Quin cel més blau aquesta nit sembla que es vegi l'infinit!

dissabte, 1 / desembre / 2012

Felicito els Eloi que tinc agregats al face, encara que aquest servei només recorda el dia de l’aniversari dels que hi ha agregats. L’onomàstica és una celebració molt més mediterrània i molt més nostra. A les terres occidentals i als països llatins no hi donen gaire importància. No és res d’estrany que surtin després amb aquells noms tan estrafolaris, mig ianquis, mig llatins, per ells tan eufònics.  

Vaig a comprar i a mirar com va la recapta d’aliments. També hi participo aportant alguna cosa. Passo a recollir les cartolines amb els naixements retallables per la mainada de catequesi. A la doma ja hi ha l’Anna i la Sílvia amb el seu grup de mainada.

Al despatx preparo les misses dominicals.

Dino tranquil. Avui la cuinera ha preparat espinacs bullits amb una patata i ho completa amb un bistec de pobre, una taronja i un got de aigua d’aranyons. Quan acabo, faig una migdiada d’una mitja horeta

Quan vaig cap a Bonmatí, a la rotonda de Can Biel, hi trobo un cotxe esperxat al damunt. A la missa de Bonmatí venen l’Ariadna i en Rodrigo a fer d’escolans. L’Adrià, ja no.

Tant a Bonmatí com a Anglès, engeguem per primera vegada la calefacció. I no hi sobra gens. A les dues misses estrenem repertori d’Advent que anirem repetint a totes les celebracions d’aquests diumenges.

Em miro amb atenció el llibre d’en Joan Anton Abellan i en Josep Grabulesa ELS SENYORS DE BANYOLES. ELS ABATS DEL MONESTIR DE SANT ESTEVE que em van regalar els autors el passat dijous.

diumenge, 2 / desembre / 2012

Avui toca felicitar la Bibiana. També, des de l’altar, felicito els que celebren el sant aquesta setmana: Xavier, Bàrbara, Ada, Elisa... Ho acostumo a fer a totes les misses.

Al migdia, després de la missa, batejo l’Eloi. Espero que els pares (i ell) recordin sempre que va ser batejat l’endemà de la seva onomàstica.

Em conviden a dinar: no hi ha com tenir restaurants de cinc estrelles! Quan he acabat, vaig a visitar en Joan Alsina. Té una bona col·lecció de pessebres que podrem exposar a l’església, els dies de Nadal. Juntament amb els d’en Barcelona, serà una bona mostra.

A la tarda parlo amb diversos amics que tenen necessitar de buidar el pap. Un em ve a trobar inesperadament, i ha vingut de lluny. Un parell més em parlem pel face.

 M’assabento de la mort de Mn. Miquel Bosch Mercader (91a). Havia estat professor meu al seminari menor. També havia estat rector del seminari menor de molts companys més grans.

dilluns, 3 / desembre / 2012

Avui és sant Francesc Xavier. No he visitat encara la seva tomba (a Goa), però he estat al castell de Xavier i també l’he venerat a l’altar del Giesu.

Em poso en contacte amb la Montse, del Museu Monjo de Vilassar de Mar per iniciar-hi les pràctiques. A veiam si tant tant ho aconsegueixo.

Cap a migdia visito Mn. Pere Font. Pinten bastos.Hi coincideixo amb Mn. Josep M. Tort. Li administrem Nostramo: “Mira, sóc a la porta i truco; si algú m’escolta i obra la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi”.

Retorno moix cap a Anglès mentre vaig cantant l’antífona apocalíptica: “Mira, sóc a la porta...”. Dino tranquil. A la tarda endreço papers i llibres de catequesi que hi havia escampats a tots els armaris de la doma.

 A la tarda ve la colla de mainada de catequesi, aquesta vegada si amb totes les catequistes. Els petits porten les nadales que han pintat. N’hi ha de ben castisses. I lliuro a tots el pessebre retallable perquè el portin a la Missa del Pollet, la vigília de Nadal.

Em penso que haurem de tornar a Barcelona. Sembla que els polítics ja no se’n vulguin recordar. I cada vegada més garrotades contra Catalunya i, ara, contra el català. I diuen que ens “estimen”. Potser més valdria que no ens “estimessin” tant. Quin desastre!

dimarts, 4 / desembre / 2012

Quan em llevo, el mestral llepa la finestra del dormitori. Arriba rebombori des del carrer dels senyals de trànsit que cauen per terra amb els bufaruts del vent. Semblaria que hi ha algú al pati de la doma.

Se’m dóna a conèixer aquesta cançó que, a Anglès,  repetia en Miquel Pués:

Els flequers de Barcelona

Ens han apujat el pa

L’han posat a una altura

Que no hi podrem pas arribar.

El venien a quaranta

I l’havíem de tallar prim,

Més li haurem de tallar ara

Que el pugen a quaranta cinc.

Per noies guapes, a Roda,

Llonganisses, les de Vic.

Al Parque de Barcelona,

I al castell de Montjuïc,

Però tant si governa en Pere

Com si governa en Pau,

Ja poden treballar els obrers,

Que no guanyaran un ral.

Del Parque de Barcelona

N’han robat tot l’aviram,

Segons diuen, han sigut

Els mateixos concejals;

A un li han tocat un ànec,

a un altre un capó dels bons,

I a un concejal dels més pobres

Li han tocat els “cordons”.

En Venanci em recorda que, en aquesta diada de santa “Barba”, els miners d’Osor, encenien focs artificials que il·luminaven tota la vall. Jo, avui, poso un llantió al davant de les seves imatges (una al davant de cadascuna, no fos cas que s’enfadés l’una o l’altra ;)  ).

Oficio les exèquies de la Maria Vilà. Feia temps que residia al geriàtric de Santa Coloma. Vivia al veïnat d’en Josep.

Al vespre tinc reunió d’Arxiprestat. Triem els millors dibuixos del concurs de Nadales amb la mainada de catequesi. També elaborem el calendari de les activitats nadalenques a les parròquies i poblacions de l’arxiprestat: pastorets,  pessebres vivents, concerts... I misses... Com diu un cartell que hi ha a l’entrada de l’esplanada de Lourdes: Masses Misses... Sopem al Centre.  La nit és freda. Arribo a la doma després de les 11.

dimecres, 5 / desembre / 2012 

Venen les pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’escombra. Tot va en dansa.

Al despatx venen diverses persones: per sufragis, per preparar el seu casament...

Porto a l’Arnaldo els cartells per la celebració nadalenca ecumènica que tindrem el diumenge 16, a la tarda.

Els tramoistes  arreglen diversos elements pels pastorets.

Hi ha reunió del Consell Parroquial de Bonmatí. Algú està lesionat i no hi pot participar.

Quan arribo a la doma, cap a les 10, sembla migdia: mainada dansant al pati, una bona colla cantant dintre la sala, els d’atretzo muntant focus...  En definitiva: “Els pastorets s'engresquen i ballen tot sonant, Galant, galant... Els pastorets s'engresquen i ballen tot sonant, Galant, galant... Ballets i contradanses per fer alegrar l'Infant, galant, galant... Per fer alegrar l'Infant!”

dijous, 6 / desembre / 2012

A les 11 faig una xerradeta al costat de l’ermita dels Sant Just i Pastor, a La Cellera. Presidits pel seu rector i acompanyats d’un aire gèlid, hi assisteixen una cinquantena llarga de persones que, abans, han fet una caminada. Els parlo dels nens que hi ha canonitzats al santoral, dels sants venerats a l’església visigoda, dels testimonis de veneració de sant Just i sant Pastor (Prudenci, Paulí de Nolla, calendaris visigots), del martiri dels dos infants...  Gairebé se’m glacen les paraules i quedo amb les mans balbes.

Cap a les 12 vaig cap a Anglès. Hi oficio les exèquies de la Pilar de Can Mandatu de La Cellera. El seu marit era en Tomàs de Cuc que morí el 1998. Un fill morí en un tràgic accident la nit de Cap d’any del 1986.

Dino a Banyoles. Celebrant sant Nicolau, als nebots els regalo el llibre de la Parròquia de Santa Maria dels Turers. Als mini nebots els regalo un petit Naixement per enganxar a la nevera.

A primera hora de la tarda, Mn. Ramon em comunica la mort de Mn. Pere Font Boch. Era fill de Sant Feliu de Pallerols, al nostre arxiprestat. Era de Can Carolina. L’havia tingut de company i veí, essent ell rector de Begur i jo de Palafrugell. Va ser rector de Banyoles quan morí el meu pare. I l’havia tingut de professor de llatí i de litúrgia. Sempre havia estat considerat amb mi.

A la tarda vaig fins a Galliners. Hi recullo  un diorama pessebrístic a casa d’en Joan i de la Dolors. En podria recollir una bona colla però no en puc enquibir cap més al cotxe. A veure si trobaré algú que em doni un cop de mà.

Arribo just a Anglès per la missa vespertina. Preguem pels escolans que venen a ajudar la missa i pels que ho han estat. I preguem per Mn. Pere.

divendres, 7 / desembre / 2012

Del Bisbat, arriba la necrològica de Mn. PERE FONT I BOSCH:

Mn. Pere Font i Bosch va néixer a Sant Feliu de Pallerols el 8 d’abril de 1934. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i es llicencià en Teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. Fou ordenat prevere el 19 de març de 1957 a l’església del col·legi espanyol sant Josep de Roma. Del 1959 al 1962 fou professor del seminari-col·legi de santa Maria del Collell. Del 1962 al 1964, auxiliar de l’arxiu diocesà. Del 1964 al 1981, professor del Seminari de Girona. Del 1969 al 1973, vicari episcopal de la zona pastoral de Girona. Del 1970 al 1974, fou primer secretari d’estudis i després degà d’estudis del Seminari Major. Entre els anys 1971 i 1976 fou encarregat i ecònom de la parròquia de sant Feliu de Girona. Del 1974 al 1976, arxipreste de l’arxiprestat del centre de la ciutat de Girona. El 1976 fou nomenat ecònom de la parròquia de santa Maria de Banyoles d’on, del 1985 al 1990, en fou rector. Del 1981 al 1984, arxipreste de l’arxiprestat de Banyoles. Del 1982 al 1990 membre del Secretariat diocesà de Pastoral Litúrgica. Del 1990 al 1995 exercí de rector de les Planes d’Hostoles. Del 1993 al 2002 oïdor de comptes del Seminari diocesà. Del 1998 al 2008 fou membre del Col·legi de Consultors i del 1998 al 2009, en representació dels preveres de la zona pastoral de l’Empordà, fou membre de la Junta d’economia diocesana (Fons Comú) i de la Junta de l’Institut especial “Sant Feliu” per a la sustentació i l’atenció de les necessitats dels clergues de la diòcesi de Girona. Des del 1995 era rector de Begur i Regencós i encarregat d’Esclanyà i des del 2008 era coordinador de l’agrupació de parròquies. També fou membre del Consell Presbiteral. Ha mort a Girona el 6 de desembre de 2012

Esmerço el matí a preparar el programa de Nadal de les parròquies de l’arxiprestat. Una bona feinada que hauran de repassar els companys.

També preparo les misses del dia de la Puríssima i del diumenge.

No puc assistir a les exèquies de Mn. Pere, a Begur. Se’m solapa amb la primera missa anticipada, a la tarda. Sé que hi ha participat una quarantena de companys i també altres ex alumnes seus. Hi havia feligresos de les parròquies de Begur i de Regincós, i també de les parròquies on havia estat.

A Bonmatí, en Robert, que hi fa d’escolà, em comenta que demà, anirà a bosc a recollir un tió per fer-lo cagar per Nadal. I tothom passa a venerar la imatge de la Immaculada, una esvelta talla d’en Modest Fluvià.

Quan he celebrat la missa a Anglès, venen els tramoistes dels Pastorets. Jo vaig cap a Bonmatí a fer-hi una volta per veure els fanalets que hi ha a les cases. Un costum ben simpàtic que caldria fomentar com un element que dóna personalitat al municipi. Per carrers, hi faig el següent recompte:

-       Mas Moner                           3

-       Pi                                          3

-       Remences                           3

-       Mestres                                 4

-       Pl. Massana                         4

-       Ipso Lauro                            5

-       22 de febrer                         5

-       Pere Serrat                          6

-       Pisos correus                      6

-       Flaçà                                     7

-       Josep Terradellas               7 

-       Veïnat Cabanes                  7

-       Sant Grau                            10

-       Amer                                    11

-       Lluís Companys                  11

-       Sant Julià                             11

-       Sardana                               12

-       Sant Ramon                        13

-       Eugeni Casacuberta          13

-       Jordi Pujol                            18

-       Germans Griera                  15

-       Pujada Vista Alegre            15

-       Ronda de Dalt                     20

-       R. Muñoz Gonzalez             21

-       Aulina                                   22

-       Balmes                                 24

-       Selva                                    28 

-       Església                               33

Retorno a Anglès quan són més de les 10. La nit és freda. Sort que ja ve l’estiu. Quan he sopat, saludo algun conegut.

Però, abans d’enllitar-me, no puc deixar d’obrir la finestra i, mirant nit enllà, recordar el poema de Joan Maragall NIT DE LA PURÍSSIMA:

Quin cel més blau aquesta nit

sembla que es vegi l'infinit!

L'infinit sense vels

més enllà de la lluna i dels estels...

La lluna i els estels brillen tan clar

en el blau infinit de la nit santa

que l'ànima s'encanta

enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.

La Puríssima, del cel

va baixant per aqueix blau que ella il·lumina,

deixant més resplandors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla

i l'aire s'atempera, i el món calla:

davalla silenciosa...

Ai, quina nit més clara i més formosa!