diumenge, 27 de gener del 2013

Per sant Vicenç de la roda, el dia creix una hora



dissabte, 19 / gener / 2013

De bon matí es comencen a instal·lar les parades de la fira de sant Antoni pels carrers del barri vell d’Anglès. I a les 9, venen els voluntaris de l’Oncolliga a instal·lar la seva, davant per davant de la doma i de la porta lateral de l’església.

També venen els pioners i caravel·les de l’Agrupament Sant Miquel i els grallers i geganters. Animo els pioners i caravel·les a portar el baiard amb la imatge de sant Antoni. En Joan és qui ho aconsegueix. I formem una comitiva ben castissa: els grallers, els dos gegants, el baiard amb la imatge del sant (que porten ben cofois l’Anna Pibernat, en Marc Hortelano, en Narcís Pons i l'Adrià Marly). Al darrera, acompanyat de l’Àlex que em fa d’escolà, hi vaig jo. I de dret, cap a la plaça de la Vila. Tothom treu fotografies.

A la plaça, damunt la tarima, hi en Jordi Xuclà, en Robert Fauria i en Pere Espinet, l’alcalde. Quan acaben de fer els seus parlaments, i després de saludar-los, també dic quatre paraules felicitant els assistents i demanant als polítics que no s’oblidin de protegir i potenciar la ramaderia. I beneeixo a tort i a dret: gossos, gats, periquitos, tortugues, una truja amb els seus garrins, uns burros, els cavalls...

Quan retornem a l’església, els pioners i caravel·les fan visites guiades per l’església, mostrant tots els racons.

Al migdia, a la missa solemne hi canten els Cors Alegres. I mentre celebrem la missa, comença a plovisquejar. Hi participa una bona volada de feligresos, molts relacionats amb la pagesia i la ramaderia (especialment la junta de l’Aliança). També hi participa l’Eulàlia Hortal. Presento sant Antoni com una imatge vivent de la vivència evangèlica, una alternativa ben vàlida que contrasta amb la corrupció generalitzada de la nostra societat (especialment en món banquer i el món polític) on cada vegada hi els rics s’enriqueixen més (i més barroerament) i els pobres són més empobrits i n’hi ha més.

A la tarda l’església s’omple de joves que volten amunt i avall: pioners i caravel·les, musics de l’orquestra jove de la Selva... Tot bull de vida, i des de la doma fins dalt del campanar, sembla un formiguer.

Em sap greu perdre’m el magnífic concert que ofereix la Jove Orquestra de la Selva . Abans he tingut el gust de saludar-hi vells coneguts: en David Morata, la Dolors Vidal (de l’Escola d Música de Palafrugell), l’Amòs Pérez (que havia vingut a tocar l’orgue a les misses de Palafrugell i ara és professor de música dels meus mini nebots Patllari i Ferriol)...

Vaig a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. La Sònia i l’Adrià hi fan d’escolans. En Miquel m’assisteix com a diaca. A la missa hi preguem per la seva mare (a.c.s.). Em fa arribar salutacions de la gent de Sant Jordi Desvalls, on hi dirigeix les celebracions dominicals.

Quan arribo a Anglès encara tinc l’oportunitat de gaudir d’una de les peces que, al bis, interpreta la Jove Orquestra de la Selva, un tango.

A la missa hi participa una representació de la Comunitat Evangelista ELIM d’Anglès, amb el seu pastor, l’Arnaldo. I tots hi preguem per la unitat dels cristians. També hi assisteixen en Martí, la Pilar i l’Eudald, que han vingut a visitar-me i a acompanyar-me al sopar.

Tot el dia, amb tanta gent amunt i avall per la casa, abans d’anar a dormir, miro que a sota al llit no hi hagi quedat ningú.

Des del migdia ha plovisquejat i plovisqueja encara: tot  plegat, poc més de cinc litres.

diumenge, 20 / gener / 2013

El dia comença amb un raig de sol, que és prou d’agrair després del plugim d’ahir a la tarda. Em comenten que ahir, a Anglès, hi hagué un petit terratrèmol. No s’ensorrà res.

A la missa del matí hi ha una volada de gent, amb alguns dels que haurien vingut a la del migdia.

A l’església de Sant Martí Sapresa no hi arriba l’electricitat. Es veu que s’està reparant alguna línea que afecta tot el poble. I me n’emporto una bona sacada de taps.

Vaig cap a Constantins. Els assistents arribem a una trentena: algun menys que a la celebració del 2012. Hi fa fred i la fredor em va calant.

Al vespre participo a la pregària de la congregació evangelista d’Anglès. M’hi acompanyen dues Teresa i un Pere. Comento l’evangeli de les noces de Canà, el que hem proclamat a les misses d’aquest diumenge.

Quan retorno al pis, preparo el santoral del febrer pel web pregària.cat

dilluns, 21 / gener / 2013

Esmerço una bona estona del matí per endreçar i col·locar a lloc tot de coses de les sales de catequesi, de la sagristia, de l’església... Taules, cadires, taps, roba...  

A la tarda, quan acabem la catequesi, la mainada passa per l’església a recollir els pessebres de retallables que havien fet. Un vailet, tot preocupat, em diu que no troba el seu i mirem, una i altra vegada, els pocs que queden. Finalment em diu: “ai, ara recordo que ja me l’havia endut”. I anem cap a fora. Però a la seva mare li estranya que no porti el pessebre i ens diu que ha de ser a l’església. Tornem a entrar tots tres. Finalment apareix el que és del nen, tot i que l’havíem vist quatre vegades.

Les confraresses de l’escombra venen a preparar lots de menjar per les famílies usuàries de Caritas (gairebé una cinquantena).

Un company em fa adonar que, en tot aquest embolic d’en Bárcenas, ni l’Aznar ni en Rouco hi diuen res: muts, i a callar. Curiós, no? És que l’espanyolisme i el moralisme tenen diversos barems?

dimarts, 22 / gener / 2013

Toca anar a Vilassar de Mar. Fa fresca i, per les obagues, el termòmetre no li costa gaire indicar que estem a menys un sota zero. Quan veig el mar, se m’eixampla el cor. Els carrers de la vila tenen un fort regust mediterrani i indià: buguenvíl·lies, ficus, palmeres, pites, iuques... I les cases i els carrers tenen un fort accent noucentista.

Mentre estem treballant, amb la Montse, em ve a saludar la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vilassar, la Meritxell Vinaixa. Parlem de l’obra de l’Enric Monjo, dels llocs on hi ha producció seva, de les possibilitats que conté la col·lecció... Observem, comparem...

Arribo a fer tres fitxes: el baix relleu de les tres gràcies, l’escultura de Creta i la terracotta de Sant Cristòfor. És interessant comprovar la diferent qualitat artística (que va baixant) entre la terracotta (com qui diu el projecte del mateix artista de la imatge que vol realitzar), el trasllat de la imatge a escaiola (amb menys gràcia i amb la intervenció d’algun operari) i l’escultura resultant (feta per un picapedrer de l’entorn de l’artista). Valdrà la pena acabar-ho d’analitzar.

L’altra curiositat és comprovar, una vegada més, que una dels fragments més vulnerables de les escultures, les que representen cossos nusos, és el que fa referència a l’entorn del sexe. Es pot ben dir que ni que les puntes dels dits tinguessin ulls.

Mentre estem treballant, la Montse em demana que li expliqui la història de sant Cristòfor. M’escolta amb atenció i em mira amb ulls esbatanats.

Retorno passant per Argentona, el Corredor, Cardedeu... M’aturo a dinar a un restaurant de carretera poc abans de Sant Celoni. Tinc ganes d’anar visitant, de mica en mica, aquests municipis que trobo en el trajecte.

A la tarda, treballo a la doma, celebro la missa al vespre, parlo amb algun amic...

Els voluntaris de Caritas han repartit els lots d’aliments a més d’una vintena de famílies. 

Ha nascut el fill de la Shaquira i en Piqué que anomenen Milan. Potser l’apadrinen els propietaris de la fàbrica Milan de Mont-ras, o sigui els Marcó de Palafrugell. 

dimecres, 23 / gener / 2013

El temps ha refrescat. Al matí atenc alguna visita. En Ramon em comenta el viatge que ha fet, el darrer mes, per visitar el seu fill que viu a Austràlia. En Florenci no pot venir perquè està covant la grip.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Aparco al passeig de Gràcia i pujo fins el carrer València. Amb la Montserrat i els companys que fem el màster, visitem la Galeria Marlbourh, al costat del Museu Egipci. Ens atén la Violant Porcel, filla d’en Baltasar Porcel. 

Ens analitza els diversos departaments que hi ha a una galeria d’art, a direcció, registre, arxiu, premsa... També ens explica com s’organitza una exposició, des de la selecció de l’artista i les obres escollides fins la inauguració i el balanç i la crònica fotogràfica.

Com a mostra ens presenta l’exposició que s’exhibeix a la galeria, de l’artista suís asturià Pablo Armesto. L’exposició s’anomena BLANCA LLUM, on conjuga harmònicament llum (amb leeds i fibra òptica), volums (amb fusta, metalls, PVC... tot lacat en blanc), geometria... amb uns resultats poètics interessants.  

La presentació és de gairebé tres hores. Quan acabem, amb la Txell i en Patxi, baixem tot caminant, des del carrer València, fins a la plaça de Sant Jaume, al davant de l’ajuntament i del palau de la Generalitat. Hauria preferit anar al davant de Can Cendra. L’aire és prim i gèlid. Al mig del passeig de Gràcia hi desfila una manifestació de treballadors afectats per les reestructuracions de Bankia. Els bancs s’han rescatat, però els treballadors, no.

Mirant l’escultura de sant Jordi de la façana de la Generalitat, invoco la seva protecció per tal que tot el procés funcioni bé i el sant ens ajudi a matar l’aranya que, amb la seva teranyina, ens té apressats i no ens deixa ser el que som.

De retorn cap a l’aparcament del passeig de Gràcia, m’aturo a un bar d’una franquícia que, pel nom, sembla basca. Em cruspeixo tres montaditos: val a dir que no són gaire bons, sobretot comparats amb els de Cal Somentent, al costat de l’església d’on estava abans. Quan pago (6’60), dono 6’70 euros a la noia que m’atén i espero el canvi. Però ella es fa la distreta i no em vol retornar el canvi. Quan li reclamo em diu que les monedes que li he donat són “brutes”. Em poso a rondinar i a botzinar fins que finalment la noia, de mala gana, em retorna el canvi pertinent. Òbviament, no deixo res de propina, com acostumo a fer (tenia 50 cm a la mà). La meva resposta és senzillament: Vostè és molt poc amable.

I tot xino-xano retorno cap a Anglès on hi arribo cap a les 10. Prenc un got de llet calenta, i cap a dormir.

dijous, 24 / gener / 2013 
 
Un nou dia. Al matí enllesteixo el suplement del full parroquial. Cal anunciar les activitats de la propera setmana: Vida Creixent, trobada de catequistes de l’arxiprestat, missa de les famílies... Estarem distrets.

A Can Patalic em comenten la pujada al campanar que van organitzar les caravel·les i els pioners. Malgrat que el temps no hi acompanyà, a la Marta li agradà poder treure fotografies a dojo des d’aquella alta talaia.  

A la tarda ordeno els apunts, miro com tinc la feina de la universitat, preparo algun treball acadèmic...També enllesteixo ne temeres i altres paperots.

Amb  les classes, estic més ocupat, però també em dóna la impressió que enllesteixo millor la feina.

divendres, 25 / gener / 2013

De bon matí el fred pica. Anant cap a Sant Martí, tot es veu gebrat. Pel camí, a les obagues, el termòmetre arriba a baixar per sota els 4º negatius. M’aturo a l’àrea del Montseny. Prop de l’autopista, abans de girar cap al desviament que porta a Sabadell i a Bellaterra, veig un ametller florit: “Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit...”. I arribo puntual a l’Autònoma. Aviat trobo lloc per aparcar: els divendres, no es fa difícil.

Les aules estan totes tancades. De fet, hi haurien d’estar sempre fins que no hi arribés el professor corresponent ja que fàcilment poden desaparèixer projectors i altres aparells.

En Rafael ens presenta els dos grans pintors del gòtic internacional a Lleida, en Pere Teixidor i en Jaume Ferrer: relacions, vinculacions, dependències, col·laboracions... Ho fa a partir dels retaules de Pere Teixidor (el d’Albatàrrec, del Sant Sopar (Solsona). El de Binaced hauria estat una producció conjunta amb Jaume Ferrer. I els retaules de Jaume Ferrer (el de Verdú, el de la Paeria de Lleida, el d’Alcover).

Enmig de les dues classes (que tenen una durada d’uns 80 minuts), parlo una estona amb en Rafael Cornudella del retaule de Sant Miquel de Sant Amanç, del plafó de Pere Oller que vaig localitzar al Carrer Ramon Turró de Girona  i de les taules del retaule de Santa Magdalena de Pere Serafí que hi ha al Monestir de Banyoles. M’engresca a fer un estudi d’aquestes darreres pintures.

Poc després de la una, quan acabem les classes, me’n vaig de Bellaterra. M’aturo a dinar a Can Blanché, a Gualba de Baix.

A la tarda preparo les misses del diumenge i la reunió de pares del vespre. Un dels catequistes passa la grip i vetllo perquè els nois i noies facin alguna cosa. Es porten prou bé! I celebro la missa vespertina.

A les nou tinc la reunió amb els pares de la mainada que celebraran la primera comunió el 5 de maig. Hi ha un ambient cordial i franc. Ja els conec gairebé a tots. L’any passat encara m’hi trobava estrany.

dissabte, 19 de gener del 2013

Per sant Antoni, la gallina pon


dissabte, 12 / gener / 2013

Em llevo una mitja horeta més tard que els altres dies. El matí és per preparar les celebracions de la missa d’aquest diumenge. També, a l’església d’Anglès, passo una estona acabant d’arrenglerar bé els bancs. De fet, en pocs dies tornaran a quedar barrigats ja que sovint hi ha qui vol arrenglerar únicament el seu banc i al seu criteri.

La Sílvia se n’emporta tres bosses grans de taps (cap un centenar de quilos) i em fa arribar salutacions de la Dolors Gratacós de Can Peioi. Es veu que treballen juntes.

Observo els resultats de l’escrutini de la primera volta de les votacions pel Consell Presbiteral. Em sembla que hi ha dispersió. No deu pas desagradar. La votació cal repetir-la a 11 de les 17 circumscripcions. 

Dino tranquil·lament i descanso. Sembla que el refredat ja ha passat. Únicament resta una pansa empipadora a la nariu de la dreta.

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolà l’Arianna i en Rodrigo, que es sorprèn que li digui que no l’havia vist des de l’any passat. Ell em va dient que només ha estat fóra unes dues setmanes, ja que ha anat a Portugal a veure els avis.

Em porten unes bones sacades de taps que arriben de Palafrugell i de l’entorn. Sembla que per allà estan animats a recollir-ne. Val més així.

A Anglès hi fan d’escolà en Gerard, en Blai i en Marc. Abans de començar, estan molt enjogassats, però quan comença la celebració es comporten seriosament. Són uns bons escolans. A veure si els acamparem.

Amb el nebot d’en Ramon Masachs enllestim l’expedient pel casament que es celebrarà a Sant Pere Sestronques. Això és bo.

diumenge, 13 / gener / 2013

Aquesta nit a refrescat, plovisqueja i el matí és humit.

A les celebracions no hi participa tants feligresos com el diumenge passat. I m’ho haig de fer sense escolans. Encara bo que no manquen els col·laboradors habituals. Però sempre hem d’anar a darrera hora, si bé hi ha lectors suficients.

Quan acabo, a Sant Martí, pujo al poble a visitar en Joan, la Maria i la Nati. Una veïna em comenta que, a Santa Coloma de Farners (7 km), un pertorbat (o no), amb un mall, va esmicolar les piques d’aigua beneïda i varis vidres del cancell de l’església parroquial, fa pocs dies. Anem bé, cirerer! 

Amb els taps, hi ha qui també hi posa envasos, llaunes, brics... Ostres, a veure si també haurem de contractar les noies del grup The Mamzelles que canten a la campanya envasonvas perquè ho expliquin bé. 

dilluns, 14 / gener / 2013

Vaig de visita al CAP amb la dietista. Sembla que estic en el bon camí però em cal baixar de pes, controlar més el sucre i, per tant, fer més exercici físic.

Sortint vaig a sacar un xic de pa. Em volen obsequiar amb un bon tros de coca dolça. Els ho agraeixo, m’agradaria molt menjar-ne, però ja m’ha passat el moment i ara no toca: “Hi ha un temps per cada cosa”.

Al migdia m’arribo a la Burés a massicar unes camises que allà trobo a bon preu. M’ho han suggerit les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra i elles saben prou de què va.

Dino aviat: avui bròquil de l’hort de Bonmatí. I un bon cafè per tenir el cap clar les properes hores.

A les tres oficio les exèquies d’en Josep Julià. Havia fet de podador i de jardiner i li deien en Xuieca. Era germà bessó d’en Genís i germà de la Montserrat, vídua de l’Agustí Sureda, a qui també li vaig oficiar les exèquies l’abril passat. Les exèquies, a pagès, són humils i entranyables: és tot tan planer, tan natural... I tothom segueix bé la cerimònia.

Un cop finalitzades les exèquies, surto rabent cap a Bellaterra. Hi arribo cap una hora tard del que tocava. Haig de buscar la sala d’actes Salvador Udina enmig del intríngulis de la facultat. La Violant Porcel ens presenta, de primera mà, una visió del mercat internacional i nacional de l’art contemporani a través de la seva experiència de la Galeria Marlboug. Ens parla dels grans artistes contemporanis (o sigui, els més cotitzats), de l’emergent fenomen xinès i extrem oriental, del col·leccionisme, de les més famoses sales de subhastes (Christie’s, Sotheby’s...), de les grans fires d’art internacional (especialment l’Art Basel a Miami i ara a Hong Kong), de les galeries i de les emergents galeries virtuals, de la relativitat decreixent de la crítica d’art...     

Acabem l’activitat a les set i retorno cap a Anglès. El camí d’anada l’he fet per l’autopista i el de retorn el faig per la carretera nacional, sortint per Cardedeu, passant per Sant Celoni i, des d’Hostalric, pujant cap a Santa Coloma. La distància és la mateixa.

Arribo a la doma cap a dos quarts de nou. Sopo un puré de verdura. Escric, llegeixo, prego... I bona nit que Déu ens do. 

dimarts, 15 / gener / 2013

Avui és sant Pau Ermità, un dels barbuts: amb el fred que fa, i pensar que només es cobria amb fulles del desert teixides!

Vaig cap a Vilassar de Mar, al Museu Monjo. Seguint les indicacions del programa museumplus i les de la Montse, començo a fer fitxes de les obres de l’escultor Enric Monjo. N’arribo a fer quatre en tres hores: dos angelots de fusta, un plafó de fusta amb un alt relleu de la Mare de Déu del Camí i un àngel de bronze com els que hi ha al baldaquí de la Catedral de Terrasa, la basílica del Sant Esperit.

Quedo enamorat del plafó de la Mare de Déu: ja el voldria per una de les nostres esglésies! Segur que li donaríem feina a dojo. M’adono que és la maqueta o l’estudi d’un altre relleu en pedra d’una col·lecció particular, si bé hi ha alguna diferència: al de fusta, per exemple, hi ha una petita atzavara al costat esquerra i, al de pedra, hi ha una gàbia amb un canari a dintre.  

Retorno passant per Arenys de Munt i Vallgorguina. La distància és la mateixa: 82 km. M’aturo a dinar abans d’arribar al Perelló. Arribo aviat a la doma.

Cap al tard venen els nois i noies pioners i caravel·les a visitar l’església per preparar les visites guiades del dissabte. Visitem tots els racons de l’edifici i pugem dalt del campanar: el vent, fred i fort, sembla que se’n vulgui endur les campanes.    

dimecres, 16 / gener / 2013

Darrerament a algun company li han piratejat la missatgeria electrònica i, a les adreces que ell té, ens arriba un missatge escrit en espanyol llatinoamericà i demanant diners. Òbviament, si un company et parla en un idioma que no és l’habitual, un ja sospita. I més si ho fa per demanar diners. Però, de moment, ell passa un mal moment perquè li han bloquejat el seu correu.

Al matí estic al despatx i atenc alguna visita. També ve en Florenci. I en Ramon, encara deu voltar per Austràlia, a casa del seu noi.  

Al migdia vaig a dinar a Can Teixidor del Terme.

Recullo taps que procedeixen d’arreu: d’Avinyonet, Figures, Olot, Argelaguer, Besalú...

En Josep porta el baiard que li vaig encarregar i que servirà per traslladar la imatge de sant Antoni, pel carrer Major, cap a la plaça de la Vila, aquests dissabte, perquè presideixi allà el moment en que es beneiran allà els animalons. Caldrà veure qui la portarà. Espero que la imatge no vagi endoina.

Després de la missa vespertina hi ha la reunió de catequistes d’Anglès. Parlem de la participació de la mainada a la celebració de la Candelera (2 de febrer), de la trobada de mainada i famílies de Catequesi a Amer (el 17 de febrer a la tarda), de la representació de la Passió el diumenge de Rams, de la celebració de l’acabament del curs el diumenge de Corpus (el 2 de juny). Quan a la reunió hi participa la Maria, segur que hi ha una estona per riure.   

Quan acabo la reunió a la doma, cap a tres quarts de deu, vaig a la reunió dels responsables de Caritas a Bescanó. Som més d’una trentena: de Bonmatí són 4 i d’Anglès, 4 més, i jo que sóc de les dues parròquies. Hi ha un ambient cordial. Em diuen que haig de passar a recollir unes sacades de taps, a Bonmatí mateix.  

dijous, 17 / gener / 2013

Sant Antoni del porquet, sempre s’escau el disset! I ja hi som, tot i que la celebració la tindrem el proper dissabte.

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra. I quan marxen, tot queda net i polit, obvi

Vaig a comprar: medicaments (avui són un xic més barats), proteïnes, formatge...

Em telefona l’Esteve Rigau. Es veu que per Banyoles s’estan recollint molt taps i es necessitarà un camió per arreplegar-los i transportar-los. Parlo amb la Sílvia i en Bartomeu per organitzar-ho un xic.

 Tenim reunió a La Cellera amb representants dels catequistes de les parròquies de l’arxiprestat. Preparem la trobada dels nois i noies de catequesi, i les seves famílies, a Amer, el diumenge 17 de febrer.

Cada vegada al panorama polític sembla més un femer. Ara ha esclatat el cas Bárcenas, dels milions d’euros que sembla que se li custodien a Suïssa i el del “presumpte” pagament de propines milionàries (diner negre) als dirigents del seu partit. I, és clar, entretant no hi ha res aclarit del cas Pretòria, del cas Palau, del cas Urdangarín, del cas Gürtel, del cas Mercuri...

I la Lagarde diu que potser, amb els ajustaments, s’han passat d’estació i s’ha provocat el contrari del que es volia fer: atur, retallades socials... I la comissió Europea dient que...

I entretant, Caritas ha de fer mans i mànigues per atendre humilment les necessitats bàsiques intentant solucionar el que els polítics diuen que són incapaços de solucionar perquè, és clar, els diners se’ls necessiten.    


divendres, 18 / gener / 2013

Al matí vaig cap a Bellaterra. A l’àrea del Montseny em trobo amb l’Alícia, la muller de l’Enric. Ens saludem cordialment i parlem de l’enterrament de la Rosa, la seva sogra. Es veu que, per allà, hi ha molta foscor. Em comenta que potser vindran a fira a Anglès.

En Rafael Cornudella ens acaba de parlar de l’obra d’en Bernat Martorell (els draps de faristol amb els sants Joan, de Sant Joan de les Abadesses), la producció del taller de la família Borrassà (sobretot el retaule de sant Miquel del monestir de Cruïlles) i les obres d’en Joan Antigó (sobretot el retaule de la Mare de Déu de l’Escala del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i també la seva participació al retaule de sant Miquel de Castelló d’Empúries).
A l’entreclasse parlem dels plafons de Pere Oller esculpits en alabastre, el del MNAC (que s’adquirí per uns 300 mil euros) i el del M’A de Girona, que el vaig localitzar al carrer, a Girona mateix.

De retorn m’aturo a dinar a Mallorquines. No em puc acabar el que em serveixen (fa uns anys, m’hauria quedat amb gana). I cap a Anglès que hi falta gent. Quan arribo a la doma, em Rodri em dóna records de l’Alícia. Ves per on!  

A la tarda ve un parell de grups de catequesi. I al vespre, celebro la missa vespertina: “El sol baixa, ve a la nit: lloem Crist que sempre és dia. Que Ell infongui en nostre pit la claror de l’alegria.”

Em telefonen la Montse Pi i en Guillem Rocas: “El sol baixa, ve a la nit: lloem Crist que sempre és dia...”.

Quan acabem la missa porten la Remei i en Miquel, els dos gegants d’Anglès, que demà acompanyaran la comitiva de sant Antoni. 

dissabte, 12 de gener del 2013

Pels Reis, ase serà qui no ho coneixerà


dissabte, 5 / gener / 2013

Em llevo un xic més tard. Trec molta brutícia del nas i de la gorja. Faig bugada, endreça...

Al matí enllesteixo feina de despatx i preparo les celebracions dominicals: cants, pregàries, la calenda...

Cap a les 11 m’arribo fins a Can Patalic fent una ronda per la variant. La temperatura és agradable i fa bo caminar una estoneta.

De retorn, entrant als jardins de Can Cendra, em trobo amb en Lluís i en Vadó. Van a preparar el Pessebre Vivent per aquest vespre. Els Reis hi paren a fer l’adoració. Aquesta colla no para!

A la tarda, algú em comenta que m’ha vist al canal Banyoles Televisió (en Ramon, en Bartomeu, en Manel...) parlant del llibre “La Parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles”.

Celebro la missa anticipada a Bonmatí. Ve a saludar-me en Josep Pla de Cal Ros per parlar-me del seu amic d’infantesa, en Pompeyo Ramis.

diumenge, 6 / gener / 2013

Sorprenentment , a les misses hi participa més gent que un diumenge normal.

Aquesta diada sempre faig memòria de Mn. Rafel Planadecursach, oncle del meu pare (germà de la seva mare), rector de Biure d’Empordà i que morí sobtadament mentre celebrava la missa d’aquest dia, el 1927, quan tenia 50 anys. La seva germana, la meva àvia Pepa, també morí sobtadament poc desprès mentre arreplegava llenya al llenyer de casa. “Vetlleu doncs perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. 

Eren de Can Fajula de Riudaura. Un altre germà, Mn. Hermenegild, va arribar a canonge, i morí als 68 anys, el 1946. Algú m’havia comentat que, a la guerra civil, havia estat refugiat a Les Planes, crec a Can Plana. Ho hauré d’acabar d’esbrinar. A veure si trobo algú que m’hi ajudi.  

A la missa de les 12 hi participa la Joana Guadalupe i en Ramon Sala, com van fer l’any passat. Em fa arribar salutacions de la Cati i en Joan d’Aiguablava, i de la Rosa de La Llagosta. I m’obsequien amb un tortell de reis de Ca la Teresa Guitart i que m’anirà bé per convidar als de casa.

Mn. Rampon, el rector de Banyoles, em comunica la mort d’en Lluís Martí Salló (62a). L’havia conegut quan ell feia de dependent a Can Comalat. Després s’establí pel seu compte i tenia diversos establiments de moda. Darrerament s’havia aficionat al col·leccionisme d’elements relacionats amb Banyoles: fotografies antigues, documents... Estava molt animat en publicació del llibre de Santa Maria dels Turers i ell s’havia de responsabilitzar de la selecció de fotografies. Crec que la darrera vegada que parlàrem fou a la missa dels sants Abdon i Senén, a Santa Maria mateix. Al cel sia. 

Dino amb els de casa. Els mini nebots estan nerviosos, com és lògic, i algun vol anar a treure el nas a la sala per si hi ha obsequis. A mi m’han portat un parell de paelles noves

dilluns, 7 / gener / 2013

Vaig a Girona, als estudis del Bisbat, per gravar el comentari als evangelis dels propers diumenges (20 i  27 de gener, 3 i 10 de febrer) que emetrà el programa Església Viva.

A Casa Carles se’m comenta que el Bisbe està malalt i que demà serà intervingut. Quan puc accedir al meu correu, llegeixo la nota que ens ha enviat el mateix bisbe Francesc als capellans:

“Avui aquesta tarda ingressaré a l’Hospital Josep Trueta per a una intervenció quirúrgica a l’aparell digestiu, concretament a l’esòfag, amb la finalitat de prevenir l’aparició d’algun possible tumor.

