dissabte, 29 de desembre de 2012

És Nadal, és Nadal: festa d'alegria! Jesús neix a Betlem dins d'una establia!


dissabte, 22 / desembre / 2012

Vaig a comprar a l’Agrobotiga Santabàrbara. Em trobo amb en Narcís i em comenta que acostuma a passar el Nadal a Blackpool, prop de Manchester. Li comento el que en sé i el que vaig veure quan, alguns estius, que vaig anar a Manchester i a Liverpool . 

Dino al restaurant l’Stop de La Cellera, amb les col·laboradores de l’Oncolliga d’Anglès.  Bona companyia i bona vianda.

Cap a les cinc vaig cap a Bonmatí per la missa anticipada. Em toca preparar jo mateix les coses ja que la Paquita no pot. Sort que he vingut més aviat. I vaig fent.

A la missa hi participen més d’una cinquantena de feligresos. A més dels que viuen a Bonmatí mateix, també n’hi ha de Sant Julià, de Constantins, de Bescanó, de Vilanna...

A les acaballes de la missa venen els que volen participar al concert nadalenc.

Quan arribo a Anglès, encara estan assajant els Pastorets. Els haig de menar pressa i advertir-los per alguna cosa que hauria estat millor fer-ho diferent. Val a dir que el meu humor no és el seu millor dia.

La missa és força participada. M’hi fan d’escolans en Gerard, en Blai, en Marc i l’Eloi. També en voldria fer en Pol, però no hi ha túnica per ell. I tots es comporten prou correctament, tot i que quan han arribat estaven força enjogassat, com pertoca.

El Barça ens dóna una alegria i, el Màlaga i en Mou, acaben donant-nos-la més gran. 

diumenge, 23 / desembre / 2012

A les 7’38, pel whatsapp, en Tiri, el meu nebot, ens envia un missatge: “Bon dia, des del Bassegoda. Hi hem dut el pessebre i hem dormit a la Taula d’en Sala. La nit ha estat preciosa i la vista de Círius m’ha captivat. M’han fet descobrir una estrella. Venus ens diu que la nit s’acaba i el sol ja encén el crepuscle. Farà un dia preciós”. Tinc alguna fotografia del seu pare, amb uns 18 anys, també dalt del Bassegoda, instal·lant-hi el pessebre. Això ve de lluny.

A les 7’54, en Tiri hi afegeix: “Una espectacular albada: el roig domina damunt del golf de Roses, el mar, l’Empordà, el Montgrí al fons, el mirall de l’estany... La pau m’envaeix. Quin silenci, només trencat pel llunyà so d’unes esquelles, muntanya avall. L’últim cant d’una òliba coincideix amb el piular dels primers ocells. Els llums de la plana s’apaguen poc a poc. El Bassegoda és el rei de la Garrotxa”.

A les 18’52 s’hi afegeix una neboda,  la Collell: “Hem tingut una jornada a la Vall de Riu. En Patllari ha fet cim al Bassegoda, i en Ferriol i en Pol, fins la Mare de Déu de les Agulles. Ha fet un dia ben bonic i hem fet cagar el tió. Llàstima que en Ferriol ha tingut un gran disgust perquè, quan hem acabat, l’hem cremat...”

A les misses d’avui ha vingut una bona collada de gent. Hem quedat sense fulls parroquials ja abans de la missa de les 12.

A Sant Martí Sapresa m’ha tocat una panera de Nadal, i això que no n’havia comprat cap número. Faré contenta a alguna gent.

A la tarda venen a assajar els pastorets. Hi ha més calma. Ve en Félix a saludar l’equip directiu, els tramoistes i els actors, i a mi, és clar.

Confecciono el santoral del gener i l’envio a en Santi Torres, de Pregària.cat.

dilluns, 24 / desembre / 2012

Els nervis de la vigília de Nadal se’m fiquen a l’estómac. Ja voldria ser demà.

Al matí toca acabar de preparar l’església per la celebració del Nadal:  el Nen Jesús, el guarda llibre de patchwork per la Bíblia, els ciris, els fulls de cants... També venen la Cris i la Consol a fer una repassada als rams.

