dissabte, 25 / octubre / 2014
amb en Ramon de La Cellera i en Jordi de Bescanó.
Arribem a la Universitat Autònoma cap a dos quarts
de deu. Donem un volt on hi ha les facultats de lletres. Hi conec en Cristian
que volta perdut per allí amb la seva mare.
A les 10 arribem a l’Hotel Campus. Tot bull de
gent. Prenem un tallat i pugem a la sala d’actes. Està tot ple de gent. Sembla
que es graduen cap a 200 persones. Els màsters som una cinquantena. La sala
queda plena del tot, unes 600 persones. Cap a les 11 s’inicia la cerimònia. Ens
dóna la benvinguda l’Ignasi Fernández, el Secretari de la faltat de Filosofia i
Lletres. El primer parlament el fa la Isabel Crespí, una menorquina que ha
obtingut la millor nota de la graduació. També parla la Degana de la Facultat,
la Teresa Cabré. Tot seguit hi ha una actuació musical d’alumnes de musicologia
interpretant un parell de peces d’Archangelo Corelli i de Jean- Baptiste Lully.
Tot seguit es van cridant els diversos alumnes i se’ls va lliurant el diploma. Aquest
punt s’allarga cap a 45 minuts. Clou l’acte la Sílvia Carrasco, Vicerectora
d’Estudiants i Cooperació de la UAB. I acabem la cerimònia cantant un parell
d’estrofes del Gaudeamus Igitur.
De retorn, ens aturem a dinar a Mallorquines. Ens donen
més menjar que no pas el que podem cruspir.
A la tarda celebro les misses anticipades a
Bonmatí i a Anglès. La celebració
d’Anglès és la primera missa familiar del curs però hi falta molta mainada: uns
són a la festa del Super 3; altres han anat a fires a Girona; alguns pares
participen a la representació teatral...
També ve un matrimoni de Palafrugell amb una bona
carregada de taps.
diumenge, 26 / octubre / 2014
Celebro la missa del matí a Anglès. Quan arribo a
l’església de Sant Martí, veig que hi ha entrat un pit-roig, un reientinc, a la sagristia. Es deixa agafar
tranquil·lament i el porto a l’exterior. No s’hi pensa gaire a prendre el
vol. Molts animalons, amb la tardor,
cerquen un xic de refugi. L’any passat ens quedà la part interior del portal
ple de marietes.
Dino al pis. Em van portar uns canelons ben bons i,
amb una amanida, ja faig el fet. Com diria la mare: “Així tots els pobres de
Jesucrist”.
A la tarda enllesteixo un article per la Revista
del Baix Empordà dedicat al convent dels Carmelites Descalços de Palafrugell. Ja em queda un xic lluny.
Parlo amb un parell d’amics. També escolto
missatges emmagatzemats al contestador. Els escolto cada dos o tres mesos. N’escolto
un de llarg, llarg, llarg. És un missatge d’en Jordi Sotelo, un palafrugellenc que
viu a Basilea. És una gran persona, tot i que és una mica baixet d’estatura.
Podria haver competit perfectament amb un personatge com Louis de Funes. Em parla d’en Ciri i em comenta que està
ingressat en una residència de Calonge. Quan jo parlava amb en Ciri, es reia
amb sornegueria d’en Sotelo. Sempre repetia: “va marxar a Suïssa a peu i ha
tornat amb bicicleta”. I quan jo parlava amb en Sotelo, em parlava amb humor
d’en Ciri i de les seves petites facècies locals.
Vaig oficiar les exèquies de la muller d’en Ciri,
la Conxita que era també un altre personatge. Solia participar a la missa de
les 10 del diumenge. Quan jo començava l’homilia, la veia pujar des de la
cantonada de la pastisseria de Can Girbal.
El tema és que en Sotelo, quan ha vingut a la seva
terra, no s’ha pogut estar d’anar a visitar a en Ciri, que el van trobar
esterrossat a casa seva i no quedà altre remei que ingressar-lo en una
residència.
dilluns, 27 / octubre / 2014
Després d’esmorzar vaig a caminar una mica.
Aquests darrers dies m’havia emmandrit de fer-ho.
