diumenge, 31 de juliol de 2016

Oh màrtirs del Crist, sou fou i embranzida: no hi ha amor més gran que donar la vida!

Dissabte, 23 / juliol / 2016

Al matí vaig cap a Verges. Hi tenim la trobada de la família Clotas. Vaig a l’església de Verges on m’esperen Mn. Josep Paracolls (que m’atén molt bé) i un grup de familiars.

Celebro la missa en sufragi dels familiars difunts. Hi participen una dotzena de familiars, amb representació de totes les generacions, des dels més grans (la tia Maria amb 97 anys i la meva padrina, la tia Lola, amb 94 anys), els de la meva generació (tres germans, una dues cosines...),la generació dels fills de cosins (un parell) i la generació dels més menuts (en Pol, que també llegeix i ho fa molt bé).

Quan acabem anem cap a restaurant Mas Pi on ens hi trobem amb els altres familiars, entre tots gairebé una trentena. Al sector on estic hi ha la Concepció, la M. Pilar, en Lluís, la Isabel i, al costat meu, l'Assumpció i en Josep M. 

Cap a les 4  surto cap a Bonmatí. Hi celebrem la primera missa de l’estiu a la capella de la colònia. S’hi està fresc.


diumenge, 24 / juliol / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Cap a la una tinc el bateig de la Clara. Hi ha una bona volada de familiars i amics.

Vaig a dinar a ca l’Elisa. Em comuniquen que,  avui quan tanquin, comencen les vacances. Això seria impensable a la costa.  

A la tarda treballo tranquil·lament al meu escriptori.

Es senten passar els hidroavions que van a Susqueda per carregar aigua i abocar-la sobre el foc que hi ha als boscos de l’entorn del Vilar, a Blanes

dilluns, 25 / juliol / 2016

Telefono a Cadaqués per felicitar en Jaume. També felicito en Jaume de l’Assumpta i altres amics.

Envio l’article sobre en Modest Fluvià per la revista L’AMIC de Bonmatí. Ja que a Bonmatí hi ha dues imatges d’ell (la Immaculada i el Sant Crist), és el moment de parlar-ne, després de la seva mort, el setembre passat.

Cap a dos quarts d’onze, recullo en Ramon a la Cellera i anem a Les Planes a l’’ofici de la festa major. En Jesús m’encarrega que prediqui l’homilia. En Frederic Pujol fa sonar l’orgue que ha estat reparat fa poc. El Retorn Planenc acompanya la celebració i ho fa molt bé.

Quan acabem, saludem els feligresos que venen a saludar-nos. L’Ajuntament  convida els cantaires i els capellans a prendre un refresc a Can Remena, la Fonda Arnau. Els capellans ens hi quedem a dinar i en Jordi s’afegeix al grup.

A la tarda vaig al concessionari a encarregar un cotxe nou. El que tinc fa 10 anys que el faig córrer i val més que doni un cop cap.

Al captard celebro la missa de sant Jaume a l’església d’Anglès.


dimarts, 26 / juliol / 2016

Treballo una estona redactant l’article pel programa de les Gales d’Anglès. Dedico l’escrit a dues peces de l’església d’Anglès que es van salvar de les destrosses del juliol del 1936: la barana del cor de l’església i la rosassa del mur occidental.  Aquest rosetó s’hauria col·locat poc després d’obrir-se la gran O, el 1885. Té un diàmetre de 272 cm amb un dibuix calidoscòpic on es combinen 6 colors relacionats amb la Santa Seu tot envoltant l’escut pontifici, la tiara amb les claus de sant Pere creuades. La rosassa respondria a un moment d’especial fervor pontifici de la parròquia d’Anglès.

S’anuncia l’assassinat de Mn. Jacques Hamel (86a) mentre celebrava la missa a Saint –Étienne- du-Rouvray, dintre l’arquebisbat normand de Rouen d’on era capellà. El mateix papa Francesc ja l’ha qualificat de “sant prevere”, com correspon a un home que s’ha abnegat a servir les parròquies i els feligresos que se li han encomanat, compromès en  les relacions interconfessionals... que ha mort assassinat en el moment suprem de la celebració de l’Eucaristia. Sembla que, a França, no havia succeït un fet semblant des de finals del s. XVIII.

Una vegada més em faig la reflexió i una pregunta:  com és que no pateixen martiri capellans vinculats als sectors més conservadors?
M’han telefonat i, al migdia, vaig a Bonmatí a visitar una persona gran que sembla que vol fer les maletes per marxar. Que el Senyor la beneeixi, la guardi de tot mal i la dugui a la vida eterna.

dimecres, 27 / juliol / 2016

Al matí ve en Joan Bussalleu a comprovar de quina fusta està feta la barana del cor. Hi ha molta pintura al damunt. Gairebé fa uns 845 cm i, la biga superior, és d’una sola peça. Semblaria que la fusta és de cirerer del país (però tan llarg?) o possiblement d’arbre blanc (àlber). La barana és d’uns 103 cm d’alçada i hi ha unes 28 columnes verticals. Aquesta barana hauria estat col·locada fa uns 300 anys i, juntament amb la rosassa, s’hauria lliurat de les destruccions del 36.

Vaig a dinar a Banyoles. Sembla que cau foc del cel.  

A la tarda passo per l’hospital de Santa Caterina de Salt per visitar una feligresa de Sant Martí. Fa un mes que va participar a l’aplec de Sant Pere Sestronques però em van dir que, poc després, havia estat ingressada. Estava contenta perquè també l’havia visitat Mn. Sebastià.


dijous, 28 / juliol / 2016

Al matí treballo al meu estudi per enllestir el text del suplement, el d’aquest diumenge i el dels dos diumenges vinents, ja que a la impremta tanquen per fer 15 dies de vacances.

A la tarda ve en Pep amb la seva muller, la Úria, i el gran dels dos fills,  en Max. Venen a l’església de Sant Martí a portar-hi les imatges restaurades de sant Josep i del Sagrat Cor.

Ara que ja estan restaurades totes les imatges de l’església, caldrà fer alguna altra millora. El primer que caldrà és posar una làpida al nínxol de Mn. Pere Ramonet, assassinat el 19 d’agost del 1936, ara fa 80 anys: feia 9 anys que era rector de Sant Martí Sapresa. Tenia 57 anys. Però, i quin mal havia fet per merèixer la mort ignominiosa que li infringiren sense cap tipus de judici previ? Senzillament,  era un bon capellà de poble, com tants d’altres que els passà el mateix aquells mateixos dies.  

Aquests dies, al capvespre, a l’església d’Anglès, quan hem acabat la missa vespertina, poc després d’un 1/4 de 9, la llum de la rosassa (a occident) es projecta a l'absis (a orient) embolcallant la Mare de Déu del Remei. És un espectacle fascinant que es repeteix cada any aquests dies i també a la meitat del mes de maig.

divendres, 29 / juliol / 2016

Al matí ve en Toni i tres homes més de la seva panda, a més del camoner, a descarregar les pedres que han extret de la capella del col·legi de les dominiques. La peça més important és l’altar, un bloc d’una sola peça que fa 100cm d’amplada frontal, 80cm de profunditat i 90cm d’alçada. En Toni em diu que segurament pesa més de 2 tones. Només veient com descarreguen els blocs, ja suo.

De fet, l’altar resulta un xic petit per ser l’altar major de l’església de Sant Miquel, però ja tenim pensat com solucionar-ho. Ara caldrà demanar a l’Anníbal Climent faci un bon projecte i, a més, buscar com financiar-ho.

Dinem a Can Rajolet de Vilanna. A més d’en Ramon, en Jordi i jo, ens hi acompanyen en Pere Domènech i l’Emili Bohigas. La sobretaula és més animada i ens posem al dia de la situació del bisbat. De tant en tant va bé que vinguin altres companys a compartir la taula: una dinàmica que anirem  repetint periòdicament.

 Quan acabem el dinar anem a l’església de Bonmatí. Resulta que l’Emili Bohigas va dissenyar l’armari de la sagristia i també les lleixes del despatx parroquial, on ell mateix va tallar-hi els davants dels calaixos. També va tallar el calze que utilitzo per celebrar la missa i va fer unes rajoles amb la Immaculada que hi ha a l’entrada de l’església. Tot un artista.   

A la missa del capvespre sembla hi participa algú més. La dediquem a pregar per la situació de violència en ocasió de l’assassinat de Mn. Jacques Hamel a la Normandia.

Quan estem a punt de començar la missa, arriba en Pere Carreras. La Conxita, la Maria i la Dolors que el coneixen bé, el saluden efusivament. En Pere ens confessa que ha celebrat la missa en memòria de la seva germana que morí fa un any.
  
Quan acabem la missa, estem una estona contemplant com el sol que traspassa la rosassa embolcalla de llum i de color el cambril de la Mare de Déu. La Maria en fa unes quantes fotografies.




Cap comentari:

Publica un comentari