dissabte, 19 de gener de 2013

Per sant Antoni, la gallina pon


dissabte, 12 / gener / 2013

Em llevo una mitja horeta més tard que els altres dies. El matí és per preparar les celebracions de la missa d’aquest diumenge. També, a l’església d’Anglès, passo una estona acabant d’arrenglerar bé els bancs. De fet, en pocs dies tornaran a quedar barrigats ja que sovint hi ha qui vol arrenglerar únicament el seu banc i al seu criteri.

La Sílvia se n’emporta tres bosses grans de taps (cap un centenar de quilos) i em fa arribar salutacions de la Dolors Gratacós de Can Peioi. Es veu que treballen juntes.

Observo els resultats de l’escrutini de la primera volta de les votacions pel Consell Presbiteral. Em sembla que hi ha dispersió. No deu pas desagradar. La votació cal repetir-la a 11 de les 17 circumscripcions. 

Dino tranquil·lament i descanso. Sembla que el refredat ja ha passat. Únicament resta una pansa empipadora a la nariu de la dreta.

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolà l’Arianna i en Rodrigo, que es sorprèn que li digui que no l’havia vist des de l’any passat. Ell em va dient que només ha estat fóra unes dues setmanes, ja que ha anat a Portugal a veure els avis.

Em porten unes bones sacades de taps que arriben de Palafrugell i de l’entorn. Sembla que per allà estan animats a recollir-ne. Val més així.

A Anglès hi fan d’escolà en Gerard, en Blai i en Marc. Abans de començar, estan molt enjogassats, però quan comença la celebració es comporten seriosament. Són uns bons escolans. A veure si els acamparem.

Amb el nebot d’en Ramon Masachs enllestim l’expedient pel casament que es celebrarà a Sant Pere Sestronques. Això és bo.

diumenge, 13 / gener / 2013

Aquesta nit a refrescat, plovisqueja i el matí és humit.

A les celebracions no hi participa tants feligresos com el diumenge passat. I m’ho haig de fer sense escolans. Encara bo que no manquen els col·laboradors habituals. Però sempre hem d’anar a darrera hora, si bé hi ha lectors suficients.

Quan acabo, a Sant Martí, pujo al poble a visitar en Joan, la Maria i la Nati. Una veïna em comenta que, a Santa Coloma de Farners (7 km), un pertorbat (o no), amb un mall, va esmicolar les piques d’aigua beneïda i varis vidres del cancell de l’església parroquial, fa pocs dies. Anem bé, cirerer! 

Amb els taps, hi ha qui també hi posa envasos, llaunes, brics... Ostres, a veure si també haurem de contractar les noies del grup The Mamzelles que canten a la campanya envasonvas perquè ho expliquin bé. 

dilluns, 14 / gener / 2013

Vaig de visita al CAP amb la dietista. Sembla que estic en el bon camí però em cal baixar de pes, controlar més el sucre i, per tant, fer més exercici físic.

Sortint vaig a sacar un xic de pa. Em volen obsequiar amb un bon tros de coca dolça. Els ho agraeixo, m’agradaria molt menjar-ne, però ja m’ha passat el moment i ara no toca: “Hi ha un temps per cada cosa”.

Al migdia m’arribo a la Burés a massicar unes camises que allà trobo a bon preu. M’ho han suggerit les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra i elles saben prou de què va.

Dino aviat: avui bròquil de l’hort de Bonmatí. I un bon cafè per tenir el cap clar les properes hores.

A les tres oficio les exèquies d’en Josep Julià. Havia fet de podador i de jardiner i li deien en Xuieca. Era germà bessó d’en Genís i germà de la Montserrat, vídua de l’Agustí Sureda, a qui també li vaig oficiar les exèquies l’abril passat. Les exèquies, a pagès, són humils i entranyables: és tot tan planer, tan natural... I tothom segueix bé la cerimònia.

Un cop finalitzades les exèquies, surto rabent cap a Bellaterra. Hi arribo cap una hora tard del que tocava. Haig de buscar la sala d’actes Salvador Udina enmig del intríngulis de la facultat. La Violant Porcel ens presenta, de primera mà, una visió del mercat internacional i nacional de l’art contemporani a través de la seva experiència de la Galeria Marlboug. Ens parla dels grans artistes contemporanis (o sigui, els més cotitzats), de l’emergent fenomen xinès i extrem oriental, del col·leccionisme, de les més famoses sales de subhastes (Christie’s, Sotheby’s...), de les grans fires d’art internacional (especialment l’Art Basel a Miami i ara a Hong Kong), de les galeries i de les emergents galeries virtuals, de la relativitat decreixent de la crítica d’art...     

Acabem l’activitat a les set i retorno cap a Anglès. El camí d’anada l’he fet per l’autopista i el de retorn el faig per la carretera nacional, sortint per Cardedeu, passant per Sant Celoni i, des d’Hostalric, pujant cap a Santa Coloma. La distància és la mateixa.

Arribo a la doma cap a dos quarts de nou. Sopo un puré de verdura. Escric, llegeixo, prego... I bona nit que Déu ens do. 

dimarts, 15 / gener / 2013

Avui és sant Pau Ermità, un dels barbuts: amb el fred que fa, i pensar que només es cobria amb fulles del desert teixides!

Vaig cap a Vilassar de Mar, al Museu Monjo. Seguint les indicacions del programa museumplus i les de la Montse, començo a fer fitxes de les obres de l’escultor Enric Monjo. N’arribo a fer quatre en tres hores: dos angelots de fusta, un plafó de fusta amb un alt relleu de la Mare de Déu del Camí i un àngel de bronze com els que hi ha al baldaquí de la Catedral de Terrasa, la basílica del Sant Esperit.

Quedo enamorat del plafó de la Mare de Déu: ja el voldria per una de les nostres esglésies! Segur que li donaríem feina a dojo. M’adono que és la maqueta o l’estudi d’un altre relleu en pedra d’una col·lecció particular, si bé hi ha alguna diferència: al de fusta, per exemple, hi ha una petita atzavara al costat esquerra i, al de pedra, hi ha una gàbia amb un canari a dintre.  

Retorno passant per Arenys de Munt i Vallgorguina. La distància és la mateixa: 82 km. M’aturo a dinar abans d’arribar al Perelló. Arribo aviat a la doma.

Cap al tard venen els nois i noies pioners i caravel·les a visitar l’església per preparar les visites guiades del dissabte. Visitem tots els racons de l’edifici i pugem dalt del campanar: el vent, fred i fort, sembla que se’n vulgui endur les campanes.    

dimecres, 16 / gener / 2013

Darrerament a algun company li han piratejat la missatgeria electrònica i, a les adreces que ell té, ens arriba un missatge escrit en espanyol llatinoamericà i demanant diners. Òbviament, si un company et parla en un idioma que no és l’habitual, un ja sospita. I més si ho fa per demanar diners. Però, de moment, ell passa un mal moment perquè li han bloquejat el seu correu.

Al matí estic al despatx i atenc alguna visita. També ve en Florenci. I en Ramon, encara deu voltar per Austràlia, a casa del seu noi.  

Al migdia vaig a dinar a Can Teixidor del Terme.

Recullo taps que procedeixen d’arreu: d’Avinyonet, Figures, Olot, Argelaguer, Besalú...

En Josep porta el baiard que li vaig encarregar i que servirà per traslladar la imatge de sant Antoni, pel carrer Major, cap a la plaça de la Vila, aquests dissabte, perquè presideixi allà el moment en que es beneiran allà els animalons. Caldrà veure qui la portarà. Espero que la imatge no vagi endoina.

Després de la missa vespertina hi ha la reunió de catequistes d’Anglès. Parlem de la participació de la mainada a la celebració de la Candelera (2 de febrer), de la trobada de mainada i famílies de Catequesi a Amer (el 17 de febrer a la tarda), de la representació de la Passió el diumenge de Rams, de la celebració de l’acabament del curs el diumenge de Corpus (el 2 de juny). Quan a la reunió hi participa la Maria, segur que hi ha una estona per riure.   

Quan acabo la reunió a la doma, cap a tres quarts de deu, vaig a la reunió dels responsables de Caritas a Bescanó. Som més d’una trentena: de Bonmatí són 4 i d’Anglès, 4 més, i jo que sóc de les dues parròquies. Hi ha un ambient cordial. Em diuen que haig de passar a recollir unes sacades de taps, a Bonmatí mateix.  

dijous, 17 / gener / 2013

Sant Antoni del porquet, sempre s’escau el disset! I ja hi som, tot i que la celebració la tindrem el proper dissabte.

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. I quan marxen, tot queda net i polit, obvi

Vaig a comprar: medicaments (avui són un xic més barats), proteïnes, formatge...

Em telefona l’Esteve Rigau. Es veu que per Banyoles s’estan recollint molt taps i es necessitarà un camió per arreplegar-los i transportar-los. Parlo amb la Sílvia i en Bartomeu per organitzar-ho un xic.

 Tenim reunió a La Cellera amb representants dels catequistes de les parròquies de l’arxiprestat. Preparem la trobada dels nois i noies de catequesi, i les seves famílies, a Amer, el diumenge 17 de febrer.

Cada vegada al panorama polític sembla més un femer. Ara ha esclatat el cas Bárcenas, dels milions d’euros que sembla que se li custodien a Suïssa i el del “presumpte” pagament de propines milionàries (diner negre) als dirigents del seu partit. I, és clar, entretant no hi ha res aclarit del cas Pretòria, del cas Palau, del cas Urdangarín, del cas Gürtel, del cas Mercuri...

I la Lagarde diu que potser, amb els ajustaments, s’han passat d’estació i s’ha provocat el contrari del que es volia fer: atur, retallades socials... I la comissió Europea dient que...

I entretant, Caritas ha de fer mans i mànigues per atendre humilment les necessitats bàsiques intentant solucionar el que els polítics diuen que són incapaços de solucionar perquè, és clar, els diners se’ls necessiten.    


divendres, 18 / gener / 2013

Al matí vaig cap a Bellaterra. A l’àrea del Montseny em trobo amb l’Alícia, la muller de l’Enric. Ens saludem cordialment i parlem de l’enterrament de la Rosa, la seva sogra. Es veu que, per allà, hi ha molta foscor. Em comenta que potser vindran a fira a Anglès.

En Rafael Cornudella ens acaba de parlar de l’obra d’en Bernat Martorell (els draps de faristol amb els sants Joan, de Sant Joan de les Abadesses), la producció del taller de la família Borrassà (sobretot el retaule de sant Miquel del monestir de Cruïlles) i les obres d’en Joan Antigó (sobretot el retaule de la Mare de Déu de l’Escala del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i també la seva participació al retaule de sant Miquel de Castelló d’Empúries).
A l’entreclasse parlem dels plafons de Pere Oller esculpits en alabastre, el del MNAC (que s’adquirí per uns 300 mil euros) i el del M’A de Girona, que el vaig localitzar al carrer, a Girona mateix.

De retorn m’aturo a dinar a Mallorquines. No em puc acabar el que em serveixen (fa uns anys, m’hauria quedat amb gana). I cap a Anglès que hi falta gent. Quan arribo a la doma, em Rodri em dóna records de l’Alícia. Ves per on!  

A la tarda ve un parell de grups de catequesi. I al vespre, celebro la missa vespertina: “El sol baixa, ve a la nit: lloem Crist que sempre és dia. Que Ell infongui en nostre pit la claror de l’alegria.”

Em telefonen la Montse Pi i en Guillem Rocas: “El sol baixa, ve a la nit: lloem Crist que sempre és dia...”.

Quan acabem la missa porten la Remei i en Miquel, els dos gegants d’Anglès, que demà acompanyaran la comitiva de sant Antoni. 

Cap comentari:

Publica un comentari