dissabte, 22 / novembre / 2014
Reparteixo els fulls i els suplements que cal
portar a cada església. Deixo posats a l’església d’Anglès els cartells dels
cants.
Vaig a Bonmatí a oficiar les exèquies d’en Josep
de can Pol, el gendre de la Coloma. En general, quan s’oficia unes exèquies,
l’església de Bonmatí s’omple. Avui és una de les vegades que l’he vist més
plena.
Després de les exèquies, pujo cap a Sant Salvador de Bianya. Hi celebrem els
46 anys de casats d’en Josep i de la Carme, el 10 aniversari del casament de la
Collell i en Jordi i els 36 anys d’en Gaus, el germà petit d’en Jordi. Som una
trentena. L’església de Sant Salvador i
el seu entorn és ben agradable.
En comuniquen la mort d’en Xicu, el Turronaire de
Vilanna. També hi ha qui em pregunta per una altra possible difunt. Resulta que
es fa córrer que també s’ha mort en Lluís Campmajor, en Ferro. De fet,
únicament és un rumor. Diuen que quan es fa córrer que algú s’ha mort i no és
veritat, se li afegeixen 10 anys de vida.
A la missa vespertina només hi fa d’escolà en
Víctor. Som pocs. Molts avis participen a la ballaruca que hi ha a la Burés
inaugurant la nova sala de ball.
diumenge, 23 / novembre / 2014
Al matí celebro les misses a Anglès i a Sant Martí
Sapresa. A la missa de les 9 únicament serveix
d’escolà la Maria. Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies d’en Lluís Ros de
Can Pixolives. L’església s’omple de persones que coneixien en Lluís, sobretot
homes.
A la tarda vaig a dinar cap a la Vall de Bas. Al
restaurant hi ha molta gent. Hi ha una colla que celebra el 50 aniversari del
casament dels avis. Tot d’una, l’àvia em reconeix i em ve a saludar: “Hola, Mn.
Martirià: vostè va casar-nos fa 50 anys”. Li dic que jo tenia tot just 11 anys
i que encara no estava per aquestes coses. El cert és que em coneix, però no
s’explica la confusió. Jo tampoc.
Després de dinar, deixo el cotxe aparcat a la zona
d’aparcament de Can Barris i pujo caminant fins a l’església de Sant Romà de
Joanetes. També volto per aquells veïnats. Recordo haver-hi visitat Mn. Pere
Roura: una autèntica institució. Amb alguna colla de jovent també m’havia
allotjat a la rectoria. I a una casa de colònies que hi havia més amunt (a Sant
Romà) també hi havia anat a fer-hi alguns dies de colònies amb mainada de Sant
Feliu de Pallerols (em penso que era l’estiu del 1975).
Quan sóc al pis, enllesteixo l’article sobre santa
Eulàlia de Mèrida per publicar a la Revista de Banyoles.
dilluns, 24 / novembre / 2014
Ha plovisquejat tota la matinada. A les 10 del
matí oficio les exèquies d’en Francesc Vila, en Xicu de cal
Turronaire de Vilanna, el pare de la Roser de Ca l’Elisa. Veig molta gent coneguda entre altres en
Míliu que ja està mig refet de l’operació al genoll. La convalescència l’ha feta
a Planoles, a casa dels seus cosins.
Vaig a
dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda participo al rosari de la capella
de sant Martirià. Com que es té por de pluja, es fa a Santa Maria. Resulta que
al Convent Vell també hi ha pujat una colla de gent. Pocs i mal avinguts.
Retorno aviat cap a Anglès. Hi ha sessió de
catequesi de tres grups. Sembla que funcionen bé. En Miquel segurament és qui
més il·lusió hi posa.
A la missa vespertina només hi ve un escolà: en Joan.
dimarts, 25 / novembre / 2014
A la matinada plou de nou. Quan ja he arreglat les coses, surto a fer un
tomb. També vaig a la barberia. Hi ha en Jaume de Can Figueres. Te xerrera i
ganes de fer bromes.
A primera hora de la tarda tinc visita de revisió.
M’han canviat el metge de capçalera. Va bé conèixer altres perspectives. Em
parla de l’analítica de l’altre setmana. Estic excessivament dolç. No sé pas
què cal fer. Hauré d’anar i tornar
caminant cada dia fins a Sant Julià. La
infermera em revisa els peus.
A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida
Creixent. Treballem el tema tercer de la
campanya: Vellesa i acceptació de si mateix.
Quan acabem de Vida Creixent, ve la mainada de catequesi. Em toca portar un
grup: el de l’Oriol, en Sergi i en Joan. Val a dir que el temari (i el vocabulari) és
ben complicat per la mainada d’aquell nivell. No m’estranya que, quan acaben la
catequesi amb la primera comunió, no en vulguin saber gaire res més.
D’escolans hi venen en Quim i en Joan.
dimecres, 26 / novembre / 2014
Vaig a fer un tomb i a comprar alguns medicaments
que em falten.
Al migdia vaig cap a Les Preses. M’hi trobo amb
l’Assumpta. Ella baixa de Ripoll i de Torelló. Anem a dinar a Olot, a Can
Xalegre, al costat de la plaça de l’Àngel.
A la tarda em trobo amb la Rosa Serra i amb en
Xavier Carbonell. Parlem de l’obra escultòrica religiosa d’en Lluís Carbonell
(Mare de Déu de la Salut, Sant Pere de Montagut, Sant Julià i Santa Bassilissa
de Vulpellac... ) i d’en Lluís Curós (Mare de Déu de la Cot, Mare de Déu de
Asunción – Paraguai...).
També parlem de l’obra religiosa d’en Fita, d’en
Subirachs, de l’Henry Moore (La Mare de Déu i l’Infant), d’en Botero ... Amb en Xavier parlem de que l’escultura
religiosa no només ha de ser una escultura correcte sinó que ha de transmetre uns
sentiments determinats...
Parlant i mirant fotografies, terracotes,
esbossos... passo una bona estona. Fins i tot em mostren l’esbós en terracota
de la Mare de Déu de Sales de La Cellera d’en Josep M. Bohigas: quina
sorpresa!. I no m’adono que ja són les 5 de la tarda.
D’escolans venen en Quim, en Joan i en Víctor, que
estava malaltó.
dijous, 27 / novembre / 2014
Al matí venen les confraresses de l’escombra a fer
neteja i ornamentar l’església.
Marxo aviat cap a Bellaterra. Arribo a la
universitat cap a dos quarts de dotze. Fa un ruixat. Faig un tallat a la
cafeteria i passo a la secretaria del departament d’art a recollir la
documentació que necessito per matricular-me del doctorat.
Pràcticament
haig de travessar tot el campus fins la masia on hi ha el rectorat. Sort
que pràcticament tot el recorregut és sota cobert. I quedo matriculat pel
doctorat. Espero que pugui acabar-lo en tres anys.
Quan retorno cap a la meva facultat, m’entaforo
una estona a la biblioteca. Dono una ullada a la secció d’art.
Cap a la una retorno al departament. A la una tinc
entrevista amb la professora Teresa Camps que em dirigeix la recerca de la tesi sobre
l’escultura religiosa (del 1936 al 1965). Parlem dels condicionants que
marcaren els escultors d’aquell moment, tant dels elements que marcaren la seva
formació (fonamentalment el noucentisme) com de les imposicions ideològiques
del franquisme exercides per l’església més alienada: res a veure amb l’art
religiós del moment a la resta d’Europa (amb propostes ben interessants com les
d’Henry Moore, Henri Matisse, Le
Corbusier... ). Què hi farem! La nostra
història és així. I si algú es sortia del guió (i si algú es surt del guió),
garrotada!
Dino a la cafeteria. Bull d’estudiants. I retorno cap a Anglès.
A la missa vespertina venen a fer d’escolà en
Víctor, en Quim i en Joan. Si van aguantant, anirem bé.
divendres, 28 / novembre / 2014
Em llevo a les sis i començo el dia amb la rutina
habitual: pregar un xic, bugada, obrir finestres, estrijolar-me, fer endreça,
esmorzar, obrir l’església...
Vaig a fer un tomb matinal. Aquests dies no he
perdut el ritme. Pujo per la carretera de Santa Coloma fins l’avinguda
Floricel. I avall. Diuen que plourà, però de moment només tenim bromes.
A partir de les 10 m’instal·lo al despatx. Preparo
un xic la reunió del Consell Parroquial del vespre.
Dino tranquil al pis. Aquesta setmana només hi
hauré dinat el dimarts i avui. Menjo un xic de salmó que m’han regalat, i
verdura. Ja està bé.
A la tarda ve un grup de catequesi dels nois i
noies que ja han fet la comunió.
Al vespre tinc reunió amb el Consell Parroquial.
Comentem com ha anat el darrer trimestre: festa de la Mare de Déu del Remei,
catequesi, Caritas, Sant Amanç... I
també parlem de les previsions: Nadal (aquest any sense pastorets), homenatge a
les germanes dominiques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada