diumenge, 30 de novembre del 2014

Sento que els dies se’n van, però l’angúnia es retarda...

dissabte, 22 / novembre / 2014

Reparteixo els fulls i els suplements que cal portar a cada església. Deixo posats a l’església d’Anglès els cartells dels cants.

Vaig a Bonmatí a oficiar les exèquies d’en Josep de can Pol, el gendre de la Coloma. En general, quan s’oficia unes exèquies, l’església de Bonmatí s’omple. Avui és una de les vegades que l’he vist més plena.

Després de les exèquies, pujo  cap a Sant Salvador de Bianya. Hi celebrem els 46 anys de casats d’en Josep i de la Carme, el 10 aniversari del casament de la Collell i en Jordi i els 36 anys d’en Gaus, el germà petit d’en Jordi. Som una trentena.  L’església de Sant Salvador i el seu entorn és ben agradable.

En comuniquen la mort d’en Xicu, el Turronaire de Vilanna. També hi ha qui em pregunta per una altra possible difunt. Resulta que es fa córrer que també s’ha mort en Lluís Campmajor, en Ferro. De fet, únicament és un rumor. Diuen que quan es fa córrer que algú s’ha mort i no és veritat, se li afegeixen 10 anys de vida.  

A la missa vespertina només hi fa d’escolà en Víctor. Som pocs. Molts avis participen a la ballaruca que hi ha a la Burés inaugurant la nova sala de ball.  


diumenge, 23 / novembre / 2014

Al matí celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa.  A la missa de les 9 únicament serveix d’escolà la Maria. Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies d’en Lluís Ros de Can Pixolives. L’església s’omple de persones que coneixien en Lluís, sobretot homes.

A la tarda vaig a dinar cap a la Vall de Bas. Al restaurant hi ha molta gent. Hi ha una colla que celebra el 50 aniversari del casament dels avis. Tot d’una, l’àvia em reconeix i em ve a saludar: “Hola, Mn. Martirià: vostè va casar-nos fa 50 anys”. Li dic que jo tenia tot just 11 anys i que encara no estava per aquestes coses. El cert és que em coneix, però no s’explica la confusió. Jo tampoc.

Després de dinar, deixo el cotxe aparcat a la zona d’aparcament de Can Barris i pujo caminant fins a l’església de Sant Romà de Joanetes. També volto per aquells veïnats. Recordo haver-hi visitat Mn. Pere Roura: una autèntica institució. Amb alguna colla de jovent també m’havia allotjat a la rectoria. I a una casa de colònies que hi havia més amunt (a Sant Romà) també hi havia anat a fer-hi alguns dies de colònies amb mainada de Sant Feliu de Pallerols (em penso que era l’estiu del 1975).

Quan sóc al pis, enllesteixo l’article sobre santa Eulàlia de Mèrida per publicar a la Revista de Banyoles.


dilluns, 24 / novembre / 2014

Ha plovisquejat tota la matinada. A les 10 del matí oficio les exèquies d’en Francesc Vila, en Xicu  de cal  Turronaire de Vilanna, el pare de la Roser de Ca l’Elisa.  Veig molta gent coneguda entre altres en Míliu que ja està mig refet de l’operació al genoll. La convalescència l’ha feta a Planoles, a casa dels seus cosins.

 Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda participo al rosari de la capella de sant Martirià. Com que es té por de pluja, es fa a Santa Maria. Resulta que al Convent Vell també hi ha pujat una colla de gent. Pocs i mal avinguts.

Retorno aviat cap a Anglès. Hi ha sessió de catequesi de tres grups. Sembla que funcionen bé. En Miquel segurament és qui més il·lusió hi posa.

A la missa vespertina només hi ve un escolà:  en Joan.


dimarts, 25 / novembre / 2014

A la matinada plou de nou.  Quan ja he arreglat les coses, surto a fer un tomb. També vaig a la barberia. Hi ha en Jaume de Can Figueres. Te xerrera i ganes de fer bromes.

A primera hora de la tarda tinc visita de revisió. M’han canviat el metge de capçalera. Va bé conèixer altres perspectives. Em parla de l’analítica de l’altre setmana. Estic excessivament dolç. No sé pas què cal fer.  Hauré d’anar i tornar caminant cada dia fins a Sant Julià.  La infermera em revisa els peus.

A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida Creixent.  Treballem el tema tercer de la campanya: Vellesa i acceptació de si mateix.

Quan acabem de Vida Creixent,  ve la mainada de catequesi. Em toca portar un grup: el de l’Oriol, en Sergi i en Joan.  Val a dir que el temari (i el vocabulari) és ben complicat per la mainada d’aquell nivell. No m’estranya que, quan acaben la catequesi amb la primera comunió, no en vulguin saber gaire res més.

D’escolans hi venen en Quim i en Joan.
 

dimecres, 26 / novembre / 2014

Vaig a fer un tomb i a comprar alguns medicaments que em falten.

Al migdia vaig cap a Les Preses. M’hi trobo amb l’Assumpta. Ella baixa de Ripoll i de Torelló. Anem a dinar a Olot, a Can Xalegre, al costat de la plaça de l’Àngel.

A la tarda em trobo amb la Rosa Serra i amb en Xavier Carbonell. Parlem de l’obra escultòrica religiosa d’en Lluís Carbonell (Mare de Déu de la Salut, Sant Pere de Montagut, Sant Julià i Santa Bassilissa de Vulpellac... ) i d’en Lluís Curós (Mare de Déu de la Cot, Mare de Déu de Asunción – Paraguai...).

També parlem de l’obra religiosa d’en Fita, d’en Subirachs, de l’Henry Moore (La Mare de Déu i l’Infant), d’en Botero ...  Amb en Xavier parlem de que l’escultura religiosa no només ha de ser una escultura correcte sinó que ha de transmetre uns sentiments determinats...

Parlant i mirant fotografies, terracotes, esbossos... passo una bona estona. Fins i tot em mostren l’esbós en terracota de la Mare de Déu de Sales de La Cellera d’en Josep M. Bohigas: quina sorpresa!. I no m’adono que ja són les 5 de la tarda.  

D’escolans venen en Quim, en Joan i en Víctor, que estava malaltó.


dijous, 27 / novembre /  2014

Al matí venen les confraresses de l’escombra a fer neteja i ornamentar l’església.

Marxo aviat cap a Bellaterra. Arribo a la universitat cap a dos quarts de dotze. Fa un ruixat. Faig un tallat a la cafeteria i passo a la secretaria del departament d’art a recollir la documentació que necessito per matricular-me del doctorat.

Pràcticament   haig de travessar tot el campus fins la masia on hi ha el rectorat. Sort que pràcticament tot el recorregut és sota cobert. I quedo matriculat pel doctorat. Espero que pugui acabar-lo en tres anys.

Quan retorno cap a la meva facultat, m’entaforo una estona a la biblioteca. Dono una ullada a la secció d’art.

Cap a la una retorno al departament. A la una tinc entrevista amb la professora Teresa Camps  que em dirigeix la recerca de la tesi sobre l’escultura religiosa (del 1936 al 1965). Parlem dels condicionants que marcaren els escultors d’aquell moment, tant dels elements que marcaren la seva formació (fonamentalment el noucentisme) com de les imposicions ideològiques del franquisme exercides per l’església més alienada: res a veure amb l’art religiós del moment a la resta d’Europa (amb propostes ben interessants com les d’Henry Moore,  Henri Matisse, Le Corbusier... ).  Què hi farem! La nostra història és així. I si algú es sortia del guió (i si algú es surt del guió), garrotada!

Dino a la cafeteria. Bull d’estudiants.  I retorno cap a Anglès.

A la missa vespertina venen a fer d’escolà en Víctor, en Quim i en Joan. Si van aguantant, anirem bé.

divendres, 28 / novembre / 2014

Em llevo a les sis i començo el dia amb la rutina habitual: pregar un xic, bugada, obrir finestres, estrijolar-me, fer endreça, esmorzar, obrir l’església...

Vaig a fer un tomb matinal. Aquests dies no he perdut el ritme. Pujo per la carretera de Santa Coloma fins l’avinguda Floricel. I avall. Diuen que plourà, però de moment només tenim bromes.

A partir de les 10 m’instal·lo al despatx. Preparo un xic la reunió del Consell Parroquial del vespre.

Dino tranquil al pis. Aquesta setmana només hi hauré dinat el dimarts i avui. Menjo un xic de salmó que m’han regalat, i verdura. Ja està bé.

A la tarda ve un grup de catequesi dels nois i noies que ja han fet la comunió.

Al vespre tinc reunió amb el Consell Parroquial. Comentem com ha anat el darrer trimestre: festa de la Mare de Déu del Remei, catequesi, Caritas, Sant Amanç...  I també parlem de les previsions: Nadal (aquest any sense pastorets), homenatge a les germanes dominiques...



diumenge, 23 de novembre del 2014

Per sant Amanç, a caçar amb rams


Dissabte, 15 / novembre / 2014

M’assabento de la mort, ahir, del pare Maur Esteva (Gironella, 1933), abat de Poblet entre 1970 i 1998 i abat general de l'Orde Cistercenca (1995-2010). Va ser ell qui em dirigí els exercicis espirituals de la meva ordenació presbiteral, el  1980. La darrera vegada que vaig saludar-lo fou a Roma, on vaig trobar-lo passejant per l’entorn de les Termes de Dioclecià.

Al matí acabo de preparar coses per portar cap a Sant Amanç on hi tenim la celebració de l’acabament de les obres de l’església i la benedicció.  L’Eva fa catequesi  a un grup de mainada.

Cap a les 11 vaig cap a Sant Amanç. L’entorn de l’església sembla un formiguer que esclata de goig. Acabo de preparar els detalls de la celebració. En Quim hi farà d’escolà.  Arriba primer Mn. Ramon i, tot seguit, el bisbe i el diaca, en Joan. 

La celebració traspua senzillesa, satisfacció, goig. Els Cors Alegres l’animen amb els seus cants. L’església queda atapeïda i també l’exterior. En David i en Manel hi són amb els seus pares i els seus padrins. Deuen participar-hi cap a 200 persones. També hi ha els alcaldes d’Anglès, de Brunyola i d’Osor.  Hi ha molts feligresos de Sant Martí Sapresa: saben bé que aquesta és la seva segona església parroquial. També han vingut els gegants d’Anglès, la Remei i en Miquel.

Per començar la celebració, el president dels Amics de Sant Amanç, dóna la benvinguda i agraeix la col·laboració de tots que ha fet possible que, amb 9 anys, a partir de la iniciativa d’en Félix, l’església s’hagi reconstruït i ornamentat tan bé.

Tot seguit el bisbe aspergeix amb aigua beneïda els assistents i beneeix tota l’església, l’interior i l’exterior. La primera lectura la llegeix la Carme de Can Perich i, el diaca, llegeix l’evangeli. Tot seguit presento en Manel i en David al bisbe i als assistents per tal que siguin confirmats.

L’homilia del bisbe és planera i adequada remarcant la importància i el simbolisme d’aquesta església  -l’església parroquial matriu de les esglésies de la Vall de les Esglésies- i la importància de valorar el nostre patrimoni religiós, on també hi ha la nostra fe i la fe dels joves que seran confirmats.


Un cop confirmats en Manel i en David, llegeix les pregàries en Joan, el pare d’en David. I celebrem l’Eucaristia. A l’ofertori, entra un gos esverat a l’església. Va depressa, flairant tothom, remenant la cua de satisfacció. Arriba fins al davant del Bisbe, el saluda, i surt per allà mateix on havia entrat. Dic que deu ser el ca de sant Roc.

A la comunió es reparteixen un centenar de partícules. Abans de finalitzar, el bisbe ens anuncia que s’enllestirà una còpia del retaule de sant Miquel que, abans del 1936, es podia admirar a l’església i que ara es conserva al Museu Diocesà. Tothom aplaudeix agraït.  Quan acaba la celebració, a la sortida, el bisbe destapa una làpida en commemoració de la diada.  També se li lliura una clau del portal de l’església. I és el moment de fer fotografies.  Suposo que en veurem alguna.

Tot seguit, al prat, es serveix un pica-pica. I en Joan i jo anem recollint les coses. Quan acabem ens unim al vermut. Tot seguit, el bisbe, en Ramon, en Joan i jo anem a dinar a Bonmatí. Tot dinant parlem de la celebració, del moment que vivim, de la situació de l’Església... 

Quan hem acabat i ha marxat el Bisbe i en Joan, amb en Ramon anem a veure la capella de la Pietat, a Constantins, al costat de Can Massana. Curiosament hi ha rastres de culte popular: una petita imatge de la Mare de Déu presideix el retaule del s. XIX. També hi ha un petit Sant Crist. Hi diem una avemaria demanant que sigui possible la restauració.

De fet, diverses persones s’han ofert per portar-la endavant:  un arquitecte (l’Hanníbal  Climent) , un mestre que viu a Salt (en Ricard Teixidor), una florista de Girona / Anglès (la Fàbrega)... També s’havien ofert altres persones però no en tinc cap mena de contacte. A veure si podem enfilar l’agulla i començar a fer algun pas.     
  
De retorn, em quedo a celebrar la missa anticipada a Bonmatí. I tot seguit, vaig a celebrar-la a Anglès.

Quan acabo la missa d’Anglès i estic tancant les portes, trobo una gata arraulida al baptisteri. Es deixa agafar i va miolant. I què en faré, ara, d’aquesta mixeta? Un escolà em demana que li deixi endur a casa seva. La seva mare li consent.  


diumenge, 16 / novembre / 2014

M’assabento de la mort del professor Antoni Maria Badia i Margarit (94a). El vaig conèixer a l'església dels caputxins d'Olot (1980 – 1983). Passava els caps de setmana a Sant Privat de Bas i, amb la seva muller, participava a la missa del migdia a l’església del Sagrat Cor i que sovint presidia jo: davant d'ell vaig fer les meves primeres homilies. Feia molt respecte. La darrera vegada que el vaig veure i saludar fou a la manifestació del dia 11 de setembre del 2012 a Barcelona, cap a la plaça Urquianona. Que descansi en pau i que Déu l'aculli a la seva Llar Pairal. I que des de la Pàtria celestial vetlli per la llibertat i la dignitat de la pàtria terrenal, tan trepitjada i menyspreada, com bé reconeixia ell.

Celebro les misses dominicals. A la del migdia hi oficiem les exèquies d’en Salvador Seriñá. Havia nascut a Sant Gregori fa 93 anys. Els seus néts són músics (el noi és el contrabaix de la Bisbal Jove) i interpreten algunes cants de la missa.

Un cop ho he endreçat tot, vaig a dinar a l’Hostal del Fang. No m’hi havia aturat mai. Hi trobo els Campmajó de Bonmatí que em saluden cordialment. Sortint em fixo en les runes de la capella que hi ha al costat.  A la porta lateral hi ha una inscripció a la llinda que diu: QUE INGRATO SERIA QUIEN PAR AQUÍ PASARIA SIN DECIR AVEMARIA. FECIT DÑA. MARIA ANTONIA ZARONTI DE CONCH . Havia sentit dir que aquesta capella estava dedicada a la Mare de Déu de Núria. No ho sé pas. Potser algú m’ho digui.  

Després de dinar vaig a donar un tomb cap a la Vall de Bas. No tardo gaire a encauar-me. A la doma acabo el santoral del desembre pel santoral.cat.


dilluns, 17 / novembre / 2014

Després d’esmorzar felicito en Jaume. És un parell de mesos més jove que no pas jo.

L’Hanníbal m’envia una fotografia de la dovella que cloïa el portal de punt rodó que accedia a la capella de la Pietat. És de pedra de Girona hi s’hi pot llegir bé una inscripció que hi diu: AQUESTA CAPELLA ES ESTADA EDIFICADA EN HONOR DE NOSTRE DÉU E DE MADONNA SANTA MARIA DE NATZARET PER EN BONANAT DE TORNAVELLS, CIUTADÀ DE GIRONA, EN LO ANY DE NOSTRE SENYOR 1340. I ara ves a saber on ha anat a raure aquesta làpida i les altres dovelles que van sostreure de la capella deu fer uns 15 anys.  Quina pena!

La informació que aporta la inscripció coincideix amb la informació que recull Mn. Josep M. Marquès al llibre Notes històriques sobre la diòcesi de Girona i les seves parròquies, al Annex de la Guia del 1996 del Butlletí de l’Església de Girona.

El dilluns a la tarda és dia de mainada de catequesi. N’hi venen una vintena.

A la missa vespertina hi venen a fer d’escolà en Víctor, en Quim i en Joan.


dimarts, 18 / novembre / 2014

A primera hora del matí vaig a treure’m sang per fer una analítica. Em toca fer-ho cada mig any. La darrera vegada vaig arribar un minut tard de l’hora que m’havien indicat i ja m’havien passat al davant. Avui arribo cinc minuts abans de l’hora i em toca esperar mitja hora llarga. Entretant parlo amb altres pacients que també s’esperen.  

Cap al migdia vaig fins a Sant Amanç a recollir una capsa de partícules que m’hi vaig deixar i la clau. Abans passo per Cal Soldat a recollir la clau, clar. També ho aprofito per arribar-be fins a Sant Pere Sestronques per recollir-hi una bossa que m’hi vaig oblidar el dia que hi celebràrem sant Pere, el darrer diumenge de juny.

I ja que sóc aquí, vaig a visitar la capella de Sant Romà.  Avui és la seva festa. No havia visitat mai la capella. Avui és la festa de sant Romà i de sant Barula, el seu escolà, que també màrtir al costat del seu mestre.

A mitja tarda em telefona en Mató. Parlem de Poblet. Possiblement algun dia vingui a veure’m amb altres coneguts.  

A la tarda porto el grup de catequesi, amb l’Oriol, en Sergi i en Joan. De moment, no s’apunta cap catequista.  

Després de la missa faig una passejada. També n’he fet una després de dinar i després d’esmorzar.

dimecres, 19 / novembre / 2014

Quan estic fent una passejada em comuniquen la mort de la Maria Font.  

Al matí atenc al despatx no ve gaire gent.

Vaig a dinar a Banyoles. I quan acabo, vaig estirar les cames fins l’estany.  
una passejada breu

A la tarda tenim reforç escolar. Hi participa molta mainada. És una dels serveis bonics que ofereixen els voluntaris de Caritas. Llàstima que hi ha pocs voluntaris. Segurament, el dissabte, si que hi haurà voluntaris per anar a ballar.  

Després de la missa vespertina vaig cap a La Cellera. Hi tenim la reunió dels clergues de  d’arxiprestat. Al sopar hi celebrem els 70 anys d’en Jesús i els 52 anys de l’ordenació d’en Ramon.

dijous, 20 / novembre / 2014

Oficio les exèquies de la Maria, la muller del Tremendo. La seva germana era l’àvia de Can Mas.

Quan acabo les exèquies, vaig cap al Baix Empordà. Hi ha una persona malalta que m’ha demanat que la visités.

Ja de retorn, m’aturo a dinar a Santa Cristina d’Aro. Menjo un bon plat d’escudella i un altre bon plat de carn d’olla. Avui no cauré pas decandit.

Quan passo per Quart, m’hi aturo. Voldria visitar el taller de terrissa de Can Marcó. Un oncle vell de la casa havia estat de rector a Sant Martí Sapresa.  Els plafons del Viacrucis i algun altre objecte procedeixen de Can Marcó. Però no obren fins més tard, i no puc esperar.

També m’aturo a Girona. Adquireixo roba esportiva d’abric. No vull passar fred.

Venen tres escolans a ajudar la missa.  

divendres, 21 / novembre / 2014

Passo el matí amunt i avall visitant algunes famílies. Amb l’Arnaldo preparem la celebració ecumènica de Nadal pel diumenge 14 de desembre. També visito la M. Teresa que em fa pujar fins la Torratxa des d’on puc gaudir d’una panoràmica d’Anglès força inèdita.

Després de dinar vaig a estirar les cames.  Quan no ho puc fer, ho trobo prou a faltar!

Al despatx preparo les pregàries i els cants de les celebracions d’aquest diumenge.

Al vespre, em comuniquen la mort d’en Lluís Ros de Can Pixolives.  Déu l’hagi.


diumenge, 16 de novembre del 2014

Quina parròquia tan ben arreglada, amb Sant Pere Sestronques, Santa Bàrbara, Sant Martí Sapresa, Sant Amanç!

Dissabte, 8 / novembre / 2014

Al matí ve el grup de catequesi. Entretant acabo de preparar diversos objectes que haig de portar a Sant Amanç.

Al migdia celebrem la missa a Sant Amanç amb els voluntaris que han fet possible la recuperació, restauració i embelliment de l’església, aquests darrers anys. Ve a ser la celebració de la coberta. La presideix en Félix que fou qui encapçalà el grup d’amics de Sant Amanç. També hi ha Mn. Ramon de la Cellera.

Al prat del davant de l’església hi dinem plegats, l’aire es fresc. Estem junts en Félix, en Ramon, l’Hanníbal i jo.  Parlem d’objectes que hi ha per les esglésies i que massa sovint es menystenen malgrat el seu valor.

Quan acabem el dinar, vaig cap a la doma a recollir el material (full, pregàries... ) que necessito per la missa anticipada a Bonmatí.  I cap a Bonmatí que hi falta gent.  Quan acabo a Bonmatí, cap a Anglès.

 A la missa hi participen uns amics de Palafrugell. Quan acaba la missa anem a fer una pizza plegats. Em comenten diverses coses de la vila del peix fregit.


diumenge, 9 / novembre / 2014

Celebro les misses del matí. A Sant Martí és ofici de festa major en honor del bisbe de Tours. Hi participa l’alcaldessa de Brunyola, els Cors Alegres d’Anglès. L’església queda atapeïda. Quan s’acaba, els Cors Alegres interpreten algunes cançons populars. Haig de marxar abans d’acabar. A fora es prepara la xocolatada popular i l’audició de sardanes amb la cobla Osona.

Quan acabo la missa d’Anglès vaig cap a Banyoles on sempre voto. Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari, en Ferriol i jo.

Quan acabem el dinar, amb la Carme i en Josep anem a l’IES JOSEP BRUGULAT. Hi ha tot de gent coneguda. El president de la taula, en Puigarnau, em saluda amablement. També hi ha el noi d’en Quim Duran, el veí que viu a Ca la Rectora.  Per allà també hi ha la Cuenca, en Bramon, el seu noi, la seva dona...  Ah, i a fora, a signar: només faltaria! Que quedi tot ben arrodonit.  

D’Anglès a Banyoles, de Banyoles a Anglès vaig escoltant les notícies.  Al pis, miro les notícies. Sembla que hi ha hagut una bona participació a les votacions. Des de Madrid, menystenen encara més tot el procés i el continuaran menystenint. Per anar contra Catalunya, tot s’hi val: ha estat sempre així, continua així i seguirà així.  

Per la televisió surten les monges de Sant Benet anant a votar. També hi surt el P. Santi Thió. He sentit que entrevistaven el mossèn de Montblanc...
Tot el dia he tingut picor als ulls i i m’he notat un xic refredat. Ahir, dinant a fora, em va arreplegar un cop d’aire.


dilluns, 10 / novembre / 2014

Avui tindrem 10 hores de sol i 14 de foscor. Ens apropem al solstici d’hivern.  

Em comuniquen la mort de Mn. Quim Lleal Plantès. Va néixer a Olives - Sant Esteve de Guialbes el 1936. Tenia un oncle capellà  a Casa Missió  de Banyoles, que va ser amic del meu pare.  En Quim va fer els estudis al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1959 a la Catedral de Girona.  Fou vicari d’Arbúcies i el 1962 ingressà a la Casa Missió de Banyoles. Del 1963 al 1973 treballà de missioner a  la diòcesi de San Felipe a Xile (on va ser company d'en Joan Alsina, d'en Joan Vila...) i, del 1973 al 1980, a la diòcesi de Rafaela a l’Argentina. Explicava que alguna vegada va sentir xiular vora seu alguna bala que se li dedicava.  El 1980 tornà a casa nostra i fou nomenat vicari de la Sagrada Família de Blanes, d’on més tard en fou nomenat rector.  Era molt amic de Mn. Joan Mollerusa, de qui vaig ser-ne vicari a Calella (Maresme) del 1983 al 1987 i, gairebé cada diumenge, ens trobàvem per sopar plegats amb altres companys dels dos arxiprestats del Maresme i del Tordera. Del 1991 al 2011, fou el rector de Bescanó i Estanyol. Durant aquest període, concretament del 1994 al 1997, també fou arxipreste del Ter – Brugent.  Val a dir que la gent de Bescanó, que van ser testimonis de moltes anècdotes seves, en guarda molt bon record. A partir del 2011, quan jo vaig arribar a Anglès, ell deixà Bescanó i  residia a Cervià de Ter. Morí a la residència “Bisbe Sivilla” de Girona ahir 9 de novembre de 2014. Que el Senyor, el Bon Pastor, l’aculli a les prades eternes.

Vaig seguint els comentaris i notícies del dia: des de Madrid, únicament menyspreu, com ha estat sempre i com serà. Ja ho deia el Bisbe Cartanyà: “A Madrid, no se’ns hi ha perdut res”.


dimarts, 11 / novembre / 2014

M’assabento que un dels nois que va anar a fer brega a l’escola d’hostaleria de Girona aquest 9N és d’un poble del Ter – Brugent. Va ser dels pocs incidents que es van viure.  La colla d’esvalotadors es va trobar amb algun jugador de rugbi que els van aturar els peus.  Sembla que aquest noi de per aquí va acabar plorant. 

Em comenten que sembla que aquest tipus de gent estan distribuïts a cada poble i que algú els coordina i els fa arribar consignes i possiblement propines. En definitiva, hi hauria qui s’aprofita de persones amb dificultats d’integració. Si així és com pensen defensar la “unidad”,  van en la bona direcció perquè sigui tot el contrari, que és el que volem.  


dimecres, 12 / novembre / 2014

Al matí em comuniquen la mort d’en Salvador Carreras (84a.), el pare d’en Josep, el director del CEIP Pompeu Fabra.  Era una persona alta i prima i pel poble se’l coneixia simpàticament com en Canutillo, ja que era alt i prim. Havia nascut al veïnat de Trullàs, ja a Vilanna / Bescanó.


Ve en Pere Carreras a gratar a l’arxiu per conèixer millor els seus avantpassats.  Ho aprofitem per comentar diverses coses de l’actualitat.

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar a Can Teixidor, vaig a proveir. Ja a casa, dinant, el tema són les votacions del 9N i l’actitud prepotent i menyspreadora de Madrid.

Haig de marxar aviat. Cal que sigui a la doma per quan vingui la mainada del reforç escolar. En venen una vintena. Amb alguns ens coneixem del curs passat i em saluden amablement.

Els escolans estan sempre enjogassats. No els deixo entrar a la sagristia fins un quart abans de començar la missa. Serien capaços de capgirar-ho tot, i també a mi.  Ara ja fa gairebé dos mesos que van començar.  Sempre n’hi ha algun que falla però sempre torna a reaparèixer.  Amb una llista apunto si venen o no i els poso nota, segons s’han comportat i han fet la feina correctament.  Els dos més grans, també llegeixen una de les pregàries dels fidels.


dijous, 13 / novembre / 2014

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de l’Escombra. Diuen que els capellans som necessaris a les parròquies.  Però persones com aquestes ho són tan o més que els mateixos capellans.

Al migdia oficio les exèquies d’en Salvador.  Hi participen una bona volada de gent.  

Quan acabo la missa m’obsequien amb peix congelat, verdura i fruita. Ho agraeixo de cor, encara que no serà pas tot per mi.

Al vespre tenim sessió de formació de Caritas a La Cellera.  Ens parla l’Enric Tubert. Ens saludem cordialment . Jo m’adormo: al vespre no serveixo per res i, quan he sopat, baixo les persianes. Quan l’Enric acaba també parlem un moment de la Costa Brava Centre i dels capellans d’aquell arxiprestat.

I cap a la doma. Bona nit, i tapa’t.


divendres, 14 / novembre / 2014

Al matí preparo les pregàries i selecciono els cants per la missa de demà a Sant Amanç i per les misses del cap de setmana.

Cap al migdia surto a fer una ronda i visito diversos malalts: a la carretera d’Osor, al Puigbell, als pisos de la plaça Sant Jordi...

A la tarda ve el grup de catequesi de seguiment. Són uns 8 i el porta l’Anna. Jo preparo els dos nois que demà seran confirmats. Assagem una mica la cerimònia i celebrem el sagrament de la Reconciliació.


A la missa llegeixen les pregàries en Víctor, en Quim i en Taras. En Joan no ha vingut. Quina trepa! 

Per cert, sembla que ni fiscalia ni el tribunal suprem no veuen delicte en el 9N. I tant que deia aquella noia de Blanes: un cabo furriel de la Guàrdia Civil frustrat! 

diumenge, 9 de novembre del 2014

Per la dignitat del nostre poble, per la llibertat de la nostra terra: SI i SI !!*!!

dissabte, 1 / novembre / 2014

No surt aigua calenta. Em toca dutxar-me amb aigua freda. Sort que encara no fa massa fred.

Celebro les misses del matí com un diumenge. Hi participa força gent, encara que moltes persones no són les habituals.  És el que sol passar en aquestes festes entre setmana.

Dino al pis. Ahir em van portar botifarres.  En trinxo una i preparo un plat de macarrons amb ceba i tomata no massa sofregits.

Cap a dos quarts de tres surto a caminant i pujo fins el cementiri. Són uns 1.500 metres de pujada suau. Quan sóc allà hi vaig saludant gent coneguda que visita els seus difunts. També dono una ullada a totes les fileres dels nínxols. Ja hi reconec algunes famílies i també alguns difunts per qui he oficiat les exèquies. Doneu-los, Senyor, el repòs etern...  De totes maneres, al seu moment, es va dissenyar i construir un cementiri ben lleig, i a més, totes les columnetes de pòrtland ja estan esmicolades. I crec que excessivament allunyat del poble.  

diumenge, 2 / novembre / 2014

Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí. Al migdia celebro la missa a Bonmatí: és com ho faig quan hi ha dues festes enganxades. A totes les misses es veu una bona volada de gent.

Quan vaig a dinar, em trobo amb la família Domínguez Viñolas de Palafrugell. De fet procedeixen d’Anglès. Les germanes Viñolas, la Sílvia i la Irene, vivien al darrera l’Hostal de Can Salgues.  Avui han vingut a fer una visita al cementiri.  M’estranya no veure-hi l’Eulàlia i en Josep M. Ja dic jo que no passa una setmana que no em trobi amb un o altre de Palafrugell.

També hi trobo altra gent d’Anglès: en Pere i la Dora (que gairebé estem de costat), en Joan i la Montserrat amb en Quim i la seva companya...

 A la tarda, vaig a passejar una mica. I llegeixo, escric, parlo amb amics...


dilluns, 3 / novembre / 2014

Continua l’aigua freda a la dutxa. De fet, habitualment, sempre em dutxo les cames amb el primer raig d’aigua que surt freda. Però ara és tota l’estona.  Espero que avui es pugui arreglar.

Al matí, al despatx, anoto alguns encàrrecs que van fer-me.

A la tarda ve en Jordi a repassar el sistema de calefacció. Es fa un tip de pujar i baixar les escales i d’anar provant cada sector. L’aigua circula bé. El problema és que hi ha una mena de cargol que fa com d’embragatge enmig del motor que, amb els anys, s’ha desgastat del tot i no hi ha manera que faci rodar res. O sigui, que el gasoil no puja a la caldera. Finalment, canviant la peça, resol el problema.  

Els grups de catequesi ja funcionen amb normalitat, avui amb la Maria, en Miquel i la Mercè. A la missa vespertina hi venen a servir els 4 escolans. Sembla que avui estan més tranquils.

Em regalen una cistella antiga. Quina diferència hi ha entre un cistell i una cistella, entre un cabàs i una cabassa, entre una panera i un cove?  

dimarts, 4 / novembre / 2014

Al matí, inauguro formalment la calefacció i la deixo engegada al moment de llevar-me , d’estrijolar-me, de fer endreça... i, per fi, ja puc dutxar-me amb aigua calenta.

Com que està plovent, camino una estona per dintre l’església. Ja tinc calculat quantes voltes em cal fer per caminar uns 1000 metres. Mentre ho faig, em recordo  una àvia de Palafrugell que també anava a caminar a l’església. Jo deia que feia pregària peripatètica, a l’estil d’alguns antics filòsofs grecs.  

El dia finalment s’arregla i, al migdia, camino per l’exterior.


dimecres, 5 / novembre / 2014

Després de la caminada matinal, estic al despatx. Venen un parell de visites. Després de la una vaig cap a Banyoles.

Dino a Can Teixidor. Estrenem temporada d’escudella i carn d’olla. Que bé!  Col, una mica de patata, magre, pilota, botifarra negre...  Per pair-ho bé, m’arribo caminant fins el puig de Sant Martirià. Des de casa hi ha poc més de mil metres, això si, de pujada. El dia és molt clar i l’estany es presenta voluptuós.  

Quan baixo del Convent Vell, entro a fer un tomb al cementiri: la Josefina, la Rosa... i, sobretot, el pare i la mare: “Que la llum eterna, els il·lumini, Senyor... “ . Arribo a Anglès cap a les 5t.

Fullejo i miro dos llibres ben interessants que m’han lliurat avui. Un de Joan Yeguas i Sebastià Garralon “Joan Robles i Mateo (1899 – 1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular” (2012). L’altre és  un estudi catàleg “El paisatge narratiu d’Alfons Gubern”. Tots dos m’ajuden a situar-me a l’art de la postguerra. 

Al vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la primera reunió per preparar la fira de Sant Antoni. Sembla que es vol descartar una comitiva de cotxes vells que es feia. Suggereixo que aquesta comitiva o caravana de cotxes antics estaria bé fer-la en ocasió de sant Cristòfor, el primer diumenge de juliol.

Aquests dies, al vespre, hi ha cassolada. Sembla que les campanes també s’hi afegeixen. Tu diràs!  


dijous, 6 / novembre / 2014

Faig la passejada del matí i vaig a proveir de bombetes. Em passo el matí enfilat a una escala i canviant-ne diverses.

Al vespre, quan surto per anar cap a la Cellera, s’espatlla el pany de la porta principal de la casa. Haig de tancar com puc. A la plaça del Bacallà recullo la Maria, la Consol i la Fe.

A la Cellera hi ha la xerrada de formació de Caritas. De forma ben agradable se’ns va comentar com afrontar els reptes absurds de la societat de consum des de utilitzar aigua per treure la set fins a servir-se de productes del comerç just o prescindir de tantes i tantes coses del tot inútils.  

Mentre estem a la sala del Centre Parroquial, s’escolta el rebombori dels que fan la cassolada pel poble. Clar que si!


divendres, 7 / novembre / 2014

Al matí visito ancians impedits de Bonmatí. Parlem de  les castanyes i de la seva utilització a la cuina antiga: en els estofats de carn, com a farina, bullides com patates...Ara, les castanyes, pràcticament només s’utilitzen per fer les castanyades.  

També parlem d’altres aliments que s’utilitzaven abans (i alguns encara usats): el farro, els rabequets, les aglans... I parlem de quan anaven a fires a Girona. Algú em parla de que anava a dinar a Ca la Marieta i qui anava a casa d’algun familiar.

Després de dinar ve en Joan a reparar el pany de l’entrada de la casa. A una casa o un edifici així sempre cal fer-hi reparacions i sembla que aquests dies s’acumulen.  Sembla que anirem millor.

A la tarda preparo les misses del cap de setmana. Demà al migdia, a Sant Amanç, es celebrarà la coberta i no em quedaria gaire temps per fer-ho.

Abans de la missa ve  el grup de catequesi de post-comunió. I venen els nois que es preparen per la confirmació que rebran el proper dissabte a Sant Amanç.


I a la nit també hi ha repic de campanes: dos dies si i dos no. 

dissabte, 1 de novembre del 2014

Gaudeamus igitur dum iuvenes sumus (jo, no tant)


dissabte, 25 / octubre / 2014

amb en Ramon de La Cellera i en Jordi de Bescanó.

Arribem a la Universitat Autònoma cap a dos quarts de deu. Donem un volt on hi ha les facultats de lletres. Hi conec en Cristian que volta perdut per allí amb la seva mare.

A les 10 arribem a l’Hotel Campus. Tot bull de gent. Prenem un tallat i pugem a la sala d’actes. Està tot ple de gent. Sembla que es graduen cap a 200 persones. Els màsters som una cinquantena. La sala queda plena del tot, unes 600 persones. Cap a les 11 s’inicia la cerimònia. Ens dóna la benvinguda l’Ignasi Fernández, el Secretari de la faltat de Filosofia i Lletres. El primer parlament el fa la Isabel Crespí, una menorquina que ha obtingut la millor nota de la graduació. També parla la Degana de la Facultat, la Teresa Cabré. Tot seguit hi ha una actuació musical d’alumnes de musicologia interpretant un parell de peces d’Archangelo Corelli i de Jean- Baptiste Lully. Tot seguit es van cridant els diversos alumnes i se’ls va lliurant el diploma. Aquest punt s’allarga cap a 45 minuts. Clou l’acte la Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB. I acabem la cerimònia cantant un parell d’estrofes del Gaudeamus Igitur.

De retorn, ens aturem a dinar a Mallorquines. Ens donen més menjar que no pas el que podem cruspir.  

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.  La celebració d’Anglès és la primera missa familiar del curs però hi falta molta mainada: uns són a la festa del Super 3; altres han anat a fires a Girona; alguns pares participen a la representació teatral...

També ve un matrimoni de Palafrugell amb una bona carregada de taps.

diumenge, 26 / octubre / 2014

Celebro la missa del matí a Anglès. Quan arribo a l’església de Sant Martí, veig que hi ha entrat un pit-roig, un reientinc, a la sagristia. Es deixa agafar tranquil·lament i el porto a l’exterior. No s’hi pensa gaire a prendre el vol.  Molts animalons, amb la tardor, cerquen un xic de refugi. L’any passat ens quedà la part interior del portal ple de marietes.
Dino al pis. Em van portar uns canelons ben bons i, amb una amanida, ja faig el fet. Com diria la mare: “Així tots els pobres de Jesucrist”.  

A la tarda enllesteixo un article per la Revista del Baix Empordà dedicat al convent dels Carmelites Descalços de Palafrugell.  Ja em queda un xic lluny.

Parlo amb un parell d’amics. També escolto missatges emmagatzemats al contestador. Els escolto cada dos o tres mesos. N’escolto un de llarg, llarg, llarg. És un missatge d’en Jordi Sotelo, un palafrugellenc que viu a Basilea. És una gran persona, tot i que és una mica baixet d’estatura.

Podria haver competit perfectament  amb un personatge com Louis de Funes.  Em parla d’en Ciri i em comenta que està ingressat en una residència de Calonge. Quan jo parlava amb en Ciri, es reia amb sornegueria d’en Sotelo. Sempre repetia: “va marxar a Suïssa a peu i ha tornat amb bicicleta”. I quan jo parlava amb en Sotelo, em parlava amb humor d’en Ciri i de les seves petites facècies locals.

Vaig oficiar les exèquies de la muller d’en Ciri, la Conxita que era també un altre personatge. Solia participar a la missa de les 10 del diumenge. Quan jo començava l’homilia, la veia pujar des de la cantonada de la pastisseria de Can Girbal.

El tema és que en Sotelo, quan ha vingut a la seva terra, no s’ha pogut estar d’anar a visitar a en Ciri, que el van trobar esterrossat a casa seva i no quedà altre remei que ingressar-lo en una residència.


dilluns, 27 / octubre / 2014

Després d’esmorzar vaig a caminar una mica. Aquests darrers dies m’havia emmandrit de fer-ho.

Cap al migdia vaig a Girona. Em trobo amb en Pere i mirem el valor d’una petita imatge que li han confiat. Sembla que va ser rescatada d’una pira d’imatges religioses, el 1936. Aquest seria els seu valor, i poca cosa més.  

Amb en Pere, anem a dinar amb en Joan, l’Ignasi, en Ricard i en Quim. Fem una repassada general del panorama.

Al vespre venen la Gemma i Nuri per treure unes fotografies de la làmpada de la Mare de Déu i les claus. Es veu que estan fent un treball sobre les llegendes d’Anglès i hi recolliran les que fan referència als fets prodigiosos relacionats amb la Mare de Déu del Remei.   


Dimarts, 28 / octubre / 2014

Cap al migdia, des de Bonmatí,  venen a recollir els taps que guardem al pati de la Catequística. Se n’omplen dues furgonetes. De totes maneres hi ha gent que, a la bossa dels taps, hi llença de tot: mocadors de paper, llaunes, taps metàl·lics de pots de conserva...

A la tarda tenim reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema “Models Bíblics de vellesa madura” de la campanya De la vellesa a la bellesa que ha preparat el P. Bernabé Dalmau.

Quan acabem la reunió, arriba dos grups de catequesi: l’un el porta l’Eva i, l’altre, de moment el porto jo.


dimecres, 29 / octubre / 2014

Abans d’obrir el despatx, també vaig a donar un tomb. Sembla que vaig recuperant el ritme. Quan sóc al despatx, venen un parell de visites.

Al migdia vaig fins a Banyoles. És dia de mercat però no em costa gaire trobar un lloc on aparcar. Vaig a fer una gestió. I, cap a les 2, vaig a dinar a Can Teixidor.

A la tarda m’arribo fins l’estany. Hi ha un xic de calitja. Els plataners i tota la vegetació va agafant els tons de la tardor que l’estany també reflecteix.  

Després de la missa vespertina, vaig a una reunió per parlar de la festa de la benedicció de l’església de Sant Amanç, el 15 de novembre. Han preparat un recordatori molt bonic, amb fotografies de com era abans de la restauració i fotografies de com està a l’actualitat. S’ha fet molt bona feina.

Tant de bo també es pogués fer quelcom semblant a la capella de la Pietat de Constantins. Però, al pas que anem, potser també caldrà restaurar l’església de Constantins.


dijous, 30 / octubre / 2014

Al matí enllesteixo el suplement del full. També repasso les indicacions que em va donar la Teresa Camps per començar la tesina: entre altres coses poder disposar d’un programa de fitxes per treballar la informació que vagi obtenint de cada escultor que hagi fet escultures religioses entre el 1939 i el  1965.

Al vespre, abans de la missa, al carrer, els escolans juguen esperant que sigui l’hora d’entrar (10 minuts abans de començar). Però es veu que avui s’esbordifen i, tot d’una, un dels escolans entra bramant a la sagristia i amb la cara ensangonada. Renoi, sembla que s’hi fan. Envio el culpable cap a casa seva i telefono els pares. L’altre, amb aigua freda, es va rentant la cara. Sembla que no hi ha gaire res: però la sang és escandalosa. Quan acabem la missa i ve la mare a recollir-lo, li comento el que ha passat.

divendres, 31 / octubre / 2014

Al matí preparo les misses d’aquest cap de setmana. Avui, l’Elies Ferrer defensa la seva tesi a la sala de graus de la Universitat de Girona. Segur que li anirà bé  

A la tarda celebro la missa anticipada de Tots Sants a Bonmatí. Hi ha una molt bona participació, unes quaranta persones.  En canvi, a la missa d’Anglès, no s’arriba a la trentena d’assistents.

Abans de la missa ha vingut l’escolà que va atonyinar l’altre acompanyat de la seva mare. Venen a demanar disculpes. Quan arriba l’altre escolà, els ho faig demanar a ell. I de moment, avui tampoc no farà d’escolà. No ho acaba d’entendre. Jo li dic que li he retirat el carnet i que s’haurà de tornar a examinar.