Dissabte, 6 / agost / 2016
Al matí oficiem les exèquies de la Montserrat
Vilaró. Havia tingut una fleca al capdamunt de l’Empedrat, davant del carrer d’Avall.
Tenia un fill, en Robert, que seria de la meva edat. Morí el 1968 quan, tornant
de la festa de Bescanó (la festa de sant Llorenç), va caure del tren petit i el
mateix tren el va atropellar.
Al migdia em truca en Joan Fontané per comunicar-me
la mort sobtada del seu pare, en Joan. Es veu que s’ha trobat malament i,
mentre l’acompanyava a l’ambulatori, ha mort. Pobre Joan! No ha resistit la
mort de la seva esposa, la Tarsi.
A la tarda oficio les misses anticipades. A Bonmatí,
mentre espero per entrar a la capella, quedo ben embutllofat de picades de
mosquit. A la missa es sorprèn tothom quan comunico la mort d’en Joan Fontané:
el dissabte anterior ell i el seu fill havien participat a la missa.
Diumenge, 7 / agost / 2016
Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant
Martí. A Anglès no hi ha ni el Pedro
Abrisqueta ni la Teresa Costa ni en Josep Danés... estem sota mínims de
col·laboradors.
Després de la missa de Sant Martí m’arribo a
can Pèlach a veure la Merche i la Cecília. Em comenten que, amb les calorades,
se’ls ofegaren molts pollastres, i això que els tenen tan ben cuidats.
A la tarda feinejo per l’estudi. A veure si
aquesta setmana podré enllestir alguna cosa. Però em surten moltes romegueres
que no em deixen avançar.
Dilluns, 8 / agost / 2016
Celebro la missa al matí, com faré cada
dilluns i cada dimarts fins el febrer.
Em passo bona estona del dia treballant el
primer capítol, el capítol introductori, de la tesi: motivacions, conceptes,
límits, marcs (geogràfic, temporal, tècnic...). La mitjana és poder avançar uns
cinc o sis folis per dia a partir del material que he anat recopilant i
guardant desordenadament.
Vaig a dinar a Can Tarrés. Si més no s’hi
està fresc. Aquests dies, treballar a la cuina, és matador.
Dimarts, 9 / agost / 2016
Al matí oficio les exèquies d’en Joan
Fontané. A la missa hi intervenen directament els fills. Sempre és més entranyable
quan a unes exèquies hi intervenen els fills o els néts.
Quan acabo m’arribo fins a Calders per anotar
de qui és feta la imatge de la Mare de Déu. Segons una placa que hi ha als peus
de la imatge va ser esculpida per en Joan Saltor el 1939. En aquell moment no
aclareixo massa qui era. Després m’assabento
que en Joan Saltor es deia Sitges de segon cognom i que li deien en Joan de la
Rajoleria. Morí solter a Bonmatí el 1972 amb 82 anys. Tenia tres germanes: la
Innocència (que morí soltera a Bonmatí el 1980 amb 83 anys), la Dolors (que morí soltera a Bonmatí el 1994 amb 91 anys) i
la Pilar, de qui només en conec el nom. La família Saltor provenia d’Anglès, si
bé el pare, en Feliu
Al migdia passo per Girona. Vaig a recollir
les ulleres noves a l’òptica d’en Narcís, el fill de la Cris. Em va bons tractes,
a més de la bona atenció i de la simpatia.
També, de passada, a can Geli hi compro un parell de llibres, l’un sobre història de la arquitectura i l’altre sobre
fenomenologia religiosa.
M’arribo a dinar a Banyoles. Quan acabo de
dinar vaig a proveir al super. Mentre sóc a dintre es posa a ploure de valent. I
amb pluja faig el camí de retorn cap a Anglès.
Quan arribo a Anglès m’adono que hi ha plogut
de valent i les rieres baixen ben grasses. Després m’assabento que han caigut
cap a 70 litres. Un do del cel!
Vaig al garatge a deixar-hi el cotxe vell, el
Volkswagen golf TDI matrícula 9492 DWP. El vaig comprar a La Bisbal el febrer
va fer 10 anys i porta fets 165.407 km.
Ara el que em lliuren, també de la casa Volkswagen,
un Caddy, matrícula 6221 JLN. La primera impressió és que vaig amb camió i haig
d’anar en compte pels carrers estrets del barri antic d’Anglès. Però ja li
agafaré l’aire. No sé si serà una bona
manera d’integrar-me al caire rural d’aquests pobles, com un pagès més, que té
la seva furgo per traginar amunt i avall godalls, xurmers, pollastres, bales de
palla, sacs de pinso...
De fet, aquest model em fa retornar un xic
als orígens, al primer cotxe que vaig tenir, un Renault 4L amb el que vaig
voltar tots els camins transitables i no transitables de la Garrotxa, sobretot
a l’estiu, darrera les colònies, les acampanes, les rutes, les sortides
diverses, amb mainada i jovent d’Olot, de Calella o de Sant Jordi (ja amb el
segon 4L).
Dimecres, 10 / agost / 2016
Passo les andròmines que portava al golf cap al
caddy, després de llençar-ne la meitat.
Cap a dos quarts d’onze vaig cap a Bescanó, a
l’ofici de la festa de sant Llorenç. Hi predica en Ramon Oller: excel·lent! Hi canta la coral Josep Ruhí que dirigeix en
David Sunyer, que també m’havia dirigit quan vaig cantar a la Coral Filharmonia
de Girona, des del 1988 al 1993. A la missa hi concelebrem, a més d’en Ramon i
en Jordi, en Jesús, l’Ignasi (el diaca) i jo mateix.
Quan acabem la missa saludem els alcaldes del
poble i, tot seguit, anem a fer un pica-pica a la plaça tot fent temps per anar
a ca la Casilda.
Anem a dinar a Ca la Casilda. Trobar-nos
plegats els companys de l’arxiprestat és sempre agradable.
A la tarda treballo un xic al meu estudi i,
cap al vespre, celebro la missa a Anglès encomanant a Déu les parròquies, els
feligresos, els amics i familiars, vius i difunts.
Dijous, 11 / agost / 2016
Pel cap de setmana, preparo un suplement
extraordinari del full parroquial posant un inventari de les imatges de la Mare
de Déu que es veneren a les esglésies de les nostres parròquies amb 22 imatges
dedicades a la Verge Maria. La imatge més repetida és la de la Immaculada
Concepció present a gairebé totes les esglésies. La segueix la imatge de la
Mare de Déu del Roser.
Vaig a dinar a la Cellera amb en Ramon i amb
en Pep Frigola. És un moment agradable. En Pep ens comenta els treballs que portava
entre mans a Níger i ens comenta també com s’està situant a les parròquies de l’entorn
del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Amb en Ramon comenten
anècdotes del seminari i de la seva joventut, com la de l’accident que va tenir
en Pep per Llampaies, amb una motoreta.
A la missa vespertina d’Anglès hi participen
la germana Pilar, la darrera superiora de les dominiques d’Anglès, amb tres
germans seus. Amb la Pilar ens saludem efusivament i li mostro l’altar de pedra
i les altres peces que han portat de la capella del col·legi.
A les xarxes hi ha esvalot. Es parla molt de mirar i admirar les llàgrimes de sant Llorenç. I, a la nit, miro cap al cel: qui bell espectacle!.
divendres, 12 / agost / 2016
Cap a les 11 passo per la Cellera a recollir
en Ramon. Aquests dies fa una setmana de predicació a ca les monges Vedruna.
Anem cap a Sant Feliu de Pallerols a visitar les colònies de la Frater.
Em trobo amb gent coneguda: la Margarita
Batlle de can Vicenç de Bordils, l’Enric, en Benet de Banyoles... La Margarita
em recorda que el seu pare sempre els parlava de la Marina dels Àngels quan,
baixant del santuari o abans de pujar-hi amb el sidecar, s’aturava a can
Vicenç. La mare també me n’havia parlat quan passàvem per davant de la casa,
anant cap a Palafrugell.
Quan baixem, dinem a l’Hostal del Fang.
Aquesta setmana, amb en Ramon, ens hem trobat uns quants dies per dinar
plegats. Em comenta quan, de petit, amb els seus germans, anaven a refrescar-se
al rec de Canaleta, mentre els seus pares vigilaven.
A la tarda treballo un xic per l’escriptori.
Començo el segon capítol.
Celebro la missa vespertina. També hi
participa la germana Pilar i els seus
germans. A la germana Pilar li dic que saludi a les seves companyes que havien
estat a Anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada