dissabte, 27 d’octubre del 2012

Les olives no es poden amanir que no sigue sant Crispí


dissabte, 20 / octubre / 2012

Tot regalima humitat i, des d’ahir al matí, no han plogut ni 5 litres d’aigua. Pels bolets, amb la humitat acumulada i la temperatura més aviat alta, ja els anirà bé.

Preparo les misses d’aquest diumenge. Ve un grup de mainada de catequesi, amb la Sílvia i l’Anna. Treballo en el llibre de Santa Maria dels Turers. Sembla el suplici de Tàntal.

Cap a migdia visito una anciana malalta: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

També vaig a comprar algunes salsitxes per dinar. Amb els rovellons que em van regalar ahir, faran un bon plat per dinar.

 Amb la mainada de catequesi preparem els cants de la missa i la missa del proper dissabte i, una colla, es queden a la missa d’avui.

Després de la missa, parlo una estona amb un noi que es vol confirmar i que es prepara venint a missa. També em planteja (i li plantejo) qüestions per correu electrònic.


diumenge, 21 / octubre / 2012

Aquesta matinada han caigut un parell de ruixats. El pluviòmetre indica que han caigut 23 litres. Això ja és més enraonat.

Celebro les misses habituals. Mentre preparem la missa de les 9, en Pepet Venanci, veient el moble de la sagristia tan desballestat i mig desmuntat, em comenta que, en el seu moment, el va fer el marit de la Juanita, en Jaume Esteba, juntament amb el seu pare, en Martí Esteba. És de fusta de faig i té els encaixos antics. Però noi, els tèrmits s’hi han ben atipat.   

A Sant Martí visito un parell d’ancianes i me’n vaig amb una bossa amb ous de reig. A la missa del migdia hi ha una collada de parelles que celebren el 40 aniversari del seu matrimoni. Per molts anys!.

Al matí ha plogut una mica més i el pluviòmetre indica uns 4 litres.

Dino a Banyoles, amb la família dels meu germà, la Carme, els fills, els gendres i nora, i els néts (els meus mini nebots).

La caverna mediàtica ha volgut fer-me la guitza per la postura que manifesto al DIARI DEL CAPELLÀ. El resultat ha estat espectacular: un allau de visites al bloc, un allau de felicitacions per la meva manera de pensar i d’expressar-ho,  i mitja dotzena de missatges agressius recriminant-m’ho. El cert és que aquests sis missatges són de dues o tres persones que ni tan sols saben escriure correctament en castellà. I em penso que no m’equivocaria si anés a buscar per Palafrugell el que ha començat la gresca.

A la tarda treballo en el llibre de Santa Maria, sobretot escanejant fotografies.

I, a primera hora de la nit, hi ha un bon temporal, amb llamps, trons i pluja, amb uns 10 litres.  


dilluns, 22 / octubre / 2012

Vaig cap a Girona. Amb la Mònica estem una bona estona treballant la maquetació del llibre i sobretot corregint algunes faltes i col·locant a lloc fotografies i il·lustracions. Quedo amb un cap com un timbal.

Tot xino-xano i fent giragonses, retorno per Sant Gregori i Llorà. M’aturo a dinar a Sant Martí de Llèmana. La taula i el tracte, molt bé. Les mosques, no tant. 

A la tarda ve mainada de Catequesi i la doma s’omple de vida.

Copio aquí el vals de la Taitona, ben popular a Banyoles a partir de LA FIESTA EN EL AIRE, d’en Joan Olivas, d’en Josep Tallada, en Tago...

Escolta, Taitona,
Taitona del meu cor;
Escolta una estona
El vals de l’amor.
No em siguis ingrata,
No em facis patir,
De tant que t’estimo
Em faràs morir.

I quan de cap avall del carrer,
Quan en et veig al passar,
Només faig que sospirar (2)

Mira que estic magre,
Mira que estic sec;
Pateixo cor agre,
No menjo ni bec.
Passo les estones
Pensant sols en tu.
De tant que t’estimo
Me’n llevo en dejú.

I quan de cap avall del carrer...

Ai Taitona,
Taitona estimada,
Ai Taitona no em fadis morir.
De tant que t’estimo,
De tant que t’estimo,
Em faràs morir. Ai, si!


dimarts, 23 / octubre / 2012

Al matí vaig a proveir i a saludar una família que tenen la mare malalta. També vaig a Can Boix a esquilar-me.

Dino unes mongetes tendres que em van donar a Sant Martí. Bullides, són molt bones: segurament les millors que he menjat aquesta temporada. També menjo un xic de bistec de pobre acompanyat d’un parell d’ous de reig.

A la tarda oficio les exèquies de l’Antonio. La seva muller morí al gener i ha estat la primera difunta de l’any a Anglès.

Al vespre tinc reunió amb els responsables dels Pastorets.

Avui copio la lletra de la cantarella popular SÓC DE CELRÀ. Me l’havia cantat l’Emparo Solés (de Palafrugell), me l’ha transcrita la Maria Cané i  me l’ha enviada en Teri:

Sóc de Celrà, i he vingut a Barcelona
fa un mes i mig, carregada de farcells
i tot seguit, vaig llogar-me per minyona
al quart pis de la Rambla dels Ocells.

Ara festejo amb un “sargento”
És del “cuartel”, del “cuartel” del Bonsuccès.  
Rentant els plats, sempre amb ell penso
i així en trenco un ó dos o tres.

La mestressa ja m,’ho diu:
“Pensant amb el soldat
Em deixaràs la cuina
sense ni un got ni un plat”.

Els diumenges quan sortim a passejar
ell sempre em parla, em parla el castellà
i jo dic: “Fillet meu, jo no "t'entiendo",
sols "entiendo", sols "entiendo" el català”,
sóc de Celrà!.


dimecres, 24 / octubre / 2012

El n. 10 de la revista LES GARROTXES publica l’article reportatge “Maria Àngels Brugada, de les botigueres més populars de Banyoles”. Suposo que ja l’hauré.

Dino a Banyoles. Hi ha bona companyia i bona vianda.  

Tot el dia, el telèfon i el mòbil han tret fum.

Copio la cantarella LA FONT PUDOSA que em va transcriure l’Emparo Solés i que ella havia après del seu marit, en Lluís del Cel. Penso que la lletra m’arriba un xic “censurada”. No sé si hi ha algú que la coneix sencera.  Ho hauré de preguntar a en Joan Olivas o els de la XISCA DE GARDI.  

Demà, ens aixecarem,
Dematinet,
Anirem  a la Font Pudosa,
En veurem
Aquelles nenes
Que fan córrer el cistellet.

Em presenten dolces fines,
Vasos d’aigua,
Lo més ric.

Adéu, vila de Banyoles,
Dintre el cor
Et tinc escrit.


dijous, 25 / octubre / 2012

És el dia de la Mare de Déu del Collell. Tinc dues nebodes que porten aquest nom.

Venen les pabordesses de la confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. I quan se’n van, tot fa goig.

Per correu electrònic, envio fotografies antigues a la M. Pilar i en Pere. Són de les que he trobat i escanejat pel llibre de Santa Maria dels Turers.  

Per dinar, unes mongetes tendres i un tall de bistec de pobre amb rovellons que em van regalar ahir a casa.

En Josep em comenta que els lladregots han tornat a fer de les seves per l’entorn: a la gestoria de Can Parramon, a un parell d’establiments de la Cellera, a la fusteria de Can Venanci...

Al vespre, abans de la missa vespertina, un parell em demanen que volen fer adoració al Santíssim. Els dic que tot el matí l’església és oberta i que, una horeta abans de la missa, també, i que al Senyor no li calen parafernàlies per adorar-lo. Em fan pujar la mosca al nas.


divendres, 26 / octubre / 2012

A la nit ha anat plovent. Han caigut uns 30 litres ben macos. Una de les pluges més generoses de l’any.

Venen els operaris a treure el moble vell de la sagristia. Està burat per tots costats i, les parets del darrera, plenes de túnels dels tèrmits, que semblen ja eliminats. Hi ha polseguera. També venen el paleta i el pintor per veure la feina que els cal fer abans d’instal·lar el nou moble.

Al migdia vaig a Girona per treballar una estona amb la Mònica en l’elaboració del llibre de Santa Maria dels Turers. Gairebé està, però cal vetllar els detalls. I m’encoloma la quarta maqueta. Quan sembla que ja s’ha arribat al cim, torna a caure muntanya avall la roda de molí.

També m’hi trobo amb l’Anton M. Rigau, que de fet és el responsable de l’edició.  Parlem un xic de casa, del llibre, de la situació... I records per tots.

A la tarda, després de dinar (no dic on ho faig perquè es veu que hi ha gent que s’estranya que de tant en tant vagi de restaurant!), faig una passejada fins a Sant Climent d’Amer i conec en Joan, un jove pintor que viu per allà. M’ensenya algunes fotografies d’obra seva. Es veu que ha estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot.  

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Amunt, germans, fem nostra via... amunt, que és sols camí d'un dia...


dissabte, 13 / octubre / 2012

Quan obro l’església, entren en Ricardet (que ve a arreglar les flors) i en Joan Massergas. En Joan em comenta que, quan hi havia Mn. Isidre, va pintar l’església de blanc. Era el 1981, la setmana del cop d’estat (el 23 de febrer era un dilluns, l’endemà de la meva ordenació de capellà). Es veu que el pare d’en Joan, l’Antonio, havia pintat unes escenes religioses que hi havia a la capella de la Sagrada Família. A la capella de la M. de D. de Montserrat hi havia unes pintures que segurament eren del monjo de Montserrat P. Josep M. Gussó, oncle de Can Vinyes Miralpeix. En Joaquim Pont de Ca l’Elisa, que aleshores era operari d’en Masergas, també em comentà que amb l’emblanquinada s’havien cobert les pintures (si bé ningú em sap confirmar si també ho van ser les del presbiteri o, en canvi, eren unes teles).  

Vaig a Girona per assistir a les exèquies de Mn. Josep Buch. Hi som una colla de companys. Quan acaba la cerimònia saludo Mn. Àngel Pla, Mn. Joan Busquets, Mn. Joan Riu, Mn. Quim Casadevall, Mn. Quim Pla, Mn. Pere Domènech, Mn. Joaquim Xutglà... Mn. Joan m’explica que de jovenet havia vingut a Anglès per fer alguna representació de teatre a la Catequística.  

Em comuniquen la mort de la Laura de Can Verònic. Fa pocs mesos enterràrem la seva germana, la Carmeta.  

A la missa de Bonmatí hi participen en Lluís Bofill, amb la seva mare la Pilar i amb la Felicia. I a la missa d’Anglès, que ja respira la festa del Remei, venen uns altres amics que es queden a sopar.

Després de la missa els geganters porten els dos gegants, la Remei i en Miquel, perquè passin la nit a l’església, vetllant la Mare de Déu.


A la missa d’Anglès venen uns altres amics que es queden a sopar.

diumenge, 14 / octubre / 2012

El segon diumenge d’octubre és la diada de la Mare de Déu del Remei. A les 8 del matí obro l’església i ja comença a desfilar gent a venerar la imatge de la Mare de Déu i a deixar-li un llantió de cera o varis.

A la primera missa, a les 9m, hi participa força més gent que els altres diumenges.

A Sant Martí hi participen 30 persones. I després, quan baixo a Anglès, també venen a venerar la Mare de Déu.

Per la missa del migdia, l’església queda plena com un ou. També hi albiro una bona colla de feligresos que havien participat a Sant Martí o van participar-hi ahir a Bonmatí. A l’ofertori, els geganters ofrenen a la Mare de Déu del Remei una teula pintada on es representen els dos gegants del poble, en Miquel i la Remei.

La M. Carme Palma acompanya l’ofrena amb el seu poema:

EL REMEI

Hem passejat per bells carrers
Del que fou antic castell
I en arribar davant del temple
Hem tremolat d’emoció.

I com xiquets amb sabates noves,
Volem participar de la celebració.
És diumenge, és el Remei!
El sant de la nostra patrona.

I per celebrar aquesta diada
Els geganters han fet un esforç.
Els han endinsat en el temple
I romanem a peu dret.

Al veure’t, Mare, tan bonica,
Hem vist una llum vora teu.
Fa que et veiem silenciosa,
Mudada amb les joies adients.

Tens el poder dels remeis
Que guarien molta gent;
Així ho diuen els llibres
d’història d’altres temps.

A les nits romans desperta,
I de nosaltres, vetlles el son.
Tampoc els nostres ulls es tanquen:
Ballem les danses antigues,

Assagem i assagem.
Així, quan anem a les trobades,
Solem escoltar ben baixet:
“Com els gegants d’Anglès, no hi ha res”.

Mare, que tinguis un bon dia
Et desitgem en Miquel i la Remei,
Els gegants d’Anglès.  

Al final de la missa, els geganters baixen la imatge de la Mare de Déu i així a tothom li és més fàcil venerar-la, especialment la gent gran i els que tenen algun impediment. Quan acaba la corrua, porto la imatge venerable a l’exterior perquè també participi a la dansa que li dediquen els gegants.

Em trobo una bossa amb el menjar del dinar: una sopa de peix i lluç a la planxa. Podré celebrar bé la diada de la Mare de Déu.

A la tarda m’emporto l’ordinador a l’església i m’instal·lo davant del Santíssim. Treballo una estona preparant el santoral per PREGÀRIA. CAT. I vaig saludant la gent que porta llantions i que van pujant al cambril.

Escolto el diàleg d’una mare que, després d’encendre un llantió, diu al seu fill: “I ara anem a fer un petó a la Mare de Déu del Remei”. I el noi, assenyalant la geganta, li contesta: “La Remei és allà”.

Cap al tard ve en Dídac Faig. Li ha agradat veure el seu poema al recordatori / punt de llibre que s’ha repartit. Es queda una estona pregant. Li demano per si vol celebrar la missa vespertina i hi accedeix. Jo l’assisteixo, busco els lectors, faig cantar... En Dídac és l’únic capellà fill d’Anglès que ha vingut  a venerar la Mare de Déu del Remei en la seva diada. A veure si la propera celebració els animo a participar-hi.

Quan acabem la missa, endreço les coses mentre en Ricardet i en Joan apaguen els llantions: n’hi ha cap un miler. 

Cap a les 10, comença a ploure i cauen uns 8 litres. De mica en mica... 

dilluns, 15 / octubre / 2012

Quan he enllestit la rutina del matí, i sense esmorzar, vaig a l’ambulatori. Sembla que la disciplina espartana dels darrers dies ha funcionat i el terrós de sucre s’ha diluït gairebé a la meitat. Però no puc abaixar la guàrdia i haig de continuar filant prim.

Oficio les exèquies de la Laura de Can Verònic. Hi participa força gent de La Cellera i també d’Anglès.

Vaig a esmorzar i surto cap a Bellaterra. Ara ja conec millor les tresqueres per arribar al departament d’art de la Universitat Autònoma. M’entrevisto amb la Montserrat Claveria per parlar de les pràctiques del màster. També m’entrevisto amb la Núria Llorens per comentar la proposta que li faig del treball del màster. 

Quan he acabat les entrevistes dino a la cafeteria de la facultat d’Història. Està a rebotir. Comparteixo taula amb una noia japonesa. Li desitjo “Bon profit”, però no entén res. Li repeteixo en castellà i en anglès. Però queda igualment bocabadada. Sembla que aquest no és un costum japonès.

Arribo a temps a Anglès per obrir les portes de la doma a la mainada de catequesi i els catequistes.

Celebrem la missa a l’església. S’ha acabat celebrar-la habitualment a la capella del col·legi de les germanes dominiques. O sigui, comencem una nova etapa. I els gegants, la Remei i en Miquel, també hi assisteixen, pal plantats al la capella lateral.  

dimarts, 16 / octubre / 2012

Em ronda encara el refredat o la reacció al·lèrgica al ferum de les flors, però sembla que puc respirar millor.

Al matí faig una caminada de mitja hora (fins la gasolinera) i passo per Can Patalic a proveir.

Endreço un xic la sagristia i el despatx. Començo a recollir material sobre els imatgers a qui els dedicaré el treball del màster (la tesina). De moment començo per en Josep M. Bohigas i Masoliver (1906 – 1971). Ja tinc força localitzada la seva obra. Em poso en contacte amb Llotja per si tenen material seu.

Regirant papers, descobreixo qui va decorar l’església d’Anglès (entre el 1953 / 1954): ni més ni menys que en Guillem Soler Gatvillaró (Tarragona 1905 – Barcelona 1971), el mateix pintor que decorà les esglésies de Sant Martí de Palafrugell, de Santa Susanna del Mercadal, de Sant Martí del Seminari... La seva decoració, que incloïa dues grans pintures,  s’eliminà el 1981 i es decorà tal com la coneixem ara. Opinions de tots els gustos i extrems.

De moment els feligresos que assisteixen a la missa ferial són els mateixos que assistien a la capella de les dominiques, excepte les germanes: oscil·lem entre 10 i 12 persones. Al baptisteri, sota el campanar, estarem bé. Ara, de moment, a l’església també hi ha els dos gegants: potser es pensen que acabarem posant-los-hi un ciri a cada costat. Ara que si es queden gaire estona per aquí, també els donarem feina.

Algunes persones m’han felicitat pensant que avui és el meu sant. Els dono les gràcies, però els dic que encara falten uns quants dies per ser-ho.

Quan sóc al pis i a la doma ja ho he tancat tot, mentre preparo el sopar, tot d’una sento algun crit sense saber d’on ve. Miro al pati, miro a l’hort... Res. Finalment m’adono que el crit ve de l’escala. Sant Antoni! Vaig a mirar què passa. És en Joan que ve a avisar-me que la colla gegantera ve a treure els dos gegants de l’església. Vaig a acomiadar-los: adéu, Remei i Miquel, i fins per Corpus

dimecres, 17 / octubre / 2012

De bon matí ja venen els fusters, en Jordi i en Vicenç, per arreglar una porta del pis. En Vicenç em comenta que ve des de Torroella de Montgrí i que la seva muller és professora al col·legi dels germans gabrielistes. Precisament el meu pare era ex alumne dels gabrielistes, quan eren a Banyoles, abans del 1936.

També venen en Ricardet i en Joan per treure les flors de l’església. Especialment els lliris, amb el seu perfum intens, es feien insuportables.

I venen en Ramon i en Florenci per comptar la menudalla i repassar comptes.

O sigui, que tot va en dansa.