Cap al migdia vaig a Girona. Em trobo amb en Pere
i mirem el valor d’una petita imatge que li han confiat. Sembla que va ser
rescatada d’una pira d’imatges religioses, el 1936. Aquest seria els seu valor,
i poca cosa més.
Amb en Pere, anem a dinar amb en Joan, l’Ignasi,
en Ricard i en Quim. Fem una repassada general del panorama.
Al vespre venen la Gemma i Nuri per treure unes
fotografies de la làmpada de la Mare de Déu i les claus. Es veu que estan fent
un treball sobre les llegendes d’Anglès i hi recolliran les que fan referència
als fets prodigiosos relacionats amb la Mare de Déu del Remei.
Dimarts, 28 / octubre / 2014
Cap al migdia, des de Bonmatí, venen a recollir els taps que guardem al pati
de la Catequística. Se n’omplen dues furgonetes. De totes maneres hi ha gent
que, a la bossa dels taps, hi llença de tot: mocadors de paper, llaunes, taps
metàl·lics de pots de conserva...
A la tarda tenim reunió amb l’equip de Vida
Creixent. Treballem el tema “Models Bíblics de vellesa madura” de la campanya De la vellesa a la bellesa que ha
preparat el P. Bernabé Dalmau.
Quan acabem la reunió, arriba dos grups de
catequesi: l’un el porta l’Eva i, l’altre, de moment el porto jo.
dimecres, 29 / octubre / 2014
Abans d’obrir el despatx, també vaig a donar un
tomb. Sembla que vaig recuperant el ritme. Quan sóc al despatx, venen un parell
de visites.
Al migdia vaig fins a Banyoles. És dia de mercat
però no em costa gaire trobar un lloc on aparcar. Vaig a fer una gestió. I, cap
a les 2, vaig a dinar a Can Teixidor.
A la tarda m’arribo fins l’estany. Hi ha un xic de
calitja. Els plataners i tota la vegetació va agafant els tons de la tardor que
l’estany també reflecteix.
Després de la missa vespertina, vaig a una reunió
per parlar de la festa de la benedicció de l’església de Sant Amanç, el 15 de
novembre. Han preparat un recordatori molt bonic, amb fotografies de com era
abans de la restauració i fotografies de com està a l’actualitat. S’ha fet molt
bona feina.
Tant de bo també es pogués fer quelcom semblant a
la capella de la Pietat de Constantins. Però, al pas que anem, potser també
caldrà restaurar l’església de Constantins.
dijous, 30 / octubre / 2014
Al matí enllesteixo el suplement del full. També
repasso les indicacions que em va donar la Teresa Camps per començar la tesina:
entre altres coses poder disposar d’un programa de fitxes per treballar la
informació que vagi obtenint de cada escultor que hagi fet escultures
religioses entre el 1939 i el 1965.
Al vespre, abans de la missa, al carrer, els
escolans juguen esperant que sigui l’hora d’entrar (10 minuts abans de
començar). Però es veu que avui s’esbordifen i, tot d’una, un dels escolans entra
bramant a la sagristia i amb la cara ensangonada. Renoi, sembla que s’hi fan. Envio
el culpable cap a casa seva i telefono els pares. L’altre, amb aigua freda, es
va rentant la cara. Sembla que no hi ha gaire res: però la sang és escandalosa.
Quan acabem la missa i ve la mare a recollir-lo, li comento el que ha passat.
divendres, 31 / octubre / 2014
Al matí preparo les misses d’aquest cap de
setmana. Avui, l’Elies Ferrer defensa la seva tesi a la sala de graus de la
Universitat de Girona. Segur que li anirà bé
A la tarda celebro la missa anticipada de Tots
Sants a Bonmatí. Hi ha una molt bona participació, unes quaranta persones. En canvi, a la missa d’Anglès, no s’arriba a
la trentena d’assistents.
Abans de la missa ha vingut l’escolà que va
atonyinar l’altre acompanyat de la seva mare. Venen a demanar disculpes. Quan
arriba l’altre escolà, els ho faig demanar a ell. I de moment, avui tampoc no
farà d’escolà. No ho acaba d’entendre. Jo li dic que li he retirat el carnet i
que s’haurà de tornar a examinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada