dimecres, 23 de juny del 2021

 Aquest dimarts 22 de juny del 2021, els capellans dels arxiprestats de l'Alt Maresme i del Tordera, celebràrem l'acabament del curs amb una sortida conjunta a Tarragona. Hi participàrem en Joan Soler, en Pròsper Lare, l'Edwin Paul Arulanandu, en Felip Hereu, l'Ignasi Forcano, en Pere Bellvert, en Cinto Busquet, en Salvador Graa, en Salvador Juanola, l'Enric Roura, en Josep Perich, en Josep Casellas i jo mateix. L'anada vaig fer-la en el cotxe d'en Felip, amb en Casellas i en Juanola.  A les 12 del migdia iniciàrem la visita a la catedral metropolitana on ens va fer de guia en Juanjo Cuartielles, el sagristà. Quan estàvem acabant la visita, va venir a trobar-nos l'arquebisbe i company nostre Dr. Joan Planellas. Abans de sortir de la catedral fèrem una breu pregària a la capella del Santíssim i, tot seguit, ens traslladàrem al palau arquebisbal i, d'allí, pel camí de ronda de la muralla romana, ens traslladàrem a la casa sacerdotal on forem obsequiats amb el dinar per par de l'arquebisbe. A la tarda, després de visitar la capella romànica que commemora la visita de l'apòstol sant Pau a Tarraco, ens acomiadàrem de l'arquebiste. Tot seguit, tot passejant, anàrem al balcó del Mediterrani i, a una terrasa de la rambla, férem un café i una estona de tertúlia. En el cotxe de l'Enric, juntament amb en Perich i en Gras, retornàrem cap a casa. Jo hi arribava cap a les 8 del vespre. 

M'ha semblat oportú, com a mostra d'agraïment a l'arquebisbe, publicar el següent article que em van publicar a la REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ (n. 65, juny 2019, pp. 83-85). 


MN. JOAN PLANELLAS I BARNOSELL:

un baix empordanès a la seu metropolitana de Tarragona.

Darrerament el municipi de Verges ha aparegut sovint als mitjans de comunicació per diverses raons. I la Revista del Baix Empordà no pot deixar de banda una d’aquestes. El dissabte 4 de maig el bisbe de Girona comunicava que Mn. Joan Planellas i Barnosell havia estat nomenat arquebisbe de la seu metropolitana de Tarragona. I és que Mn. Joan és de Verges.

Recorregut biogràfic

De fet va néixer a Girona el 7 de novembre de 1955 i fou batejat a l’església del Mercadal, com ens passà a d’altres. Els seus pares, en Martí i la Rosa, vivien a prop de la Creu de Terme o Padró del poble, al sector de de tramuntana. Eren pagesos de soca-rel, bons cristians i bons col·laboradors de les activitats parroquials: en Martí, havia actuat reiteradament a la processó de Verges fent el paper de Jesús (fet que li comportà que fos conegut com en “Déu”); la Rosa , en diverses tasques parroquials, especialment endreçant l’església. La germana d’en Joan és la Maria, actualment professora de secundària al Col·legi Sant Gabriel de Torroella de Montgrí. 

Els primers estudis els va fer l’escola de Verges i freqüentà a la parròquia on conegué Mn. Josep Viñals Vilà (rector de Verges fins el 1971) qui li proposà anar a estudiar al Seminari de Girona on ingressà per realitzar-hi el batxillerat i, posteriorment, els estudis de teologia que finalitzà de forma brillant el juny de 1979, amb 23 anys.

El curs següent l’inicià a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma on es llicencià en teologia dogmàtica el 1981. Quan retornà a la diòcesi fou destinat a la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles per col·laborar amb Mn. Pere Font Bosch i Mn. Benet Galí Johera. El 26 d’abril de 1981 fou ordenat diaca a l’església de Verges i el 28 de març de 1982, seria ordenat prevere a Santa Maria dels Turers de Banyoles on hi restaria de coadjutor o vicari fins que fou destinat a Sevilla per fer-hi el servei militar.

A la tardor del 1984 fou destinat vicari a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell per ajudar l’aleshores rector Mn. Josep Oriol Clos i, a partir del 1985, amb el nou rector Mn. Josep Quer Fusté. El 1988 fou destinat vicari de la parròquia de Sant Narcís de Girona d’on era rector Mn. Pere Carreras Caballé.

Entretant també iniciava les responsabilitats acadèmiques. El setembre del 1985 entraria com a professor i secretari d’estudis del Seminari Diocesà i, el 1989, era nomenat director de l’Institut de Teologia de Girona, d’on també en seria professor.

L’estiu del 1990 deixava la parròquia de Sant Narcís per esdevenir Administrador Parroquial de Gaserans, Grions i Massanes i, el setembre del 1991, deixava la Selva per ser destinat rector de Cabanelles, Espinavessa, Lladó, Navata, Sant Martí Saserres, Taravaus i Vilademires i de l’Estela. Com a rector de Navata es relacionà amb el P. Joaquim Vallmajó (i amb la seva família) de qui en guarda un gran record. A Navata, Mn. Joan li pertocaria oficiar les exèquies del P. Vallmajó fou assassinat a Rwanda el 1994.

A més de continuar en els anteriors càrrecs al Seminari i de director i professor de l’Institut de Teologia, l’octubre del 1993 assumiria el càrrec d’administrador del Seminari diocesà i, el 1996, el de Rector del Seminari Diocesà (fins el 2002). L’octubre 1996 l’Institut de Teologia es transforma i remodela en Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i Mn. Joan en serà professor i director.

L’estiu del 1997 Mn. Joan deixà les responsabilitats parroquials anteriors en ser destinat rector de Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori i Vilamacolum, a la part meridional de l’Alt Empordà. A la tardor del 1999, seria nomenat rector de Jafre i Garrigoles, ja al Baix Empordà.

Durant el curs 2003 al 2004, a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, Mn. Joan es va doctorar en Teologia Dogmàtica i, el desembre del 2004,  publicà la seva tesi doctoral que porta per títol: “La recepció del Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols”.

El setembre del 2004 seria nomenat membre de la Comissió Diocesana per a la instauració del diaconat Permanent i Agents de Pastoral i també consiliari del Col·legi “Prats de la Carrera” de Palafrugell.

El mateix setembre fou designat coordinador de l’agrupació formada per les parròquies  d’Albons, Canet de Verges, Colomers, Foixà, Fonolleres, Garrigoles, Gaüses, Jafre, Marenyà, Parlavà, Rupià, La Sala, Sant Llorenç de les Arenes, La Tallada d’Empordà, Ultramort, Valldevià, Verges i Vilopriu (essent ja rector d’algunes d’elles). La tardor del 2012 novament serà nomenat coordinador de l’agrupació de les parròquies baix empordaneses esmentades.

L’agost del 2005 és designat rector de Colomers, Gaüses i Vilopriu i Valldevià i, l’estiu del 2011,  ho serà de Foixà, Rupià i La Sala i, a partir de l’estiu del 2013, de La Tallada d’Empordà i Marenyà.

El novembre 2005, elegit pels companys preveres, entra a formar part del Consell Presbiteral Diocesà. De nou entrarà a formar part del Consell Presbiteral el 2013, aquesta vegada per designació episcopal, confiança que se li renovarà en la constitució del Consell Presbiteral del 2016. El gener del 2008 rep el nomenament de canonge del capítol de la Catedral de Girona.

Professor d’eclesiologia de la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona, a partir de la tardor del 2012 esdevé professor no estable de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. El 2013 publicà l’estudi “L’Església dels pobres en el Concili Vaticà II”. El 2010 fou nomenat vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya i, el setembre del 2015,  el nomenament de Degà, a proposta dels companys professors.

A més de les dues publicacions esmentades, des del 2014 ha format part de l’equip director i promotor de la revista digital adreçada als preveres El Bon Pastor (amb 110 números publicats) i director de la Revista Catalana de Teologia des del 2008.

Finalment, el migdia del dissabte 4 de maig d’aquest 2019, tots els companys rebíem l’agradable notícia que el papa Francesc l’havia escollit per ser l’arquebisbe primat de la seu metropolitana de

Tarragona on, a la seva catedral, haurà rebut l’ordenació episcopal i presa de possessió aquest 8 de juny. 

Trets significatius

Després d’aquest recorregut curricular a partir del que fou elaborat  i compartit per  Mn. Benet Galí, què cal destacar de Mn. Joan Planellas?.

Estudiós, organitzat, treballador, bon company, de bon tracte i ben relacionat amb els companys capellans havent col·laborat pastoralment amb una bona colla d’ells de tarannà ben divers:  Mn. Pere Font (a. C. s.) , Mn. Benet Galí, Mn. Josep Oriol (a. C. s.), Mn. Josep Quer, Mn. Pere Carreras, Mn. Joan Busquets (a. C. s.), Mn. Joan Boadas... Com també amb els diversos bisbes que s’han succeït a la seu gironina, especialment Mons. Jaume Camprodon, però també amb Mons. Carles Soler i amb l’actual, Mons. Francesc Pardo. També hi ha els companys amb qui s’ha relacionat a nivell acadèmic, a la Pontifícia Universitat Gregoriana, en els claustres del Institut de Ciències Religioses de Girona com a la Facultat de Teologia de Catalunya.

El Diari de Girona, en l’edició del diumenge 5 de maig, recollia diverses reaccions. Mn. Miquel Àngel Ferrés, rector de Sant Pere de Figueres i company de seminari de Planellas, en declaracions al Diari de Girona, considera que el seu nomenament serà satisfactori perquè hi havia la possibilitat de nomenar algú que no fos comprensible “amb la nostra realitat de país i això ara amb en Joan queda assegurat”. Per Mn. Miquel Àngel, “Planellas té un perfil “idoni” perquè és un “teòleg amb sentit pastoral” perquè a més ha estat en parròquies petites i sap perfectament quina és la realitat de l’Església catalana. Mn. Miquel Calsina, rector de diverses parròquies de l’Arxiprestat del Montgrí – La Bisbal igual que Planellas, considera que el nou arquebisbe és una molt bona elecció perquè coneix perfectament l’Església catalana, ja que ha estat responsable d diverses parròquies i també degà de la Facultat de Geologia de Catalunya . Mn. Calsina considera el nomenament “una gran notícia per la diòcesi, i assenyala que Mn. Planellas té un perfil molt proper al del papa Francesc, definint-lo també com una persona “molt propera” i com un destacat teòleg de l’Església catalana. 

És un bon coneixedor i servidor de les parròquies, especialment les rurals: al Pla de l’Estany, a l’Alt Empordà, a la Selva, al Gironès, al Baix Empordà. I és molt de valorar el fet que, tot i les diverses responsabilitats acadèmiques i diocesanes, mai ha volgut abandonar el treball a les parròquies, deixant en totes elles un bon record i una bona petjada. En declaracions al Diari de Girona, l’alcalde de Colomers, Josep López, es felicitava pel seu nomenament destacant que Mn. Planellas ha demostrar tenir una “gran vàlua”, no nomes en la seva dedicació als feligresos sinó també amb el seu compromís amb altres activitats del poble, tot desitjant-li els millors “èxits” en el seu nou càrrec episcopal. No és doncs estrany que en David Céspedes i la Laura Fanals, al recull de reaccions que es publicaren al Diari de Girona, afirmin que “En alguns àmbits s’interpreta com un nou pas en l’obertura de l’església que pretén el papa Francesc, ja que es tracta d’un perfil molt propera a les actuals tesis vaticanes”.

 Val a dir que també se li ha encomanat alguna missió espinosa com la de resoldre el conflicte relacionat amb  l’organització anomenada Seminari Poble de Déu.

Les entrevistes i els articles que s’han publicat a diversos mitjans de comunicació (El Punt AVUI, Diari de Girona, L’ARA, Vida Nueva... ) remarquen l’encert de l’elecció que ha omplert de satisfacció el clergat gironí i el tarragoní. I algunes crítiques que se li han adreçat des d’algun sector únicament ajuden a donar més rellevància al perfil de Mn. Joan. 

Segur que el recés i el record de l’ara renovat santuari de la Mare de Déu de la Font Santa de Jafre li donarà força en la seva nova etapa i en la seva tasca pastoral.

 

dissabte, 19 de juny del 2021

 L'article que presento aquí ha estat publicat al darrer número de EL SENYAL,  la revista de la Diòcesi de Girona (n. 212, abril - maig 2021), a la pàgina 15 s'hi ha publicat aquest article que se m'encomanà: 

SANTORAL: SUSPÉS EN PARITAT DE GÈNERE

Martirià Brugada i Clotas

 

Tots sabem que a la societat s’està maldant per assolir la paritat de gènere i veiem com s’estan assolint algunes fites significatives, si bé encara queda lluny un nivell acceptable. I si bé a la societat queda molta feina per fer, a nivell d’organització eclesial encara es queda més lluny: cert que no podem obviar alguns resultats assolits darrerament a nivell de secretariats (en alguna conferència episcopal, en el sínode de bisbes...), a les cúries episcopals, a les parròquies, als ministeris laïcals... Unes fites impensables fa 50 anys.

 

Hi ha, però, un dèficit important a esmentar i a esmenar, fruit d’una llarga història, que fa referència al santoral: els sants i santes venerats per l’Església.

 

Cert que, si observem el llarg llistat reconegut de sants i santes venerats arreu (i que supera  20 mil noms, individuals o en grups), ens acostaríem a una certa paritat. Amb tot, la majoria d’aquests sants i santes ens resulten del tot desconeguts i ens queden molt lluny, en tots sentits.

 

Més enllà del gran llistat o cànon de sants, anem a observar altres agrupacions que ens queden més properes. En primer lloc el santoral que es commemora a Catalunya i que recull el Missal Romà. Hi trobem un llistat d’uns 310 sants i santes (més o menys populars, segons cada comarca). D’aquest conjunt 26 són celebracions dedicades a la Mare de Déu i una cinquantena escassa dedicats a santes. És a dir, únicament una quarta part del santoral (amb la Mare de Déu) evoca models i protectors femenins.

 

Semblantment passa amb els titulars de les 381 parròquies del bisbat de Girona. Mentre en trobem 80 dedicades a la Verge Maria (o alguna de les seves advocacions), únicament 33 són dedicades a diverses santes, la majoria màrtirs dels primers segles ( Àgata , Agnès, Anna , Cecília , Coloma 5, Cristina, Eugènia, Eulàlia, Margarida, Seculina , Teresa) i algunes aparellades amb sants barons (Iscle i Victòria, Julià i Basilissa, Quirze i Julita).   

 

Semblantment passa amb les gairebé 500 ermites i santuaris del bisbat de Girona. Mentre un centenar són dedicades a la Mare de Déu (en diverses advocacions), se’n  troben únicament 44 dedicades a diverses santes (Afra, Brígida, Càndia, Caterina, Cecília, Cristina, Elena, Eugènia, Fe, Llúcia,  Magdalena -la que més-, Margarida, Quitèria, Susanna ).

 

Finalment aporto un darrer element que ratifica aquesta marginació significativa en la veneració de les santes: la lletania dels sants (tal com es preveu al ritual d’ordes sagrats, al ritual dedicació d’una església, a la Vetlla Pasqual...) on són invocats 26 sants, encapçalats per Santa Maria i esmentant únicament 6 santes.  

 

Tenim feina a fer i algunes fites podem assolir.