Al despatx hi venen un parell de persones. També ve en Paco Pons a portar el bàcul de la imatge de sant Antoni.

He fet dues passejades, una cap a les nou (20 minuts llargs) i l’altra abans de dinar (uns altres 20 minuts llargs). Prefereixo fer-ho de forma repartida.

Quedem amb l’Anton M. Rigau per repassar l’edició del llibre de Santa Maria dels Turers. 

Els fusters prenen mides i preparen  un banc de paret pel baptisteri que ens servirà per la missa ferial. Hi caben unes 15 persones, que serà suficient i ja està bé.

Abans de la missa faig una altra passejada d’uns 20 minuts, al trot. Diverses persones em pregunten si he perdut les claus. Fins i tot em fan mirar la butxaca per si les hi porto. Es veu que han trobat un clauer amb diverses medalles religioses i, ja està, deuen ser del capellà. La medalla i la creu la porto penjada al coll, no a les claus.

dijous, 18 / octubre / 2012

Sembla que els bisbes comencen a entreobrir tímidament la porta al plantejament de Catalunya com un nou estat. El primer pas és NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LESELECCIONS AL PARLAMENT, desmarcant-se de la postura oficial del consell permanent de la Conferencia Espiscopal Española. A suara hi ha les manifestacions del bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull i, ahir, les declaracions del bisbe de Solsona, Xavier Novell.

Al matí venen unes quantes confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra per recollir en capses la roba guardada a la calaixera vella de la sagristia, devorada pels tèrmits.

Al migdia faig una caminada d’uns 30 minuts i ho aprofito per anar a comprar alguna cosa.

Els españolistes fan riure:  tant que parlen de la grandesa i de la unitat d'Espanya i tothom qui ha pogut, n'ha fugit: Flandes, Portugal, Amèrica llatina, Filipines, Cuba, Fernando Poo, Guinea, Sàhara....  

Enllesteixo i envio el santoral del novembre a la redacció de PREGÀRIA.CAT   

Sembla que a l’església hi participa més gent a la missa vespertina. A veure si no podrem fer servir el baptisteri com a capella ferial.

Al vespre, plovisqueja.

divendres, 19 / octubre / 2012

Ens llevem amb plugim. Entre ahir vespre i aquest matí han caigut uns 4 litres. Sembla com si tot es llevés més tard. Des del començament de la tardor, el sol es lleva mitja hora més tard i va a joc tres quarts d’hora més aviat.

Vaig cap a Girona a la seu de l’editorial AMR que editen el llibre de Santa Maria dels Turers. Deixo el cotxe a l’aparcament de l’estació i vaig cap a la plaça Marquès de Camps. M’entrevisto amb la Mònica i parlem de les correccions que hi ha fetes i de les que hi cal fer. Hi manquen moltes fotografies ja que el que se n’havia fer responsable de trobar-ne (en Lluís Martí) s’ha posat malalt i no pot fer aquest servei. N’hi ha alguna d’antiga i algunes fetes per en Josep M. Mateu, pel mateix Anton Maria, per en Martirià Butinyà, per en Mel...

La Mònica em lliura la tercera maqueta perquè la repassi i, si puc, busqui fotografies. Aquest llibre no estarà pas per sant Martí, com volia Mn. Ramon. Si es pot imprimir abans de la Puríssima, ja podrem estar contents. El cert és que, si jo pogués, el redactaria de cap i de nou.

I retorno cap Anglès. Pel camí, tant anant com tornant, va plovisquejant. Ben bé que és un plugim que ni fa ni deixa fer. Cap a migdia ja sóc a la doma i em preparo una olla de peix. Es posarà bé.

A la tarda em poso a treballar amb el llibre i arribo a corregir la meitat del text. També escanejo fotografies, recordatoris, dibuixos...

Em porten rovellons i me’n faig una petita menjada per sopar. Demà m’en couré amb salsitxes trossejades.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va.



dissabte, 6 / octubre / 2012

Em llevo cap a 2/4 de 6 i envio un bon dia als nebots. Quan he enllestit, pujo al meu cotxe i vaig cap a l’esplanada del DIA. És cap un quart de vuit. Hi ha tota la colla d’Anglès (21 persones). Només hi falten en Josep i la Núria, que es veu que no es troba massa bé.

Quan arriba l’autocar des de Bescanó, a més d’en Jordi i els participants de la seva parròquia, hi ha en Joan i la Tarsi. També arria l’autocar amb els participants de Sant Feliu, Les Planes, Amer i La Cellera. Ens saludem els mossens de l’arxiprestat. I quan tothom és al seu lloc, sortim plegats. A Sant Martí hi pugen els que falten (4). I per l’autopista, cap a Montserrat.

A l’àrea del Montseny hi faig una aturada tècnica. Mentre prenc un tallat, una mare i els seus dos fills em saluden: són de Begur. Van a un festival de ball de saló per col·laborar a una campanya solidària. Espero que algun dia m’enviïn un missatge per saludar-nos de nou.

Poc abans de Bellaterra, surto per la variant de Terrassa. Quan veig la sortida d’Olesa, pensant amb la Roser, en Xavier i els seus fills, surto per la variant de l’autopista. Quan me n’adono, haig d’entrar de nou a l’autopista. Pujo per Monistrol i arribo a Montserrat cap a dos quarts de nou. Darrera meu arriben els autocars.

Plegats anem a la cafeteria a esmorzar una mica. Hi ha molta gent fent cua i, tot d’una, hi ha tot de gent que es cola i no em puc estar de rondinar. Possiblement la manca de glucosa em fa més irritable. Algú protesta perquè rondino.

Finalment anem cap a la basílica. Ens saludem amb els altres mossens de l’arxiprestat de Farnés: en Ramon, en Jordi, l’Eduard i Mn. Lluís de Vidreres que, com sempre que em veu, m’abraça afectuosament, des de l’accident que va patir a El Collell.

A la missa es fa la memòria de sant Bru, com pertoca. L’hebdomadari, que presideix i fa l’homilia, té l’accent de cap a Lleida. Quan érem a la sagristia, s’ha apropat a Mn. Lluís per posar-li bé l’alba. L’homilia és ben adequada lligant pensaments de sant Bru amb l’evangeli i amb dites de santa Bernardeta Subirós: “Dono gràcies a Déu perquè si, a Lourdes, hi hagués hagut una noia més pobra i més ignorant que no pas jo, la Mare de Déu se li hauria manifestat a ella”.

Quan acabem la missa saludo els monjos coneguts: l’Àngel  Codina (el P. Daniel, que és de La Cellera), en Josep  Laplana (que cada dia ens obsequia amb una fitxa d’art als que estem al face), en Salvador Plans (amb qui parlo una bona estona), en Garí (que em em comenta que quan n’era vicari Mn. Josep Colomer, havia fet Casal d’Estiu a Anglès, amb en Pere Carreras que és del seu curs del seminari). Saludant l’un i l’altre, em quedo sense la trobada dels romeus dels dos arxiprestat amb un monjo (que és el P. Codina).  

M’estic una estona voltant per les places i entro de nou a la basílica pel cant de la salve. El xivarri és considerable i el monjo sagristà convida la gent a respectar el silenci i a pregar. I cantem la salve sense l’escolania, ja que els nois són a Polònia (si bé els dissabtes també acostumen a ser amb les seves famílies).

Sortint de la basílica vaig cap al restaurant on em trobo amb en Ramon, la Montse, en Josep, i en Jordi. I de nou a fer cua per recollir el menjar. Dinant, amb la Montse, parlem del llibre sobre Santa Maria dels Turers i d’alguns retocs que cal fer-hi.
 
Quan acabem de dinar anem de nou a la basílica amb l’esperança de poder pujar al cambril a venerar la Moreneta. Le cua ha disminuït un xic, però arriba encara fins el pòrtic de sota la façana. Impossible. Entrem a la basílica i faig una pregària a la Mare de Déu: Sub tuum praesidium... Déu vos salve... Us encomano les parròquies i la seva gent, la meva família (la Carme ha caigut i s’ha trencat el canell), els amics, la situació del país... Amb tants encàrrecs, la Mare de Déu està negra.
  
I, amb en Jordi Pous, marxem per avall. Retornem per l’eix tant ràpidament com podem, i sense entretenir-nos. Arribo a Bonmatí a temps, si bé abans he passat per la doma a recollir els fulls. En Jordi, amb el seu cotxe que havia deixat aquí al matí, acaba de fer el trajecte fins a Bescanó.

A Anglès, a la doma, hi ha reunió pares de nois i noies de post comunió. Si Déu plau, l’arreplegarem uns quants. L’Alfred els portarà bé.

A la missa vespertina hi participa la família Bou Pujolràs. La Jana em fa d’escolà. Els que me’n feien l’any passat, s’ho miren de lluny.

I quan acabo, a sopar una mica i cap a descansar, que avui ho faré planer.  

diumenge, 7 / octubre / 2012

Mare de Déu del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, sols el necessari per viure bé.

La participació a les misses d’aquests diumenge és més satisfactòria. Amb tot, amb a Anglès, si apleguéssim els feligresos en una sola missa, encara quedaria lloc a l’església.

A Sant Martí, quan acabem la missa, en Miquel i la Roser ens fan celebrar el seu sant. Quan he fet un tast, vaig cap al poble, a visitar un parell d’àvies.

Al migdia, batejo l’Eloli (nascut a Kazaistan) i celebrem el 50 aniversari dels seus avis, l’Albert i la Rosa. Això dóna goig!  

Vaig a dinar a Can Teixidor. Hi ha la trobada dels cosins dels nebots, els Arnau, o sigui els nebots de la meva cunyada, la Carme Arnau. Amb el cuiner, som 49 comensals, dels quals una dotzena són mainada. Com que dinem a l’exterior, el lloc que em toca és on més hi toca el sol. Com és obvi es parla del futur del país, de les traves que s’hi posen, de les arrels familiars (a Amer i Cogolls, per part dels Arnau, i de Sant Martí de Llèmana, per part dels Roca).

Dilluns, 8 / octubre / 2012

Al matí feinejo pel despatx. Enllesteixo els llistats de la mainada de catequesi. Això és com una petita escola.

Cap a les 5 ve la mainada de la catequesi. I una trentena de nois i noies bloquegen els baixos de la doma: dos grups de mainada de segon any (amb la gna. Pilar i la gna. Teresa), un grup nombrós de mainada que inicien la catequesi (amb la Vicky i la Maria) i un grup d’adolescents que es preparen per la confirmació (amb l’Alfred).

Algunes mares de mainada que ja venia l’any passat no els va prou bé l’horari i cal fer una adaptació. La veritat és que sempre li toca el rebre a la catequesi. Veurem si els acords estipulats es respecten.

La sortida de la mainada de catequesi coincideix amb les persones que venen a recollir aliments dels que distribueix Caritas. I es forma un petit garbuix.

Un noi panjabi  i veí de la rectoria, amb qui ens saludem i parlem sovint, em pregunta tot interessat què ha passat allà on estic, que hi havia molta gent i molts nens, i molts cotxes dels pares de mainada...

dimarts, 9 / octubre / 2012

Al matí, quan he obert l’església i abans d’esmorzar, surto a fer una caminada de mitja horeta. Em trobo amb la mainada i la jovenalla que van a l’escola. També em fixo en els que van a Girona. Ara ja en conec alguns però la majoria dels que conec no és pas de participar a la vida parroquial.

Quan em poso a esmorzar, arriben els paletes que venen per netejar els teulats. Espero que estigui tot fet abans de les pluges. Qui no arregla la gotera, ha d’arreglar la casa entera.

Quan he acabat d’esmorzar, baixo al despatx. Arriba en Joan que està netejant l’hort per plantar-hi alguna verdura d’hivern: cols, carxofes, escaroles...

Faig una segona passejada, ara cap a Can Patalic per comprar-hi alguna proteïna. Passant davant dels jardins de Can Cendra hi ha tota la colla de l’Oncolliga servint fruita a la mainada perquè s’acostumin a menjar-hi i hi ha uns animadors que interpreten un espectacle infantil.

Quan torno de Can Patalic en veig un dels que van entrar a l’església esbotzant-ne el portal. I m’arribo fins l’Agrobotiga Santa Bàrbara per comprar pa morè d’espelta.

Al despatx, entre matí i tarda, redacto el suplement del full, preparo el full de cants de la catequesi, contesto algun missatge, parlo amb algú....

Dino una barreja de verdura bullida (patata, porros, rabequet, mongetes) i un tall de bistec de pobre i, per postres, una mandarina i una pruna. Mentre dino, miro a la televisió les notícies comarcals de TV3 i presenten la mainada d’Anglès menjant fruita, amb les confraresses de l’Escombra que serveixen: la Maria, la Fe, la Consol, la Lluïsa de Camós, la Isabel...

En Ramon Pijoan em planteja de presentar el llibre de Santa Maria dels Turers de Banyoles el divendres 9 de novembre a dos quarts de nou del vespre, als locals parroquials de Santa Maria dels Turers.  

Fa dies que les visites al DIARI DEL CAPELLÀ han crescut: s’ha passat d’una mitjana de 35 visites diàries a unes 55 diàries. Avui hi ha accedit més de 50 visites provinents de Rússia. Ara fa quinze dies, en un sol dia, entraren al DIARI DEL CAPELLÀ més de 1000 visites. Curiós. També m’arriben comentaris, gairebé tots positius des de diversos llocs i fa 15 dies, coincidint amb l’allau de visites, me n’arribaren un parell d’insultants. Val a dir que el nivell cultural era ínfim, com acostuma en aquests casos. No ofèn qui vol.    

dimecres, 10 / octubre / 2012

A les 8 arriben els paletes. Em diuen que avui enllestiran la feina i que, després, ja pot ploure. I van fent. Més tard venen en Ramon i en Florenci comptar la menudalla i passar comptes.

En Paco Finna (Francesc Pons) està arreglant el bàcul de la imatge de sant Antoni Abat. Per la festa de sant Antoni, amb la imatge amunt i avall, es va trencar el bastó. En Paco, l’avi d’en Francesc i en Narcís, és un autèntic especialista en bastons. Per alguna cosa la fàbrica BASTONS FINNA a  Bonmatí serveix bastons a tots els mercats internacionals, especialment Alemanya, Gran Bretanya, països àrabs... I a la fàbrica en fabriquen amb tota mena de fusta i també amb alumini. 

A en Paco li comento que el meu nebot treballa en el transport de fusta amb França i que sovint descarrega a Santa Coloma i a Brunyola.

 Dino amb els de casa. En Patllari està pioc però te prou gana: ja se’n pot entornar el metge! La Carme, amb el braç enguixat, va feixuga. Espero que vagi millorant.

Quan retorno cap a Anglès, m’aturo a comprar a l’engròs: aigua, llet, detergent... Quan vaig per pagar, no trobo la visa enlloc. Encara bo que porto el suficient per pagar en efectiu. Retorno cap a casa per si m’ha caigut per allà. Però res. I recordo la darrera vegada que la vaig usar, baixant de Montserrat,el dissabte, per pagar l’autopista.  Telefono en Jordi per preguntar-li si recorda haver-la vist. Em diu que ell va veure que queia enmig dels seients. Sant cristià! I si, la trobo allà. 

A la missa vespertina ens acomiadem de la germana Mercè que demà se’n va cap a Puig d’Olena.

Al vespre plovisqueja però no acaben de caure ni tres litres.

dijous, 11 / octubre / 2012

Tot humiteja. Cap a les 9 arriben les confraresses de la Mare de Déu de l’escombra. Els ajudo a col·locar tovalles: aixecar el sagrari, aixecar la imatge de sant Miquel, posar la senyera darrera la Mare de Déu... Tot va en dansa preparant la festa gran de la patrona.

Quan se’n van les confraresses venen els pabordes. En Ricardet i en Joan porten un carregament de flors per ornamentar el presbiteri per la festa del Remei. Sembla que aquesta any el color serà més harmonitzat. 

Al carrer, els tècnics de l’ajuntament, estan reparant els llums públics perquè aquests dies tot brilli. Hi passa en Bartomeu Carrillo, en Pere Espinet...

Cap el tard vaig a fer una caminada. A la Triassa em trobo amb una parella de ciclistes que em pregunten si sé on és la casa de turisme rural de Can Japet. Els dic que és a La Cellera (millor dit, El Pasteral) i que agafin de nou la via verda des d’on seran uns 4km fins el camí de les serps. Entretant m’arribo fins la gasolinera i, des d’allí, fins el DIA, a bon pas.

La Gisela Camarero és la portaveu de les reivindicacions estudiantils i universitàries, la PUDUP i l’he vista diverses vegades a la televisió.

divendres, 12 / octubre / 2012

Em desperto un xic més tard i segueixo la rutina habitual, encara que em cal retallar alguna coseta per acabar a l’hora prevista. I és que abans de les 9 vaig a Bonmatí fer pinya amb els professors, els pares i els regidors en l’acte reivindicatiu de l’escola a favor del català i de Catalunya. Sembla però que algú ja s’ha emportat la senyera que hi havia a l’entrada del poble.

Saludo i vaig coneixent pares i mainada. També saludo els diversos professors que ja vaig coneixent: la Nuri, en Llorenç, en Josep M...  La mainada juguen al pati i ens animem a ballar una sardana, encara que a en Joan (el pare d’en David) no li acaba de sortir la sardana que li hauria agradat. Quan comencen a servir l’esmorzar, cap a les 10 (botifarra i pa amb tomata), retorno cap a la doma.

Felicito la meva germana pel seu sant i parlem de diverses coses: del seu nét que aviat arribarà (un altre mini nebot meu), de la Roser Brugulat Pecanins (de 62a, que morí ahir a Vic), de l’Acadèmia Abat Bonito de Banyoles (la Roser era filla del seu director, el Sr. Brugulat)...

A mig matí plou una mica. No arriben ni a tres litres. En Ricardet comença a instal·lar els rams al presbiteri. Sembla que dominarà el blanc, amb algun ram de color rosa. Una opció per l’elegància.

Dino a Ca l’Elisa. Hi ha totes les taules plenes però sempre hi ha algun racó pels habituals. Hi coincideixo amb en Josep Artigas i estem una bona estona xerrant de diversos temes. 

M’assabento de la defunció, ahir, de Mn. Josep Buch Arnau. Va néixer a Bonmatí el 20 de gener del 1931. Els seus pares eren l’Enric Buch Artigas, de Can Timba de Constantins, i la Maria Arnau i Canal, de Cogolls. Eren els majordoms de Can Bonmatí i, l’Enric, feia de carter a la colònia. Va ser ordenat prevere el 1956 i va ser vicari de Malgrat de Mar, les Preses i Foixà. Posteriorment fou ecònom d’Albanyà, Lliurona i Carbonils i, el 1960, fou  destinat ecònom de Puigpardines fins el 1964 que fou nomenat rector de Vilabrlareix. Del 1971 al 2004 fou notari secretari de la Curia diocesana guanyant-se l’estima dels companys. Del 1972 al 1990 fou consiliari de la Congregació dels Dolors de Girona. Del 1997 fins el 2007 també fou rector de Camplong. Del 2007 al 2010 fou adscrit a la parròquia del Mercadal. Des del 2010 residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla on morí ahir.

Al vespre hi ha la missa de comiat de les germanes dominiques. La capella del col·legi s’omple del tot. També hi participa una volada de mainada. Acompanyen la germana Pilar i la germana Teresa la priora provincial i la secretaria provincial de la congregació. Un missa senzilla, familiar, sentida... intentant agrair  el que les germanes dominiques, des del 1820, han aportat a la vida d’aquest poble i d’aquesta parròquia.

Quan pujo cap a la doma, plou, com si fossin llàgrimes.  Arriben a caure uns cinc litres més d’aigua. De mica en mica, s’omple la pica.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Si per sant Miquel no plou, el pagès es posa de dol


dissabte, 29 / setembre / 2012

“Oh sant Miquel Arcàngel, defenseu-nos en les lluites, sigueu-nos propici contra la maldat i astúcies del diable”.  A la missa d’ahir vaig recordar el pare. Avui fa
31 anys que l’enterràvem.

Cap a quarts de nou comença a ploure. Sembla que en té ganes. Ja veurem com s’assecarà la bugada, avui.

A mig matí vaig a proveir proteïnes: Can Patalic, Ca la Loreto... M’agrada parlar amb les clientes. I algun número de la loteria per ajudar els pobres, en aquest cas, els periquitos. En un any de tanta desgràcia per l’Espanyol, potser la loteria serà favorable als pobres aficionats que es fan un tip de patir.

Cap a migdia han caigut  poc més de 20 litres i sembla que té ganes d’anar fent.  Envio a en Lluís Solà l’article per l’Alimara dedicat a les devocions als sants en el món rural, o sigui,  els sants a pagès.

Al vespre, cap a les 7, miro el pluviòmetre i s’hi recullen més de 25 litres que, sumats als recollits al migdia, vol dir que han plogut cap a 50 litres. Deo gratias.
A Bonmatí assistim 33 persones a missa, una per cada any del Senyor.

A la missa d’Anglès, unes 70 persones i tres escolans serveixen l’altar: la Jana, la Núria i en David.

diumenge, 30 / setembre / 2012

El matí es lleva amb tot de núvols trencats. No acaba de fer net, però sembla que no amenacen amb pluja.

Celebro la missa de les 9 a Anglès amb una bona volada de gent. A Sant Martí som uns 25.

A Sant Amanç, l’església s’omple de gom a gom i fins i tot hi ha gent que segueix des de l’exterior. Dóna gust.

Quan acabo la missa, l’Emili Rams explica les etapes de la restauració. Seguidament l’Aníbal (el germà de l’Esdrùbal) parla de l’evolució iconogràfica de la Creu i, en general, dels símbols cristians.

Dino a Ca l’Emília. No em puc permetre menjar arròs .

A la tarda enllesteixo el fulletó amb la vida de sant Odó de Cluny i l’envio cap a Barcelona.

dilluns, 1 / octubre / 2012

Vaig al Centre d’Atenció Primària. Em penso que tinc un terrós de sucre a la sang.. La Gemma em diu que haig de ser més estricte amb la dieta, sobretot eliminant hidrats del carboni (o sigui, pa, arròs, patates...). Em recomana menjar pa morè d’espelta, beure infusions d’aranyons i de estèvia. En Toni ve a reforçar el que em diu la Gemma i em varia un xic la medicació. I que miri de caminar més i més. Ja està dit: ja està fet.  

Amb un company, comentem la escenificació (al Teatre Goya de Barcelona) de CONVERSES SINGULARS amb la Teresa Forcades i l’Angela Volpini.

Cap a les 2 surto cap a Bellaterra. Quin embolic de carreteres. Sort que ara ja hi sé més. Un cop he aparcat al campus, faig una bona caminada per arribar a la facultat d’Història. Els edificis universitaris apleguen més de 40 mil persones (encara que no totes a la vegada, és clar). Abans m’acosto a la cafeteria a prendre un cafè i tenir així les neurones més desvetllades. Ja a classe, ens presentem els companys, tots llicenciat de fa poc: la Carla, la Mònica, en Guillem, la Sílvia, la Gemma, la Mireia, l’Oriol, la Mar (que és mallorquina), en Patxi, la Meritxell, la Miren (que és basca), la Marta, 3 Montserrat (una és la coordinadora del màster) i jo. Els dic que segurament alguns d’ells encara no havien nascut quan vaig obtenir la llicenciatura, el 1992.

La Montserrat també parla dels diversos mòdols que seguirem i ens presenta els llocs on podrem realitzar les pràctiques, d’acord amb els propis interessos: Fundació Miró, Museu de Cardedeu, Museu de Vic, Hangar, Museu del Cinema, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Centre d’Art Santa Mònica, Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Museu de Vilanova i la Geltrú... Plantejo els meus interessos i properament ja se m’indicarà on anar.

Retorno per Vic. El camí és un xic més llarg però no se’m fa tan monòton. A Vic hi faig una aturada i una breu passejada. S’ho val.

A quarts de nou arribo a la doma, aparco el cotxe i cap al pis.

Dimarts, 2 / octubre / 2012

Al matí oficio les exèquies de la Dolors. Morí a l’hospital de Palamós, on també hi morí la meva mare, ara ha fet dos anys. El fill viu a Sant Feliu i darrerament vivia amb ell.

Al migdia tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina. També hi participa el diaca, l’Ignasi. La reunió transcorre plàcida seguint els punts de l’ordre del dia: pregària (tertia), tema de formació (Constitució Domgàtica Dei Verbum sobre la transmissió de la Revelació Divina), Romiatge a Montserrat (06·10·12), prioritats pastorals diocesanes i l’Any de la Fe, presentació de candidats a arxipreste (me n’abstinc ), inici del curs de catequesi a les parròquies... 

La tertúlia que fem a l’hora de dinar ja no transcorre tan plàcidament i reacciono amb vehemència quan hi ha qui em vol convèncer perquè voti un partit determinat. I jo i a casa ja en tenim l’esquena pelada d’aquest partit que acabarà volent fer-nos creure que la manifestació del 11s la convocà i l’organitzà ell. De moment, el més fonamental d’aquell dia, es va fent el possible per diluir-ho.  I qui en vulgui saber més, que es compri un llibre.

A la tarda tinc una entrevista amb la priora provincial de les dominiques, la germana M. Isabel Andrés, i amb l’ecònoma, la germana M. Rosa.  El cert és que pinten bastos i cal replegar les religioses. I a Anglès, també ens afecta. És a dir, ras i curt, la comunitat de dominiques es dissol i les religioses deixen de residir a Anglès. El col·legi serà dirigit per la FEDAC, la fundació que gestiona les escoles de les dominiques. La germana Pilar i la germana Teresa passen a residir al convent de Salt i vindran cada setmana a Anglès (col·legi, catequesi, visita als malalts...).  

Al vespre, amb un parell de persones interessades en Caritas, tenim una reunió informal plantejant-ne la renovació i la reactivació.

dimecres, 3 / octubre / 2012

Amb els responsables de l’economia (en Ramon i en Florenci) parlem del moble que cal fer per la sagristia. El pressupost és de poc més de 3000 euros. Val a dir que els tèrmits es van ben divertir amb la calaixera vella que ara està tota de gairell i amb la majoria de calaixos sense fons. Es deuria fer els anys 40 i es va fer amb arbre. La fusta seria el menys important, però noi, quan t’adones que els tèrmits en fan alguna de les seves, ja no hi queda gairebé res. Quins uns!

Atenc al despatx. Hi ha qui ve per encomanar alguna missa, algú per reservar plaça per anar a Montserrat, algú per demanar alguna certificació... I diverses telefonades.

Per dinar faig bullir un parell de llesques de rabaquet i em faig una bona crema, amb un xic de formatge i oli d’oliva. Del rabaquet en tindré per uns quants dies i encara en queden de la llavor que em portà la Paquita. No sé si en puc menjar massa.

A la tarda també enllesteixo feina de despatx. A Bonmatí, tinc reunió amb catequistes i mares de la mainada que es vol preparar per la primera comunió. El grup és reduït però el nombre d’infants ha crescut molt lleugerament. A la doma hi ve la colla que es troben amb en Pere Pont i amb Jordi Archidona.
Al vespre, preparo un expedient per un casament que es celebra a Calders, el proper dissabte. Vindrà a assistir-los i a beneir-los en Jordi Callejón que es veu és amic dels nuvis.

Abans de pujar cap el pis parlo una estona amb en Jordi i en Pere. La situació actual és apassionant i engrescadora.  I a mi m’agrada contrastar amb diverses persones.

dijous, 4 / octubre / 2012

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Hi comunico la trista notícia de la sortida de les germanes dominiques d’Anglès. També ho comunico al Consell Parroquial.

Una persona al face i un home a la plaça de Catalunya m’han dit que m’havien sentit a la tertúlia de LA TAVERNA DE LA RAMBLA, a l’emissora La Xarxa (antigament Com Ràdio). Una neboda em diu que una companya de feina també m’ha sentit. No crec que hagin estat moltes persones més.

Passo per l’agrobotiga Santa Bàrbara (al carrer de la Indústria) perquè m’informin del valor nutritiu del rabaquet. Em comenten que la carbassa conté un 90 % d'aigua, molt poques calories, sí hidrats de carboni i molta fibra, quantitats elevades de vitamines i minerals. Ajuda a regular l'equilibri del sucre en la sang i beneficia el pàncrees, per tant també es bo consumir-ne en casos de diabetis i hipoglucèmia.

divendres, 5 / octubre / 2012

A cap hora em desvetllen els xiulets de l’arribada dels missatges dels meus nebots al whatsapp. I abans de les 6, vinga, cap a posar els carrers.

Cap a les 11 surto per visitar els ancians de Bonmatí. A l’hort de la rectoria, els de can Caparrós hi estant eliminant les erugues de les cols. M’obsequien amb una bossa de mongetes tendres (d’aquella varietat amb la pell amb taques vermelloses). També m’obsequien amb una bossa d’aranyons. Em comenten que Mn. Àngel Pla els ha visitat i ha visitat algú més del poble.  

Tot caminant, sense torbar-me massa, i saludant a la gent amb qui em trobo, vaig visitant la desena d’ancians de Bonmatí.  Alguns els trobo més reviscolats, altres més atuïts. També hi ha qui em comenta que va caure i em mostra la cara ben morada.

Dino aviat: mongetes tendres, un parell de patatones, tonyina, un parell de mandarines i infusió d’aranyons i estèvia .

A la tarda ve el grup de nois i noies que volen preparar-se per la confirmació, pel novembre. Amb l’Alfred decideixen fer les trobades el dilluns a la tarda. També ve un grup de nens i nenes del segon any de catequesi. I bé.
En Lluís Cornellà em porta unes quantes fotografies de l’aplec de Sant Amanç.
Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra venen a fer una repassada a l’església i a preparar lots de menjar per repartir a les famílies ateses per Caritas.

Quan torno de la missa a les dominiques i tanco l’església, m’apareix davant meu, i gairebé de sorpresa, un rodamón. Es diu Miguel Àngel i es asturià. Em diu que és un pelegrí que va cap a Sant Jaume de Galícia i em demana que li segelli la carta de pelegrí. Veig que ha rodat per tot Europa i fins i tot porta un aval del Vaticà on ha visitat la tomba de sant Pere. També li dono alguna cosa perquè pugui menjar calent, encara que no m’ho demanava. Em demana on pot passar la nit sense que es mulli si de cas plou. L’oriento que vagi sota les voltes del carrer d’Avall. I que Déu t’acompanyi en el teu camí.