Pel gener, el millor ofici és el de flequer

dissabte, 21 / gener / 2012

Em llevo un xic més tard, quan ja falta poc per les set. M’empairo de llegir els diaris i vaig per avia.

Quan en Miquel acaba la catequesi amb el seu grup, vaig a Contestins. Allà, tot és solitud. Preparo les coses per la missa que hi celebraré demà en honor de sant Vicenç, el patró titular de la parròquia. Hi portaré el calze de ceràmica que em regalà la Felícia aquest estiu i, mentre jo en sigui el rector, quedarà a l’església. Em fixo en les làpides sepulcrals que hi ha al davant del portal, a l’exterior de l’església i en copio les inscripcions:

D. O. M. Aquí descansen los restos mortals del Rt. D. Genís Viñas i Ros Ecònom que fou de aquesta parròquia des del 29 de juny de 1879 hasta el 18 del mateix mes de 1882 que morí a la edat de 55 anys.

 Aquí descansen los restos mortals del Rvt. Martí Frigola que morí el 13 de juny de 1870 als 75 anys de edat.

D. O. M. Aquí descansen los restos mortals del Reverent Josep Ridevill Nova Gacias Rev. Rector que fou de aquesta parròquia des del 3 de febrer de 1890 y que morí al 24 de març de 1909 a la edat de 50 anys. Pregueu per ell.

M’aturo a Bonmatí a proveir d’alguna cosa. I vaig cap a dinar. Quan arribo a la rectoria són ja dos quarts de dues.

M’adono que la porta que accedeix a l’escala de l’antic campanar també ha estat forçada amb una eina, i de dos llocs.

Algú em comenta que, a una llibreria del poble, sembla que aquesta setmana també haurien intentat d’entrar-hi. En Pere també em comenta que també ha notat alguna cosa a la porta de casa seva. A veure si també ens haurem d’organitzar com els pagesos comencen a fer! 

A Bonmatí només hi fa d’escolà en Rodrigo. A Anglès hi venen l’Àlex, en Gerard, en Martí, en David, la Nuri 1 i la Nuri 2.

diumenge, 22 / gener / 2012

Diuen que el dia de sant Vicenç, o sigui avui, el sol baixa pels torrents.

Mentre espero que arribi la gent, a Sant Martí Sapresa, em dóna per copiar les inscripcions de tres làpides sepulcrals de dintre l’església de Sant Martí Sapresa  (n’hi ha dos més que són illegibles) i que aquí transcric:  

Sepultura del Reverent Dalmau Riera, Rector – 1646

D. O. M. Hic jacet Rt. Laurenti Pont et Buso Parr. ex Font... et rectoris St. Martini Sepresa obiit die 27 martii 1830. 

D. O. M. Aquí descansan los restos del Rdo. Pedro Viñas y Coll cura parroco de Sant Martín Sapresa. Murió a los 30 de setiembre de 1864. E. P. R.

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa l’Arnaldo amb un grup de la seva comunitat.

Poc després de la 1 del migdia hi ha la missa a Contastins, celebrant sant Vicenç, el titular i patró de la parròquia. Hi participen 30 feligresos veïns o quasi veïns del poble. És la meva primera celebració a aquesta església. Si bé a l’església hi fa fresqueta, es respira calidesa i familiaritat. La celebració, com no podia ser d’altra manera, acaba amb el cant dels goigs.

Al davant de l’església s’hi ha parat una taula per fer un xic de pica-pica i així tenim l’agradable oportunitat de saludar-nos més personalment i parlem de la vida del poble.

En Ricard Casadevall em comenta alguna tradició llegendària del poble:

-       Un avi de Can Casals (una casa ja desapareguda) era negociant de bestiar i venia de fer un tracte a Amer. Tot retornant se li va fer de nit i temia que l’assaltessin els bandolers. Com que arribà a casa sà i estalvi, i amb la bossa intacta, l’home va fer col·locar una planxa de ferro al portal de l’església de Sant Vicenç de Constantins, com encara es pot veure.

-       Més dramàtic va ser el cas de Can Niern, al veïnat de Calders. Es veu que una de les àvies de la casa, temps era temps, fou acusada de bruixeria i cremada viva allà mateix (em resulta un xic sorprenent). A Can Teixidor del Terme, a casa, havia sentit explicar que una àvia havia estat cremada viva (a la llar o al forn de pa) en ocasió d’una invasió de tropes franceses. Pobres àvies! També havia sentit dir, d’alguna casa, que una criatura s’havia amagat al forn de pa i, quan van posar-hi les feixines, no el veieren i quedà cuit allà mateix. Sant Nicolau ens valgui!

Quan acabem del vermut, em conviden a visitar l’interior de la rectoria, on hi viu la Consol. La casa és gran, solejada, ben arreglada... Es veu que el darrer rector que hi visqué fou Mn. Joan Pagès (+ 12·01·02). Em mostren el dormitori del rector des d’on s’observa bé tot el pujant que va cap a la rectoria (on, anys a, un rector hauria vist que se li apropaven uns bandolers si bé els esquelets dels difunts els foragitaren).

M’aturo a dinar a Bonmatí, a Can Jans. Bé. Al menjador hi ha una família que celebra el 72 aniversari de l’avi, acompanyat dels fills i dels néts: quin goig! També m’hi saluda l’alcalde.

A la tarda participo al culte de l’església evangelista d’Anglès. Hi assisteixen unes 10 persones de la parròquia i una vintena de la seva comunitat, majoritàriament procedents d’Hondures. Em toca comentar un fragment de l’evangeli de sant Joan (cap. 17, 11 – 34). L’Arnaldo m’ho agraeix.  

Quan acabem, a les pabordesses (Caritas, Oncolliga, Vida Creixent, neteja... ) encara els queda corda per anar a ballar. Voldrien que les acompanyés. Amb en Josep M. pugem cap a la vila vella. Abans de reclourem cap el pis, passo a tancar els portals de l’església. Bona nit, Mestressa, i vetlleu per aquest poble i per tots els que porto al cor, per una raó o altre.

dilluns, 23 / gener / 2012

Quan toquen les vuit, ja he obert de nou els portals de l’església i li he comentat quatre coses a la Mare de Déu. I vaig cap a Girona. Arribo amb puntualitat. L’Anna és la que em fa la ressonància magnètica a les lumbars. Mentre la màquina va fent, intento resar el rosari però quedo ben clapat. No hi ha millor mantra. Tinc la sensació que una immensa au m’està covant: croc, croc, croc...  O com si estigués sota una immensa cafetera Nespresso, esperant bocabadat sense que en ragi res Quan acabo de la ressonància, vaig al costat per fer una analítica de la sang. Podré recollir els resultats la setmana vinent.

Ja són cap a les 10 i encara vaig amb l’estómac buit o sigui que  la gana em fa córrer. Vaig on era la casa del meu padrí i hi faig un bon esmorzar. Hi saludo un noi de Palafrugell que és policia local de Girona i que també hi està esmorzant. A La Vanguardia hi llegeixo un entrevista a en Marco Politi que la trobo ben interessant: ELVATICÀ TRAVESSA UNA TRIPLE CRISI.

I vaig fins a Casa Carles. Passo per la Llibreria Diocesana a pagar els deutes i a proveir d’alguna cosa (llibres de catequesi, pa per la missa... ). M’hi trobo amb Mn. Pou: el veig fresc com una rosa. Va guarnit amb una manteleta damunt les espatlles i només li falta portar les agulles de fer mitja i una troca de llana. Ens saludem afectuosament. També em trobo i em saludo amb Mn. Pere (el jutge!), Mn. Josep M. (que havia estat encarregat d’Anglès quan marxà Mn. Jordi Puigdevall i abans de Mn. Josep Tomàs)... Quan acabo pujo cap dalt per parlar amb el prelat de tot i de res: de moment no hi ha ganes de fer canvis.

Pel camí em saluda la dependenta de Cala Teresa de Palafrugell (ens hem saludat cada dia de cada dia durant una bona colla d’anys!). També em saluda efusivament la Noemí Gou (havia estat reina de les Festes de Primavera de Palafrugell l’any que hi vaig arribar, el 1994, i encara és ben maca en tots sentits i, com que s’assembla a l’àvia, ho serà sempre. Com no podia faltar, li dono especials records per l’àvia Lola. I cap a Anglès, que allà hi falta gent.  

Quedo content de la mainada de la catequesi i del inici de la sessió d’avui, cantant alguna cançó (He nascut en un poble, Jo crec en l’amor, Poble de Déu... ), fent silenci (ara ja saben què significa aclucar els ulls, aspirar... ), dir a poc a poc el Parenostre... I els més moguts, al costat de la Gna. Pilar i de la Gna. Teresa, són com angelets. O potser és que avui fa més bon temps?

dimarts, 24 / gener / 2012

El matí comença tranquil. Repassem les portes que han estat forçades. De la porta de reixa de la doma, n’ha saltat la maneta.  La porta de l’escala del campanar vell té el pany forçat i no es pot obrir: encara bo que podem passar per darrera i hi posem un parell de barres clavant la porta pel darrera.

Tinc reunió amb l’assistenta social, la Rosario, i la Carme. El nombre de famílies que estan malament no baixa, ni milloren la seva situació. I l’administració se les va traient del damunt. Si ja ho fan amb els qui voten, que no faran amb els que no votaran mai.

El campanar queda sense electricitat i es bloqueja el rellotge. Quan vaig a celebrar la missa a la capella de les dominiques, veig que al carrer Ponent hi ha els bombers, la policia, l’ambulància... Es veu que s’ha incendiat un transformador situat damunt de Can Espinet. El rellotge ha deixat clara l’hora de l’incident: tres quarts de set.

Quan surto de la missa tinc reunió a la Doma amb els pares dels nens i nenes que es preparen per la primera comunió. Plantejo la possibilitat de que els nens facin la comunió, amb el seu grup, distribuïts en tres dies. Alguns pares prefereixen que la mainada facin junts la comunió tots el mateix dia. Faig una votació i quan està decidit que ho facin tots el mateix dia (el 6 de maig), la mateixa persona que havia proposat que es fes en un únic dia, ara diu que seria millor que es fes en dos dies. Ni que fos el joc del Pare Carbasser!

dimecres, 25 / gener / 2012

Preparo alguna factura que cal pagar.  Passa un grup que em diuen que van a Sant Jaume de Galícia. Són de Vic. Els pregunto si Sant Jaume és cap a Sant Pere de Rodes. M’informen que ja han iniciat el camí cap aquella zona i que una de les moltes ramificacions del Camí de Sant Jaume s’inicia cap allà i que ara van cap a ponent, com pertoca.

Passat el migdia arriben en Ramon Oller, en Josep Balateu i l’Elies Ferrer. Fem una reunió – trobada d’arxiprestat en to distès. Els ensenyo els racons de la casa i l’estudi de dalt de tot parlant de tot i de res. Cap a quarts de dues anem a Bonmatí. Dinem a Can Duc de l’Obac. En Jordi Pou arriba un xic més tard: li ha tocat anar a declarar per haver estat agredit quan defensava una dependenta en un establiment. Quan fem la sobretaula parlem d’activitats de l’arxiprestat, d’un parell de xerrades de Quaresma, d’una sortida a Lourdes organitzada per l’arxiprestat, d’una possible sortida a Roma...

Quan acabem el dinar i la sobretaula anem a visitar l’església de Bonmatí. Ningú s’explica el perquè de l’altar tan descentrat i ni la blanca fredor general de tot l’espai.

Retornem cap Anglès passant per la carretera que transcorre pel pla de Sant Julià. Quan arribem a la Doma ja hi ha l’Adelino que ronda per allà. Li demano si ens pot dir el Parenostre en portuguès. No es fa pregar massa: “Pai nosso, que estáis no céu...”. I xut a la pilota. La mainada que sembla més tremenda acostuma ser la més castissa.

Miro el rellotge del campanar i m’adono que encara està aturat. Vaig a mirar què ha passat i veig que encara està desconectat. El poso en funcionament i, al cap de poc, ja sonen correctament les campanes. Les busques de l’esfera comencen a girar fins a posar-se a lloc  (tarden un parell d’hores per situar-se correctament).   

L’Albert –que n’és el president- em comunica que els socis de L’Esplai de Palafrugell volen venir a visitar Anglès el mes d’abril, amb missa als peus de la Mare de Déu del Remei i dinar a Cala Elisa, dintre del mateix pack. Veurem si serà així.  

S’ha acabat l’allau de visites des de Gran Bretanya al bloc. No crec que l’Elena Sirés en fos la responsable. Ara hi ha la “normalitat” habitual d’algunes visites des de França (en Josep Capellà o la germana de la Montse Torres), Estats Units (en Dani Flores?), Níger (en Pep Frigola), Alemanya, Països Baixos, Rússia, Bèlgica...  (força habituals). Em resulta curiós el interès que motiva aquest Diari del Capellà. I ningú m’aclareix el perquè. I m’agradaria que el Diari del Capellà motivés un intercanvi de missatges plantejant aclariments, demanant més informacions, fent comentaris...  I tant de bo fos possible la creació d’una mena de comunitat virtual. En fi, a veure si se m’expliciten algunes raons per escriure aquest Diari del Capellà i per aclarir-ne la validesa, si és que en té alguna. De moment, jo m’ho passo bé.  

dijous, 26 / gener / 2012

És sant Titus. Aquest sant sempre m’ha recordat l’apel·latiu afectuós que la germana de Mn. Miquel, la Lola, dedicava al seu fill, l’Enric Roura: “Ai, titus!”.  

Al matí faig alguna gestió bancària, pagant alguna factura i enviant un donatiu a la M. Carme Colomer, a El Alto – Bolívia. Segur que faran més favor allà que no pas aquí.

Abans d’arribar a casa passo a proveir alguns productes pel rebost. En Jordi està arreglant per l’era de casa, davant de la cabanya.  

Dino amb la Carme, en Josep, en Jordi i la Nuri. Quan acabem, acompanyo en Patllari i en Ferriol a l’escola. Entretant la Nuri em posa al punt en nou ordinador. El vell ja no aguantava per més. 

Quan sóc a Anglès vaig a la barberia, a Can Boix. N’està sortint en Joan amb qui ens coneixem fa uns trenta anys. Amb cortesia em pregunta com em va per Anglès i li dic que, per ara, sembla que la gent em suporta bé i que jo suporto molt bé la gent d’aquí. Ell em diu que no ho havia sentit a dir mai que a Anglès algú suportés a algú altre. A la barberia els ha explicat que el dia dels Innocents ja no és el 28 de desembre i, a partir d’ara, serà el 25 de gener per allò de “Innocent en Camps, innocent en Ricardo Costa...”. També comentava que, en una ocasió, va tenir pana amb el cotxe i, volent demanar ajut amb el mòbil, anava marcant els números. Tot d’una, veient que no acabava de funcionar, s’adonà que l’aparell que tenia a les mans no era un mòbil si no que era el comandament a distància de la televisió. I és de tothom coneguda aquella vegada que una reconeguda joieria de Girona no el van voler atendre i el van fer sortir pensant que anava begut, amb una carta que ell mateix envià als diaris protestant pel tracte vexatori que havia rebut. I, encara, la vegada que amb el toro, atropellà el seu amo i se n’adonà quan va veure que saltaven unes ulleres. I encara.... Amb tantes anècdotes, i amb la gràcia amb que les comenta, queda clar que en Joan és un home amb sentit de l’humor.  

divendres, 27 / gener / 2012

Avui és el dia de sant Mer, el sant abat i llegendari fundador del monestir de Banyoles, seria a principis del s. IX. També és el 100 aniversari del naixement del pare, al cel sigui.

Col·loquem alguns quadres per la casa. Ja feia massa que els tenia de qualsevol manera. A més de ser pintures (olis, aquarel·les, gravats...), tots contenen algun missatge subliminar entranyable com els que em recorden la meva estada a les Fonts d’Olot, Sant Jordi Desvalls i Palafrugell, o de persones que he anat coneixent en el meu trajecte. Curiosament  no n’hi ha cap relacionat amb Calella.

Faig un xic d’endreça a l’arxiu parroquial. Déu n’hi do la documentació que hi ha entre les cinc parròquies! Estaré entretingut uns quants dies.
A la tarda venen els nois i noies de Confirmació i la mainada de catequesi. Al vespre iniciem el grup d’estudi de l’evangeli de sant Lluc amb uns joves universitaris. Semblen esponges.

Commemoració de l’Holocaust.: jueus, gitanos, homosexuals, capellans (com Maximilià Kolbe), religiosos (com Edtih Stein), pastors (Dietrich Bonhoeffer )... I la humanitat encara no ha escarmentat.  Quantes torres de Babel cal construir encara?

Sant Antoni del porquet, sempre s'escau el disset

dissabte, 14 / gener / 2012


A Anglès es celebra la fira de sant Antoni. La plaça de la vila i els carrers vells queden plens de parades d’artesania de tota mena. Quan obro les portes de l’església, hi ha una bona colla de parades que s’estan instal•lant. “Cada vegada més animada crida la fira fora el carrer...”. Les noies de l’ONCOLLIGA venen aviat a instal•lar la seva. Els ajuden els nois de la Bambolina: en Lluís, en Vadó, en Jaume... Quin goig la mostra de coques que hi posen! En un poble, quan es mou alguna cosa, es mou tothom, o sigui, els mateixos de sempre: els mateixos dels Pastorets, els mateixos dels Reis, de Caritas...

Cap a les 10 vaig a la plaça de la Vila. Els polítics ens fan esperar. En Marc de Bonmatí és puntual. Finalment ens toca pujar dalt de la tarima: “Beneir significa donar gràcies. Avui donem gràcies per aquests animalons que ens acompanyen i ens ajuden. I, a la vegada, ens comprometem a viure respectant els dons de la creació i equilibradament en relació amb tothom”. I a ruixar, començant pels polítics.

Els nois de l’IES Rafel Campalans tenen instal•lada una emissora de ràdio davant de l’Ajuntament vell i en Guerau em convida a que em facin una entrevista. No se pas si l’haurà escoltada algú.

Passejant per enmig de les parades, baixo fins la plaça de la Rutlla. Al carrer del Comerç, algú s’adona que han desaparegut unes lletres metàl•liques del rètol de la seva botiga, la que havia estat la merceria Aurich. Ja a la Rutlla, abans no arriba la comitiva dels cavalls, cal esperar una estona. Encapçala la comitiva un carro molt ben guarnit i enramat amb la imatge de sant Antoni. Hi fa molta patxoca. El precedeixen els tambors que fan sonar l’Alfred, en Gerard, la Duna...

La missa solemne en honor del sant omple l’església de feligresos. No hi falten els de Can Panosa que són ramaders i, els joves, veterinaris. La Júlia i en Roger fan d’escolans.

Quan acabo la missa ajudo a la colla de l’ONCOLLIGA a endreçar les coses a la doma. I tothom a dinar. Encara no són les quatre que ja tornen en posar bé la parada. Renoi, quines coques!

A la missa a Bonmatí m’assisteix com a diaca en Miquel Figarola. Des de petit havia viscut a Bonmatí. Fa un parell d’anys morí la seva mare, la Mercè, i la missa és en sufragi d’ella. Hi assisteix la seva família. Els escolans són en Max, en Rodrigo i l’Adrià. A veure si ens en sortim que es moguin com cal pel presbiteri i arribin a ser bons escolans i, sobretot, que estimin un xic més a Jesús.

A la missa anticipada d’Anglès no hi ha tanta gent com els altres dissabtes, però la feina queda repartida.

Al sopar d’ahir, amb la colla de La Bambolina, algú em comentava que hi havia mainada d’Anglès dels que actuaven a els pastorets que deien que no havien entrat mai a l’església. I algun espectador adult, també havia dit el mateix. Altres que ho escoltaven m’ho ratificaven. Val la pena que l’espai s’obri a les inquietuds del poble i val la pena que alguns elements de religiositat es facin presents a la vida del poble: molta gent m’ha agraït que la imatge de sant Antoni acompanyés la comitiva dels cavalls com també molta gent m’ha comentat que els agradà que, el dia del Remei, portés la imatge de la Mare de Déu a l’exterior.

diumenge, 15 / gener / 2012

De bon matí estem a menys de 2º. Les misses d’avui tenen l’agradable regust de l’habitualitat casolana: “Veniu, i ho veureu”,.

A Sant Martí s’omple l’església de familiars que hi participen en memòria d’en Lluís Font que mori fa poc més d’un mes... Quan acabo la missa vaig a fer un tomb pel poble. Trobo en Joan sol i agemolit vora el foc. La Maria és al Centre d’Atenció Primària. També visito la Nati. Avui l’assisteix la seva noia de Vilafant.

Dino amb la Carme i en Josep. Quina vedella estofada tan bona! A la tarda venen els nebots i estem una estona parlant de diversos temes familiars. En Josep parla d’en Pere Sastre i d’en Cervera, personatges pintorescos de la nostra infantesa: mig jornalers, mig rodamóns, mig pidolaires, mig ermitans...

També parlem de l’aplec a l’ermita de Sant Fruitós d’Ossinyà, per allà a Sant Ferriol. En Marturi ha donat records a l’Assumpta perquè me’ls fes arribar. Certifico la recepció.

Al vespre venen uns quants de l’ONCOLLIGA a retornar alguns objectes que s’han intentat subhastar per recollir fons. Es veu que la subhasta ha anat força bé. També algun objecte que els havia lliurat.

dilluns, 16 / gener / 2012

Comprovo que, darrerament, el Diari del Capellà ha estat molt visitat des de la Gran Bretanya: taflic!. De fet, de tant en tant, al bloc hi treuen el nas algunes visites des dels països insospitats: la Xina, Nova Zelanda... Algunes ja les tinc controlades: França, Níger, Argentina... Però aquests darrers dies les visites des de Gran Bretanya proporcionalment són molt més nombroses, tantes o més que les visites de dintre l’estat. Curiós. Llàstima que no enviïn cap missatge comentant les motivacions que els mouen a visitar els comentaris que recullo.

El matí feinejo per la doma. En Joan Garceso i en Ramon venen a reparar la mà de sant Antoni que, anant amunt i avall, es va lesionar. Com que no es mou mai d’allà on és, no és difícil alguna lessió. Però ningú li treu la satisfacció d’haver passejat pel poble i de que tothom l’admirés i li traguessin fotos (i no només la Maria del Pa).

Se m’informa de la malaltia d’en Narcís. Quan vaig començar l’etapa de teologia al seminari, ell l’havia finalitzat. A Palafrugell és conegut perquè fou professor de filosofia i de història al IES Frederic Martí. El vaig succeir com a rector a Sant Jordi Desvalls quan ell se n’anà a Santiago de Xile, d’on va ser rector del seminari de San Felipe gairebé 20 anys. Des del 2007 és el rector de les parròquies de Forallac, a l’entorn de La Bisbal.

Ha plovisquejat tot el dia sense que se n’hagi tret cap profit. Tant que va ploure a començament de novembre i ara que convindria una bona ploguda, no s’acaba de decidir.

dimarts, 17 / gener / 2012

Avui és sant Antoni, abat, un dels sants més populars en el santoral tradicional. I és que sant Antoni del porquet sempre s’escau el disset. Aquesta matinada ha fet un bon ruixat. Deo gratias. Llegeixo que, a Portbou, dediquen a Mn. Pere Gubau. Aquest matí intervenen en Narcís.

Vaig a Girona, al jutjat penal. Haig de declarar per unes malifetes i robatoris a l’església de Palafrugell, fa cap a 3 anys. L’acusat, en Josep, està fresc com una rosa i em saluda efusivament. No sóc massa precís en la declaració ni m’interessa. El fiscal se n’ha adonat.

Quan acabem el judici vaig a prendre una mica de llet i cafè i vaig a comprar càpsules de cafè al carrer Santa Clara. Usar aquesta mena de cafè és com entrar con en una mena de secta semioculta. Mentre faig cua, em trobo amb la Glòria de Sant Jordi. Parlem de la Laura, de l’Eduard, d’en Dani... Havia estat companya de la Teresa a Transit.

Vaig un moment a la Llibreria 22 a comprar-me un llibre de poemes. Pel camí em trobo amb en Pau, un noi de Palafrugell, d’uns 20 anys. Em saluda molt amablement i, com aquell qui res, em comunica que li han detectat un tumor al fèmur, a la zona del genoll. M’explica amb calma quin tractament li caldrà seguir i amb quines seqüeles es pot trobar. Li desitjo que ho pugui superar bé i li expresso que m’agradaria conèixer l’evolució.

Passo a saludar la Fina Manich i entro al Mercadal a fer-hi una breu pregària. En Joan Riu està acabant la missa ferial a la capella fonda. Puc veure les darreres reformes del presbiteri amb la immensa ara provinent de Sant Domènec presidint el presbiteri. Dono gràcies pel meu baptisme, ja que és en aquesta església on vaig rebre’l.

Arribo a Anglès cap a les 2. Dino d’una esgarrapada i descanso un xic. A la tarda m’arriba l’acceptació de la reserva per passar un parell de dies a una residència religiosa prop del palau Farnesse. La darrera vegada que vaig visitar Roma fou amb nebots meus, el 2006. La residència on ens hostatjarem ja està clausurada. Tan bé que hi estiguérem! El 2000 hi vaig anar amb la mare i amb la tia Maria. Del 2000 al 2006 hi vaig anar tres o quatre vegades més per participar a les trobades de Sant’Egidio. Gairebé sempre han estat viatges llampec. Abans del 2000 també hi havia estat un parell de vegades.

Al vespre tinc reunió amb les catequistes i preparem les properes setmanes. Quan acabo amb les catequistes hi ha reunió de l’equip d’Oncolliga.

dimecres, 18 / gener / 2012

Comença un dia cluc.

Cap al migdia en Jordi, en Paco i en Toni venen a veure les malifetes dels tèrmits per mirar de posar-hi remei. Ens passegem per tots els racons de la doma i de l’església. La zona de la Catequística n’és un bon niu. Quin espai tan mal resolt i tan mal acabat. Malaguanyat espai!

A la tarda venen la mainada del reforç escolar. En Josep Artigas em comenta que li agrada una pintura que tinc al rebedor. És de l’Annita Estrada, l’Annita de la llet. Del que tinc vist, pintat per ella, és un dels quadres dels que m’agrada més. Representa una colla de mainada ajupits a terra, fent rodona. Els colors d’una criatura es barregen de forma difuminada amb els del company. A mi també m’agrada.

El Barça ens dona una bona alegria que, en un moment de crisi com el que vivim, sempre és d’agrair.

dijous, 19 / gener / 2012

El fred torna a fer baixar el termòmetre. I a la calefacció també li costa més mantenir el to.

Cap a les nou arriben les pabordesses a fer neteja de l’església i les ajudo a esteranyinar. El pal de l’esteranyinador no pesa massa però fa uns 15 metres d’alçada i té molt balanç. Per la nau de l’església, semblo el Quixot volent empaitar gegants.

Anant cap a Girona, cap el pou del glaç, el trànsit està aturat: hi ha hagut un accident i hi veig mossos, bombers... Espero que ningú hagi pres mal.

Dino amb la Carme, l’Assumpta, la Nuri i en Jordi. Parlem del partit i de la mala baba que gasten alguns jugadors. També parlem dels camins que hi ha entre el nucli de Sant Ferriol i el Torn.

Al vespres hi ha reunió dels grups de Caritas de l’arxiprestat als locals parroquial de Bonmatí. Hi assisteixen la Dolors Juliol i la M. Àngels Camós, de Caritas Diocesana. Es parla de com anar organitzant millor el sistema de recaptació i distribució d’aliments. També es comenta que, segons la llei, és l’administració qui ha de resoldre les emergències alimentàries, encara que alguna vegada sembla que s’ho vulguin treure del damunt. Caritas, en definitiva, està fent un servei subsidiari. Acabem la trobada fent un mos que han preparat molt generosament els voluntaris de Caritas de Bonmatí.

Una de les assistents em ve a trobar. Em recorda que el seu fill, en Jordi, havia fet colònies a Sant Feliu de Guíxols, quan jo hi feia de monitor (cap a la segona meitat dels anys setanta). De fet hi participaven un bon grup de nens d’aquesta zona: Anglès, La Cellera, Amer, Les Planes, Sant Feliu de Pallerols... Un any, finalitzades ja les colònies, en Jordi va anar a la platja de Sant Feliu de Guíxols amb els seus pares i, mentre es banyava, inexplicablement s’ofegà i morí allà mateix. Quan aquesta mare m’ho comentava ho feia amb tota serenor, però jo m’he commocionat. Són ja varis els nois que havien vingut a colònies o alguna activitat d’esplai amb mi i que ja han mort. L’altre que recordo és en Jaume Puig, un nebot de Mn. Puig. El que més m’afectà fou el noi del Prats de la Carrera, el 2004.

Quan retorno cap a Anglès, amb quatre de les responsables de Caritas d’Anglès, ens trobo amb un altre accident: un cotxe esperxat al centre de la rotonda de Can Biel, com si fos un monument.

He trobat més accidents al tram de la carretera Anglès / Girona aquests mesos que no pas a la carretera de Palafrugell / Girona en 17 anys. I no crec que la culpa sigui sempre dels conductors.

divendres, 20 / gener / 2012

És el dia de sant Sebastià: dia de festa al santuari de Sant Sebastià de la Guarda. El Cisteller gaudirà cantant els goigs (altra cosa és que afini). Els fangueros en diuen el Far.

A l’hora de sempre, cap a les 6, em llevo. Em noto cansat, però vaig fent: llegir els diaris (l’ordinador vell em va molt lent i costa anar d’una secció a l’altra), m’estrijolo, faig el llit i endreço l’habitació, prego una mica, escric alguna nota, baixo a obrir l’església... Quan obro el portal de sant Miquel, m’adono que s’ha intentat forçar amb una eina que faria palanca. Ja hi som! Però des de fora estant, els portals de l’església són de mal obrir: a més de ser gruixudes, els bernats i les baldes guarden bé. Hauré de repassar els possibles accessos a l’interior de la doma, no fos cas que algun dia em trobés amb algú sota el llit.

Esmorzo i, cap a les 9, baixo al despatx. Quan el dia ja és més clar i assoleiat, baixo a fer unes fotocòpies de fotografies de Sant Martí Sapresa: la colla que va fer la primera comunió el 30 d’abril del 1967 (la darrera colla amb Mn. Miquel Guitart), un equip de futbol infantil amb Mn. Enric Costa, una colla confeccionant una catifa de Corpus...

Al migdia oficio les exèquies de la Maria. Sembla que no era gaire coneguda i hi participa poca gent. Déu no dóna importància a la quantitat de gent que pot haver-hi a unes exèquies. Una vegada vaig fer unes exèquies (les de la Pilar) on només hi era jo. Vaig fer tot el que tocava fer i fins i tot homilia. Algú em preguntava què havia dit, i jo li contestava que si hi hagués assistit, ho sabria.

A la tarda faig algunes inscripcions al llibre de baptismes d’Anglès que he iniciat, el 19è. S’havia canviat el format i encara no n’havia sortit l’edició. Tenia totes les inscripcions de baptisme pendents per fer. Des del setembre, a Anglès, n’he administrat 7.

En Joan Garceso i en Ramon porten un dels reclinatoris que han restaurat. El posem davant del Sant Crist. Que ben restaurat! A en Ramon li dic que li haurem de trobar alguna companya que vulgui ser la seva parella. Sembla que ja li agrada la proposta. Diu que, mentre sigui bona persona, ja en té prou. Que sigui maca o lletja, tant li fa, ja que a les enfosques, tampoc no es veuria pas.

La colla incansable de Caritas prepara els lots de menjar que es repartiran dilluns: s’han de distribuir a una quarantena de famílies. Això ens comença a sobrepassar. Potser caldrà exigir més a l’administració que no s’oblidi que l’atenció als necessitats és una obligació que li correspon. Caritas només pot donar un cop de mà.

I després de la missa a les dominiques, pujo a la doma, tanco l’església i aviat a joc. Intento veure “Pa negre” però m’adormo. Bona nit, cargols!

Sant Julià beneït, feu-me trobar un bon llit.

dissabte, 7 / gener / 2012


Em llevo mitja horeta més tard. Tinc un matí tranquil. Cap a migdia faig un tomb pel poble i vaig a cal apotecari. Adquireixo alguns medicaments i ho aprofito per controlar la pressió arterial: estic bé.

A la tarda pujo a Sant Julià de Llor. A una barraca del davant de la casa sembla que en Lluc i en Pau hi tinguin muntada una mena de festa rave. No hi ha com viure enmig de la natura. En Jordi està estibant llenya. Parlem dels diversos sistemes de calefacció amb llenya o biomassa.

L’església està ben ornamentada per les festes de Nadal i neta per celebrar-hi la missa.

En Rodrigo ha arribat de Portugall i torna a fer d’escolà, amb la Sandra. Es volen posar la sotana vermella i el sobrepellís. Ni que fossin canonges.

I la missa vespertina a Anglès.

diumenge, 8 / gener / 2012

Em retrobo amb la gebra. Feia temps que no en veia tan directament. Quan pujo cap a Sant Martí, tot està gebrat. “Si el món és ple de gebre, qui us fa, Jesús, venir?”

Amb els feligresos de Sant Martí m’acaben d’informar de la identitat dels nois i noies que apareixen a la fotografia que vaig trobar empolsada. Els que ja m’havien identificat abans (1 de gener) són, els nois, en Ramon Julià Bosch de Can Parés (que ara te 59 anys), en Robert Boada Verdaguer de Cala Siseta (60) i en Joan Viñets Julià de Can Llorençó (60); i tres de les noies: la M. Dolors Planxart Julià de Can Murtra, la M. Dolors Pujadas Taberner i la Llúcia Bayé Rabasseda que visquia a Cal Gat). Les que m’identifiquen avui són l’Annita Triadó Carandell de Can Ramonasso i la M. Àngels Muntada Turón –la Nandí-. Era el dia de la Comunió Solemne i tots tenien 12 anys complerts –segons el costum- i els acompanya Mn. Miquel Guitart.

Després de la missa del migdia, a Anglès, vaig a Sant Julià. Hi participen unes 20 persones, la majoria de la mateixa família. L’Eulàlia Hortal –que també hi és- em diu que són els de Cala Fesola.

Dino a La Barca i no em resta gaire temps per descansar. A la tarda, a l’església d’Anglès, hi ha el darrer concert de Nadal. venen el cor de mainada de La Vall dels Àngels, els Cors Alegres i el Cor de Sils.

Quan arriba en Robert –el grumet-, anem cap a Salt. Allà recollim l’Eloi. A dintre el cotxe, no sap on posar les cames. Quan arribem a Palafrugell encara tenim temps d’anar al Fraternal a fer un cafetó (no recordo pas qui ens el pagà, segurament en Lluís) i anar a veure com estan jugant a la quina.

Entrem al Teatre Municipal cap a tres quarts de sis. L’Eloi i en Ricard van a la cabina, amb en Jaume Xicoira. Entro a la platea i vaig saludant tutti quanti: les tres Maries (l’àvia Maria, la tieta Carme, l’àvia Teresa), en Jordi Ungé i la Carme, mainada (l’Aleix, la Mireia, en Joaquim i en Jaume... ), la Lourdes i la Mercè, en Reinald i la Leo, l’Enric Vigas, en Martí Pagès, la Montserrat Tibau, la Iolanda, en Marià... M’assec al costat d’en Felip Hereu i gaudim amb la representació (primera part). Hi trobo a faltar en Joan Xicoira: no se pas què ha passat i perquè no hi és!

A la mitja part entro als camerinos a saludar i felicitar els actors. Entre en Ramon Piferrer (el Dimoni Gros), en Toni Martín del Taper i en Martí, em col•loquen la túnica i la samarra de pastor (mentre que les dones em maquillen) i ja em veig embolicat enmig de la troupe dels actors. I, amb el vist-i-plau de la Maite Martí, cap a l’escenari hi falta gent. Hi ha un xic d’esvalot entre els espectadors que em reconeixen (no els és massa difícil).

Sortint, amb en Robert i l’Eloi, anem a prendre alguna cosa al Fraternal. Compartim taula amb la Maria i en Teri. Hi ha com una mena de besamans de gent que ve a saludar: Paco, Antonio, Jose, Jordi Boi, Jordi Frigola, Paquita...,

Arribem a Anglès a ¾ de 12 . El Barça ens ha amargat el retorn. La lluna fa el ple.

Dilluns, 9 / gener / 2012

Ara si que s’han acabat les festes: Deo gratias! Tant de bo es poguessin repartir! No em canso de repetir que el desembre és un mes perdut i que, si fos possible, més valdria eliminar-lo del calendari. Però ningú m’escolta.

Faig endreça de la major part de l’ornamentació nadalenca de l’església: felicitacions de la mainada de catequesi, lluentons, imatge del Nen Jesús, canelobres d’en Garceso... Els pessebres, els retirarem per la Candelera.

Surto a comprar. Tot i ser migdia, fa fresca.

Al vespre venen la colla de dones de l’ONCOLLIGA per preparar la parada que instal•len el dia de la fira de sant Antoni, el proper dissabte. No sé pas d’on treuen les forces aquestes dones!

dimarts, 10 / gener / 2012

Fa uns dies que em llevo cansat, com si m’haguessin clavat una tunda. L’hèrnia lumbar de tant en tant treu el nas. Haig de mirar d’anar amb calma.

Retorno a l’arxiu la col•lecció de programes de les gales. Porto recollit forces escrits d’en Manel Pont. Sembla que, a Figueres, en Jordi Pla es veu que guarda molt material d’en Manel, de quan estava a Figueres, i que m’ajudarà. Pels poemes i escrits relacionats amb Banyoles, segurament en Josep Grabuleda i la Carme em podran donar un cop de mà. I si d’Anglès, que ja he apegat força material, quan es tingui tot s’obtindrà un bon conjunt. Un cop feta un xic de tria, segur que sortirà una bona publicació.

Passo bona estona del dia ordenant llibres a l’estudi, a dalt de tot de la torre. Gairebé ja tinc buidades totes les capses. Ara caldrà triar i col•locar bé.

Ve la mainada de catequesi. Alguns pares ja comencen a preguntar pel dia de la primera comunió.



dimecres, 11 / gener / 2012

Sembla que em trobo millor.

Deixant de banda la visita d’alguna bona feligresa, al matí venen algunes visites curioses. Primer venen una parella que diuen que són croates o bosnians i em volen encolomar rosaris i lilaines. Em sembla molt que el noi és el fill d’en Sebastian Jetis. Al cap d’una estona ve una dona amb la mateixa murga.

També passa un noi que em diu que diu que va cap a Sant Jaume de Galícia. Li dic que segurament aquest no és pas el camí més recte. Però només vol una signatura i un segell a la cartilla del pelegrí. Ja en porta d’altres d’Anglès mateix. Estic a punt de dir-li que vagi a veure en Lluís Cornellà que li indicarà millor el camí que li cal seguir.

Quan ja he tancat la reixa de la Doma, venen tres nois que em demanen alguna cosa per poder comprar menjar. Amb la cara se’ls veu que hi ha una pobresa real i autèntica. Els dono alguna cosa: espero que ho aprofitin.

Al vespre reunió amb l’equip organitzador de la fira de Sant Antoni de dissabte. És a Can Cendra. Es recorda l’horari de les activitats, el trajecte de les comitives, que si les motos velles al davant, o bé si cal que hi vagin els tractors vells... Arribo a la doma a quarts d’onze. Un gatarro ha fet niu al pessebre, però no s’hi està pas gaire estona i fuig com un esperitat.

dijous, 12 / gener / 2012

Poc després de les 8 surto d’Anglès. La carretera està gebrada i el termòmetre indica que estem a menys dos. Val més que no corri. Entrant a Girona, a Sant Narcís, em faig un petit embolic. Arribo just per fer la ressonància magnètica per veure com tinc les cervicals. M’atén molt amablement la Cristina. Em trec la roba del damunt i cap a sota l’aparell: n’hi ha per agafar claustrofòbia. Acluco els ulls i reso una part de rosari. Mig endormiscat, a algun misteri li afegeixo avemaries. Podré recollir el resultat d’aquí una setmaneta. Segurament hauré de tornar-hi per revisar les lumbars.

Quan acabo vaig a l’ortopèdia Bosch. El Dr. Bonay em receptà unes plantilles correctores i cal fer un bon estudi dels peus i del caminar. Ara em toca descalçar-me i a treure’m els mitjons. Sembla que les plantes dels peus em tendeixen a ser com les d’un ànec. D’aquí 15 dies ja estaran. I paga, que és gata.

Vaig a fer un cafè amb llet al bar que hi ha on hi havia la caseta on vivia el meu padrí de bateig, en Narcís Cornellà, casat amb la Cinteta Brugada, cosina germana de l’avi (c. St. Antoni M. Claret). A una botiga de llits, em compro un coixí. Ara veurem com anirà.

De retorn cap a Anglès, el termòmetre indica 6º. M’aturo a Bonmatí. Saludo l’equip de Caritas i algú més. Recullo uns llibres del despatx.

A Anglès, venen a recollir la imatge de sant Antoni Abat per treure’l a passejar, aquest dissabte, a la desfilada dels cavalls.

Dino, descanso un xic i, després d’acabar el suplement i enviar-lo a la impremta, m’enfilo a l’estudi, dalt de la torre, i vaig col•locant bé els llibres. Mentrestant escolto la radio i envio un missatge de felicitació a la Tatiana: avui és el seu sant.

Al vespre, a la missa en memòria de la Isabel, en el seu aniversari, la capella de s’omple de familiars i amics. Quan arribo a la doma, les voluntàries de l’Oncolliga estan preparant el material per fer una subhasta a la fira.

divendres, 13 / gener / 2012

És ben cert que, quan el dia creix, el fred neix. Em passo el matí feinejant per la casa i pel despatx.

Cap a les 12 surto per anar de visita amb el Dr. Serra Giralt. Em cal esperar una estona en un passadís on només hi ha mitja dotzena de cadires i un parell de làmines penjades a la paret. Quan passo per ser atès, comento al doctor les prevencions del traumatòleg. Em porta a realitzar un electrocardiograma i se’m detecta el que se’n diu una arítmia sinusal que, en paraules planeres, ve a ser com una falsa arítmia, sense cap perill ni repercussió en la salut. El metge afegeix que és propi d’infants i adolescents i que es veu que s’anomena “cor d’atleta” (que no és el mateix que tenir els “peus d’atleta”). Ja dic jo que sempre m’havia semblat que tenia alguna cosa de criatura.

Dino amb els de casa i, a la tarda, passo a parlar un moment amb el Dr. Bonay perquè també examini el resultat de l’electrocardiograma. Els comentaris són semblants. O sigui que puc estar tranquil. Ara em caldrà fer una analítica i una nova ressonància magnètica (de les lumbars), i ja tindré fet la ITV per una temporada.

Quan arribo a la doma, ja han començat la sessió de catequesi. Passo a saludar la mainada i els catequistes. N’hi ha algun d’un xic esvalotat. A l’Abelardo li faig recitar, a poc a poc, el parenostre en portuguès: no es talla gens: “Pai nosso, que estáis no céu...”.

Vaig a sopar amb l’equip de Bambolina. Hi ha ganes de gresca i de passar-ho bé, sobretot les dones, que riuen comentant les dietes que més o menys segueixen (sobretot, menys).

Arribo a la doma cap a la 1 de la matinada. Un policia m’adverteix que demà, degut a la fira, no podré treure el cotxe del pati de la Catequística. O sigui que trec el cotxe i el vaig a aparcar a l’esplanada de Can Ciscot, al costat del col•legi de les dominiques.

Pels Reis, el dia creix i el fred neix.

dissabte, 31 / desembre / 2011


Quan em desvetllo no se pas si som ahir o demà, si som avui o demà passat, si al matí o a la tarda. Però he dormit com un tronc. La foscor del matí encara es va allargant un xic. A la tarda, el sol ja ha guanyat més de 10 minuts, des del dia de santa Llúcia: un pas de puça, un pas de pardal, un pas de llebre, un pas de bou... Llegeixo, a La Vanguardia, l’article d’en Rafael Nadal UN DEFENSA DEL NADAL on parla elogiosament de Mn. Sebastià, el meu predecessor a Anglès.
Al matí feinejo pel despatx. Rebo algun missatge i alguna felicitació i jo faig el mateix, contestant la Martina, l’Àngel... Per la sagristia i l’església deixo les coses arreglades per la missa del vespre i per demà.

A la tarda batejo en Carles i vaig a celebrar la missa a Bonmatí (amb la participació d’unes 40 persones). La Tarsi em comenta que la Coloma li ha dit que la Pilar Pol va anar a veure l’exposició de pessebres a Olot i que, allà, creuant un carrer, un cotxe l’embastí i li provocà diverses fractures. Ara la Pilar és al Trueta. També m’informen que hi ha en Julià Gifre. Esperem que, el proper any, es puguin anar refent i els puguem veure aviat a casa ben reixinxolats.

A la missa vespertina d’Anglès hi ha poca gent, amb la família d’en Fonso que venen a recordar-lo i a pregar per ell en l’aniversari de la seva mort.

Quan acabo, vaig cap a La Cellera. En Ramon, la seva germana, la Montse, i el nebot, en Josep, ens fan d’amfitrions a en Fèlix, l’Elies i a mi mateix. En Ramon fa molt bona pinta amb la musca barretina que li he portat. Amb tot ni ell, ni la Montse, ni en Josep veuen gaire clar que l’hagi de portar sempre. Al sopar mengem un parell de kirches que ha preparat en Josep a Can Casadevall, amb pollastre de Puigemmà, pastissets de Les Planes i torró de Can Tuyarro. Els comento la meva estada, la tardor del 1979, a Santa Coloma, amb el Josep M. Pont que venia a vigilar-me. També parlem d’algun tema de la història, dels indiots i gats de Can Teixidor que alguna vegada van de passeig a casa d’en Josep... Abans de marxar, en Ramon i en Josep m’ensenyen l’exposició de pessebres que hi ha als baixos de la rectoria: excel•lent!

Abans de mitjanit ja sóc a la rectoria. I cap al llit hi falta gent, això si, enviant abans alguns SMS de felicitació i contestant els que m’arriben.

diumenge, 1 / gener / 2012

Qui dies passa, anys empeny. He passat un parell d’anys força trasbalsats, amb la mort de la mare (el 2010) i el trasllat (el 2011). Demano a Déu que els propers siguin un xic més tranquils. Encara que sempre hi ha qui li agrada tocar els nassos de la gent.

Quedo agradablement sorprès de la participació a les misses del matí d’aquest dia, a Anglès, tant la del matí com a la del migdia, i a la de Sant Martí.

A la primera missa (9m) la Conxita Balagué em lliura publicacions relacionades amb en Manel Pont Bosch de Can Hilari d’Anglès perquè en pugui treure còpies. Hi ha la carta de comiat (amb un bonic poema) als feligresos de Vilamarí, el 1991. També hi ha un llibret, una mena de guia pel pessebre vivent de Castell d’Aro, amb una introducció del aleshores bisbe de Girona Narcís Jubany i que s’anomena TU, JO, ELLS... I EL PESSEBRE (publicat el 1971). A més hi ha uns pastorets anomenats L’ABRAÇ DE NADAL. Són mecanografiats i no hi ha constància de l’any que van ser redactats. Són una mena de dramatització de la paràbola del fill pròdig i jo diria que van ser un intent de traduir els pastorets de Banyoles, els mateixos que encara es representen a Olot, d’on provenien. Segons diu el mecanoscrit d’aquest drama nadalenc anava acompanyat de música que havia compost Mn. Verdura, rector de Camós. Espero que pugui anar aplegant material d’en Manel. De moment, el recull relacionat amb el Nadal queda força bé.

A Sant Martí els mostro la fotografia que vaig trobar aquesta setmana. Hi ha un grup de 8 adolescents (d’uns 12 o 13 anys) amb Mn. Miquel Guitart. Seria el dia de la comunió solemne, sortint de l’església de Sant Martí. Ha estat possible identificar els tres nois: en Ramon Julià Bosch (que ara te 59 anys), en Robert Boada Verdaguer (60) i en Joan Viñets Julià (60). De les cinc noies se n’han identificat tres: la M. Dolors Planxart Julià, la M. Dolors Pujadas Taberner i la Llúcia Bayé Rabaseda. De les noies no en dic l’edat. Però, quan algú de la colla es mori de veior, l’altre o l’altra es morirà de tremolor. Per cert, hi havia unes 60 persones a missa (és a dir, unes 3 persones a cada banc i, a cada costat, hi ha 10 bancs). No érem pa tants ahir a Anglès.

Quan estic endreçant l’església d’Anglès arriba en Josep amb els seus pares (en Jaume i la Irene, amb una tia de la Irene) i amb Mn. Ramon. Venen a veure els pessebres de l’església i a desitjar-me un bon 2012. En Jaume és un dels millors pessebristes de Banyoles i porta el tema del pessebre molt a dintre, com molts banyolins. I a en Josep li agrada visitar tots els llocs on n’hi ha. A veure si pel Nadal d’aquest any 2012, a Anglès, hi podrem fer una exposició un xic més lluïda.

Dino a Banyoles, amb la meva cunyada i el meu germà, i tres gossets (en Triqui, en Pitu i la Til•la) que no paren de passar entre les cames. Ens cruspim una amanida i canelons i, per acabar, una taronja i algun trosset de torró. Com diria la mare (a.c.s.) “així tots els pobres de Jesucrist”. Parlem de Can Casadevall de Serinyà (on hi havia treballat de cuinera la Carme abans de començar a trobar-se malament) i del bon servei que fan a molts nois i noies i a les seves famílies. També parlem de la família i d’altres temes.

Al cap de poc d’haver retornat a la Doma, m’arriba la visita d’en Josep Girbal Capellà, amb els seus pares i la seva germana, la Berta. Ara fa una setmana, ja m’havien anunciat que avui vindrien a visitar-me. Els ensenyo l’església i la casa i estem un parell d’hores fent tertúlia parlant de la feina d’en Josep a Paris, de l’apartament on viu a la Rue Saint Roch (prop del Louvre i de l’Opera), d’en Sarkozy i de la Merkel, de les àvies (la Maria i la Teresa), de famílies conegudes de Banyoles (els Gimferrer, els Agustí...)... M’obsequien amb un torró de Can Foix de Sarrià. Lleparem!

dilluns, 2 / gener / 2012

Post festum, pestum. I encara no estem, si bé ja ha passat el gruix de les celebracions. El dia és cluc i tristoi. Després d’esmorzar, em cofo la corona i vaig a fer de rei per algú de la família. També ho aprofito per portar unes catifes a netejar i caminar mínimament pel centre del poble. Qualsevol excusa em va bé per fer un xic de llançadora, amunt i avall.

A la tarda, poso un xic d’ordre a la sagristia, buido un parell de capses a l’estudi, llegeixo una mica, escric quatre notes, vaig indagant quins han estat els meus antecessors a Sant Martí Sapresa i a Anglès... Descobreixo que el bisbe Enric Pélach va néixer a Anglès on també hi va ser batejat (el 1917), com també Mn. Cosme Badia Bellvehí (1944)... Que Mn. Andreu Soler Solei va ser l’encarregat de Sant Martí (1983 – 1985)...

Els tramoistes dels pastorets venen a retirar de l’església la tarima i els llums que s’havien instal•lat per la representació. Algú em retreu el que escric parlant d’en Lluís, al Diari del Capellà, de l’altre setmana. Amb tot em diuen que “encara bo que ens fas quedar bé!”. Quina pell tan fina!

M’arriba un missatge i una carta d’en Josep Frigola des del Níger. “”Vés molt en compte i sigues prudent.” Això em recomanava el comandant de la guàrdia nacional de Tillaberi fa cosa d’un mes. Fins aquell dia ningú no m’havia dit ni piu. Que m’ho facin saber ara no m’estranya gens ni mica.” Sela que perllà pinten bastos i perillen els missioners i cristians que hi viuen. I, per aquí, els que anomenem cristians tan preocupats pels obsequis, els àpats, les festes.

Al vespre ve a visitar-me un amic de Calella. Quan hem sopat i parlat una mica, el porto fins a Girona.

dimarts, 3 / gener / 2012

Al Diari de Girona hi ha una carta de l’alcalde d’Anglès, en Pere Espinet: Temps Moderns, de Charles Chaplin. Hi compara la situació actual amb la que retrata la pel•lícula. De fet, és el seu tema. També llegeixo un comunitat de l’Ajuntament d’Anglès entorn del teatre del Pal•làdium.

Passo per Can Cendra. L’Emili Rams m’ha preparat els programes de l’Aplec de la Sardana que, des del 1955, organitza l’Agrupació Sardanista Floricel. Llàstima que hi manca el programa del 1962. Ara, ves a saber on el puc trobar i qui el pot tenir. Trec còpia dels escrits d’en Manel Pont. Els poemes que hi trobo són: Les mans enllaçades emplenen el cor del nostre país de roselles de pau (1966), Enyorant Anglès (1972), Poema de l’èxtasi amb accent profètic (1972), Anglès, vila del meu somni (1992), Senyals autobiogràfics (1993).

En Bartomeu Carrillo em comenta alguna anècdota d’en Lari (que se’l coneixia com “el Botones” perquè anava pel poble fent recados), d’en Poriol, d’en Saca... Ja m’agradaria saber-ne més.

Per correu m’arriba el llibre d’en Modest Prats que l’Octavio Mestre m’ha enviat, Homilies de Medinyà. A la darrera part s’hi recull un diari que va escriure el gener del 1980. Ostres, que bé que escriu! Ja m’agradaria que el Diari del Capellà s’hi assemblés una mica. Em serà una bona referència.

A la tarda treballo una mica ordenant a l’escriptori biblioteca de dalt de tot de la torre. Sembla que manca un xic d’espai on col•locar els llibres i els arxius que encara no he obert (unes 10 capses). De fet, és la sensació que he tingut constantment mentre he anat col•locant les coses bé. No vol dir que no hagi d’anar sacsejant, com aquell que omple un sac de patates.

Venen els tramoistes dels Pastorets per acabar de retirar el material. Tot queda al seu lloc. Algú, aquests dies, m’ha comentat que, a l’església, s’hi havia d’haver deixat la tarima.

dimecres, 4 / gener / 2012

Des de Bolívia, m’ha escrit la Carme Colomer. Em comenta que se’n va de Santa Cruz i va destinada a El Alto, a Bolívia mateix. Em diu que està “il•lusionada amb la nova missió: és un lloc molt pobre en tots els sentits. La meva tasca apart de classes, catequesis i el menjador, també serà de visitar les cases i mirar de crear un clima de confiança i bon ambient perquè és una zona una mica conflictiva per la mateixa pobresa”. I acaba dient: “M’encomano a les vostres pregàries”. Espero que, des d’Anglès, també puguem enviar-li un xic d’ajut.

Hem hagut de suspendre la sortida dels capellans de l’arxiprestat per celebrar el Nadal. El mossèn d’Amer està refredat i jo, a Bonmatí, he oficiat les exèquies de la Montserrat. A l’acabament m’han saludat uns familiars seus de Torrent i també una noia de Salt que havia fet de dependenta a Can Pons, al costat de la botiga de la M. Àngels.

De retorn cap Anglès, m’acompanya l’avi Danés, en Venanci. Quan arribem al Pla d’Avall, al passar al davant de Can Biel, em comenta la llegenda de “La núvia de Can Biel”. També m’explica que, una vegada, fent un enterrament d’algú que havia viscut més enllà de la casa vella de Can Mas, el xofer de la funerària va fer una maniobra sobtada, enfilà una roda al marge i, tots plegats, van fer una tombarella i van quedar tombats avall. I sort que no passà res a ningú, ni al mort. Van sortir com van poguer de dintre el cotxe –m’imagino en Venanci de caps per avall i sortint de quatre gates- i van anar a l’Antex a demanar una furgoneta per portar el fèretre fins a l’església on la gent ja feia estona que s’esperava sense saber què passava (no ni havia mòbils, encara). Mn. Isidre, amb l’escolà, anava amb ells: i sort que anava a peu, però no deixava d’exclamar-se!

He rebut tres impactes emocionals d’infart:

   1r. Uns pares em comenten que al seu fill, un adolescent de 16 anys (esportista, eixerit, bon estudiant, bon noi), se li ha detectat un tumor a l’espina dorsal. Cop de puny a la taula: ei, Senyor, què badem? Ja està bé. Mestressa, potser que hi feu alguna cosa. Què puc fer-hi jo? I és que, al Seminari, no ens van ensenyar a fer miracles.

   2n. Una àvia em comenta la situació familiar: els fills viuen lluny i a ella li cal atendre el marit (força limitat), la germana, el cunyat... La pensió no arriba per anar a una residència. Sovint se li escapa: “No puc més”. I al vespre, cada dia, a casa seva, diuen plegats el rosari. “Filla, la teva fe t’ha salvat: vés-te’n en pau!”

   3r. Dos joves d’uns 25 anys em demanen per rebre el baptisme. De forma elemental parlem de les motivacions i del procés que els ha portat a prendre aquesta decisió i de l’itinerari que els caldrà seguir. Penso en un episodi semblant de l’evangeli de sant Joan: “voldríem veure Jesús”. Intento comunicar-los la resposta de Jesús: “les guineus tenen caus i els ocells tenen nius, però el Fill de l’Home no té on reposar al cap”. Tot i el goig que això suposa, no es poden amagar les dificultats.

Total, que a la tarda, quan vaig al traumatòleg per fer una revisió, li sembla que em detecta la possibilitat d’una arítmia i ell mateix em demana hora per fer treure un electrocardiograma (sic!). Amb tota la sotragada de l’estiu, no m’estranya res (i no tant el fet físic del trasllat). Ben bé que olla vella, bony o forat, i de vegades, tot plegat. O sigui que agafar-s’ho amb calma.

Al vespre vaig al pavelló d’Anglès. Hi ha el sopar amb tots els que han intervingut als pastorets. Mentre mengem, em comenten la versió B de la nota de premsa de l’Ajuntament i que es publicava dimarts. En Jordi també em parla del conflicte de la Triasa. És a dir, començo a conèixer els conflictes del poble, sense que hi pugui fer massa res. Dir, potser si.

dijous, 5 / gener / 2012

Venen a visitar-me en Josep M. i la Mercè, neboda de Mn. Manel Balasch. Estem una bona estona parlant dels seus projectes i de l’ajut que els puc oferir (no massa).

Amb uns amics, dinem plegats al menjador de casa. L’Esperança ja deu sospitar qui són. Comentem les incidències d’aquestes festes, les que ells han viscut i les que he viscut jo, a Anglès, amb tantes coses diferents.

A la tarda anem fins a Contestins, a visitar l’església parroquial. Està neta i endreçada. Remeno uns quants papers i llibres vells que hi ha per allí. Però la pols m’afecta i començo a estossegar.

També ens arribem a Calders. Quan arriba la Matilde ens troba tafanejant per allà. Ha anat a fer de reina pels seus néts. La felicito pel paperàs que, a Els Pastorets, ha interpretat el seu nét, en Nil Bonadona, fent de Banyeta. Obrint la capella ens diu que se li ha girat la clau de l’armari. M’adono que vol dir que se li ha perdut. Ja la trobarem, Matilde. I, sinó, farem venir en Josep Pi, que fins i tot va obrir una caixa forta del Banc Exterior, que no sabien com fer-ho.

A Bonmatí, la Paquita de nou em parla que els ratalins es menjaven la roba. Jo dic que, ben estofats, serien ben bons. Fa cara de fàstic. Però li dic que a a algun país, bé que se’ls mengen, i nosaltres mengem cargols i que, als anglesos, es fa molt fàstic. A la missa de Bonmatí els feligresos no arriben a 40. Arriba l’esclat dels petards anunciant l’arribada dels reis al poble. A la missa vespertina d’Anglès, encara hi ha menys persones. I no m’he tret la tos del damunt, tota la tarda.

divendres, 6 / gener / 2012

Em llevo amb la il•lusió del matí de reis: quantes coses agradables he rebut i quantes n’he desembolicat, aquests dies de Nadal i a la meva vida!

Al diari El Punt hi llegeixo que han atorgat el certificat de qualitat Systecode Premium a l’empresa sureda J. Vigas S. A., a la vegada que celebren el 125 aniversari de la fundació. Es veu que és la primera empresa de l’estat que ha assolit aquest sistema de garantia de qualitat, un dels més alts en exigència, que vetlla tot el procés, des del cultiu i l’extracció del suro fins al producte final, el tap i el seu funcionament en les ampolles de bon vi. L’obtenció del Systecode Premium és un reconeixement internacional que s’afegeix a d’altres obtinguts per aquesta empresa. Al vespre telefono els avis per felicitar-los.

Si bé a les misses d’aquest matí no s’hi veu tanta gent com a les altres festes d’aquests dies, la participació és considerable, com a les misses d’un diumenge.

A la missa del migdia hi participa la Paquita Xarles. Ens coneixem de les trobades amb les col•laboradores dels capellans. També hi participen la Joana Guadalupe i en Ramon Sala. Es veu que, aquesta diada, venen cada any a Anglès, a dinar a casa d’uns amics. Em parlen dels seus fills i néts de Mèxic i Suïssa. M’obsequien amb un tortell de Reis de Cala Teresa Guitart. Tant la Joana com en Ramon són d’aquelles persones que sempre encomanen allò que ara se’n diu “energia positiva”, o sigui, ànims i, sobretot, afecte.

Aquests dies he vist que s’ha escampat un costum d’abraçar, com un gran regal promocionat per una mena de corrent místico-religiós de caire oriental. Fins i tot hi ha alguna mena de guru que n’ha fet el seu missatge. Hi ha gent que, sense que t’abracin físicament, ho saben fer amb la seva mirada, amb les seves paraules, amb la seva cara...

Dino amb els de casa. Els menuts tornen a recitar els poemes de Nadal i hi afegeixen les cantarelles d’anar a esperar els Reis: no són ben iguales si són d’Olot o de Banyoles. Mentre dinem, costa retenir-los perquè no pugin a la sala de dalt, on hi ha l’estesa de d’obsequis que ens hi han deixat els Reis. Quan hi accedim, tot són exclamacions i admiracions. Sembla que hi ha hagut algun encreuament en algun dels obsequis. Però tothom té el seu. A mi m’han portat un parell de telèfons innalambrics que em permetran voltar per la rectoria sense patir ni haver de córrer pel telèfon.