Fa uns mesos, per intervenció endoscòpia em varen eliminar un tumor incipient (adenocarcinoma) localitzat a l’esòfag i que no ha deixat cap signe de presència i vitalitat. Però, per prevenir del tot qualsevol altra possibilitat que es reprodueixi, cal la intervenció a càrrec del Dr. Josep Roig i el seu equip.

Estaré algunes setmanes de recuperació i per això no podré realitzar els compromisos acordats durant aquest temps.

El Vicari general amb el Consell Episcopal tenen les facultats adients per a la cura pastoral de la diòcesi. Per tot allò que sigui necessari el bisbe emèrit Carles Soler resta al vostre servei.

De totes maneres, en la mesura de les meves possibilitats, estaré molt atent a la vida del nostre bisbat i del nostre poble.

En aquest any de la Fe continuem treballant per assaborir i ajudar a descobrir la joia de creure, per aprofundir el què creiem i per comunicar-ho amb ardor.

Ho demanaré molt especialment aquestes dies.

Us tindré molt presents a tots en la pregària.

Pregueu també per mi com feu sempre, i durant un temps afegiu-me també a la llista de malalts.”

L’encomano a la Mare de Déu del Remei i demano que preguin per ell als feligresos que participen diàriament a la missa.

dimarts, 8 / gener / 2013

El dia comença comença a créixer també al matí: avui ho fa un minut. A la tarda, des de santa Llúcia, n’ha crescut ja 20 minuts.

Visito els meus veïns que se’ls ha mort la mare, la Delfina (84a.), la mare d’en Manolo. Demà no podré oficiar les exèquies.  

Al vespre tenim reunió dels clergues de l’arxiprestat, a la Cellera. Treballem el tema de formació i parlem de diverses activitats de l’arxiprestat: formació de catequistes a Anglès (divendres 1 de febrer), trobada de les famílies de catequesi a Amer (diumenge 17 de febrer)...

La M. Àngels m’ha obsequiat amb el darrer llibre d’en Martí Gironell “L’últim abat”. D’aquest autor en tinc tots els llibres, fins i tot “La ciutat dels somriures”. Estaré entretingut uns dies: té un estil agradable i planer.

dimecres, 9 / gener / 2013

Surto aviat d’Anglès. Una de les activitats del postgrau és visitar, avui, la col·lecció OLORVISUAL del col·leccionista Ernest Ventós, al carrer Gòsol, de Barcelona. El nom el suggerí en Joan Brossa.

Vaig bé de temps, però quan surto de la Ronda de Dalt per baixar la Via Augusta, tot ho noto mal senyalitzat i m’embullo pels carrers de Sarrià fins a sortir a la Diagonal. I torno a pujar fins a les Tres Torres fins a enfilar bé el carrer Gòsol. Total: arribo mitja hora tard. I els dic que aquest poble és tot molt embolicat.

La conservadora del centre, la Cristina Agàpito Bruguera, ens atén i ens situa en la col·lecció de l’Ernest Ventós, d’origen empordanès i vinculat al negoci de les essències i dels perfums: la importància de l’element olfactiu en l’obra d’art, els orígens de la col·lecció, com es guarda la col·lecció, com s’ha organitzat i com s’ha professionalitzat, col·laboracions amb diverses exposicions, difusió de l’exposició (web, exposicions, préstecs, programes educatius, diccionari olfactiu... ). En definitiva, un plantejament fascinant i innovador en el món de l’art.

Com diu la Cristina:

“Hi ha diferents formes de col·leccionar, i cap d'elles es pot dir que sigui millor que una altra. És bo començar a col·leccionar sense presses, però sabent què es vol. En el cas de la col·lecció Olor Visual, hi ha una línia molt clara: l'objecte adquirit ha de "desprendre" olor perquè entri a formar part d'aquesta. Amb això no m'estic referint físicament, sinó, que ha d'evocar un record olfactiu per al col·leccionista.

L'artista habitualment ha desenvolupat els sentits de la visió i el tacte, deixant de banda el sentit de l'olfacte, ja que aquest és més difícil de reflectir, i perquè la sensibilitat olfactiva en el nostre sistema cultural, està ignorada i per tant, molt poc desenvolupada. De tota manera, alguns colors ens evoquen a sensacions, a records olfactius, encara que sens dubte són records molt subjectius.

Quan l'artista crea la seva obra, la seva composició no es basa en la sensació, sinó en el record de les sensacions. L'art existeix per estimular el nostre esperit i per desafiar la nostra manera de percebre l'expressió creativa. La col·lecció Olor Visual, existeix per estimular el nostre esperit artístic i olfactiu.

L'olor impregna la memòria, però és invisible, és com si emanés del seu interior, sembla sorgir de l'interior dels objectes ... Així ho percep el col·leccionista i sota aquesta premissa va formant aquesta col·lecció”

Com a colofó de la visita, ens mostra la col·lecció de nassos que han confeccionat diversos artistes seguint tècniques ben diverses. No podem deixar de dir: quins nassos! I ens treu una fotografia del grup lluint tots un nas postís.

