dissabte, 29 de desembre del 2012

És Nadal, és Nadal: festa d'alegria! Jesús neix a Betlem dins d'una establia!


dissabte, 22 / desembre / 2012

Vaig a comprar a l’Agrobotiga Santabàrbara. Em trobo amb en Narcís i em comenta que acostuma a passar el Nadal a Blackpool, prop de Manchester. Li comento el que en sé i el que vaig veure quan, alguns estius, que vaig anar a Manchester i a Liverpool . 

Dino al restaurant l’Stop de La Cellera, amb les col·laboradores de l’Oncolliga d’Anglès.  Bona companyia i bona vianda.

Cap a les cinc vaig cap a Bonmatí per la missa anticipada. Em toca preparar jo mateix les coses ja que la Paquita no pot. Sort que he vingut més aviat. I vaig fent.

A la missa hi participen més d’una cinquantena de feligresos. A més dels que viuen a Bonmatí mateix, també n’hi ha de Sant Julià, de Constantins, de Bescanó, de Vilanna...

A les acaballes de la missa venen els que volen participar al concert nadalenc.

Quan arribo a Anglès, encara estan assajant els Pastorets. Els haig de menar pressa i advertir-los per alguna cosa que hauria estat millor fer-ho diferent. Val a dir que el meu humor no és el seu millor dia.

La missa és força participada. M’hi fan d’escolans en Gerard, en Blai, en Marc i l’Eloi. També en voldria fer en Pol, però no hi ha túnica per ell. I tots es comporten prou correctament, tot i que quan han arribat estaven força enjogassat, com pertoca.

El Barça ens dóna una alegria i, el Màlaga i en Mou, acaben donant-nos-la més gran. 

diumenge, 23 / desembre / 2012

A les 7’38, pel whatsapp, en Tiri, el meu nebot, ens envia un missatge: “Bon dia, des del Bassegoda. Hi hem dut el pessebre i hem dormit a la Taula d’en Sala. La nit ha estat preciosa i la vista de Círius m’ha captivat. M’han fet descobrir una estrella. Venus ens diu que la nit s’acaba i el sol ja encén el crepuscle. Farà un dia preciós”. Tinc alguna fotografia del seu pare, amb uns 18 anys, també dalt del Bassegoda, instal·lant-hi el pessebre. Això ve de lluny.

A les 7’54, en Tiri hi afegeix: “Una espectacular albada: el roig domina damunt del golf de Roses, el mar, l’Empordà, el Montgrí al fons, el mirall de l’estany... La pau m’envaeix. Quin silenci, només trencat pel llunyà so d’unes esquelles, muntanya avall. L’últim cant d’una òliba coincideix amb el piular dels primers ocells. Els llums de la plana s’apaguen poc a poc. El Bassegoda és el rei de la Garrotxa”.

A les 18’52 s’hi afegeix una neboda,  la Collell: “Hem tingut una jornada a la Vall de Riu. En Patllari ha fet cim al Bassegoda, i en Ferriol i en Pol, fins la Mare de Déu de les Agulles. Ha fet un dia ben bonic i hem fet cagar el tió. Llàstima que en Ferriol ha tingut un gran disgust perquè, quan hem acabat, l’hem cremat...”

A les misses d’avui ha vingut una bona collada de gent. Hem quedat sense fulls parroquials ja abans de la missa de les 12.

A Sant Martí Sapresa m’ha tocat una panera de Nadal, i això que no n’havia comprat cap número. Faré contenta a alguna gent.

A la tarda venen a assajar els pastorets. Hi ha més calma. Ve en Félix a saludar l’equip directiu, els tramoistes i els actors, i a mi, és clar.

Confecciono el santoral del gener i l’envio a en Santi Torres, de Pregària.cat.

dilluns, 24 / desembre / 2012

Els nervis de la vigília de Nadal se’m fiquen a l’estómac. Ja voldria ser demà.

Al matí toca acabar de preparar l’església per la celebració del Nadal:  el Nen Jesús, el guarda llibre de patchwork per la Bíblia, els ciris, els fulls de cants... També venen la Cris i la Consol a fer una repassada als rams.

Per dinar em cruspeixo col de l’hort de Bonmatí i un tall de carn. No em tinc gaire temps per descansar.

La Martha, l’assistent que ve a planxar-me la roba, em comenta que el dissabte morí el seu pare, a Colòmbia. Viure situacions d’aquestes a la distància aguditza el dolor, certament. Intento fer-li costat i li indico oferir-li la missa de demà al matí en sufragi del seu pare, que m’accepta.

A les 6 tinc la primera missa de Nadal, a Bonmatí, amb quatre escolans ben eixerits: l’Arianna, en Martí, en Robert i la seva germana. L’església s’omple i participen a la celebració unes 90 persones. Llegeixen en Joan, la Tarsi, l’Eva. Hi veig la Carme Torns i en Jou, que acompanyen els seus pares. Hi canta una part del cor de Bonmatí que dirigeix i acompanya musicalment en Josep Maria.

Sense poder entretenir-me massa, vaig cap a Anglès. Hi participen la mainada de catequesi, els escoltes i guies de l’Agrupament Sant Miquel, els pares... L’església també s’omple amb unes 300 persones. Hi llegeixen la Carme, la Pepi, en Josep M. i els nois i noies que van ser confirmats. Un grup de catequesi de seguiment, preparats per l’Alfred, representen sòbriament l’evangeli, que vaig llegint jo. Al grup de cant hi ha en Josep M. Oller, en Josep M. Quer, la Sílvia Coll, la Pepi Colomer, la Carme... N’hi ha sort! La Duna, que ha representat a la Mare de Déu, aguanta la imatge del Nen Jesús que es venera. La Conxita també ha representat el seu paper i ens ha fet riure a tots. A l’acabament els escoltes i guies també interpreten algunes cançons nadalenques.

Quan acabo la missa i ho he endreçat tot, pujo al pis a sopar d’una esgarrapada i pujo cap a Sant Julià de Llor. Deixo el cotxe aparcat a dalt a l’esplanada de l’església i baixo cap al poble, tot xino-xano. No hi ha gaire llum però es veu molt bé el camí i les cases, a Anglès i a la vall, brillen intensament. També, cap a llevant, damunt les Gavarres, veig un llum que endevino que indica el santuari de la Mare de Déu dels Àngels. No puc deixar de pensar en la meva mare.

Quan arribo a baix al poble, m’adono que tot just són dos quarts d’onze i que, per tant, m’he equivocat i m’he avançat una hora. Faig temps resant els misteris de goig del rosari, llegint missatges de felicitació, contestant-los, enviant-ne d’altres...

Cap a dos quarts de dotze comença a arribar gent i gairebé arribem a la trentena. Objectiu assolit: quina satisfacció! En Marc i la Remei reparteixen les torxes, les encenem i comencem a pujar amunt, l’un darrera l’altre, com a la processó de Mata. La pujada és dreta i em toca bufar. Per baixar, tots els sants hi ajuden, però una pujada dreta com aquesta, encara que només sigui d’un quilòmetre, es fa costeruda, sobretot quan la majoria dels que hi participen són molt més joves que no pas jo. Des d’Anglès, no se pas quina fila faríem...

Abans d’entrar a l’església, ens fem una fotografia amb la majoria dels participants, enarborant les torxes. A l’església ens hi espera més gent, més d’una vintena. En total, a la missa hi participem unes 55 persones. L’Arianna fa d’escolà. En Josep M. i la Carme llegeixen les lectures i l’Eva hi llegeix les pregàries. La celebració és casolana i sòbria, com ha de ser. I s’acaba amb una xocolatada. Feia temps que no vivia una missa del gall així, tal com m’agrada, amb regust de poble, de llar, de sostre... reconeixent gairebé tots els rostres, amb persones de totes les edats...

He celebrat doncs tres misses de Nadal. La de Sant Julià, al punt de la mitjanit, ha estat la missa del gall típica. La d’Anglès, pensada per les famílies amb mainada, ha estat la missa del pollet, com diuen a les parròquies de Barcelona. La de Bonmatí, a les 6, podem ben dir que ha estat la de l’avecrem per fer sopes.

Arribo a la doma quan passen els dos quarts d’una. Envio algun missatge de felicitació. Abans de les dues ja dormo: na niiiit!

dimarts, 25 / desembre / 2012

Em llevo quan em desperto, a un quart de set. Em toca anar més diligent. No estic per escoltar notícies i només escolto cançons de Nadal mentre vaig feinejant.

A la missa de les 9m, amb la Conxita, parlem i riem del petit numeret que representàrem a la missa anticipada d’ahir. Ella va repetint: “Ai si ho sabés en Fèlix!”. En Venanci està content perquè coneix totes les cançons programades, fins i tot el Santa Nit. A la celebració hi participen uns 150 feligresos. No hi ha escolans. Un parell de feligreses em comenten que, des de casa seva, van veure les torxes que pujaven cap a Sant Julià i que la sensació va ser encisadora.

A Sant Martí també s’omple l’església, amb una cinquantena llarga de participants. També hi ha en Joan, i la seva filla sosté la imatge del Nen Jesús, quan es venera a l’ofertori.

A la missa del migdia, en Josep Maria acompanya i dirigeix el cor Cors Alegres que interpreten bé el repertori. Llegeixen en Manel, la Pepi, la Mercè, l’Avel·lí.   La Jana sosté la imatge del Nen Jesús: gairebé és més gran la imatge que la nena, tan menuda, i faig que s’assegui a la tarima. Hi ha gent que, a més de fer el petó al Nen Jesús, també n’hi fa a ella. Participen a la celebració un centenar llarg de feligresos.

Quan acabem la missa, venen uns quants de la tramoia dels pastorets a deixar a punt l’església per la representació de la tarda. Retiro tot el que és més delicat: el Santíssim (que potser li agradaria prou veure la mainada fent la representació), els vasos sagrats, els llibres litúrgics, els ciris... Entretant vaig parlant amb la Quima, en Lluís, en Vadó, en Jaume...

Vaig a dinar a Serinyà, a casa del meu nebot. Aquest any, a Can Teixidor,  no hi ha dinar el dia de Nadal: serà demà, amb tots els nebots i mininebots. A casa d’en Tiri estrenem la taula gran, de 4 metres de llargada i 90 cm d’amplada, de fusta de sequoia (una mena de xiprer gegant o de cedre), tota d’un sol tauló. Una trobada tranquil·la, amb tota la família de la Sònia.

Com és lògic, el dinar culmina amb els poemes dels mini nebots que els reciten enfilats damunt una cadira de balca.

El de l’Anna diu:

De totes les festes,
M’agrada el Nadal,
Preparo el pessebre
I encenc el fanal.

Tinc ganes que arribin
Els tres reis d’orient
Em venen a veure
I estic molt content.

Però els que més m’agrada
És de veritat,
tenir-vos a vosaltres
al meu costat.

I el d’en Pol diu:

Els dies són curts
I les nits molt llargues
Per mirar com al cel
Els estels fan garlandes.

Sentim cantar lluny,
Sentim les campanes,
I a la vora veiem
Com s’il·luminen les cars.

I és que és temps de Nadal,
D’alegria al voltant de la taula,
Temps per felicitar els companys
I recordar la gent estimada.

Us volem desitjar
Pau, serenor i bona estada
Als dies millors de l’anyada.

I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
O un bri d’il·lusió esperançada.  

Quan arribo a la doma, estan a punt de començar els pastorets. Saludo els responsables i pujo cap al pis. Telefono els germans, les ties, algun amic més proper... Melangia de Nadal.

dimecres, 26 / desembre / 2012

Sant Esteve. Ja ha passat el dia més complicat de les festes. Em llevo mitja hora més tard i mandrejo. L’església l’obro a dos quarts de deu.

