Dissabte, 23 / juliol / 2016
Al matí vaig cap a Verges. Hi tenim la
trobada de la família Clotas. Vaig a l’església de Verges on m’esperen Mn.
Josep Paracolls (que m’atén molt bé) i un grup de familiars.
Celebro la missa en sufragi dels familiars
difunts. Hi participen una dotzena de familiars, amb representació de totes les
generacions, des dels més grans (la tia Maria amb 97 anys i la meva padrina, la
tia Lola, amb 94 anys), els de la meva generació (tres germans, una dues
cosines...),la generació dels fills de cosins (un parell) i la generació dels
més menuts (en Pol, que també llegeix i ho fa molt bé).
Quan acabem anem cap a restaurant Mas Pi on
ens hi trobem amb els altres familiars, entre tots gairebé una trentena. Al
sector on estic hi ha la Concepció, la M. Pilar, en Lluís, la Isabel i, al costat meu, l'Assumpció i en Josep M.
Cap a les 4
surto cap a Bonmatí. Hi celebrem la primera missa de l’estiu a la
capella de la colònia. S’hi està fresc.
diumenge, 24 / juliol / 2016
Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí.
Cap a la una tinc el bateig de la Clara. Hi ha una bona volada de familiars i
amics.
Vaig a dinar a ca l’Elisa. Em comuniquen que,
avui quan tanquin, comencen les vacances.
Això seria impensable a la costa.
A la tarda treballo tranquil·lament al meu
escriptori.
Es senten passar els hidroavions que van a
Susqueda per carregar aigua i abocar-la sobre el foc que hi ha als boscos de l’entorn
del Vilar, a Blanes
dilluns, 25 / juliol / 2016
Telefono a Cadaqués per felicitar en Jaume.
També felicito en Jaume de l’Assumpta i altres amics.
Envio l’article sobre en Modest Fluvià per la
revista L’AMIC de Bonmatí. Ja que a Bonmatí hi ha dues imatges d’ell (la
Immaculada i el Sant Crist), és el moment de parlar-ne, després de la seva
mort, el setembre passat.
Cap a dos quarts d’onze, recullo en Ramon a
la Cellera i anem a Les Planes a l’’ofici de la festa major. En Jesús m’encarrega
que prediqui l’homilia. En Frederic Pujol fa sonar l’orgue que ha estat reparat
fa poc. El Retorn Planenc acompanya la celebració i ho fa molt bé.
Quan acabem, saludem els feligresos que venen
a saludar-nos. L’Ajuntament convida els
cantaires i els capellans a prendre un refresc a Can Remena, la Fonda Arnau.
Els capellans ens hi quedem a dinar i en Jordi s’afegeix al grup.
A la tarda vaig al concessionari a encarregar
un cotxe nou. El que tinc fa 10 anys que el faig córrer i val més que doni un
cop cap.
Al captard celebro la missa de sant Jaume a l’església
d’Anglès.
dimarts, 26 / juliol / 2016
Treballo una estona redactant l’article pel
programa de les Gales d’Anglès. Dedico l’escrit a dues peces de l’església d’Anglès
que es van salvar de les destrosses del juliol del 1936: la barana del cor de l’església
i la rosassa del mur occidental. Aquest
rosetó s’hauria col·locat poc després d’obrir-se la gran O, el 1885. Té un
diàmetre de 272 cm amb un dibuix calidoscòpic on es combinen 6 colors
relacionats amb la Santa Seu tot envoltant l’escut pontifici, la tiara amb les
claus de sant Pere creuades. La rosassa respondria a un moment d’especial
fervor pontifici de la parròquia d’Anglès.
S’anuncia l’assassinat de Mn. Jacques Hamel
(86a) mentre celebrava la missa a Saint –Étienne- du-Rouvray, dintre l’arquebisbat
normand de Rouen d’on era capellà. El mateix papa Francesc ja l’ha qualificat
de “sant prevere”, com correspon a un home que s’ha abnegat a servir les
parròquies i els feligresos que se li han encomanat, compromès en les relacions interconfessionals... que ha
mort assassinat en el moment suprem de la celebració de l’Eucaristia. Sembla
que, a França, no havia succeït un fet semblant des de finals del s. XVIII.
Una vegada més em faig la reflexió i una
pregunta: com és que no pateixen martiri
capellans vinculats als sectors més conservadors?
