diumenge, 9 de novembre de 2014

Per la dignitat del nostre poble, per la llibertat de la nostra terra: SI i SI !!*!!

dissabte, 1 / novembre / 2014

No surt aigua calenta. Em toca dutxar-me amb aigua freda. Sort que encara no fa massa fred.

Celebro les misses del matí com un diumenge. Hi participa força gent, encara que moltes persones no són les habituals.  És el que sol passar en aquestes festes entre setmana.

Dino al pis. Ahir em van portar botifarres.  En trinxo una i preparo un plat de macarrons amb ceba i tomata no massa sofregits.

Cap a dos quarts de tres surto a caminant i pujo fins el cementiri. Són uns 1.500 metres de pujada suau. Quan sóc allà hi vaig saludant gent coneguda que visita els seus difunts. També dono una ullada a totes les fileres dels nínxols. Ja hi reconec algunes famílies i també alguns difunts per qui he oficiat les exèquies. Doneu-los, Senyor, el repòs etern...  De totes maneres, al seu moment, es va dissenyar i construir un cementiri ben lleig, i a més, totes les columnetes de pòrtland ja estan esmicolades. I crec que excessivament allunyat del poble.  

diumenge, 2 / novembre / 2014

Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí. Al migdia celebro la missa a Bonmatí: és com ho faig quan hi ha dues festes enganxades. A totes les misses es veu una bona volada de gent.

Quan vaig a dinar, em trobo amb la família Domínguez Viñolas de Palafrugell. De fet procedeixen d’Anglès. Les germanes Viñolas, la Sílvia i la Irene, vivien al darrera l’Hostal de Can Salgues.  Avui han vingut a fer una visita al cementiri.  M’estranya no veure-hi l’Eulàlia i en Josep M. Ja dic jo que no passa una setmana que no em trobi amb un o altre de Palafrugell.

També hi trobo altra gent d’Anglès: en Pere i la Dora (que gairebé estem de costat), en Joan i la Montserrat amb en Quim i la seva companya...

 A la tarda, vaig a passejar una mica. I llegeixo, escric, parlo amb amics...


dilluns, 3 / novembre / 2014

Continua l’aigua freda a la dutxa. De fet, habitualment, sempre em dutxo les cames amb el primer raig d’aigua que surt freda. Però ara és tota l’estona.  Espero que avui es pugui arreglar.

Al matí, al despatx, anoto alguns encàrrecs que van fer-me.

A la tarda ve en Jordi a repassar el sistema de calefacció. Es fa un tip de pujar i baixar les escales i d’anar provant cada sector. L’aigua circula bé. El problema és que hi ha una mena de cargol que fa com d’embragatge enmig del motor que, amb els anys, s’ha desgastat del tot i no hi ha manera que faci rodar res. O sigui, que el gasoil no puja a la caldera. Finalment, canviant la peça, resol el problema.  

Els grups de catequesi ja funcionen amb normalitat, avui amb la Maria, en Miquel i la Mercè. A la missa vespertina hi venen a servir els 4 escolans. Sembla que avui estan més tranquils.

Em regalen una cistella antiga. Quina diferència hi ha entre un cistell i una cistella, entre un cabàs i una cabassa, entre una panera i un cove?  

dimarts, 4 / novembre / 2014

Al matí, inauguro formalment la calefacció i la deixo engegada al moment de llevar-me , d’estrijolar-me, de fer endreça... i, per fi, ja puc dutxar-me amb aigua calenta.

Com que està plovent, camino una estona per dintre l’església. Ja tinc calculat quantes voltes em cal fer per caminar uns 1000 metres. Mentre ho faig, em recordo  una àvia de Palafrugell que també anava a caminar a l’església. Jo deia que feia pregària peripatètica, a l’estil d’alguns antics filòsofs grecs.  

El dia finalment s’arregla i, al migdia, camino per l’exterior.


dimecres, 5 / novembre / 2014

Després de la caminada matinal, estic al despatx. Venen un parell de visites. Després de la una vaig cap a Banyoles.

Dino a Can Teixidor. Estrenem temporada d’escudella i carn d’olla. Que bé!  Col, una mica de patata, magre, pilota, botifarra negre...  Per pair-ho bé, m’arribo caminant fins el puig de Sant Martirià. Des de casa hi ha poc més de mil metres, això si, de pujada. El dia és molt clar i l’estany es presenta voluptuós.  

Quan baixo del Convent Vell, entro a fer un tomb al cementiri: la Josefina, la Rosa... i, sobretot, el pare i la mare: “Que la llum eterna, els il·lumini, Senyor... “ . Arribo a Anglès cap a les 5t.

Fullejo i miro dos llibres ben interessants que m’han lliurat avui. Un de Joan Yeguas i Sebastià Garralon “Joan Robles i Mateo (1899 – 1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular” (2012). L’altre és  un estudi catàleg “El paisatge narratiu d’Alfons Gubern”. Tots dos m’ajuden a situar-me a l’art de la postguerra. 

Al vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la primera reunió per preparar la fira de Sant Antoni. Sembla que es vol descartar una comitiva de cotxes vells que es feia. Suggereixo que aquesta comitiva o caravana de cotxes antics estaria bé fer-la en ocasió de sant Cristòfor, el primer diumenge de juliol.

Aquests dies, al vespre, hi ha cassolada. Sembla que les campanes també s’hi afegeixen. Tu diràs!  


dijous, 6 / novembre / 2014

Faig la passejada del matí i vaig a proveir de bombetes. Em passo el matí enfilat a una escala i canviant-ne diverses.

Al vespre, quan surto per anar cap a la Cellera, s’espatlla el pany de la porta principal de la casa. Haig de tancar com puc. A la plaça del Bacallà recullo la Maria, la Consol i la Fe.

A la Cellera hi ha la xerrada de formació de Caritas. De forma ben agradable se’ns va comentar com afrontar els reptes absurds de la societat de consum des de utilitzar aigua per treure la set fins a servir-se de productes del comerç just o prescindir de tantes i tantes coses del tot inútils.  

Mentre estem a la sala del Centre Parroquial, s’escolta el rebombori dels que fan la cassolada pel poble. Clar que si!


divendres, 7 / novembre / 2014

Al matí visito ancians impedits de Bonmatí. Parlem de  les castanyes i de la seva utilització a la cuina antiga: en els estofats de carn, com a farina, bullides com patates...Ara, les castanyes, pràcticament només s’utilitzen per fer les castanyades.  

També parlem d’altres aliments que s’utilitzaven abans (i alguns encara usats): el farro, els rabequets, les aglans... I parlem de quan anaven a fires a Girona. Algú em parla de que anava a dinar a Ca la Marieta i qui anava a casa d’algun familiar.

Després de dinar ve en Joan a reparar el pany de l’entrada de la casa. A una casa o un edifici així sempre cal fer-hi reparacions i sembla que aquests dies s’acumulen.  Sembla que anirem millor.

A la tarda preparo les misses del cap de setmana. Demà al migdia, a Sant Amanç, es celebrarà la coberta i no em quedaria gaire temps per fer-ho.

Abans de la missa ve  el grup de catequesi de post-comunió. I venen els nois que es preparen per la confirmació que rebran el proper dissabte a Sant Amanç.


I a la nit també hi ha repic de campanes: dos dies si i dos no. 

Cap comentari:

Publica un comentari