diumenge, 7 d’agost de 2016

A Banyoles diu tothom: "Valga'ns sant Nin i sant Non"

divendres, 29 / juliol / 2016

Al matí ve en Toni i tres homes més de la seva panda, a més del camoner, a descarregar les pedres que han extret de la capella del col·legi de les dominiques. La peça més important és l’altar, un bloc d’una sola peça que fa 100cm d’amplada frontal, 80cm de profunditat i 90cm d’alçada. En Toni em diu que segurament pesa més de 2 tones. Només veient com descarreguen els blocs, ja suo.

De fet, l’altar resulta un xic petit per ser l’altar major de l’església de Sant Miquel, però ja tenim pensat com solucionar-ho. Ara caldrà demanar a l’Anníbal Climent faci un bon projecte i, a més, buscar com financiar-ho.

Dinem a Can Rajolet de Vilanna. A més d’en Ramon, en Jordi i jo, ens hi acompanyen en Pere Domènech i l’Emili Bohigas. La sobretaula és més animada i ens posem al dia de la situació del bisbat. De tant en tant va bé que vinguin altres companys a compartir la taula: una dinàmica que anirem  repetint periòdicament.

 Quan acabem el dinar anem a l’església de Bonmatí. Resulta que l’Emili Bohigas va dissenyar l’armari de la sagristia i també les lleixes del despatx parroquial, on ell mateix va tallar-hi els davants dels calaixos. També va tallar el calze que utilitzo per celebrar la missa i va fer unes rajoles amb la Immaculada que hi ha a l’entrada de l’església. Tot un artista.   

A la missa del capvespre sembla hi participa algú més. La dediquem a pregar per la situació de violència en ocasió de l’assassinat de Mn. Jacques Hamel a la Normandia.

Quan estem a punt de començar la missa, arriba en Pere Carreras. La Conxita, la Maria i la Dolors que el coneixen bé, el saluden efusivament. En Pere ens confessa que ha celebrat la missa en memòria de la seva germana que morí fa un any.

Quan acabem la missa, estem una estona contemplant com el sol que traspassa la rosassa embolcalla de llum i de color el cambril de la Mare de Déu. La Maria en fa unes quantes fotografies.


dissabte, 30 / juliol / 2016

Avui és el dia dels sants Abdon i Senèn, també anomenats simpàticament sant Nin i sant Non. Els del Terme de Banyoles els tenim per patrons i hi tenim devoció.

Al matí oficio les exèquies d’en Joan  Palou (91). Fa un parell de mesos també morí el seu germà.

Al migdia oficio el bateig d’en Biel Font Nadal, un autèntic belluguet.

El termòmetre indica que, a Anglès, arribem a uns 38º. Renoi! No sé qui havia dit que aquest any l’estiu no faria gaire calor i no seria gaire solejat.  

Em comuniquen la mort de la Carme Arxer (101 anys), la mare de Mn. Joan Naspleda. Al cel sia!

A la tarda em comuniquen la mort d’en Josep Castañer (92 anys). Amb aquestes calors la pobre gent gran s’ho passen malament .

A la missa anticipada d’Anglès, convido els assistents a admirar com la claror del sol que es filtra per la rosassa encercla el cambril i la imatge de la Mare de Déu. És poc desprès d’un quart de nou, quan estic predicant. Val a dir que és un fenomen ben simpàtic.


diumenge, 31 / juliol / 2016

Celebro les misses del matí. Acabo aviat i puc anar a can Rieradevall a visitar la Carme.

Vaig a dinar a Can Tarrés. Veig els arbres de la plaça Catalunya tots embolicats amb embolcalls de llana de coloraires, una moda que s’ha estès per molts pobles. Espero que ningú faci una bertranada i els espatlli.  

A can Gubau hi fan reformes. Espero que continuï i ressorgeixi com una cafeteria ben agradable.

M’assabento que, al tram del riu Ter que va de La Cellera a Anglès, hi ha un dels vedats de pesca de truita més importants d’Europa i que hi ve gent d’arreu a practicar-hi aquesta modalitat de pesca. 


dilluns, 1 / agost / 2016

Celebro la missa al matí. És sant Feliu.

A la tarda vaig cap a Banyoles. Celebro la missa a Santa Maria dels Turers amb Mn. Ramon. En Carles Dilmé hi fa d’ ”escolà”. La missa és pels difunts del Terme i de la Confraria dels sants Abdó i Senén. Hi participen unes 70 persones. En Pere Frigolé, un dels meus primers mestres de cant i de música, fa sonar l’orgue. I el cor parroquial canta els goigs dels sants. Entre els difunts hi faig especial memòria del meu cunyat Joan.

Quan acabem la missa venen a saludar-nos en Miquel Noguer (l’alcalde) i l’Albert Tubert (regidor i antic veí del Terme). També saludo els altres pabordes.

M’arribo a can Teixidor a sopar una mica. Faig el camí de retorn ja ben fosc i arribo a Anglès a quarts d’onze.


dimarts, 2 / agost / 2016 

Seria dia de pujar al santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Em limito a voltar la seva muntanya i a saludar la Mare de Déu des de baix de les Gavarres.

Vaig a visitar a la tieta de can Pons. Està atuïda, tot i que a la revisió que li han fet, l’han trobada bé.

Dino amb la Maria. Estic una estona parlant amb l’Enric. I quan acabo saludo en Joan i en Pepe.

M’arribo fins a casa de l’Enriqueta. Encara no hi havia estat mai.

Al vespre celebro la missa en honor de la Mare de Déu dels Àngels.

Després de la missa venen en Jordi i la Carme a preparar el seu casament. Ella és de Balaguer i li parlo d’una cosina de la meva mare que hi vivia.


dimecres, 3 / agost / 2016

Celebro la missa al matí. M’agrada fer-ho al matí.

Dino a la galeria, amb la persiana mig alçada i l’aire condicionat que refresqui un xic. Prefereixo mirar cap a Santa Bàrbara i Bellveí que no pas mirar les notícies.
En Manel em porta restaurat l’escó que em va regalar en Fonsu de Sant Martí Sapresa, quan morí la seva mare, la Maria de cal Fuster Vell. De moment el col·loca a la sagristia. Ara falta una llar. Però, ara a l’estiu, tampoc cal.

Al migdia baixo a la barberia, a can Boix, perquè em retallin un xic els cabells. Amb la calor, tot fa nosa.

A la tarda vaig cap a Olot. Abans m’aturo a Amer per aclarir deutes amb els autocars Giralt.

A Olot aparco vora el Fluvià. Quan arribo al santuari del Tura, em reben les persones que cuiden de l’església. També ve a saludar-me Mn. Enric Bahí, el capellà del santuari. Diu que arriba de Platja d’Aro. Sembla que no l’han pas fet córrer, malgrat l’esverament qui hi hagué anit. Tot va quedar en un ensurt provocat inconscientment per una colla de ximplets.

Celebro la missa de l’aniversari de la mort d’en Xavier Carbonell http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014833.xml . Hi participen la Rosa (la seva muller), en Jaume i l’Assumpta, la germana i el marit, l’Elvira (mare de la Rosa). Hi faig un xic d’homilia i cantem quatre cants senzills. Al final, els goigs.

Quan acabo em venen a saludar la Maribé i la seva germana, la M. José, que eren les cuineres quan era vicari de Les Fonts i anàvem de colònies (Els Arcs i Sant Pau de Seguries). També em saluda l’Anna Verdaguer, que era una de les monitores i ara ajuda les parròquies fent de catequista. Abans de sortir, haig d’atendre i confessar un noi.

Amb la Rosa, les seves amigues la Carme i la Michèle Vert-Nibet , l’Assumpta i en Jaume, anem a la plaça Major a prendre una cervesa i a cruspir-nos alguna cosa (jo, una pizza d’escalivada i formatge amb pa torrat). El noi que ens serveix em pregunta si sóc de Perpinyà o de la Catalunya Nord . Es veu que el meu accent del català li sona de per allà. De fet la que ho és, és la Michèle i li fa gràcia que se’m pregunti a mi.

Quan acabem, m’acompanyen fins a la vora del Fluvià a recollir el cotxe. Cap a les onze arribo a la doma.


dijous, 4 / agost / 2016

Aquest matí he acabat el quadern 49 de les meves notes diàries. N’omplo sencer cada mig any, aproximadament. I per tant, vol dir que fa uns 25 anys que deixo constància cada dia del que faig. Els primers anys van ser molt irregulars.  Ho vaig començar a fer el 1983, quan m’estava a Olot. Ho vaig deixar de fer a Calella però el vaig re emprendre quan estava a Sant Jordi, tot i de forma intermitent.  A partir del 2001, a Palafrugell, ja no ho he deixat més. No sé si finalment servirà de res, però de moment em serveix per reflexionar sobre la meva vida. Més endavant, ja ho veurem.

Entre les notes del quaderns i les que recullo al DIARI DEL CAPELLÀ, no sé si algú m’hi ajudés potser es podria fer una mena de DIARI DE RECTOR DE POBLE, encara que ja sé que no arribaria a l’alçada del que va escriure George Bernanos. Ja m’aniria bé trobar algun negre que m’ajudés en el que tinc entre mans.  

En altres moments ja he dit que altres novel·les sobre capellans m’han servit d’inspiració, tot i que no els arribo a la sola de la sabata: la de Miguel de Unamuno, San Manuel Bueno, Mártir; la de Raimon Casellas, Sots feréstecs; la d’en Josep Roig i Raventós, Montnegre; la d’en Miquel M. Gibert, la Victòria de la Creu; la d’en Joan Daniel Bezonoff, Les amnèsies de Déu...  Mn. Salvador Nonell va escriure unes voluminoses memòries titulades Quaranta anys de Senyor Rector Rural. Però, per molta informació interessant que aporta, és infumable.

De fet, jo, el que intento és mostrar el dia dia d’un vulgar capellà, que no en té res de sant, ni de savi. Veurem com anirà evolucionant tot plegat.   

Disposo d’un xic de tranquil·litat i puc treballar en la redacció d’un dels capítols de la tesi. Uf, no arribo ni a 10 pàgines. Però, renoi, és el capítol dels aclariments previs i ho haig de raonar tot: què és un bisbat, què és una parròquia, què és el Butlletí del Bisbat, què és l’Annualis Ordo... Però a mesura que va fluint la redacció, un va quedant descansat.

També preparo la informació per redactar un parell d’articles: un sobre Mn. Joan Ferrando Roig i l’altre sobre Mn. Josep M. Marquès.

Al migdia vaig a una oficina bancària a pagar el cotxe nou. Serà un CADDY TRENDLINE. Així quedarà clar que sóc un rector de pagès. És un xic més alt que el que tinc ara, de la mateixa amplada / llargada, i de més capacitat. I si no em va prou bé, d’aquí a 10 anys ja el canviaré (que són els anys que té l’actual, també Volkswagen, un Golf, el cotxe dels fantasmes.

  
divendres, 5 / agost / 2016

Al matí visito els ancians impedits de Bonmatí. Algú em comenta que, aquesta diada, anaven caminant fins el santuari de Santa Afra on s’hi feia un aplec. També hi ha que em comenta que, a l’estiu, anaven a banyar-se al Ter.

Quan he acabat la ronda, m’arribo fins a l’església de Constantins per fer-hi una comprovació. No puc entrar a la de Calders perquè no hi ha la Matilde i m’he deixat la clau. També passo per l’església de Sant Julià on em trobo amb en Jordi que viu a la rectoria i ha pujat a dinar.

A Anglès recullo en Jordi de Bescanó  i, a La Cellera, hi recullo en Ramon. Anem a dinar a la Masia d’Amer on ens a hi espera  en Jesús. El dinar té una bona sobretaula encara que alguna vegada es vulgui sofisticar massa.


A la tarda feinejo pel meu escriptori. I, al vespre, celebro la missa en honor de la Mare de Déu en ocasió de l’aniversari de la inauguració de la basílica de Santa Maria la Major.  

Cap comentari:

Publica un comentari