Mentre fem la visita, un dels companys va recitant el sonet de Francisco de Quevedo  (1580 – 1645) que es diu dedicà al seu amic Góngora:

Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un peje espada muy barbado.

  Era un reloj de sol mal encarado,                  
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.

  Érase un espolón de una galera,
érase una pirámide de Egipto,                        
las doce Tribus de narices era.

  Érase un naricísimo infinito,
muchísimo nariz, nariz tan fiera
que en la cara de Anás fuera delito.

Acabem cap a la una. Quan surto, m’enfilo cap a la Ronda de Dalt i m’adono de l’error que he fet, baixant. De mica en mica vaig sortint de Barcelona pel nus de la Trinitat i cap el Vallès oriental. Surto per Cardedeu. Dino a un restaurant de carretera. Cap a les quatre arribo a la doma.

Entre els missatges que m’arriben trobo el comunicat mèdic del Dr. Josep Roig, Cap de Secció de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, referit a la intervenció (ahir) del Bisbe Francesc:

“Monsenyor Francesc  Pardo ha estat intervingut quirúrgicament per la seva malaltia esofàgica. S'ha efectuat una esofaguectomía amb reemplaçament per un tub gàstric a través de cirurgia laparoscòpia. La intervenció quirúrgica ha durat 6 hores i el pacient ha tolerat perfectament la mateixa. Actualment ha baixat adormit a la Unitat de Cures Intensives on iniciarà el control mèdic postoperatori”

dijous, 10 / gener / 2013

El matí és tranquil i feinejo pel despatx i per la doma. M’arriba una carta del bisbe Jaume Camprodon que la recullo amb agraïment:
           
            Benvolgut amic: Pau i bé.

Mn. Ramon Pijoan m’ha fet arribar un exemplar del teu recent llibre “La parròquia de Santa Maria...” Et felicito per la bona labor que has portat a terme. La història d’un poble, “El Poble de Déu”, que porta a les venes la saba de l’Amor. Malgrat la crisi, aquesta ciutat de l’Estany porta la marca dels fills que hi ha donat vida i continuen amb la mà a l’arada. L’esperança és un “do” de Déu i Déu és fidel. Amb el teu treball contribueixes a fer-ne prendre consciència. Et felicito.”.

Dino amb els de casa parlant del panorama.

Al vespre, venen els tramoistes dels Pastorets a retirar tota la tarima. L’església queda neta del tot.

En Lluís Cornellà ha preparat una cargolada que ens cruspim, un cop acabada la feina, a la sagristia mateix. I vaig coneixent la gent: en Xavi, en Vadó, en Jaume, en Ricard, en Jordi...

A la doma hi ha reunió de les voluntàries de l’Oncolliga preparant la parada de la fira de Sant Antoni. A pertot hi ha gent. 

divendres,  11 / gener / 2013

Vaig aviat. Quan surto del pis, els baixos de la doma fan ferum d’all. Tot ha quedat impregnat de la cargolada.

Obro l’església aviat i surto cap a Bellaterra per assistir a classe a la UAB. En Rafael Cornudella. Ens continua parlant de la documentació relacionada amb l’obra del pintor Bernat Martorell (1390 / 1452). Ens parla dels dibuixos que hi ha al revers de varis retaules seus (començant pel retaule de Púbol).

També ens parla dels dibuixos per diversos brodats, especialment el frontal i el tern de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat. Certament, una obra de filigrana. Si bé en aquest moment no es considera massa l’art del brodat, si que tenia molta consideració en el moment que es van confeccionar.

En el moment de descans entre les dues classes, en Rafael em comenta que, amb ell, hi treballen dues noies de Banyoles, la Mercè Doñate i l’Elena Llorens. Si bé no les conec personalment, si que he conegut els seus pares, especialment els de l’Elena (a.c.s.): en seu pare, en Josep, m’obsequià amb una tela que representa un racó de l’estany des d’on es veu el Trenc del Cimà, Pissarrí i l’Olivet del Rost.

Retorno per Vic. Tinc ganes d’estrenar l’eix. Contràriament al que em pensava, aquest trajecte em comporta allargar 30 km el viatge.

A la tarda, venen els grups de catequesi. I a la missa vespertina, recordem especialment a la Isabel, que morí fa un parell d’anys.

Entre Montfullà i Bescanó ha mort d’accident una noia de 18 anys de Bescanó. Fa un parell d’anys, per aquest mateix punt, hi morí un noi, també de Bescanó. Aquesta carretera és ben cert la Carretera de la Vergonya, i òbviament és una carretera que depèn de l’estat (N 141). Si totes les despeses de la inauguració de l’AVE s’haguessin invertit aquí, segurament s’hauria millorat alguna cosa. Però els polítics sempre remeten les culpabilitats als conductors. I què més?