dissabte, 1 de novembre de 2014

Gaudeamus igitur dum iuvenes sumus (jo, no tant)


dissabte, 25 / octubre / 2014

amb en Ramon de La Cellera i en Jordi de Bescanó.

Arribem a la Universitat Autònoma cap a dos quarts de deu. Donem un volt on hi ha les facultats de lletres. Hi conec en Cristian que volta perdut per allí amb la seva mare.

A les 10 arribem a l’Hotel Campus. Tot bull de gent. Prenem un tallat i pugem a la sala d’actes. Està tot ple de gent. Sembla que es graduen cap a 200 persones. Els màsters som una cinquantena. La sala queda plena del tot, unes 600 persones. Cap a les 11 s’inicia la cerimònia. Ens dóna la benvinguda l’Ignasi Fernández, el Secretari de la faltat de Filosofia i Lletres. El primer parlament el fa la Isabel Crespí, una menorquina que ha obtingut la millor nota de la graduació. També parla la Degana de la Facultat, la Teresa Cabré. Tot seguit hi ha una actuació musical d’alumnes de musicologia interpretant un parell de peces d’Archangelo Corelli i de Jean- Baptiste Lully. Tot seguit es van cridant els diversos alumnes i se’ls va lliurant el diploma. Aquest punt s’allarga cap a 45 minuts. Clou l’acte la Sílvia Carrasco, Vicerectora d’Estudiants i Cooperació de la UAB. I acabem la cerimònia cantant un parell d’estrofes del Gaudeamus Igitur.

De retorn, ens aturem a dinar a Mallorquines. Ens donen més menjar que no pas el que podem cruspir.  

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.  La celebració d’Anglès és la primera missa familiar del curs però hi falta molta mainada: uns són a la festa del Super 3; altres han anat a fires a Girona; alguns pares participen a la representació teatral...

També ve un matrimoni de Palafrugell amb una bona carregada de taps.

diumenge, 26 / octubre / 2014

Celebro la missa del matí a Anglès. Quan arribo a l’església de Sant Martí, veig que hi ha entrat un pit-roig, un reientinc, a la sagristia. Es deixa agafar tranquil·lament i el porto a l’exterior. No s’hi pensa gaire a prendre el vol.  Molts animalons, amb la tardor, cerquen un xic de refugi. L’any passat ens quedà la part interior del portal ple de marietes.
Dino al pis. Em van portar uns canelons ben bons i, amb una amanida, ja faig el fet. Com diria la mare: “Així tots els pobres de Jesucrist”.  

A la tarda enllesteixo un article per la Revista del Baix Empordà dedicat al convent dels Carmelites Descalços de Palafrugell.  Ja em queda un xic lluny.

Parlo amb un parell d’amics. També escolto missatges emmagatzemats al contestador. Els escolto cada dos o tres mesos. N’escolto un de llarg, llarg, llarg. És un missatge d’en Jordi Sotelo, un palafrugellenc que viu a Basilea. És una gran persona, tot i que és una mica baixet d’estatura.

Podria haver competit perfectament  amb un personatge com Louis de Funes.  Em parla d’en Ciri i em comenta que està ingressat en una residència de Calonge. Quan jo parlava amb en Ciri, es reia amb sornegueria d’en Sotelo. Sempre repetia: “va marxar a Suïssa a peu i ha tornat amb bicicleta”. I quan jo parlava amb en Sotelo, em parlava amb humor d’en Ciri i de les seves petites facècies locals.

Vaig oficiar les exèquies de la muller d’en Ciri, la Conxita que era també un altre personatge. Solia participar a la missa de les 10 del diumenge. Quan jo començava l’homilia, la veia pujar des de la cantonada de la pastisseria de Can Girbal.

El tema és que en Sotelo, quan ha vingut a la seva terra, no s’ha pogut estar d’anar a visitar a en Ciri, que el van trobar esterrossat a casa seva i no quedà altre remei que ingressar-lo en una residència.


dilluns, 27 / octubre / 2014

Després d’esmorzar vaig a caminar una mica. Aquests darrers dies m’havia emmandrit de fer-ho.

Cap al migdia vaig a Girona. Em trobo amb en Pere i mirem el valor d’una petita imatge que li han confiat. Sembla que va ser rescatada d’una pira d’imatges religioses, el 1936. Aquest seria els seu valor, i poca cosa més.  

Amb en Pere, anem a dinar amb en Joan, l’Ignasi, en Ricard i en Quim. Fem una repassada general del panorama.

Al vespre venen la Gemma i Nuri per treure unes fotografies de la làmpada de la Mare de Déu i les claus. Es veu que estan fent un treball sobre les llegendes d’Anglès i hi recolliran les que fan referència als fets prodigiosos relacionats amb la Mare de Déu del Remei.   


Dimarts, 28 / octubre / 2014

Cap al migdia, des de Bonmatí,  venen a recollir els taps que guardem al pati de la Catequística. Se n’omplen dues furgonetes. De totes maneres hi ha gent que, a la bossa dels taps, hi llença de tot: mocadors de paper, llaunes, taps metàl·lics de pots de conserva...

A la tarda tenim reunió amb l’equip de Vida Creixent. Treballem el tema “Models Bíblics de vellesa madura” de la campanya De la vellesa a la bellesa que ha preparat el P. Bernabé Dalmau.

Quan acabem la reunió, arriba dos grups de catequesi: l’un el porta l’Eva i, l’altre, de moment el porto jo.


dimecres, 29 / octubre / 2014

Abans d’obrir el despatx, també vaig a donar un tomb. Sembla que vaig recuperant el ritme. Quan sóc al despatx, venen un parell de visites.

Al migdia vaig fins a Banyoles. És dia de mercat però no em costa gaire trobar un lloc on aparcar. Vaig a fer una gestió. I, cap a les 2, vaig a dinar a Can Teixidor.

A la tarda m’arribo fins l’estany. Hi ha un xic de calitja. Els plataners i tota la vegetació va agafant els tons de la tardor que l’estany també reflecteix.  

Després de la missa vespertina, vaig a una reunió per parlar de la festa de la benedicció de l’església de Sant Amanç, el 15 de novembre. Han preparat un recordatori molt bonic, amb fotografies de com era abans de la restauració i fotografies de com està a l’actualitat. S’ha fet molt bona feina.

Tant de bo també es pogués fer quelcom semblant a la capella de la Pietat de Constantins. Però, al pas que anem, potser també caldrà restaurar l’església de Constantins.


dijous, 30 / octubre / 2014

Al matí enllesteixo el suplement del full. També repasso les indicacions que em va donar la Teresa Camps per començar la tesina: entre altres coses poder disposar d’un programa de fitxes per treballar la informació que vagi obtenint de cada escultor que hagi fet escultures religioses entre el 1939 i el  1965.

Al vespre, abans de la missa, al carrer, els escolans juguen esperant que sigui l’hora d’entrar (10 minuts abans de començar). Però es veu que avui s’esbordifen i, tot d’una, un dels escolans entra bramant a la sagristia i amb la cara ensangonada. Renoi, sembla que s’hi fan. Envio el culpable cap a casa seva i telefono els pares. L’altre, amb aigua freda, es va rentant la cara. Sembla que no hi ha gaire res: però la sang és escandalosa. Quan acabem la missa i ve la mare a recollir-lo, li comento el que ha passat.

divendres, 31 / octubre / 2014

Al matí preparo les misses d’aquest cap de setmana. Avui, l’Elies Ferrer defensa la seva tesi a la sala de graus de la Universitat de Girona. Segur que li anirà bé  

A la tarda celebro la missa anticipada de Tots Sants a Bonmatí. Hi ha una molt bona participació, unes quaranta persones.  En canvi, a la missa d’Anglès, no s’arriba a la trentena d’assistents.

Abans de la missa ha vingut l’escolà que va atonyinar l’altre acompanyat de la seva mare. Venen a demanar disculpes. Quan arriba l’altre escolà, els ho faig demanar a ell. I de moment, avui tampoc no farà d’escolà. No ho acaba d’entendre. Jo li dic que li he retirat el carnet i que s’haurà de tornar a examinar.


Cap comentari:

Publica un comentari