M’han telefonat i, al migdia, vaig a Bonmatí
a visitar una persona gran que sembla que vol fer les maletes per marxar. Que el
Senyor la beneeixi, la guardi de tot mal i la dugui a la vida eterna.
dimecres, 27 / juliol / 2016
Al matí ve en Joan Bussalleu a comprovar de
quina fusta està feta la barana del cor. Hi ha molta pintura al damunt. Gairebé
fa uns 845 cm i, la biga superior, és d’una sola peça. Semblaria que la fusta
és de cirerer del país (però tan llarg?) o possiblement d’arbre blanc (àlber). La
barana és d’uns 103 cm d’alçada i hi ha unes 28 columnes verticals. Aquesta barana
hauria estat col·locada fa uns 300 anys i, juntament amb la rosassa, s’hauria
lliurat de les destruccions del 36.
Vaig a dinar a Banyoles. Sembla que cau foc
del cel.
A la tarda passo per l’hospital de Santa
Caterina de Salt per visitar una feligresa de Sant Martí. Fa un mes que va
participar a l’aplec de Sant Pere Sestronques però em van dir que, poc després,
havia estat ingressada. Estava contenta perquè també l’havia visitat Mn.
Sebastià.
dijous, 28 / juliol / 2016
Al matí treballo al meu estudi per enllestir
el text del suplement, el d’aquest diumenge i el dels dos diumenges vinents, ja
que a la impremta tanquen per fer 15 dies de vacances.
A la tarda ve en Pep amb la seva muller, la
Úria, i el gran dels dos fills, en Max.
Venen a l’església de Sant Martí a portar-hi les imatges restaurades de sant
Josep i del Sagrat Cor.
Ara que ja estan restaurades totes les
imatges de l’església, caldrà fer alguna altra millora. El primer que caldrà és
posar una làpida al nínxol de Mn. Pere Ramonet, assassinat el 19 d’agost del
1936, ara fa 80 anys: feia 9 anys que era rector de Sant Martí Sapresa. Tenia 57
anys. Però, i quin mal havia fet per merèixer la mort ignominiosa que li
infringiren sense cap tipus de judici previ? Senzillament, era un bon capellà de poble, com tants d’altres
que els passà el mateix aquells mateixos dies.
Aquests dies, al capvespre, a l’església
d’Anglès, quan hem acabat la missa vespertina, poc després d’un 1/4 de 9, la llum de la rosassa (a
occident) es projecta a l'absis (a orient) embolcallant la Mare de Déu del
Remei. És un espectacle fascinant que es repeteix cada any aquests dies i també
a la meitat del mes de maig.
divendres, 29 / juliol / 2016
Al matí ve en Toni i tres homes més de la
seva panda, a més del camoner, a descarregar les pedres que han extret de la
capella del col·legi de les dominiques. La peça més important és l’altar, un
bloc d’una sola peça que fa 100cm d’amplada frontal, 80cm de profunditat i 90cm
d’alçada. En Toni em diu que segurament pesa més de 2 tones. Només veient com
descarreguen els blocs, ja suo.
De fet, l’altar resulta un xic petit per ser
l’altar major de l’església de Sant Miquel, però ja tenim pensat com
solucionar-ho. Ara caldrà demanar a l’Anníbal Climent faci un bon projecte i, a
més, buscar com financiar-ho.
Dinem a Can Rajolet de Vilanna. A més d’en
Ramon, en Jordi i jo, ens hi acompanyen en Pere Domènech i l’Emili Bohigas. La sobretaula
és més animada i ens posem al dia de la situació del bisbat. De tant en tant va
bé que vinguin altres companys a compartir la taula: una dinàmica que
anirem repetint periòdicament.
Quan acabem
el dinar anem a l’església de Bonmatí. Resulta que l’Emili Bohigas va dissenyar
l’armari de la sagristia i també les lleixes del despatx parroquial, on ell
mateix va tallar-hi els davants dels calaixos. També va tallar el calze que
utilitzo per celebrar la missa i va fer unes rajoles amb la Immaculada que hi
ha a l’entrada de l’església. Tot un artista.
A la missa del capvespre sembla hi participa
algú més. La dediquem a pregar per la situació de violència en ocasió de l’assassinat
de Mn. Jacques Hamel a la Normandia.
Quan estem a punt de començar la missa,
arriba en Pere Carreras. La Conxita, la Maria i la Dolors que el coneixen bé,
el saluden efusivament. En Pere ens confessa que ha celebrat la missa en
memòria de la seva germana que morí fa un any.
Quan acabem la missa, estem una estona
contemplant com el sol que traspassa la rosassa embolcalla de llum i de color
el cambril de la Mare de Déu. La Maria en fa unes quantes fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada