diumenge, 26 d’octubre de 2014

Vós que sou gran valedor davant de Déu sobirà: sigueu nostre protector, gloriós sant Martirià!

dissabte, 18 / octubre / 2014  

Un cop ja s’ha començat la catequesi, surto de la doma i vaig cap a l’Alt Empordà. Al Pont del Dimoni hi recullo en Joan i la M. Pilar. Anem parlant fins a Sant Tomàs de Fluvià passant per Orriols, Camallera, Saus, Sant Mori i Sant Miquel de Fluvià.

Allà m’hi trobo amb en Joan i l’Agustina. Saludo alguns familiars que hi trobo: la Isabel, l’Esperança... Porto els patracols a l’església. S’hi prepara un bateig que hi fa el Rector, o sigui, Mn. Joan.  

De mica en mica van arribant tots els familiars. Quan arriba la meva padrina, la tia Lola, la felicito pel seu 90 aniversari. Està molt eixerida. També saludo la tia Maria, la germana de la mare. Ella en celebra 95 i també estan ben escotorida.

Cap a la una podem començar la missa. L’església hi ha els fills de la padrina: en Lluís, la Dolors, l’Esperança. També hi ha alguns dels néts i nétes.

La missa és sobretot per donar gràcies per tot el que ha estat la vida de la tia Lola i també la tia Maria. També recordo que aquesta celebració queda dignificada en aquesta església que fa uns 30 anys va ser restaurada recuperant la seva noblesa. I, a la vegada, aquesta església restaurada és una invitació a restaurar la fe en les respectives vides per dignificar tot els que hi vivim.

Quan acabem, m’afanyo a dinar. Menjo un bon plat de morralla (o de reballa, segons el lloc) , ben fresca. Em serveix en Lluís. Quan acabo, saludo de nou la padrina i la tia, els cosins (Lluís, Dolors, Esperança, Joan, Josep M., Enriqueta, Miquel), les parelles, els diversos parents i familiars mentre es van entaulant. I retorno cap a Anglès. Quan surto de Sant Tomàs, a la carretera, em creuo amb la M. Àngels que ara arriba: just per entaular-se.

El camí de retorn l’agafo per on havia estat el rector, fa 20/ 27 anys: Valldevià, Vilopriu, Colomers, Mas Masó (on hi saludo l’Èlia Puig que porta els seus fills a casa del seu germà) i Sant Jordi. Continuo el viatge per Cervià i Medinyà. Per la variant arribo fins Salt i Anglès.

Cap a les 4 venen un grup del cau a jugar escuts al pati de la doma. I  jo, després d’acabar de preparar les coses, vaig cap a Bonmatí a celebrar la missa anticipada. I, a les 8, la celebro a
Anglès amb dos dels escolans que sembla que van continuant.


diumenge, 19 / octubre / 2014  

Al matí, quan obro l’església, ja hi ha la Rossa al darrera del portal, esperant per entrar. Em comenta que avui hi ha la col·lecta del “Dóna-me’n – dóna-me’n”  (o sigui el DOMUND) i que convé que es reculli força per poder atipar tots els negrets. Així sigui!
Quan vinc de Sant Martí Sapresa i entro a l’església, veig tres figures que, mig enlluernat, no distingeixo de bones a primera. Veient que em saluden, en apropar-m’hi, m’adono que són la Rosalia, la Cinta i en Jordi, el seu fill. Em venen a felicitar pel sant.  

Quan acabem la missa, vaig a dinar a Banyoles. És dinar de festa major. Han parat la taula al pati. Sort que hi ha una mica de carpa per protegir-nos del sol. Hi ha la Carme i en Josep (o sigui la meva cunyada i el meu germà), l’Assumpta i en Jaume, en Tiri i la Sònia, la Collell i en Jordi, la Nuri i l’altre Jordi (o sigui els nebots de Banyoles), en Pol, en Patllari, en Ferriol, l’Anna i l’Aniol (o sigui els mini nebots). També hi són la Rosa i en Miquel, els pares d’en Jordi, els sogres de la Collell.

El dinar és de festa major a pagès: un bon pica-pica d’embotits, una mica d’amanida, canelons, cabirol estofat, oca amb naps... I postres: amanida de fruita amb gelat de iogurt de llet d’ovella. Tot regat amb cava, vi i aigua.  Entretant, els rantells s’han ben divertit amb mi. Marxo ben embutllofat. Aquesta ha estat la meva festa major.  

A la tarda enllesteixo el santoral del novembre i l’envio al responsable del web PREGÀRIA.CAT. Sembla que hi ha força gent que s’ho mira i que li agrada.

dilluns, 20 / octubre / 2014

Al matí, poso ordre a la sagristia i anoto els encàrrecs que se’m van fer.  Enllesteixo l’article dedicat a sant Andreu per la secció que tinc reservada a la Revista de Banyoles. També reviso i amplio el currículum que tinc guardat. Tinc el dia tranquil.

Al vespre, quan estic acabant la missa, entren alguns palafrugellencs a l’església: en Josep Gich, la Núria Russiñol, l’Eduard Sitjas, la  dona , la filla, el cunyat, uns amics... Entre tots, una desena de persones. I també 3 gossos: un labrador negre, un galgo i un gos falder. Venen de Sant Martí Sacalm. Des d’allà,  han pujat caminant a El Far (i n’han tornat a baixar, clar).

Quan han passat per Anglès, s’han recordat que hi era jo i han pensat a visitar-me. Tot un goig.

Parlem dels tres anys que hem estat sense veure’ns, dels amics comuns, d’alguna atzagaiada capellanesca...  Els mostro els locals de la doma i el meu pis. S’adonen que estic bé.

També parlem del restaurant que porta la Nuri a Llafranc. Sembla que funciona bé. Millor. Ella és molt bona cuinera.

Dimarts, 21 / octubre / 2014

Cap a migdia, rebo la trucada de la CarmeFenoll. Té una reunió a l’Ajuntament per parlar de l’obertura de la biblioteca d’Anglès. Mentre tenen la reunió, dino. I quan l’acaben, ens trobem a la mateixa biblioteca (al c. de la Indústria). Quina instal·lació tan desaprofitada! Tot nou, però sense usar. Espero que s’hi pugui donar una darrera empenta i inaugurar-la.

Vaig a prendre un cafè amb ella, mentre es menja un entrepà per poder anar aviat cap a la vila del peix fregit i poder estar amb el seu marit i les filles.

Un altre dia  he tornat a parlar de Palafrugell i del que hi bull. I cada dia ha estat des d’una perspectiva ben diferent.  

A la tarda, tenim reunió de l’equip de voluntàries del reforç escolar: l’Agustina, la M. Rosa, l’Anna, la Carme. També hi són les coordinadores de Caritas,  la M. Àngels Camós  i l’Eulàlia  Bofill, a qui conec de Palafrugell. Planifiquem un xic el funcionament del reforç escolar que oficialment s’anomena SIE (Servei d’Intervenció Educativa). A veure si trobem més voluntaris que ajudin a oferir un millor servei.

Al vespre, després de la missa, vaig cap a La Cellera. Hi tenim reunió d’Arxiprestat. Hi som tots els clergues: en Ramon, en Jesús, en Jordi, l’Ignasi i jo.  Parlem del nou curs i sobretot de com dinamitzar la catequesi motivant i atenent més i millor els pares i els adolescents.

Mentre sopem, celebrem el 16 aniversari del fill petit de l’Ignasi, en Jofre. En mig any, s’ha fet molt i se’l veu molt afectuós amb els seus pares.   


dimecres, 22 / octubre / 2014

Al matí atenc visites al despatx: anotar algun sufragi, atendre algú que pregunta per la catequesi...

En Josep em comunica la mort d’en Josep  Bassó Viñolas. Tenia 83 anys i feia temps que malaltejava. Els seus pares eren d’aquí però ell havia nascut a Begudà. Quan va venir a Anglès feia de matalasser i després va ser viatjant, és a dir, comercial de roba de confecció. Quan es casà, amb la seva esposa portaren endavant la botiga que tenen al carrer de la Indústria i n’obriren alguna altra.  

Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabo, faig una passejada per l’estany. A les engires de sant Martirià, està esplèndid. Sense cap mena de dubte, la tardor el vesteix amb les millors gales i amb els millors colors.  Hi ha un grup de mainada d’una escola d’Osona. Vesteixen una camiseta vermella.

Quan arribo a la doma, la M. Rosa està fent repàs a un grup d’adolescents. Vaig a fer-me unes fotografies a Can Pedraza per lliurar a la secretària del departament per la matriculació del doctorat.

Abans de la missa, lliuro a les feligreses una còpia de la fotografia que tinc al costat sant Joan Pau II, quan vaig acompanyar-hi la mare. La fotografia és del 23 de febrer del 2000. El dia abans, el dimarts, havia concelebrat a la missa solemne a Sant Pere del Vaticà que presidien el papa (ara sant Joan Pau II) i el que seria el seu successor, el cardenal Joseph Ratzinger.  

Dos dels escolans habituals tenen la boja. Quan acabem, a aquests dos els baixa el ruixat i es queden sense propina. A la sortida, parlo amb els pares. Fent i desfent es fa l’aprenent.


dijous, 23 / octubre / 2014

Quan he acabat la redacció del suplement del full, imprimeixo el meu currículum, agafo els patracols i surto cap a Bellaterra. Pago la titulació del màster i enllesteixo els primers tràmits per la matriculació per la tesi i pel doctorat. Li mostro el material que tinc guardat sobre els imatgers autors d’escultura religiosa a les esglésies del bisbat (entre el 1939 i el 1965).

Sembla que el material és interessant. Ara cal anar aprofundint en l’estudi d’aquests autors i anar omplint fitxes. Caldrà trobar un bon programa que m’hi ajudi. N’hauré de parlar amb la Nuri. Espero que em pugui donar un cop de mà.

Dino a la cafeteria de la facultat. Tot bull de vida. Dino lleuger per no endormiscar-me pel camí.  Abans de les 5 ja sóc a la doma. En Pepet ja ho ha preparat gairebé tot per l’enterrament d’en Josep.

Al funeral hi participa força gent. Hi ha molts forasters. En Víctor i en Joan hi fan d’escolans. Segurament feia molt que no hi havia unes exèquies amb escolans. El presbiteri queda ple de rams de flors blanques i, quan acaba la cerimònia, encara n’hi ha més.   


divendres, 24 / octubre / 2014

Des de bon matí, comencen a arribar-me missatges de felicitació per la diada del meu sant: correu electrònic, WhatsApp, Messenger, Facebook, SMS, telèfon...

N’arriben molts de Palafrugell (sembla que aquesta setmana és per mi la setmana de Palafrugell, tot i que no passa setmana que no parli amb un o altre). També me n’arriben dels germans i nebots.  I amb alguns companys que em telefonen, també parlem de la situació del bisbat. Sembla que es prepara una temporada de trasllats significatius, la majoria forçats per els circumstàncies.

Al matí baixo a fer alguna compra. Haig d'adquirir una torradora de pa ja que, aquest matí, se m'ha petat la torradora que m'havia regalat la Isabel (a Palafrugell). Al despatx, preparo les misses del cap de setmana. Demà vaig a la cerimònia de lliurament de diplomes a Bellaterra i em restarà poc temps.

Per fi han vingut a buscar les taules que van servir pel pica-pica el dia del Remei. En Joan i en Ramon ja fa un parell de setmanes van buidar i endreçar la piscina. Veurem si es torna a instal·lar: aquest estiu no ha tingut massa èxit.

A la tarda faig un xic de catequesi als nois que seran confirmats a Sant Amanç el proper 15 de novembre.

Celebro la missa vespertina. Quan acabem, el grup habitual ve a la sagristia a felicitar-me. 



Cap comentari:

Publica un comentari