entrevista. Es veu que s'emetrà el divendres 04·01·13 a les 22'30 (a la segona part del programa), quan ja no hi hagi perill per la mainada.
En Jordi havia estudiat amb els meus germans a El
Collell. De fet, quan arribo, es pensa que sóc el fill d’un dels dos. També em
comenta que la seva dona (a.c.s.), de Can Gomis, era cosina germana de la Mercè
Caballeria (a.c.s.).
Tant a l’anada com a la tornada m’acompanya la
mirada de la lluna, que avui fa cofoia el seu ple.
Al vespre, quan arribo a Anglès, estan desmuntant i
guardant el material dels Pastorets. Estic un xic a l’aguait perquè tot quedi a
lloc, sobretot els bancs i els elements més voluminosos. I acabem amb un sopar
fred a la sala de la doma, com il faut.