Per dinar em cruspeixo col de l’hort de Bonmatí i un tall de carn. No em tinc gaire temps per descansar.

La Martha, l’assistent que ve a planxar-me la roba, em comenta que el dissabte morí el seu pare, a Colòmbia. Viure situacions d’aquestes a la distància aguditza el dolor, certament. Intento fer-li costat i li indico oferir-li la missa de demà al matí en sufragi del seu pare, que m’accepta.

A les 6 tinc la primera missa de Nadal, a Bonmatí, amb quatre escolans ben eixerits: l’Arianna, en Martí, en Robert i la seva germana. L’església s’omple i participen a la celebració unes 90 persones. Llegeixen en Joan, la Tarsi, l’Eva. Hi veig la Carme Torns i en Jou, que acompanyen els seus pares. Hi canta una part del cor de Bonmatí que dirigeix i acompanya musicalment en Josep Maria.

Sense poder entretenir-me massa, vaig cap a Anglès. Hi participen la mainada de catequesi, els escoltes i guies de l’Agrupament Sant Miquel, els pares... L’església també s’omple amb unes 300 persones. Hi llegeixen la Carme, la Pepi, en Josep M. i els nois i noies que van ser confirmats. Un grup de catequesi de seguiment, preparats per l’Alfred, representen sòbriament l’evangeli, que vaig llegint jo. Al grup de cant hi ha en Josep M. Oller, en Josep M. Quer, la Sílvia Coll, la Pepi Colomer, la Carme... N’hi ha sort! La Duna, que ha representat a la Mare de Déu, aguanta la imatge del Nen Jesús que es venera. La Conxita també ha representat el seu paper i ens ha fet riure a tots. A l’acabament els escoltes i guies també interpreten algunes cançons nadalenques.

Quan acabo la missa i ho he endreçat tot, pujo al pis a sopar d’una esgarrapada i pujo cap a Sant Julià de Llor. Deixo el cotxe aparcat a dalt a l’esplanada de l’església i baixo cap al poble, tot xino-xano. No hi ha gaire llum però es veu molt bé el camí i les cases, a Anglès i a la vall, brillen intensament. També, cap a llevant, damunt les Gavarres, veig un llum que endevino que indica el santuari de la Mare de Déu dels Àngels. No puc deixar de pensar en la meva mare.

Quan arribo a baix al poble, m’adono que tot just són dos quarts d’onze i que, per tant, m’he equivocat i m’he avançat una hora. Faig temps resant els misteris de goig del rosari, llegint missatges de felicitació, contestant-los, enviant-ne d’altres...

Cap a dos quarts de dotze comença a arribar gent i gairebé arribem a la trentena. Objectiu assolit: quina satisfacció! En Marc i la Remei reparteixen les torxes, les encenem i comencem a pujar amunt, l’un darrera l’altre, com a la processó de Mata. La pujada és dreta i em toca bufar. Per baixar, tots els sants hi ajuden, però una pujada dreta com aquesta, encara que només sigui d’un quilòmetre, es fa costeruda, sobretot quan la majoria dels que hi participen són molt més joves que no pas jo. Des d’Anglès, no se pas quina fila faríem...

Abans d’entrar a l’església, ens fem una fotografia amb la majoria dels participants, enarborant les torxes. A l’església ens hi espera més gent, més d’una vintena. En total, a la missa hi participem unes 55 persones. L’Arianna fa d’escolà. En Josep M. i la Carme llegeixen les lectures i l’Eva hi llegeix les pregàries. La celebració és casolana i sòbria, com ha de ser. I s’acaba amb una xocolatada. Feia temps que no vivia una missa del gall així, tal com m’agrada, amb regust de poble, de llar, de sostre... reconeixent gairebé tots els rostres, amb persones de totes les edats...

He celebrat doncs tres misses de Nadal. La de Sant Julià, al punt de la mitjanit, ha estat la missa del gall típica. La d’Anglès, pensada per les famílies amb mainada, ha estat la missa del pollet, com diuen a les parròquies de Barcelona. La de Bonmatí, a les 6, podem ben dir que ha estat la de l’avecrem per fer sopes.

Arribo a la doma quan passen els dos quarts d’una. Envio algun missatge de felicitació. Abans de les dues ja dormo: na niiiit!

dimarts, 25 / desembre / 2012

Em llevo quan em desperto, a un quart de set. Em toca anar més diligent. No estic per escoltar notícies i només escolto cançons de Nadal mentre vaig feinejant.

A la missa de les 9m, amb la Conxita, parlem i riem del petit numeret que representàrem a la missa anticipada d’ahir. Ella va repetint: “Ai si ho sabés en Fèlix!”. En Venanci està content perquè coneix totes les cançons programades, fins i tot el Santa Nit. A la celebració hi participen uns 150 feligresos. No hi ha escolans. Un parell de feligreses em comenten que, des de casa seva, van veure les torxes que pujaven cap a Sant Julià i que la sensació va ser encisadora.

A Sant Martí també s’omple l’església, amb una cinquantena llarga de participants. També hi ha en Joan, i la seva filla sosté la imatge del Nen Jesús, quan es venera a l’ofertori.

A la missa del migdia, en Josep Maria acompanya i dirigeix el cor Cors Alegres que interpreten bé el repertori. Llegeixen en Manel, la Pepi, la Mercè, l’Avel·lí.   La Jana sosté la imatge del Nen Jesús: gairebé és més gran la imatge que la nena, tan menuda, i faig que s’assegui a la tarima. Hi ha gent que, a més de fer el petó al Nen Jesús, també n’hi fa a ella. Participen a la celebració un centenar llarg de feligresos.

Quan acabem la missa, venen uns quants de la tramoia dels pastorets a deixar a punt l’església per la representació de la tarda. Retiro tot el que és més delicat: el Santíssim (que potser li agradaria prou veure la mainada fent la representació), els vasos sagrats, els llibres litúrgics, els ciris... Entretant vaig parlant amb la Quima, en Lluís, en Vadó, en Jaume...

Vaig a dinar a Serinyà, a casa del meu nebot. Aquest any, a Can Teixidor,  no hi ha dinar el dia de Nadal: serà demà, amb tots els nebots i mininebots. A casa d’en Tiri estrenem la taula gran, de 4 metres de llargada i 90 cm d’amplada, de fusta de sequoia (una mena de xiprer gegant o de cedre), tota d’un sol tauló. Una trobada tranquil·la, amb tota la família de la Sònia.

Com és lògic, el dinar culmina amb els poemes dels mini nebots que els reciten enfilats damunt una cadira de balca.

El de l’Anna diu:

De totes les festes,
M’agrada el Nadal,
Preparo el pessebre
I encenc el fanal.

Tinc ganes que arribin
Els tres reis d’orient
Em venen a veure
I estic molt content.

Però els que més m’agrada
És de veritat,
tenir-vos a vosaltres
al meu costat.

I el d’en Pol diu:

Els dies són curts
I les nits molt llargues
Per mirar com al cel
Els estels fan garlandes.

Sentim cantar lluny,
Sentim les campanes,
I a la vora veiem
Com s’il·luminen les cars.

I és que és temps de Nadal,
D’alegria al voltant de la taula,
Temps per felicitar els companys
I recordar la gent estimada.

Us volem desitjar
Pau, serenor i bona estada
Als dies millors de l’anyada.

I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
O un bri d’il·lusió esperançada.  

Quan arribo a la doma, estan a punt de començar els pastorets. Saludo els responsables i pujo cap al pis. Telefono els germans, les ties, algun amic més proper... Melangia de Nadal.

dimecres, 26 / desembre / 2012

Sant Esteve. Ja ha passat el dia més complicat de les festes. Em llevo mitja hora més tard i mandrejo. L’església l’obro a dos quarts de deu.

