diumenge, 27 de gener de 2013

Per sant Vicenç de la roda, el dia creix una hora



dissabte, 19 / gener / 2013

De bon matí es comencen a instal·lar les parades de la fira de sant Antoni pels carrers del barri vell d’Anglès. I a les 9, venen els voluntaris de l’Oncolliga a instal·lar la seva, davant per davant de la doma i de la porta lateral de l’església.

També venen els pioners i caravel·les de l’Agrupament Sant Miquel i els grallers i geganters. Animo els pioners i caravel·les a portar el baiard amb la imatge de sant Antoni. En Joan és qui ho aconsegueix. I formem una comitiva ben castissa: els grallers, els dos gegants, el baiard amb la imatge del sant (que porten ben cofois l’Anna Pibernat, en Marc Hortelano, en Narcís Pons i l'Adrià Marly). Al darrera, acompanyat de l’Àlex que em fa d’escolà, hi vaig jo. I de dret, cap a la plaça de la Vila. Tothom treu fotografies.

A la plaça, damunt la tarima, hi en Jordi Xuclà, en Robert Fauria i en Pere Espinet, l’alcalde. Quan acaben de fer els seus parlaments, i després de saludar-los, també dic quatre paraules felicitant els assistents i demanant als polítics que no s’oblidin de protegir i potenciar la ramaderia. I beneeixo a tort i a dret: gossos, gats, periquitos, tortugues, una truja amb els seus garrins, uns burros, els cavalls...

Quan retornem a l’església, els pioners i caravel·les fan visites guiades per l’església, mostrant tots els racons.

Al migdia, a la missa solemne hi canten els Cors Alegres. I mentre celebrem la missa, comença a plovisquejar. Hi participa una bona volada de feligresos, molts relacionats amb la pagesia i la ramaderia (especialment la junta de l’Aliança). També hi participa l’Eulàlia Hortal. Presento sant Antoni com una imatge vivent de la vivència evangèlica, una alternativa ben vàlida que contrasta amb la corrupció generalitzada de la nostra societat (especialment en món banquer i el món polític) on cada vegada hi els rics s’enriqueixen més (i més barroerament) i els pobres són més empobrits i n’hi ha més.

A la tarda l’església s’omple de joves que volten amunt i avall: pioners i caravel·les, musics de l’orquestra jove de la Selva... Tot bull de vida, i des de la doma fins dalt del campanar, sembla un formiguer.

Em sap greu perdre’m el magnífic concert que ofereix la Jove Orquestra de la Selva . Abans he tingut el gust de saludar-hi vells coneguts: en David Morata, la Dolors Vidal (de l’Escola d Música de Palafrugell), l’Amòs Pérez (que havia vingut a tocar l’orgue a les misses de Palafrugell i ara és professor de música dels meus mini nebots Patllari i Ferriol)...

Vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. La Sònia i l’Adrià hi fan d’escolans. En Miquel m’assisteix com a diaca. A la missa hi preguem per la seva mare (a.c.s.). Em fa arribar salutacions de la gent de Sant Jordi Desvalls, on hi dirigeix les celebracions dominicals.

Quan arribo a Anglès encara tinc l’oportunitat de gaudir d’una de les peces que, al bis, interpreta la Jove Orquestra de la Selva, un tango.

A la missa hi participa una representació de la Comunitat Evangelista ELIM d’Anglès, amb el seu pastor, l’Arnaldo. I tots hi preguem per la unitat dels cristians. També hi assisteixen en Martí, la Pilar i l’Eudald, que han vingut a visitar-me i a acompanyar-me al sopar.

Tot el dia, amb tanta gent amunt i avall per la casa, abans d’anar a dormir, miro que a sota al llit no hi hagi quedat ningú.

Des del migdia ha plovisquejat i plovisqueja encara: tot  plegat, poc més de cinc litres.

diumenge, 20 / gener / 2013

El dia comença amb un raig de sol, que és prou d’agrair després del plugim d’ahir a la tarda. Em comenten que ahir, a Anglès, hi hagué un petit terratrèmol. No s’ensorrà res.

A la missa del matí hi ha una volada de gent, amb alguns dels que haurien vingut a la del migdia.

A l’església de Sant Martí Sapresa no hi arriba l’electricitat. Es veu que s’està reparant alguna línea que afecta tot el poble. I me n’emporto una bona sacada de taps.

Vaig cap a Constantins. Els assistents arribem a una trentena: algun menys que a la celebració del 2012. Hi fa fred i la fredor em va calant.

Al vespre participo a la pregària de la congregació evangelista d’Anglès. M’hi acompanyen dues Teresa i un Pere. Comento l’evangeli de les noces de Canà, el que hem proclamat a les misses d’aquest diumenge.

Quan retorno al pis, preparo el santoral del febrer pel web pregària.cat

dilluns, 21 / gener / 2013

Esmerço una bona estona del matí per endreçar i col·locar a lloc tot de coses de les sales de catequesi, de la sagristia, de l’església... Taules, cadires, taps, roba...  

A la tarda, quan acabem la catequesi, la mainada passa per l’església a recollir els pessebres de retallables que havien fet. Un vailet, tot preocupat, em diu que no troba el seu i mirem, una i altra vegada, els pocs que queden. Finalment em diu: “ai, ara recordo que ja me l’havia endut”. I anem cap a fora. Però a la seva mare li estranya que no porti el pessebre i ens diu que ha de ser a l’església. Tornem a entrar tots tres. Finalment apareix el que és del nen, tot i que l’havíem vist quatre vegades.

Les confraresses de l’escombra venen a preparar lots de menjar per les famílies usuàries de Caritas (gairebé una cinquantena).

Un company em fa adonar que, en tot aquest embolic d’en Bárcenas, ni l’Aznar ni en Rouco hi diuen res: muts, i a callar. Curiós, no? És que l’espanyolisme i el moralisme tenen diversos barems?

dimarts, 22 / gener / 2013

Toca anar a Vilassar de Mar. Fa fresca i, per les obagues, el termòmetre no li costa gaire indicar que estem a menys un sota zero. Quan veig el mar, se m’eixampla el cor. Els carrers de la vila tenen un fort regust mediterrani i indià: buguenvíl·lies, ficus, palmeres, pites, iuques... I les cases i els carrers tenen un fort accent noucentista.

Mentre estem treballant, amb la Montse, em ve a saludar la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vilassar, la Meritxell Vinaixa. Parlem de l’obra de l’Enric Monjo, dels llocs on hi ha producció seva, de les possibilitats que conté la col·lecció... Observem, comparem...

Arribo a fer tres fitxes: el baix relleu de les tres gràcies, l’escultura de Creta i la terracotta de Sant Cristòfor. És interessant comprovar la diferent qualitat artística (que va baixant) entre la terracotta (com qui diu el projecte del mateix artista de la imatge que vol realitzar), el trasllat de la imatge a escaiola (amb menys gràcia i amb la intervenció d’algun operari) i l’escultura resultant (feta per un picapedrer de l’entorn de l’artista). Valdrà la pena acabar-ho d’analitzar.

L’altra curiositat és comprovar, una vegada més, que una dels fragments més vulnerables de les escultures, les que representen cossos nusos, és el que fa referència a l’entorn del sexe. Es pot ben dir que ni que les puntes dels dits tinguessin ulls.

Mentre estem treballant, la Montse em demana que li expliqui la història de sant Cristòfor. M’escolta amb atenció i em mira amb ulls esbatanats.

Retorno passant per Argentona, el Corredor, Cardedeu... M’aturo a dinar a un restaurant de carretera poc abans de Sant Celoni. Tinc ganes d’anar visitant, de mica en mica, aquests municipis que trobo en el trajecte.

A la tarda, treballo a la doma, celebro la missa al vespre, parlo amb algun amic...

Els voluntaris de Caritas han repartit els lots d’aliments a més d’una vintena de famílies. 

Ha nascut el fill de la Shaquira i en Piqué que anomenen Milan. Potser l’apadrinen els propietaris de la fàbrica Milan de Mont-ras, o sigui els Marcó de Palafrugell. 

dimecres, 23 / gener / 2013

El temps ha refrescat. Al matí atenc alguna visita. En Ramon em comenta el viatge que ha fet, el darrer mes, per visitar el seu fill que viu a Austràlia. En Florenci no pot venir perquè està covant la grip.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Aparco al passeig de Gràcia i pujo fins el carrer València. Amb la Montserrat i els companys que fem el màster, visitem la Galeria Marlbourh, al costat del Museu Egipci. Ens atén la Violant Porcel, filla d’en Baltasar Porcel. 

Ens analitza els diversos departaments que hi ha a una galeria d’art, a direcció, registre, arxiu, premsa... També ens explica com s’organitza una exposició, des de la selecció de l’artista i les obres escollides fins la inauguració i el balanç i la crònica fotogràfica.

Com a mostra ens presenta l’exposició que s’exhibeix a la galeria, de l’artista suís asturià Pablo Armesto. L’exposició s’anomena BLANCA LLUM, on conjuga harmònicament llum (amb leeds i fibra òptica), volums (amb fusta, metalls, PVC... tot lacat en blanc), geometria... amb uns resultats poètics interessants.  

La presentació és de gairebé tres hores. Quan acabem, amb la Txell i en Patxi, baixem tot caminant, des del carrer València, fins a la plaça de Sant Jaume, al davant de l’ajuntament i del palau de la Generalitat. Hauria preferit anar al davant de Can Cendra. L’aire és prim i gèlid. Al mig del passeig de Gràcia hi desfila una manifestació de treballadors afectats per les reestructuracions de Bankia. Els bancs s’han rescatat, però els treballadors, no.

Mirant l’escultura de sant Jordi de la façana de la Generalitat, invoco la seva protecció per tal que tot el procés funcioni bé i el sant ens ajudi a matar l’aranya que, amb la seva teranyina, ens té apressats i no ens deixa ser el que som.

De retorn cap a l’aparcament del passeig de Gràcia, m’aturo a un bar d’una franquícia que, pel nom, sembla basca. Em cruspeixo tres montaditos: val a dir que no són gaire bons, sobretot comparats amb els de Cal Somentent, al costat de l’església d’on estava abans. Quan pago (6’60), dono 6’70 euros a la noia que m’atén i espero el canvi. Però ella es fa la distreta i no em vol retornar el canvi. Quan li reclamo em diu que les monedes que li he donat són “brutes”. Em poso a rondinar i a botzinar fins que finalment la noia, de mala gana, em retorna el canvi pertinent. Òbviament, no deixo res de propina, com acostumo a fer (tenia 50 cm a la mà). La meva resposta és senzillament: Vostè és molt poc amable.

I tot xino-xano retorno cap a Anglès on hi arribo cap a les 10. Prenc un got de llet calenta, i cap a dormir.

dijous, 24 / gener / 2013 
 
Un nou dia. Al matí enllesteixo el suplement del full parroquial. Cal anunciar les activitats de la propera setmana: Vida Creixent, trobada de catequistes de l’arxiprestat, missa de les famílies... Estarem distrets.

A Can Patalic em comenten la pujada al campanar que van organitzar les caravel·les i els pioners. Malgrat que el temps no hi acompanyà, a la Marta li agradà poder treure fotografies a dojo des d’aquella alta talaia.  

A la tarda ordeno els apunts, miro com tinc la feina de la universitat, preparo algun treball acadèmic...També enllesteixo ne temeres i altres paperots.

Amb  les classes, estic més ocupat, però també em dóna la impressió que enllesteixo millor la feina.

divendres, 25 / gener / 2013

De bon matí el fred pica. Anant cap a Sant Martí, tot es veu gebrat. Pel camí, a les obagues, el termòmetre arriba a baixar per sota els 4º negatius. M’aturo a l’àrea del Montseny. Prop de l’autopista, abans de girar cap al desviament que porta a Sabadell i a Bellaterra, veig un ametller florit: “Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit...”. I arribo puntual a l’Autònoma. Aviat trobo lloc per aparcar: els divendres, no es fa difícil.

Les aules estan totes tancades. De fet, hi haurien d’estar sempre fins que no hi arribés el professor corresponent ja que fàcilment poden desaparèixer projectors i altres aparells.

En Rafael ens presenta els dos grans pintors del gòtic internacional a Lleida, en Pere Teixidor i en Jaume Ferrer: relacions, vinculacions, dependències, col·laboracions... Ho fa a partir dels retaules de Pere Teixidor (el d’Albatàrrec, del Sant Sopar (Solsona). El de Binaced hauria estat una producció conjunta amb Jaume Ferrer. I els retaules de Jaume Ferrer (el de Verdú, el de la Paeria de Lleida, el d’Alcover).

Enmig de les dues classes (que tenen una durada d’uns 80 minuts), parlo una estona amb en Rafael Cornudella del retaule de Sant Miquel de Sant Amanç, del plafó de Pere Oller que vaig localitzar al Carrer Ramon Turró de Girona  i de les taules del retaule de Santa Magdalena de Pere Serafí que hi ha al Monestir de Banyoles. M’engresca a fer un estudi d’aquestes darreres pintures.

Poc després de la una, quan acabem les classes, me’n vaig de Bellaterra. M’aturo a dinar a Can Blanché, a Gualba de Baix.

A la tarda preparo les misses del diumenge i la reunió de pares del vespre. Un dels catequistes passa la grip i vetllo perquè els nois i noies facin alguna cosa. Es porten prou bé! I celebro la missa vespertina.

A les nou tinc la reunió amb els pares de la mainada que celebraran la primera comunió el 5 de maig. Hi ha un ambient cordial i franc. Ja els conec gairebé a tots. L’any passat encara m’hi trobava estrany.

Cap comentari:

Publica un comentari