divendres, 29 / juliol / 2016
Al matí ve en Toni i tres homes més de la
seva panda, a més del camoner, a descarregar les pedres que han extret de la
capella del col·legi de les dominiques. La peça més important és l’altar, un
bloc d’una sola peça que fa 100cm d’amplada frontal, 80cm de profunditat i 90cm
d’alçada. En Toni em diu que segurament pesa més de 2 tones. Només veient com
descarreguen els blocs, ja suo.
De fet, l’altar resulta un xic petit per ser
l’altar major de l’església de Sant Miquel, però ja tenim pensat com
solucionar-ho. Ara caldrà demanar a l’Anníbal Climent faci un bon projecte i, a
més, buscar com financiar-ho.
Dinem a Can Rajolet de Vilanna. A més d’en
Ramon, en Jordi i jo, ens hi acompanyen en Pere Domènech i l’Emili Bohigas. La
sobretaula és més animada i ens posem al dia de la situació del bisbat. De tant
en tant va bé que vinguin altres companys a compartir la taula: una dinàmica
que anirem repetint periòdicament.
Quan
acabem el dinar anem a l’església de Bonmatí. Resulta que l’Emili Bohigas va
dissenyar l’armari de la sagristia i també les lleixes del despatx parroquial,
on ell mateix va tallar-hi els davants dels calaixos. També va tallar el calze
que utilitzo per celebrar la missa i va fer unes rajoles amb la Immaculada que
hi ha a l’entrada de l’església. Tot un artista.
A la missa del capvespre sembla hi participa
algú més. La dediquem a pregar per la situació de violència en ocasió de
l’assassinat de Mn. Jacques Hamel a la Normandia.
Quan estem a punt de començar la missa,
arriba en Pere Carreras. La Conxita, la Maria i la Dolors que el coneixen bé,
el saluden efusivament. En Pere ens confessa que ha celebrat la missa en
memòria de la seva germana que morí fa un any.
Quan acabem la missa, estem una estona
contemplant com el sol que traspassa la rosassa embolcalla de llum i de color
el cambril de la Mare de Déu. La Maria en fa unes quantes fotografies.
dissabte, 30 / juliol / 2016
Avui és el dia dels sants Abdon i Senèn,
també anomenats simpàticament sant Nin i sant Non. Els del Terme de Banyoles
els tenim per patrons i hi tenim devoció.
Al matí oficio les exèquies d’en Joan Palou (91). Fa un parell de mesos també morí
el seu germà.
Al migdia oficio el bateig d’en Biel Font
Nadal, un autèntic belluguet.
El termòmetre indica que, a Anglès, arribem a
uns 38º. Renoi! No sé qui havia dit que aquest any l’estiu no faria gaire calor
i no seria gaire solejat.
Em comuniquen la mort de la Carme Arxer (101
anys), la mare de Mn. Joan Naspleda. Al cel sia!
A la tarda em comuniquen la mort d’en Josep
Castañer (92 anys). Amb aquestes calors la pobre gent gran s’ho passen malament
.
A la missa anticipada d’Anglès, convido els
assistents a admirar com la claror del sol que es filtra per la rosassa
encercla el cambril i la imatge de la Mare de Déu. És poc desprès d’un quart de
nou, quan estic predicant. Val a dir que és un fenomen ben simpàtic.
diumenge, 31 / juliol / 2016
Celebro les misses del matí. Acabo aviat i
puc anar a can Rieradevall a visitar la Carme.
Vaig a dinar a Can Tarrés. Veig els arbres de
la plaça Catalunya tots embolicats amb embolcalls de llana de coloraires, una
moda que s’ha estès per molts pobles. Espero que ningú faci una bertranada i
els espatlli.
A can Gubau hi fan reformes. Espero que
continuï i ressorgeixi com una cafeteria ben agradable.
M’assabento que, al tram del riu Ter que va
de La Cellera a Anglès, hi ha un dels vedats de pesca de truita més importants
d’Europa i que hi ve gent d’arreu a practicar-hi aquesta modalitat de
pesca.
dilluns, 1 / agost / 2016
Celebro la missa al matí. És sant Feliu.