Els informatius han fan memòria de la gran nevada del Nadal del 1962. La recordo. A Banyoles van començar a caure’n flocs a quarts de dotze de la nit del 24, quan els de casa anàvem a la missa del Gall a Santa Maria. Jo cantava a l’escolania de la parròquia i ens dirigia en Pere Frigolé. Acabada la celebració, al sortir de l’església, tot estava encatifat de blancor, i continuava nevant. A Can Teixidor del Teme quedava a les afores. Arribàrem a casa enfredolits i, al costat de la llar de la cuina, atiada amb rabasses d’olivera i menjant xocolata calenta que havia preparat la mare, ens reviscolàrem i ens reférem.  

Al matí mandrejo pel pis sense fer res de bo.  

Surto aviat per anar a dinar a Can Teixidor del Terme. Avui toca celebrar el Nadal  amb els nebots, la Carme i en Josep, i els mini nebots.

Abans de dinar fem cagar el tió. Uf, quina abundància. Aquest tió estaria enfitat!

Quan estem fent el cafè, arriba el moment del recitat dels poemes dels mininebots. Ho fan per ordre d’edat, del més gran al més jove.

En Pol recita el mateix d’ahir. El d’en Patllari diu:

M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.

Quan miro la nit
veig el vidre entelat,
escric amb el dit
bon Nadal i un desig.

Vull un tall de torró
pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac,
pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu
per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc,
fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel
per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’orient
que s’apaga i s’encén.

Vull que em donis cançons
i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món
sense mals ni canons.

M’agrada el Nadal,
faig petons i regals
els carrers i els balcons,
plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal,
un pessebre com cal
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.

M’agrada el Nadal.


En Ferriol en recita un de Mn. Ramon Muntanyola:

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens…

Figures i cases,
d’argila i paper,
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.

El de l’Aniol fa:

Tinc quatre anys
i sóc bufó
i de coses
en sé un piló.

Sé cantar,
jugar i saltar,
però…. que bonic
és estimar!

Estimo els peixos,
estimo les flors
i els nens i nenes
de tots colors.

Nadal ja ha arribat,
quina il·lusió.
i per a tots vosaltres
aquest petó.

I l’Anna, també repeteix el d’ahir, a casa seva.

Quan he descansat un xic, torno cap a Anglès. Arribo quan estan a punt de començar de nou els Pastorets. Quan arriba el moment del descans, em revesteixo per dir missa i dic als tramoistes que ara diré missa. En Lluís (i algú més) es sorprenen que vulgui celebrar la missa i es pensen que ho vull fer a l’altar major. Però finalment els aclareixo que la celebrem a una de les saletes de catequesi.

La mainada que actuen, en veure’m revestit de vermell (com pertoca el dia de sant Esteve), es pensen que vull actuar amb ells integrant-me al cor dels dimonis.

La celebració del dia de sant Esteve és íntima i viscuda. Quan acabem, la Pepita i en Josep Maria em comenten que, la nit de Nadal, van veure les torxes que pujaven cap a Sant Julià , un bell espectacle mig embolcallat de calitja.
dijous, 27 / desembre / 2012

Torno a la rutina. Sense que sigui dia de despatx, obro les portes de la doma. En Florenci ve a comptar, retirar i ingressar la menudalla de les bacines. I fóra problemes de la casa.

Des de Veneçuela m’arriba un missatge d’en Pompeu Ramis Muscato. Em comenta que, llegeix assíduament el DIARI DEL CAPELLÀ. És catedràtic jubilat d’una universitat veneçolana. Va viure a Bonmatí quan era infant, quan era rector de Sant Julià de Llor mossèn Joan Costa. Vivia a la casa anomenada La Mina i era amic d’en Pepito de Cal Ros. Recorda amb afecte aquell temps.

M’assabento que en Pompeu Muscato Ramis va néixer a Girona  el 17 de setembre de 1931 (per tant, ara té 81 anys). Des 1968-1972 ha impartit docència a la Universitat de Caldas (a Manizales, Colòmbia), dintre l'àrea de Filosofia antiga i llatinitat. Des de 1972 fins a 1974, ha estat la Universitat Javeriana (a Bogotà, també Colòmbia): filosofia medieval i moderna; llatinitat. Des de 1974 ha impartit Lògica i altres assignatures filosòfiques a la Universitat dels Andes, (Mérida Veneçuela), a la Facultat d'Humanitats i Educació ia la Facultat de Ciències Jurídiques i PolítiquesÉs Membre d'Honor del Institut de Dret Comparat de la Universitat Complutense de Madrid, Membre d'Honor de l'Associació Veneçolana de Dret Comparat (Universitat de Carabobo), Membre de la Societat Veneçolana de Filosofia,  Fundador, juntament amb Margarita Belandria i Andrés Suzzarini, del Grup d'Investigacions sobre Lògica i Filosofia del Llenguatge, en el Mestratge de Filosofia, Universitat dels Andes. També ha estat professor convidat a la Universitat de Sant Tomàs (Bogotà), a la Universitat de La Salle (Bogotà), a la Universitat de Carabobo (València), a la Universitat del Zulia (Maracaibo) i a la Universitat Complutense ( Madrid).

O sigui que, a Bonmatí i Sant Julià, no ens moquem pas amb qualsevol mànega. Serà qüestió de conèixer més i millor aquesta persona il·lustre d’aquest poble.

Vaig a dormir aviat. Sembla que no em trobo gaire bé i serà qüestió de covar el refredat.

divendres, 28 / desembre / 2012

Al matí, tot xino-xano, vaig al barri de Cuc, al Centre de Dia, per celebrar la missa de Nadal amb els avis que es beneficien d’aquest bon servei. A la majoria, ja els conec: n’hi ha un parell o tres de La Cellera (més algun altre que hi ha nascut), un és nascut a Susqueda, també n’hi ha de Vilana i Bonmatí... La missa és en to humil, com haurien de ser totes les misses. De fet, és el mateix misteri que es celebra amb tota la parafernàlia, a Sant Pere del Vaticà. De fet, Això sempre m’ha sorprès i admirat, i no sé perquè sempre s’opta per la versió més complicada i més llarga. I pensar que a Betlem tot va ser tan senzill...

Al migdia venen a visitar-me en Daniel i l’Austin. Viuen a Washington. En Dani treballa en una auditoria i l’Austin, en educació especial. Amb en Dani fa uns 25 anys que ens coneixem. Es veu que gairebé sempre llegeix el Diari del Capellà i està al cas del que faig i del que escric. Les seves visites periòdiques, m’ajuden a posar-me al dia de la seva vida. Coincidim en molts punts de vista. La seva manera de pensar em recorda la d’en Josep, un altre bon amic que viu a Paris amb un treball semblant al d’en Dani. És curiós. No hi havia caigut. No es queden a dinar perquè van a fer-ho a casa d’uns amics a Calonge. L’Austin està interessat per tota la moguda a favor de la independència i la compara a la d’Irlanda, el 1921. També parlem de les dues comunitats belgues, dels cantons suïssos...  I que tots els països que s’han desenganxat de l’estat espanyol, se l’acampen prou bé, i cap vol tornar-s’hi a vincular.

Al vespre tinc una entrevista a Banyoles Televisió per presentar el llibre LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES. M’han atès la Míriam Martín (que és la productora) i en David Mir i en Jordi Rull, que són els tècnics. En Jordi Xena és qui em fa l’entrevista. Es veu que s'emetrà el divendres 04·01·13 a les 22'30 (a la segona part del programa), quan ja no hi hagi perill per la mainada. 

En Jordi havia estudiat amb els meus germans a El Collell. De fet, quan arribo, es pensa que sóc el fill d’un dels dos. També em comenta que la seva dona (a.c.s.), de Can Gomis, era cosina germana de la Mercè Caballeria (a.c.s.).  

Tant a l’anada com a la tornada m’acompanya la mirada de la lluna, que avui fa cofoia el seu ple.

Al vespre, quan arribo a Anglès, estan desmuntant i guardant el material dels Pastorets. Estic un xic a l’aguait perquè tot quedi a lloc, sobretot els bancs i els elements més voluminosos. I acabem amb un sopar fred a la sala de la doma, com il faut.


Cap comentari:

Publica un comentari