dissabte, 1 / novembre / 2014
No surt aigua calenta. Em toca dutxar-me amb aigua
freda. Sort que encara no fa massa fred.
Celebro les misses del matí com un diumenge. Hi
participa força gent, encara que moltes persones no són les habituals. És el que sol passar en aquestes festes entre
setmana.
Dino al pis. Ahir em van portar botifarres. En trinxo una i preparo un plat de macarrons
amb ceba i tomata no massa sofregits.
Cap a dos quarts de tres surto a caminant i pujo fins
el cementiri. Són uns 1.500 metres de pujada suau. Quan sóc allà hi vaig
saludant gent coneguda que visita els seus difunts. També dono una ullada a
totes les fileres dels nínxols. Ja hi reconec algunes famílies i també alguns
difunts per qui he oficiat les exèquies. Doneu-los, Senyor, el repòs etern... De totes maneres, al seu moment, es va
dissenyar i construir un cementiri ben lleig, i a més, totes les columnetes de
pòrtland ja estan esmicolades. I crec que excessivament allunyat del poble.
diumenge, 2 / novembre / 2014
Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant Martí.
Al migdia celebro la missa a Bonmatí: és com ho faig quan hi ha dues festes
enganxades. A totes les misses es veu una bona volada de gent.
Quan vaig a dinar, em trobo amb la família
Domínguez Viñolas de Palafrugell. De fet procedeixen d’Anglès. Les germanes
Viñolas, la Sílvia i la Irene, vivien al darrera l’Hostal de Can Salgues. Avui han vingut a fer una visita al
cementiri. M’estranya no veure-hi
l’Eulàlia i en Josep M. Ja dic jo que no passa una setmana que no em trobi amb
un o altre de Palafrugell.
També hi trobo altra gent d’Anglès: en Pere i la
Dora (que gairebé estem de costat), en Joan i la Montserrat amb en Quim i la
seva companya...
A la tarda,
vaig a passejar una mica. I llegeixo, escric, parlo amb amics...
dilluns, 3 / novembre / 2014
Continua l’aigua freda a la dutxa. De fet,
habitualment, sempre em dutxo les cames amb el primer raig d’aigua que surt
freda. Però ara és tota l’estona. Espero
que avui es pugui arreglar.
Al matí, al despatx, anoto alguns encàrrecs que
van fer-me.
A la tarda ve en Jordi a repassar el sistema de
calefacció. Es fa un tip de pujar i baixar les escales i d’anar provant cada
sector. L’aigua circula bé. El problema és que hi ha una mena de cargol que fa
com d’embragatge enmig del motor que, amb els anys, s’ha desgastat del tot i no
hi ha manera que faci rodar res. O sigui, que el gasoil no puja a la caldera. Finalment,
canviant la peça, resol el problema.
Els grups de catequesi ja funcionen amb
normalitat, avui amb la Maria, en Miquel i la Mercè. A la missa vespertina hi
venen a servir els 4 escolans. Sembla que avui estan més tranquils.
Em regalen una cistella antiga. Quina diferència
hi ha entre un cistell i una cistella, entre un cabàs i una cabassa, entre una
panera i un cove?
dimarts, 4 / novembre / 2014
Al matí, inauguro formalment la calefacció i la
deixo engegada al moment de llevar-me , d’estrijolar-me, de fer endreça... i,
per fi, ja puc dutxar-me amb aigua calenta.
Com que està plovent, camino una estona per dintre
l’església. Ja tinc calculat quantes voltes em cal fer per caminar uns 1000
metres. Mentre ho faig, em recordo una
àvia de Palafrugell que també anava a caminar a l’església. Jo deia que feia
pregària peripatètica, a l’estil d’alguns antics filòsofs grecs.
El dia finalment s’arregla i, al migdia, camino
per l’exterior.
dimecres, 5 / novembre / 2014
Després de la caminada matinal, estic al despatx.
Venen un parell de visites. Després de la una vaig cap a Banyoles.
Dino a Can Teixidor. Estrenem temporada
d’escudella i carn d’olla. Que bé! Col,
una mica de patata, magre, pilota, botifarra negre... Per pair-ho bé, m’arribo caminant fins el
puig de Sant Martirià. Des de casa hi ha poc més de mil metres, això si, de
pujada. El dia és molt clar i l’estany es presenta voluptuós.
Quan baixo del Convent Vell, entro a fer un tomb
al cementiri: la Josefina, la Rosa... i, sobretot, el pare i la mare: “Que la
llum eterna, els il·lumini, Senyor... “ . Arribo a Anglès cap a les 5t.
Fullejo i miro dos llibres ben interessants que
m’han lliurat avui. Un de Joan Yeguas i Sebastià Garralon “Joan Robles i Mateo
(1899 – 1984). Un escultor d’imatgeria religiosa popular” (2012). L’altre és un estudi catàleg “El paisatge narratiu
d’Alfons Gubern”. Tots dos m’ajuden a situar-me a l’art de la postguerra.
Al vespre vaig a Can Cendra. Hi ha la primera
reunió per preparar la fira de Sant Antoni. Sembla que es vol descartar una
comitiva de cotxes vells que es feia. Suggereixo que aquesta comitiva o
caravana de cotxes antics estaria bé fer-la en ocasió de sant Cristòfor, el primer
diumenge de juliol.
Aquests dies, al vespre, hi ha cassolada. Sembla
que les campanes també s’hi afegeixen. Tu diràs!
dijous, 6 / novembre / 2014
Faig la passejada del matí i vaig a proveir de
bombetes. Em passo el matí enfilat a una escala i canviant-ne diverses.
Al vespre, quan surto per anar cap a la Cellera,
s’espatlla el pany de la porta principal de la casa. Haig de tancar com puc. A
la plaça del Bacallà recullo la Maria, la Consol i la Fe.
A la Cellera hi ha la xerrada de formació de
Caritas. De forma ben agradable se’ns va comentar com afrontar els reptes
absurds de la societat de consum des de utilitzar aigua per treure la set fins
a servir-se de productes del comerç just o prescindir de tantes i tantes coses
del tot inútils.
Mentre estem a la sala del Centre Parroquial, s’escolta
el rebombori dels que fan la cassolada pel poble. Clar que si!
divendres, 7 / novembre / 2014
Al matí visito ancians impedits de Bonmatí. Parlem
de les castanyes i de la seva
utilització a la cuina antiga: en els estofats de carn, com a farina, bullides
com patates...Ara, les castanyes, pràcticament només s’utilitzen per fer les
castanyades.
També parlem d’altres aliments que s’utilitzaven
abans (i alguns encara usats): el farro, els rabequets, les aglans... I parlem
de quan anaven a fires a Girona. Algú em parla de que anava a dinar a Ca la Marieta
i qui anava a casa d’algun familiar.
Després de dinar ve en Joan a reparar el pany de
l’entrada de la casa. A una casa o un edifici així sempre cal fer-hi
reparacions i sembla que aquests dies s’acumulen. Sembla que anirem millor.
A la tarda preparo les misses del cap de setmana.
Demà al migdia, a Sant Amanç, es celebrarà la coberta i no em quedaria gaire
temps per fer-ho.
Abans de la missa ve el grup de catequesi de post-comunió. I venen
els nois que es preparen per la confirmació que rebran el proper dissabte a
Sant Amanç.
I a la nit també hi ha repic de campanes: dos dies
si i dos no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada