diumenge, 28 d’agost del 2016

qui dies passa, anys empeny


dissabte, 20 / agost / 2016

L’Oriol em comunica la mort del compositor Emili Juanals i Roqué . L’havia conegut i tractat mentre vaig estar a Palafrugell. Li vaig suggerir la composició de LA SARDANA DE L’ALCALDE, que s’interpreta a la sortida de l’ofici de la festa de santa Margarita (20 de juliol), com també la composició de la sardana SANT SEBASTIÀ DE LA GUARDA, que em dedicà.

Al migdia beneeixo el casament de l’Alba i d’en Gabriel. Hi ha bon ambient i respecte. A la sortida, en Joan li toca escombrar l'escampadissa de grans d'arròs i de paperets de confeti. 

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí (a la capella de la Colònia) i a Anglès.


diumenge, 21 / agost / 2016

Celebro les misses d’Anglès i de Sant Martí. Visito la Carme.

A la tarda treballo al meu escriptori.


dilluns, 22 / agost / 2016

Abans de la missa, la Joana fa una escombrada al cancell de l’església, encara ple de grans d’arròs i de confeti del casament de dissabte. 

En Josep ve a reparar els endolls de la galeria. S’haurien espatllat amb la humitat de la rentadora.

En Joan ve a cuidar l’hort una estona. Les tomateres es van un tip de produir. També lleven molt mongeteres, les albergínies, els carbassons... I ja es pot treure alguna llimona.

La Cris i la Consol venen a arreglar un xic les flors que van deixar el casament. Ja n’hi ha de musties.  

Vaig a dinar a can Tarrés.

A la tarda treballo a l’escriptori: calendari de les reunions del Consell, carta als pares de la catequesi, articles parlant d’en Josep M. Marquès  i d’en Joan Ferrando, programa de les classes que començo d’aquí dues setmanes...

M’assabento de la mort d’en Narcís Jordi Aragó. Expresso el meu condol al seu nebot, en Lluís Medir.  


dimarts, 23 / agost / 2016

Celebro la missa al matí. A partir de la setmana vinent ho farem cada dia. Aprofito molt millor el dia.

Ve en Jordi Planas per parlar de l’Agenda Llatinoamericana. A veure si serà possible fer-ne la presentació a Anglès. També parlem d’altres temes que ens interessen als dos.


dimecres, 24 / agost / 2016

Al matí atenc alguna visita al despatx.

En Ramon ve a comptar la menudalla i a posar els comptes en ordre.

Vaig a Banyoles. Passo per l’Ajuntament a fer-hi una gestió. Dino a Can Teixidor. A la tarda vaig a comprar un xic. Tinc somatitzat que el dimecres, dia de Mercuri, és el dia de fer compres.


dijous, 25 / agost / 2016

Vaig cap al Baix Empordà. Visito la Montse, en Joan i la Maria. També visito la Pilar, en Joan i la Roser i m’hi trobo els néts, que són mig feligresos de Sant Martí. El tema recurrent és el canvi de rector.

Dino amb la Maria i la Rosa. Suo com un desesperat: sembla que m’hagin tirat un cubell d’aigua damunt la camisa.  

A la tarda visito la tieta de can Pons. Està força atuïda.

Al vespre celebro la missa a Anglès.


divendres, 26 / agost / 2016

En Joan arregla les flors de l’església.

Baixo al poble a fer un parell de gestions.

Ens trobem per dinar en Jordi i jo. Anem a La Barca de Bescanó. En Ramon està fent exercicis a Raïmat. En Jesús té hostes.

Tinc un dia tranquil. Preparo les celebracions del cap de setmana i el full de cants del setembre.


diumenge, 21 d’agost del 2016

Complirem tots la promesa: vós, porteu-nos cap al cel!

dissabte, 13 / agost / 2016

Dino a Banyoles.  A la taula, estic situat entre els mini nebots i els nebots i, al meu davant, en Josep i la Carme. Celebrem la festa major d’estiu amb una bona arrossada que ha preparat en Tiri. I per molts anys!

A la tarda celebro la missa anticipada a la capella de la colònia Bonmatí. Hi tenim un record per en Joan que morí fa una setmana.

I al vespre, celebro la missa a Anglès. Ara venerem la imatge de la Mare de Déu del Remei a les misses del segon diumenge. Aquesta vegada he baixat la imatge del cambril i l’he situada a peu pla perquè tothom s’hi pugui apropar més fàcilment. Sembla que als feligresos els hi agrada. Costa saber-ho.

diumenge,  14 / agost / 2016

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí Sapresa. A Sant Martí em fan adonar que algú ha intentat enfilar-se al teulat i li han seguit un parell de teules i la cornisa de sota. No sé que pretenien: pujar el campanar per les campanes? Ho tenien malament ja que queden a la part interior del teulat i, encara, les obertures del campanar queden molt per damunt del teulat. Potser volien accedir a l’església? Des del teulat no hi ha cap obertura que doni al interior de l’església i si ho volien fer-ho pujant al campanar, també ho tenien difícil d’entrar-hi i, a més, per la part interior hi ha encara dues portes que, òbviament, es tanquen per dintre amb furriac. O potser volien pujar a la part alta del campanar on hi voleia una senyera?... qui lo sa.

Dino a Can Tarrés. I a la tarda, llegeixo i descanso.

Al vespre celebro la missa anticipada de la Mare de Déu d’Agost. Sembla que a tothom li va bé que baixi la imatge de la Mare de Déu per ser venerada a peu pla. S’estalvien els escalons i una escala un xic dreta.


dilluns, 15 / agost / 2016

És l’Assumpció de la Mare de Déu i celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. La participació és poc menys com la d’un diumenge. A les 12 celebro la missa a Bonmatí.

Amb en Ramon, la Montse i una cosina seva, dinem a la Codina de Susqueda. Hi ha tot de gent coneguda. Alguns no es limiten a saludar sinó que venen a fer la tertúlia a la nostra taula. Una de les persones que saludem és la Cèlia, professora de dret a la UAB i vinculada a la Comunitat de Sant Egidi.

Parlant de les dues teules que vaig trobar trencades a Sant Martí Sapresa, en Ramon comenta el que passa a l’església de La Cellera, ja fa uns anys.  Es veu que, mentre les dones feien la neteja de l’església, un galifardeu s’amagà a l’habitació de les escombres. El cert és que, quan va quedar l’església buida, aquell individu  no podia sortir del seu amagatall si no era pujant per l’escala de les golfes. Després intentà fer un orifici a la volta de la nau, però per l’alçada, era impossible baixar si no era esgalabrant-se. També ho provà des del cor... i res.

Al capvespre, quan en Ramon arribà a l’església per celebrar-hi la missa, s’adonà que hi havia runa enmig de l’església. Sense sospitar res, únicament pensant que era un despreniment, va demanar a una senyora si podia ajudar-lo a netejar l’església. I quan aquesta persona obrí l’habitació de les escombres, es trobà amb el fantasma que havia retornat allà.  Els crits de la dona foren tan monumentals que se n’assabentà tot el poble. Uns homes van córrer i van poder reduir el galifardeu fins que arribaren els mossos que ja el coneixien bé.   

Pitjor va ser aquell que se m’amagà al confessionari i, quan jo sortia de l’església, vaig sentir una fressa estranya que em va fer sospitar. Però, el temps de girar-me i fer uns passos enrere, ja em vaig trobar aquell home, fort i valent, que m’agafà per la camisa exigint-me que li lliurés els donatius. Van ser tan forts els crits que vaig fer que es sentiren des de l’exterior i ell encara fuig. Era al migdia, quan la gent anava a dinar, i algú que vingué, em digué que jo tenia la cara més blanca que la cera.  

Dimarts, 16 / agost / 2016

Al matí treballo un xic pel meu escriptori. Telefono a la meva tia Maria per felicitar-la. Estem una estona parlant. Amb 97 anys està ben eixerida.

A la tarda vaig cap a Arenys de Mar. Són uns 60 km i hi estic una hora. Deixo el cotxe aparcat al començament de la riera i baixo cap a l’església.

Hi ha molt moviment. M’adono que la festa de sant Roc és molt popular a la ciutat. A la sagristia em trobo amb Mn. Pepe. Em saluden en Maimí (el d’Arenys, clar) que portarà els cants de la celebració i l’Eudald Prat, que és el president del Consell Parroquial. També hi ha altra gent.

Quan arriba Mn. Elies Ferrer ens revestim amb els ornaments per la missa. Veig que la celebració serà solemne.

I sortim al presbiteri quan entren l’alcaldessa,els regidors, els macips, les recaptadores i els gegants. I l’església queda plena de gom a gom. L’aire és de festa grossa. Hi deu haver entre 450 i 500 persones, de les quals, una tercera part són els macips que destaquen per anar vestits de blanc, amb faixa vermella i les almorratxes a les mans. 

Val a dir que, si bé hi ha xivarri, quan es comença la celebració, es fa un relatiu silenci i tothom canta i contesta. Portava preparats 10 folis per l’homilia, però veient l’ambient la redueixo a tres folis, i tallant. I quan acabo jo, el macip major renova el vot a sant Roc que Arenys de Mar va fer el 1607.

Quan acabem la missa, els macips van a omplir d’aigua les almorratxes mentre tothom passa a venera la imatge de sant Roc cantant a ple pulmó les sis estrofes dels goigs (que van ser escrits per Mn. Martí Amagat). I quan més fort ressonen és a la tornada: “Complirem tots la promesa, Vós, porteu-nos cap al cel”. I un cop s’ha venerat el sant i s’han cantat els goigs, els macips ruixen tots els assistents amb l’aigua de les almorratxes plenes de fulles d’alfàbrega tot cridant: “sant Roc, sant Roc”. I quedo ben remullat. 

Sortint de l’església, amb Mn. Elies i l’Eudald Prat, anem a la riera on es ballen les danses d’Arenys de Mar, un seguit de danses pròpies de la població que tothom segueix amb interès.

I acabem la celebració anant a una pizzeria a sopar un xic. L’Eudald Prat em comenta que el seu pare és de La Cellera i que la seva mare era de Foixà, que es parent dels de Can Serra de Palafrugell i que es casà a Sant Sebastià de la Guarda (fa uns 10 anys) i que jo el vaig atendre (si bé el casament el va fer Mn. Martí Amagat).

Quan pujo per la riera per anar a recollir el cotxe, una senyora que ha participat a la celebració de sant Roc em saluda. Em diu que es diu M. Àngels Torner i em comenta que viu a Vitòria. Jo li parlo del bisbe emèrit  Mons. Asurmendi i de les seves estades a Palafrugell – Tamariu. La M. Àngels em comunica que morí fa una setmana.  


Li recordo l’anècdota que, un any, jo no vaig arribar a temps per celebrar la missa a Tamariu i que el bisbe es va oferir per celebrar-la i que ho va fer en català. Tothom es sorprengué i tothom li agraí amb un fort aplaudiment.

També li parlo de l’obra de l’escultor Enric Monjo a la cripta de la catedral nova de Vitòria.

Arribo a Anglès cap a mitja nit. No em costa gaire agafar el son.


dimecres, 17 / agost / 2016

Al matí ve algú al despatx. També preparo el text del suplement. Vaig a dinar a Banyoles.

Em comuniquen la mort de la Quimeta Bosch de Can Jan de Sant Martí Sapresa (76 anys).

Celebro la missa vespertina a Anglès.

dijous, 18 / agost / 2016

Tenim un dia xafogós. Vaig a dinar a fora. Enllesteixo el text del suplement i l’envio a la impremta.

A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa i hi oficio les exèquies de la Quimeta Bosch de Can Jan. Els enterraments a les parròquies de pagès són particularment entranyables i més quan hi ha coneixença amb la persona difunta que participava cada diumenge a la missa amb el seu marit, en Lluís.

Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a Girona per participar a la reunió de la junta de la V. Congregació de la M. de D. dels Dolors. Hi som en Francesc, l’Antoni, l’Anna, la Pilar, l’Emi, la Titon, en Narcís, en Josep i jo. Parlem un xic del nou curs. I quan acabem, fem un sopadic que es posa molt bé.


divendres, 19 / agost / 2016

Cap a dos quarts d’una vaig cap a La Cellera. En Ramon ens convida visitar el taller del pintor Xevi Vilaró. M’interessa veure la seva tècnica i el seu plantejament artístic on es combina neorealisme, surrealisme, denúncia social... amb referències subjacents a el Hieronymus Bosch i a Frida Kahlo.

Dinem a Can Vernis. Continuem parlant d’en Xavi i també d’altres temes vinculats amb la nostra feina.  Avui també ens acompanya l’Ignasi i ens comenta la situació del seus fills.


diumenge, 14 d’agost del 2016

No has comptat mai les estrelles quan la nit estén el vel?

Dissabte, 6 / agost / 2016

Al matí oficiem les exèquies de la Montserrat Vilaró. Havia tingut una fleca al capdamunt de l’Empedrat, davant del carrer d’Avall. Tenia un fill, en Robert, que seria de la meva edat. Morí el 1968 quan, tornant de la festa de Bescanó (la festa de sant Llorenç), va caure del tren petit i el mateix tren el va atropellar.

Al migdia em truca en Joan Fontané per comunicar-me la mort sobtada del seu pare, en Joan. Es veu que s’ha trobat malament i, mentre l’acompanyava a l’ambulatori, ha mort. Pobre Joan! No ha resistit la mort de la seva esposa, la Tarsi.

A la tarda oficio les misses anticipades. A Bonmatí, mentre espero per entrar a la capella, quedo ben embutllofat de picades de mosquit. A la missa es sorprèn tothom quan comunico la mort d’en Joan Fontané: el dissabte anterior ell i el seu fill havien participat a la missa.


Diumenge, 7 / agost / 2016

Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí.  A Anglès no hi ha ni el Pedro Abrisqueta ni la Teresa Costa ni en Josep Danés... estem sota mínims de col·laboradors.  
Després de la missa de Sant Martí m’arribo a can Pèlach a veure la Merche i la Cecília. Em comenten que, amb les calorades, se’ls ofegaren molts pollastres, i això que els tenen tan ben cuidats.

A la tarda feinejo per l’estudi. A veure si aquesta setmana podré enllestir alguna cosa. Però em surten moltes romegueres que no em deixen avançar.


Dilluns, 8 / agost / 2016

Celebro la missa al matí, com faré cada dilluns i cada dimarts fins el febrer.

Em passo bona estona del dia treballant el primer capítol, el capítol introductori, de la tesi: motivacions, conceptes, límits, marcs (geogràfic, temporal, tècnic...). La mitjana és poder avançar uns cinc o sis folis per dia a partir del material que he anat recopilant i guardant desordenadament.  

Vaig a dinar a Can Tarrés. Si més no s’hi està fresc. Aquests dies, treballar a la cuina, és matador.  


Dimarts, 9 / agost / 2016

Al matí oficio les exèquies d’en Joan Fontané. A la missa hi intervenen directament els fills. Sempre és més entranyable quan a unes exèquies hi intervenen els fills o els néts.

Quan acabo m’arribo fins a Calders per anotar de qui és feta la imatge de la Mare de Déu. Segons una placa que hi ha als peus de la imatge va ser esculpida per en Joan Saltor el 1939. En aquell moment no aclareixo massa qui  era. Després m’assabento que en Joan Saltor es deia Sitges de segon cognom i que li deien en Joan de la Rajoleria. Morí solter a Bonmatí el 1972 amb 82 anys. Tenia tres germanes: la Innocència (que morí soltera a Bonmatí el 1980 amb 83 anys), la Dolors (que  morí soltera a Bonmatí el 1994 amb 91 anys) i la Pilar, de qui només en conec el nom. La família Saltor provenia d’Anglès, si bé el pare, en Feliu   

Al migdia passo per Girona. Vaig a recollir les ulleres noves a l’òptica d’en Narcís, el fill de la Cris. Em va bons tractes, a més de la bona atenció i de la simpatia.

També, de passada, a can Geli hi  compro un parell de llibres, l’un sobre  història de la arquitectura i l’altre sobre fenomenologia religiosa.

M’arribo a dinar a Banyoles. Quan acabo de dinar vaig a proveir al super. Mentre sóc a dintre es posa a ploure de valent. I amb pluja faig el camí de retorn cap a Anglès.

Quan arribo a Anglès m’adono que hi ha plogut de valent i les rieres baixen ben grasses. Després m’assabento que han caigut cap a 70 litres. Un do del cel!

Vaig al garatge a deixar-hi el cotxe vell, el Volkswagen golf TDI matrícula 9492 DWP. El vaig comprar a La Bisbal el febrer va fer 10 anys i porta fets 165.407 km.

Ara el que em lliuren, també de la casa Volkswagen, un Caddy, matrícula 6221 JLN. La primera impressió és que vaig amb camió i haig d’anar en compte pels carrers estrets del barri antic d’Anglès. Però ja li agafaré l’aire.  No sé si serà una bona manera d’integrar-me al caire rural d’aquests pobles, com un pagès més, que té la seva furgo per traginar amunt i avall godalls, xurmers, pollastres, bales de palla, sacs de pinso...

De fet, aquest model em fa retornar un xic als orígens, al primer cotxe que vaig tenir, un Renault 4L amb el que vaig voltar tots els camins transitables i no transitables de la Garrotxa, sobretot a l’estiu, darrera les colònies, les acampanes, les rutes, les sortides diverses, amb mainada i jovent d’Olot, de Calella o de Sant Jordi (ja amb el segon 4L).


Dimecres, 10 / agost / 2016

Passo les andròmines que portava al golf cap al caddy, després de llençar-ne la meitat.

Cap a dos quarts d’onze vaig cap a Bescanó, a l’ofici de la festa de sant Llorenç. Hi predica en Ramon Oller: excel·lent!  Hi canta la coral Josep Ruhí que dirigeix en David Sunyer, que també m’havia dirigit quan vaig cantar a la Coral Filharmonia de Girona, des del 1988 al 1993. A la missa hi concelebrem, a més d’en Ramon i en Jordi, en Jesús, l’Ignasi (el diaca) i jo mateix.

Quan acabem la missa saludem els alcaldes del poble i, tot seguit, anem a fer un pica-pica a la plaça tot fent temps per anar a ca la Casilda.

Anem a dinar a Ca la Casilda. Trobar-nos plegats els companys de l’arxiprestat és sempre agradable.

A la tarda treballo un xic al meu estudi i, cap al vespre, celebro la missa a Anglès encomanant a Déu les parròquies, els feligresos, els amics i familiars, vius i difunts.  

Dijous, 11 / agost / 2016

Pel cap de setmana, preparo un suplement extraordinari del full parroquial posant un inventari de les imatges de la Mare de Déu que es veneren a les esglésies de les nostres parròquies amb 22 imatges dedicades a la Verge Maria. La imatge més repetida és la de la Immaculada Concepció present a gairebé totes les esglésies. La segueix la imatge de la Mare de Déu del Roser.

Vaig a dinar a la Cellera amb en Ramon i amb en Pep Frigola. És un moment agradable. En Pep ens comenta els treballs que portava entre mans a Níger i ens comenta també com s’està situant a les parròquies de l’entorn del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Amb en Ramon comenten anècdotes del seminari i de la seva joventut, com la de l’accident que va tenir en Pep per Llampaies, amb una motoreta.

A la missa vespertina d’Anglès hi participen la germana Pilar, la darrera superiora de les dominiques d’Anglès, amb tres germans seus. Amb la Pilar ens saludem efusivament i li mostro l’altar de pedra i les altres peces que han portat de la capella del col·legi.

A les xarxes hi ha esvalot. Es parla molt de mirar i admirar les llàgrimes de sant Llorenç. I, a la nit, miro cap al cel: qui bell espectacle!. 

divendres, 12 / agost / 2016

Cap a les 11 passo per la Cellera a recollir en Ramon. Aquests dies fa una setmana de predicació a ca les monges Vedruna. Anem cap a Sant Feliu de Pallerols a visitar les colònies de la Frater.

Em trobo amb gent coneguda: la Margarita Batlle de can Vicenç de Bordils, l’Enric, en Benet de Banyoles... La Margarita em recorda que el seu pare sempre els parlava de la Marina dels Àngels quan, baixant del santuari o abans de pujar-hi amb el sidecar, s’aturava a can Vicenç. La mare també me n’havia parlat quan passàvem per davant de la casa, anant cap a Palafrugell.  

Quan baixem, dinem a l’Hostal del Fang. Aquesta setmana, amb en Ramon, ens hem trobat uns quants dies per dinar plegats. Em comenta quan, de petit, amb els seus germans, anaven a refrescar-se al rec de Canaleta, mentre els seus pares vigilaven.

A la tarda treballo un xic per l’escriptori. Començo el segon capítol.  


Celebro la missa vespertina. També hi participa la  germana Pilar i els seus germans. A la germana Pilar li dic que saludi a les seves companyes que havien estat a Anglès. 

diumenge, 7 d’agost del 2016

A Banyoles diu tothom: "Valga'ns sant Nin i sant Non"

divendres, 29 / juliol / 2016

Al matí ve en Toni i tres homes més de la seva panda, a més del camoner, a descarregar les pedres que han extret de la capella del col·legi de les dominiques. La peça més important és l’altar, un bloc d’una sola peça que fa 100cm d’amplada frontal, 80cm de profunditat i 90cm d’alçada. En Toni em diu que segurament pesa més de 2 tones. Només veient com descarreguen els blocs, ja suo.

De fet, l’altar resulta un xic petit per ser l’altar major de l’església de Sant Miquel, però ja tenim pensat com solucionar-ho. Ara caldrà demanar a l’Anníbal Climent faci un bon projecte i, a més, buscar com financiar-ho.

Dinem a Can Rajolet de Vilanna. A més d’en Ramon, en Jordi i jo, ens hi acompanyen en Pere Domènech i l’Emili Bohigas. La sobretaula és més animada i ens posem al dia de la situació del bisbat. De tant en tant va bé que vinguin altres companys a compartir la taula: una dinàmica que anirem  repetint periòdicament.

 Quan acabem el dinar anem a l’església de Bonmatí. Resulta que l’Emili Bohigas va dissenyar l’armari de la sagristia i també les lleixes del despatx parroquial, on ell mateix va tallar-hi els davants dels calaixos. També va tallar el calze que utilitzo per celebrar la missa i va fer unes rajoles amb la Immaculada que hi ha a l’entrada de l’església. Tot un artista.   

A la missa del capvespre sembla hi participa algú més. La dediquem a pregar per la situació de violència en ocasió de l’assassinat de Mn. Jacques Hamel a la Normandia.

Quan estem a punt de començar la missa, arriba en Pere Carreras. La Conxita, la Maria i la Dolors que el coneixen bé, el saluden efusivament. En Pere ens confessa que ha celebrat la missa en memòria de la seva germana que morí fa un any.

Quan acabem la missa, estem una estona contemplant com el sol que traspassa la rosassa embolcalla de llum i de color el cambril de la Mare de Déu. La Maria en fa unes quantes fotografies.


dissabte, 30 / juliol / 2016

Avui és el dia dels sants Abdon i Senèn, també anomenats simpàticament sant Nin i sant Non. Els del Terme de Banyoles els tenim per patrons i hi tenim devoció.

Al matí oficio les exèquies d’en Joan  Palou (91). Fa un parell de mesos també morí el seu germà.

Al migdia oficio el bateig d’en Biel Font Nadal, un autèntic belluguet.

El termòmetre indica que, a Anglès, arribem a uns 38º. Renoi! No sé qui havia dit que aquest any l’estiu no faria gaire calor i no seria gaire solejat.  

Em comuniquen la mort de la Carme Arxer (101 anys), la mare de Mn. Joan Naspleda. Al cel sia!

A la tarda em comuniquen la mort d’en Josep Castañer (92 anys). Amb aquestes calors la pobre gent gran s’ho passen malament .

A la missa anticipada d’Anglès, convido els assistents a admirar com la claror del sol que es filtra per la rosassa encercla el cambril i la imatge de la Mare de Déu. És poc desprès d’un quart de nou, quan estic predicant. Val a dir que és un fenomen ben simpàtic.


diumenge, 31 / juliol / 2016

Celebro les misses del matí. Acabo aviat i puc anar a can Rieradevall a visitar la Carme.

Vaig a dinar a Can Tarrés. Veig els arbres de la plaça Catalunya tots embolicats amb embolcalls de llana de coloraires, una moda que s’ha estès per molts pobles. Espero que ningú faci una bertranada i els espatlli.  

A can Gubau hi fan reformes. Espero que continuï i ressorgeixi com una cafeteria ben agradable.

M’assabento que, al tram del riu Ter que va de La Cellera a Anglès, hi ha un dels vedats de pesca de truita més importants d’Europa i que hi ve gent d’arreu a practicar-hi aquesta modalitat de pesca. 


dilluns, 1 / agost / 2016

Celebro la missa al matí. És sant Feliu.

A la tarda vaig cap a Banyoles. Celebro la missa a Santa Maria dels Turers amb Mn. Ramon. En Carles Dilmé hi fa d’ ”escolà”. La missa és pels difunts del Terme i de la Confraria dels sants Abdó i Senén. Hi participen unes 70 persones. En Pere Frigolé, un dels meus primers mestres de cant i de música, fa sonar l’orgue. I el cor parroquial canta els goigs dels sants. Entre els difunts hi faig especial memòria del meu cunyat Joan.

Quan acabem la missa venen a saludar-nos en Miquel Noguer (l’alcalde) i l’Albert Tubert (regidor i antic veí del Terme). També saludo els altres pabordes.

M’arribo a can Teixidor a sopar una mica. Faig el camí de retorn ja ben fosc i arribo a Anglès a quarts d’onze.


dimarts, 2 / agost / 2016 

Seria dia de pujar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Em limito a voltar la seva muntanya i a saludar la Mare de Déu des de baix de les Gavarres.

Vaig a visitar a la tieta de can Pons. Està atuïda, tot i que a la revisió que li han fet, l’han trobada bé.

Dino amb la Maria. Estic una estona parlant amb l’Enric. I quan acabo saludo en Joan i en Pepe.

M’arribo fins a casa de l’Enriqueta. Encara no hi havia estat mai.

Al vespre celebro la missa en honor de la Mare de Déu dels Àngels.

Després de la missa venen en Jordi i la Carme a preparar el seu casament. Ella és de Balaguer i li parlo d’una cosina de la meva mare que hi vivia.


dimecres, 3 / agost / 2016

Celebro la missa al matí. M’agrada fer-ho al matí.

Dino a la galeria, amb la persiana mig alçada i l’aire condicionat que refresqui un xic. Prefereixo mirar cap a Santa Bàrbara i Bellveí que no pas mirar les notícies.
En Manel em porta restaurat l’escó que em va regalar en Fonsu de Sant Martí Sapresa, quan morí la seva mare, la Maria de cal Fuster Vell. De moment el col·loca a la sagristia. Ara falta una llar. Però, ara a l’estiu, tampoc cal.

Al migdia baixo a la barberia, a can Boix, perquè em retallin un xic els cabells. Amb la calor, tot fa nosa.

A la tarda vaig cap a Olot. Abans m’aturo a Amer per aclarir deutes amb els autocars Giralt.

A Olot aparco vora el Fluvià. Quan arribo al santuari del Tura, em reben les persones que cuiden de l’església. També ve a saludar-me Mn. Enric Bahí, el capellà del santuari. Diu que arriba de Platja d’Aro. Sembla que no l’han pas fet córrer, malgrat l’esverament qui hi hagué anit. Tot va quedar en un ensurt provocat inconscientment per una colla de ximplets.

Celebro la missa de l’aniversari de la mort d’en Xavier Carbonell http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014833.xml . Hi participen la Rosa (la seva muller), en Jaume i l’Assumpta, la germana i el marit, l’Elvira (mare de la Rosa). Hi faig un xic d’homilia i cantem quatre cants senzills. Al final, els goigs.

Quan acabo em venen a saludar la Maribé i la seva germana, la M. José, que eren les cuineres quan era vicari de Les Fonts i anàvem de colònies (Els Arcs i Sant Pau de Seguries). També em saluda l’Anna Verdaguer, que era una de les monitores i ara ajuda les parròquies fent de catequista. Abans de sortir, haig d’atendre i confessar un noi.

Amb la Rosa, les seves amigues la Carme i la Michèle Vert-Nibet , l’Assumpta i en Jaume, anem a la plaça Major a prendre una cervesa i a cruspir-nos alguna cosa (jo, una pizza d’escalivada i formatge amb pa torrat). El noi que ens serveix em pregunta si sóc de Perpinyà o de la Catalunya Nord . Es veu que el meu accent del català li sona de per allà. De fet la que ho és, és la Michèle i li fa gràcia que se’m pregunti a mi.

Quan acabem, m’acompanyen fins a la vora del Fluvià a recollir el cotxe. Cap a les onze arribo a la doma.


dijous, 4 / agost / 2016

Aquest matí he acabat el quadern 49 de les meves notes diàries. N’omplo sencer cada mig any, aproximadament. I per tant, vol dir que fa uns 25 anys que deixo constància cada dia del que faig. Els primers anys van ser molt irregulars.  Ho vaig començar a fer el 1983, quan m’estava a Olot. Ho vaig deixar de fer a Calella però el vaig re emprendre quan estava a Sant Jordi, tot i de forma intermitent.  A partir del 2001, a Palafrugell, ja no ho he deixat més. No sé si finalment servirà de res, però de moment em serveix per reflexionar sobre la meva vida. Més endavant, ja ho veurem.

Entre les notes del quaderns i les que recullo al DIARI DEL CAPELLÀ, no sé si algú m’hi ajudés potser es podria fer una mena de DIARI DE RECTOR DE POBLE, encara que ja sé que no arribaria a l’alçada del que va escriure George Bernanos. Ja m’aniria bé trobar algun negre que m’ajudés en el que tinc entre mans.  

En altres moments ja he dit que altres novel·les sobre capellans m’han servit d’inspiració, tot i que no els arribo a la sola de la sabata: la de Miguel de Unamuno, San Manuel Bueno, Mártir; la de Raimon Casellas, Sots feréstecs; la d’en Josep Roig i Raventós, Montnegre; la d’en Miquel M. Gibert, la Victòria de la Creu; la d’en Joan Daniel Bezonoff, Les amnèsies de Déu...  Mn. Salvador Nonell va escriure unes voluminoses memòries titulades Quaranta anys de Senyor Rector Rural. Però, per molta informació interessant que aporta, és infumable.

De fet, jo, el que intento és mostrar el dia dia d’un vulgar capellà, que no en té res de sant, ni de savi. Veurem com anirà evolucionant tot plegat.   

Disposo d’un xic de tranquil·litat i puc treballar en la redacció d’un dels capítols de la tesi. Uf, no arribo ni a 10 pàgines. Però, renoi, és el capítol dels aclariments previs i ho haig de raonar tot: què és un bisbat, què és una parròquia, què és el Butlletí del Bisbat, què és l’Annualis Ordo... Però a mesura que va fluint la redacció, un va quedant descansat.

També preparo la informació per redactar un parell d’articles: un sobre Mn. Joan Ferrando Roig i l’altre sobre Mn. Josep M. Marquès.

Al migdia vaig a una oficina bancària a pagar el cotxe nou. Serà un CADDY TRENDLINE. Així quedarà clar que sóc un rector de pagès. És un xic més alt que el que tinc ara, de la mateixa amplada / llargada, i de més capacitat. I si no em va prou bé, d’aquí a 10 anys ja el canviaré (que són els anys que té l’actual, també Volkswagen, un Golf, el cotxe dels fantasmes.

  
divendres, 5 / agost / 2016

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Algú em comenta que, aquesta diada, anaven caminant fins el santuari de Santa Afra on s’hi feia un aplec. També hi ha que em comenta que, a l’estiu, anaven a banyar-se al Ter.

Quan he acabat la ronda, m’arribo fins a l’església de Constantins per fer-hi una comprovació. No puc entrar a la de Calders perquè no hi ha la Matilde i m’he deixat la clau. També passo per l’església de Sant Julià on em trobo amb en Jordi que viu a la rectoria i ha pujat a dinar.

A Anglès recullo en Jordi de Bescanó  i, a La Cellera, hi recullo en Ramon. Anem a dinar a la Masia d’Amer on ens a hi espera  en Jesús. El dinar té una bona sobretaula encara que alguna vegada es vulgui sofisticar massa.


A la tarda feinejo pel meu escriptori. I, al vespre, celebro la missa en honor de la Mare de Déu en ocasió de l’aniversari de la inauguració de la basílica de Santa Maria la Major.