diumenge, 16 de novembre del 2014

Quina parròquia tan ben arreglada, amb Sant Pere Sestronques, Santa Bàrbara, Sant Martí Sapresa, Sant Amanç!

Dissabte, 8 / novembre / 2014

Al matí ve el grup de catequesi. Entretant acabo de preparar diversos objectes que haig de portar a Sant Amanç.

Al migdia celebrem la missa a Sant Amanç amb els voluntaris que han fet possible la recuperació, restauració i embelliment de l’església, aquests darrers anys. Ve a ser la celebració de la coberta. La presideix en Félix que fou qui encapçalà el grup d’amics de Sant Amanç. També hi ha Mn. Ramon de la Cellera.

Al prat del davant de l’església hi dinem plegats, l’aire es fresc. Estem junts en Félix, en Ramon, l’Hanníbal i jo.  Parlem d’objectes que hi ha per les esglésies i que massa sovint es menystenen malgrat el seu valor.

Quan acabem el dinar, vaig cap a la doma a recollir el material (full, pregàries... ) que necessito per la missa anticipada a Bonmatí.  I cap a Bonmatí que hi falta gent.  Quan acabo a Bonmatí, cap a Anglès.

 A la missa hi participen uns amics de Palafrugell. Quan acaba la missa anem a fer una pizza plegats. Em comenten diverses coses de la vila del peix fregit.


diumenge, 9 / novembre / 2014

Celebro les misses del matí. A Sant Martí és ofici de festa major en honor del bisbe de Tours. Hi participa l’alcaldessa de Brunyola, els Cors Alegres d’Anglès. L’església queda atapeïda. Quan s’acaba, els Cors Alegres interpreten algunes cançons populars. Haig de marxar abans d’acabar. A fora es prepara la xocolatada popular i l’audició de sardanes amb la cobla Osona.

Quan acabo la missa d’Anglès vaig cap a Banyoles on sempre voto. Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari, en Ferriol i jo.

Quan acabem el dinar, amb la Carme i en Josep anem a l’IES JOSEP BRUGULAT. Hi ha tot de gent coneguda. El president de la taula, en Puigarnau, em saluda amablement. També hi ha el noi d’en Quim Duran, el veí que viu a Ca la Rectora.  Per allà també hi ha la Cuenca, en Bramon, el seu noi, la seva dona...  Ah, i a fora, a signar: només faltaria! Que quedi tot ben arrodonit.  

D’Anglès a Banyoles, de Banyoles a Anglès vaig escoltant les notícies.  Al pis, miro les notícies. Sembla que hi ha hagut una bona participació a les votacions. Des de Madrid, menystenen encara més tot el procés i el continuaran menystenint. Per anar contra Catalunya, tot s’hi val: ha estat sempre així, continua així i seguirà així.  

Per la televisió surten les monges de Sant Benet anant a votar. També hi surt el P. Santi Thió. He sentit que entrevistaven el mossèn de Montblanc...
Tot el dia he tingut picor als ulls i i m’he notat un xic refredat. Ahir, dinant a fora, em va arreplegar un cop d’aire.


dilluns, 10 / novembre / 2014

Avui tindrem 10 hores de sol i 14 de foscor. Ens apropem al solstici d’hivern.  

Em comuniquen la mort de Mn. Quim Lleal Plantès. Va néixer a Olives - Sant Esteve de Guialbes el 1936. Tenia un oncle capellà  a Casa Missió  de Banyoles, que va ser amic del meu pare.  En Quim va fer els estudis al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1959 a la Catedral de Girona.  Fou vicari d’Arbúcies i el 1962 ingressà a la Casa Missió de Banyoles. Del 1963 al 1973 treballà de missioner a  la diòcesi de San Felipe a Xile (on va ser company d'en Joan Alsina, d'en Joan Vila...) i, del 1973 al 1980, a la diòcesi de Rafaela a l’Argentina. Explicava que alguna vegada va sentir xiular vora seu alguna bala que se li dedicava.  El 1980 tornà a casa nostra i fou nomenat vicari de la Sagrada Família de Blanes, d’on més tard en fou nomenat rector.  Era molt amic de Mn. Joan Mollerusa, de qui vaig ser-ne vicari a Calella (Maresme) del 1983 al 1987 i, gairebé cada diumenge, ens trobàvem per sopar plegats amb altres companys dels dos arxiprestats del Maresme i del Tordera. Del 1991 al 2011, fou el rector de Bescanó i Estanyol. Durant aquest període, concretament del 1994 al 1997, també fou arxipreste del Ter – Brugent.  Val a dir que la gent de Bescanó, que van ser testimonis de moltes anècdotes seves, en guarda molt bon record. A partir del 2011, quan jo vaig arribar a Anglès, ell deixà Bescanó i  residia a Cervià de Ter. Morí a la residència “Bisbe Sivilla” de Girona ahir 9 de novembre de 2014. Que el Senyor, el Bon Pastor, l’aculli a les prades eternes.

Vaig seguint els comentaris i notícies del dia: des de Madrid, únicament menyspreu, com ha estat sempre i com serà. Ja ho deia el Bisbe Cartanyà: “A Madrid, no se’ns hi ha perdut res”.


dimarts, 11 / novembre / 2014

M’assabento que un dels nois que va anar a fer brega a l’escola d’hostaleria de Girona aquest 9N és d’un poble del Ter – Brugent. Va ser dels pocs incidents que es van viure.  La colla d’esvalotadors es va trobar amb algun jugador de rugbi que els van aturar els peus.  Sembla que aquest noi de per aquí va acabar plorant. 

Em comenten que sembla que aquest tipus de gent estan distribuïts a cada poble i que algú els coordina i els fa arribar consignes i possiblement propines. En definitiva, hi hauria qui s’aprofita de persones amb dificultats d’integració. Si així és com pensen defensar la “unidad”,  van en la bona direcció perquè sigui tot el contrari, que és el que volem.  


dimecres, 12 / novembre / 2014

Al matí em comuniquen la mort d’en Salvador Carreras (84a.), el pare d’en Josep, el director del CEIP Pompeu Fabra.  Era una persona alta i prima i pel poble se’l coneixia simpàticament com en Canutillo, ja que era alt i prim. Havia nascut al veïnat de Trullàs, ja a Vilanna / Bescanó.


Ve en Pere Carreras a gratar a l’arxiu per conèixer millor els seus avantpassats.  Ho aprofitem per comentar diverses coses de l’actualitat.

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar a Can Teixidor, vaig a proveir. Ja a casa, dinant, el tema són les votacions del 9N i l’actitud prepotent i menyspreadora de Madrid.

Haig de marxar aviat. Cal que sigui a la doma per quan vingui la mainada del reforç escolar. En venen una vintena. Amb alguns ens coneixem del curs passat i em saluden amablement.

Els escolans estan sempre enjogassats. No els deixo entrar a la sagristia fins un quart abans de començar la missa. Serien capaços de capgirar-ho tot, i també a mi.  Ara ja fa gairebé dos mesos que van començar.  Sempre n’hi ha algun que falla però sempre torna a reaparèixer.  Amb una llista apunto si venen o no i els poso nota, segons s’han comportat i han fet la feina correctament.  Els dos més grans, també llegeixen una de les pregàries dels fidels.


dijous, 13 / novembre / 2014

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de l’Escombra. Diuen que els capellans som necessaris a les parròquies.  Però persones com aquestes ho són tan o més que els mateixos capellans.

Al migdia oficio les exèquies d’en Salvador.  Hi participen una bona volada de gent.  

Quan acabo la missa m’obsequien amb peix congelat, verdura i fruita. Ho agraeixo de cor, encara que no serà pas tot per mi.

Al vespre tenim sessió de formació de Caritas a La Cellera.  Ens parla l’Enric Tubert. Ens saludem cordialment . Jo m’adormo: al vespre no serveixo per res i, quan he sopat, baixo les persianes. Quan l’Enric acaba també parlem un moment de la Costa Brava Centre i dels capellans d’aquell arxiprestat.

I cap a la doma. Bona nit, i tapa’t.


divendres, 14 / novembre / 2014

Al matí preparo les pregàries i selecciono els cants per la missa de demà a Sant Amanç i per les misses del cap de setmana.

Cap al migdia surto a fer una ronda i visito diversos malalts: a la carretera d’Osor, al Puigbell, als pisos de la plaça Sant Jordi...

A la tarda ve el grup de catequesi de seguiment. Són uns 8 i el porta l’Anna. Jo preparo els dos nois que demà seran confirmats. Assagem una mica la cerimònia i celebrem el sagrament de la Reconciliació.


A la missa llegeixen les pregàries en Víctor, en Quim i en Taras. En Joan no ha vingut. Quina trepa! 

Per cert, sembla que ni fiscalia ni el tribunal suprem no veuen delicte en el 9N. I tant que deia aquella noia de Blanes: un cabo furriel de la Guàrdia Civil frustrat! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada