dissabte, 18 d’octubre de 2014

Que la llum eterna els il·lumini, Senyor

dissabte, 4 / octubre / 2014

Felicito els Francesc que conec. Segur que me n’oblidaré d’algun  

A les 12 hi ha les exèquies de la Marianna. Les oficia en Joan Pujol ja que és la sogra d’un seu germà. En conec una bona part de la família.

Es veu que uns 10 capellans més s’han adherit al manifest entre els que hi ha en Josep M. Ballarín, en Gaspar Mora, en Quim Casadevall, en Vicenç Fiol, l’Enric Sala... Els que ho han promogut han fet una bona feina.  

diumenge, 5 / octubre / 2014

La gent que ve a missa de les 9 em comenta que ha tronat fort a la nit i ha plogut fort. Només he sentit un tro i que estava plovent, però m’he adormit aviat.  

A Sant Martí, abans de la missa, vaig a tancar un parell de finestres que van deixar obertes un grup que hi va fer-hi una reunió fa quinze dies. És allò de deixar millor les coses de com s’han trobat.  

Pujo al poble a visitar la Maria i retorno aviat cap a Anglès. A les 12 oficio les exèquies de la Francisca. L’església s’omple. I quan acabo i ja tothom es fora, batejo l’Aïna. Sempre acompanyats de la Llum de Crist, uns se’n van i els altres arriben.  

Amb uns meus nebots, anem a dinar a la Codina. Fa estuba. Quan acabem, pugem fins a la presa de Susqueda a fer una passejada.  Parlem de tot i de res, sobretot de la família.


dilluns, 6 / octubre / 2014

La feina dels dilluns al matí, és fer endreça a la sagristia, anotar els encàrrecs, assentar el bateig i les exèquies...

Vaig polint la redacció de la ressenya de sant Valentí. Sense disposar de massa material, cal explicar coses interessants: la realitat del seu perfil, la validesa del seu conegut patronatge (també a casa nostra), la relació amb altres patrons... 

Per dinar em cruspeixo un bròquil que em van obsequiar. No crec que, aquests pobles, mori decandit.

Venen a fer d’escolà en Víctor, en Taras i en Quim. En Quim, tot moix, em comenta que la seva mare està malaltona. Ho pregunto a l’àvia i m’ho confirma. A veure doncs si la Remei de casa li dóna un cop de mà.

M’assabento de la mort a París de l’escultor Igor Mitoraj  . Vaig descobrir la seva obra a la Basílica Santa Maria degli Angeli e dei Martiri a Termini – Roma on el portal és obra seva. Vaig adquirir un catàleg de l’escultor i recordo que, en el viatge de retorn, a l’àvia, vaig trobar-me amb el també escultor Toni Agustí i anàrem repassant i comentant el volum.

dimarts, 7 / octubre / 2014

Començo el dia felicitant les Roser que conec.  

Toca anar cap el Baix Empordà. Visito la tieta de Can Pons, passo a expressar el meu condol a la Lluïsa per la mort del seu marit (l’Agustí), dino amb en Josep i la Maria, vaig a recollir una imatge de la Puríssima amb vestits postissos i la seva vitrina de caoba. També recullo unes quantes bosses de taps, capses de folis... Marxaré amb el cotxe ben carregat, just un forat pel retrovisor.  

A l’hora de dinar fem una repassada general: que morí la Maria de Can Genover, alguna anècdota de l’Arlà, d’en Ciri, d’en Zacaries, del Gamarús, de l’Imbècil, de la Maria del Bastó i d’en Josep, de la Carmelita Virola, de la fortuna de la Maria Artigas, de la salut de la Teresa Reig, de les Xerrica... Com diuen els llatins “bendiciones”.

Arribo a mitja tarda a Anglès carregat fins damunt l’antena del cotxe.
  

dimecres, 8 / octubre / 2014

En Joan m’ajuda a descarregar la imatge de la Mare de Déu i la col·loquem a la sagristia.  Ara faltarà una calaixera de la mateixa època perquè pugui lluir més. A veure si una ànima bona ens fa aquest favor.

I col·loquem al seu lloc les capses de folis. En tindrem per uns quants mesos.

Al matí, atenc al despatx. No venen gaires visites.

Vaig a dinar a Banyoles. A taula parlem de la mort d’en Frederic Corominas (104) un prohom de Banyoles que era bon amic del pare. Després de la guerra li va tocar l’exili i, com que era mestre de la Generalitat, li van posar molts entrebancs per retornar i per poder treballar. La seva germana, la Neus, treballava a l’Hospital Militar que s’instal·là al Monestir, amb el Dr. Jimeno, l’Arturo (el germà Gilbert)... També parlem de l’administració de la finca.

Després de dinar vaig una passejada per l’estany: brillantor, lluentor...   “Si el món ja és tan formós... “. Vaig fins el Mirallac i des del Mirallac fins el Cap de Bou. Gairebé resseguint el rec de casa, passant per Cal General (on hi ha l’escola de La Draga) arribo fins a Can Teixidor.

Envio alguna fotografia de la passejada al facebook. I aviat hi ha gent que clica que li agraden. L’anècdota són els ànecs que plantejo fer-los amb salsafins o a la brasa. Algú parla de fer-los amb peres o amb taronja. També parlo d’un altre au que veig a l’estany, un corb marí, que es veu que és una au invasora i perjudicial per la fauna lacustre. 

Els escolans que venen el vespre es miren amb simpatia la imatge de la Mare de Déu que ha vingut de Palafrugell. Serà la seva patrona, Santa Maria dels Escolans.

dijous, 9 / octubre / 2014

Venen les confraresses de l’escombra. La Manoli em porta una bosseta amb herbes que li ha regalat la Susi de la Cellera per mi. Es veu que diluïdes amb esperit de vi, m’aniran bé per alleugerir el dolor. I sinó també per posar a la ratafia o bé fer-ne infusions per dormir bé.

Hi ha reunió de pares (és a dir, un pare i sis mares) de mainada de Bonmatí que comencen la catequesi.  Els del curs passat són 2 i, els que comencen aquest curs, són 9 (o sigui, un augment del 400 x 100). Curiosament, els pares no acostumen a participar a aquesta mena de reunions relacionades amb els fills.

A la Cellera tenim reunió de l’equip de catequistes dels nois i noies de Confirmació. Hi ha catequistes de Sant Feliu de Pallerols, de Les Planes, d’Amer, de La Cellera i d’Anglès. I com engrescar la jovenalla?

divendres, 10 / octubre / 2014

Amb en Joan i en Ramon, fem endreça als baixos de la doma i posem bé les taules per la catequesi. Hi ha una taula rodona que resulta de mal traslladar i de mal desmuntar. Ho deixem que tot sembla més airejat i més espaiós.

A la tarda, vaig a comprar un xic. Passo a una botiga xinesa. Els demano un tipus de ciri que acostumava a portar la Pepi i que van molt bé per l’altar. Em pregunten què passa amb els ciris, ja que aquests dies hi ha anat molta gent a comprar tota mena de ciris. No sé si m’entenen, però els comento que és una festa de la Mare de Déu i molta gent porta ciris a l’església. I s’apunten bé el dia que s’escau per tenir-ne més l’any vinent: el segon diumenge d’octubre. 

Després de la missa vespertina, al vespre, vaig a l’Hotel d’Entitats, a la reunió dels Amics de Santa Bàrbara. Hi ha més calma que a la de l’any passat. L’únic punt que aixeca un xic de polseguera és una sol·licitud d’una empresa (una empresa fantasma? Una empresa espia?) que voldria instal·lar una antena de wifi allà dalt. No es veu gens clar i, com que tampoc s’han presentat a l’assemblea com s’havia quedat, es desestima la sol·licitud.

Dissabte, 11 / octubre / 2014

Vaig enllestint les cosetes per la celebració de demà: fulletons de cants, pregàries...
En Ricardet ve a portar alguns rams per ornamentar el presbiteri. Sembla que ho hi haurà l’exuberància dels darrers anys. 

A la tarda venen els cors que participen al concert. Quan acaben, amb en Joan, ornamentem i enferriolem la imatge de la Mare de Déu: les corones bones, les claus de plata de la vila, l’agulla i les arracades antigues d’or, l’anell d’or blanc...

M’assabento de la mort, ahir,  de Mn. Antoni Rubio Barés. Era nascut a Manresa el 1955. Va estudiar al Seminari Major de Barcelona i fou ordenat prevere el 1991 a Mataró. Va ser vicari de Mataró. L’any 1993 fou nomenat rector de Santa Coloma de Gramanet. El fou destinat rector de la parròquia de Santa Maria del Prat de Llinars del Vallès, de Sant Julià d’Alfou i Sant Joan de Sanata, i el 2003, de Sant Sadurní de Collsabadell. El 2004 quedà incardinat a la diòcesi de Terrassa.  El 2005 fou nomenat rector de Santa Maria de Cardedeu i Sant Muç de Cànoves i, el  2006, de Sant Llorenç de Vilardell i Santa Susanna del Montseny. El 2009 fou  nomenat rector de Sant Esteve de Ripollet. També fou delegat episcopal de Confraries i Germandats del 2005 al 2011,  arxipreste del Montseny el 2005, membre del Consell Presbiteral entre 2005 i 2009 i assessor espiritual de la FECAC del 2009 al 2011. Des del  2011, i amb el permís del Bisbe de Terrassa, col·laborava a la diòcesi de Girona com a rector de Colera, Llançà i Portbou, i des del 2013, també de Port de la Selva i la Vall de Santa Creu.

Diumenge, 12 / octubre / 2014

Celebro, per quarta vegada, la festa de la Mare de Déu del Remei.

A la missa de les 9 hi participa més gent que els altres diumenge s i, quan acaba, van entrant algunes persones a l’església. I a venerar a la Mare de Déu.

També vaig a celebrar la missa a Sant Martí. I al migdia, celebro la missa solemne de la Mare de Déu del Remei. L’església s’omple. Hi ha el cor Cors Alegres que dirigeix en Josep M. Quer. També hi ha els dos gegants, en Miquel i la Remei. Em fa d’escolà en Víctor. A la missa hi ha gent de tots els pobles de l’entorn: la Cellera, Bonmatí, Sant Martí, Amer, Bescanó, Vilanna... Tampoc hi falta una colla de Palafrugell. Renoi, quina requesta, la Remei!

Quan acabem la missa, amb els geganters, baixem la imatge del cambril. Jo l’agafo per baixar-la al peu de l’altar. Ve de poc que no caigui per terra quan poso el peu dintre la panera de la col·lecta i la reboteixo cap a l’alcalde i els regidors (que tenen feina a recollir tota la menudalla que sosté la nostra dèbil economia parroquial).

I, al peu de l’altar, tothom va passant a venerar la imatge. Els braços em van quedant enrampats. Però què no es pagaria per poder veure la cara de la gent que passa a venerar la santa imatge! Uns que li miren la cara, d’altres que es senyen davant seu amb la mirada mig plorosa;  qui li salten els ulls de goig; molta i molta pau i confiança en la majoria de les cares... És tot un privilegi poder gaudir d’aquest bell espectacle de tants rostres, de tant goig, de tanta esperança, de tant dolor... que esdevé un pom de pregària.  I encara que quedi amb els braços enrampats, quin goig poder apropar aquest dolç bàlsam, aquest bon Remei que ens porta Maria.

I posant la imatge damunt del baiard, les confraresses de l’escombra la porten cap a l’exterior. A l’exterior tothom l’espera. I quan surt, les càmeres i els mòbils van traient fotografies. Els gegants fan la seva dansa.

I retornem cap a dintre. Quan m’he tret tots els ornaments, amb en Joan tornem a pujar la imatge al seu lloc, al cambril. I recollim les coses i fem un xic d’endreça. I vaig a descansar una mica.

Cap a les tres, m’arribo a Ca l’Elisa. Està ple del tot, si bé em reserven un lloc. No hi ha en Míliu: es veu que l’han operat i s’està recuperant al seu poble, a Campdevànol.
A la tarda, treballo un xic el fulletó de sant Valentí. Pràcticament l’enllesteixo.

Quan vull penjar el fragment del DIARI DEL CAPELLÀ, resulta que se m’ha bloquejat l’accés al blog. Catxis!

Al vespre hi ha la missa vespertina. La presideix l’Arxipreste, Mn. Ramon. Hi predica Mn. Joan Pujol, fill del poble. També hi assisteix Mn. Fèlix, en representació dels antics rectors (ara ja només dos). Sembla que a la missa hi participa més gent que els altres anys. I quan acabem, anem junts a sopar.

dilluns, 13 / octubre / 2014

A les 8 del matí ve en Ricard a endreçar els ciris. Sembla que n’hi ha algun menys que l’any passat, però es superen els 600 llantions. També s’ha recollit aliments, que es repartiran des de Caritas.  També jo faig endreça.

Em comuniquen la mort de Mn. Aureli Boix Duchl . Va néixer a Santa Coloma de Farners el 1940 i va estudiar al Seminari de Girona. El 1963 ingressà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, del qual n’ha estat membre fins la seva mort. Va ser ordenat el  1963 a l’església de Betlem de Barcelona.  Estava adscrit a la parròquia de Sant Mateu de Barcelona.

Cap a les 11 vaig al Centre de Dia per celebrar la missa commemorant la Mare de Déu del Remei. Participen a la missa unes 25 persones.

Vaig a dinar a les clarisses de Vilobí d’Onyar. Ens hi trobem els companys de generació: Benet, Josep M., Joan B., Ramon, Jaume, Miquel Àngel, Pere B. , Ramon, Pere D. i jo. Es parla del manifest, de les exèquies dels darrers companys difunts, del futur del bisbat, del futur del arquebisbat de Barcelona... 

A la tarda comencen les sessions de catequesi a Anglès. Hi ha dos grups: un de molt nombrós amb la mainada que comença amb en Miquel i, amb la Maria, un de més reduït de mainada que venia el curs passat.  Sembla que tothom surt content.

dimarts, 14 / octubre / 2014

Al matí baixo al poble. Passo per una oficina bancària on hi ha un plafó de ceràmica gres d’en Jordi Aguadé. Representa uns bosquerols fent la pela del suro i, al costat, un grupet llescant suro i tallant taps. Unes filtracions d’aigua hi ha deixat unes taques de calç. Sembla que raspallant amb cura i amb una mica de vinagre (potser rebaixat amb aigua) seria suficient per eliminar les taques blanques.

Recordo que a casa, quan venia la festa major (per aquestes engires), es netejava amb salfumant i aigua la sala enrajolada amb panots de ceràmica. I quedava molt brillant.   

A la tarda venen dos grups de catequesi. Ens manca una catequista i començo el grup jo mateix. A veure si algú se’ns apunta.  L'altre grup el porta l'Eva i tot va bé. 

En Raül em comenta que ha guanyat la medalla de bronze en la seva categoria (junior) en el campionat de Catalunya de caiac.  

dimecres, 15 / octubre / 2014

Tinc el despatx obert i atenc alguna visita.

Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabem de parlar, la Nuri em fa una repassada a l’ordinador: aquests dies m’ha fet un xic el boig. Cap problema greu.

La M. Rosa comença el grup de reforç escolar: tres vailets i una noia d’ESO.  Si hi hagués més voluntaris, quanta feina es podria fer ajudant aquesta mainada que van un xic més endarrerits.

Al vespre vaig a una reunió amb el Amics de Sant Amanç. En veure que no ve ningú, faig una trucada. Es veu que la reunió fou ahir. Ho aprofito per fer una passejada pel barri vell i treure alguna fotografia del carrer d’Avall (Anglès la nuit).

Envio el llibret dedicat a sant Valentí que imprimiran el CPL. Em penso que serà el que farà 16 dels que jo he escrit dintre la col·lecció SANTS I SANTES. El primer és sobre sant Roc i es publicà el 2000. I cada any, un (excepte un any que me'n van publicar 2). A veure si l'any vinent el faig sobre la Mare de Déu del Remei.  

Algú em pregunta el perquè no he penjat les notes de la setmana passada al blog del DIARI DEL CAPELLÀ. 

dijous, 16 / octubre / 2014

Al matí feinejo una mica pel despatx i envio el suplement a imprimir.

Cap a les 11 surto cap a la Universitat Autònoma. Quan arribo alà, com sempre faig, deixo el cotxe aparcat un xic lluny per així fer una mica de caminada. Prenc un tallat al bar i vaig cap a la secretaria del departament per informar-me pels tràmits per iniciar el doctorat.

A la secretaria del departament, la Susanna m’atén de forma exquisida i em va facilitant tots els tràmits que haig de fer. Quan veu el meu DNI em diu que ella és de Llagostera i que és 10 anys més jove que no pas jo. Mentre estic a secretaria ve a saludar-me la Núria Llorens i la Maria Garganté.

Quan arriba la Teresa Camps, passo al seu despatx. Li parlo de la possibilitat d’iniciar la recerca de la tesi. Estem una bona estona parlant. En sap un niu de tot el moment artístic que m’interessa. Li sembla que aniré millor si eixamplo l’horitzó i no em limito a l’Enric Monjo sinó als escultors religiosos de la post-guerra. S’entusiasma i m’encomana entusiasma a mi. Tindré una molt bona directora de tesi.

Al sortir ja vaig a dinar a la cafeteria. Tot bull de vida. I retorno cap  a Anglès. Hi arribo cap a les 4.

Em comuniquen la mort de Mn. Genís Baltrons i Robert. Havia nascut a Blanes el 1932. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 1956 a Sant Martí del Seminari. Estudià a Roma i es llicencià en el Pontifici Institut d’Arqueologia Sagrada. Fou capellà de les Carmelites Descalces i, el 1959, fou nomenat Mestre de Cerimònies auxiliar de la Catedral de Girona. El 1960 fou nomenat professor del Seminari i l’any següent vocal de la Comissió d’Art Sacre. També fou consiliari de Minyons Escoltes i, del 1974 al 1977, director del Museu Diocesà. Del 1984 al 2007 formà part del Secretariat diocesà de Pastoral Litúrgica. Des del 1964 era el capellà del monestir de les monges Benedictines de Sant Daniel, des del 1981, canonge del Capítol Catedral de Girona i des del 2009, rector de sant Daniel. Feia poc (pel maig) havia celebrat una missa a Sant Martí amb la família Vilallonga. 

divendres, 17 / octubre / 2014

Preparo les misses d’aquest cap de setmana i també la celebració de demà a Sant Tomàs de Fluvià per donar gràcies a Déu dels 90 anys de la meva padrina i tia Lola Giralt i dels 95 anys de la tia Maria Clotas, la cunyada i la germana de la meva mare.

A la tarda passa en Ramon a recollir-me per anar a les exèquies de Mn. Genís a la catedral. Pel camí parlem de l’Aureli Boix, que era company seu. També hi assistí a les exèquies. En un mes han mort una colla de capellans del nostre bisbat: Mn. Martirià Pla, Mn. Ricard Tarragó, Mn. Antoni Rubio, Mn. Aureli Boix i Mn. Genís Baltrons.

A les exèquies hi celebrem una trentena de capellans acompanyant el bisbe. El fèretre de Mn. Genís reposa directament al terra de la catedral. També hi ha una bona colla d’escolans que Mn. Genís havia ensinistrat (algun ja és advocat, algun altre historiador de l’art... ). A la nau hi participen unes 300 persones. Hi veig els Vilallonga, bons amics seus (amb qui ens saludem a la sortida). Tot plegat s’allarga una hora i mitja.


I, amb en Ramon, tornem cap a la nostra vall de les esglésies parlant sobretot d’algun problema relacionat amb les nostres parròquies.    

Cap comentari:

Publica un comentari