dissabte, 18 / octubre / 2014
Un cop ja s’ha començat la catequesi, surto de la
doma i vaig cap a l’Alt Empordà. Al Pont del Dimoni hi recullo en Joan i la M.
Pilar. Anem parlant fins a Sant Tomàs de Fluvià passant per Orriols, Camallera,
Saus, Sant Mori i Sant Miquel de Fluvià.
Allà m’hi trobo amb en Joan i l’Agustina. Saludo
alguns familiars que hi trobo: la Isabel, l’Esperança... Porto els patracols a
l’església. S’hi prepara un bateig que hi fa el Rector, o sigui, Mn. Joan.
De mica en mica van arribant tots els familiars.
Quan arriba la meva padrina, la tia Lola, la felicito pel seu 90 aniversari.
Està molt eixerida. També saludo la tia Maria, la germana de la mare. Ella en
celebra 95 i també estan ben escotorida.
Cap a la una podem començar la missa. L’església
hi ha els fills de la padrina: en Lluís, la Dolors, l’Esperança. També hi ha
alguns dels néts i nétes.
La missa és sobretot per donar gràcies per tot el
que ha estat la vida de la tia Lola i també la tia Maria. També recordo que
aquesta celebració queda dignificada en aquesta església que fa uns 30 anys va
ser restaurada recuperant la seva noblesa. I, a la vegada, aquesta església
restaurada és una invitació a restaurar la fe en les respectives vides per dignificar
tot els que hi vivim.
Quan acabem, m’afanyo a dinar. Menjo un bon plat
de morralla (o de reballa, segons el lloc) , ben fresca. Em serveix en Lluís. Quan
acabo, saludo de nou la padrina i la tia, els cosins (Lluís, Dolors, Esperança,
Joan, Josep M., Enriqueta, Miquel), les parelles, els diversos parents i
familiars mentre es van entaulant. I retorno cap a Anglès. Quan surto de Sant
Tomàs, a la carretera, em creuo amb la M. Àngels que ara arriba: just per
entaular-se.
El camí de retorn l’agafo per on havia estat el
rector, fa 20/ 27 anys: Valldevià, Vilopriu, Colomers, Mas Masó (on hi saludo l’Èlia
Puig que porta els seus fills a casa del seu germà) i Sant Jordi. Continuo el
viatge per Cervià i Medinyà. Per la variant arribo fins Salt i Anglès.
Cap a les 4 venen un grup del cau a jugar escuts
al pati de la doma. I jo, després d’acabar
de preparar les coses, vaig cap a Bonmatí a celebrar la missa anticipada. I, a
les 8, la celebro a
Anglès amb dos dels escolans que sembla que van
continuant.
diumenge, 19 / octubre / 2014
Al matí, quan obro l’església, ja hi ha la Rossa
al darrera del portal, esperant per entrar. Em comenta que avui hi ha la
col·lecta del “Dóna-me’n – dóna-me’n” (o
sigui el DOMUND) i que convé que es reculli força per poder atipar tots els
negrets. Així sigui!
Quan vinc de Sant Martí Sapresa i entro a
l’església, veig tres figures que, mig enlluernat, no distingeixo de bones a
primera. Veient que em saluden, en apropar-m’hi, m’adono que són la Rosalia, la
Cinta i en Jordi, el seu fill. Em venen a felicitar pel sant.
Quan acabem la missa, vaig a dinar a Banyoles. És
dinar de festa major. Han parat la taula al pati. Sort que hi ha una mica de
carpa per protegir-nos del sol. Hi ha la Carme i en Josep (o sigui la meva
cunyada i el meu germà), l’Assumpta i en Jaume, en Tiri i la Sònia, la Collell
i en Jordi, la Nuri i l’altre Jordi (o sigui els nebots de Banyoles), en Pol,
en Patllari, en Ferriol, l’Anna i l’Aniol (o sigui els mini nebots). També hi són
la Rosa i en Miquel, els pares d’en Jordi, els sogres de la Collell.
El dinar és de festa major a pagès: un bon
pica-pica d’embotits, una mica d’amanida, canelons, cabirol estofat, oca amb
naps... I postres: amanida de fruita amb gelat de iogurt de llet d’ovella. Tot regat
amb cava, vi i aigua. Entretant, els
rantells s’han ben divertit amb mi. Marxo ben embutllofat. Aquesta ha estat la
meva festa major.
A la tarda enllesteixo el santoral del novembre i
l’envio al responsable del web PREGÀRIA.CAT. Sembla que hi ha força gent que s’ho
mira i que li agrada.
dilluns, 20 / octubre / 2014
Al matí, poso ordre a la sagristia i anoto els
encàrrecs que se’m van fer. Enllesteixo l’article
dedicat a sant Andreu per la secció que tinc reservada a la Revista de
Banyoles. També reviso i amplio el currículum que tinc guardat. Tinc el dia
tranquil.
Al vespre, quan estic acabant la missa, entren
alguns palafrugellencs a l’església: en Josep Gich, la Núria Russiñol, l’Eduard
Sitjas, la dona , la filla, el cunyat,
uns amics... Entre tots, una desena de persones. I també 3 gossos: un labrador
negre, un galgo i un gos falder. Venen de Sant Martí Sacalm. Des d’allà, han pujat caminant a El Far (i n’han tornat a
baixar, clar).
Quan han passat per Anglès, s’han recordat que hi
era jo i han pensat a visitar-me. Tot un goig.
Parlem dels tres anys que hem estat sense
veure’ns, dels amics comuns, d’alguna atzagaiada capellanesca... Els mostro els locals de la doma i el meu pis.
S’adonen que estic bé.
També parlem del restaurant que porta la Nuri a
Llafranc. Sembla que funciona bé. Millor. Ella és molt bona cuinera.
Dimarts, 21 / octubre / 2014
Cap a migdia, rebo la trucada de la CarmeFenoll. Té una reunió a l’Ajuntament per parlar de l’obertura de la biblioteca d’Anglès.
Mentre tenen la reunió, dino. I quan l’acaben, ens trobem a la mateixa
biblioteca (al c. de la Indústria). Quina instal·lació tan desaprofitada! Tot
nou, però sense usar. Espero que s’hi pugui donar una darrera empenta i
inaugurar-la.
Vaig a prendre un cafè amb ella, mentre es menja
un entrepà per poder anar aviat cap a la vila del peix fregit i poder estar amb
el seu marit i les filles.
Un altre dia
he tornat a parlar de Palafrugell i del que hi bull. I cada dia ha estat
des d’una perspectiva ben diferent.
A la tarda, tenim reunió de l’equip de voluntàries
del reforç escolar: l’Agustina, la M. Rosa, l’Anna, la Carme. També hi són les
coordinadores de Caritas, la M. Àngels
Camós i l’Eulàlia Bofill, a qui conec de Palafrugell.
Planifiquem un xic el funcionament del reforç escolar que oficialment s’anomena
SIE (Servei d’Intervenció Educativa). A veure si trobem més voluntaris que
ajudin a oferir un millor servei.
Al vespre, després de la missa, vaig cap a La
Cellera. Hi tenim reunió d’Arxiprestat. Hi som tots els clergues: en Ramon, en
Jesús, en Jordi, l’Ignasi i jo. Parlem
del nou curs i sobretot de com dinamitzar la catequesi motivant i atenent més i
millor els pares i els adolescents.
Mentre sopem, celebrem el 16 aniversari del fill
petit de l’Ignasi, en Jofre. En mig any, s’ha fet molt i se’l veu molt afectuós
amb els seus pares.
dimecres, 22 / octubre / 2014
Al matí atenc visites al despatx: anotar algun
sufragi, atendre algú que pregunta per la catequesi...
En Josep em comunica la mort d’en Josep Bassó Viñolas. Tenia 83 anys i feia temps que
malaltejava. Els seus pares eren d’aquí però ell havia nascut a Begudà. Quan va
venir a Anglès feia de matalasser i després va ser viatjant, és a dir,
comercial de roba de confecció. Quan es casà, amb la seva esposa portaren
endavant la botiga que tenen al carrer de la Indústria i n’obriren alguna
altra.
Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabo, faig una
passejada per l’estany. A les engires de sant Martirià, està esplèndid. Sense
cap mena de dubte, la tardor el vesteix amb les millors gales i amb els millors
colors. Hi ha un grup de mainada d’una
escola d’Osona. Vesteixen una camiseta vermella.
Quan arribo a la doma, la M. Rosa està fent repàs
a un grup d’adolescents. Vaig a fer-me unes fotografies a Can Pedraza per
lliurar a la secretària del departament per la matriculació del doctorat.
Abans de la missa, lliuro a les feligreses una còpia
de la fotografia que tinc al costat sant Joan Pau II, quan vaig acompanyar-hi
la mare. La fotografia és del 23 de febrer del 2000. El dia abans, el dimarts,
havia concelebrat a la missa solemne a Sant Pere del Vaticà que presidien el
papa (ara sant Joan Pau II) i el que seria el seu successor, el cardenal Joseph
Ratzinger.
Dos dels escolans habituals tenen la boja. Quan
acabem, a aquests dos els baixa el ruixat i es queden sense propina. A la
sortida, parlo amb els pares. Fent i desfent es fa l’aprenent.
dijous, 23 / octubre / 2014
Quan he acabat la redacció del suplement del full,
imprimeixo el meu currículum, agafo els patracols i surto cap a Bellaterra. Pago
la titulació del màster i enllesteixo els primers tràmits per la matriculació
per la tesi i pel doctorat. Li mostro el material que tinc guardat sobre els
imatgers autors d’escultura religiosa a les esglésies del bisbat (entre el 1939
i el 1965).
Sembla que el material és interessant. Ara cal
anar aprofundint en l’estudi d’aquests autors i anar omplint fitxes. Caldrà
trobar un bon programa que m’hi ajudi. N’hauré de parlar amb la Nuri. Espero
que em pugui donar un cop de mà.
Dino a la cafeteria de la facultat. Tot bull de
vida. Dino lleuger per no endormiscar-me pel camí. Abans de les 5 ja sóc a la doma. En Pepet ja
ho ha preparat gairebé tot per l’enterrament d’en Josep.
Al funeral hi participa força gent. Hi ha molts
forasters. En Víctor i en Joan hi fan d’escolans. Segurament feia molt que no
hi havia unes exèquies amb escolans. El presbiteri queda ple de rams de flors
blanques i, quan acaba la cerimònia, encara n’hi ha més.
divendres, 24 / octubre / 2014
Des de bon matí, comencen a arribar-me missatges
de felicitació per la diada del meu sant: correu electrònic, WhatsApp, Messenger,
Facebook, SMS, telèfon...
N’arriben molts de Palafrugell (sembla que aquesta
setmana és per mi la setmana de Palafrugell, tot i que no passa setmana que no
parli amb un o altre). També me n’arriben dels germans i nebots. I amb alguns companys que em telefonen, també
parlem de la situació del bisbat. Sembla que es prepara una temporada de
trasllats significatius, la majoria forçats per els circumstàncies.
Al matí baixo a fer alguna compra. Haig d'adquirir una torradora de pa ja que, aquest matí, se m'ha petat la torradora que m'havia regalat la Isabel (a Palafrugell). Al despatx, preparo
les misses del cap de setmana. Demà vaig a la cerimònia de lliurament de diplomes
a Bellaterra i em restarà poc temps.
Per fi han vingut a buscar les taules que van
servir pel pica-pica el dia del Remei. En Joan i en Ramon ja fa un parell de
setmanes van buidar i endreçar la piscina. Veurem si es torna a instal·lar:
aquest estiu no ha tingut massa èxit.
A la tarda faig un xic de catequesi als nois que seran
confirmats a Sant Amanç el proper 15 de novembre.
Celebro la missa vespertina. Quan acabem, el grup
habitual ve a la sagristia a felicitar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada