dissabte, 5 de gener de 2013

Si no fa fred pel gener, quan n'ha de fer?


dissabte, 29 / desembre / 2012

Anit vaig retirar i acabar tard i em quedo mitja horeta més al llit. Esmorzo tranquil·lament i endreço la casa.

Quan estic del pis, baixo a la sagristia i a l’església i acabo de posar bé les coses. També venen un parell de pabordesses de la Confraria de l’Escombra. I també en Jaume, en Salvador i en Lluís. Pràcticament no es nota que s’hi ha fet els pastorets, si no fos per la tarima, per algun plomissol o algun lluentó dels àngels... I en aquesta mena d’activitats sempre hi ha qui perd coses (que no es troben mai més: unes ulleres, una arracada...) i se’n recullen (que mai ningú les reclama: una bota... ).

 I preparo les celebracions d’aquest diumenge.

 A la tarda parlo amb algun amic. I a les 6, celebro la missa anticipada a Bonmatí (l’Arianna hi fa d’escolà) i, a les 8, la d’Anglès (hi fan d’escolà la Berta, la Júlia i la Meritxell). I el refredat està arribant al seu ple.

diumenge, 30 / desembre / 2012

Al matí segueixo l’horari de les misses dominicals amb normalitat i amb tranquil·litat, tot i estar tapat i amb un xic de tos.

La Rossa, mirant la imatge del Nen Jesús, diu: “Que maco que és aquest Nen”. I després mirant la imatge del Sant Crist diu: “I com arribem a canviar quan ens fem grans: Sembla estrany que pugui ser la mateixa persona”. Conxo, ni que les imatges fossin reproduccions exactes!

Després de la missa del migdia venen en Ramon, la Montse i en Josep a veure els pessebres de l’església. En Joan Noguer, l’Antoni Barcelona, en Josep Llach i en Joan Vilardell ens han fet quedar bé a tots: i és que els seus diorames fan patxoca. Tant de bo els propers anys s’hi afegissin altres artistes!.

A la tarda hi ha concert nadalenc amb la Coral FEDAC de La Vall dels Àngels, la Coral Santa Margarida de Quart, la Coral Puigsacalm de Les Preses i la coral Cors Alegres d’Anglès. Qui ho fa millor és la coral infantil. Saludo la Rosa Fluvià, la germana de Mn. Lluís Fluvià (a.c.s.) i tia d’en Miquel Àngel. Havíem cantat junts a la coral del Centre Excursionista d’Olot.  

Quan s’acaba el concert hi ha un pica-pica als locals de la doma. Entre altres, saludo en David Suñer i altres persones conegudes. Ajudo a posar ordre al petit enrenou que s’ha creat.

El refredat fa el seu esclat apoteòsic, com una mena de focs artificials de fi de festa:  tos, ragera de nas, esternuts, calfreds... I per la paga, ara resulta que, quan s’està refredat, no es pot prendre llet ben calenta i jo, molt menys encara, mel.

dilluns, 31 / desembre / 2012

Acabem l’any. Quan em llevo penso en la missa que celebràvem a Fitor, aquest dia de santa Coloma. La darrera vegada també ens hi acompanyà en Narcís Mallol (a.c.s.). Tot a Can Taps.

El constipat ja passa de mida. Això no pot ser. Vaig a la farmàcia a proveir de municions: per terra, mar i aire. Veurem qui guanya aquí. A la farmàcia hi tenen un ciri encès, i els pregunto si és que hi volen dir missa. Em diuen que és per fer ambient. Els ciris de missa també són per fer ambient, els dic. É ben bé!

Vaig a comprar alguna cosa per portar al sopar d’aquest vespre. Opto per un assortit de formatges. Segur que anirà bé, si més no per a mi (que no puc menjar dolços!).

Després de dinar descanso una mica. Sembla que, amb tantes municions de tota mena, el constipat comença a rendir-se.

Celebro amb relativa tranquil·litat la missa de Bonmatí (l’Arianna hi fa d’escolà). També me’n surto prou bé de la missa d’Anglès (la Núria hi ha d’escolà), tot i que tinc una ampolla d’aigua damunt de l’altar per anar xumant cada vegada que em ve tos.  

De Palafrugell i de Mont-ras m’arriben un parell de sacs de taps per la campanya de recollida a favor de la família de l’Helena.

Vaig cap a La Cellera a sopar. La Montse ha tingut la santa pensada de fer escudella barrejada que se’m posa d’allò més bé. També menjo un xic de rostit d’ànec. I els postres, me’ls miro. Sort del formatge, que ningú li fa un lleig.

Abans de les 12 ja sóc a la doma i envio algunes felicitacions d’any nou. Algú les contesta, altres es perden per la xarxa.  

dimarts, 1 / gener / 2013

I ja hem girat l’any. Però el refredat continua. I estic força atuït.

A les misses de les 9 del matí (Anglès) i de dos quarts d’onze (Sant Martí) hi participa una bona colla de gent.

A la missa del migdia hi oficiem les exèquies de l’Enric Palma (65a). L’església s’omple d’amics i de familiars.  Ha estat un home popular i vital que ha lluitat fins a darrera hora i ho recorden en Rafael (en nom dels de la seva lleva), la seva cosina Carme i la seva filla. A la sortida, la Carme em comenta que l’avi Palma, després de la desfeta del 1939, va ser deportat a Anglès per treballar en l’obertura del nou canal que feia arribar el cabal d’aigua suficient a la Burés. Es veu que el tema d’aquesta colla de deportats, no ha estat massa estudiat.   

Dino a Banyoles amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari i en Ferriol. El dinar és tranquil i reposat.
És interessant l’afirmació de Benet XVI, a l’homilia de la missa d’avui: “Tot i que el món està encara lamentablement marcat per «focus de tensió i contraposició provocats per la creixent desigualtat entre rics i pobres, pel predomini d'una mentalitat egoista i individualista, que s'expressa també en un capitalisme financer no regulat», així com per diferents formes de terrorisme i criminalitat, estic persuadit que «les nombroses iniciatives de pau que enriqueixen el món testifiquen la vocació innata de la humanitat cap a la pau”.

Retorno aviat cap a la doma. Amb la calefacció donada, amb quatre pastilles i amb aigua d’herbes, potser aconseguiré posar el pell al coll del refredat.

dimecres, 2 / gener / 2013

Sembla que el refredat ja afluixa. Amb tot, de moment no deixo d’espastillar-me per anar tirant sense molèsties notables.

A les 10 arriben en Josep Balateu, en Ramon i l’Elies i, amb el meu cotxe, anem plegats fins a Bonmatí, on recollim en Jordi. I xerrant de temes diversos, arribem a Palera. Visitem l’església del Sant Sepulcre on ens atenen la Pam, en Joan i en Jaume que ens mostren les noves dependències de l’hostatgeria, amb els pros i els cotres que hi ha. Des de dalt la torre, la vista panoràmica és excel·lent i fins hi albiro Can Balcons.  A una sala inferior de l’hostatgeria s’hi mostra una exposició de Jordi Martorano (Formes en correspondència).

Quan sortim de Palera, bufa un xic l’aire de tramuntana i s’arriba a sentir bé el toc d’àngelus del santuari de la Mare de Déu del Mont: “Del Mont, Verge Maria, Reina de l’Empordà...”

I un cop hem visitat l’església de Beuda, anem cap a Olot. Pel camí, un es posa a afaitar-se dintre del cotxe (val a dir que no és ni en Ramon, ni en Balateu ni l’Elies). Encara bo que no ho fa amb sabó i brotxa. Poc podem anar pel món així! Aleshores comentem que, alguns capellans, anant d’excursió, han celebrat la missa dintre d’un autocar perquè, al seu dir, “no haurien tingut temps”. La veritat és que tot depèn del valor que es dóna a les coses.  

Abans d’anar a Olot pugem a Batet. En Ramon n’havia estat rector i jo, vicari. Parlem de les cases que hi ha per la parròquia i dels diversos records que ens vinculen a la parròquia. Visitem l’església i fem una vista panoràmica del paisatge immens que s’observa des d’allà.

A la façana de l’església hi ha tres làpides: una dedicada al P. Manel Prat Pujoldevall, nascut a Batet el 1878 i que morí essent bisbe de Hong  Kong el 1947; una altra dedicada al P. Ramon Comaplà (1849 – 1917), escolapi i fill il·lustre de Batet i una tercera dedicada a Fidel Blanch, que morí als 43 anys el 28 de maig del 1847 (qui deu ser?). A la part oriental hi ha el cementiri i, des de l’exterior, hi veig dues làpides si bé no les puc llegir bé. L’una sembla que està dedicada a un rector de Batet i l’altra, a Mn. Jaume Danés Plana, que va ser coadjutor d’Esclanyà: ves per on!

Baixant cap a les Fonts fem memòria de Mn. Emili Montal que li agradava pujar cap a Batet recitant poemes davant d’aquest paisatge bucòlic i, a dalt, hi pregava una estona. I, passant per Les Fonts i pel Triai, anem a La Deu a dinar. Allà ens hi trobem amb l’Enric Bahí i amb l’Ignasi. Tinc la sort de trobar-hi i saludar en Jaume Reixach, el nebot d’en Pep Riera.

Anem a donar un tomb per la ciutat de l’ala trencada: carrer Sant Rafel, Firal, carrer Sant Ferriol... L’Anna Maria ens comenta que aquesta tarda donen l’alta a en Mel i l’ingressen per fer recuperació a l’Hospital de Sant Jaume. Ens trobem amb en Peret. I parlem una estona: eh, ah... botifarra amb seques... I en Ramon ho aprofita per comprar algun complement per una imatge de la Mare de Déu de Fàtima: coloms, corona...  Entrem a Can Mutada (un xino avant la lettre) i a Can Bassols. 

Retornem passant per la Vall de Bas i per la Vall d’Hostoles. Abans de les 7 ja sóc a la doma i celebro la missa vespertina amb el jovent de la parròquia: avui, n’hi participen 6.   

dijous, 3 / gener / 2013

Retorn a certa normalitat. Preparo el suplement del full. Com correspon, hi publicarem l’estadística del 2012: baptismes (en total 21), confirmacions (11), primeres comunions (25), casaments (4), defuncions (59).  Les defuncions, a Palafrugell, es tripliquen. Però, tot el demés, no varia de gaire (si no fos per alguns casaments de parelles forasteres o estrangeres).

Surto i vaig a proveir pel dinar. Couré quatre carxofes amb una trumfa i un bistec de pobre. Per postres, una taronja. Déu n’hi do: així tots els pobres de Jesucrist, com deia la mare.

Venen els caps dels pioners i de les caravel·les de l’Agrupament Sant Miquel, l’Eloi Guerrero, la Sònia Sànchez i en Carles Morales. Preparen l’activitat que oferiran els nois i noies el dia de la fira de sant Antoni, el 19 de gener. Els guio pels racons de l’església i, sobretot, el campanar, ja que l’activitat serà fer una visita guiada a l’església i al campanar. Esperem que ningú s’entrebanqui i caigui avall. Un altre dia vindran amb els pioners i les caravel·les. 

A la tarda preparo uns comentaris bíblics pel programa religiós que distribueix el bisbat. A mi em corresponen el segon diumenge del temps ordinari (el 20 de gener), el tercer (27 gener), el quart (3 febrer) i el cinquè (10 febrer), fonamentalment els episodis del inici de la vida pública de Jesús segons sant Joan i segons sant Lluc.

A la missa vespertina hi ha esverament i tothom té xerrameca. Tot d’una, esverades, em diuen que al cancell de l’església hi ha un home. Tampoc n’hi ha per tant, els dic: és en Lluís de La Serpentina.

I és que, després de la missa, venen a retirar tots els focus i els trastos dels pastorets. Ja falta menys! Ara només falta treure la tarima.

divendres, 4 / gener / 2013

Oficio les exèquies d’en Ginés Sánchez (86 anys). A ell i a la seva muller, la Genoveva, vaig visitar-los un parell de vegades a casa seva. Hi participen molts dels col·laboradors i responsables dels Pastorets, ja que el fill, en Pere, també hi col·labora.

Abans de les 11 vaig cap a Bonmatí, a visitar els ancians impossibilitats. Alguns, amb el fred, estan ben gamats. I quan a una llar hi ha algú que està malament, en pateix tota la família. O sigui que cal fer arribar la “Pau a tots els que sou en aquesta casa”.  

El meu refredat no acaba de remetre. A la tarda em quedo quiet per la doma. I al vespre, també, tot i que hauria d’anar al sopar de tots els que han participat als Pastorets. Em sap greu. Però noi, primer és l’obligació que la devoció: i ara, la meva obligació, és enllestir d’un cop el constipat. També em cal vetllar per les meves vies respiratòries. I com deia aquell capellà: “els qui no podem vetllar per la continuïtat de l’espècie, hem de vetlla per la continuïtat de l’individu”.

A la missa vespertina se’ns ha acomiadat la Montse Huix Creus, que ha participat a les misses ferials d’aquests darrers dies. Forma part de la “Communauté des Béatitudes” i habitualment resideix a París. Ara es desplaçarà per visitar les comunitats de Nicaragua i de Colòmbia.

1 comentari:

  1. Jajajaja quina gràcia, ja tenim en comú alguna amistat més; la Rosa Fluvià és la mare del meu cunyat.

    Feliç any nou i a curar-se el refredat.

    ResponSuprimeix