Els informatius han fan memòria de la gran nevada del Nadal del 1962. La recordo. A Banyoles van començar a caure’n flocs a quarts de dotze de la nit del 24, quan els de casa anàvem a la missa del Gall a Santa Maria. Jo cantava a l’escolania de la parròquia i ens dirigia en Pere Frigolé. Acabada la celebració, al sortir de l’església, tot estava encatifat de blancor, i continuava nevant. A Can Teixidor del Teme quedava a les afores. Arribàrem a casa enfredolits i, al costat de la llar de la cuina, atiada amb rabasses d’olivera i menjant xocolata calenta que havia preparat la mare, ens reviscolàrem i ens reférem.  

Al matí mandrejo pel pis sense fer res de bo.  

Surto aviat per anar a dinar a Can Teixidor del Terme. Avui toca celebrar el Nadal  amb els nebots, la Carme i en Josep, i els mini nebots.

Abans de dinar fem cagar el tió. Uf, quina abundància. Aquest tió estaria enfitat!

Quan estem fent el cafè, arriba el moment del recitat dels poemes dels mininebots. Ho fan per ordre d’edat, del més gran al més jove.

En Pol recita el mateix d’ahir. El d’en Patllari diu:

M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.

Quan miro la nit
veig el vidre entelat,
escric amb el dit
bon Nadal i un desig.

Vull un tall de torró
pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac,
pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu
per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc,
fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel
per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’orient
que s’apaga i s’encén.

Vull que em donis cançons
i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món
sense mals ni canons.

M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.

M’agrada el Nadal.


En Ferriol en recita un de Mn. Ramon Muntanyola:

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens…

Figures i cases,
d’argila i paper,
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.

El de l’Aniol fa:

Tinc quatre anys
i sóc bufó
i de coses
en sé un piló.

Sé cantar,
jugar i saltar,
però…. que bonic
és estimar!

Estimo els peixos,
estimo les flors
i els nens i nenes
de tots colors.

Nadal ja ha arribat,
quina il·lusió.
i per a tots vosaltres
aquest petó.

I l’Anna, també repeteix el d’ahir, a casa seva.

Quan he descansat un xic, torno cap a Anglès. Arribo quan estan a punt de començar de nou els Pastorets. Quan arriba el moment del descans, em revesteixo per dir missa i dic als tramoistes que ara diré missa. En Lluís (i algú més) es sorprenen que vulgui celebrar la missa i es pensen que ho vull fer a l’altar major. Però finalment els aclareixo que la celebrem a una de les saletes de catequesi.

La mainada que actuen, en veure’m revestit de vermell (com pertoca el dia de sant Esteve), es pensen que vull actuar amb ells integrant-me al cor dels dimonis.

La celebració del dia de sant Esteve és íntima i viscuda. Quan acabem, la Pepita i en Josep Maria em comenten que, la nit de Nadal, van veure les torxes que pujaven cap a Sant Julià , un bell espectacle mig embolcallat de calitja.
dijous, 27 / desembre / 2012

Torno a la rutina. Sense que sigui dia de despatx, obro les portes de la doma. En Florenci ve a comptar, retirar i ingressar la menudalla de les bacines. I fóra problemes de la casa.

Des de Veneçuela m’arriba un missatge d’en Pompeu Ramis Muscato. Em comenta que, llegeix assíduament el DIARI DEL CAPELLÀ. És catedràtic jubilat d’una universitat veneçolana. Va viure a Bonmatí quan era infant, quan era rector de Sant Julià de Llor mossèn Joan Costa. Vivia a la casa anomenada La Mina i era amic d’en Pepito de Cal Ros. Recorda amb afecte aquell temps.

M’assabento que en Pompeu Muscato Ramis va néixer a Girona  el 17 de setembre de 1931 (per tant, ara té 81 anys). Des 1968-1972 ha impartit docència a la Universitat de Caldas (a Manizales, Colòmbia), dintre l'àrea de Filosofia antiga i llatinitat. Des de 1972 fins a 1974, ha estat la Universitat Javeriana (a Bogotà, també Colòmbia): filosofia medieval i moderna; llatinitat. Des de 1974 ha impartit Lògica i altres assignatures filosòfiques a la Universitat dels Andes, (Mérida Veneçuela), a la Facultat d'Humanitats i Educació ia la Facultat de Ciències Jurídiques i PolítiquesÉs Membre d'Honor del Institut de Dret Comparat de la Universitat Complutense de Madrid, Membre d'Honor de l'Associació Veneçolana de Dret Comparat (Universitat de Carabobo), Membre de la Societat Veneçolana de Filosofia,  Fundador, juntament amb Margarita Belandria i Andrés Suzzarini, del Grup d'Investigacions sobre Lògica i Filosofia del Llenguatge, en el Mestratge de Filosofia, Universitat dels Andes. També ha estat professor convidat a la Universitat de Sant Tomàs (Bogotà), a la Universitat de La Salle (Bogotà), a la Universitat de Carabobo (València), a la Universitat del Zulia (Maracaibo) i a la Universitat Complutense ( Madrid).

O sigui que, a Bonmatí i Sant Julià, no ens moquem pas amb qualsevol mànega. Serà qüestió de conèixer més i millor aquesta persona il·lustre d’aquest poble.

Vaig a dormir aviat. Sembla que no em trobo gaire bé i serà qüestió de covar el refredat.

divendres, 28 / desembre / 2012

Al matí, tot xino-xano, vaig al barri de Cuc, al Centre de Dia, per celebrar la missa de Nadal amb els avis que es beneficien d’aquest bon servei. A la majoria, ja els conec: n’hi ha un parell o tres de La Cellera (més algun altre que hi ha nascut), un és nascut a Susqueda, també n’hi ha de Vilana i Bonmatí... La missa és en to humil, com haurien de ser totes les misses. De fet, és el mateix misteri que es celebra amb tota la parafernàlia, a Sant Pere del Vaticà. De fet, Això sempre m’ha sorprès i admirat, i no sé perquè sempre s’opta per la versió més complicada i més llarga. I pensar que a Betlem tot va ser tan senzill...

Al migdia venen a visitar-me en Daniel i l’Austin. Viuen a Washington. En Dani treballa en una auditoria i l’Austin, en educació especial. Amb en Dani fa uns 25 anys que ens coneixem. Es veu que gairebé sempre llegeix el Diari del Capellà i està al cas del que faig i del que escric. Les seves visites periòdiques, m’ajuden a posar-me al dia de la seva vida. Coincidim en molts punts de vista. La seva manera de pensar em recorda la d’en Josep, un altre bon amic que viu a Paris amb un treball semblant al d’en Dani. És curiós. No hi havia caigut. No es queden a dinar perquè van a fer-ho a casa d’uns amics a Calonge. L’Austin està interessat per tota la moguda a favor de la independència i la compara a la d’Irlanda, el 1921. També parlem de les dues comunitats belgues, dels cantons suïssos...  I que tots els països que s’han desenganxat de l’estat espanyol, se l’acampen prou bé, i cap vol tornar-s’hi a vincular.

Al vespre tinc una entrevista a Banyoles Televisió per presentar el llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES. M’han atès la Míriam Martín (que és la productora) i en David Mir i en Jordi Rull, que són els tècnics. En Jordi Xena és qui em fa l’entrevista. Es veu que s'emetrà el divendres 04·01·13 a les 22'30 (a la segona part del programa), quan ja no hi hagi perill per la mainada. 

En Jordi havia estudiat amb els meus germans a El Collell. De fet, quan arribo, es pensa que sóc el fill d’un dels dos. També em comenta que la seva dona (a.c.s.), de Can Gomis, era cosina germana de la Mercè Caballeria (a.c.s.).  

Tant a l’anada com a la tornada m’acompanya la mirada de la lluna, que avui fa cofoia el seu ple.

Al vespre, quan arribo a Anglès, estan desmuntant i guardant el material dels Pastorets. Estic un xic a l’aguait perquè tot quedi a lloc, sobretot els bancs i els elements més voluminosos. I acabem amb un sopar fred a la sala de la doma, com il faut.


dissabte, 22 de desembre del 2012

L’esperança ens crida a la llibertat avui ens convida a un crit d’amistat


dissabte, 15 / desembre / 2012

Em comenten la campanya de recollida de taps. Me’n parlen la mare de la nena afectada i una de les que porten la campanya, la Sílvia. Miraré de fer alguna cosa.  

Vaig a repartir els programes de les celebracions nadalenques: a La Cellera i a Bescanó. Perquè, aquesta mena de coses, sempre s’han de fer a darrera hora i a corre-cuita?

A Bonmatí, la Paquita es troba malament i no pot venir a l’església. Sembla que els anys li pesen. Ha servit molts anys aquesta església, amb Mn. Àngel i amb Mn. Joan. Veurem com ens en sortirem, si ho ha de deixar.    

A Anglès hi fan d’escolà tres nois i cinc noies  Són com coloms que no paren d’aletejar.

En Tiri comparteix una foto del tió que ha triat pels seus nens, en Pol i l’Anna. Si el volen entrar a la casa, hauran de tirar a terra l’edifici i tornar-lo a fer. No sé si els obsequis que cagarà a en Pol i a l’Anna seran proporcionals al tió. De fet, jo ho reclamaria.

Venen a visitar-me uns amics que participen a la missa vespertina. Anem a la Rutlla a fer una queixalada. Hi saludem en Pere (l’alcalde) i en Narcís.

A la tarda, la durada del sol ha crescut un minut. Al matí, encara s’empetiteix. Fa vent que sembla gira cap a mestral.

diumenge, 16 / desembre / 2012

De nou és el Dia del Senyor. Obro els portals de l’església d’Anglès. Aviat ja hi arriben la Conxita i en Venanci. Pujo altra vegada al pis i acabo d’esmorzar i d’arreglar les coses.

A les misses hi participa força gent. De fet, s’acaben tots els fulls. També marxen molts programes de Nadal. Val més així.

A la missa de Sant Martí hi participen la Carme Tibau i el seu marit. Parlem de les meves buscaiades tot predicant que em diuen els feia riure i, a la vegada, els feia pensar.

Sortint de l’església em trobo amb en Vila de La Cellera. Vol treure una fotografia de l’església perquè està preparant un llibre sobre les esglésies de la Vall de les Esglésies.

Entre una cosa i altra només em resta temps per visitar la Maria de Cal Curt. L’acompanya una seva neboda que viu a Barcelona i que procedeix de Susqueda. Em parlen de quan, des de Susqueda, venien a treballar a la Burés d’Anglès. Hi pujaven amb bicicleta.

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa en Ricard Teixidor. Parlem del seu llibre sobre Brunyola i del llibre que prepara en Joan Costa sobre les masies del terme, tant de Brunyola com de Sant Martí.  

Dino, descanso una mica i preparo les meves intervencions de la tarda, a la trobada amb els cristians evangelistes.

Quan vaig cap a l’Hotel d’Entitats, pel carrer major, hi veig una dona que sembla marroquina, per la manera que va vestida. Però el seu caminar i el seu bastó em resulten familiars. Quan ens apropem, m’adono que és la Pepita que, tot xino-xano, baixa cap per actuar al Pessebre Vivent.

A la trobada hi som una cinquantena de persones, tres quartes parts són uruguaianes. La llengua “vehicular” és el castellà, tot i que les meves intervencions procuro fer-les en català. Hi llegeixo el text de la nit de Nadal (Lc 2, 1-20). En el meu comentari faig recurs als textos i a l’homilia de les misses d’avui. Hi participa un pastor de Terrassa amb la seva família. La muller em diu que té un germà jesuïta i que el seu pare és capellà i que deixà d’exercir quan es casà.

dilluns, 17 / desembre / 2012

Vaig rebent nadales tradicionals i també virtuals.

Els electricistes venen a reforçar la instal·lació de l’església, per tenir endolls que permetin accionar la llum dels diorames.

L’Assumpta , fent de comercial i venent mobles de cuina, passa per Anglès. Em porta un ram de boix marí, o sigui galleran. Dinem plegats

A la tarda ve la mainada de catequesi. L’exposició solar ja té dos minuts més: són d’agrair. La manca de sol em posa nerviós.  

Al vespre vaig a ajudar l’Elies. Passo per La Cellera a recollir en Ramon. Participem a la celebració de la penitència de Les Planes. L’església és gran, neta, està ben endreçada, clara... A la celebració hi participen 21 feligresos.

Cada parròquia fa participar la mainada en la construcció d’un pessebre de forma diferent. A Les Planes i a La Cellera, el mossèn es cuida de comprar figures de guix –tantes com nens- que reparteix entre la mainada i les porten pintades, cadascú al seu gust. Els pares es responsabilitzen de muntar el pessebre.

A Anglès, repartim a la mainada un Naixement retallable que, a casa, pinten i retallen i, ajudats pels pares, fixen i instal·len a una caixa de cartró, sovint, amb molt gust i bona imaginació. I tothom fa el seu Naixement.

dimarts, 18 / desembre / 2012

És el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. Recordo tres representacions entranyables d’aquesta advocació: dues del s. XV (la pintura de Piero della Francesca i la imatge d’alabastre de la M. de D. de Palera) i una del s. XVIII (la que presideix el majestuós retaule de Cadaqués, de Pau Costa). 

Acaben la instal·lació dels endolls pels pessebres. També il·luminen millor la imatge de la M. de D. del Remei.  

Visito una malalta i li porto Nostramo. M’agrada el seu parlar i el seu to tan anglesencs.  

L’Antoni Barcelona porta un parell de diorames per exposar. Els posem damunt l’altar de la Sagrada Família. També col·loquem els diorames d’en Joan Alsina al damunt de l’altar de sant Antoni. A l’altar de la M. de D. de Montserrat hi col·loquem el d’en Joan Vilardell i el d’en Josep Llach. Pels altres racons hi posarem els Naixements retallables que han fet la mainada de catequesi. I en Ramon i en Joan baixen les imatges del Naixement per col·locar al pati de la Doma.

A la tarda vaig cap a Girona, a Casa Carles. En Carles Sànchez em fa una entrevista per presentar el llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES pel programa de televisió que es distribueix des de la Delegació dels Mitjans de Comunicació del Bisbat. Em diuen que sortirà a antena el dia de Reis. L’Àngel Rodríguez també en fa una entrevista pel programa Església Viva que es distribueix per les emissores de ràdio.

Sortint dels estudis, pels carrers cèntrics de Girona, puc admirar la il·luminació nadalenca. Val a dir que fa patxoca.

I des de Girona vaig cap a La Cellera a recollir en Ramon . Avui toca pujar cap a Sant Feliu de Pallerols. L’ornamentació nadalenca del poble és senzilla i elegant, com tot el seu centre. L’església em recorda la de Palafrugell. Haig d’esbrinar de quin són les pintures de l’absis, amb un cert regust de Sert. La imatge de sant Feliu veig que porta la signatura d’en S. Casañas, un mestre imatger que no tinc identificat. A la capella fonda hi ha unes pintures d’en Guillem Soler.

A la celebració hi participen 34 penitents. Tal com m’havia pronosticat en Ramon, hi ha molta més gent que a Les Planes.

I, quan acabem, baixem per la carretera, deixant la Garrotxa i entrant a la Selva, tot endinsant-nos en la fosca de la nit. 

dimecres, 19 / desembre / 2012

La mainada de la Vall dels Àngels, per cicles, venen a assajar la cantada de nadales del concert que hi haurà al vespre. Afinen bé. Tant de bo les corals s’hi assemblessin. I l’església s’omple de vida i de cants. En Xavier em pregunta per en Mel que el coneix bé de Riudaura.

Preparo la il·luminació dels diorames. Això quedarà per llepar-se’n els dits!

Vaig rebent felicitacions nadalenques tant per correu tradicional com per correu electrònic.

Dino amb la Carme i en Josep. També hi són l’Assumpta, en Tiri i la Nuri. Parlem de la recaiguda d’en Tito Vilanova. Parlem de com es distribuiran pels àpats nadalencs. A casa, tots junts, serà per sant Esteve, ja que l’any passat va ser per Nadal.

A la tarda faig un volt pel centre de Banyoles. Em trobo amb en Noni Moner. Vaig a la rectoria a saludar en Ramon Pijuan. Pel carrer saludo un altre conegut i li dono records per la muller. Ell em contesta: “igualment”.

A Anglès, estic una estona al despatx i acabo de preparar la missa a una de les sales de catequesi, de la Doma.

A les set s’omple l’església amb els pares dels alumnes de la Vall dels Àngels. La mainada interpreta el seu concert. Val a dir que en Xavier els assaja molt bé i els cants sonen bé, ben afinats, gens estridents...

Celebro la missa a la saleta de la doma. Hi estem còmodes. Demà també hi faran la celebració.

Quan acabo, vaig cap a La Cellera, a la celebració de la Penitència. Hi participen 23 penitents.

Per celebrar-ho, en Ramon ens convida, a l’Elies i a mi, a sopar a la rectoria. Un plat d’escudella calenta, un plat d’escofor, es posa molt bé.

Quan arribo a Anglès, els dels pastorets estan sortint de l’assaig. Quina moguda!

dijous, 20 / desembre / 2012

S’acaba la tardor. Les temperatures són molt més càlides que no pas fa una setmana.

Vaig a cap a la Triasa, a Can Patalic. En Lluís, periquito com és, està exultant perquè l’Espanyol va empatar amb el Real Madrid, al camp merengue. Veurem si durarà gaire, això. De moment, el més important és que el Madrid, a casa, no va guanyar. També parlem d’en Tito i lamentem l’escull que ha trobat.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra fan neteja a l’església. Al despatx preparo el suplement del full parroquial. Vaig un xic just de temps.

A la tarda m’arribo a Bonmatí. Ajudo un xic a la Maria i a l’Esteve a instal·lar el Naixement. És com una mena de decorat que, anteriorment, de gros que era, es guardava a Constantins. En Sarsanedes el va serrat i en va facilitar així l’emmagatzematge, el trasllat i la instal·lació. També ornamenten l’arbre.  

I m’arribo a Radio Bonmatí. En Xavier Sarsanedas em fa una entrevista pel programa especial de Nadal que s’emet aquest dissabte, a la tarda. L’entrevista és de gairebé 20 minuts.

Al vespre pujo cap a Osor, per ajudar en Ramon a la celebració de la penitència. Hi participen una dotzena de penitents. Senzillesa, cordialitat i alegria. Al final de la celebració en Ramon vol distribuir la comunió als qui ho desitgin. Al moment d’obrir el sagrari, li queda la clau als dits, en dos trossos, i un dintre del pany. I ja tenim el sarau muntat.

En Ramon dient que això no ho preveu el ritual. Un altre intentant treure el tros que ha quedat dintre del pany. Hi ha qui s’afanya a anar a buscar unes alicates al veí... i, com qui diu, tots els feligresos rodejant el sagrari com si féssim  adoració nocturna i repetint lletanies sorprenents. Finalment s’aconsegueix treure el fragment que havia quedat dintre del pany i, el sagristà porta una altra clau per obrir el sagrari.

I quan acabem, una de les col·laboradores m’obsequia amb un peltruc i una llonganissa.  I  baixo cap a Anglès. Poc abans d’arribar a la darrera corba, apareix un senyor senglar que em va acompanyant per la vorera. No em fa cap gràcia.

En Lluís Cornellà, em comenta que ha fet de patge a l’escola Pompeu Fabra i que ha recollit les cartes que els nens i nenes de l’escola volen fer arribar als reis. Els ulls li espurnejaven tot explicant-me l’experiència, recordant les cartes i els comentaris que li feien la mainada i les reflexions de ponderació que els feia ell.

L’Oriol s’ha ben lluït. La seva lògica ha estat irrefutable. I sense cap paper. Segur que,amb la seva contundència, més d’un els perdrà.

divendres, 21 / desembre / 2012

Comença l’hivern. Fent una mala interpretació del calendari maia, hi ha qui diu que avui el món s’acaba. El problema és que continuarà tot igual.

A quarts de nou vaig cap a Bellaterra. Passo una estona per la carretera interior i acabo de fer el trajecte per l’autopista. Tot i ser dia lectiu, a la UAB gairebé està tot tancat (biblioteca, secretaria, cafeteria, graus... ) i hi ha pocs alumnes, només alguns dels diversos màsters. A la classe nostra hi ha dues alumnes més.

En Rafel ens continua parlant de les obres de Bernat Martorell (1390 / 1452): el retaule de sant Jordi, el retaule dels sants Joan de Vinaixa, el retaule de sant Pere de Pùbol... Més que analitzar-nos el retaule en si (si bé també parla dels trets propis de l’obra de Martorell), ens analitza la documentació que en fa referència. La més irrefutable és la de sant Pere de Púbol, que serví per posar nom i cognoms a l’artista.

Acabem la classe a la una en punt, i la facultat s’acaba de buidar.

Faig el retorn amb tranquil·litat. M’aturo a dinar a Sant Celoni. M’hi trobo amb en Conrad. Escudella i carn d’olla. Sense pressa, aquesta carretera és prou agradable.

Amb els nois i noies grans de la catequesi instal·lem el Naixement gran al pati de la doma. Ens han portat menys bales de palla –la palla va cara- i les figures queden més amuntegades.

Celebrem la missa a l’església gran. Quan la finalitzem, acabo de preparar la celebració de la penitència. Hi participen un centenar gras de penitents. La celebració és sòbria i participada.

I com era de preveure, el món continua igual de malament: amb els mateixos desequilibris, les mateixes desigualtats, les mateixes injustícies...


L’ESPERANÇA ENS CRIDA
Lletra: Jean Debruyne; Música: Raymond Fau
Adaptació: Miquel Raventós; Versió: Toni Giménez 

L’esperança ens crida a la llibertat
avui ens convida a un crit d’amistat
L’esperança ens crida a la llibertat
avui ens convida a un crit d’amistat

Brindem tots amb el temps
per trencar la rutina,
en travessar el present
el futur s’il·lumina.
L’alè del caminant
ens fressa un bell camí:
la força desbordant,
el pas ferm, un matí. 



Volem refer el present,
estil, lletra i cant;
diguem-ho amb el cor valent,
amb esperit vibrant.
Diguem-ho tots ben fort,
que soni harmoniós,
que no convidi al plor,
 que sigui un cant joiós.


Que caiguin tots els murs 
que ens puguin barrar el pas,
la por, la solitud, 
El que és tort, el que és fals. 
Escolteu, algú ve, 
donem-li junts la mà; 
no som sols, ja som més, 
és l’amic, el germà.


Tot sembla que està fet,
 res nou per inventar,
és la roda del temps
el que ens convé canviar.
Mirem amb nou esguard,
donem l’opinió,
que esclati l’amistat,
 la nova germanor.

dissabte, 15 de desembre del 2012

Per la Immaculada Concepció, el fred major!


dissabte, 8 / desembre / 2012

Recordo que, anit, mentre mirava els fanalets de Bonmatí, em vaig adonar que a gairebé totes les cases on hi havia fanalet, també hi lluïen la senyera o l’estelada. Val la pena remarcar-ho i agrair-ho.

La Conxita, per fer-me celebrar el seu sant, em regala un formatge. Mira que bé! Diu que com que no puc menjar bombons, que gaudeixi menjant formatge.

Déu n’hi do la gent que participa a la primera missa. A Sant Martí, hi ha molta més gent que un diumenge gras. En Joan, que ha vingut des de Salitja amb la seva família, em dóna un recordatori de la tia Rosa, que morí ara fa un mes. Al cel sia!

Al migdia oficio les exèquies de la Maria, la vídua d’en Joan Aulet. Ho fem dintre la missa parroquial del dia de la Puríssima. Hi ha força gent. La família Aulet, és coneguda a Anglès ja que regeixen una coneguda i reconeguda fàbrica d’embotits. En Joan, el marit de la Maria (+ 2002), va obsequiar la corona que llueix la M. de D. del Remei.

Quan acabo les exèquies, en Josep em comunica que demà, diumenge, n’hauré d’oficiar unes altres a Bonmatí. Renoi. Darrerament s’està morint gent que no s’havia mort mai!

Vaig a dinar. Al restaurant també hi dina una colla de caçadors que procedeixen de Madrid. Es veu que és un tipus de turisme que ve per la comarca, com també hi venen pescadors que van a l’embassament de Susqueda.

En Gerard em comenta que havia fer d’escolà amb Mn. Marturi, ara fa 10 anys. Es veu que era molt generós amb l’escolania. En prenc nota.

A la tarda venen una desena de nois i noies del Truc de l’Agrupament Montpalau de Pineda (el Maresme). Fan la via verda en bicicleta i passaran la nit a la sala de la doma. Són molt correctes i molt amables. Reconec alguna de les famílies de procedència de quan vaig estar de vicari a Calella. Però ells encara serien a les butxaques del Pare Etern.

Celebro les misses anticipades del diumenge. La participació és considerable. Algú hi assisteix per celebrar la Puríssima. A Bonmatí hi fan d’escolans l’Ariadna i en Rodrigo; a Anglès, en Marc i la Berta.

Al vespre, sento els nois i noies mentre preparen el sopar, sopen i fan un xic de sobretaula. Els sento, però no molesten per res i, a més, em fan companyia. Tant de bo cada setmana vingués un grup semblant.

diumenge, 9 / desembre / 2012

Celebro les misses del matí. La participació és correcte. A Sant Martí visito les dues Maria. Avui he felicitat les Llúcia, les Loreto, les Guadalupe i les Llogaia. L’Avelí em comenta que a casa seva n’hi ha una. Faig riure a la gent quan els comento que una de les meves nebodes s’havia d’anomenar Llogaia i, com que hi hagué temperi, finalment se li adjudicà un altre nom.

A Bonmatí oficio les exèquies de la Pilar. Un dels seus gendres és un dels Gamell d’Anglès. L’església s’omple de gom a gom i es participa a la cerimònia amb atenció.

Sortint, amb la Mei, parlem un xic de la missa del Gall a Sant Julià del Mont, al punt de la mitjanit, del dia 24. Des de baix el poble hi pujarem amb torxes enceses, mitja hora abans. Cal trobar algú per l’acompanyament musical. A la sortida hi haurà xocolatada per tothom. Jo li dic que si hi participa una trentena de persones, ja podem estar contents. Ella en pronostica més de 50. Veurem qui guanyarà l’aposta: tant de bo sigui ella.

Quan vaig a dinar, a l’entrada del restaurant, coincideixo amb en Dami de Sant Feliu de Guíxols. Treballa de zelador a la residència geriàtrica Gent Gran de Palafrugell i acompanyava els avis que participaven a la missa setmanal. I si a Déu plau, es casarà el juny i l’hauré d’acompanyar i beneir. Precisament també em presenta la seva companya.

Abans de pujar a la doma, m’aturo a casa d’en Joan Noguer, en Joan de Can Mas,  a recollir uns quants diorames nadalencs. També en porto un parell a La Cellera: un que representa Osor i un altre, el carrer Raval tal com era antigament. En podrem oferir una bona mostra.

En Jordi Vilamitjana, recordant Mn. Miquel Bosch iMn. Pere Font,  recull una bonadescripció del seminari menor que, amb alguns matisos, també vaig viure. La promoció d’en Jordi és del 1968 al 1973. Jo hi havia entrat el 1965 i en vaig sortir després de cinquè de batxillerat (el 1971).

També llegeixo una nota sobre l’agressió a l’ull (a la parpella i a la cella) que ha rebut la Concepció. Sembla que hauria estat a conseqüència d’un projectil que algú li disparà des d’una finestra d’un pis d’estudiants. Espero que millori i que es pugui aclarir i sancionar el fet. 

dilluns, 10 / desembre / 2012

Venen a visitar-me la Margarita i la Cinta.  Em porten la seva felicitació nadalenca i la felicitació d’amics comuns.

En Ramon Esteban parla del llibre de LA PARROQUIA DESANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES.

Passo per la impremta Pagès per dissenyar el programa de Nadal de l’Arxiprestat amb les nadales seleccionades que han fet la mainada de catequesi. Em penso que quedarà un programa bonic.

La mainada de catequesi ja porten alguns naixements muntats amb el retallable que els vaig lliurar. N’hi ha algun de ben castís, a l’estil del qui el porta. Algun només l’ha fet per treure’s la feina del damunt.  

dimarts, 11 / desembre / 2012

Surto aviat cap a Vilassar de Mar (uns 95 km). Arribo al museu dedicat a l’Enric  Monjo(1896 – 1976)  a l’hora prevista, a les 10. M’entrevisto amb la conservadora del museu, la Montse Alier i també amb la Gemma, també treballadora del centre. Em mostra totes les peces dipositades de l’escultor, amb moltes peces originals interessants. Hi ha moltes maquetes d’obra religiosa, que és la que més m’interessa: l’absis de la catedral de Terrassa, els treballs fets a Montserrat, a la catedral de Altoona (EEUU), a la de Miami, a la de Washington... També m’ensenya el més elemental del programa de fitxes, el museumplus, per anar inventariant tota la col·lecció. I em dóna diversos llibres perquè em vagi familiaritzant amb l’obra de l’artista.

Quan surto, vaig a prendre un tallat i a treure el cotxe de l’aparcament on l’he deixat. I cap a Anglès de nou. Per variar passo per la carretera que passa per l’interior. Quan ja he fet 30 km, sona el telèfon. M’aturo a una raconada. És l’encarregat de l’aparcament de Vilassar, en Vicenç, que em diu que m’he deixat la cartera al damunt de la caixa on es paguen els tiquets. Ostres!. Em toca girar cap i cua i de nou cap a Vilassar. Encara bo que no he agafat l’autopista ni he necessitat benzina. Arribo a la policia quan són les 2. Em fan quatre preguntes elementals per identificar-me. Tot és a lloc. Agraeixo el servei i els demano que també l’expressin a en Vicenç, si bé jo també ho faig per telèfon.

I ara si, de nou cap a Anglès. M’aturo a Hostalric i dino a Coll Formic. Passo per Riudarenes. M’adono que hauria estalviat uns 20 km, tot i que amb l’anada i la tornada per culpa del meu descuit de la cartera, n’he fet 60 de més.

 Des del govern central afirmen que no és hora de plantejar canvis a la constitució o que està fora de lloc plantejar la independència de Catalunya. Però des d’aquest mateix govern central constantment estan tocant els nassos dels ciutadans: llei d’educació del ministre Wert, taxes a l’administració de justícia, proteccionisme de la banca...

I en canvi, per molt que ho digui la constitució, l’administració no soluciona els problemes elementals dels ciutadans (alimentació, domicili... ) i retalla el ajuts a serveis fonamentals (sanitat, educació...). Ben bé que la constitució serveix per fer-ne el que interessa al poder, i prou.

dimecres, 12 / desembre / 2012

No fa ni una setmana que morí Mn. Pere Font. Aquesta tarda, a Sant Feliu de Pallerols, enterren el seu germà Miquel. I el darrers de l’agost passat, morí sobtadament l’altre germà, en Jaume. Quina sotragada familiar!

Venen algunes persones al despatx per temes habituals. En Joan neteja un xic més l’hort. En   fa el recompte.

Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri tot parlant de les darreres novetats de Banyoles, del país, de la família...

Llegint el diari m’assabento de la mort estranya d’en Pere Cos, l’”alcalde” de Vilopriu. El vaig conèixer quan vaig ser rector d’aquelles parròquies. Tenia un no se què de dalinià i de surrealisme empordanès. De fet, la notícia de la seva mort es publicà el diumenge i es veu que ja feia dies que era mort.

Al vespre tinc una entrevista amb uns joves universitaris que es preparen per rebre el baptisme.

M’arriba un missatge d’en Josep, un amic que viu a Paris. Entre altres coses em diu: “Vaig votar per correu. Va ser una història interminable, amb tres correus certificats enviats, 2 correus certificats que vaig haver d'anar a buscar a primera hora abans d'anar a la feina. En fi que vaig dir unes quantes vegades que mai més em tornava a posar en un embolic com aquest! I vist el resultat de les eleccions, encara me n'he quedat amb menys ganes. Ja en parlarem, però per mi el bon anàlisi el fa en Juliana quan diu que ha guanyat el statu quo. Per cert, ja he vist que tens ganes de tornar a Barcelona!”.  O sigui que les queixes que arribaven en aquests sentit, eren ben fonamentades.

dijous, 13 / desembre / 2012

Al matí visito els ancians de Bonmatí. No em va ser possible fer-ho el divendres.

Rebo diverses felicitacions de Nadal. La primera és la de la Carme Feliu. També me n’arriba una de la Rosa Ribot, de la Dolors Colomer, la Lluïsa Juriol (amb la dècima corresponent)... I les figures dels tres reis per un pessebre que se’m regalà el Nadal del 2011. El conjunt està fet per les monges de Sant Benet de Montserrat. També m’arriben felicitacions per correu electrònic: en Lluís Cornellà, en Frederic Sunyer, en Josepmiquel Servià, la Carme Plaja, en Josep Vilarrubias, en Joan Saurí, en Miquel Vila Boada...

Acabo la redacció del suplement del full.

A la missa vespertina, la Pepita hi porta un petit requadret amb l’estampa de santa Llúcia.

Al vespre, després de la missa, vaig a la Casa de la Vila. A Can Cendra ens hi reunim per coordinar la Fira de Sant Antoni. Es celebrarà, el gener, el dissabte 19 i el diumenge 20.  Tot un esdeveniment que obre el poble a molts visitants. L’any passat en vaig quedar molt gratament sorprès. Tant de bo tinguéssim una fira o un esdeveniment semblant cada trimestre.

divendres, 14 / desembre / 2012

La temperatura s’ha arreglat i el termòmetre indica 14º més que no pas fa un parell de matins.

Quan ens saludem, pel whatsapp, els nebots em comenten la participació dels mini nebots a les activitats nadalenques de les escoles: en Pol participa a una cantada, el Patllari fa d’àngel i en Ferriol de manaia al pessebre vivent de l’escola...

Vaig cap a Bellaterra, a la UAB. Començo el primer seminari dels que hauré de fer aquest curs. El dirigeix en Rafael Cornudella. El seguim 7 alumnes i a classe som 4: la Verònica, la Marta, la Meritxell i jo. Ens presenta els inicis del gòtic internacional i la implantació a Catalunya, sobretot a l’entorn del pintor Bernat Martorell (1390 – 1452). La classe comença a les 10 i acaba a la 1, amb una pausa de 15 minuts. Això pinta bé i em sembla que m’agradarà.

Quan acaba la classe i surto de la facultat, passant per la cafeteria, em saluda en Pol Barrós, un noi que venia al Garbí. El seu pare va ser-ne el president de l’AMiPA. Em comenta que ara, els seus pares, viuen a Sant Antoni de Calonge. No l’hauria pas reconegut. Li agraeixo la salutació.

Retorno cap a Anglès i faig la meitat del trajecte per l’autopista i l’altra meitat, per la carretera. També ho he fet quan anava cap a Bellaterra. Dino de nou a Coll Formic. El menú és de 9 euros. Quan m’hi torni a aturar, hi hauré de portar un pot de xiu-xiu de tres en uno perquè la porta principal grinyola que dóna gust.

Arribo a la doma a les 4. A les 5 venen un parell de grups de catequesi.

Després de la missa, venen a assajar la mainada dels pastorets i, els tramoistes, van fent les seves instal·lacions. Un bon sarau.   

Ha mort l’escultor Andreu Alfaro (83a). A la plaça Major de Banyoles s’hi exhibeix la seva obra “Catalan power” i, a Girona, l’espiral metàl·lica de la plaça d’Europa (provisionalment situada a la rotonda de Ramon Folch, prop de la Devesa).