A la tarda vaig cap a Banyoles. Celebro la
missa a Santa Maria dels Turers amb Mn. Ramon. En Carles Dilmé hi fa d’
”escolà”. La missa és pels difunts del Terme i de la Confraria dels sants Abdó
i Senén. Hi participen unes 70 persones. En Pere Frigolé, un dels meus primers
mestres de cant i de música, fa sonar l’orgue. I el cor parroquial canta els
goigs dels sants. Entre els difunts hi faig especial memòria del meu cunyat
Joan.
Quan acabem la missa venen a saludar-nos en
Miquel Noguer (l’alcalde) i l’Albert Tubert (regidor i antic veí del Terme).
També saludo els altres pabordes.
M’arribo a can Teixidor a sopar una mica.
Faig el camí de retorn ja ben fosc i arribo a Anglès a quarts d’onze.
dimarts, 2 / agost / 2016
Seria dia de pujar al santuari de la Mare de
Déu dels Àngels. Em limito a voltar la seva muntanya i a saludar la Mare de Déu
des de baix de les Gavarres.
Vaig a visitar a la tieta de can Pons. Està
atuïda, tot i que a la revisió que li han fet, l’han trobada bé.
Dino amb la Maria. Estic una estona parlant
amb l’Enric. I quan acabo saludo en Joan i en Pepe.
M’arribo fins a casa de l’Enriqueta. Encara
no hi havia estat mai.
Al vespre celebro la missa en honor de la
Mare de Déu dels Àngels.
Després de la missa venen en Jordi i la Carme
a preparar el seu casament. Ella és de Balaguer i li parlo d’una cosina de la
meva mare que hi vivia.
dimecres, 3 / agost / 2016
Celebro la missa al matí. M’agrada fer-ho al
matí.
Dino a la galeria, amb la persiana mig alçada
i l’aire condicionat que refresqui un xic. Prefereixo mirar cap a Santa Bàrbara
i Bellveí que no pas mirar les notícies.
En Manel em porta restaurat l’escó que em va
regalar en Fonsu de Sant Martí Sapresa, quan morí la seva mare, la Maria de cal
Fuster Vell. De moment el col·loca a la sagristia. Ara falta una llar. Però,
ara a l’estiu, tampoc cal.
Al migdia baixo a la barberia, a can Boix,
perquè em retallin un xic els cabells. Amb la calor, tot fa nosa.
A la tarda vaig cap a Olot. Abans m’aturo a
Amer per aclarir deutes amb els autocars Giralt.
A Olot aparco vora el Fluvià. Quan arribo al
santuari del Tura, em reben les persones que cuiden de l’església. També ve a
saludar-me Mn. Enric Bahí, el capellà del santuari. Diu que arriba de Platja d’Aro.
Sembla que no l’han pas fet córrer, malgrat l’esverament qui hi hagué anit. Tot
va quedar en un ensurt provocat inconscientment per una colla de ximplets.
Celebro la missa de l’aniversari de la mort d’en
Xavier Carbonell http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014833.xml .
Hi participen la Rosa (la seva muller), en Jaume i l’Assumpta, la germana i el
marit, l’Elvira (mare de la Rosa). Hi faig un xic d’homilia i cantem quatre
cants senzills. Al final, els goigs.
Quan acabo em venen a saludar la Maribé i la
seva germana, la M. José, que eren les cuineres quan era vicari de Les Fonts i
anàvem de colònies (Els Arcs i Sant Pau de Seguries). També em saluda l’Anna
Verdaguer, que era una de les monitores i ara ajuda les parròquies fent de
catequista. Abans de sortir, haig d’atendre i confessar un noi.
Amb la Rosa, les seves amigues la Carme i la
Michèle Vert-Nibet ,
l’Assumpta i en Jaume, anem a la plaça Major a prendre una cervesa i a
cruspir-nos alguna cosa (jo, una pizza d’escalivada i formatge amb pa torrat). El
noi que ens serveix em pregunta si sóc de Perpinyà o de la Catalunya Nord . Es
veu que el meu accent del català li sona de per allà. De fet la que ho és, és
la Michèle i li fa gràcia que se’m pregunti a mi.
Quan acabem, m’acompanyen fins a la vora del
Fluvià a recollir el cotxe. Cap a les onze arribo a la doma.
dijous, 4 / agost / 2016
Aquest matí he acabat el quadern 49 de les
meves notes diàries. N’omplo sencer cada mig any, aproximadament. I per tant,
vol dir que fa uns 25 anys que deixo constància cada dia del que faig. Els primers
anys van ser molt irregulars. Ho vaig
començar a fer el 1983, quan m’estava a Olot. Ho vaig deixar de fer a Calella
però el vaig re emprendre quan estava a Sant Jordi, tot i de forma intermitent.
A partir del 2001, a Palafrugell, ja no
ho he deixat més. No sé si finalment servirà de res, però de moment em serveix
per reflexionar sobre la meva vida. Més endavant, ja ho veurem.
Entre les notes del quaderns i les que
recullo al DIARI DEL CAPELLÀ, no sé si algú m’hi ajudés potser es podria fer
una mena de DIARI DE RECTOR DE POBLE, encara que ja sé que no arribaria a l’alçada
del que va escriure George Bernanos. Ja m’aniria bé trobar algun negre que m’ajudés
en el que tinc entre mans.
En altres moments ja he dit que altres
novel·les sobre capellans m’han servit d’inspiració, tot i que no els arribo a
la sola de la sabata: la de Miguel de Unamuno, San Manuel Bueno, Mártir; la de Raimon
Casellas, Sots feréstecs; la d’en Josep Roig i Raventós, Montnegre; la d’en
Miquel M. Gibert, la Victòria de la Creu; la d’en Joan Daniel Bezonoff, Les
amnèsies de Déu... Mn. Salvador Nonell
va escriure unes voluminoses memòries titulades Quaranta anys de Senyor Rector
Rural. Però, per molta informació interessant que aporta, és infumable.
De fet, jo, el que intento és mostrar el dia
dia d’un vulgar capellà, que no en té res de sant, ni de savi. Veurem com anirà
evolucionant tot plegat.
Disposo d’un xic de tranquil·litat i puc
treballar en la redacció d’un dels capítols de la tesi. Uf, no arribo ni a 10
pàgines. Però, renoi, és el capítol dels aclariments previs i ho haig de raonar
tot: què és un bisbat, què és una parròquia, què és el Butlletí del Bisbat, què
és l’Annualis Ordo... Però a mesura que va fluint la redacció, un va quedant
descansat.
També preparo la informació per redactar un
parell d’articles: un sobre Mn. Joan Ferrando Roig i l’altre sobre Mn. Josep M.
Marquès.
Al migdia vaig a una oficina bancària a pagar
el cotxe nou. Serà un CADDY TRENDLINE. Així quedarà clar que sóc un rector de pagès. És un xic més alt que el que
tinc ara, de la mateixa amplada / llargada, i de més capacitat. I si no em va
prou bé, d’aquí a 10 anys ja el canviaré (que són els anys que té l’actual,
també Volkswagen, un Golf, el cotxe dels fantasmes.
divendres, 5 / agost / 2016
Al matí visito els ancians impedits de
Bonmatí. Algú em comenta que, aquesta diada, anaven caminant fins el santuari
de Santa Afra on s’hi feia un aplec. També hi ha que em comenta que, a l’estiu,
anaven a banyar-se al Ter.
Quan he acabat la ronda, m’arribo fins a
l’església de Constantins per fer-hi una comprovació. No puc entrar a la de
Calders perquè no hi ha la Matilde i m’he deixat la clau. També passo per
l’església de Sant Julià on em trobo amb en Jordi que viu a la rectoria i ha
pujat a dinar.
A Anglès recullo en Jordi de Bescanó i, a La Cellera, hi recullo en Ramon. Anem a
dinar a la Masia d’Amer on ens a hi espera en Jesús. El dinar té una bona sobretaula
encara que alguna vegada es vulgui sofisticar massa.
A la tarda feinejo pel meu escriptori. I, al
vespre, celebro la missa en honor de la Mare de Déu en ocasió de l’aniversari
de la inauguració de la basílica de Santa Maria la Major.